1. Revista Tutifruti
La revisa més ‘’fruti’’
En aquesta revista hi podreu trobar recomanacions,
receptes, textos sobre la 2ª guerra mundial...
Roger, Albert L., Jonathan, Albert R, Jaume, Martí F.
Octubre 2012
2. - Reportatge : 2ª Guerra Mundial
- Recomanacions : Els Jocs de la fam
- El guepard
- Entrevista a la Renata
- L’edat mitjana
- Excursió a Sant Llorenç de Montgai
- Recepta
- Jocs
3. 1-Situació en el temps i espai.
2-Perque es va iniciar?
3-Quins països hi van participar i en quin bàndol?
4-Armament de la segona Guerra Mundial.
1-Situació en el temps i espai:
Entre 1939 i 1945 es va desenvolupar el major i més cruent
conflicte bèl·lic de la història: la Segona Guerra Mundial. Van
lluitar la majoria de països del mon.
2-Perque es va iniciar?
Tot va començar per la política agressiva i expansionista de
les anomenades Potències de l'Eix (Alemanya, Itàlia i el
Japó), a la que respongueren els Aliats ( la Gran Bretanya,
França, l'URSS i els Estats Units).
3-Quins països hi van participar i en quin
bàndol?
Els països que van participar en la segona Guerra Mundial
van ser: Gran Bretanya , França, Polònia, Canadà, Sud-
Àfrica, USA, URSS, Austràlia i Nova Zelanda eren els
principals països aliats.
4. Les potències de l'Eix eren: Alemanya, Itàlia i Japó.
4- Armament de la segona Guerra Mundial.
Admiral Hipper
País: Alemanya
Període d'activitat: 1935
Dotació: 1.600 tripulants
Dimensions: 202 m. eslora; 20 m.
Pes: 18.208 tons. màxim
Blindatge: Entre 12 i 152 mm.
Armament: 8 canons de 8 polzades; 12 de 4,1", 12 de 21", 12
de 40 mm. i 8 de 37 mm. 3 avions Llaurat Ar196.
Completat amb una catapulta per a l'enlairament dels seus
tres avions Llaurat Ar 196, va participar a l'abril de 1940 en
l'Operació Weser, la invasió alemanya de Noruega. Entre
novembre i desembre de 1940 va realitzar un viatge per
l'Atlàntic per a interceptar als mercants aliats, però va
assolir només enfonsar un. Al desembre de 1942 va ser
danyat pels creuers britànics
Sheffield i Jamaica. Molt
avariat, només va començar a
ser reparat al gener de 1945,
en Gotenhafen, però l'avanç
soviètic li va obligar a
desplaçar-se a Kiel. Va ser
5. novament arribat a per un atac aeri el 3 de maig de 1945.
Després de la guerra va ser desballestat.
Aichi B7 A Ryusei
País: Japó
Període d'activitat: 1942
Dotació: 2 tripulants
Dimensions: 14,4 m. envergadura; 11,49 m. longitud; 4,07 m.
altura
Pes: 3.810 kg. en buit; 6.500 kg. màxim en enlairament
Autonomia: 3.038 km
Motor: Un Nakajima NK9C Homare 12, de 18 cilindres en
doble estrella i 2.000 CV
Velocitat: 566,5 km/h màxima, pujada inicial 4.000 metres
en 6' i 55''; sostre de servei 11.250 metres
Armament: Dos canons fixos de 20 mm, una metralladora
orientable de 13 mm, una càrrega interior de bombes i
torpedes de 800 kg.
Aquest projecte sorgeix davant el desig de la Força Aèria de
la Marina Imperial japonesa de crear un nou cazabombarder
en substitució del Nakaijima B6N i del D4I, un bombarder en
picat. El primer model que es dissenya és l'AM-23, que
encapçala la sèrie de prototips del B7 A1. Encara que el seu
primer vol va tenir lloc en 1942, van sorgir alguns problemes
que van impedir el seu desenvolupament fins a 1944. En un
primer moment s'anaven a encarregar de la seva fabricació
6. tres empreses, però al final tan sols van ser dos i es van
realitzar poc més d'un centenar d'aparells. El Aichi
presentava excel·lents condicions per a el seu pilotatge. Les
seves operacions tenien el seu punt de partida en les bases
de terra, degut al fet que
Japó no contava amb
portaavions, especialment
després del desastre de
Midway.
