CFGM

1. Eines d’Internet per a
l’empresa
Eduard Latorre Jarque
Tractament informàtic de la informació

3. Tractament informàtic de la informació Eines d’Internet per a l’empresa
Índex
Introducció 5
Resultats d’aprenentatge 7
1 Obtenció i gestió d’informació obtinguda a Internet 9
1.1 Orígens d’Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.2 Què és la World Wide Web (www)? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.3 Què és navegar per Internet? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.4 Contingut de les pàgines Web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.5 Formes actuals de connexió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.6 Tipus de connexions d’accés a Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.7 Elements que componen una URL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.8 Navegadors, descripció i funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.8.1 Com funcionen? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.8.2 Protocols de comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.8.3 Característiques d’un navegador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.9 Principals navegadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
1.10 Cercadors. Tipus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
1.10.1 Motors de cerca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
1.10.2 Directoris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.10.3 Metacercadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.11 Estratègies i tècniques de cerca de la informació a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.11.1 Cerca avançada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
1.12 Fonts d’informació a la xarxa. Fonts públiques i fonts privades . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
1.12.1 L’autoria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
1.12.2 La qualitat dels enllaços . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.12.3 El disseny del lloc web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.13 Subscripció o sindicació de continguts: RSS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
1.13.1 Concepte de la sindicació de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
1.13.2 Captació de fonts d’informació per sindicar-s’hi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
1.13.3 Consulta de la informació sindicada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
1.14 Anàlisi i ús de recursos, lliures i propietaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
1.14.1 Què és una llicència? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
1.14.2 Llicència Copyright: ‘Tots els drets reservats’ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
1.14.3 Llicència Copyleft . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
1.14.4 Llicència Creative Commons: "Alguns drets reservats" . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
1.14.5 Altres llicències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
1.15 Bases de dades temàtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
1.16 Premsa digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
1.17 Protocols de transferència de fitxers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

4. Tractament informàtic de la informació Eines d’Internet per a l’empresa
2 Utilització de programari lliure en línia. Aplicacions i usos habituals en el camp empresarial i
corporatiu 39
2.1 Documents en línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
2.1.1 Google Docs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
2.1.2 Zoho . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
2.2 Organització d’usuaris, nivells d’accés, restriccions. Autorització, manteniment i baixa d’usuaris 42
3 Administració d’espais web usant prestacions en línia 51
3.1 Gestors de continguts, privatius i lliures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
3.1.1 Què és un CMS? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
3.1.2 Necessitat d’un CMS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
3.1.3 CMS comercials i de codi obert . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
3.1.4 Història dels CMS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
3.1.5 Criteris de selecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
3.2 Webs corporatives. Creació i manteniment a partir de plantilles existents a la Xarxa . . . . . . 60
3.3 Blocs corporatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
3.3.1 Estructura del bloc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
3.3.2 Avantatges del bloc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
3.3.3 Crear un bloc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
3.3.4 Definicions a tenir en compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
3.3.5 Podcast . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
3.4 Plataformes corporatives de comunicació o col·laboratives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
3.5 Botigues virtuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
3.5.1 Components d’una botiga virtual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

5. Tractament informàtic de la informació 5 Eines d’Internet per a l’empresa
Introducció
Internet ha anat conquerint la vida quotidiana de mica en mica. Les tasques diàries
més senzilles es veuen afectades per les tecnologies de la comunicació i cal anar-se
acostumant a la rapidesa, facilitat i comoditat que proporciona la Xarxa.
A Internet podeu fer algunes de les activitats del món real de manera diferent i de
vegades més eficient; per exemple, no es fa falta anar al banc per tenir un extracte
dels últims moviments del vostre compte. També ens permet comunicar-nos amb
altres persones, informar-nos amb les últimes notícies, ensenyar, aprendre, jugar,
veure pel·lícules, comprar, vendre, comprovar la previsió del temps, entre d’altres
moltes activitats.
En l’apartat “Obtenció i gestió d’informació obtinguda a Internet” veureu Internet
com una xarxa digital interconnectada d’intercanvi d’informació. La World Wide
Web (WWW) significa literalment “tela d’aranya mundial”. Està composta de
pàgines web, documents virtuals que es publiquen a Internet. Les pàgines web
poden contenir text, imatges, so, animacions i vídeo. Un conjunt de pàgines
web relacionades entre elles perquè desenvolupen un tema, presten algun servei o
proporcionen uns continguts determinats constitueixen un lloc web.
En l’apartat “Utilització de programari lliure en línia. Aplicacions i usos habituals
en el camp empresarial i corporatiu” veureu com la Xarxa pot ser un canal de
comunicació per treballar i compartir informació. El treball de col·laboració entre
persones que no estan físicament al mateix lloc és una manera d’utilitzar Internet
a l’entorn laboral. Es pot treballar en temps real amb eines i aplicacions gratuïtes
a Internet que permeten compartir continguts o crear-los entre diverses persones
de manera col·laborativa, per emmagatzemar-los i recuperar-los en qualsevol lloc
amb accés a Internet.
En l’apartat “Administració d’espais web usant prestacions en línia” aprendreu a
fer un web que pot ser un treball complicat i molt laboriós si no es disposa de
les eines adequades. En el passat les eines eren bàsicament editors que permetien
generar una pàgina, que van evolucionar per incorporar el control de l’estructura
de la web i altres funcionalitats, però en general estaven enfocades més a la creació
que al manteniment. En els darrers anys s’ha desenvolupat el concepte de sistema
de gestió de continguts (content management systems o CMS). Es tracta d’eines
que permeten crear i mantenir un web amb facilitat, encarregant-se dels treballs
més tediosos que fins ara ocupaven el temps dels administradors de les webs.
En aquesta unitat aprendreu a dominar Internet, obtindreu informació amb els
cercadors i la visualitzareu amb els principals navegadors, reconeixent l’autoria
de la informació per poder respectar els drets.
És molt important que realitzeu els exercicis i las activitats per completar el
vostre aprenentatge, entre d’altres coneixereu aplicacions de programari lliure en

6. Tractament informàtic de la informació 6 Eines d’Internet per a l’empresa
línia com Zoho o Google Docs, aprendreu a fer una subscripció a un canal RSS,
coneixereu com instal·lar el gestor de continguts Joomla! i podreu crear un blog
a Blogger.

