Fp gad m07_u7_pdfindex

Fp gad m07_u7_pdfindex

• 1.
  Eines d’Internet pera l’empresa Eduard Latorre Jarque Tractament informàtic de la informació
• 3.
  Tractament informàtic dela informació Eines d’Internet per a l’empresa Índex Introducció 5 Resultats d’aprenentatge 7 1 Obtenció i gestió d’informació obtinguda a Internet 9 1.1 Orígens d’Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 1.2 Què és la World Wide Web (www)? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 1.3 Què és navegar per Internet? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 1.4 Contingut de les pàgines Web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 1.5 Formes actuals de connexió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 1.6 Tipus de connexions d’accés a Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 1.7 Elements que componen una URL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 1.8 Navegadors, descripció i funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 1.8.1 Com funcionen? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 1.8.2 Protocols de comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 1.8.3 Característiques d’un navegador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 1.9 Principals navegadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 1.10 Cercadors. Tipus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 1.10.1 Motors de cerca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 1.10.2 Directoris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 1.10.3 Metacercadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 1.11 Estratègies i tècniques de cerca de la informació a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 1.11.1 Cerca avançada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 1.12 Fonts d’informació a la xarxa. Fonts públiques i fonts privades . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 1.12.1 L’autoria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 1.12.2 La qualitat dels enllaços . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 1.12.3 El disseny del lloc web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 1.13 Subscripció o sindicació de continguts: RSS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 1.13.1 Concepte de la sindicació de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 1.13.2 Captació de fonts d’informació per sindicar-s’hi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 1.13.3 Consulta de la informació sindicada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 1.14 Anàlisi i ús de recursos, lliures i propietaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 1.14.1 Què és una llicència? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 1.14.2 Llicència Copyright: ‘Tots els drets reservats’ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 1.14.3 Llicència Copyleft . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 1.14.4 Llicència Creative Commons: "Alguns drets reservats" . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 1.14.5 Altres llicències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 1.15 Bases de dades temàtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 1.16 Premsa digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 1.17 Protocols de transferència de fitxers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
• 4.
  Tractament informàtic dela informació Eines d’Internet per a l’empresa 2 Utilització de programari lliure en línia. Aplicacions i usos habituals en el camp empresarial i corporatiu 39 2.1 Documents en línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 2.1.1 Google Docs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 2.1.2 Zoho . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 2.2 Organització d’usuaris, nivells d’accés, restriccions. Autorització, manteniment i baixa d’usuaris 42 3 Administració d’espais web usant prestacions en línia 51 3.1 Gestors de continguts, privatius i lliures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 3.1.1 Què és un CMS? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 3.1.2 Necessitat d’un CMS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 3.1.3 CMS comercials i de codi obert . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 3.1.4 Història dels CMS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 3.1.5 Criteris de selecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 3.2 Webs corporatives. Creació i manteniment a partir de plantilles existents a la Xarxa . . . . . . 60 3.3 Blocs corporatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 3.3.1 Estructura del bloc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 3.3.2 Avantatges del bloc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 3.3.3 Crear un bloc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 3.3.4 Definicions a tenir en compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 3.3.5 Podcast . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 3.4 Plataformes corporatives de comunicació o col·laboratives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 3.5 Botigues virtuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 3.5.1 Components d’una botiga virtual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
• 5.
  Tractament informàtic dela informació 5 Eines d’Internet per a l’empresa Introducció Internet ha anat conquerint la vida quotidiana de mica en mica. Les tasques diàries més senzilles es veuen afectades per les tecnologies de la comunicació i cal anar-se acostumant a la rapidesa, facilitat i comoditat que proporciona la Xarxa. A Internet podeu fer algunes de les activitats del món real de manera diferent i de vegades més eficient; per exemple, no es fa falta anar al banc per tenir un extracte dels últims moviments del vostre compte. També ens permet comunicar-nos amb altres persones, informar-nos amb les últimes notícies, ensenyar, aprendre, jugar, veure pel·lícules, comprar, vendre, comprovar la previsió del temps, entre d’altres moltes activitats. En l’apartat “Obtenció i gestió d’informació obtinguda a Internet” veureu Internet com una xarxa digital interconnectada d’intercanvi d’informació. La World Wide Web (WWW) significa literalment “tela d’aranya mundial”. Està composta de pàgines web, documents virtuals que es publiquen a Internet. Les pàgines web poden contenir text, imatges, so, animacions i vídeo. Un conjunt de pàgines web relacionades entre elles perquè desenvolupen un tema, presten algun servei o proporcionen uns continguts determinats constitueixen un lloc web. En l’apartat “Utilització de programari lliure en línia. Aplicacions i usos habituals en el camp empresarial i corporatiu” veureu com la Xarxa pot ser un canal de comunicació per treballar i compartir informació. El treball de col·laboració entre persones que no estan físicament al mateix lloc és una manera d’utilitzar Internet a l’entorn laboral. Es pot treballar en temps real amb eines i aplicacions gratuïtes a Internet que permeten compartir continguts o crear-los entre diverses persones de manera col·laborativa, per emmagatzemar-los i recuperar-los en qualsevol lloc amb accés a Internet. En l’apartat “Administració d’espais web usant prestacions en línia” aprendreu a fer un web que pot ser un treball complicat i molt laboriós si no es disposa de les eines adequades. En el passat les eines eren bàsicament editors que permetien generar una pàgina, que van evolucionar per incorporar el control de l’estructura de la web i altres funcionalitats, però en general estaven enfocades més a la creació que al manteniment. En els darrers anys s’ha desenvolupat el concepte de sistema de gestió de continguts (content management systems o CMS). Es tracta d’eines que permeten crear i mantenir un web amb facilitat, encarregant-se dels treballs més tediosos que fins ara ocupaven el temps dels administradors de les webs. En aquesta unitat aprendreu a dominar Internet, obtindreu informació amb els cercadors i la visualitzareu amb els principals navegadors, reconeixent l’autoria de la informació per poder respectar els drets. És molt important que realitzeu els exercicis i las activitats per completar el vostre aprenentatge, entre d’altres coneixereu aplicacions de programari lliure en
• 6.
  Tractament informàtic dela informació 6 Eines d’Internet per a l’empresa línia com Zoho o Google Docs, aprendreu a fer una subscripció a un canal RSS, coneixereu com instal·lar el gestor de continguts Joomla! i podreu crear un blog a Blogger.
• 7.
  Tractament informàtic dela informació 7 Eines d’Internet per a l’empresa Resultats d’aprenentatge En finalitzar la unitat, l’alumne/a: 1. Obté i gestiona informació utilitzant les prestacions que ofereixen diferents navegadors, cercadors i altres. • Identifica les diferències i els usos de navegadors i cercadors. • Configura el navegador atenent a les normes de personalització i seguretat. • Reconeix les adreces i els dominis corresponents. • Realitza cerques a internet tenint en compte les normes de cerca d’informa- ció. • Analitza, contrasta i verifica la informació obtinguda atenent tant al contin- gut com a la font d’informació. • Recupera la informació tractant-la amb el programari corresponent. • Diferencia els conceptes copyleft, copyriht, creative common entre d’altres. • Tracta la informació respectant degudament els drets d’autor. 2. Elabora documents bàsics utilitzant programari editor lliure en línia. • Utilitza el programari d’edició existent a internet per a la confecció de documents usuals en la gestió administrativa. • Reconeix els diversos formats que es poden crear o modificar en línia. • Organitza els documents generats atenent als criteris establerts. • Identifica i aplica els usos dels diferents documents segons el nivell de privacitat i permisos d’edició establerts. • Comparteix documents elaborats en línia. • Gestiona, segons les instruccions rebudes, els usuaris que poden compartir els documents. 3. Administra espais web de l’empresa utilitzant prestacions en línia. • Identifica les diverses tipologies d’espais web. • Reconeix els elements que conformen l’espai web. • Crea espais web usant plantilles.
• 8.
  Tractament informàtic dela informació 8 Eines d’Internet per a l’empresa • Gestiona, segons les instruccions rebudes, espais web amb gestors de continguts, lliures i privatius. • Organitza l’estructura de l’espai web atenent als criteris establerts. • Identifica els tipus de permís pel que fa a la creació, edició i manteniment dels continguts de l’espai web. • Utilitza i/o gestiona blogs corporatius i xarxes corporatives de col·laboració o de comunicació, o similars. • Utilitza i/o gestiona plataformes empresarials de comunicació o col·laboratives, optimitzant els diferents recursos. • Utilitza i/o gestiona botigues virtuals.
• 9.
  Tractament informàtic dela informació 9 Eines d’Internet per a l’empresa 1. Obtenció i gestió d’informació obtinguda a Internet Internet és una xarxa digital interconnectada d’intercanvi d’informació. La figura 1.1 mostra un exemple de les diferents rutes que formen una part petita d’Internet. Figura 1.1. Visualització de les diverses rutes d’una part d’Internet Copyright All rights reserved by English Wikipedia Ens permet comunicar-nos amb altres persones, informar-nos amb les últimes notícies, ensenyar, aprendre, jugar, veure pel·lícules, comprar, vendre, comprovar la previsió del temps, entre d’altres moltes activitats. A la figura 1.2 podeu veure un punt d’accés a Internet.
• 10.
  Tractament informàtic dela informació 10 Eines d’Internet per a l’empresa Figura 1.2. Punt d’accés a Internet Internet ha anat conquerint la nostra vida quotidiana de mica en mica. Les tasques diàries més senzilles es veuen afectades per les tecnologies de la comunicació i cal anar-se acostumant a la rapidesa, facilitat i comoditat que proporciona la Xarxa. A Internet podeu fer algunes de les activitats del món real de manera diferent i de vegades més eficient, per exemple no fa falta anar personalment al banc per tenir un extracte dels últims moviments del nostre compte. Hi ha llocs on la gent es reuneix per xerrar i fer amics, hi ha biblioteques virtuals amb llibres que es poden llegir, videoclubs virtuals on llogar pel·lícules, botigues de tot tipus, museus que mostren les seves exposicions, informació per fer tràmits administratius en línia... Per exemple, els tràmits burocràtics que com a ciutadà heu de fer a les administracions i oficines públiques no en són una excepció. Sol·licitar un canvi de domicili en el padró municipal, presentar la declaració de la renda, concertar una cita amb el metge de capçalera, renovar la residència o posar una denúncia policial entre molts altres, són tràmits que, ara per ara, ja es poden fer des de casa a través d’Internet, sense necessitat de desplaçar-se físicament, sense fer cues i sense haver de complir determinats horaris. Els avantatges que Internet us aporta a l’hora de fer un tràmit són: 1. Facilitat d’accés i estalvi de temps: fer els tràmits des de casa o des de la feina, fet que permet no haver de traslladar-se a una oficina pública, ni fer cues. 2. Disponibilitat: disposar d’horaris d’atenció a les oficines virtuals, Internet
• 11.
  Tractament informàtic dela informació 11 Eines d’Internet per a l’empresa està obert les 24 hores. 3. Accedir directament a informació més completa. 4. Tramitar per Internet significa un estalvi de temps i diners tant per als ciutadans com per a l’Administració. 5. Tenir la possibilitat d’arxivar còpies en digital dels documents i tràmits. 1.1 Orígens d’Internet Internet va començar al final dels anys seixanta als Estats Units a partir d’una xarxa de caràcter militar. La xarxa estava dissenyada de manera que si un dels ordinadors es feia malbé o era destruït, la resta del sistema hauria de seguir funcionant tal com mostra la figura 1.3. Figura 1.3. Mapa lògic d’Arpanet, març de 1977 Copyright All rights reserved by The Computer History Museum El 29 d’octubre de 1969 arrencava el primer node d’aquesta xarxa, anomenada Arpanet (Advanced Research Projects Agency Network). En la figura 1.4 podeu veure un dels terminals enormes de la xarxa Arpanet.
• 12.
  Tractament informàtic dela informació 12 Eines d’Internet per a l’empresa Figura 1.4. Un dels terminals d’Arpanet Copyright All rights reserved by The Computer History Museum El 1995 aquesta xarxa fou oberta a l’ús civil i va servir per posar en contacte investigadors científics i acadèmics dels Estats Units. Aquesta xarxa va ser la precursora del que avui és Internet. En la figura 1.5 podeu veure l’equip creador d’Arpanet. Figura 1.5. Equip creador d’Arpanet Copyright All rights reserved by The Computer History Museum La figura 1.6 és un document històric, és el primer registre d’Arpanet. El primer missatge que es va enviar a través d’Arpanet a les 22.30 h del 29 d’octubre de 1969. En aquest fragment de registre, mantingut a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA), es descriu la creació d’una transmissió de missatges des de l’equip amfitrió SDS Sigma 8 a UCLA a l’ordinador Host SRI SDS 940.
• 13.
  Tractament informàtic dela informació 13 Eines d’Internet per a l’empresa Figura 1.6. Primer missatge d’Arpanet Copyright All rights reserved by The Computer History Museum 1.2 Què és la World Wide Web (www)? La traducció World Wide Web (www) significa literalment “tela d’aranya mun- dial”. Està composta de pàgines web, documents virtuals que es publiquen a Internet. En la figura 1.7 podeu veure la representació gràfica de la World Wide Web al voltant dels enllaços d’una plana web. Figura 1.7. World Wide Web al voltant d’una plana web Copyright All rights reserved by Chris 73 / Wikimedia Commons Les pàgines web poden contenir text, imatges, so, animacions i vídeo. Un conjunt de pàgines web relacionades entre elles perquè desenvolupen un tema, presten algun servei o proporcionen uns continguts determinats constitueixen un lloc web. Les pàgines web estan interconnectades per enllaços. Els enllaços permeten a l’usuari saltar d’una pàgina web a altra (o d’un lloc web a altre). Per a això només Hipertext És qualsevol text, imatge o objecte de la Word Wide Web que té un enllaç amb un altre document.
• 14.
  Tractament informàtic dela informació 14 Eines d’Internet per a l’empresa Navegador Programa que permet visualitzar els documents i les pàgines web allotjades a la Xarxa. cal fer clic amb el ratolí a l’enllaç. Qualsevol contingut d’una pàgina web que té un enllaç és conegut com a hipertext. Un enllaç pot ser una paraula, un grup de paraules o una o diverses frases subratllades i ressaltades amb un altre color; o també una fotografia, un gràfic o un altre element de la pàgina que permeti passar a una altra secció del mateix document o a un altre document de la World Wide Web. Els enllaços es reconeixen perquè en tocar-los, el punter del ratolí es converteix en una mà. Quan fem clic sobre un hipertext amb el ratolí ens condueix immediatament a un altre document o pàgina web. En la figura 1.8 es pot veure l’ordinador NeXTcube que va usar Tim Berners- Lee al 1990, que treballava al CERN de Ginebra des del 1984, com a primer ordinador que servia pàgines web. En el Nadal del 1990, Berners-Lee va crear totes les eines necessàries per a un sistema web funcional: el navegador web (que també era un editor web), el primer servidor web i les primeres pàgines web, que descrivien el mateix projecte. El 6 d’agost del 1991 va publicar un breu resum del projecte World Wide Web al grup de discussió (newsgroup) alt.hypertext d’Usenet. Aquesta data també va marcar el debut de la Web com un servei a disposició del públic a Internet. Figura 1.8. Ordinador NeXTcube del 1990 Copyright All rights reserved by English Wikipedia 1.3 Què és navegar per Internet? Navegar (o explorar) per Internet és recórrer la Web a través de pàgines d’informa- ció passant d’una pàgina a una altra mitjançant els enllaços o hipertextos conforme al que ens interessi en un determinat moment; és a dir saltar d’una pàgina o d’un lloc web a un altre. Per visualitzar les pàgines web i navegar per la Xarxa necessitem un programa especial anomenat navegador. Hi ha molts navegadors diferents, per exemple
• 15.