Metralladora pesada de
12,7 mm. (1938)
País: Unió Soviètica
Dimensions: 1,58 m. longitud total
Pes: 35,5 kg.
La primera metralladora soviètica construïda en sèrie, va anar
l'armament estàndard durant tota la II Guerra Mundial.
Funcionava per presa de gasos i duia refrigeració per aigua. El
suport de dues rodes pesava 117 kg., i l'alimentació de la
munició era mitjançant una cinta
metàl·lica amb 50 cartutxos. La cadència
de tir estava entre
540 i 600 tirs per
minut.
7. http://www.elsjocsdelafam.cat/
Els jocs de la fam és un llibre i pel·lícula que tracta sobre una noia de
16 anys la Katniss que viu al districte 12 de Panem que és un país
imaginari comparable als Estats Units. Ella viu a la Costura (és on
viuen els pobres del seu districte) .
Per sobreviure ha de caçar il·legalment als boscos amb els seu amic
Gale. Però el dia de la sega (és una mena de sorteig) surt el nom de la
seva germana la Prim, però... ella, la Katniss, es presenta de voluntària
per ocupar ell lloc de la seva germana a una mort segura.
Personatges:
Katniss Everdeen: es una noia de 16 anys, no gaire alta, prima,
d’aparença saludable, els seus moviments son preciosos i àgils. Té els
cabells castanys i llargs, normalment amb una trena, amb els ulls
grisos.
Ella viu al districte 12, a la Costura( on viuen els pobres.) al districte
miner.
8. La seva mare es una gran experta amb els remeis naturals, després de
la mort del seu marit, un miner que cantava com els àngels, no ha
tornat a ser la mateixa. Prim everdeen es la seva germana petita.
Gale (geyl): té 18 anys, es alt prim i musculós. Té els ulls grisos i els
cabells negres. Viu a la Costura . Ell és molt bo caçant, empra paranys.
Ell viu amb la seva mare i els seus tres germans petits. El seu pare va
morir al mateix accident a les mines, com el pare de la Katniss.
Peeta: té 16 anys, es baix amb els ulls blaus i els cabells rossos. Ell viu
amb el seu pare i la seva mare al forn de la costura.
Cato (queitoo): es a la lluita final que es fa a la Cornucòpia, que al final
guanya el Peeta i la Katniss.
Llocs:
Costura: és on viuen els pobres del districte 12, per exemple la
Katniss, el Peeta o el Gale.
Palau de la justícia : és el lloc on es despedeixen les famílies dels
tributs. Després del palau de la justícia els tributs se’ls emporten a
l’estació del tren.
Centre de alt rendiment: es on es preparen els tributs per la arena,
allí poden fer diferents tallers com per exemple el de camuflatge, el
de supervivència, el de tir amb arc...
Arena: es on lluiten els tributs, dintre la arena hi ha diferents parts
com per exemple la Cornucòpia.
9. Presentació:
El lleopard és un mamífer, és extraordinari i és carnívor.
Com és:
Té taques negres i el pelatge és groc taronjós. Escala
gràcies a les seves ungles i corre molt. Té unes cames molt
fortes i unes dents afilades.
Què mengen:
Les seves presses preferides són els micos o antílops petits
o mitjans. De vegades cacen zebres o bous, d’altres cops,
mengen ratolins de camp o també mengen fruits.
Costums:
Els lleopards cacen de nit i durant el dia dormen entre la
vegetació, de vegades dorm a una branca, i altres vegades
trepen a una branca amb gran agilitat. Es situa a llocs on veu
la seva pressa per menjar, també deixa menjar lo que ha
caçat o deixa menjar als carronyaires.