7. Tractament informàtic de la informació 7 Eines d’Internet per a l’empresa
Resultats d’aprenentatge
En finalitzar la unitat, l’alumne/a:
1. Obté i gestiona informació utilitzant les prestacions que ofereixen diferents
navegadors, cercadors i altres.
• Identifica les diferències i els usos de navegadors i cercadors.
• Configura el navegador atenent a les normes de personalització i seguretat.
• Reconeix les adreces i els dominis corresponents.
• Realitza cerques a internet tenint en compte les normes de cerca d’informa-
ció.
• Analitza, contrasta i verifica la informació obtinguda atenent tant al contin-
gut com a la font d’informació.
• Recupera la informació tractant-la amb el programari corresponent.
• Diferencia els conceptes copyleft, copyriht, creative common entre d’altres.
• Tracta la informació respectant degudament els drets d’autor.
2. Elabora documents bàsics utilitzant programari editor lliure en línia.
• Utilitza el programari d’edició existent a internet per a la confecció de
documents usuals en la gestió administrativa.
• Reconeix els diversos formats que es poden crear o modificar en línia.
• Organitza els documents generats atenent als criteris establerts.
• Identifica i aplica els usos dels diferents documents segons el nivell de
privacitat i permisos d’edició establerts.
• Comparteix documents elaborats en línia.
• Gestiona, segons les instruccions rebudes, els usuaris que poden compartir
els documents.
3. Administra espais web de l’empresa utilitzant prestacions en línia.
• Identifica les diverses tipologies d’espais web.
• Reconeix els elements que conformen l’espai web.
• Crea espais web usant plantilles.

8. Tractament informàtic de la informació 8 Eines d’Internet per a l’empresa
• Gestiona, segons les instruccions rebudes, espais web amb gestors de
continguts, lliures i privatius.
• Organitza l’estructura de l’espai web atenent als criteris establerts.
• Identifica els tipus de permís pel que fa a la creació, edició i manteniment
dels continguts de l’espai web.
• Utilitza i/o gestiona blogs corporatius i xarxes corporatives de col·laboració
o de comunicació, o similars.
• Utilitza i/o gestiona plataformes empresarials de comunicació o
col·laboratives, optimitzant els diferents recursos.
• Utilitza i/o gestiona botigues virtuals.

9. Tractament informàtic de la informació 9 Eines d’Internet per a l’empresa
1. Obtenció i gestió d’informació obtinguda a Internet
Internet és una xarxa digital interconnectada d’intercanvi d’informació.
La figura 1.1 mostra un exemple de les diferents rutes que formen una part petita
d’Internet.
Figura 1.1. Visualització de les diverses rutes d’una part d’Internet
Copyright All rights reserved by English Wikipedia
Ens permet comunicar-nos amb altres persones, informar-nos amb les últimes
notícies, ensenyar, aprendre, jugar, veure pel·lícules, comprar, vendre, comprovar
la previsió del temps, entre d’altres moltes activitats. A la figura 1.2 podeu veure
un punt d’accés a Internet.

10. Tractament informàtic de la informació 10 Eines d’Internet per a l’empresa
Figura 1.2. Punt d’accés a Internet
Internet ha anat conquerint la nostra vida quotidiana de mica en mica. Les tasques
diàries més senzilles es veuen afectades per les tecnologies de la comunicació i cal
anar-se acostumant a la rapidesa, facilitat i comoditat que proporciona la Xarxa.
A Internet podeu fer algunes de les activitats del món real de manera diferent i de
vegades més eficient, per exemple no fa falta anar personalment al banc per tenir
un extracte dels últims moviments del nostre compte.
Hi ha llocs on la gent es reuneix per xerrar i fer amics, hi ha biblioteques virtuals
amb llibres que es poden llegir, videoclubs virtuals on llogar pel·lícules, botigues
de tot tipus, museus que mostren les seves exposicions, informació per fer tràmits
administratius en línia... Per exemple, els tràmits burocràtics que com a ciutadà
heu de fer a les administracions i oficines públiques no en són una excepció.
Sol·licitar un canvi de domicili en el padró municipal, presentar la declaració de la
renda, concertar una cita amb el metge de capçalera, renovar la residència o posar
una denúncia policial entre molts altres, són tràmits que, ara per ara, ja es poden fer
des de casa a través d’Internet, sense necessitat de desplaçar-se físicament, sense
fer cues i sense haver de complir determinats horaris.
Els avantatges que Internet us aporta a l’hora de fer un tràmit són:
1. Facilitat d’accés i estalvi de temps: fer els tràmits des de casa o des de la
feina, fet que permet no haver de traslladar-se a una oficina pública, ni fer
cues.
2. Disponibilitat: disposar d’horaris d’atenció a les oficines virtuals, Internet

11. Tractament informàtic de la informació 11 Eines d’Internet per a l’empresa
està obert les 24 hores.
3. Accedir directament a informació més completa.
4. Tramitar per Internet significa un estalvi de temps i diners tant per als
ciutadans com per a l’Administració.
5. Tenir la possibilitat d’arxivar còpies en digital dels documents i tràmits.
1.1 Orígens d’Internet
Internet va començar al final dels anys seixanta als Estats Units a partir d’una xarxa
de caràcter militar. La xarxa estava dissenyada de manera que si un dels ordinadors
es feia malbé o era destruït, la resta del sistema hauria de seguir funcionant tal com
mostra la figura 1.3.
Figura 1.3. Mapa lògic d’Arpanet, març de 1977
Copyright All rights reserved by The Computer History Museum
El 29 d’octubre de 1969 arrencava el primer node d’aquesta xarxa, anomenada
Arpanet (Advanced Research Projects Agency Network). En la figura 1.4 podeu
veure un dels terminals enormes de la xarxa Arpanet.