  Tractament informàtic dela informació 15 Eines d’Internet per a l’empresa Microsoft Explorer, Opera o Mozilla Firefox. 1.4 Contingut de les pàgines Web Les pàgines Web estan escrites en un llenguatge anomenat “HTML” (de l’anglès HyperText Markup Language). La figura 1.9 mostra un exemple de l’estructura del llenguatge HTML. Figura 1.9. Mostra d’HTML Copyright All rights reserved by Dreftymac / Wikimedia Commons Una pàgina web, per tant, és un document creat en format HTML que pot ser “llegit” per un navegador, el qual ens el presenta formatat, amb text, imatges, so, i vídeo en la pantalla d’un ordinador. El codi HTML consta de diversos elements clau, incloent-hi els elements (i els seus atributs). El programa “Hola món” -un programa informàtic comú emprat per comparar llenguatges de programació, llenguatges d’scripts i llenguatges de marcat- és de nou línies de codi HTML, encara que els salts de línia són opcionals: 1 <!DOCTYPE html> 2 <html> 3 <head> 4 <title> Hola HTML </title> 5 </head> 6 <body> 7 <p> Hola Món! </p> 8 </body> 9 </html>
• 16.
  Tractament informàtic dela informació 16 Eines d’Internet per a l’empresa El text entre <html> i </html> descriu la pàgina web, i el text entre <body> i </body> és el contingut de la pàgina visible. 1.5 Formes actuals de connexió Per accedir a Internet, heu de tenir tres elements: • Maquinari o hardware: són els components físics del nostre dispositiu (ordinador, telèfon, etc.) que permeten la connexió (targeta de xarxa, mòdem, encaminador o router, etc.). • Programari o software: els programes que fan possible fer servir els diferents serveis d’Internet, navegadors per accedir a la web, clients de correu per utilitzar el correu electrònic, etc. • Accés a Internet: necessitem contractar un proveïdor d’accés a Internet o ISP (de l’anglès Internet servicie provider). Hi ha molts proveïdors dife- rents i els seus preus depenen del tipus de connexió que ens proporcionen. 1.6 Tipus de connexions d’accés a Internet Es pot accedir a Internet a través de diferents connexions. Seguidament es presenten els principals tipus de connexió: • XTC: La Xarxa Telefònica Commutada (XTC) -també anomenada Xarxa Telefònica Bàsica (XTB)- és la xarxa original i habitual de telèfon. Per ella circulen habitualment les vibracions de la veu, les quals són traduïdes en impulsos elèctrics que es transmeten a través de dos fils de coure. A aquest tipus de comunicació s’anomena analògica. El senyal de l’ordinador, que és digital, es converteix en analògica a través del mòdem i es transmet per la línia telefònica. És la xarxa de menor velocitat i qualitat. • ADSL: línia d’abonat digital asimètrica o ADSL (asymmetric digital subscriber line) és una tecnologia que, basada en el parell de coure de la línia telefònica normal, la converteix en una línia d’alta velocitat. Permet transmetre simultàniament veu i dades a través de la mateixa línia telefònica. • Cable: s’utilitza el cable coaxial que aconsegueix taxes elevades de trans- missió utilitzant una tecnologia completament diferent. • Via satèl·lit: el sistema de connexió que generalment es fa servir és un híbrid de satèl·lit i telèfon. Cal tenir instal·lada una antena parabòlica digital, un accés telefònic a Internet (utilitzant un mòdem XTC, RDSI, ADSL o per cable), una targeta receptora per a PC, un programari específic i una subscripció a un proveïdor de satèl·lit.
• 17.
  Tractament informàtic dela informació 17 Eines d’Internet per a l’empresa • Xarxes sense fil (WIFI): les xarxes sense fil o wireless són una tecnologia normalitzada per l’IEEE que permet muntar xarxes locals sense emprar cap tipus de cablejat, utilitzant infrarojos o ones de ràdio. 1.7 Elements que componen una URL L’URL (de l’anglès, uniform resource locator, localitzador uniforme de recursos), és en termes tècnics una seqüència de caràcters que es generen d’acord amb un format estàndard i s’usa per anomenar recursos per la seva localització, ja siguin imatges o documents a Internet. En forma simple, una URL és la forma bàsica amb la qual podem localitzar la ubicació d’un recurs determinat a la xarxa. Per cada pàgina a Internet, sempre hi haurà una URL única, i és el que permet que el navegador trobi i mostri de manera adequada una pàgina. El que farem ara és definir el significat de cadascuna de les parts d’una URL. Prenguem com a mostra aquesta URL, amb diversos components: http://ioc.xtec.cat/campus/course/view.php?id=192 • El protocol és http (altres protocols són https, ftp i gopher). • El host o nom de l’ordinador és ioc.xtec.cat. • El subdomini és ioc. • El domini de nivell superior (top level domain o TLD) és cat. En aquest cas és també conegut com a domini de nivell superior de codi de país (country- code top level domain o ccTLD). En el cas de google.com, el TLD seria com. • La ruta és /campus/course/view.php. La ruta és usualment un arxiu o ubicació a la web, per exemple, / directori / fitxer.html. • En aquest cas, l’URL té un paràmetre. El nom del paràmetre és id i el seu valor és 192. Una URL pot tenir diversos paràmetres, els quals comencen amb un signe d’interrogació (?) i estan separats entre si amb el símbol &. Un altre punt a saber és la diferència entre una URL estàtica i una dinàmica. Tècnicament, una URL es considera estàtica quan la pàgina és mostrada pel servidor web sense necessitat que s’executi cap càlcul o operació abans de mostrar- la. En canvi, una URL dinàmica és un document que requereix que el servidor web executi certes operacions abans de poder mostrar-la.
• 18.
  Tractament informàtic dela informació 18 Eines d’Internet per a l’empresa 1.8 Navegadors, descripció i funcions El navegador és un programa que permet visualitzar la informació d’una pàgina web que es troba a Internet o a un lloc local. Existeixen diferents navegadors amb petites diferències entre ells. Tots s’actualit- zen regularment, incorporant avanços tecnològics i eines que els complementen. Avui dia, Microsoft Internet Explorer és el navegador web que més es fa servir al venir preinstal·lat amb el sistema operatiu més estès del planeta. Altres navegadors importants i força utilitzats són: Mozilla Firefox, Google Chrome, Safari i Opera. 1.8.1 Com funcionen? El navegador interpreta el llenguatge HTML (en el qual està escrita la pàgina web) i permet a l’usuari interactuar amb el contingut, visualitzar documents i arxius multimèdia, navegar utilitzant els enllaços o hipervincles i connectar-se amb el servidor web on es troba allotjada la informació. 1.8.2 Protocols de comunicació La comunicació entre el servidor web i el navegador es fa mitjançant el que es denomina protocol. Els principals protocols són: • HTTP • HTTPS • FTP • Gopher El protocol de transferència d’hipertext o HTTP (de l’anglès hypertext transfer protocol) és el més utilitzat ja que estableix el protocol estàndard d’intercanvi de documents d’hipertext i multimèdia al web. HTTPS és una versió segura de HTTP que utilitza un xifratge conegut com a secure socket layer o SSL que significa capa de connexió segura. Normalment aquest protocol s’utilitza en les pàgines web en les quals es fan transaccions econòmiques.
• 19.
  Tractament informàtic dela informació 19 Eines d’Internet per a l’empresa El protocol de transferència de fitxers o FTP (de l’anglès file transfer protocol) és un estàndard per enviar fitxers entre ordinadors independentment del sistema operatiu. Gopher és un protocol distribuït de cerca de documents per Internet que permet navegar per la xarxa a través d’un sistema d’arxius en forma d’arbre; no totes les últimes versions dels navegadors l’implementen al 100%. 1.8.3 Característiques d’un navegador La funció principal del navegador és mostrar els documents HTML en pantalla, i també les seves imatges, sons i vídeos. Fa tasques tan importants com la de “fer una lectura” dels diversos formats i protocols, permetre emmagatzemar la informació al disc dur o crear marcadors (bookmarks) de les pàgines més visitades o preferides. Com la majoria dels programes moderns, els navegadors utilitzen una interfície gràfica d’usuari (GUI), el que significa que pot navegar per assenyalar i fer clic amb un ratolí en lloc de només escriure. Alguns dispositius, com telèfons mòbils, utilitzen diferents tipus d’interfícies gràfiques d’usuari, com ara pantalles tàctils. No obstant això, molts dels principis continuen essent els mateixos. Barra de navegació Els navegadors tenen una barra d’adreces que mostra l’adreça web (també ano- menada URL) de la pàgina que es troba. Per anar a una pàgina diferent, podeu escriure una adreça a la barra d’adreces i premeu Intro (o Retorn). Vegeu la figura 1.10. Figura 1.10. Barra de navegació Enllaços La majoria de les vegades arribeu a una pàgina diferent fent clic a un enllaç. Un enllaç pot ser text o una imatge, i en general tenen un format destacat perquè se sàpiga que s’hi pot fer clic. Molts enllaços de text són de color blau, i també poden estar subratllats. Un enllaç pot portar a una altra pàgina web, o a descarregar un document, vídeo o qualsevol altre tipus de fitxer. Si no esteu segurs de si alguna cosa és un enllaç, passeu-hi el ratolí per sobre. El punter ha de canviar a un símbol de la mà.
• 20.
  Tractament informàtic dela informació 20 Eines d’Internet per a l’empresa Botons de navegació De vegades, després de fer clic en un enllaç, és possible que vulgueu tornar a la pàgina anterior. Ho podeu fer utilitzant el botó Enrere del navegador. Un cop s’ha premut el botó Enrere, podeu prémer el botó Endavant per seguir l’enllaç. Vegeu la figura 1.11. Figura 1.11. Botons Enrere i Endavant En utilitzar els botons Enrere i Endavant, el navegador pot utilitzar la seva memò- ria cau o cache de web per mostrar la pàgina. La memòria cau emmagatzema les pàgines dels llocs web recentment visitats perquè no necessiten ser descarregats de nou. Això és generalment bo, ja que accelera la navegació per la web, però de vegades es vol veure la informació més actualitzada a la pàgina. Podeu utilitzar el botó Actualitzar (de vegades anomenat Actualització) per dir-li al navegador que carregui la pàgina de nou. Si una pàgina triga massa a carregar, o si heu escrit la direcció malament, utilitzeu el botó Atura per aturar la pàgina i evitar que es carregui. Barra de cerca La majoria dels navegadors tenen incorporat a la barra de cerca per fer cerques a la web. Vegeu la figura 1.12. Figura 1.12. Barra de cerca Marcadors Si heu trobat una pàgina que us agradaria tornar a visitar, la podeu afegir als marcadors (de vegades es diu preferits). Els marcadors fan que sigui més fàcil trobar una pàgina més endavant. En lloc d’haver de recordar l’adreça exacta, us podeu desplaçar a través dels marcadors fins que aparegui el nom de la pàgina. Trobar una informació no sempre és bufar i fer ampolles. Podem estar hores fent una cerca fins que els resultats d’aquesta donen els fruits desitjats o si més no són el més semblant als desitjats. Com que no és qüestió de malbaratar el temps, els navegador disposen d’una eina que ens permetrà crear el nostre propi directori amb aquelles pàgines que considerem interessants (d’aquí el nom d’adreces d’interès). Generalment el seu ús bàsic és molt senzill. Només haurem d’indicar al menú Adreces d’interès fent clic a l’opció Afegeix a les adreces d’interès o bé amb la combinació de tecles CTRL+D.
• 21.
  Tractament informàtic dela informació 21 Eines d’Internet per a l’empresa Aquest és el mètode bàsic, però és clar si tenim poques d’adreces. El que passa sovint és que a mesura que aprenem a navegar, a fer cerques i a trobar veritables tresors d’informació tenim una quantitat d’adreces emmagatzemades que creix exponencialment i requereix organització. L’organitzador o gestor de les adreces d’interès de qualsevol navegador bàsicament ens permet endreçar les nostres adreces favorites a través d’un sistema de categories o carpetes. Alhora a cadascuna de les adreces emmagatzemades amb aquest sistema podem atorgar-li atributs que ens ajudin a identificar-les i principalment a distingir-les unes de les altres: etiquetes, paraules clau, descripció, etc. Afegir adreces d’interès en Internet explorer Per afegir una adreça d’una pàgina web a aquesta llista hem de fer el següent: 1. Visualitzar la pàgina web que volem afegir a la llista en el nostre navegador. Per veure-la n’hem d’escriure l’adreça a la barra d’adreces i prémer Intro o el botó Vés. 2. Obrir el menú Adreces d’interès i clicar sobre l’opció Afegeix a les d’interès. 3. Obrir la llista de carpetes que tinguem fent un clic amb el botó esquerre del ratolí sobre la fletxa negra que trobem més a la dreta de la finestra que s’obrirà. 4. Seleccionar la carpeta on volem desar l’adreça de la pàgina web que estem veient fent-hi un clic a sobre i amb el botó esquerre del ratolí. 5. Prémer la tecla Intro o el botó D’acord. Historial de navegació Suposem que heu visitat una pàgina fa uns dies, però us vareu oblidar de marcar- la. Podeu trobar la pàgina de nou mitjançant l’ús de l’historial, que és una llista de llocs web que heu visitat. En general, les pàgines es quedaran al historial un nombre determinat de dies. Per mantenir la privacitat, podeu esborrar el seu historial en qualsevol moment. Navegació amb pestanyes Molts navegadors permeten obrir un enllaç en una pestanya nova. Això us permet mantenir oberta la pàgina actual en comptes d’anar directament a la pàgina nova. Per exemple, si esteu llegint un article que té un vincle, podeu obrir l’enllaç en una pestanya nova, i així acabar de llegir l’article i després visitar el contingut de l’enllaç. Vegeu la figura 1.13.
• 22.
  Tractament informàtic dela informació 22 Eines d’Internet per a l’empresa Figura 1.13. Navegació amb pestanyes Les pestanyes estan dissenyades perquè la navegació sigui més convenient. Podeu obrir tants vincles com vulgueu i es quedaran en la mateixa finestra del navegador en comptes de destorbar sobre l’escriptori amb diverses finestres. Per obrir un enllaç en una pestanya nova, feu clic a l’enllaç amb el botó dret al menú que apareix i feu clic a Obre en una nova pestanya (el text pot variar d’un navegador a un altre). Per tancar una pestanya, feu clic a la “X” de la dreta de la pestanya (Tanca la pestanya). Descàrrega de fitxers El navegador pot mostrar molts tipus diferents de documents, arxius multimèdia i altres tipus d’arxiu. Però hi ha vegades en què desitgeu tenir accés a un arxiu fora del navegador. Descarregar us permet fer això posant l’arxiu a l’ordinador en un lloc on s’hi pot accedir. Si feu clic a un enllaç o a un arxiu, es pot descarregar de manera automàtica, però de vegades només s’obre dins del navegador en lloc de descarregar-se. Per evitar que s’obri en el navegador, podeu fer clic amb el botó dret a l’enllaç i seleccionar Desar com (diferents navegadors poden usar una redacció lleugerament diferent). Després podreu triar la carpeta on desar l’arxiu. Per diverses raons, molts llocs no permeten descarregar el contingut. Per exemple, YouTube no ofereix una forma de descarregar els seus vídeos. Descàrrega d’imatges De vegades és possible que vulgueu desar una imatge a l’ordinador. Per a això, feu clic amb el botó dret a la imatge i seleccioneu Desar imatge com .... per desar una imatge. Alguns llocs web no permeten que certes imatges es guardin en el seu ordinador desactivant el botó dret del ratolí. Complements Els complements són programes que s’instal·len en el navegador que permeten reproduir diferents tipus de mitjans de comunicació multimèdia, com el vídeo. Exemples de connectors o plug-ins són Quicktime Player i Flash Player. Si no disposeu del complement correcte, el lloc sol oferir un enllaç per descarregar-lo.
• 23.
