SlideShare a Scribd company logo
1 of 51
Download to read offline
REPRODUCCIÓ
HUMANA I SEXUALITAT



                      U.D.6
         3r ESO-A 2010-2011
            ESO- 2010-
INTRODUCCIÓ

Les funcions de l’aparell reproductor o genital són:
   • funció de reproducció per evitar l’extinció de l’espècie.
   • transmissió de pares a fills dels caràcters hereditaris.


Als éssers humans, las maduresa sexual i amb ella la
capacitat reproductora apareix a la pubertat.
INTRODUCCIÓ

L’herència del sexe:
L’embrió humà és desenvolupa a partir d’una sola cèl·lula,
anomenada OU o ZIGOT.

    ÒVUL   ♀   + ESPERMATOZOU     ♂             ZIGOT

Cada una de les gàmetes (cèl·lules reproductores= òvul o
espermatozou) té 23 cromosomes (DNA o ADN) on es troben
els gens que determinen el desenvolupament d’un nou ésser.
INTRODUCCIÓ

Al unir-se aquestes dues cèl·lules es forma un zigot amb la
suma de cromosomes de les dues cèl·lules (23cr+ 23cr= 46cr).

    ÒVUL      ♀   + ESPERMATOZOU   ♂             ZIGOT
      23 cr            23 cr                     46 cr


                                             23 parells de
                                             cromosomes
INTRODUCCIÓ


                22 parells de cromosomes són somàtics
                (determinen caràcters no sexuals)

23 parells de
cromosomes      1 parell de cromosomes sexuals
                (determinen el desenvolupament de
                l’aparell genital i dels caràcters secundaris
                = el sexe de la persona)
INTRODUCCIÓ

Els 23 cromosomes procedents de l'òvul són de tipus X
(tots els somàtics i el cromosoma sexual)
Dels 23 cromosomes procedents de l'espermatozou tots
els somàtics són de tipus X i el cromosoma sexual pot
ser X o Y.
Per tant:

ÒVUL X + ESPERMATOZOU X             ZIGOT   XX          ♀
ÒVUL X + ESPERMATOZOU Y             ZIGOT   XY          ♂
INTRODUCCIÓ

Gònades: òrgans productors de gàmetes i hormones sexuals
      - gònades femenines: ovaris
      - gònades masculines: testicles


Gàmetes: cèl·lules reproductores
      - gàmetes femenines: òvuls
      - gàmetes masculines: espermatozous
ANATOMIA DE L’APARELL
             GENITAL MASCULÍ

Està constituït per:
        - Els testicles
        - Conductes eferents
        - L’epidídim
        - Conductes deferents
        - Conductes ejaculatori
        - Uretra                            Vesícules seminals
        - Glàndules accessòries             Pròstata
        - Òrgans genitals externs (penis)   Glàndules de Cowper
ANATOMIA DE L’APARELL
          GENITAL MASCULÍ
TESTICLES

• És un òrgan parell, amb una doble funció:
        • producció de gàmetes masculines (espermatozous)
        • funció endocrina: producció hormones           sexuals,
        principalment TESTOSTERONA.


• Allotjats dins la bossa escrotal, que té 7 capes, la més externa
es denomina ESCROT.
• La ubicació dels testicles dins la bossa escrotal, és fora de
l’abdomen, per darrera i sota el penis.
TESTICLES

• Per què estan situats fora de l’abdomen?
    • Per la supervivència i maduració dels espermatozous es
    necessita que la temperatura sigui de 34-35º, és a dir, 1-2º per
    sota de la temperatura corporal.


    • Quan fa fred? L’escrot es contrau (múscul situat sota de
    l’escrot) d’aquesta manera s’eleva el testicle contra el perineu
    i manté la temperatura necessària.


    • Quan fa calor? L’escrot es distén, s’allarga, i els testicles es
    separen més del cos, abaixant així la temperatura.
TESTICLES

• Els testicles estan recoberts per una capa de teixit de color blanc
anomenat TÚNICA ALBUGÍNIA.
• Aquesta capa penetra al testicle formant uns envans que
divideixen el testicle en LÒBULETS.
• Cada lobulet té un TUB SEMINÍFER (900 en total als 2 testicles),
dins els quals es formen els espermatozous
• Dins el tub hi ha les CÈL·LULES DE SERTORLI, que produeixen
substàncies protectores de les espermatogònies (cèl·lules
precursores dels espermatozous).
• També existeixen les CÈL·LULES DE LEYDIG, productores de
testosterona.
TESTICLES
TESTICLES: funcions

1. Síntesi d’hormones
   •   Testosterona: actua en la maduració de les cèl·lules
       germinals testiculars.
   •    Hormona Luteïnitzant (LH): estimula la secreció de
       testosterona a les cèl·lules de Leydig
   •   Hormona fol·liculoestimulant (FSH): estimula les cèl·lules
       de Sertoli.
TESTICLES: funcions


2. Producció d’espermatozous, formats per:
   •    Cap: té el nucli amb l’ADN (23 cromosomes) i l’ ACROSOMA
       (porció que conté enzims hidrolítics necessaris per trencar el moc
       cervical de l’úter i les trompes de fal·lopi de l’aparell genital
       femení).
   •   Cos o part intermèdia: conté els MITOCONDRIS (orgànuls
       productors d’energia, per poder-se moure)
   • Cua o flagel: dota de moviment (única cèl·lula humana que té
     flagel)
EPIDÍDIM

• Els tubs seminífers desemboquen als CONDUCTES
EFERENTS, els quals desemboquen a l’EPIDÍDIM.
• L’Epidídim, és un conducte en forma d’espiral.
• Funcions:
        • Permet el pas dels espermatozous.
        • En produeix la maduració (3 setmanes)
        • Secreten part del líquid seminal (5%).


• L’Epidídim de cada testicle desemboca en cada un dels
CODUCTES DEFERENTS.
CONDUCTES DEFERETS,
   EJACULADOR i URETRA

• CODUCTES DEFERENTS connecten l’Epidídim amb el conducte
ejaculador.
• Permet el pas del espermatozous.
• Creua l’urèter, i passa per darrere de la bufeta, unint-se amb e
conductes procedent de la vesícula seminal per formar el
CODUCTE EJACULADOR.
•El conductes ejaculador travessa la pròstata i desemboca a la
uretra.
• La URETRA és un conducte d’uns 20 cm comú a l’aparell urinari i
genital.
GLÀNDULES ACCESÒRIES

• Aquestes glàndules secreten diferents components del LÍQUID
SEMINAL, que juntament amb els espermatozous forma
l’ESPERMA O SEMEN.