12. Tractament informàtic de la informació 12 Eines d’Internet per a l’empresa
Figura 1.4. Un dels terminals d’Arpanet
Copyright All rights reserved by The Computer History Museum
El 1995 aquesta xarxa fou oberta a l’ús civil i va servir per posar en contacte
investigadors científics i acadèmics dels Estats Units. Aquesta xarxa va ser la
precursora del que avui és Internet. En la figura 1.5 podeu veure l’equip creador
d’Arpanet.
Figura 1.5. Equip creador d’Arpanet
Copyright All rights reserved by The Computer History Museum
La figura 1.6 és un document històric, és el primer registre d’Arpanet. El primer
missatge que es va enviar a través d’Arpanet a les 22.30 h del 29 d’octubre de
1969. En aquest fragment de registre, mantingut a la Universitat de Califòrnia,
Los Angeles (UCLA), es descriu la creació d’una transmissió de missatges des de
l’equip amfitrió SDS Sigma 8 a UCLA a l’ordinador Host SRI SDS 940.

13. Tractament informàtic de la informació 13 Eines d’Internet per a l’empresa
Figura 1.6. Primer missatge d’Arpanet
Copyright All rights reserved by The Computer History Museum
1.2 Què és la World Wide Web (www)?
La traducció World Wide Web (www) significa literalment “tela d’aranya mun-
dial”. Està composta de pàgines web, documents virtuals que es publiquen a
Internet.
En la figura 1.7 podeu veure la representació gràfica de la World Wide Web al
voltant dels enllaços d’una plana web.
Figura 1.7. World Wide Web al voltant d’una plana web
Copyright All rights reserved by Chris 73 / Wikimedia Commons
Les pàgines web poden contenir text, imatges, so, animacions i vídeo. Un conjunt
de pàgines web relacionades entre elles perquè desenvolupen un tema, presten
algun servei o proporcionen uns continguts determinats constitueixen un lloc web.
Les pàgines web estan interconnectades per enllaços. Els enllaços permeten a
l’usuari saltar d’una pàgina web a altra (o d’un lloc web a altre). Per a això només
Hipertext
És qualsevol text, imatge o
objecte de la Word Wide Web
que té un enllaç amb un altre
document.

14. Tractament informàtic de la informació 14 Eines d’Internet per a l’empresa
Navegador
Programa que permet visualitzar
els documents i les pàgines web
allotjades a la Xarxa.
cal fer clic amb el ratolí a l’enllaç. Qualsevol contingut d’una pàgina web que té
un enllaç és conegut com a hipertext.
Un enllaç pot ser una paraula, un grup de paraules o una o diverses frases
subratllades i ressaltades amb un altre color; o també una fotografia, un gràfic
o un altre element de la pàgina que permeti passar a una altra secció del mateix
document o a un altre document de la World Wide Web.
Els enllaços es reconeixen perquè en tocar-los, el punter del ratolí es converteix
en una mà. Quan fem clic sobre un hipertext amb el ratolí ens condueix
immediatament a un altre document o pàgina web.
En la figura 1.8 es pot veure l’ordinador NeXTcube que va usar Tim Berners-
Lee al 1990, que treballava al CERN de Ginebra des del 1984, com a primer
ordinador que servia pàgines web. En el Nadal del 1990, Berners-Lee va crear
totes les eines necessàries per a un sistema web funcional: el navegador web (que
també era un editor web), el primer servidor web i les primeres pàgines web,
que descrivien el mateix projecte. El 6 d’agost del 1991 va publicar un breu
resum del projecte World Wide Web al grup de discussió (newsgroup) alt.hypertext
d’Usenet. Aquesta data també va marcar el debut de la Web com un servei a
disposició del públic a Internet.
Figura 1.8. Ordinador NeXTcube del 1990
Copyright All rights reserved by English Wikipedia
1.3 Què és navegar per Internet?
Navegar (o explorar) per Internet és recórrer la Web a través de pàgines d’informa-
ció passant d’una pàgina a una altra mitjançant els enllaços o hipertextos conforme
al que ens interessi en un determinat moment; és a dir saltar d’una pàgina o d’un
lloc web a un altre.
Per visualitzar les pàgines web i navegar per la Xarxa necessitem un programa
especial anomenat navegador. Hi ha molts navegadors diferents, per exemple

15. Tractament informàtic de la informació 15 Eines d’Internet per a l’empresa
Microsoft Explorer, Opera o Mozilla Firefox.
1.4 Contingut de les pàgines Web
Les pàgines Web estan escrites en un llenguatge anomenat “HTML” (de
l’anglès HyperText Markup Language).
La figura 1.9 mostra un exemple de l’estructura del llenguatge HTML.
Figura 1.9. Mostra d’HTML
Copyright All rights reserved by Dreftymac / Wikimedia Commons
Una pàgina web, per tant, és un document creat en format HTML que pot ser
“llegit” per un navegador, el qual ens el presenta formatat, amb text, imatges, so,
i vídeo en la pantalla d’un ordinador.
El codi HTML consta de diversos elements clau, incloent-hi els elements (i els
seus atributs).
El programa “Hola món” -un programa informàtic comú emprat per comparar
llenguatges de programació, llenguatges d’scripts i llenguatges de marcat- és de
nou línies de codi HTML, encara que els salts de línia són opcionals:
1 <!DOCTYPE html>
2 <html>
3 <head>
4 <title> Hola HTML </title>
5 </head>
6 <body>
7 <p> Hola Món! </p>
8 </body>
9 </html>