Depredadors:
Els depredadors del lleopard son: la
pantera , el lleó, el cocodril, el llop.
10. Phantera tigre
Crocodylade
Canis lupus
On viuen:
Viu a la selva amb altres animals, també poden viure a
l’Àfrica.
Reproducció:
És un animal solitari, tret de l’època reproductora.
11. L’embaràs del lleopard dura tres mesos. Poden tenir entre un
i sis cadells però quasi sempre en tenen entre un i tres.
Quants anys tens?
Tinc 20 anys.
Quina cosa t’agrada mes fer?
M’agrada molt escoltar música i passar l’estona amb els amics.
Quin esport t’agrada més?
El voleibol.
T’agrada llegir?
Si, molt.
T’agraden els animals? Tens alguna mascota?
12. M’agraden molt els animals i fa temps tenia un gat.
Quina pel·lícula t’agrada mes?
M’agrada molt el cinema i una de les pel·lícules que mes m’agraden es ”
Yo soy Sam ”.
On vas néixer?
A Lleida.
A quina escola vas anar de petita?
Al col·legi Claver.
T’ha agradat l’entrevista?
Si, molt
13. Societat:
L’edat mitjana és el període entremig de la història d’Europa
entre l’edat antiga i l’edat moderna. Els seus inicis es
marquen per dos grans esdeveniments: L’inici al segle V amb
la caiguda de l’imperi Romà, l’any 476, i el final al segle XV
amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el
descobriment d’Americà l’any 1492. El nom va ser posat pels
“humanistes del Renaixement” com a terme despectiu,
perquè la consideraven una època fosca compresa en mig de
moments d’esplendor cultural.
L’edat mitjana s’acostuma a dividir en dos grans períodes:
alta edat mitjana (segle V a segle X, sense una clara
diferenciació amb l’antiguitat tardana); i baixa edat mitjana
(segle XI a segle XV), que al seu torn pot dividir-se en un
període de plenitud, la plena edat mitjana (segle XI a segle
XIII), i els dos últims segles que van presenciar la crisi de
l’edat mitjana (segle XIV i XV).
Des de l’any 1000, els clergues tendiren a difondre la teoria
que la societat estava dividida en tres grups: els qui oren
(oratores), els qui guerregen (bellatores) i els qui treballen
(laboratores). La societat (la casa de Déu) excloïa als
artesans, els mercaders i els habitants de la ciutat perquè la
14. seva importància era encara escassa i hi havia la convicció
que la riquesa provenia de la terra.
Menjar:
Els pobres tenien com sempre, segons els seus medis. Els
rics (nobles i mercaders) es podien permetre millor varietat
de menjar, incloent-hi fruits secs i herbes aromàtiques i
altres productes més cars. A l’hivern els nobles i pobres
s’alimentaven del que s’havia conservat amb sal. Per creences
els dimecres era dia del peix els pobres s’alimentaven dels
peixos de riu. En canvi els rics menjaven del millor caviar i
altres mariscos molt millors.
La mort i la Medicina
La mort estava i no estava a la vida popular de la edat
Mitjana. La ciència mèdica era limitada,i el promig de la
esperança de vida era de 30 anys. Les freqüents guerres i
èpoques de gana causaven cents de morts a la vegada, i les
pestes eren freqüents en les brutes i superpoblats carrers
de les ciutats Medievals. El fet més catastròfic va ser la
pesta negra. Propagada per les rates negres, la van
transmetre des d’Àsia els mariners italians. La plaga era
mortal i molt contagiosa. Entre els seus símptomes figuraven
unes taques negres i blaves per tot el cos, i no se li va trobar
remei. Va abatre tota Europa entre el 1347i el 1350. Als
15. finals del 1348, havia mort per lo menys una tercera part de
la població Europea.