       • Vesícules seminals: situades a la part posterior de la
       bufeta. Formen el 60% del líquid seminal.
       • Pròstata: situada sota la bufeta i travessada pel
       conducte ejaculador. Forma un líquid lletós que suposa el
       30% del líquid seminal.
       • Glàndules bulbouretrals o de Cowper: situades sota la
       pròstata i aboquen la seva secreció a la uretra. Formen
       una secreció mucosa que suposa el 5% del líquid seminal.
LÍQUID SEMINAL

• COMPOSICIÓ DEL LÍQUID SEMINAL
   AIGUA: 80%
                               Fructosa, Àcid cítric, Àcid làctic, Proteïnes i
   MATÈRIA SECA: 20%           aminoàcids, Urea, Fòsfor, Hialuronidasa
                               (enzim hidrolìtic)




• ÒRGANS FORMADORS
    Testicles i Epidídim: 5%
    Vesícules seminals: 60%
    Pròstata: 30 %
    Glàndules bulbouretrals o de Cowper: 5%
PENIS

• Òrgan genitourinari: intervé en la micció i òrgan copulador.
• Constituït per 3 columnes independents:
        • 1 cos esponjós que envolta la uretra.
        • 2 cossos cavernosos situats a la cara dorsal del penis
        (són cossos erèctils).


• A l’extrem distal, es troba el GLAND, recobert pel PREPUCI
(plec de pell)
•Solc bàlnoprepucial que s’uneix amb el prepuci pel fre (frenillo)
limitant el moviment.
PENIS
PENIS: funcions

• Contenir la uretra com a òrgan de la micció
• Funció sexual com a òrgan copulador: per estimulació sexual
el penis s’omple de sang (REPLECIÓ) fent créixer l’òrgan en
diàmetre i longitud (ERECCIÓ)
• ERECCIÓ: procés de modificació de la grandària, diàmetre i
orientació del penis.
    •En situació de repòs, el penis és un òrgan flàccid que es
    situa per davant de l’escrot amb el gland a la seva part més
    baixa.
    • Amb el procés d’erecció, el penis creix, esdevé rígid i
    s’alça cap a endavant, de manera que el gland queda situat
    més amunt de l’arrel del penis.
PENIS: funcions


• EJACULACIÓ: és l'emissió del semen o esperma
(espermatozous + líquid seminal) a l’exterior, a través del meat
urinari.
    • Es presenta com a resposta a l’estimulació sexual.
    • Aquests procés es desencadena per impulsos rítmics per
    contracció de l’epidídim i conductes deferents.
ANATOMIA DE L’APARELL
             GENITAL FEMENÍ

Està constituït per:
        - Ovaris
        - Trompes de Fal·lopi
        - Úter
        - Vagina
        - Glàndules mamàries
        - Òrgans genitals externs (vulva)
         - Glàndules accessòries (Bartholin)
ANATOMIA DE L’APARELL
          GENITAL FEMENÍ
ANATOMIA DE L’APARELL
          GENITAL FEMENÍ
OVARIS

• És un òrgan parell situat ambdós costats de l’úter.
• Es mantenen en posició gràcies a una sèrie de lligaments.
• L’ovari està format per:
        • zona cortical: on hi ha els fol·licles ovàrics.
        • zona medul·lar: on hi ha vasos sanguinis i nervis.


• Té 2 funcions fonamentals
        • producció de gàmetes femenines (òvuls)
        • funció endocrina: producció          hormones     sexuals,
        estrògens i progesterona.
Formació d’òvuls: OOGÈNESI
• És la formació de les gàmetes femenines (òvuls) a partir de cèl·lules
immandures (oòcits)
• Es produeix quan la dona arriba a la pubertat, i comença a produir les
hormones FSH i LH.

                            Creixement dels
                                                    Augment nº cèl·lules
                         fol·licles a cada cicle
↑ FSH i LH                      menstrual.
                                                    Disminució unions entre
                          (només madurarà 1,        cèl·lules
                         la resta degeneraran)


   Ovulació: expulsió               Trencament de      Formació del
    de l’òvul cap a la                 l’estigma      Fol·licle de Graaf
   trompa de fal·lopi.
Producció d’hormones
Hi ha dos tipus d’hormones sexuals ovàriques:

       1. Estrògens:
           • Desenvolupament de les mames, la vagina i l’úter.
           • Creixement i distribució del pèl corporal
           • Iniciació del cicle menstrual.
       2. Progesterona:
           • Intervé en el cicle menstrual
           • Preparació de l’úter per a la gestació
           • Preparació de les glàndules mamàries per a la lactància
TROMPES DE FAL—LOPI

• També anomenades trompes uterines o oviductes.
• Conductes que surten de l’ovari i desemboquen a l’úter, té tres parts:
    • L’istme: part que comunica amb l’úter.
    • L’ampul·la: segueix a l’istme i es corba per sobre de l’ovari
    • L’infundíbul: és la part terminal i s’obre a la cavitat peritoneal, formant
    per unes fímbries que recullen l’òvul. (No estan unides a l’ovari sinó que
    l’òvul és expulsat de l’ovari i recollit per la trompa)

• Funcions:
        •Canal de transport de l’òvul que es desplaça gràcies a
        contraccions musculars.
        • Són el lloc on generalment es produeix la fecundació.
ÚTER o MATRIU

• Petit òrgan buit situat a la cavitat pelviana, entre la bufeta i el recte.
• Està format per 2 regions:
     • Cos uterí o part superior: que s’uneix a la trompa de fal·lopi i per sobre
     queda el fons uterí.
     • Coll o cèrvix: conducte cilíndric que comunica la cavitat uterina amb la
     vagina.
• Està format per 3 capes:
     • Perimetri o capa serosa: recobreix el cos uterí però no el cèrvix.
     • Miometri: format per 3 capes de múscul llis.
     • Endometri: revestiment intern mucós amb dos parts diferenciades.
          • E. funcional: es desprèn a cada cicle menstrual.
          • E. basal: regenera el funcional cada vegada que es desprèn.
Funcions de l’úter