16. Tractament informàtic de la informació 16 Eines d’Internet per a l’empresa
El text entre <html> i </html> descriu la pàgina web, i el text entre <body> i
</body> és el contingut de la pàgina visible.
1.5 Formes actuals de connexió
Per accedir a Internet, heu de tenir tres elements:
• Maquinari o hardware: són els components físics del nostre dispositiu
(ordinador, telèfon, etc.) que permeten la connexió (targeta de xarxa,
mòdem, encaminador o router, etc.).
• Programari o software: els programes que fan possible fer servir els
diferents serveis d’Internet, navegadors per accedir a la web, clients de
correu per utilitzar el correu electrònic, etc.
• Accés a Internet: necessitem contractar un proveïdor d’accés a Internet o
ISP (de l’anglès Internet servicie provider). Hi ha molts proveïdors dife-
rents i els seus preus depenen del tipus de connexió que ens proporcionen.
1.6 Tipus de connexions d’accés a Internet
Es pot accedir a Internet a través de diferents connexions. Seguidament es
presenten els principals tipus de connexió:
• XTC: La Xarxa Telefònica Commutada (XTC) -també anomenada Xarxa
Telefònica Bàsica (XTB)- és la xarxa original i habitual de telèfon. Per ella
circulen habitualment les vibracions de la veu, les quals són traduïdes en
impulsos elèctrics que es transmeten a través de dos fils de coure. A aquest
tipus de comunicació s’anomena analògica. El senyal de l’ordinador, que
és digital, es converteix en analògica a través del mòdem i es transmet per
la línia telefònica. És la xarxa de menor velocitat i qualitat.
• ADSL: línia d’abonat digital asimètrica o ADSL (asymmetric digital
subscriber line) és una tecnologia que, basada en el parell de coure de la
línia telefònica normal, la converteix en una línia d’alta velocitat. Permet
transmetre simultàniament veu i dades a través de la mateixa línia telefònica.
• Cable: s’utilitza el cable coaxial que aconsegueix taxes elevades de trans-
missió utilitzant una tecnologia completament diferent.
• Via satèl·lit: el sistema de connexió que generalment es fa servir és un
híbrid de satèl·lit i telèfon. Cal tenir instal·lada una antena parabòlica digital,
un accés telefònic a Internet (utilitzant un mòdem XTC, RDSI, ADSL o
per cable), una targeta receptora per a PC, un programari específic i una
subscripció a un proveïdor de satèl·lit.

17. Tractament informàtic de la informació 17 Eines d’Internet per a l’empresa
• Xarxes sense fil (WIFI): les xarxes sense fil o wireless són una tecnologia
normalitzada per l’IEEE que permet muntar xarxes locals sense emprar cap
tipus de cablejat, utilitzant infrarojos o ones de ràdio.
1.7 Elements que componen una URL
L’URL (de l’anglès, uniform resource locator, localitzador uniforme de recursos),
és en termes tècnics una seqüència de caràcters que es generen d’acord amb un
format estàndard i s’usa per anomenar recursos per la seva localització, ja siguin
imatges o documents a Internet.
En forma simple, una URL és la forma bàsica amb la qual podem localitzar la
ubicació d’un recurs determinat a la xarxa. Per cada pàgina a Internet, sempre hi
haurà una URL única, i és el que permet que el navegador trobi i mostri de manera
adequada una pàgina.
El que farem ara és definir el significat de cadascuna de les parts d’una URL.
Prenguem com a mostra aquesta URL, amb diversos components:
http://ioc.xtec.cat/campus/course/view.php?id=192
• El protocol és http (altres protocols són https, ftp i gopher).
• El host o nom de l’ordinador és ioc.xtec.cat.
• El subdomini és ioc.
• El domini de nivell superior (top level domain o TLD) és cat. En aquest cas
és també conegut com a domini de nivell superior de codi de país (country-
code top level domain o ccTLD). En el cas de google.com, el TLD seria
com.
• La ruta és /campus/course/view.php. La ruta és usualment un arxiu o
ubicació a la web, per exemple, / directori / fitxer.html.
• En aquest cas, l’URL té un paràmetre. El nom del paràmetre és id i el seu
valor és 192. Una URL pot tenir diversos paràmetres, els quals comencen
amb un signe d’interrogació (?) i estan separats entre si amb el símbol &.
Un altre punt a saber és la diferència entre una URL estàtica i una dinàmica.
Tècnicament, una URL es considera estàtica quan la pàgina és mostrada pel
servidor web sense necessitat que s’executi cap càlcul o operació abans de mostrar-
la. En canvi, una URL dinàmica és un document que requereix que el servidor web
executi certes operacions abans de poder mostrar-la.

18. Tractament informàtic de la informació 18 Eines d’Internet per a l’empresa
1.8 Navegadors, descripció i funcions
El navegador és un programa que permet visualitzar la informació d’una pàgina
web que es troba a Internet o a un lloc local.
Existeixen diferents navegadors amb petites diferències entre ells. Tots s’actualit-
zen regularment, incorporant avanços tecnològics i eines que els complementen.
Avui dia, Microsoft Internet Explorer és el navegador web que més es fa servir al
venir preinstal·lat amb el sistema operatiu més estès del planeta. Altres navegadors
importants i força utilitzats són: Mozilla Firefox, Google Chrome, Safari i Opera.
1.8.1 Com funcionen?
El navegador interpreta el llenguatge HTML (en el qual està escrita la pàgina web)
i permet a l’usuari interactuar amb el contingut, visualitzar documents i arxius
multimèdia, navegar utilitzant els enllaços o hipervincles i connectar-se amb el
servidor web on es troba allotjada la informació.
1.8.2 Protocols de comunicació
La comunicació entre el servidor web i el navegador es fa mitjançant el que es
denomina protocol.
Els principals protocols són:
• HTTP
• HTTPS
• FTP
• Gopher
El protocol de transferència d’hipertext o HTTP (de l’anglès hypertext transfer
protocol) és el més utilitzat ja que estableix el protocol estàndard d’intercanvi de
documents d’hipertext i multimèdia al web.
HTTPS és una versió segura de HTTP que utilitza un xifratge conegut com a
secure socket layer o SSL que significa capa de connexió segura. Normalment
aquest protocol s’utilitza en les pàgines web en les quals es fan transaccions
econòmiques.

