Art Romànic Pintura mural
Pintures de la volta de  Saint Savin sur   Gartempe  ( França ).  Història de Caín i Abel  i  l’Arca de Noé.
Pintura mural de Catalunya Pintures de la Vall de Boí de  tendència   italo-bizantina  avui conservades al Museu de Montjuich de Barcelona (M.N.A.C.)
Àbsis de Sant Joan de Boí.- Lapidació de Sant Esteve (la pintura més arcaica).
Pintures de Sant Joan de Boí. Animals del bestiari i Sant Martí.
Àbsis de Sant Climent de Taüll (1123)
Pantocrator de Sant Climent de Taüll
Sant Climent de Taüll . A l’arc triomfal apareix la mà de Déu i l’Anyell Místic Apocalíptic (“Agnus Dei”).
Pintures de l’Àbsis de Santa María de Taüll al MNAC de Barcelona.- Reproducció de les pintures a l’església del poble de Taüll (Vall de Boí).
La Verge entronitzada amb el Nin i els reis d’Orient (Santa Maria de Taüll). (A l’esquerra la reproducció qu és veu a l’església del poble).
Els tres Reis Mags d’Orient de Santa Maria de Taüll ( Fotografies de les reproduccions de l’àbsis de l’ésglésia del poble).
Sant Pere i Sant Pau ( Pintures de l’Església de Santa María de Taüll -reproduccions-.)
Diversos detalls de les pintures de Santa Maria de Taüll: el gall de Sant Pere; animal de Bestiari; Abel oferint a Déu part del seu ramat; i Anyell Místic.
Detall de les pintures de Santa Maria de Taüll.  David tallant el cap al gegant Goliath.-  Dos Apòstols.
Àbsis de  Sant Pere del Burgal .  Pintures de l’àbsis. Vista general i detall d’apòstol .(MNAC)
Església de Sant Pere del Burgal . Pintures de l’àbsis (detall). La Verge i Sant Pere.- Detall de la donant amb un ciri a la mà.
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC ).  Pintures de l’àbsis de  Santa Maria d’Esterri d’Aneu . L’escena de la Verge amb el Nin i els reis s’ha perdut.-  Un querubí purifica amb una brasa la boca del profeta Elíes.
Pintura mural a Catalunya fora de la vall pirenenca de  Boí.   Adam i Eva de  Sant Joan de Casserres (Museu de   Solsona ).- Timpà de l’àbsis de  Santa Maria de Terrassa  dedicat a Sant  Tomàs de Canterbury. Déu toca el cap del sant i del seu diàcon Grim amb el text sagrat.
Exemple del  corrent de pintura franco-romànica : Frescos del  Panteó de Sant Isidor de Lleó repartits a sis voltes quatripartites i pels seus murs.
Panteó de Sant Isidor de Lleó. Primer tram de voltes. Volta central: el Pantocrator (Crist-Jutge) amb el Tetramorf.
Panteó de Sant Isidor: L’evangelista Lluc amb cap de bou i Marc amb cap de lleó.
El  Tetramorf  de la volta central del  Panteó de   Sant Isidor de Lleó . L’evangelista Mateu com un home -o àngel- i Joan amb cap d’àguila.
Panteó de Sant Isidor de Lleó . Volta de la dreta:  Anunciació als pastors del naixement de Crist.
Els pastors reben l’anunci sense interrompre el que estan fent: un està fent sonar la seva caramella, i l’altre donant a beure al ca que vigila el bestiar.
Panteó de Sant Isidor de Lleó . Pintures de la volta de l’esquerra del primer tram. Tema: “ La Glorificació de Crist a l’Apocalípsi segons Sant Joan”
Volta central del segón tram del Panteó de Sant Isidor.  El Sant Sopar
Pintures de la volta meridional del segón tram:  La matança dels Inocents.
A la darrera volta del segón tram se representa  La Passió de Crist .
Panteó de Sant Isidor de Lleó.  Dos exemples de pintures dels murs:  L’Anunciació a la Verge i la Crucifixió.
Calendari agrícola de l’intradós d’un arc entre dues voltes del Panteó de Sant Isidor.