• Funcions:
       • Permet el pas de l’esperma masculí en el seu camí fins a les
       trompes.
       • Si es produeix la fecundació de les gàmetes, la cèl·lula zigot
       s’implanta en el revestiment de l’endometri i es desenvolupa
       durant el període de la gestació.
       • Les contraccions rítmiques de l’endometri expulsen el fetus
       durant el part.
       • SI no es produeix fecundació, les capes cel·lulars de
       l’endometri funcional (part més externa) es descamen i es
       produeix la menstruació.
VAGINA

• Òrgan situat a la part més baixa de la cavitat pèlvica.
• És un conducte distensible, format per múscul llis i revestit de mucosa.
• Comunica el coll uterí amb els genitals externs (vulva).
• Inicialment la vagina està tancada parcialment per un plec de teixit
conjuntiu anomenat himen.

• Funcions:
        • Receptacle del penis durant l’acte sexual i del semen ejaculat.
        • És el canal del part, que es distén per deixar pas al fetus.
        • Transporta el teixit descamat de l’endometí durant la
        menstruació.
GENITALS EXTERNS O VULVA

• Conjunt d’òrgans genitals que es troben a l’exterior del cos femení,
formats per:
   • Mont de Venus: prominència arrodonida formada per teixit gras, cobert de
   pèl a partir de la pubertat.
   • Llavis majors: plecs de pell que connecten amb el Mont de Venus.
   Formats per greix i amb una gran nombre de glàndules sebàcies i
   sudorípares. Amb fol·licles pilosos.
   • Llavis menors: plecs de pell situats entre el llavis majors i cobreixen els
   orificis vaginal i uretral. No tenen fol·licles pilosos però sí glàndules
   sebàcies.
   • Glàndules de Bartholin: situades als costats de l’obertura vaginal,
   produeixen un líquid espès i viscós de funció lubricant.
   • Clítoris: Estructura arrodonida de teixit erèctil situada a la unió dels llavis
   majors.
GENITALS EXTERNS O VULVA
Funcions de la Vulva

• Funcions:
       • Actua en les funcions de reproducció.
       • El Mont de Venus els llavis eviten les lesions dels teixits del
       clítoris i els orificis vaginal i uretral.
       • Les glàndules de Bartholin secreten líquid lubricant, que
       redueix el fregament entre el penis i la vagina durant el coit.
       • El clítoris presenta un gran nº de receptors sensorials que
       envien la informació a les zones de resposta sexual del
       cervell.
GLÀNDULES MAMÀRIES

• Òrgan parell a ambdós costats de la línia mitjana dels músculs pectorals.
• La presenten ambdós sexes, però en l’home romanen inactives i sense
desenvolupar-se. A la dona, durant la pubertat es desenvolupen.
• Estan formades per teixit glandular, greix i teixit connectiu.
• Cada mama es subdivideix en lòbuls en forma radial, formats per cèl·lules
secretores especialitzades (llet).
• Conductes galactòfors: condueixen la llet fins al mugró.
• Mugró: part central de cada mama, en forma de prominència circular de
color marró fosc amb nombrosos orificis.
• Arèola mamària: zona circular de pell més fosca que envolta el mugró.
GLÀNDULES MAMÀRIES
GLÀNDULES MAMÀRIES

• Funció: la lactància, destinada a la nutrició del nounat.
• La lactància ve controlada per:
    • Hormones ovàriques: estrògens i progesterona que estimulen el
    desenvolupament de la glàndula.
    • Estrògens eliminats durant el part amb l’expulsió de la placenta.
    • El moviment de succió efectuat per l’infant estimula la secreció de
    prolactina de la hipòfisi.
    • L’oxitocina estimula l’expulsió de llet fent-la accessible al lactant a
    mesura que aquest succiona.
CICLE SEXUAL FEMENÍ

Des de la MENÀRQUIA (aparició de la 1ª regla) fins a la
MENOPAUSA (desaparició de la regla), la dona passa per nombrosos
canvis cíclics.

Són la sèrie de canvis fisiològics que es produeixen en l’aparell
reproductor femení i que tenen lloc periòdicament durant l’edat
reproductiva fins que finalitzen amb el CLIMATERI (conjunt de canvis
a l’organisme femení al final de la funció reproductora), el signe més
clar del climateri és la menopausa.


La capacitat reproductiva de les dones està regida per la interacció de
diverses hormones: gonadotropines (FSH i LH) i sexuals (estrògens i
progesterona)
CICLE SEXUAL FEMENÍ

Tot i que el cicle menstrual és el més conegut, dins el cicle sexual
femení hi ha d’altres associats a aquest:
        • Cicle ovàric: canvis que es donen als ovaris
        • Cicle menstrual o endometrial: canvis que es donen a
        l’endometri uterí
        • Cicle gonadotròpic: de les hormones gonadotropines
        (FSH i LH)
        • Cicle de les hormones sexual: estrògens i progesterona
        • Cicle de la temperatura: la temperatura disminueix en el
        moment de l’ovulació.
FASES

El cicle sexual menstrual característic sol durar 28 dies i es divideix
en 4 fases específiques:


        • Fase proliferativa o estrogènica: dies del 6 al 13 del cicle
        • Ovulació: dia 14 del cicle
        • Fase secretora o progesterònica: dies del 15 al 28 del cicle
        • Menstruació: dies del 1 al 5 del cicle
FASE PROLIFERATIVA

També   anomenada    ESTROGÈNICA,               POSTMENSTRUAL,
PREOVULATORIA O FOL·LICULAR:

     • Es produeix entre els dies 6 al 13 del cicle
     • Es produeix des de que finalitza la menstruació fins abans
     de l’ovulació.
     • Es produeix la maduració de diversos fol·licles (per la FSH),
     només un arribarà a madurar del tot, la resta degeneraran.
     • Augmenta l’espesor de la mucosa uterina (proliferació de
     l’endometri funcional a partir del basal després de la
     menstruació)
     • La secreció d’estrògens arriba al seu màxim nivell.
FASE d’OVULACIÓ