19. Tractament informàtic de la informació 19 Eines d’Internet per a l’empresa
El protocol de transferència de fitxers o FTP (de l’anglès file transfer protocol)
és un estàndard per enviar fitxers entre ordinadors independentment del sistema
operatiu.
Gopher és un protocol distribuït de cerca de documents per Internet que permet
navegar per la xarxa a través d’un sistema d’arxius en forma d’arbre; no totes les
últimes versions dels navegadors l’implementen al 100%.
1.8.3 Característiques d’un navegador
La funció principal del navegador és mostrar els documents HTML en pantalla, i
també les seves imatges, sons i vídeos.
Fa tasques tan importants com la de “fer una lectura” dels diversos formats i
protocols, permetre emmagatzemar la informació al disc dur o crear marcadors
(bookmarks) de les pàgines més visitades o preferides.
Com la majoria dels programes moderns, els navegadors utilitzen una interfície
gràfica d’usuari (GUI), el que significa que pot navegar per assenyalar i fer clic
amb un ratolí en lloc de només escriure.
Alguns dispositius, com telèfons mòbils, utilitzen diferents tipus d’interfícies
gràfiques d’usuari, com ara pantalles tàctils. No obstant això, molts dels principis
continuen essent els mateixos.
Barra de navegació
Els navegadors tenen una barra d’adreces que mostra l’adreça web (també ano-
menada URL) de la pàgina que es troba. Per anar a una pàgina diferent, podeu
escriure una adreça a la barra d’adreces i premeu Intro (o Retorn). Vegeu la
figura 1.10.
Figura 1.10. Barra de navegació
Enllaços
La majoria de les vegades arribeu a una pàgina diferent fent clic a un enllaç. Un
enllaç pot ser text o una imatge, i en general tenen un format destacat perquè se
sàpiga que s’hi pot fer clic. Molts enllaços de text són de color blau, i també poden
estar subratllats.
Un enllaç pot portar a una altra pàgina web, o a descarregar un document, vídeo
o qualsevol altre tipus de fitxer. Si no esteu segurs de si alguna cosa és un enllaç,
passeu-hi el ratolí per sobre. El punter ha de canviar a un símbol de la mà.

20. Tractament informàtic de la informació 20 Eines d’Internet per a l’empresa
Botons de navegació
De vegades, després de fer clic en un enllaç, és possible que vulgueu tornar a la
pàgina anterior. Ho podeu fer utilitzant el botó Enrere del navegador. Un cop
s’ha premut el botó Enrere, podeu prémer el botó Endavant per seguir l’enllaç.
Vegeu la figura 1.11.
Figura 1.11. Botons Enrere i Endavant
En utilitzar els botons Enrere i Endavant, el navegador pot utilitzar la seva memò-
ria cau o cache de web per mostrar la pàgina. La memòria cau emmagatzema les
pàgines dels llocs web recentment visitats perquè no necessiten ser descarregats
de nou. Això és generalment bo, ja que accelera la navegació per la web, però de
vegades es vol veure la informació més actualitzada a la pàgina. Podeu utilitzar
el botó Actualitzar (de vegades anomenat Actualització) per dir-li al navegador
que carregui la pàgina de nou.
Si una pàgina triga massa a carregar, o si heu escrit la direcció malament, utilitzeu
el botó Atura per aturar la pàgina i evitar que es carregui.
Barra de cerca
La majoria dels navegadors tenen incorporat a la barra de cerca per fer cerques a
la web. Vegeu la figura 1.12.
Figura 1.12. Barra de cerca
Marcadors
Si heu trobat una pàgina que us agradaria tornar a visitar, la podeu afegir als
marcadors (de vegades es diu preferits). Els marcadors fan que sigui més fàcil
trobar una pàgina més endavant. En lloc d’haver de recordar l’adreça exacta, us
podeu desplaçar a través dels marcadors fins que aparegui el nom de la pàgina.
Trobar una informació no sempre és bufar i fer ampolles. Podem estar hores fent
una cerca fins que els resultats d’aquesta donen els fruits desitjats o si més no són
el més semblant als desitjats. Com que no és qüestió de malbaratar el temps, els
navegador disposen d’una eina que ens permetrà crear el nostre propi directori amb
aquelles pàgines que considerem interessants (d’aquí el nom d’adreces d’interès).
Generalment el seu ús bàsic és molt senzill. Només haurem d’indicar al menú
Adreces d’interès fent clic a l’opció Afegeix a les adreces d’interès o bé amb la
combinació de tecles CTRL+D.

21. Tractament informàtic de la informació 21 Eines d’Internet per a l’empresa
Aquest és el mètode bàsic, però és clar si tenim poques d’adreces. El que passa
sovint és que a mesura que aprenem a navegar, a fer cerques i a trobar veritables
tresors d’informació tenim una quantitat d’adreces emmagatzemades que creix
exponencialment i requereix organització.
L’organitzador o gestor de les adreces d’interès de qualsevol navegador
bàsicament ens permet endreçar les nostres adreces favorites a través d’un
sistema de categories o carpetes. Alhora a cadascuna de les adreces
emmagatzemades amb aquest sistema podem atorgar-li atributs que ens
ajudin a identificar-les i principalment a distingir-les unes de les altres:
etiquetes, paraules clau, descripció, etc.
Afegir adreces d’interès en Internet explorer
Per afegir una adreça d’una pàgina web a aquesta llista hem de fer el següent:
1. Visualitzar la pàgina web que volem afegir a la llista en el nostre navegador.
Per veure-la n’hem d’escriure l’adreça a la barra d’adreces i prémer Intro o
el botó Vés.
2. Obrir el menú Adreces d’interès i clicar sobre l’opció Afegeix a les
d’interès.
3. Obrir la llista de carpetes que tinguem fent un clic amb el botó esquerre
del ratolí sobre la fletxa negra que trobem més a la dreta de la finestra que
s’obrirà.
4. Seleccionar la carpeta on volem desar l’adreça de la pàgina web que estem
veient fent-hi un clic a sobre i amb el botó esquerre del ratolí.
5. Prémer la tecla Intro o el botó D’acord.
Historial de navegació
Suposem que heu visitat una pàgina fa uns dies, però us vareu oblidar de marcar-
la. Podeu trobar la pàgina de nou mitjançant l’ús de l’historial, que és una llista
de llocs web que heu visitat. En general, les pàgines es quedaran al historial
un nombre determinat de dies. Per mantenir la privacitat, podeu esborrar el seu
historial en qualsevol moment.
Navegació amb pestanyes
Molts navegadors permeten obrir un enllaç en una pestanya nova. Això us permet
mantenir oberta la pàgina actual en comptes d’anar directament a la pàgina nova.
Per exemple, si esteu llegint un article que té un vincle, podeu obrir l’enllaç en
una pestanya nova, i així acabar de llegir l’article i després visitar el contingut de
l’enllaç. Vegeu la figura 1.13.