  Tractament informàtic dela informació 23 Eines d’Internet per a l’empresa 1.9 Principals navegadors Avui dia, Microsoft Internet Explorer és el navegador web més popular. Els altres navegadors més coneguts són Firefox, Chrome, Safari i Opera. Classificació d’utilització de navegadors al setembre 2010 (vegeu la figura 1.14). 1. Microsoft Internet Explorer: 59,65% 2. Firefox: 22,96% 3. Chrome: 7,98% 4. Safari: 5,27% 5. Opera: 2,39% Figura 1.14. Navegadors setembre 2010 Cada un té la seva pròpia implementació i manera de fer les coses, però tenen el mateix objectiu: visualitzar correctament les pàgines web. Per a la majoria de pàgines web, qualsevol navegador conegut funcionarà. 1.10 Cercadors. Tipus Com que Internet és una xarxa mundial que vincula milers d’ordinadors que emmagatzemen gran quantitat de documents i bases de dades, la manera més senzilla de perdre’s o naufragar a Internet és no saber buscar la informació desitjada, necessitem una informació o servei que ens ajudi a trobar les pàgines que ens interessen i no coneixem l’adreça. Evidentment fer una cerca a un mitjà que diàriament incorpora milers (sí, sí, milers) de pàgines noves no és gens fàcil sense cap ajut, i és per això que existeixen els cercadors, un servei web que ens permetrà disposar en pocs segons d’informació acurada i exacta o bé que es troba a prop d’allò que buscàvem. Paraula clau Una paraula clau és aquella paraula que utilitzem per descriure els conceptes o idees que busquem. Si en una cadena de cerca hem d’utilitzar més d’una paraula clau, s’han de deixar espais en blanc entre paraula i paraula.
• 24.
  Tractament informàtic dela informació 24 Eines d’Internet per a l’empresa Els cercadors ens proporcionen (a partir d’algunes paraules clau) un llistat d’adreces relacionades amb les paraules, que funcionen com a enllaços o vincles. Juntament amb l’enllaç, aquestes adreces relacionades també inclouen una des- cripció petita de la pàgina web seleccionada. Hi ha molts cercadors a Internet que estan disponibles a la Web i podem triar segons les nostres necessitats. Els diferents tipus de cercadors són: 1. Motors de cerca. 2. Directoris. 3. Metacercadors. Cal tenir en compte que els llocs web tenen tendència a canviar sovint. Aquests canvis no sempre estan reflectits en la base de dades del motor de cerca, especi- alment en els directoris. Normalment, els llocs web es registren en els directoris quan es posen en línia per primera vegada. Després d’això, els canvis generalment no són reportats. Per trobar la informació més recent, és millor apostar pels motors de cerca que utilitzen eines automàtiques per recórrer la web registrant els nous continguts i canvis. 1.10.1 Motors de cerca Els motors de cerca són unes eines consistents en una base de dades de pàgines web indexades automàticament que permeten als navegants fer consultes a partir d’una o més paraules que apareguin en els documents indexats, per mitjà d’un llenguatge d’interrogació. La informació indexada que contenen els motors de cerca ha estat recopilada per programes anomenats aranyes (spiders) o robots que rastregen constantment Internet, analitzant milions de pàgines web i publicacions de grups de notícies, i indexen totes les paraules d’aquests llocs. Els resultats d’una cerca poden estar classificats per ordre de rellevància... Els motors de cerca són els cercadors més utilitzats i són fàcils d’usar i proporci- onen bons resultats. Alguns motors de cerca: • http://www.google.com • http://www.altavista.es
• 25.
  Tractament informàtic dela informació 25 Eines d’Internet per a l’empresa • http://www.alltheweb.com • http://www.bing.com • http://es.search.yahoo.com 1.10.2 Directoris Els directoris o índexs temàtics ofereixen llistats organitzats i jerarquitzats per categories o temes. La classificació dels llocs en categories, la supervisen els administradors del directori. Els directoris no són tan complets com els cercadors i els metacercadors ja que depenen dels humans per fer créixer la base de dades de llocs, consisteixen en una base de dades de pàgines web que tenen assignades paraules clau o categories temàtiques i que presenten com a resultat d’una cerca una llista de pàgines web ordenades temàticament, amb una descripció sobre el contingut de cadascuna. Un directori es diferencia d’un motor de cerca perquè està indexat manualment i presenta els resultats classificats temàticament; mentre que un motor de cerca està indexat automàticament i presenta els resultats ordenats per algun sistema automàtic que implementa el propi motor. Un dels directoris més complet en anglès és Dmoz: http://dmoz.org (vegeu la figura 1.15). La gran quantitat de pàgines que hi podem trobar han estat indexades per col·laboradors voluntaris de tot el món. Figura 1.15. Pàgina principal del directori www.dmoz.org Google també té el seu directori (construït a partir de Dmoz): http://www. google.es/dirhp?hl=es
• 26.
  Tractament informàtic dela informació 26 Eines d’Internet per a l’empresa 1.10.3 Metacercadors Els metacercadors també anomenats cercadors múltiples són eines de cerca que consulten simultàniament diversos motors de cerca. Proporcionen la totalitat de respostes obtingudes en tots els motors. En els resultats que ens retorna el metacercador un cop interrogat el seu sistema, indica en quins motors de cerca han trobat els recursos llistats. En la figura 1.16 podeu veure la pàgina principal del Metacrawler. Aquest és un metacercador que barreja els primers resultats de cerca web de Google, Yahoo, Bing (antic Live Search), Ask.com, About.com, MIVA, LookSmart i altres motors de cerca populars. Metacrawler també proporciona als usuaris l’opció de cerca d’imatges, vídeo, notícies, pàgines grogues i pàgines blanques. Figura 1.16. La pàgina principal de Metacrawler 1.11 Estratègies i tècniques de cerca de la informació a la xarxa Quan ens plantegem una cerca d’informació a Internet, el primer que hem de fer és definir una estratègia. Aquesta estratègia hauria de plantejar-se de la manera següent: • Identificació de les paraules clau. • Selecció del cercador o cercadors que millor serviran per resoldre la nostra necessitat d’informació. • Execució de la cerca: interrogació del sistema amb les paraules clau. • Avaluació dels resultats. • Revisió i redefinició de l’estratègia per tal de millorar els resultats. 1. Primer, heu d’identificar les paraules clau que us interessa trobar amb el cercador.
• 27.
  Tractament informàtic dela informació 27 Eines d’Internet per a l’empresa 2. Segon, heu d’anar a la pàgina web del cercador, la qual heu de conèixer. L’escriviu a la barra d’adreces del vostre navegador preferit i premeu Intro. 3. Tercer, després d’haver entrat en la pàgina del cercador, veureu que apareix una barra semblant a la d’adreces, però en el centre de la imatge. Aquí, en aquest requadre, heu d’escriure les paraules clau que voleu que el cercador us trobi. Un cop hem emplenat aquest formulari i l’hem enviat, el cercador ens retorna una llista dels llocs web ordenats segons la importància que el cercador creu que és més rellevant depenent de molts factors. 4. La quarta part es la d’avaluació del resultats. Heu de revisar la llista de resultats entrant en algun dels enllaços o links (blaus i subratllats) que ens ofereix. Per tenir alguna pista sobre quin tipus d’informació trobarem a través de cada link, el cercador ens ofereix una petita descripció a sota de cada enllaç. Pot ser que la informació que contingui la primera opció ens serveixi, però pot ser que no. Per a aquesta tasca seran molt útils els botons per anar endarrere i endavant en els resultats de la cerca. El més habitual és que en interrogar el sistema de cerca aquest ens retorni tantes referències que la nostra primera reacció sigui abandonar, sobretot quan ens adonem que les referències que el sistema ens retorna tenen poc a veure amb el que nosaltres esperàvem obtenir. Altres vegades ens podem trobar amb un fenomen que podríem considerar contrari: hem interrogat el sistema i aquest no ens retorna cap referència, molt poques o cap de pertinent. 5. A la cinquena part revisareu l’estratègia de cerca si no heu trobat un resultat que us satisfaci. Podeu: • Afegir més paraules o emprar altres paraules clau (sinònims o quasi sinò- nims) per ser més específics en la descripció del tema. • Si feu una cerca de frases exactes o noms propis els podeu escriure entre cometes, i per escriure aquest signe de cometes es premen alhora les tecles Majúscula + 2. • Revisar l’ortografia de les paraules clau. • Emprar l’opció de cerca avançada. • Canviar de cercador... 1.11.1 Cerca avançada Per anar a Cerca avançada hem de fer clic en l’enllaç que és al costat de la barra en la qual introduïm les paraules que volem buscar. Aquesta eina serveix per fer la cerca més específica. Serveix per buscar:
• 28.
  Tractament informàtic dela informació 28 Eines d’Internet per a l’empresa • Per especificacions de paraules. • Per rangs de data, dominis (com, gov, edu, mil, org ); tipus d’arxius (exe, ppt, pdf, doc, rtf,); idiomes. • L’apartat de Cerca relativa a una pàgina és un sistema de cerca avançada que s’utilitza per trobar pàgines sobre continguts similars al que s’ha buscat o pàgines que continguin enllaços cap a un lloc web. • Finalment, l’apartat Cerques relatives a un tema és una opció per a usuaris avançats, ja que el motor de cerca utilitza uns codis amb els quals donarà resultats relacionats amb el contingut del codi font (vegeu requadre explicatiu a sota) amb el qual s’ha construït una pàgina o lloc web. D’aquesta manera poden aconseguir-se especificacions de cerca respecte a Drets de còpia, Filtres segurs o Publicacions relacionades. El codi font (open source) és el conjunt d’instruccions en diferents llenguatges de programació que conté les operacions per crear i donar format a una pàgina web. És el llenguatge que els usuaris no veuen però l’ordinador necessita per mostrar el que es veu a la pantalla. Per exemple, el llenguatge HTML s’utilitza per construir les pàgines web. 1.12 Fonts d’informació a la xarxa. Fonts públiques i fonts privades Actualment tothom pot accedir a Internet i publicar-hi qualsevol tipus d’informa- ció. Per aquest motiu, hem de ser capaços d’avaluar si aquesta informació és fiable i segura. A la pàgina d’inici de la web de l’Agència Catalana de Notícies, hi ha un enllaç a la part superior esquerra de la pàgina Qui Som que informa de qui forma l’Agència Catalana de Notícies i quin és el seu organigrama (vegeu la figura 1.17). Figura 1.17. Web de l’Agència Catalana de Notícies 1.12.1 L’autoria Una de les claus a l’hora d’avaluar una informació consisteix a saber qui publica el contingut, si el lloc que visitem és d’una institució (una entitat educativa, una empresa comercial, una associació sense ànim de lucre, etc.) o bé d’un particular.
• 29.
  Tractament informàtic dela informació 29 Eines d’Internet per a l’empresa El segon aspecte a considerar és si podem posar-nos en contacte amb el respon- sable del contingut (si es tracta d’un autor que firma l’article dintre d’un lloc web que conté més informació), o si a la pàgina web hi ha algun enllaç que permeti comunicar-nos amb la institució o entitat que publica els continguts. El tercer aspecte és veure si la informació està actualitzada; es pot comprovar, per exemple, mitjançant la darrera data de publicació del contingut. El quart aspecte és avaluar si la informació és creïble, o bé si es tracta d’una informació publicitària o que intenta persuadir d’alguna cosa el lector. 1.12.2 La qualitat dels enllaços Molts llocs web inclouen enllaços. Hem de comprovar si els enllaços estan actius i si presenten els continguts amb una informació actualitzada. Per exemple, si una pàgina web enllaça freqüentment amb altres pàgines que mostren un missatge d’error, pot significar que aquesta pàgina no s’ha actualitzat o revisat des de fa temps (vegeu la figura 1.18). També hem de tenir en compte si els enllaços estan relacionats amb el contingut del lloc original o són enllaços a altres llocs web. Figura 1.18. Pantalla amb un missatge d’error d’adreça no trobada 1.12.3 El disseny del lloc web Una bona pàgina d’inici ha de presentar un resum del contingut del lloc web i una guia o índex sobre com accedir-hi. Un dels aspectes que cal que considerem és si la navegació dintre del lloc és clara i coherent i si és fàcil de trobar-hi allò que cerquem; per exemple, és molt convenient que disposi d’un plànol de navegació o esquema de les diferents seccions que conté (un mapa web). També hem de considerar si hi ha elements multimèdia i si aporten informació de qualitat al lloc. Una altra manera d’avaluar la informació que ofereix un lloc web és tenir en
• 30.
  Tractament informàtic dela informació 30 Eines d’Internet per a l’empresa compte les valoracions que els usuaris fan de determinades pàgines relacionades amb la informació (per exemple, les valoracions de cases rurals per part dels clients en webs de viatges) o les referències que, en blocs específics, es donen sobre un determinat tema. 1.13 Subscripció o sindicació de continguts: RSS Logo RSS El sorgiment i desenvolupament d’Internet ha posat a disposició de tot el món una gran quantitat de recursos que ens permeten accedir pràcticament a qualsevol tipus d’informació que necessitem per a la nostra vida quotidiana. L’aparició de la sindicació ha agilitat la tasca de cerca i selecció de continguts útils a la Xarxa i han millorat la possibilitat de compartir-los. 1.13.1 Concepte de la sindicació de continguts RSS són les inicials de rich site summary (resum enriquit del lloc web) o, també, de real simple syndication (sindicació autèntica i senzilla). De fet, és un format d’arxiu XML que facilita tant l’intercanvi com la catalogació de dades ja que evita problemes típics del disseny de llenguatges: és extensible, independent de la plataforma i suporta la internacionalització i la traducció. 1.13.2 Captació de fonts d’informació per sindicar-s’hi Els arxius RSS són la base tècnica per poder procedir a la redifusió de continguts, altrament coneguda com a sindicació que consisteix a accedir a continguts elabo- rats per d’altres agents i des de llocs webs diversos des d’una única plataforma. Permet personalitzar l’accés a les fonts d’informació preferides fent que s’hi pugui arribar des d’un únic punt de partida (integració de la informació), fet que simplifica la navegació. Aquesta estratègia fa possible un accés senzill i automatitzat a l’enorme volum d’informació disponible i forma part substancial de l’oferta d’eines tan innovadores en el tractament de la informació personalitzada. Per tant, l’RSS permet la subscripció a les notícies que ens interessen, d’una manera anònima (no cal que ens registrem ni que facilitem cap dada personal) i amb el valor afegit que ens avisa cada cop que hi ha una actualització de continguts. A banda del format RSS les altres parts importants són: • un agregador o feed (una pista a seguir, un fil o rastre segons torsimanys ben
• 31.
  Tractament informàtic dela informació 31 Eines d’Internet per a l’empresa orientats) • un agregador (RSS Reader, terme original en anglès). S’entén per feed la pàgina XML que arriba al programa dissenyat per acollir-les i fer-les llegibles: l’agregador, una eina que té més a veure amb un lector de correu que no pas amb un navegador web. Exemple de l’agregador de Google Un dels més emprats és el lector de Google. Com per a tots els serveis de Google, cal que us hi inscriviu i tingueu en compte que signeu un contracte de serveis en què permeteu que es rastregi tota la informació que elaboreu amb finalitats publicitàries. Google viu d’això: de col·locar publicitat personalitzada per a cada perfil que va elaborant rastrejant la informació emesa per les persones usuàries. Ara bé, ofereix la millor gamma de serveis al mercat i els integra de manera que amb un sol compte podeu gaudir d’un servei de correu electrònic amb xat, videoxat i filtre antispam altament efectiu (gmail), d’accés a un paquet ofimàtic en línia que podeu compartir amb els usuaris que vulgueu (google docs), d’àlbums de fotos en línia (Picasa), de mapes personalitzats i connectats amb les dades d’altres serveis tan potents com Flickr o la Viquipèdia... També podeu afegir-vos canals de notícies a través del vostre programa de correu electrònic. El Thunderbird us ofereix aquesta facilitat. 1.13.3 Consulta de la informació sindicada Per consultar la informació que us heu sindicat, només caldrà que entreu al vostre lector i feu clic a l’enllaç. Us apareixerà una visió de la notícia seleccionada integrada al lector. Si voleu consultar l’original, només haureu de fer clic al títol: Consulta notícies. 1. Manipulació de la informació sindicada • Els canals d’informació a què us hàgiu subscrit són susceptibles de diverses operacions: – els podeu compartir amb altres persones, – els podeu incloure a altres eines 2.0, p. ex. un bloc o el moodle (entorn d’ensenyament i aprenentatge). • Subscripció al Moodle – els podeu endreçar en carpetes, – els podeu ordenar segons diferents criteris, – els podeu puntuar, – ... 2. Possibilitat de sindicació de la informació a un lloc web Si disposem d’un espai web, com ara un blog o un entorn virtual d’ensenyament i aprenentatge podem oferir el servei de subscripció als nostres canals de notícies.