 • Es produeix el dia 14 del cicle regular.
 • Ruptura del fol·licle madur i ’expulsió de l’òvul cap a la
 cavitat pèlvica on serà agafat per la trompa de fal·lopi.
 • Es produeix una baixada de la temperatura
FASE SECRETORA
També  anomenada   PROGESTERÒNICA,                PREMENSTRUAL,
POSTOVULATORIA O LUTEÍNICA:

     • Es produeix entre els dies 15 al 28 del cicle
     • Es produeix des de que finalitza l’ ovulació fins abans de la
     menstruació.
     • En aquesta fase es forma el cos luti o cos groc en l’ovari
     degut a l’acció de la hormona LH. Aquest cos luti són les
     cèl·lules del fol·licle trencat riques en substàncies lipídiques.
     • El cos luti creix durant 7-8 dies i secreta progesterona, fent
     que hi hagi engruixement de l’endometri.
     • La secreció estrògens i progesterona inhibeix la secreció de
     FSH i LH.
FASE SECRETORA

 Si l’òvul no és fecundat :

        • el cos luti degenera i es transforma en el cos blanc.
        • la secreció     d’hormones    cessa    (estrògens       i
        progesterona).
        • vasoconstricció de les arterioles de l’endometri
        • destrucció o necrosi de l’endometri funcional.
FASE MENSTRUAL


 • Es produeix el dia 1 al 5 del cicle (però és molt variable).
 • Es produeix una acumulació de sang a la cavitat uterina per
 la ruptura del vasos sanguinis i es desprèn l’endometri
 funcional.
 • El flux de sang que surt per la vagina es coneix com a
 MESTRUACIÓ.
 • En finalitzar la menstruació començaria una nova fase
 proliferativa.
GRàCIeS…..
GRàCIeS…..
 Per la vostra atenció



                 Maig de 2011

More Related Content

What's hot (18)

D'una cèl·lula a moltes: com comença tot
D'una cèl·lula a moltes: com comença totD'una cèl·lula a moltes: com comença tot
D'una cèl·lula a moltes: com comença tot
 
Tema 2 La reproducció humana
Tema 2 La reproducció humanaTema 2 La reproducció humana
Tema 2 La reproducció humana
 
Projecte la vida 5e
Projecte la vida 5eProjecte la vida 5e
Projecte la vida 5e
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
Treball reproducció humana
Treball reproducció humanaTreball reproducció humana
Treball reproducció humana
 
L'aparell reproductor CS
L'aparell reproductor CSL'aparell reproductor CS
L'aparell reproductor CS
 
El procès de l’embaràs
El procès de l’embaràsEl procès de l’embaràs
El procès de l’embaràs
 
Aparell Reproductor - Cicle Menstrual
Aparell Reproductor - Cicle MenstrualAparell Reproductor - Cicle Menstrual
Aparell Reproductor - Cicle Menstrual
 
Reproducció
ReproduccióReproducció
Reproducció
 
Projecte classe
Projecte classeProjecte classe
Projecte classe
 
La reproducció humana
La reproducció humana La reproducció humana
La reproducció humana
 
Òrgans reproductors
Òrgans reproductors Òrgans reproductors
Òrgans reproductors
 
La reproducció humana
La reproducció humanaLa reproducció humana
La reproducció humana
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
L'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTORL'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTOR
 
Treball fecundació
Treball fecundacióTreball fecundació
Treball fecundació
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
La placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexesLa placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexes
 

Viewers also liked

Making The Drupal Pill Easier To Swallow
Making The Drupal Pill Easier To SwallowMaking The Drupal Pill Easier To Swallow
Making The Drupal Pill Easier To SwallowPhilip Norton
 
Kundecase – Diageo
Kundecase – DiageoKundecase – Diageo
Kundecase – DiageoJfuruseth
 
Kort Om Pingbull
Kort Om PingbullKort Om Pingbull
Kort Om PingbullJfuruseth
 
Trabajo de dremweaver
Trabajo de dremweaverTrabajo de dremweaver
Trabajo de dremweavermafoa
 
Pingbull Web Og E Commerce
Pingbull Web Og E CommercePingbull Web Og E Commerce
Pingbull Web Og E CommerceJfuruseth
 
Kundecase – Credi Care
Kundecase – Credi CareKundecase – Credi Care
Kundecase – Credi CareJfuruseth
 
Global distribution of cdm projects
Global distribution of cdm projectsGlobal distribution of cdm projects
Global distribution of cdm projectsJuan Pablo Dominguez
 
DQS eSolutions introduction and demonstration
DQS eSolutions introduction and demonstrationDQS eSolutions introduction and demonstration
DQS eSolutions introduction and demonstrationSebastian Timmel
 
Acquia Drupal Certification
Acquia Drupal CertificationAcquia Drupal Certification
Acquia Drupal CertificationPhilip Norton
 
Drupal Performance : DrupalCamp North
Drupal Performance : DrupalCamp NorthDrupal Performance : DrupalCamp North
Drupal Performance : DrupalCamp NorthPhilip Norton
 
Class plan mafoa
Class plan mafoaClass plan mafoa
Class plan mafoamafoa
 
Becoming A Drupal Master Builder
Becoming A Drupal Master BuilderBecoming A Drupal Master Builder
Becoming A Drupal Master BuilderPhilip Norton
 
Getting Started With Jenkins And Drupal
Getting Started With Jenkins And DrupalGetting Started With Jenkins And Drupal
Getting Started With Jenkins And DrupalPhilip Norton
 
Drupal 8 Configuration Management
Drupal 8 Configuration ManagementDrupal 8 Configuration Management
Drupal 8 Configuration ManagementPhilip Norton
 
12 pasi spre vindecare
12 pasi spre vindecare12 pasi spre vindecare
12 pasi spre vindecarekitty106
 

Viewers also liked (19)

Making The Drupal Pill Easier To Swallow
Making The Drupal Pill Easier To SwallowMaking The Drupal Pill Easier To Swallow
Making The Drupal Pill Easier To Swallow
 
Kundecase – Diageo
Kundecase – DiageoKundecase – Diageo
Kundecase – Diageo
 
Kort Om Pingbull
Kort Om PingbullKort Om Pingbull
Kort Om Pingbull
 
CollSMS
CollSMSCollSMS
CollSMS
 
Trabajo de dremweaver
Trabajo de dremweaverTrabajo de dremweaver
Trabajo de dremweaver
 