22. Tractament informàtic de la informació 22 Eines d’Internet per a l’empresa
Figura 1.13. Navegació amb pestanyes
Les pestanyes estan dissenyades perquè la navegació sigui més convenient. Podeu
obrir tants vincles com vulgueu i es quedaran en la mateixa finestra del navegador
en comptes de destorbar sobre l’escriptori amb diverses finestres.
Per obrir un enllaç en una pestanya nova, feu clic a l’enllaç amb el botó dret al
menú que apareix i feu clic a Obre en una nova pestanya (el text pot variar d’un
navegador a un altre).
Per tancar una pestanya, feu clic a la “X” de la dreta de la pestanya (Tanca la
pestanya).
Descàrrega de fitxers
El navegador pot mostrar molts tipus diferents de documents, arxius multimèdia i
altres tipus d’arxiu. Però hi ha vegades en què desitgeu tenir accés a un arxiu fora
del navegador. Descarregar us permet fer això posant l’arxiu a l’ordinador en un
lloc on s’hi pot accedir.
Si feu clic a un enllaç o a un arxiu, es pot descarregar de manera automàtica, però
de vegades només s’obre dins del navegador en lloc de descarregar-se. Per evitar
que s’obri en el navegador, podeu fer clic amb el botó dret a l’enllaç i seleccionar
Desar com (diferents navegadors poden usar una redacció lleugerament diferent).
Després podreu triar la carpeta on desar l’arxiu.
Per diverses raons, molts llocs no permeten descarregar el contingut. Per exemple,
YouTube no ofereix una forma de descarregar els seus vídeos.
Descàrrega d’imatges
De vegades és possible que vulgueu desar una imatge a l’ordinador. Per a això,
feu clic amb el botó dret a la imatge i seleccioneu Desar imatge com .... per desar
una imatge.
Alguns llocs web no permeten que certes imatges es guardin en el seu ordinador
desactivant el botó dret del ratolí.
Complements
Els complements són programes que s’instal·len en el navegador que permeten
reproduir diferents tipus de mitjans de comunicació multimèdia, com el vídeo.
Exemples de connectors o plug-ins són Quicktime Player i Flash Player. Si no
disposeu del complement correcte, el lloc sol oferir un enllaç per descarregar-lo.

23. Tractament informàtic de la informació 23 Eines d’Internet per a l’empresa
1.9 Principals navegadors
Avui dia, Microsoft Internet Explorer és el navegador web més popular. Els altres
navegadors més coneguts són Firefox, Chrome, Safari i Opera.
Classificació d’utilització de navegadors al setembre 2010 (vegeu la figura 1.14).
1. Microsoft Internet Explorer: 59,65%
2. Firefox: 22,96%
3. Chrome: 7,98%
4. Safari: 5,27%
5. Opera: 2,39%
Figura 1.14. Navegadors setembre 2010
Cada un té la seva pròpia implementació i manera de fer les coses, però tenen el
mateix objectiu: visualitzar correctament les pàgines web. Per a la majoria de
pàgines web, qualsevol navegador conegut funcionarà.
1.10 Cercadors. Tipus
Com que Internet és una xarxa mundial que vincula milers d’ordinadors que
emmagatzemen gran quantitat de documents i bases de dades, la manera més
senzilla de perdre’s o naufragar a Internet és no saber buscar la informació
desitjada, necessitem una informació o servei que ens ajudi a trobar les pàgines
que ens interessen i no coneixem l’adreça. Evidentment fer una cerca a un mitjà
que diàriament incorpora milers (sí, sí, milers) de pàgines noves no és gens fàcil
sense cap ajut, i és per això que existeixen els cercadors, un servei web que ens
permetrà disposar en pocs segons d’informació acurada i exacta o bé que es troba
a prop d’allò que buscàvem.
Paraula clau
Una paraula clau és aquella
paraula que utilitzem per
descriure els conceptes o idees
que busquem. Si en una cadena
de cerca hem d’utilitzar més
d’una paraula clau, s’han de
deixar espais en blanc entre
paraula i paraula.

24. Tractament informàtic de la informació 24 Eines d’Internet per a l’empresa
Els cercadors ens proporcionen (a partir d’algunes paraules clau) un llistat
d’adreces relacionades amb les paraules, que funcionen com a enllaços o vincles.
Juntament amb l’enllaç, aquestes adreces relacionades també inclouen una des-
cripció petita de la pàgina web seleccionada.
Hi ha molts cercadors a Internet que estan disponibles a la Web i podem triar
segons les nostres necessitats.
Els diferents tipus de cercadors són:
1. Motors de cerca.
2. Directoris.
3. Metacercadors.
Cal tenir en compte que els llocs web tenen tendència a canviar sovint. Aquests
canvis no sempre estan reflectits en la base de dades del motor de cerca, especi-
alment en els directoris. Normalment, els llocs web es registren en els directoris
quan es posen en línia per primera vegada. Després d’això, els canvis generalment
no són reportats. Per trobar la informació més recent, és millor apostar pels motors
de cerca que utilitzen eines automàtiques per recórrer la web registrant els nous
continguts i canvis.
1.10.1 Motors de cerca
Els motors de cerca són unes eines consistents en una base de dades de
pàgines web indexades automàticament que permeten als navegants fer
consultes a partir d’una o més paraules que apareguin en els documents
indexats, per mitjà d’un llenguatge d’interrogació.
La informació indexada que contenen els motors de cerca ha estat recopilada
per programes anomenats aranyes (spiders) o robots que rastregen constantment
Internet, analitzant milions de pàgines web i publicacions de grups de notícies, i
indexen totes les paraules d’aquests llocs.
Els resultats d’una cerca poden estar classificats per ordre de rellevància...
Els motors de cerca són els cercadors més utilitzats i són fàcils d’usar i proporci-
onen bons resultats.
Alguns motors de cerca:
• http://www.google.com
• http://www.altavista.es