Calendari agrícola: els mesos de novembre i desembre. El novembre la matança del porc, i el desembre veim a un vell pagés que descansa, menja i beu vora el foc. És un període en que el fred i la neu impedeixen qualsevol tasca agrícola.
LA PINTURA ROMÀNICA A CASTELLA. Segle XI:  Tendència islàmica i mossàrab .  Sant Baudeli de Berlanga (Sòria) . Temes animalístics i exòtics: un elefant indi amb un castellet darrera  i un ós. També apareix un guerrer amb llança i escut.
Castella:  Sant Baudeli de Berlanga (Sòria).  Tendència islàmico-mossàrab . Escenes de caça. Un genet que caça llebres i un ballester que dispara fletxes a un cèrvol.
PINTURA ROMÀNICA A CASTELLA DEL SEGLE  XII . Continua la influència mossàrab i islàmica.  San Pedro de Arlanza . Cap de Griu o Grif (MNAC de Barcelona).
LA PINTURA ROMÀNICA A CASTELLA.  Tendència Italo-bizantina . Pintures de l’ermita de la  Santa Cruz de Maderuelo (Segòvia)  al Museu del Prado.
Pintura romànica de Castella de finals del segle XII.   Frescos de San Justo de Segòvia .  Bon exemple de pintura castellana més  autòctona , sense influències ni bizantines, ni italianes ni franceses ni islàmiques.
Pintura romànica sobre fusta .  Bigues  (Alfarges)  del Claustre alt del Monestir de Silos.  El Cavaller; La Dama; el Boc músic i Els Enamorats.
Pintura romànica sobre taula. Frontals ( antependium ) d’altar. Frontal de La Seu d’Urgell (MNAC de Barcelona).
Frontal antependium  de  Santa Margalida de   Sescorts .  Enmig la Verge Theotokos dins la Mandorla. Al voltant escenes del martiri de Santa Margalida.  Museu de Vic
Frontal de Sant Martí de Tours.  Museu de Vic .
Detalls del frontal de Sant Martí de Tours.  Museu de Vic .
Frontal de Durro.  Martiri de Sant Quirce i Santa Julieta. La Verge amb el Nin dins la Mandorla, al centre del frontal. MNAC de Barcelona.
Frontal antependium d’Avià (MNAC).   (1170 -1190 ). Anunciació, Visitació de Maria a Sta Isabel, Naixement, Reis Mags, Presentació al Temple i la Verge Kiriotissa amb l’Infant al centre.
Baldaquins o ciboris .  No són tan nombrosos com els frontals i se conserven molt pocs. Eren com a petits pavellons o templets que emmarcaven i cobrien l’altar. Baldaquí de Toses i detall del de Tost (1200). MNAC.
MINIATURES A LLIBRES.  CODEX HISTÒRICO-JURÍDIC .-  Pàgina del  “Libro de los   Testamentos” , llibre notarial de Don Pelayo, bisbe d’Oviedo, que conté 87 documents de donació i de privilegis que els reis d’Astúries i Lleó i els papes varen donar fins al s. XII a la Catedral d’Oviedo.
Il.lustració del  Codex Calixtinus o Liber Sancti Jacobi  (obra d’Aimeric Picaud) sobre Sant Jaume i la seva intervenció miraculosa a favor dels exèrcits cristians peninsulars.
Biblia de Sant Isidor de Lleó  (1162). Moisés i els jueus fugint d’Egipte i passant la Mar Roja.- Daniel i els lleons.
Biblia de Sant Isidor de Lleó (1162).  Sacrifici d’Isaac.- El Rei Salomó.- David i Goliath.
Brodats.   TAPÍS DE LA CREACIÓ.  Catedral de GIRONA
Tapís ( Brodat ) de la Creació de Girona . Detalls.  Pantocrator. Esperit Sant. El sol i la lluna.

Art Romànic Pintura

  • 1.
  • 2.
    Pintures de lavolta de Saint Savin sur Gartempe ( França ). Història de Caín i Abel i l’Arca de Noé.
  • 3.
    Pintura mural deCatalunya Pintures de la Vall de Boí de tendència italo-bizantina avui conservades al Museu de Montjuich de Barcelona (M.N.A.C.)