Pingbull Web Og E Commerce
Pingbull Web Og E CommercePingbull Web Og E Commerce
Pingbull Web Og E Commerce
 
Kundecase – Credi Care
Kundecase – Credi CareKundecase – Credi Care
Kundecase – Credi Care
 
Global distribution of cdm projects
Global distribution of cdm projectsGlobal distribution of cdm projects
Global distribution of cdm projects
 
DQS eSolutions introduction and demonstration
DQS eSolutions introduction and demonstrationDQS eSolutions introduction and demonstration
DQS eSolutions introduction and demonstration
 
Drupal theming
Drupal themingDrupal theming
Drupal theming
 
Drush
DrushDrush
Drush
 
Acquia Drupal Certification
Acquia Drupal CertificationAcquia Drupal Certification
Acquia Drupal Certification
 
Drupal Performance : DrupalCamp North
Drupal Performance : DrupalCamp NorthDrupal Performance : DrupalCamp North
Drupal Performance : DrupalCamp North
 
Drupal 7 Queues
Drupal 7 QueuesDrupal 7 Queues
Drupal 7 Queues
 
Class plan mafoa
Class plan mafoaClass plan mafoa
Class plan mafoa
 
Becoming A Drupal Master Builder
Becoming A Drupal Master BuilderBecoming A Drupal Master Builder
Becoming A Drupal Master Builder
 
Getting Started With Jenkins And Drupal
Getting Started With Jenkins And DrupalGetting Started With Jenkins And Drupal
Getting Started With Jenkins And Drupal
 
Drupal 8 Configuration Management
Drupal 8 Configuration ManagementDrupal 8 Configuration Management
Drupal 8 Configuration Management
 
12 pasi spre vindecare
12 pasi spre vindecare12 pasi spre vindecare
12 pasi spre vindecare
 

Similar to Aparell reproductor

La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2csiv
 
La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2csiv
 
T2 cicle vital de les persones-resum
T2 cicle vital de les persones-resumT2 cicle vital de les persones-resum
T2 cicle vital de les persones-resum6sise
 
Treball de naturals
Treball de naturalsTreball de naturals
Treball de naturalswissam1997
 
La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducciómgil2243
 
Aparell Reproductor
Aparell ReproductorAparell Reproductor
Aparell ReproductorSimbiosi
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductorCarlaBigas
 
La reproducció de les persones
La reproducció de les personesLa reproducció de les persones
La reproducció de les personesJoan Camps Pons
 
Funció de reproducció.reproducció humana3eso
 Funció de reproducció.reproducció humana3eso Funció de reproducció.reproducció humana3eso
Funció de reproducció.reproducció humana3esojdorcab
 
La reproduccio
La reproduccioLa reproduccio
La reproduccioManquela
 
Aparell Reproductor - Anatomia i fisiologia
Aparell Reproductor - Anatomia i fisiologiaAparell Reproductor - Anatomia i fisiologia
Aparell Reproductor - Anatomia i fisiologiamamacal
 
Tema 4. LA REPRODUCCIÓ.
Tema  4. LA REPRODUCCIÓ.Tema  4. LA REPRODUCCIÓ.
Tema 4. LA REPRODUCCIÓ.mllfl
 
Joel i pau pareja
Joel i pau parejaJoel i pau pareja
Joel i pau parejacllistar
 
La Reproducció (Fil Eminimizer)
La Reproducció (Fil Eminimizer)La Reproducció (Fil Eminimizer)
La Reproducció (Fil Eminimizer)Panotx
 

Similar to Aparell reproductor (20)

La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2
 
La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2
 
Els caràcters sexuals
Els caràcters sexualsEls caràcters sexuals
Els caràcters sexuals
 
T2 cicle vital de les persones-resum
T2 cicle vital de les persones-resumT2 cicle vital de les persones-resum
T2 cicle vital de les persones-resum
 
Treball de naturals
Treball de naturalsTreball de naturals
Treball de naturals
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducció
 
La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducció
 
Aparell Reproductor
Aparell ReproductorAparell Reproductor
Aparell Reproductor
 
Aparell reproductor masculi
Aparell reproductor masculiAparell reproductor masculi
Aparell reproductor masculi
 
La Reproducció
La ReproduccióLa Reproducció
La Reproducció
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
La reproducció de les persones
La reproducció de les personesLa reproducció de les persones
La reproducció de les persones
 
Funció de reproducció.reproducció humana3eso
 Funció de reproducció.reproducció humana3eso Funció de reproducció.reproducció humana3eso
Funció de reproducció.reproducció humana3eso
 
La reproduccio
La reproduccioLa reproduccio
La reproduccio
 
Aparell Reproductor - Anatomia i fisiologia
Aparell Reproductor - Anatomia i fisiologiaAparell Reproductor - Anatomia i fisiologia
Aparell Reproductor - Anatomia i fisiologia
 
Reproducció
ReproduccióReproducció
Reproducció
 
Tema 4. LA REPRODUCCIÓ.
Tema  4. LA REPRODUCCIÓ.Tema  4. LA REPRODUCCIÓ.
Tema 4. LA REPRODUCCIÓ.
 
Joel i pau pareja
Joel i pau parejaJoel i pau pareja
Joel i pau pareja
 
La Reproducció (Fil Eminimizer)
La Reproducció (Fil Eminimizer)La Reproducció (Fil Eminimizer)
La Reproducció (Fil Eminimizer)
 