• 32.
  Tractament informàtic dela informació 32 Eines d’Internet per a l’empresa 1.14 Anàlisi i ús de recursos, lliures i propietaris Les llicències estan destinades a protegir la creació i els drets d’autor. Poden restringir-ne el territori d’aplicació, la durada o qualsevol altre aspecte. Entre els tipus de llicències més importants es troben: • Llicència Copyright. • Llicència Copyleft. • Llicència Creative Commons. 1.14.1 Què és una llicència? Una llicència és una autorització formal que l’autor d’un programa o d’una obra intel·lectual concedeix a l’usuari perquè aquest l’utilitzi si n’accepta les condicions. És, per tant, una manera de protegir l’obra que la llei vigent proporciona i que atorga a l’autor el dret d’autoritzar o de limitar-ne l’ús. En aquest sentit, poden haver-hi diferents tipus de protecció que determinen el que l’usuari pot fer o no amb el producte llicenciat. 1.14.2 Llicència Copyright: ‘Tots els drets reservats’ Logo de la llicència Copyright Tothom sap el que vol dir la C encerclada, el famós Copyright. Indica que una obra té tots els drets reservats, que està protegida per un període de temps determinat i que, per fer-la servir, necessitem el permís de l’autor. Els drets d’autor es poden aplicar a obres originals literàries, dramàtiques, musicals, artístiques i intel·lectuals, però no a treballs que no tenen una forma d’expressió tangible. És a dir, que les idees o els conceptes no poden tenir Copyright. Tampoc no es pot aplicar aquesta protecció a documents fets amb informació d’ús públic, com ara calendaris, o taules de pes i estatura, per citar-ne només un parell d’exemples.
• 33.
  Tractament informàtic dela informació 33 Eines d’Internet per a l’empresa 1.14.3 Llicència Copyleft Logo llicència Copyleft Com a alternativa a les restriccions imposades pel Copyright a l’hora de copiar i distribuir una obra, trobem el Copyleft, que es representa amb una C invertida. Malgrat no tenir un reconeixement legal, s’utilitza com a contraposició al símbol del copyright. Aquest concepte inclou un conjunt de llicències que permeten que l’usuari pugui fer servir una obra, modificar-la i redistribuir-la, tant en el seu format original com en les seves versions derivades. Per tant, en un sentit estrictament no legal, el Copyleft és el contrari del Copyright. Richard Stallman a Oslo, Noruega 2009 (Copyright All rights reserved by Gisle Hannemyr) El concepte, no pas el terme, va ser ideat per Richard Stallman, el creador del moviment del programari lliure, que va llicenciar el projecte GNU amb la llicència GPL (General Public Licence). Aquesta s’ha convertit en una de les llicències més utilitzades pel programari lliu- re. De fet, és la que fan servir el 60% dels programes d’aquestes característiques. Permet la modificació i redistribució del programari, però només sota la mateixa llicència, perquè l’autor conservi els seus drets. Contràriament al que es pot pensar, les llicències Copyleft no són el regne del tot s’hi val. Molta gent no les veu compatibles amb la retribució per la feina feta, però distribuïdors comercials de sistemes basats en GNU/Linux, com Red Hat i Mandrake, han demostrat que es pot desenvolupar un negoci al voltant d’una creació amb Copyleft sense comprometre la distribució i creació de nou coneixement per a la comunitat. 1.14.4 Llicència Creative Commons: "Alguns drets reservats" Entre una obra amb “tots els drets reservats” o una “sense cap dret reservat”, Creative Commons proposa tenir “alguns drets reservats”. Creative Commons, fundada el 2001 als Estats Units, és una organització sense ànim de lucre que defensa que no tots els creadors, siguin del tipus que siguin, volen mantenir tots els drets reservats sobre el seu treball. És més, consideren normal que es modifiqui i distribueixi sota unes condicions determinades. Logo de CC (Alguns drets reservats) Així, ofereix diferents tipus de llicències, identificades amb el símbol de les dues C, per registrar les obres amb “alguns drets reservats”. L’autor és qui escull com ho vol fer, sota quatre premisses bàsiques: 1. Pot decidir que la seva obra sigui copiada, distribuïda i exhibida sempre que es reconegui la seva autoria (Reconeixement). 2. Pot exigir que no se’n faci un ús comercial (No comercial).
• 34.
  Tractament informàtic dela informació 34 Eines d’Internet per a l’empresa 3. Pot demanar que no es faci servir per fer una obra derivada de l’original (Sense obres derivades). 4. O bé pot fer que es modifiqui i es distribueixi però sota la mateixa llicència que el material original (Compartir igual). Amb la combinació d’aquestes quatre condicions, es componen sis llicències que poden satisfer la necessitat de reconeixement de l’autor en diferents graus. 1.14.5 Altres llicències Un altre tipus de llicència que cal destacar en l’àmbit del programari lliure és la MPL (Mozilla Public License). La va utilitzar Netscape Communications Corp. per alliberar el navegador Netscape Communicator 4.0 i començar el projecte Mozilla. Promou de manera eficaç la creació de programari lliure mitjançant la col·laboració. Finalment, també es poden mencionar les llicències BSD, utilitzades en programes amb el sistema operatiu del mateix nom, que són molt permissives i compatibles amb GPL. Hi ha qui diu que asseguren l’autèntic programari lliure perquè l’usuari pot decidir-ho tot, fins i tot redistribuir un programa modificat com a no lliure. Però també hi ha qui assegura que tenen l’efecte contrari. La llicència BSD té la forma següent: 1 /*− 2 * Copyright (c) <any> <autors> 3 * All rights reserved. 4 * 5 * Redistribution and use in source and binary forms, with or without 6 * modification, are permitted provided that the following conditions 7 * are met: 8 * 1. Redistributions of source code must retain the above copyright 9 * notice, this list of conditions and the following disclaimer. 10 * 2. Redistributions in binary form must reproduce the above copyright 11 * notice, this list of conditions and the following disclaimer in the 12 * documentation and/or other materials provided with the distribution. 13 * 3. Neither the name of copyright holders nor the names of its 14 * contributors may be used to endorse or promote products derived 15 * from this software without specific prior written permission. 16 * 17 * THIS SOFTWARE IS PROVIDED BY THE COPYRIGHT HOLDERS AND CONTRIBUTORS 18 * ‘‘AS IS’’ AND ANY EXPRESS OR IMPLIED WARRANTIES, INCLUDING, BUT NOT LIMITED 19 * TO, THE IMPLIED WARRANTIES OF MERCHANTABILITY AND FITNESS FOR A PARTICULAR 20 * PURPOSE ARE DISCLAIMED. IN NO EVENT SHALL COPYRIGHT HOLDERS OR CONTRIBUTORS 21 * BE LIABLE FOR ANY DIRECT, INDIRECT, INCIDENTAL, SPECIAL, EXEMPLARY, OR 22 * CONSEQUENTIAL DAMAGES (INCLUDING, BUT NOT LIMITED TO, PROCUREMENT OF 23 * SUBSTITUTE GOODS OR SERVICES; LOSS OF USE, DATA, OR PROFITS; OR BUSINESS 24 * INTERRUPTION) HOWEVER CAUSED AND ON ANY THEORY OF LIABILITY, WHETHER IN 25 * CONTRACT, STRICT LIABILITY, OR TORT (INCLUDING NEGLIGENCE OR OTHERWISE) 26 * ARISING IN ANY WAY OUT OF THE USE OF THIS SOFTWARE, EVEN IF ADVISED OF THE 27 * POSSIBILITY OF SUCH DAMAGE. 28 */
• 35.
  Tractament informàtic dela informació 35 Eines d’Internet per a l’empresa 1.15 Bases de dades temàtiques La indústria de la informació ha experimentat en el curs de la seva existència grans canvis. Es va passar de la impremta a una oferta cada vegada més àmplia i diversificada de noves varietats d’informació electrònica. Entre elles destaquen les bases de dades que van aparèixer en la dècada dels anys 60. Els índexs biblio- gràfics o revistes de resums, que fins llavors complien la missió d’emmagatzemar la informació per a la recuperació posterior, van aplicar a l’ordinador les tasques de documentació per tal de facilitar el maneig de grans quantitats d’informació. El procés d’emmagatzematge i recuperació de la informació ha estat lligat al desenvolupament de les tecnologies. En tots els països avançats s’han produït canvis molt significatius en els darrers vint anys. Però és en la dècada actual quan es produeix el canvi més significatiu i el que ha transformat completament la indústria de la informació. La utilització massiva de la xarxa de xarxes Internet i de la World Wide Web (web) ha significat una veritable revolució. La majoria dels grans distribuïdors que oferien la connexió en línia ho fan ara a través d’una passarel·la web. Hi ha milers de bases de dades en el món i centenars de distribuïdors. La majoria de les bases de dades bibliogràfiques tenen una cobertura temàtica, i poden ser especialitzades o multidisciplinàries: • Banque de Données Santé Publique http://www.bdsp.tm.fr/. Recull una sèrie de productes i serveis relacionats amb la salut pública: articles a text complet, bibliografies, un glossari multilingüe, un tesaurus... • CHID Online. The Combined Health Information Database http:// chid.nih.gov/. Base de dades bibliogràfica sobre recursos de salut i educació sanitària. Actualització trimestral. • DOCUMED. Base de datos de Documentación Médica Española http:// www.uv.es/~docmed/documed/documed.html. Base de dades produïda per l’Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia de la Universitat de València-CSIC. Conté informació bibliogràfica de treballs de documentació mèdica i resums d’articles procedents de més de 200 revistes biomèdiques i de documentació d’àmbit estatal. • LILACS (Literatura Latinoamericana y del Caribe en Ciencias de la Sa- lud).http://lilacs.bvsalud.org/es/. Base de dades bibliogràfica que inclou tot tipus de documents produïts per autors d’Amèrica Llatina i el Carib sobre ciències de la salut. • La Biblioteca Cochrane Plus http://www.cochrane.es/?q=es/node/ 275. Base de dades sobre medicina basada en l’evidència que recull informació fiable per tal de guiar les decisions en l’atenció sanitària. • Base de dades de la National Library of Medicine dels Estats Units. MEDLINE. Inclou més de 4.600 publicacions periòdiques des del 1966
• 36.
  Tractament informàtic dela informació 36 Eines d’Internet per a l’empresa publicades a més de 70 països sobre temàtica mèdica. • PSYCINFO http://www.apa.org/pubs/databases/psycinfo/ index.aspx. Base de dades editada per l’American Psychological Association, que conté més d’1.700.000 registres. PsycINFO té citacions d’articles de revistes, de llibres, d’informes tècnics i referències bibliogràfiques de psicologia i altres disciplines relacionades entre si. • Pharmakoteka http://www.ub.edu/pharmakoteka/index.php. Base de dades d’específics i especialitats farmacèutiques antigues (1800-1960), creada com a línia de recerca del Museu de la Farmàcia Catalana, i com a eina docent de la Unitat d’Història, Legislació i Gestió farmacèutiques de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. • Proquest Health and Medical completehttp://www.proquest.com/ en-US/catalogs/databases/detail/pq_health_med_comp.shtml. Base de dades combinada amb Medline que ofereix la possibilitat de cercar en més de 400 títols de revistes de medicina a text complet. La cobertura temàtica de la base de dades està orientada a les especialitats mèdiques, incloses la infermeria, la pediatria, la neurologia, la farmacologia, la cardiologia i altres. • Psicodoc http://www.psicodoc.org/acerca.htm. Base de dades bi- bliogràfica en espanyol produïda per la Universitat Complutense de Madrid i el Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid. Inclou articles de revistes, actes de congressos, capítols de llibre i literatura grisa. • SIETES http://www.icf.uab.es/informacion/Papyrus/sietes. asp. Aquesta base de dades de farmacologia és un sistema d’informació en castellà sobre novetats en farmacologia clínica i terapèutica. L’elabora la Fundació Institut Català de Farmacologia. • Toxicology Abstracts http://pv.sbd.udl.es/bddweb/bdd/fitxa. asp?quin=189. Base de dades de referències bibliogràfiques compilada per CSA (a partir de 2004), engloba totes les branques de la toxicologia des de l’àrea farmacèutica, la indústria química i agroalimentària, les toxines i aditius alimentaris, legislació i recomanacions mediambientals. 1.16 Premsa digital La consolidació de la web com una eina de treball, comunicació i entreteniment en l’àmbit global, i la importància que hi tenen els continguts de qualitat, han fet d’aquest mitjà un escenari ideal per a la distribució de notícies. Conscients d’això, els diaris han anat augmentant progressivament la seva presèn- cia a la web, fins al punt que avui és difícil trobar un diari de qualitat que no tingui una versió en línia.
• 37.
  Tractament informàtic dela informació 37 Eines d’Internet per a l’empresa No obstant això, la mera presència a la web d’aquests mitjans no en garanteix l’èxit. L’evolució constant d’aquest entorn obliga la premsa digital a adaptar els seus continguts i estratègies a les tecnologies i preferències dels usuaris. La Web 2.0, o web social, ha suposat en aquest sentit un autèntic repte per als diaris en línia, ja que comporta l’evolució dels mètodes i estratègies de comunicació utilitzats fins ara per aquests mitjans. En aquest nou entorn, l’èxit de la premsa digital dependrà en gran mesura de tres factors: 1. De la seva capacitat per crear llocs web que permeten la interacció tant dels usuaris amb els continguts, com dels usuaris entre si. 2. Del coneixement i ús adequat dels serveis i eines que posa a disposició dels mitjans la Web 2.0, que els permeten portar la notícia fins als seus usuaris potencials, amb el canvi que això suposa en el procés de comunicació. 3. De l’habilitat dels mitjans de comunicació per adaptar els seus continguts a nous formats i canalitzar-los a través de plataformes socials, cosa que els permetrà una major difusió de les seves notícies i la captació de nous usuaris. 1.17 Protocols de transferència de fitxers El protocol de transferència de fitxers o FTP (de l’anglès file transfer protocol) és un programari estandarditzat per enviar fitxers entre ordinadors amb qualsevol sistema operatiu. Dins del món del programari lliure trobem l’aplicació FileZilla: http:// filezilla-project.org/ FileZilla és un programari de codi obert que es distribueix gratuïtament sota els termes de la GNU General Public License (vegeu la figura 1.19) que ens proporciona suport a la tramesa de fitxers sota el protocol FTP.
• 38.
  Tractament informàtic dela informació 38 Eines d’Internet per a l’empresa Figura 1.19. Finestra principal de FileZilla
• 39.