  • 4.
    Àbsis de SantJoan de Boí.- Lapidació de Sant Esteve (la pintura més arcaica).
  • 5.
    Pintures de SantJoan de Boí. Animals del bestiari i Sant Martí.
  • 6.
    Àbsis de SantCliment de Taüll (1123)
  • 7.
    Pantocrator de SantCliment de Taüll
  • 8.
    Sant Climent deTaüll . A l’arc triomfal apareix la mà de Déu i l’Anyell Místic Apocalíptic (“Agnus Dei”).
  • 9.
    Pintures de l’Àbsisde Santa María de Taüll al MNAC de Barcelona.- Reproducció de les pintures a l’església del poble de Taüll (Vall de Boí).
  • 10.
    La Verge entronitzadaamb el Nin i els reis d’Orient (Santa Maria de Taüll). (A l’esquerra la reproducció qu és veu a l’església del poble).
  • 11.
    Els tres ReisMags d’Orient de Santa Maria de Taüll ( Fotografies de les reproduccions de l’àbsis de l’ésglésia del poble).
  • 12.
    Sant Pere iSant Pau ( Pintures de l’Església de Santa María de Taüll -reproduccions-.)
  • 13.
    Diversos detalls deles pintures de Santa Maria de Taüll: el gall de Sant Pere; animal de Bestiari; Abel oferint a Déu part del seu ramat; i Anyell Místic.
  • 14.
    Detall de lespintures de Santa Maria de Taüll. David tallant el cap al gegant Goliath.- Dos Apòstols.
  • 15.
    Àbsis de Sant Pere del Burgal . Pintures de l’àbsis. Vista general i detall d’apòstol .(MNAC)
  • 16.
    Església de SantPere del Burgal . Pintures de l’àbsis (detall). La Verge i Sant Pere.- Detall de la donant amb un ciri a la mà.
  • 17.
    Museu Nacional d’Artde Catalunya (MNAC ). Pintures de l’àbsis de Santa Maria d’Esterri d’Aneu . L’escena de la Verge amb el Nin i els reis s’ha perdut.- Un querubí purifica amb una brasa la boca del profeta Elíes.
  • 18.
    Pintura mural aCatalunya fora de la vall pirenenca de Boí. Adam i Eva de Sant Joan de Casserres (Museu de Solsona ).- Timpà de l’àbsis de Santa Maria de Terrassa dedicat a Sant Tomàs de Canterbury. Déu toca el cap del sant i del seu diàcon Grim amb el text sagrat.
  • 19.
    Exemple del corrent de pintura franco-romànica : Frescos del Panteó de Sant Isidor de Lleó repartits a sis voltes quatripartites i pels seus murs.
  • 20.
    Panteó de SantIsidor de Lleó. Primer tram de voltes. Volta central: el Pantocrator (Crist-Jutge) amb el Tetramorf.
  • 21.
    Panteó de SantIsidor: L’evangelista Lluc amb cap de bou i Marc amb cap de lleó.
  • 22.
    El Tetramorf de la volta central del Panteó de Sant Isidor de Lleó . L’evangelista Mateu com un home -o àngel- i Joan amb cap d’àguila.
  • 23.
    Panteó de SantIsidor de Lleó . Volta de la dreta: Anunciació als pastors del naixement de Crist.
  • 24.
    Els pastors rebenl’anunci sense interrompre el que estan fent: un està fent sonar la seva caramella, i l’altre donant a beure al ca que vigila el bestiar.
  • 25.
    Panteó de SantIsidor de Lleó . Pintures de la volta de l’esquerra del primer tram. Tema: “ La Glorificació de Crist a l’Apocalípsi segons Sant Joan”
  • 26.
    Volta central delsegón tram del Panteó de Sant Isidor. El Sant Sopar
  • 27.
    Pintures de lavolta meridional del segón tram: La matança dels Inocents.
  • 28.
    A la darreravolta del segón tram se representa La Passió de Crist .
  • 29.
    Panteó de SantIsidor de Lleó. Dos exemples de pintures dels murs: L’Anunciació a la Verge i la Crucifixió.
  • 30.