Recently uploaded

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Aparell reproductor

  • 1. REPRODUCCIÓ HUMANA I SEXUALITAT U.D.6 3r ESO-A 2010-2011 ESO- 2010-
  • 2. INTRODUCCIÓ Les funcions de l’aparell reproductor o genital són: • funció de reproducció per evitar l’extinció de l’espècie. • transmissió de pares a fills dels caràcters hereditaris. Als éssers humans, las maduresa sexual i amb ella la capacitat reproductora apareix a la pubertat.
  • 3. INTRODUCCIÓ L’herència del sexe: L’embrió humà és desenvolupa a partir d’una sola cèl·lula, anomenada OU o ZIGOT. ÒVUL ♀ + ESPERMATOZOU ♂ ZIGOT Cada una de les gàmetes (cèl·lules reproductores= òvul o espermatozou) té 23 cromosomes (DNA o ADN) on es troben els gens que determinen el desenvolupament d’un nou ésser.
  • 4. INTRODUCCIÓ Al unir-se aquestes dues cèl·lules es forma un zigot amb la suma de cromosomes de les dues cèl·lules (23cr+ 23cr= 46cr). ÒVUL ♀ + ESPERMATOZOU ♂ ZIGOT 23 cr 23 cr 46 cr 23 parells de cromosomes
  • 5. INTRODUCCIÓ 22 parells de cromosomes són somàtics (determinen caràcters no sexuals) 23 parells de cromosomes 1 parell de cromosomes sexuals (determinen el desenvolupament de l’aparell genital i dels caràcters secundaris = el sexe de la persona)
  • 6. INTRODUCCIÓ Els 23 cromosomes procedents de l'òvul són de tipus X (tots els somàtics i el cromosoma sexual) Dels 23 cromosomes procedents de l'espermatozou tots els somàtics són de tipus X i el cromosoma sexual pot ser X o Y. Per tant: ÒVUL X + ESPERMATOZOU X ZIGOT XX ♀ ÒVUL X + ESPERMATOZOU Y ZIGOT XY ♂
  • 7. INTRODUCCIÓ Gònades: òrgans productors de gàmetes i hormones sexuals - gònades femenines: ovaris - gònades masculines: testicles Gàmetes: cèl·lules reproductores - gàmetes femenines: òvuls - gàmetes masculines: espermatozous
  • 8. ANATOMIA DE L’APARELL GENITAL MASCULÍ Està constituït per: - Els testicles - Conductes eferents - L’epidídim - Conductes deferents - Conductes ejaculatori - Uretra Vesícules seminals - Glàndules accessòries Pròstata - Òrgans genitals externs (penis) Glàndules de Cowper
  • 9. ANATOMIA DE L’APARELL GENITAL MASCULÍ
  • 10. TESTICLES • És un òrgan parell, amb una doble funció: • producció de gàmetes masculines (espermatozous) • funció endocrina: producció hormones sexuals, principalment TESTOSTERONA. • Allotjats dins la bossa escrotal, que té 7 capes, la més externa es denomina ESCROT. • La ubicació dels testicles dins la bossa escrotal, és fora de l’abdomen, per darrera i sota el penis.
  • 11. TESTICLES • Per què estan situats fora de l’abdomen? • Per la supervivència i maduració dels espermatozous es necessita que la temperatura sigui de 34-35º, és a dir, 1-2º per sota de la temperatura corporal. • Quan fa fred? L’escrot es contrau (múscul situat sota de l’escrot) d’aquesta manera s’eleva el testicle contra el perineu i manté la temperatura necessària. • Quan fa calor? L’escrot es distén, s’allarga, i els testicles es separen més del cos, abaixant així la temperatura.
  • 12. TESTICLES • Els testicles estan recoberts per una capa de teixit de color blanc anomenat TÚNICA ALBUGÍNIA. • Aquesta capa penetra al testicle formant uns envans que divideixen el testicle en LÒBULETS. • Cada lobulet té un TUB SEMINÍFER (900 en total als 2 testicles), dins els quals es formen els espermatozous • Dins el tub hi ha les CÈL·LULES DE SERTORLI, que produeixen substàncies protectores de les espermatogònies (cèl·lules precursores dels espermatozous). • També existeixen les CÈL·LULES DE LEYDIG, productores de testosterona.
  • 14. TESTICLES: funcions 1. Síntesi d’hormones • Testosterona: actua en la maduració de les cèl·lules germinals testiculars. • Hormona Luteïnitzant (LH): estimula la secreció de testosterona a les cèl·lules de Leydig • Hormona fol·liculoestimulant (FSH): estimula les cèl·lules de Sertoli.
  • 15. TESTICLES: funcions 2. Producció d’espermatozous, formats per: • Cap: té el nucli amb l’ADN (23 cromosomes) i l’ ACROSOMA (porció que conté enzims hidrolítics necessaris per trencar el moc cervical de l’úter i les trompes de fal·lopi de l’aparell genital femení). • Cos o part intermèdia: conté els MITOCONDRIS (orgànuls productors d’energia, per poder-se moure) • Cua o flagel: dota de moviment (única cèl·lula humana que té flagel)
  • 16. EPIDÍDIM • Els tubs seminífers desemboquen als CONDUCTES EFERENTS, els quals desemboquen a l’EPIDÍDIM. • L’Epidídim, és un conducte en forma d’espiral. • Funcions: • Permet el pas dels espermatozous. • En produeix la maduració (3 setmanes) • Secreten part del líquid seminal (5%). • L’Epidídim de cada testicle desemboca en cada un dels CODUCTES DEFERENTS.
  • 17. CONDUCTES DEFERETS, EJACULADOR i URETRA • CODUCTES DEFERENTS connecten l’Epidídim amb el conducte ejaculador. • Permet el pas del espermatozous. • Creua l’urèter, i passa per darrere de la bufeta, unint-se amb e conductes procedent de la vesícula seminal per formar el CODUCTE EJACULADOR. •El conductes ejaculador travessa la pròstata i desemboca a la uretra. • La URETRA és un conducte d’uns 20 cm comú a l’aparell urinari i genital.
  • 18. GLÀNDULES ACCESÒRIES • Aquestes glàndules secreten diferents components del LÍQUID SEMINAL, que juntament amb els espermatozous forma l’ESPERMA O SEMEN. • Vesícules seminals: situades a la part posterior de la bufeta. Formen el 60% del líquid seminal. • Pròstata: situada sota la bufeta i travessada pel conducte ejaculador. Forma un líquid lletós que suposa el 30% del líquid seminal. • Glàndules bulbouretrals o de Cowper: situades sota la pròstata i aboquen la seva secreció a la uretra. Formen una secreció mucosa que suposa el 5% del líquid seminal.