  Tractament informàtic dela informació 39 Eines d’Internet per a l’empresa 2. Utilització de programari lliure en línia. Aplicacions i usos habituals en el camp empresarial i corporatiu La Xarxa pot ser un canal de comunicació per treballar i compartir informació. El treball de col·laboració entre persones que no estan físicament al mateix lloc és una manera d’utilitzar Internet a l’entorn laboral. Es pot treballar en temps real amb eines i aplicacions gratuïtes a Internet que permeten compartir continguts o crear-los entre diverses persones de manera col·laborativa, per emmagatzemar-los i recuperar-los en qualsevol lloc amb accés a Internet. El treball en l’ordinador s’amplia a la Xarxa i els serveis que aquesta ofereix poden estalviar temps i permetre als usuaris tenir accés als seus documents escrits o a compartir informació des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet. 2.1 Documents en línia Els tradicionals documents de text que fins ara s’emmagatzemaven en el disc dur o en un dispositiu extern ara es poden organitzar i editar en aplicacions en línia. Internet ofereix la possibilitat de compartir documents i col·laborar amb altres persones fent equip per crear documents. Els denominats recursos web-based o basats en la xarxa, permeten crear documents en línia fàcilment. Utilitzen la mateixa recopilació de programes que les aplicacions ofimàtiques d’escriptori més conegudes com Microsoft Office o Open Office encara que no disposen de totes les opcions i funcionalitats dels paquets que s’instal·len a l’ordinador. Els avantatges dels paquets ofimàtics en línia són: • Que són gratuïts o tenen un cost baix amb comparació amb els paquets d’escriptori. • Amb un navegador ja n’hi ha suficient per fer funcionar les aplicacions, no s’ha d’instal·lar res a l’ordinador i es pot accedir des de qualsevol ordinador amb accés a Internet. • No ens hem de preocupar de les còpies de seguretat dels documents, ni de les actualitzacions del programari. • És molt simple compartir documents i treballar de manera conjunta amb altres persones. • Amb un sol nom d’usuari i contrasenya tots els documents estan a l’abast. • Els programes estan interconnectats i permeten el flux de dades d’una aplicació a l’altra.
• 40.
  Tractament informàtic dela informació 40 Eines d’Internet per a l’empresa La seguretat és el principal inconvenient dels paquets ofimàtics en línia, tots els documents es troben en un servidor remot i no es té un control directe sobre l’accés a la informació. 2.1.1 Google Docs Per tal de tenir accés a aquest servei de Google s’ha de disposar d’un compte de Google. Amb aquest servei es poden crear documents de text, fulls de càlcul, presentacions, dibuixos i formularis des de la mateixa aplicació o importar documents ja creats utilitzant el servei a la web i compartir-los enviant les notificacions mitjançant el correu electrònic. Els arxius s’emmagatzemen als servidors de Google i un cop emmagatzemats poden ser exportats en formats estàndard, ser enviats per correu electrònic o ser editats directament. Tot el que es fa es desa automàticament per evitar pèrdues d’informació. Aquestes característiques no solament permeten treballar en línia, sinó que també permeten la col·laboració amb grups de treball en poder compartir-ho amb altres usuaris al mateix temps. Capacitat d’emmagatzematge Els comptes de Gmail tenen una capacitat d’emmagatzematge que s’ajusta cons- tantment. Tot i això, per a serveis com Google Docs existeixen certs límits en manejar documents per cada compte. Els documents de text poden tenir fins a 500 KB i fins 2 MB en el cas que tinguin imatges; els fulls de càlcul poden tenir fins 10.000 files, 256 columnes, 100.000 caselles i 40 fulles, tot i que només es poden obrir fins 11 fulles al mateix temps; les presentacions poden ser de fins a 10 MB. Principals avantatges de Google Docs Entre els principals avantatges d’utilitzar Google Docs podeu trobar els següents: • Els documents s’emmagatzemen en línia de manera que s’hi pot accedir des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet. • Es poden compartir amb qui s’esculli fer-ho i a qualsevol adreça de correu electrònic i permetre’n l’edició o la publicació de manera que ho puguin veure diverses persones o que sigui del tot públic. • Suporta gran quantitat de formats ja que el processador de text pot editar documents de Microsoft, Open Office i altres documents i desar-los en un mateix format, el de Google Docs.
• 41.
  Tractament informàtic dela informació 41 Eines d’Internet per a l’empresa • És una eina totalment gratuïta. • Google Docs funciona als navegadors Google Chrome, Mozilla Firefox, Internet Explorer, Opera i Safari. També té una versió per a mòbils. 2.1.2 Zoho Zoho és un conjunt de programes similars als que es poden tenir a un ordinador. Per utilitzar-lo és obligatori registrar-se a http://www.zoho.com/. La gran majoria de programes són de caràcter gratuït, tot i que moltes eines es troben encara en fase beta, s’executen a qualsevol navegador. El seu disseny fa que qualsevol usuari les pugui utilitzar i ofereixen diversitat de programes classificats en dues categories: com suite d’Office i com Utilitats. La primera reuneix les aplicacions de productivitat i col·laboració. Compta amb la capacitat de compartir arxius públicament per tal que altres puguin veure’ls, i fins i tot editar-los, seguir dades mentre es treballa, importar i exportar arxius creats a Microsoft Office i OpenOffice, i també té la capacitat de publicar a blocs. El més interessant és la capacitat d’emmagatzematge i la possibilitat d’utilitzar les seves aplicacions per crear altres (Mashups). La majoria de les aplicacions estan en anglès. Les més utilitzades són: • Zoho Writer: processador de text. • Zoho Sheet: full de càlcul. • Zoho Show: editor de diapositives. • Zoho Wiki: editor de wikis. Permet establir wikis públiques o privades, facilita la creació de grups de treball. Les wikis públiques seran indexades i apareixeran als resultats dels motors de cerca. Compta amb emmagatze- matge il·limitat de pàgines i subpàgines. • Zoho Notebook: aplicació multipropòsit. A banda de poder treballar amb text i imatge, permet la inserció de vídeo i àudio als projectes que es duen a terme. Tal com les fonts RSS, permet establir permisos de lectura i edició, i compta amb emmagatzematge il·limitat de projectes. • Zoho Meeting: aplicació de conferències web. Permet conversar en viu amb altres persones, facilita la creació de canals per tal efecte i ofereix accés remot al PC amfitrió. • Zoho Projects: administrador de projectes. Ofereix control total per gestionar qualsevol tipus; permet assignar feines als membres que s’hi trobin vinculats, juntament amb el termini perquè es duguin a terme, portar el compte de les accions que ja s’han fet i el que queda per fer, carregar arxius, entre d’altres. Mashup Un mashup, també anomenat remescla, és una aplicació web híbrida que utilitza contingut d’altres aplicacions web per crear un nou contingut complet, consumint serveis directament sempre a través del protocol http.
• 42.
  Tractament informàtic dela informació 42 Eines d’Internet per a l’empresa Veureu exemples de dues aplicacions gratuïtes Zoho (www.zoho.com) i Google Docs (http://docs.google.com). • Zoho CRM: aplicació d’administració i gestió. Permet tenir una agenda de contactes, coses per fer, gestionar grups d’usuaris, entre d’altres. • Zoho Creator: aplicació que permet la creació de miniaplicacions web utilitzant mashups. • Zoho Planner: organitzador personal. Combina una llista de feines, un bloc de notes i una llista de recordatoris. Permet inserir imatges i arxius a les notes, tenir una llista de feines pendents, marcar-les quan es vagin fent i té emmagatzematge il.limitat de pàgines. • Zoho Chat: aplicació de xat. • Zoho Mail: programari de grup o groupware que inclou un client de correu electrònic, una aplicació de sincronització d’arxius i un calendari, entre d’altres. • Zoho Polls: aplicació que permet la creació i control d’enquestes i la seva inclusió a blocs o bitàcoles. • Site 24x7: aplicació que permet el control i seguiment de llocs web. Genera informes que s’envien al correu de l’usuari (si aquest ho permet) cada 3 dies. És gratuït fins a 2 llocs web. 2.2 Organització d’usuaris, nivells d’accés, restriccions. Autorització, manteniment i baixa d’usuaris Hi ha diverses opcions per compartir documents amb altres usuaris. Qualsevol treball es pot mantenir en privat o fer-se públic, o es pot establir un grup de treball format per un conjunt d’usuaris. Cada usuari tindrà un entorn amb tots els documents que ha creat, que ha emmagatzemat o amb els quals està treballant de manera compartida, i tots estaran organitzats en carpetes etiquetades. Així, en el moment en què modifiquem un document de treball, aquest es pot emmagatzemar i automàticament estarà actualitzat per a l’usuari individual o per als grups d’usuaris que hi tenen accés. Suposem que tenim un document de treball que volem compartir amb altres usuaris que formen part d’un grup de treball. En resum, el que faríem seria crear aquest grup d’usuaris i, posteriorment, compartir aquest document en aquest grup. Si utilitzem l’eina Zoho per crear grups de treball, el que farem serà accedir a l’entorn de Zoho Docs (http://docs.zoho.com/index.do) per crear un nou grup personal i farem clic a l’enllaç per crear un nou Personal group (vegeu la figura 2.1) o seleccionarem al menú New l’opció Group.
• 43.
  Tractament informàtic dela informació 43 Eines d’Internet per a l’empresa Figura 2.1. Zoho, pantalla de grups personals En la finestra que s’ha obert emplenarem les dades que se’ns demanen tal com es veu en la figura 2.2 per crear el grup IocGad. Figura 2.2. Zoho, finestra per a la creació d’un grup personal Una vegada acabada l’entrada de les dades farem clic al botó de crear, el nou grup creat IocGad apareixerà a la finestra de grups (vegeu la figura 2.3). Els usuaris que s’han convidat a formar part del grup rebran un missatge al seu correu electrònic per acceptar aquesta invitació o no.
• 44.
  Tractament informàtic dela informació 44 Eines d’Internet per a l’empresa Figura 2.3. Zoho, finestra amb el grup IocGad Si volem editar les característiques d’un grup, canviar el logo, invitar més usuaris, esborrar algun usuari existent, modificar els detalls o eliminar el grup farem clic a uns dels enllaços que apareixen a la dreta del nom del grup. La figura 2.4 apareixerà: Figura 2.4. Zoho, finestra per modificar les dades del grup IocGad Un usuari pot crear diversos grups de treball i els usuaris poden estar en diferents grups a la vegada. L’accés als documents depèn dels privilegis que l’usuari que ha compartit el document hagi decidit atorgar-li: • Espectador (en anglès viewer): per a lectura i descarregar.
• 45.
  Tractament informàtic dela informació 45 Eines d’Internet per a l’empresa • Col·laborador (en anglès collaborator): per a lectura, escriptura i descarre- gar. • Propietari (en anglès co-owner): per a lectura, escriptura i descarregar amb qualitat de propietari que pot compartir el document amb altres usuaris (només s’aplica a persones individuals no a grups). Tots els canvis que es fan sobre el document, per qualsevol usuari, queden reflectits i apareixen en un històric en què especifica qui és l’autor de la modificació i en quina data ha estat modificat. Un cop tenim el grup creat si, per exemple, volem compartir un document amb tots els membres del grup perquè el puguin modificar, seguirem els passos següents: Figura 2.5. Zoho, compartir un document des de l’explorador de documents 1. Des de l’explorador de documents, pitjarem a la icona compartir (en anglès share) del document com mostra la figura 2.5. 2. A la nova finestra Compartir Document, seleccionarem la pestanya de Compartir grups (Group Share) i marcarem el grup que volem afegir i el tipus de permisos que volem per al grup. Si volem que el document es pugui editar marcarem l’opció de Col·laborar (Collaborators) tal com es mostra a la figura 2.6.
• 46.
  Tractament informàtic dela informació 46 Eines d’Internet per a l’empresa Figura 2.6. Zoho, finestra compartir un document Quan un usuari del grup accedeixi al seu entorn de treball trobarà tots els documents que ha creat a més dels documents que altres usuaris han volgut compartir amb ell. Dins de la carpeta Documents compartits (en anglès Share Docs) trobaran a la subcarpeta Compartits amb mi (en anglès Share To Me) els documents que altres usuaris han compartit amb ells i en la subcarpeta Compartits per mi (en anglès Share By Me) apareixeran els documents que l’usuari ha compartit amb altres usuaris. Cada cop que es comparteix un document, l’usuari destinatari rep un missatge d’avís en el correu electrònic (vegeu la figura 2.7). Figura 2.7. Zoho, missatge d’avís en el correu electrònic i també una notificació dins de l’entorn de Zoho (vegeu la figura 2.8).
• 47.
  Tractament informàtic dela informació 47 Eines d’Internet per a l’empresa Figura 2.8. Zoho, nova notificació d’avís dins Zoho El document no solament pot ser modificat de manera individual per cada usuari, sinó que també es pot treballar “en línia”, de manera que en un moment determinat tots dos usuaris poden estar veient a la vegada el document i estar-lo editant. Quan un usuari està editant un document i un altre es posa a veure el mateix document, l’usuari editor rep un missatge com el que apareix a la figura 2.9. Figura 2.9. Zoho, missatge de usuari mirant el document editat A la finestra de col·laboradors apareixen els usuaris que estan participant en el moment amb el document mirant-lo o editant-lo com mostra la figura 2.10.
• 48.
  Tractament informàtic dela informació 48 Eines d’Internet per a l’empresa Figura 2.10. Zoho, finestra de col·laboradors Si es vol establir un xat amb algun d’aquests usuaris es pot fer clic sobre el nom de l’usuari a la finestra i apareixerà la finestra de xat on es pot començar una conversa sobre el document com mostra la figura 2.11. Figura 2.11. Zoho finestra de xat Es pot revisar l’historial de modificacions fetes a un document a la finestra de Versions, a la dreta de la finestra apareix el número de la versió, l’autor de la modificació i el moment en què es va fer com mostra la figura 2.12.
• 49.
  Tractament informàtic dela informació 49 Eines d’Internet per a l’empresa Figura 2.12. Zoho, finestra de versió Aquesta manera de treballar és força útil, ja que l’última versió del document sempre és la que hi ha en el gestor de documents, i diversos usuaris sempre poden treballar sobre el mateix document, perquè qualsevol actualització que faci un d’ells queda perfectament reflectida en el document que visualitza la resta d’usuaris des del seu entorn.
• 51.
  Tractament informàtic dela informació 51 Eines d’Internet per a l’empresa 3. Administració d’espais web usant prestacions en línia Dins de l’administració d’espais web usant prestacions en línia tractareu els temes següents: • Gestors de contingut. Veureu els privatius, els lliures i coneixereu com elegir el més adient per a la vostra feina. • Webs corporatives. Com crear i mantenir una web a partir de plantilles existents a la xarxa. • Blocs corporatius. Creareu i gestionareu un bloc, tot coneixent la seva estructura i avantatges. • Plataformes corporatives de comunicació o col·laboratives. Identificareu els fòrums, xats i els wikis. • Botigues virtuals. Coneixereu els components principals d’una botiga virtual. 3.1 Gestors de continguts, privatius i lliures Fer un web pot ser un treball complicat i molt laboriós si no es disposa de les eines adequades. En el passat les eines eren bàsicament editors que permetien generar una pàgina, que van evolucionar per incorporar el control de l’estructura de la web i altres funcionalitats, però en general estaven enfocades més a la creació que al manteniment. En els darrers anys s’ha desenvolupat el concepte de sistema de gestió de continguts (content management systems o CMS). Es tracta d’eines que permeten crear i mantenir un web amb facilitat, encarregant-se dels treballs més tediosos que fins ara ocupaven el temps dels administradors de les webs. Els gestors de continguts proporcionen un entorn que possibilita l’actualització, manteniment i ampliació del web amb la col·laboració de múltiples usuaris. En qualsevol entorn virtual aquesta és una característica important, que a més pot ajudar a crear una comunitat cohesionada que participi més conjuntament.
• 52.