    Calendari agrícola del’intradós d’un arc entre dues voltes del Panteó de Sant Isidor.
  • 31.
    Calendari agrícola: elsmesos de novembre i desembre. El novembre la matança del porc, i el desembre veim a un vell pagés que descansa, menja i beu vora el foc. És un període en que el fred i la neu impedeixen qualsevol tasca agrícola.
  • 32.
    LA PINTURA ROMÀNICAA CASTELLA. Segle XI: Tendència islàmica i mossàrab . Sant Baudeli de Berlanga (Sòria) . Temes animalístics i exòtics: un elefant indi amb un castellet darrera i un ós. També apareix un guerrer amb llança i escut.
  • 33.
    Castella: SantBaudeli de Berlanga (Sòria). Tendència islàmico-mossàrab . Escenes de caça. Un genet que caça llebres i un ballester que dispara fletxes a un cèrvol.
  • 34.
    PINTURA ROMÀNICA ACASTELLA DEL SEGLE XII . Continua la influència mossàrab i islàmica. San Pedro de Arlanza . Cap de Griu o Grif (MNAC de Barcelona).
  • 35.
    LA PINTURA ROMÀNICAA CASTELLA. Tendència Italo-bizantina . Pintures de l’ermita de la Santa Cruz de Maderuelo (Segòvia) al Museu del Prado.
  • 36.
    Pintura romànica deCastella de finals del segle XII. Frescos de San Justo de Segòvia . Bon exemple de pintura castellana més autòctona , sense influències ni bizantines, ni italianes ni franceses ni islàmiques.
  • 37.
    Pintura romànica sobrefusta . Bigues (Alfarges) del Claustre alt del Monestir de Silos. El Cavaller; La Dama; el Boc músic i Els Enamorats.
  • 38.
    Pintura romànica sobretaula. Frontals ( antependium ) d’altar. Frontal de La Seu d’Urgell (MNAC de Barcelona).
  • 39.
    Frontal antependium de Santa Margalida de Sescorts . Enmig la Verge Theotokos dins la Mandorla. Al voltant escenes del martiri de Santa Margalida. Museu de Vic
  • 40.
    Frontal de SantMartí de Tours. Museu de Vic .
  • 41.
    Detalls del frontalde Sant Martí de Tours. Museu de Vic .
  • 42.
    Frontal de Durro. Martiri de Sant Quirce i Santa Julieta. La Verge amb el Nin dins la Mandorla, al centre del frontal. MNAC de Barcelona.
  • 43.
    Frontal antependium d’Avià(MNAC). (1170 -1190 ). Anunciació, Visitació de Maria a Sta Isabel, Naixement, Reis Mags, Presentació al Temple i la Verge Kiriotissa amb l’Infant al centre.
  • 44.
    Baldaquins o ciboris. No són tan nombrosos com els frontals i se conserven molt pocs. Eren com a petits pavellons o templets que emmarcaven i cobrien l’altar. Baldaquí de Toses i detall del de Tost (1200). MNAC.
  • 45.
    MINIATURES A LLIBRES. CODEX HISTÒRICO-JURÍDIC .- Pàgina del “Libro de los Testamentos” , llibre notarial de Don Pelayo, bisbe d’Oviedo, que conté 87 documents de donació i de privilegis que els reis d’Astúries i Lleó i els papes varen donar fins al s. XII a la Catedral d’Oviedo.
  • 46.
    Il.lustració del Codex Calixtinus o Liber Sancti Jacobi (obra d’Aimeric Picaud) sobre Sant Jaume i la seva intervenció miraculosa a favor dels exèrcits cristians peninsulars.
  • 47.
    Biblia de SantIsidor de Lleó (1162). Moisés i els jueus fugint d’Egipte i passant la Mar Roja.- Daniel i els lleons.
  • 48.
    Biblia de SantIsidor de Lleó (1162). Sacrifici d’Isaac.- El Rei Salomó.- David i Goliath.
  • 49.
    Brodats. TAPÍS DE LA CREACIÓ. Catedral de GIRONA
  • 50.
    Tapís ( Brodat) de la Creació de Girona . Detalls. Pantocrator. Esperit Sant. El sol i la lluna.