  • 19. LÍQUID SEMINAL • COMPOSICIÓ DEL LÍQUID SEMINAL AIGUA: 80% Fructosa, Àcid cítric, Àcid làctic, Proteïnes i MATÈRIA SECA: 20% aminoàcids, Urea, Fòsfor, Hialuronidasa (enzim hidrolìtic) • ÒRGANS FORMADORS Testicles i Epidídim: 5% Vesícules seminals: 60% Pròstata: 30 % Glàndules bulbouretrals o de Cowper: 5%
  • 20.
  • 21. PENIS • Òrgan genitourinari: intervé en la micció i òrgan copulador. • Constituït per 3 columnes independents: • 1 cos esponjós que envolta la uretra. • 2 cossos cavernosos situats a la cara dorsal del penis (són cossos erèctils). • A l’extrem distal, es troba el GLAND, recobert pel PREPUCI (plec de pell) •Solc bàlnoprepucial que s’uneix amb el prepuci pel fre (frenillo) limitant el moviment.
  • 22. PENIS
  • 23. PENIS: funcions • Contenir la uretra com a òrgan de la micció • Funció sexual com a òrgan copulador: per estimulació sexual el penis s’omple de sang (REPLECIÓ) fent créixer l’òrgan en diàmetre i longitud (ERECCIÓ) • ERECCIÓ: procés de modificació de la grandària, diàmetre i orientació del penis. •En situació de repòs, el penis és un òrgan flàccid que es situa per davant de l’escrot amb el gland a la seva part més baixa. • Amb el procés d’erecció, el penis creix, esdevé rígid i s’alça cap a endavant, de manera que el gland queda situat més amunt de l’arrel del penis.
  • 24. PENIS: funcions • EJACULACIÓ: és l'emissió del semen o esperma (espermatozous + líquid seminal) a l’exterior, a través del meat urinari. • Es presenta com a resposta a l’estimulació sexual. • Aquests procés es desencadena per impulsos rítmics per contracció de l’epidídim i conductes deferents.
  • 25. ANATOMIA DE L’APARELL GENITAL FEMENÍ Està constituït per: - Ovaris - Trompes de Fal·lopi - Úter - Vagina - Glàndules mamàries - Òrgans genitals externs (vulva) - Glàndules accessòries (Bartholin)
  • 26. ANATOMIA DE L’APARELL GENITAL FEMENÍ
  • 27. ANATOMIA DE L’APARELL GENITAL FEMENÍ
  • 28. OVARIS • És un òrgan parell situat ambdós costats de l’úter. • Es mantenen en posició gràcies a una sèrie de lligaments. • L’ovari està format per: • zona cortical: on hi ha els fol·licles ovàrics. • zona medul·lar: on hi ha vasos sanguinis i nervis. • Té 2 funcions fonamentals • producció de gàmetes femenines (òvuls) • funció endocrina: producció hormones sexuals, estrògens i progesterona.
  • 29. Formació d’òvuls: OOGÈNESI • És la formació de les gàmetes femenines (òvuls) a partir de cèl·lules immandures (oòcits) • Es produeix quan la dona arriba a la pubertat, i comença a produir les hormones FSH i LH. Creixement dels Augment nº cèl·lules fol·licles a cada cicle ↑ FSH i LH menstrual. Disminució unions entre (només madurarà 1, cèl·lules la resta degeneraran) Ovulació: expulsió Trencament de Formació del de l’òvul cap a la l’estigma Fol·licle de Graaf trompa de fal·lopi.
  • 30. Producció d’hormones Hi ha dos tipus d’hormones sexuals ovàriques: 1. Estrògens: • Desenvolupament de les mames, la vagina i l’úter. • Creixement i distribució del pèl corporal • Iniciació del cicle menstrual. 2. Progesterona: • Intervé en el cicle menstrual • Preparació de l’úter per a la gestació • Preparació de les glàndules mamàries per a la lactància
  • 31. TROMPES DE FAL—LOPI • També anomenades trompes uterines o oviductes. • Conductes que surten de l’ovari i desemboquen a l’úter, té tres parts: • L’istme: part que comunica amb l’úter. • L’ampul·la: segueix a l’istme i es corba per sobre de l’ovari • L’infundíbul: és la part terminal i s’obre a la cavitat peritoneal, formant per unes fímbries que recullen l’òvul. (No estan unides a l’ovari sinó que l’òvul és expulsat de l’ovari i recollit per la trompa) • Funcions: •Canal de transport de l’òvul que es desplaça gràcies a contraccions musculars. • Són el lloc on generalment es produeix la fecundació.
  • 32. ÚTER o MATRIU • Petit òrgan buit situat a la cavitat pelviana, entre la bufeta i el recte. • Està format per 2 regions: • Cos uterí o part superior: que s’uneix a la trompa de fal·lopi i per sobre queda el fons uterí. • Coll o cèrvix: conducte cilíndric que comunica la cavitat uterina amb la vagina. • Està format per 3 capes: • Perimetri o capa serosa: recobreix el cos uterí però no el cèrvix. • Miometri: format per 3 capes de múscul llis. • Endometri: revestiment intern mucós amb dos parts diferenciades. • E. funcional: es desprèn a cada cicle menstrual. • E. basal: regenera el funcional cada vegada que es desprèn.
  • 33. Funcions de l’úter • Funcions: • Permet el pas de l’esperma masculí en el seu camí fins a les trompes. • Si es produeix la fecundació de les gàmetes, la cèl·lula zigot s’implanta en el revestiment de l’endometri i es desenvolupa durant el període de la gestació. • Les contraccions rítmiques de l’endometri expulsen el fetus durant el part. • SI no es produeix fecundació, les capes cel·lulars de l’endometri funcional (part més externa) es descamen i es produeix la menstruació.
  • 34. VAGINA • Òrgan situat a la part més baixa de la cavitat pèlvica. • És un conducte distensible, format per múscul llis i revestit de mucosa. • Comunica el coll uterí amb els genitals externs (vulva). • Inicialment la vagina està tancada parcialment per un plec de teixit conjuntiu anomenat himen. • Funcions: • Receptacle del penis durant l’acte sexual i del semen ejaculat. • És el canal del part, que es distén per deixar pas al fetus. • Transporta el teixit descamat de l’endometí durant la menstruació.