  Tractament informàtic dela informació 52 Eines d’Internet per a l’empresa WYSIWYG És l’acrònim de la frase anglesa “What you see is what you get” (el que veus és el que obtens). En l’àmbit de la programació i el disseny es refereix a la tecnologia informàtica que permet que el que es veu durant l’edició o programació es correspongui més o menys acuradament amb el resultat final. 3.1.1 Què és un CMS? Els sistemes de gestió de continguts (content management systems o CMS) són un programari que s’utilitza principalment per facilitar la gestió de webs, ja sigui a Internet o en una intranet, i per això també són coneguts com a gestors de contingut web (web content management o WCM). Cal tenir en compte, però, que l’aplicació dels CMS no es limita només a les webs. El 2003 James Robertson va proposar una divisió de les funcionalitats dels sistemes de gestió de continguts en quatre categories: creació de contingut, gestió de contingut, publicació i presentació. Creació de contingut Un CMS aporta eines perquè els creadors sense coneixements tècnics en pàgines web puguin concentrar-se en el contingut. El més habitual és proporcionar un editor de text WYSIWYG, en el qual l’usuari veu el resultat final mentre escriu, a l’estil dels editors comercials, però amb un rang de formats de text limitat. Aquesta limitació té sentit, ja que l’objectiu és que el creador pugui posar èmfasi en alguns punts, però sense modificar gaire l’estil general del lloc web. Hi ha altres eines com l’edició dels documents en XML, la utilització d’apli- cacions ofimàtiques amb les que s’integra el CMS, la importació de documents existents i els editors que permeten afegir marques, habitualment HTML, per indicar el format i l’estructura d’un document. Un CMS pot incorporar una o diverses d’aquestes eines, però sempre hauria de proporcionar un editor WYSIWYG per la seva facilitat d’ús i la comoditat d’accés des de qualsevol ordinador amb un navegador i accés a Internet. Per a la creació del lloc pròpiament dit, els CMS aporten eines per definir l’estructura, el format de les pàgines, l’aspecte visual, ús de patrons, i un sistema modular que permet incloure funcions no previstes originalment. Gestió de contingut Els documents creats es dipositen en una base de dades central on també es guarden la resta de dades del web, com són les dades relatives als documents (versions fetes, autor, data de publicació i caducitat, etc.), dades i preferències dels usuaris, l’estructura del web, etc. L’estructura del web es pot configurar amb una eina que, habitualment, presenta una visió jeràrquica del lloc i permet modificacions. Mitjançant aquesta estructura es pot assignar un grup a cada àrea, amb responsables, editors, autors i usuaris amb diferents permisos. Això és imprescindible per facilitar el cicle de treball
• 53.
  Tractament informàtic dela informació 53 Eines d’Internet per a l’empresa (workflow) amb un circuit d’edició que va des de l’autor fins al responsable final de la publicació. El CMS permet la comunicació entre els membres del grup i fa un seguiment de l’estat de cada pas del cicle de treball. Publicació Una pàgina aprovada es publica automàticament quan arriba la data de publicació, i quan caduca s’arxiva per a futures referències. En la seva publicació s’aplica el patró definit per a tota la web o per la secció concreta on està situada, de manera que el resultat final és un lloc web amb un aspecte consistent en totes les seves pàgines. Aquesta separació entre contingut i forma permet que es pugui modificar l’aspecte visual d’un lloc web sense afectar els documents ja creats i allibera els autors de preocupar-se pel disseny final de les seves pàgines. Presentació Un CMS pot gestionar automàticament l’accessibilitat del web, amb suport de normes internacionals d’accessibilitat com WAI, i adaptar-se a les preferències o necessitats de cada usuari. També pot proporcionar compatibilitat amb els diferents navegadors disponibles en totes les plataformes (Windows, Linux, Mac, etc.). I la seva capacitat d’internacionalització li permet adaptar-se a l’idioma, el sistema de mesures i la cultura del visitant. El sistema s’encarrega de gestionar molts altres aspectes com són els menús de navegació o la jerarquia de la pàgina actual dins el web, afegint enllaços de manera automàtica. També gestiona tots els mòduls, interns o externs, que incorpori al sistema. Així, per exemple, amb un mòdul de notícies es presentarien les novetats aparegudes en un altre web, amb un mòdul de publicitat es mostraria un anunci o missatge animat, i amb un mòdul de fòrum es podria mostrar, a la pàgina principal, el títol dels últims missatges rebuts. Tot això amb els enllaços corresponents i, evidentment, seguint el patró que els dissenyadors hagin creat. 3.1.2 Necessitat d’un CMS En l’apartat anterior s’han presentat bastants motius per veure la utilitat d’un sistema que gestioni un entorn web, però es podria pensar que no és necessari per a un web relativament petit o quan no es necessiten tantes funcionalitats. Això només podria ser cert per a un web amb unes poques pàgines estàtiques per al qual no es prevegi un creixement futur ni moltes actualitzacions, cosa que no és gaire realista. En qualsevol altre cas, la flexibilitat i escalabilitat que permeten aquests sistemes justifiquen la seva utilització en pràcticament qualsevol tipus de web. Molts usuaris particulars utilitzen CMS gratuïts per elaborar i gestionar les seves webs personals, i obtenen webs dinàmics plens de funcionalitats. El resultat que se’n deriva és superior al d’algunes empreses que es limiten a tenir pàgines WAI És l’acrònim de Web Accessibility Initiative, que és el grup de treball dins del W3C encarregat de promoure les pautes d’accessibilitat al contingut web.
• 54.
  Tractament informàtic dela informació 54 Eines d’Internet per a l’empresa CSS (Cascading style sheets o fulls d’estil en cascada) és un llenguatge de fulls d’estil utilitzat per descriure la semàntica de presentació (l’aspecte i format) d’un document escrit en un llenguatge de marques. estàtiques que no aporten cap valor afegit. Aquests són alguns dels punts més importants que fan útil i necessària la utilització d’un CMS: • Inclusió de noves funcionalitats al web. Aquesta operació pot implicar la revisió de multitud de pàgines i la generació del codi que aporta les funcionalitats. Amb un CMS això pot ser tan simple com incloure un mòdul fet per tercers, sense que això suposi gaires canvis a la web. El sistema pot créixer i adaptar-se a les necessitats futures. • Manteniment de gran quantitat de pàgines. En una web amb moltes pàgines només cal un sistema per distribuir els treballs de creació, edició i manteniment amb permisos d’accés a les diferents àrees. També s’han de gestionar les metadades de cada document, les versions, la publicació i caducitat de pàgines i els enllaços trencats, entre altres aspectes. • Reutilització d’objectes o components. Un CMS permet la recuperació i reutilització de pàgines, documents, i en general de qualsevol objecte publicat o emmagatzemat. • Pàgines interactives. Les pàgines estàtiques arriben a l’usuari exactament com estan emmagatzemades a la web. En canvi, les pàgines dinàmiques no existeixen en el servidor tal com es reben en els navegadors, sinó que es generen segons les peticions dels usuaris. D’aquesta manera quan per exemple s’utilitza un cercador, el sistema genera una pàgina amb els resultats que no existien abans de la petició. Per aconseguir aquesta interacció, els CMS connecten amb una base de dades que fa de repositori central de totes les dades de la web. • Canvis de l’aspecte de la web. Si no hi ha una bona separació entre contingut i presentació, un canvi de disseny pot comportar la revisió de moltes pàgines per la seva adaptació. Els CMS faciliten els canvis amb la utilització, per exemple, de l’estàndard CSS amb el qual s’aconsegueix la independència de presentació i contingut. • Consistència de la web. La consistència en una web no vol dir que totes les pàgines siguin iguals, sinó que hi ha un ordre (visual) en lloc de caos. Un usuari nota de seguida quan una pàgina no és igual que la resta de les de la mateixa web pel seu aspecte, la disposició dels objectes o pels canvis en la forma de navegar. Aquestes diferències provoquen sensació de desordre i donen a entendre que la web ha estat dissenyada per professionals. Els CMS poden aplicar un mateix estil en totes les pàgines amb l’esmentat CSS, i aplicar una mateixa estructura mitjançant patrons de pàgines. • Control d’accés. Controlar l’accés a un web no consisteix simplement a permetre l’entrada a la web, sinó que comporta gestionar els diferents permisos a cada àrea del web aplicats a grups o individus.
• 55.
  Tractament informàtic dela informació 55 Eines d’Internet per a l’empresa 3.1.3 CMS comercials i de codi obert Es pot fer una primera divisió dels CMS segons el tipus de llicència escollit. D’una banda hi ha els CMS comercialitzats per empreses que consideren el codi font un actiu més que han de mantenir en propietat, i que no permeten que tercers hi tinguin accés. Per l’altra banda tenim els de codi font obert, desenvolupats per individus, grups o empreses que permeten l’accés lliure i la modificació del codi font. La disponibilitat del codi font possibilita que es facin personalitzacions del producte, correccions d’errors i desenvolupament de noves funcions. Aquest fet és una garantia que el producte podrà evolucionar fins i tot després de la desaparició del grup o empresa creadora. Algunes empreses també donen accés al codi, però només amb l’adquisició d’una llicència especial o després de la seva desaparició. Generalment les modificacions només poden fer-les els mateixos desenvolupadors, i sempre segons les seves prioritats. Els CMS de codi obert són molt més flexibles en aquest sentit, però es podria considerar que l’eina comercial serà més estable i coherent en estar desenvolupada per un mateix grup. A la pràctica aquest avantatge no és tan gran, ja que els CMS de codi obert també estan coordinats per un únic grup o per empreses, de manera similar als comercials. Utilitzar una eina de gestió de continguts de codi obert té un altre avantatge que fa decidir-se a la majoria d’usuaris: el seu cost. Habitualment tot el programari de codi obert és d’accés lliure, és a dir, sense cap cost en llicències. Només en casos aïllats es fan distincions entre empreses i entitats sense ànim de lucre o particulars. En comparació, els productes comercials poden arribar a tenir un cost que només una gran empresa pot assumir. Pel que fa al suport, els CMS comercials acostumen a donar suport professional, amb un cost elevat en molts casos, mentre que els de codi obert es basen més en les comunitats d’usuaris que comparteixen informació i solució als problemes. Les formes de suport es poden barrejar, i així trobem CMS de codi obert amb empreses que ofereixen serveis de valor afegit i amb comunitats d’usuaris actives. En el cas comercial també passa, però el cost de les llicències fa que el gran públic es decanti per altres opcions i, per tant, les comunitats de suport són més petites. Un problema que acostuma a tenir el programari de codi obert és la documentació, generalment escassa, dirigida a usuaris tècnics o mal redactada. Aquest problema s’agreuja en el cas dels mòduls desenvolupats per tercers, que no sempre incorpo- ren les instruccions del seu funcionament de manera completa i entenedora. Al mercat hi ha CMS de qualitat tant comercials com de codi obert. Molts CMS de codi obert estan poc elaborats (encara que en plena evolució), però també el trobem entre els comercials. En definitiva, un bon CMS de codi obert és molt més econòmic que el seu homòleg comercial, amb l’avantatge de disposar de tot
• 56.
  Tractament informàtic dela informació 56 Eines d’Internet per a l’empresa L’empresa AOL Abans coneguda per Amèrica On Line és una empresa americana de serveis d’Internet i mitjans amb seu a Nova York. el codi font i d’una comunitat d’usuaris extensa. Per tots aquests motius, i com a aposta per la filosofia del programari lliure, en aquest material només es presenten alguns CMS de codi obert. 3.1.4 Història dels CMS A principis dels anys noranta, el concepte de sistemes de gestió de continguts era desconegut. Algunes de les seves funcions es feien amb aplicacions independents: editors de text i d’imatges, bases de dades i programació a mida. Ja l’any 1994 Illustra Information Technology utilitzava una base de dades d’objectes com a repositori dels continguts d’una web, amb l’objectiu de poder reutilitzar els objectes i oferia als autors un entorn per a la creació basat en patrons. La idea no va quallar entre el públic i la part de l’empresa enfocada a la Web va ser comprada per AOL, mentre que l’empresa Informix va adquirir la part de bases de dades. Reddot és una de les empreses pioneres que va començar el desenvolupament d’un gestor de continguts l’any 1994. No va ser fins a finals de l’any següent que van presentar el CMS basat en una base de dades. Entre els CMS de codi obert un dels primers va ser Typo 3, que va començar el seu desenvolupament l’any 1997, en paraules del seu autor, Kasper Skårhøj, “abans que el terme gestió de continguts fora conegut àmpliament”. PHPNuke, l’eina que va popularitzar l’ús d’aquests sistemes per a les comunitats d’usuaris a Internet, es va començar a desenvolupar l’any 2000. La primera versió va suposar tres setmanes de treball al creador, reescrivint el codi d’una altra eina, Thatware. Present i futur dels CMS En l’actualitat, a part de l’ampliació de les funcionalitats dels CMS, un dels camps més interessants és la incorporació d’estàndards que milloren la compatibilitat de components, faciliten l’aprenentatge en canviar de sistema i aporten qualitat i estabilitat. Alguns d’aquests estàndards són CSS, que permet la creació de fulls d’estil, XML, un llenguatge de marques que permet estructurar un document, XHTML, que és un subconjunt de l’anterior orientat a la presentació de documents via web; WAI, que assegura la accessibilitat del sistema, i RSS, per sindicar continguts de tipus notícia. També les aplicacions que envolten els CMS acostumen a ser estàndard (de facto), com un servidor web Apache i ISS, els llenguatges PHP, Perl, Python, i les bases de dades MySQL i PostgreSQL. La disponibilitat per als principals sistemes
• 57.
  Tractament informàtic dela informació 57 Eines d’Internet per a l’empresa operatius d’aquestes aplicacions i mòduls permet que els CMS puguin funcionar en diverses plataformes sense moltes modificacions. 3.1.5 Criteris de selecció Abans de començar el procés de selecció d’un CMS concret, cal tenir clars els objectius del web, tenint en compte el públic destinatari, i establint una sèrie de requeriments que hauria de poder satisfer el CMS. La següent llista està basada en les funcions principals dels CMS, les indicacions de J. Robertson, un recull dels requeriments bàsics d’una web: • Codi obert. Pels motius esmentats anteriorment, el CMS hauria de ser de codi font obert (o lliure). • Arquitectura tècnica. Ha de ser fiable i permetre l’escalabilitat del sistema per adequar-se a futures necessitats amb mòduls. També ha d’haver-hi una separació dels conceptes de contingut, presentació i estructura que permeti la modificació d’un d’ells sense afectar els altres. És recomanable, doncs, que s’utilitzin fulls d’estil (CSS) i patrons de pàgines. • Grau de desenvolupament. Maduresa de l’aplicació i disponibilitat de mòduls que li afegeixen funcionalitats. • Suport. L’eina ha de tenir suport tant per part dels creadors com per altres desenvolupadors. D’aquesta manera es pot assegurar que en el futur hi haurà millores de l’eina i que es podrà trobar resposta als possibles problemes. • Posició en el mercat i opinions. Una eina poc coneguda pot ser molt bona, però cal assegurar que té un cert futur. També són importants les opinions dels usuaris i dels experts. • Usabilitat. L’eina ha de ser fàcil d’utilitzar i aprendre. Els usuaris no sempre seran tècnics, per tant cal assegurar que podran utilitzar l’eina sense gaires esforços i treure’n el màxim rendiment. • Accessibilitat. Per assegurar l’accessibilitat d’una web, el CMS hauria de complir un estàndard d’accessibilitat. El més estès és WAI (Web Accessibility Initiative) del World Wide Web Consortium. • Velocitat de descàrrega. Tenint en compte que no tots els usuaris disposen de línies d’alta velocitat, les pàgines s’haurien de carregar ràpidament o donar l’opció. • Funcionalitats. No s’espera que totes les eines ofereixin totes les funciona- litats, ni que aquestes siguin les úniques que tindrà finalment la web. Entre d’altres: – Editor de text WYSIWYG a través del navegador. – Eina de cerca.
• 58.