Defenses i estratègies:
La pau no era gens freqüent en els temps medievals, en
particular a Europa. La trobada contra els musulmans turcs
va durar tres segles, i la guerra dels cent anys entre
Anglaterra i Franca va fer estralls entre el 1337 i el 1453. A
Espanya, vam tindre la nostra trobada particular amb “els
moros” durant 7 segles. I quan no hi havia campanyes de
major embargadura, els barons i els bandolers feien les
seves incursions contra els veïns. Al l’alta edat Mitjana, els
cavallers armats manaven al camp de batalla depreciaven al
combatents d’a peu, els peons, que eren en general una
“chusma” de pobres camperols terroritzats i sense
preparació, obligats a combatre per els seus senyors. Però
cap el segle XV, els cavallers es van passar de moda
ràpidament i els soldats del comú cobraven major
importància. Es van convertir en guerrers professionals, ben
pagats, drets amb armes, i acostumats a obeir ordres. Molts
treballaven com mercenaris, al servei del millor postor.
16. El dia 5 de novembre els nens i les nenes de 5è i de 6è vam anar
d’excursió a Sant Llorenç de Montgai. Vam sortir amb l’autocar a les
09:00 i vam arribar allà i vam esmorzar.
Després vam aprendre sobre la vida del paleolític i el neolític.
Al paleolític eren nòmades i menjaven el que trobaven tant animals
morts com vegetals; les cases eren o coves o fetes amb pells i pals.
En canvi al neolític eren sedentaris lo contrari dels nòmades i per
això van descobrir la ramaderia, la terrissa i moltes coses que si eren
sedentaris necessitaven. Les cases estaven amb el sostre de palla i
dues columnes que estaven aguantades per diverses pedres grans.
Vam anar a fer d’arqueòlegs, alguns vam excavar a la part de baix que
era un poblat paleolític i els altres la part de dalt que era un poblat
neolític.
A la tarda vam fer dos tallers en un taller vam pintar com els
prehistòrics i en l’altre vam aprendre a tallar sílex.
Jaume, Albert R i Jonathan
17. FRUITES ATRAPADES
Què necessitem?
500 ml de sucre de pinya i raïm.
1 préssec.
1 plàtan.
1 poma.
1 kiwi.
Maduixes.
2 cullerades petites d’agar-agar en pols(en trobaràs a les
botigues de dietètica o a l’herbolari)
Com ho farem?
1. Pela i talla la fruita i col·loca-la en un bol de vidre.
2. Posa el suc de fruita en un pot, i quan bulli, tira-hi les
dues cullerades d’agar-agar. Abaixa una mica el foc i
barreja-ho durant 10 minuts.
3. Aboca el suc al bol on has col·locat la fruita i remena-ho
bé.
4. Deixa- ho refredar una estona i posa-ho a la nevera.
veuràs que queda sòlid i les fruites, i les fruites ben
atrapades, perquè no se te n’escapi ni una. Nyam!!!!
18. Què necessitem?
500 grams de pit de pollastre.
1 manat de cebes tendres.
2 iogurts.
½ de llimona.
1 cullerada de cafè de cúrcuma.
1 cullerada de cafè de comí en pols.
½ cullerada de cafè de coriandre en pols.
1 cullerada sopera d’oli d’oliva, sal i pebre.
Com es fa?
1. Tallem el pit de pollastre a bocins no gaire grossos. Poseu-
los en un plat fondo amb les espècies i el iogurt.
2. Barregeu-ho bé. Tapeu-ho amb film de plàstic i
deixeu-ho macera durant 3 hores a la nevera.
3. Escorreu el pit de pollastre i punxeu els rossos a les
broquetes de fusta, alternant-los amb trossos de ceba.
19. 4. Poseu-hi sal i pebre i gratineu les broquetes al forn 10 o
12 minuts. Quan estiguin mig cuites els doneu la volta.
5. Peleu i piqueu 2 cebes. Salteu-les 2 o 3 minuts a l’oli.
Barregeu-les amb el iogurt.
6. Escalfeu la mescla a foc lent sense que bulli. Poseu-hi sal i
pebre. Serviu-les de seguida amb sal i arròs.