  • 35. GENITALS EXTERNS O VULVA • Conjunt d’òrgans genitals que es troben a l’exterior del cos femení, formats per: • Mont de Venus: prominència arrodonida formada per teixit gras, cobert de pèl a partir de la pubertat. • Llavis majors: plecs de pell que connecten amb el Mont de Venus. Formats per greix i amb una gran nombre de glàndules sebàcies i sudorípares. Amb fol·licles pilosos. • Llavis menors: plecs de pell situats entre el llavis majors i cobreixen els orificis vaginal i uretral. No tenen fol·licles pilosos però sí glàndules sebàcies. • Glàndules de Bartholin: situades als costats de l’obertura vaginal, produeixen un líquid espès i viscós de funció lubricant. • Clítoris: Estructura arrodonida de teixit erèctil situada a la unió dels llavis majors.
  • 37. Funcions de la Vulva • Funcions: • Actua en les funcions de reproducció. • El Mont de Venus els llavis eviten les lesions dels teixits del clítoris i els orificis vaginal i uretral. • Les glàndules de Bartholin secreten líquid lubricant, que redueix el fregament entre el penis i la vagina durant el coit. • El clítoris presenta un gran nº de receptors sensorials que envien la informació a les zones de resposta sexual del cervell.
  • 38. GLÀNDULES MAMÀRIES • Òrgan parell a ambdós costats de la línia mitjana dels músculs pectorals. • La presenten ambdós sexes, però en l’home romanen inactives i sense desenvolupar-se. A la dona, durant la pubertat es desenvolupen. • Estan formades per teixit glandular, greix i teixit connectiu. • Cada mama es subdivideix en lòbuls en forma radial, formats per cèl·lules secretores especialitzades (llet). • Conductes galactòfors: condueixen la llet fins al mugró. • Mugró: part central de cada mama, en forma de prominència circular de color marró fosc amb nombrosos orificis. • Arèola mamària: zona circular de pell més fosca que envolta el mugró.
  • 40. GLÀNDULES MAMÀRIES • Funció: la lactància, destinada a la nutrició del nounat. • La lactància ve controlada per: • Hormones ovàriques: estrògens i progesterona que estimulen el desenvolupament de la glàndula. • Estrògens eliminats durant el part amb l’expulsió de la placenta. • El moviment de succió efectuat per l’infant estimula la secreció de prolactina de la hipòfisi. • L’oxitocina estimula l’expulsió de llet fent-la accessible al lactant a mesura que aquest succiona.
  • 41. CICLE SEXUAL FEMENÍ Des de la MENÀRQUIA (aparició de la 1ª regla) fins a la MENOPAUSA (desaparició de la regla), la dona passa per nombrosos canvis cíclics. Són la sèrie de canvis fisiològics que es produeixen en l’aparell reproductor femení i que tenen lloc periòdicament durant l’edat reproductiva fins que finalitzen amb el CLIMATERI (conjunt de canvis a l’organisme femení al final de la funció reproductora), el signe més clar del climateri és la menopausa. La capacitat reproductiva de les dones està regida per la interacció de diverses hormones: gonadotropines (FSH i LH) i sexuals (estrògens i progesterona)
  • 42. CICLE SEXUAL FEMENÍ Tot i que el cicle menstrual és el més conegut, dins el cicle sexual femení hi ha d’altres associats a aquest: • Cicle ovàric: canvis que es donen als ovaris • Cicle menstrual o endometrial: canvis que es donen a l’endometri uterí • Cicle gonadotròpic: de les hormones gonadotropines (FSH i LH) • Cicle de les hormones sexual: estrògens i progesterona • Cicle de la temperatura: la temperatura disminueix en el moment de l’ovulació.
  • 43. FASES El cicle sexual menstrual característic sol durar 28 dies i es divideix en 4 fases específiques: • Fase proliferativa o estrogènica: dies del 6 al 13 del cicle • Ovulació: dia 14 del cicle • Fase secretora o progesterònica: dies del 15 al 28 del cicle • Menstruació: dies del 1 al 5 del cicle
  • 44. FASE PROLIFERATIVA També anomenada ESTROGÈNICA, POSTMENSTRUAL, PREOVULATORIA O FOL·LICULAR: • Es produeix entre els dies 6 al 13 del cicle • Es produeix des de que finalitza la menstruació fins abans de l’ovulació. • Es produeix la maduració de diversos fol·licles (per la FSH), només un arribarà a madurar del tot, la resta degeneraran. • Augmenta l’espesor de la mucosa uterina (proliferació de l’endometri funcional a partir del basal després de la menstruació) • La secreció d’estrògens arriba al seu màxim nivell.
  • 45. FASE d’OVULACIÓ • Es produeix el dia 14 del cicle regular. • Ruptura del fol·licle madur i ’expulsió de l’òvul cap a la cavitat pèlvica on serà agafat per la trompa de fal·lopi. • Es produeix una baixada de la temperatura
  • 46. FASE SECRETORA També anomenada PROGESTERÒNICA, PREMENSTRUAL, POSTOVULATORIA O LUTEÍNICA: • Es produeix entre els dies 15 al 28 del cicle • Es produeix des de que finalitza l’ ovulació fins abans de la menstruació. • En aquesta fase es forma el cos luti o cos groc en l’ovari degut a l’acció de la hormona LH. Aquest cos luti són les cèl·lules del fol·licle trencat riques en substàncies lipídiques. • El cos luti creix durant 7-8 dies i secreta progesterona, fent que hi hagi engruixement de l’endometri. • La secreció estrògens i progesterona inhibeix la secreció de FSH i LH.
  • 47. FASE SECRETORA Si l’òvul no és fecundat : • el cos luti degenera i es transforma en el cos blanc. • la secreció d’hormones cessa (estrògens i progesterona). • vasoconstricció de les arterioles de l’endometri • destrucció o necrosi de l’endometri funcional.
  • 48. FASE MENSTRUAL • Es produeix el dia 1 al 5 del cicle (però és molt variable). • Es produeix una acumulació de sang a la cavitat uterina per la ruptura del vasos sanguinis i es desprèn l’endometri funcional. • El flux de sang que surt per la vagina es coneix com a MESTRUACIÓ. • En finalitzar la menstruació començaria una nova fase proliferativa.
  • 49.
  • 50.
  • 51. GRàCIeS….. GRàCIeS….. Per la vostra atenció Maig de 2011