  Tractament informàtic dela informació 58 Eines d’Internet per a l’empresa – Comunicació entre els usuaris (fòrums, correu electrònic, xat). – Notícies. – Articles. – Cicle de treball (workflow) amb diferents perfils d’usuaris i grups de treball. – Dates de publicació i caducitat. – Webs personals. – Càrrega i descàrrega de documents i material multimèdia. – Avisos d’actualització de pàgines o missatges en els fòrums, i envia- ment automàtic d’avisos per correu electrònic. – Enviament de pàgines per correu electrònic. – Pàgines en versió imprimible. – Personalització segons l’usuari. – Disponibilitat o possibilitat de traducció al català i al castellà. – Suport de múltiples formats (HTML, Word, Excel, Acrobat, etc.). – Suport de múltiples navegadors (Internet Explorer, Netscape, etc.). – Suport de sindicació (RSS, NewsML, etc.). – Estadístiques d’ús i informes. – Control de pàgines caducades i enllaços trencats. Hi ha diferents observadors de referència dels sector que vigilen les tendències del mercat, la penetració dels productes i l’èxit entre els usuaris: • http://www.opensourcecms.com. Pàgina de referència per a qualsevol que vulgui acostar-se al món dels gestors de continguts de programari lliure. Inclou una llista extensiva de tots els gestors de continguts categoritzats i, encara millor, es poden provar abans d’implementar-los. • Open Source CMS Market Share Report, que és un informe del mercat de les plataformes gestores de continguts que s’edita cada any. • http://www.cmswire.com. Aquí podem trobar un document complet que analitza els diferents aspectes que fan fiables cada plataforma i com evoluciona la seva presència al mercat. Segons l’informe de CMS Wire, les millors plataformes de gestió de continguts empresarials actuals, en ordre alfabètic, són: • Alfresco Enterprise http://www.alfresco.com/ (J2EE, codi obert) • ASG Mobius http://www.asg.com/ • Autonomy (Interwoven) ECM http://www.interwoven.com • Bitrix Intranet Portal http://www.bitrixsoft.com/products/ intranet/
• 59.
  Tractament informàtic dela informació 59 Eines d’Internet per a l’empresa • Day Software http://www.day.com/ • Ephesoft http://www.ephesoft.com/ (codi obert) • EMC/Documentum http://www.documentum.com • EVER TEAM http://www.ever-team.com/ (European focused) • eXo ECM http://www.exoplatform.org (codi obert) • Clearview ECM http://www.clearviewecm.com/ (creat a partir de Sha- rePoint) • Content Conductor http://www.ariamedia.com • FileNet http://www-01.ibm.com/software/data/ content-management/filenet-content-manager/ (ara IBM) • Hummingbird http://connectivity.opentext.com/ (ara Open Text Connectivity) • Hyland OnBase http://www.hyland.com/ • IBM Enterprise CMS http://www.ibm.com/software/ecm/ • Infogrid http://www.infogridpacific.com/ (codi obert) • Microsoft SharePoint ECM http://office.microsoft.com/en-us/ sharepointserver/ • Mobius http://www.asg.com/mobius/merger.asp (now ASG) • Nuxeo EP http://www.nuxeo.org/ (codi obert) • Objective http://www.objective.com/ • OpenText http://www.opentext.com • Oracle UCM http://www.oracle.com/products/middleware/ content-management/ (Java, Fusion Middleware) • Perceptive Software http://www.perceptivesoftware.com/ • pTools ECM http://www.ptools.com/ • SAPERION http://www.saperion.com/ • Snowbound http://www.snowbound.com/ • Stellent http://www.oracle.com/stellent/ (ara Oracle UCM) • SpringCM http://www.springcm.com/ (SaaS DMS/ECM) • Vignette ECM http://www.vignette.com (ara Open Text) • VYRE - Unify http://www.vyre.com
• 60.
  Tractament informàtic dela informació 60 Eines d’Internet per a l’empresa 3.2 Webs corporatives. Creació i manteniment a partir de plantilles existents a la Xarxa Les webs que les empreses creen a Internet per representar-les s’anomenen webs corporatives. La publicació d’informació empresarial a Internet (text, gràfic, vídeo, etc.) requereix d’un cicle de gestió bastant diferent del que requereix la seva publicació en altres mitjans. No solament és necessari disposar de la informació de partida que servirà de matèria primera, editar-la i donar-li el format adequat, sinó que cal controlar constantment la seva vigència, actualitzar-la quan cal, o arxivar-la i fins i tot eliminar-la definitivament quan aquesta informació ja no serveix als objectius de comunicació que s’han fixat prèviament. Per exemple la llista de preus dels productes per als clients. Tradicionalment moltes empreses han produït les seves pròpies llistes de preus impreses en paper, que han distribuït per correu ordinari, en els punts de venda, etc. Des que va arribar l’ús massiu d’Internet a l’empresa, aquestes llistes de preus han començat a publicar-se a les Webs corporatives. El problema principal associat a aquesta classe de continguts és la necessitat i freqüència d’actualització. Fins ara s’ha encarregat a un dissenyador web o una empresa de comunicació el disseny i construcció de les pàgines corporatives que proporcionen aquesta i altres classes d’informació sobre l’empresa (la seva missió, visió i valors, les seves dades de contacte, novetats de productes i serveis, aparicions en premsa i comunicats, informació financera i per a inversors, etc.). I amb la publicació de la nova Web tota aquesta informació sol estar revisada i actualitzada. Però més enllà del dia de la inauguració, comencen a sorgir problemes: ha passat un mes i ningú ha publicat una nova notícia, el catàleg de productes no està actualitzat i alguns clients s’estan queixant. En aquest moment, o bé es recorre al propi dissenyador web o a l’agència de publicitat incorrent en nous costos, o bé a algun empleat intern, informàtic de professió o afeccionat a Internet, perquè tracti de solucionar el problema. Aquest haurà de retocar les pàgines canviant el codi HTML, utilitzar un programa client FTP per pujar les pàgines web modificades, etc. Per a qualsevol companyia, tan important com tenir presència web és l’actualització permanent de la informació. Una inversió en presència web perd tot el seu valor si el lloc no està constantment actualitzat, i aporta nova informació i serveis als seus usuaris. La millor solució pot ser la previsió. En lloc de barrejar la presentació o format (l’aspecte) de les pàgines en Internet amb el contingut (la informació) que es vol publicar és millor utilitzar des del principi un gestor de continguts que separi ambdós aspectes.
• 61.
  Tractament informàtic dela informació 61 Eines d’Internet per a l’empresa Un gestor de continguts és una aplicació que els visitants d’una pàgina web mai veuran, però que permet a la persona encarregada del manteniment del lloc web incloure nous continguts, editar i actualitzar els ja existents, o eliminar-los definitivament, sense necessitat de tenir coneixements tècnics ni utilitzar més tecnologia que el seu navegador web habitual. Entre les funcionalitats típiques d’un gestor de continguts podem trobar les següents: 1. Independència de la informació respecte al format que es presenta: tota la informació crítica del negoci, publicada en Internet o intranet, s’emmagatzema en una base de dades, sobre la qual es poden aplicar les polítiques de seguretat oportunes, còpia de seguretat o back-up, etc. 2. Estructuració coherent de la informació publicada: la informació pot organitzar-se còmodament en diferents categories segons el seu ús i finalitat (notícies o novetats, articles o contingut de fons, seccions principals i secundàries, galeries d’imatges, publicitat pròpia o de tercers, preguntes més freqüents, fòrums de discussió, enquestes, enllaços a altres Webs d’interès, etc). Cada grup tindrà el seu propi tractament i capacitats d’edició independents. 3. Flux d’edició, aprovació i publicació: és possible establir diferents rols i permisos perquè diferents persones de l’empresa puguin contribuir orde- nadament a l’actualització de la informació de la web. Per exemple, una persona de cada departament de l’organització té com a missió incloure el seu propi llistat de preus en el sistema, el director financer pot aprovar o no aquests preus cada matí o cada setmana, segons sigui necessari, i el responsable final de la web publica aquesta i altres informacions ja actualitzades cada divendres. Un gestor de continguts és recomanable per a totes aquelles empreses que vulguin comunicar-se amb els seus potencials clients a través de la web o facilitar informa- ció actualitzada als seus clients o proveïdors: poden ser pimes(catàlegs, articles...), corporacions (notícies, productes, comunicats financers...), pàgines personals... Com més necessitat de comunicar, més necessitat de gestió de continguts. Una de les fonts més comunes de frustració dels usuaris és veure llocs web amb informació no actualitzada: això converteix el lloc web en poc fiable i té un impacte pèssim en la imatge de l’empresa. L’actualització i la informació fidedigna és molt important si volem que el nostre lloc web sigui més que un simple fullet digital i sigui realment una plataforma de venda, de persuasió i de fidelització dels nostres clients actuals o potencials. Per assolir-lo la gestió de continguts té un paper fonamental. El correcte ús d’un gestor de continguts ajuda a estalviar temps i diners, i, sobretot, a millorar el compliment dels objectius que s’hagi proposat l’empresa amb l’ocupació d’Internet i la Web com mitjà de comunicació corporativa. Joomla! és un dels principals gestors de contingut existents, és gratuït de codi obert programat amb PHP sota una llicència GPL. Aquest administrador de GPL, Llicència Pública General La Llicència Pública General GPL (en anglès GNU General Public License) és un tipus de llicència per a programari que permet la còpia, distribució (comercial o no) i modificació del codi, sempre que qualsevol modificació es continuï distribuint amb la mateixa llicència GPL. La llicència GPL no permet la distribució de programes executables sense el codi font corresponent o una oferta de com obtenir-lo gratuïtament.
• 62.
  Tractament informàtic dela informació 62 Eines d’Internet per a l’empresa continguts s’usa per publicar a Internet i intranets utilitzant una base de dades MySQL. Joomla! treballa amb plantilles, una plantilla és per a Joomla! la base de l’aplicació de lliurament de continguts. Una plantilla consta de diferents arxius que controlen l’estructura i el disseny de la pàgina que es vol crear i dels seus continguts. Les plantilles a Joomla! no controlen el contingut pròpiament. Hi ha plantilles gratuïtes i d’altres de pagament. De manera similar a altres projectes, Joomla! manté dues versions de l’aplicació: una estable i altra Beta o en desenvolupament. La versió estable és la que es considera per a usuaris i a mesura que apareixen errors es corregeixen, aquesta versió es publica sense noves funcionalitats. La versió Beta, amb noves funcionalitats i millores a les falles reportades en versions anteriors, reflecteix igualment les directives del projecte per a usuaris avançats i desenvolupadors. Existeixen dos tipus de plantilles, les plantilles del lloc i les plantilles de l’Ad- ministrador. Les plantilles del lloc controlen l’aparença de la part visible del lloc web, mentre que les plantilles de l’administrador controlen l’aparença de l’àrea d’administració (en anglès Back-end) del seu lloc web. L’administrador de plantilles permet instal·lar i gestionar les plantilles. 3.3 Blocs corporatius Bloc és el terme català del anglès Blog que és l’abreviatura de la paraula anglesa weblog. El terme weblog prové de les paraules web i log (en anglès diari), el que seria un diari en línia. Un bloc és un lloc web d’una o diverses persones on es comenten notícies, s’exposen idees o s’expliquen coses personals o professionals. El format és de publicació electrònica de breus (posts) ordenats per data de publicació i el to subjectiu és un dels seus trets bàsics, i també l’actualització freqüent dels continguts. Els blocs corporatius o d’empresa s’utilitzen per les empreses com mitjà de comunicació innovador amb els seus clients o mercats. Els blocs estan formats per text, imatges i elements multimèdia (vídeos, àudios, presentacions de diapositives, etc.). Com que es tracta principalment d’un editor de continguts els dissenys no han de ser gaire espectaculars; el més important és el contingut. Alguns dels blocs més influents estan construïts sobre una plantilla extremadament simple. El mínim és adaptar l’aspecte del bloc a la imatge de l’empresa. La possibilitat de comentar les notícies per part dels lectors publicant comentaris fa que l’empresa conegui de primera mà les reaccions que provoquen les seves informacions en els seus clients potencials.
• 63.
  Tractament informàtic dela informació 63 Eines d’Internet per a l’empresa 3.3.1 Estructura del bloc Un bloc es compon d’articles publicats, més alguns altres elements al seu voltant. Aquests articles reben també el nom d’apunts, entrades o, més freqüentment, posts. Els articles apareixen en ordre cronològicament invers. És a dir, el primer que veiem és l’últim que s’ha publicat. En general, a la portada veiem només un cert nombre de posts, que típicament poden ser deu. Als articles anteriors es pot accedir mitjançant diverses tècniques de navegació i cerca. Una característica implícita és que un bloc s’actualitza constantment. Els blocs amb alguna rellevància publiquen articles cada setmana, i la majoria ho fa gairebé a diari. Són bastants els que publiquen diverses entrades cada dia. Aquesta és una altra de les claus del seu èxit: el visitant troba alguna cosa nova a cada visita. Els blocs poden estar escrits per un únic autor o per més d’un. En funció de la grandària de l’empresa i de la seva cultura empresarial, el bloc el pot escriure un directiu, un responsable de l’àrea de comunicació, un empleat o una persona contractada per aquesta tasca. Un bloc típic té tres àrees diferenciades: • La capçalera: que identifica el blog, l’autor i l’organització. • Els continguts: cada un dels posts, amb el més recent amunt. • La barra lateral: una o més barres amb informació i utilitats. 1. La capçalera Elements típics d’una capçalera són: • Títol: nom del bloc. • Subtítol: lema que descriu la finalitat del bloc. • Logotip de l’organització o del propi bloc. • Elements decoratius: moltes vegades inclou una fotografia del propi autor o una il.lustració al·lusiva. • Enllaç a la pàgina d’inici. • Altres enllaços: per exemple a un post de presentació, a una adreça de correu electrònic, al currículum vitae, al web de l’empresa, etc. 2. Els continguts L’àrea de continguts està composta per les entrades, o posts, que s’han anat publicant. Típicament, és possible veure un nombre proper als 10 posts a la primera pàgina del bloc, però és possible rescatar qualsevol post anterior mitjançant diverses formes de cerca.
• 64.
  Tractament informàtic dela informació 64 Eines d’Internet per a l’empresa Cada post té la seva pròpia adreça (URL) a Internet, és a dir, cada post és una pàgina web. Per tant, un bloc que tingui cent articles publicats té més de cent URL: les de cada post, la de la capçalera del bloc i, moltes vegades, una direcció que agrupa els posts de cada mes, els de cada categoria, etc. Aquestes pàgines estan densament enllaçades entre elles, mitjançant hipervincles d’unes a altres. Aquesta característica, sumada a l’actualització freqüent, fa que els blocs tinguin una gran visibilitat en els cercadors com Google o Bing, ja que privilegien els llocs que reben molts enllaços. Elements típics, però no únics ni obligatoris, d’un post són: • Títol • Resum de l’article • Enllaç a l’article sencer (“llegir més”) • Cos de l’article: el text • Elements multimèdia – Imatge: fotografia, gràfic... – Presentació de diapositives – Arxiu de so (podcast) – Vídeo • Data i hora de publicació • Enllaç permanent a la URL d’aquest post (permalink) • Categories i etiquetes: formes d’organitzar la informació • Autor de l’article • Enllaç als comentaris • Altres utilitats 3. La barra lateral Pràcticament tots els blocs disposen d’una barra lateral, o de diverses, que ve a ser, juntament amb la capçalera, la part més estable del bloc, i des d’on es disposa d’una sèrie d’utilitats i serveis. Els elements que s’inclouen en la barra o barres varien molt, però aquest és una llista bastant comú: • Zona de presentació i contacte: enllaços a una presentació del bloc o de la persona que l’escriu, adreça de correu electrònic, etc. • Arxiu del bloc: forma d’accedir per dates als continguts que no apareixen en portada.
• 65.
  Tractament informàtic dela informació 65 Eines d’Internet per a l’empresa • Categories: molts editors de continguts permeten classificar cada entrada. En aquest cas, és possible llistar totes les que pertanyen a una categoria donada. • Etiquetes: una altra forma de classificació menys estructurada, que consis- teix a associar cada entrada amb una o diverses paraules. • Blogroll: selecció d’enllaços a altres blocs i a altres llocs web. • Activitat del bloc: comptador de visites i visitants, nombre de blocs que enllacen al nostre, mapes de llocs d’on ens enllacen, etc. • Cercadors: dins del propi bloc, sobre un tema, a la blogosfera completa, etc. • Bàners: d’adhesió a una campanya o de publicitat d’una iniciativa. • Publicitat: especialment publicitat contextual (adsense). • Sindicació: perquè puguin subscriure’s als continguts del bloc. • Llicència copyleft: a diferència del copyright, els continguts d’un bloc se solen oferir gratis a la comunitat, però amb reserva de certs drets, com els de citació o ús no comercial. • Fotografies, mascotes, enllaços a altres elements multimèdia... Com qualsevol cosa que sigui digitalitzable. 3.3.2 Avantatges del bloc Entre els avantatges principals d’utilitzar un bloc trobem: • Canal de comunicació corporatiu a Internet. • Facilitat d’administració. • Facilitat d’ús. • Cost baix o nul. • Possibilita la retroalimentació amb els lectors (ja que poden incloure els seus comentaris en cada una de les entrades). 3.3.3 Crear un bloc A l’hora de decidir quina plataforma fer servir per la creació d’un bloc poden plantejar-se diverses opcions que val la pena considerar acuradament. No és el mateix crear un bloc de tipus personal, que un clarament corporatiu. Potser voleu
• 66.
  Tractament informàtic dela informació 66 Eines d’Internet per a l’empresa crear no un sol bloc, sinó una xarxa de blocs dins de la seva empresa. I potser voleu integrar els blocs amb altres eines que esteu usant. La primera decisió és si escollir un servei complet, on tinguin el seu bloc allotjat, o si es prefereix instal·lar-lo en un servidor propi. El primer cas és el més senzill, però té com a contrapartida el dependre de l’empresa que alberga el bloc. Instal·lar el bloc en el propi servidor de l’empresa on es té el web corporatiu és l’opció més recomanable. D’aquesta manera es podrà personalitzar gràficament perquè tingui una imatge corporativa que reforci la marca i en penjar-lo sota el propi domini de l’empresa l’adreça web podrà ser www.empresa.cat/bloc. En cas d’optar pel servei complet, hi ha una multiplicitat de bones opcions, gairebé totes gratuïtes, entre les quals destacarem: • Blogalia (http://www.blogalia.com) • Blogia (http://www.blogia.com) • Blogger (http://www.blogger.com) • Blog.com (http://blog.com) • Nireblog (http://www.nireblog.com) • TypePad (http://www.typepad.com/sitees) • Wordpress.com (http://wordpress.com) • Xanga (http://www.xanga.com) Típicament, el primer que haurà de fer és inscriure’s, per obtenir un nom d’usuari i una clau d’accés. També li demanaran algunes dades que ajudin a configurar el seu compte i el seu nou bloc. A partir d’aquí, triar una plantilla, és a dir, l’aparença que tindrà el seu bloc. Ja està: disposa d’un bloc on començar a escriure, a exposar fotografies, o qualsevol altre ús que li vulgui donar. Si opta per instal·lar el programari en el seu propi servidor, necessitareu d’assesso- rament expert. També en aquest apartat són moltes les possibles referències, tant de programari de propietat com de programari lliure. Les solucions de programari lliure són d’alta qualitat i tenen una comunitat de desenvolupadors que les amplien i milloren contínuament. Recomanarem tres que, al costat de les seves prestacions com a eines de creació de blocs excel·lents, ofereixen possibilitats addicionals interessants: • Wordpress (www.wordpress.org) • Movable Type (www.movabletype.org) • Textpattern (www.textpattern.com)
• 67.
  Tractament informàtic dela informació 67 Eines d’Internet per a l’empresa 3.3.4 Definicions a tenir en compte Alguns termes d’ús comú en el mon dels blocs: • Borrador (draft): és una entrada que no s’ha publicat perquè està pendent de corregir o ampliar. • CMR (content management system): aplicació coneguda com a gestor social de continguts per tenir marcadors o favorits en la web amb suport d’etiquetes. • Permalink: és un enllaç permanent i directe a algun contingut de la bitàcola. Es poden publicar en el mateix bloc o en altres blocs. • Bloguer o blogger: autor o escriptor de publicacions per format de blog. Així doncs el neologisme bloguejar serà l’acció de publicar missatges en weblogs. • Blogosfera: conjunt de blocs agrupats per algun criteri específic (localit- zació, temàtica, idioma). Per exemple: blogosfera hispana o blogosfera política. • Comentaris (comments): els missatges amb comentaris relatius a un con- tingut determinat, que els usuaris van deixant al bloc. • Plantilla (template): es tracta d’un document que, en els programes per a la creació de blocs, conté pautes de disseny precodificat d’ús senzill que poden ser modificades i adaptades pels usuaris. • Posteig: és l’entrada o lliurament del que es publica. Procedeix de l’anglès post. • RSS: és un format d’arxiu que permet compartir informació i usar-la en altres llocs web o programes, a més d’automatitzar l’enviament de novetats. • Tags: o etiquetes. S’usen per organitzar els marcadors o favorits de llocs web, també denominats Pomars. Hi ha llocs a Internet, anomenats gestors socials de continguts, que organitzen en xarxa els marcadors dels usuaris. Un exemple és Del.ici.ous (http://del.icio.us/) • Weblocs: es pot dir que és la categoria general en la qual s’inclouen els blocs, fotoblocs i videoblocs. 3.3.5 Podcast El podcasting consisteix a crear arxius de so per distribuir-los per Internet, de manera que l’usuari pugui descarregar i escoltar un arxius en qualsevol moment.
• 68.
  Tractament informàtic dela informació 68 Eines d’Internet per a l’empresa El contingut dels podcasts és variat; la majoria estan creats per blocaires o bloggers que parlen de diferents temes. Amb un podcast es pot accedir als àudios a través d’Internet. Les emissores de ràdio, per exemple, utilitzen el podcast per fer arribar a través d’Internet els programes als oients que es troben més enllà del radi d’abast de la seva emissió convencional. També permeten escoltar en diferit els programes. 3.4 Plataformes corporatives de comunicació o col·laboratives Avui dia Internet s’ha convertit en un espai on cada cop trobem més eines col·laboratives, mitjançant les quals, d’una manera relativament senzilla i intu- ïtiva, qualsevol persona pot: publicar el seu espai personal propi, expressar les seves idees i compartir opinions, editar informació de manera col·laborativa, i comunicar-se amb altres usuaris en temps real. Les principals eines col·laboratives que trobem a Internet són: els fòrums, els xats i els wikis, entre d’altres. 1. Fòrum Un fòrum de discussió és un espai on els usuaris poden debatre sobre diferents temes. Les discussions no tenen lloc en temps real i, per poder participar-hi, només cal registrar-se com a usuari del fòrum que ens interessa. Els participants proposen un tema i altres usuaris hi participen. Als seus inicis els fòrums van tenir un èxit notable ja que servien com a punt de trobada per a aquelles persones que cercaven resposta a problemes diversos -fonamentalment tecnològics-. Avui en dia s’utilitzen a la feina i a la formació com a recurs que facilita la participació i la millora en les organitzacions. L’entorn d’aprenentatge Moodle considera la participació a fòrums una tasca a fer per l’alumnat que és posteriorment avaluada pel tutor/a amb una qualificació determinada. 2. Xat Un xat és una altra eina de comunicació en línia que permet que els usuaris puguin conversar. La diferència principal amb un fòrum de discussió és que la comunicació hi té lloc en temps real. Als fòrums, la interacció es duu a terme de manera asíncrona, o sigui, sense esperar resposta a l’instant, els xats es fa de manera “síncrona”, de manera que l’emissor del missatge espera del receptor una resposta immediata, igual com faríem en una trucada telefònica. Molt abans d’aparèixer Internet com el coneixem ara, els serveis d’intel·ligència d’un grapat de països ja els feien servir com a eina de comunicació alternativa. Això sí, un missatge podia ser contestat al cap de molts minuts abans no arribava al destinatari. Segurament el xat que ha esdevingut més famós ha estat l’anomenat Messenger, però n’hi ha d’altres amb un nombre d’usuaris cada cop més creixent -AOL, Yahoo i Google, entre altres-. Tots ells ofereixen actualment la possibilitat
• 69.
  Tractament informàtic dela informació 69 Eines d’Internet per a l’empresa d’establir conferències -amb o sense àudio o vídeo- en temps real amb més d’un usuari. 3. Wiki Un Wiki –paraula que prové del hawaià i que significa “ràpid”– és un espai col·laboratiu on qualsevol participant registrat pot editar informació sobre els temes que s’hi mostren, per tal que altres visitants la puguin consultar. Els usuaris creen, modifiquen o esborren una informació que, al seu temps, és possible compartir. És com una enciclopèdia col·lectiva, feta pels mateixos usuaris. Els wikis compten amb una figura d’administrador, que és qui crea o administra les entrades i participacions, i la del moderador de continguts, per assegurar-se del bon ús de l’espai. Alguns dels avantatges són: • Treballar col·laborativament. • Comptar amb un historial de canvis que permet recuperar estats anteriors i veure els responsables de cada canvi. • Facilitar el manteniment conjunt. • Controlar les entrades: sense revisió prèvia no s’actualitza el contingut. • Crear i millorar les pàgines de manera instantània. • Actualització ràpida. • Si es requereix, es pot obtenir una wikisignatura, adquirint un nom d’usuari o es poden obrir comptes a wikis privats. El més conegut dels wikis és Wikipedia, una enciclopèdia col.laborativa que posa en comú la informació dels usuaris per definir un concepte. En tot cas, els wikis poden centrar-se en accions col.laboratives de tot tipus que posin en comú coneixements o textos dins dels grups que s’han fet per treballar. 4. Marcadors socials Els marcadors socials són una manera d’emmagatzemar, classificar i compartir enllaços a Internet, serveis especialitzats en diverses àrees i notícies. Per a un treball col·laboratiu, faciliten la cerca d’enllaços a fonts. Els usuaris desen una llista de recursos d’Internet que consideren útils i aquestes llistes poden ser públiques o privades: es tracta que altres persones amb interessos similars puguin veure els enllaços per categories, etiquetes o a l’atzar. També categoritzen els recursos amb tags o etiquetes, que són paraules assignades pels usuaris relacionats amb el recurs. D’aquesta manera, es poden buscar marcadors associats a les etiquetes i es poden classificar d’acord al nombre d’usuaris que els han marcat. Es pot votar el
• 70.
  Tractament informàtic dela informació 70 Eines d’Internet per a l’empresa millor, comentar, importar o exportar, enviar per correu electrònic o subscriure’s a notificacions automàtiques. I fins i tot crear grups o xarxes socials. 3.5 Botigues virtuals El concepte de botiga virtual representa l’intent de traslladar un comerç tradicional a Internet. Existeixen eines tipus gestor de continguts (CMS) enfocades a la creació i administració d’una solució d’e-commerce (botiga virtual). Aquestes eines per- meten als usuaris que no tenen coneixements de programació web fer botigues virtuals completament operatives i amb moltes funcionalitats. Aquestes eines ens ofereixen, a més de la creació de la botiga, fer una gestió centralitzada mitjançant un panell d’administració senzill i intuïtiu. Entre les botigues virtuals de codi obert principals trobem: • Broadleaf Commerce (programada amb Java) http://www. broadleafcommerce.org/ • Magento (programada amb Php) http://www.magentocommerce.com/ • osCommerce (programada amb Php) http://www.oscommerce.com/ • Prestashop( programada amb Php) http://www.prestashop.com/ • Satchmo (programada amb Python) http://www.satchmoproject.com/ 3.5.1 Components d’una botiga virtual A continuació es presenten els principals components per posar en marxa una botiga virtual. 1. Catàleg de productes En la nostra botiga virtual hauríem de mostrar, d’una manera visual, mitjançant fotografies acompanyades per un text descriptiu, la informació de cada producte de què disposem en la nostra botiga. Aquests productes haurien d’estar classificats per categories. 2. Cistella de la compra La cistella o el carret de la compra és un element indispensable en tots els comer- ços electrònics. La seva importància radica en el fet que proporciona la possibilitat d’afegir, eliminar o modificar aquells productes seleccionats prèviament de l’índex
• 71.
  Tractament informàtic dela informació 71 Eines d’Internet per a l’empresa general de productes. Aquest element s’ha de mostrar en totes les pàgines de productes mitjançant una icona representativa (motiu gràfic que pot recordar un carret o cistella de la compra). Un clic en aquesta icona ha de permetre visualitzar la comanda que cada client vagi acumulant i informar-lo de l’import total de la factura amb impostos i despeses d’enviament inclosos. Des de la cistella de la compra el client ha de tenir la capacitat per afegir o modificar quantitats o eliminar qualsevol producte que hagi seleccionat prèviament. 3. Comptes d’usuari Un compte d’usuari és aquella informació que es pot recollir des de la botiga virtual de cada usuari connectat a ella. En el compte, es pot guardar informació relativa al tipus de client (si és nou o ja ha visitat la botiga amb antelació), el tipus de navegador i versió que està utilitzant (Netscape, Explorer, Firefox, Opera, etc.), la seva edat, la seva professió, els productes que més li interessen, la data i hora de la seva última entrada en la botiga, etc. La retenció dels perfils de l’usuari té a veure amb la capacitat del comerç electrònic de llegir i retenir tota aquesta informació per a la seva anàlisi posterior a través d’informes sobre vendes, impactes d’audiència i més. 4. Cerca productes Hauríem de disposar d’un motor de cerca integrat en l’aplicació que permeti als clients portar a terme una cerca detallada entre tots els articles que s’ofereixen en la botiga. Les principals característiques del motor de cerca són la possibilitat d’establir cerques per paraules clau, antiguitat del producte i preu, entre unes altres. En la seva versió més sofisticada, un motor de cerca hauria de recordar les cerques anteriors fetes pel client i suggerir-li ràpidament les opcions que es relacionin amb la seva consulta. 5. Enviament d’informació En la nostra botiga virtual, hem de tenir en compte la possibilitat d’enviar informació als clients que estiguin registrats. D’aquesta manera podem notificar ofertes i descomptes personalitzats, nous productes que hagin aparegut en el catàleg, etc. 6. Estadístiques Els informes i les estadístiques ens han d’ajudar a fer-nos una idea de com està funcionant la botiga. Aquestes dues eines ens proporcionaran informació de les consultes, vendes i accessos dels usuaris tant a la botiga virtual com als diferents productes que hi oferim. També podrem fer estadístiques dels productes que tinguin l’estoc baix per, posteriorment, fer una comanda al nostre proveïdor. 7. Formes de pagament Entre les formes més habituals de pagament trobem: • TPV–Virtual: passarel·les de pagament per targetes de crèdit. El titular de la targeta ha de donar el nom, el nombre i la data de caducitat de la targeta TPV És l’acrònim de terminal punt de venda (en anglès POS o electronic point of sale). Fa referència al dispositiu i tecnologia que ajuden en les tasques de gestió d’un establiment comercial de venda al públic.
• 72.
  Tractament informàtic dela informació 72 Eines d’Internet per a l’empresa de crèdit per poder pagar. • Transferència bancària: una vegada feta la comanda, el comprador ha de fer una transferència bancària al nombre de compte de la botiga virtual. • Reemborsament: El comprador paga l’import de la comanda en el moment en què se li entrega la compra. • PayPal: servei comercial que fa d’intermediari entre les operacions i verifica que tant els comerços com els compradors siguin reals. 8. Ofertes Els comerços electrònics i el programari que els suporta han de permetre definir ofertes puntuals i mètodes de descompte personalitzats i assignar-los a les diferents categories, grups o productes. Un descompte ha de poder ser aplicat com tant per cent del preu del producte o com una quantitat fixa sobre aquest. Així mateix, s’hauria de poder configurar un mínim i un màxim de compra per obtenir el descompte o qualsevol altra condició prèvia a la seva obtenció.