25. Tractament informàtic de la informació 25 Eines d’Internet per a l’empresa
• http://www.alltheweb.com
• http://www.bing.com
• http://es.search.yahoo.com
1.10.2 Directoris
Els directoris o índexs temàtics ofereixen llistats organitzats i jerarquitzats per
categories o temes. La classificació dels llocs en categories, la supervisen els
administradors del directori.
Els directoris no són tan complets com els cercadors i els metacercadors ja que
depenen dels humans per fer créixer la base de dades de llocs, consisteixen en
una base de dades de pàgines web que tenen assignades paraules clau o categories
temàtiques i que presenten com a resultat d’una cerca una llista de pàgines web
ordenades temàticament, amb una descripció sobre el contingut de cadascuna.
Un directori es diferencia d’un motor de cerca perquè està indexat manualment
i presenta els resultats classificats temàticament; mentre que un motor de cerca
està indexat automàticament i presenta els resultats ordenats per algun sistema
automàtic que implementa el propi motor.
Un dels directoris més complet en anglès és Dmoz: http://dmoz.org (vegeu la
figura 1.15). La gran quantitat de pàgines que hi podem trobar han estat indexades
per col·laboradors voluntaris de tot el món.
Figura 1.15. Pàgina principal del directori www.dmoz.org
Google també té el seu directori (construït a partir de Dmoz): http://www.
google.es/dirhp?hl=es

26. Tractament informàtic de la informació 26 Eines d’Internet per a l’empresa
1.10.3 Metacercadors
Els metacercadors també anomenats cercadors múltiples són eines de cerca que
consulten simultàniament diversos motors de cerca.
Proporcionen la totalitat de respostes obtingudes en tots els motors. En els
resultats que ens retorna el metacercador un cop interrogat el seu sistema, indica
en quins motors de cerca han trobat els recursos llistats.
En la figura 1.16 podeu veure la pàgina principal del Metacrawler. Aquest és un
metacercador que barreja els primers resultats de cerca web de Google, Yahoo,
Bing (antic Live Search), Ask.com, About.com, MIVA, LookSmart i altres motors
de cerca populars. Metacrawler també proporciona als usuaris l’opció de cerca
d’imatges, vídeo, notícies, pàgines grogues i pàgines blanques.
Figura 1.16. La pàgina principal de Metacrawler
1.11 Estratègies i tècniques de cerca de la informació a la xarxa
Quan ens plantegem una cerca d’informació a Internet, el primer que hem de fer
és definir una estratègia.
Aquesta estratègia hauria de plantejar-se de la manera següent:
• Identificació de les paraules clau.
• Selecció del cercador o cercadors que millor serviran per resoldre la nostra
necessitat d’informació.
• Execució de la cerca: interrogació del sistema amb les paraules clau.
• Avaluació dels resultats.
• Revisió i redefinició de l’estratègia per tal de millorar els resultats.
1. Primer, heu d’identificar les paraules clau que us interessa trobar amb el
cercador.

27. Tractament informàtic de la informació 27 Eines d’Internet per a l’empresa
2. Segon, heu d’anar a la pàgina web del cercador, la qual heu de conèixer.
L’escriviu a la barra d’adreces del vostre navegador preferit i premeu Intro.
3. Tercer, després d’haver entrat en la pàgina del cercador, veureu que apareix
una barra semblant a la d’adreces, però en el centre de la imatge. Aquí, en aquest
requadre, heu d’escriure les paraules clau que voleu que el cercador us trobi.
Un cop hem emplenat aquest formulari i l’hem enviat, el cercador ens retorna una
llista dels llocs web ordenats segons la importància que el cercador creu que és
més rellevant depenent de molts factors.
4. La quarta part es la d’avaluació del resultats. Heu de revisar la llista de resultats
entrant en algun dels enllaços o links (blaus i subratllats) que ens ofereix. Per
tenir alguna pista sobre quin tipus d’informació trobarem a través de cada link,
el cercador ens ofereix una petita descripció a sota de cada enllaç. Pot ser que la
informació que contingui la primera opció ens serveixi, però pot ser que no. Per
a aquesta tasca seran molt útils els botons per anar endarrere i endavant en els
resultats de la cerca.
El més habitual és que en interrogar el sistema de cerca aquest ens retorni tantes
referències que la nostra primera reacció sigui abandonar, sobretot quan ens
adonem que les referències que el sistema ens retorna tenen poc a veure amb el
que nosaltres esperàvem obtenir.
Altres vegades ens podem trobar amb un fenomen que podríem considerar
contrari: hem interrogat el sistema i aquest no ens retorna cap referència, molt
poques o cap de pertinent.
5. A la cinquena part revisareu l’estratègia de cerca si no heu trobat un resultat
que us satisfaci. Podeu:
• Afegir més paraules o emprar altres paraules clau (sinònims o quasi sinò-
nims) per ser més específics en la descripció del tema.
• Si feu una cerca de frases exactes o noms propis els podeu escriure entre
cometes, i per escriure aquest signe de cometes es premen alhora les tecles
Majúscula + 2.
• Revisar l’ortografia de les paraules clau.
• Emprar l’opció de cerca avançada.
• Canviar de cercador...
1.11.1 Cerca avançada
Per anar a Cerca avançada hem de fer clic en l’enllaç que és al costat de la barra
en la qual introduïm les paraules que volem buscar.
Aquesta eina serveix per fer la cerca més específica. Serveix per buscar:

28. Tractament informàtic de la informació 28 Eines d’Internet per a l’empresa
• Per especificacions de paraules.
• Per rangs de data, dominis (com, gov, edu, mil, org ); tipus d’arxius (exe,
ppt, pdf, doc, rtf,); idiomes.
• L’apartat de Cerca relativa a una pàgina és un sistema de cerca avançada
que s’utilitza per trobar pàgines sobre continguts similars al que s’ha buscat
o pàgines que continguin enllaços cap a un lloc web.
• Finalment, l’apartat Cerques relatives a un tema és una opció per a
usuaris avançats, ja que el motor de cerca utilitza uns codis amb els
quals donarà resultats relacionats amb el contingut del codi font (vegeu
requadre explicatiu a sota) amb el qual s’ha construït una pàgina o lloc web.
D’aquesta manera poden aconseguir-se especificacions de cerca respecte a
Drets de còpia, Filtres segurs o Publicacions relacionades.
El codi font (open source) és el conjunt d’instruccions en diferents llenguatges de
programació que conté les operacions per crear i donar format a una pàgina web.
És el llenguatge que els usuaris no veuen però l’ordinador necessita per mostrar el
que es veu a la pantalla.
Per exemple, el llenguatge HTML s’utilitza per construir les pàgines web.
1.12 Fonts d’informació a la xarxa. Fonts públiques i fonts privades
Actualment tothom pot accedir a Internet i publicar-hi qualsevol tipus d’informa-
ció. Per aquest motiu, hem de ser capaços d’avaluar si aquesta informació és fiable
i segura. A la pàgina d’inici de la web de l’Agència Catalana de Notícies, hi ha un
enllaç a la part superior esquerra de la pàgina Qui Som que informa de qui forma
l’Agència Catalana de Notícies i quin és el seu organigrama (vegeu la figura 1.17).
Figura 1.17. Web de l’Agència Catalana de Notícies
1.12.1 L’autoria
Una de les claus a l’hora d’avaluar una informació consisteix a saber qui publica
el contingut, si el lloc que visitem és d’una institució (una entitat educativa, una
empresa comercial, una associació sense ànim de lucre, etc.) o bé d’un particular.

29. Tractament informàtic de la informació 29 Eines d’Internet per a l’empresa
El segon aspecte a considerar és si podem posar-nos en contacte amb el respon-
sable del contingut (si es tracta d’un autor que firma l’article dintre d’un lloc web
que conté més informació), o si a la pàgina web hi ha algun enllaç que permeti
comunicar-nos amb la institució o entitat que publica els continguts.
El tercer aspecte és veure si la informació està actualitzada; es pot comprovar, per
exemple, mitjançant la darrera data de publicació del contingut.
El quart aspecte és avaluar si la informació és creïble, o bé si es tracta d’una
informació publicitària o que intenta persuadir d’alguna cosa el lector.
1.12.2 La qualitat dels enllaços
Molts llocs web inclouen enllaços. Hem de comprovar si els enllaços estan actius
i si presenten els continguts amb una informació actualitzada. Per exemple, si
una pàgina web enllaça freqüentment amb altres pàgines que mostren un missatge
d’error, pot significar que aquesta pàgina no s’ha actualitzat o revisat des de fa
temps (vegeu la figura 1.18).
També hem de tenir en compte si els enllaços estan relacionats amb el contingut
del lloc original o són enllaços a altres llocs web.
Figura 1.18. Pantalla amb un missatge d’error d’adreça no trobada
1.12.3 El disseny del lloc web
Una bona pàgina d’inici ha de presentar un resum del contingut del lloc web i una
guia o índex sobre com accedir-hi.
Un dels aspectes que cal que considerem és si la navegació dintre del lloc és clara i
coherent i si és fàcil de trobar-hi allò que cerquem; per exemple, és molt convenient
que disposi d’un plànol de navegació o esquema de les diferents seccions que conté
(un mapa web).
També hem de considerar si hi ha elements multimèdia i si aporten informació de
qualitat al lloc.
Una altra manera d’avaluar la informació que ofereix un lloc web és tenir en

30. Tractament informàtic de la informació 30 Eines d’Internet per a l’empresa
compte les valoracions que els usuaris fan de determinades pàgines relacionades
amb la informació (per exemple, les valoracions de cases rurals per part dels clients
en webs de viatges) o les referències que, en blocs específics, es donen sobre un
determinat tema.
1.13 Subscripció o sindicació de continguts: RSS
Logo RSS
El sorgiment i desenvolupament d’Internet ha posat a disposició de tot el món una
gran quantitat de recursos que ens permeten accedir pràcticament a qualsevol tipus
d’informació que necessitem per a la nostra vida quotidiana.
L’aparició de la sindicació ha agilitat la tasca de cerca i selecció de continguts útils
a la Xarxa i han millorat la possibilitat de compartir-los.
1.13.1 Concepte de la sindicació de continguts
RSS són les inicials de rich site summary (resum enriquit del lloc web) o,
també, de real simple syndication (sindicació autèntica i senzilla). De fet, és
un format d’arxiu XML que facilita tant l’intercanvi com la catalogació de
dades ja que evita problemes típics del disseny de llenguatges: és extensible,
independent de la plataforma i suporta la internacionalització i la traducció.
1.13.2 Captació de fonts d’informació per sindicar-s’hi
Els arxius RSS són la base tècnica per poder procedir a la redifusió de continguts,
altrament coneguda com a sindicació que consisteix a accedir a continguts elabo-
rats per d’altres agents i des de llocs webs diversos des d’una única plataforma.
Permet personalitzar l’accés a les fonts d’informació preferides fent que s’hi
pugui arribar des d’un únic punt de partida (integració de la informació), fet
que simplifica la navegació. Aquesta estratègia fa possible un accés senzill i
automatitzat a l’enorme volum d’informació disponible i forma part substancial de
l’oferta d’eines tan innovadores en el tractament de la informació personalitzada.
Per tant, l’RSS permet la subscripció a les notícies que ens interessen, d’una
manera anònima (no cal que ens registrem ni que facilitem cap dada personal) i
amb el valor afegit que ens avisa cada cop que hi ha una actualització de continguts.
A banda del format RSS les altres parts importants són:
• un agregador o feed (una pista a seguir, un fil o rastre segons torsimanys ben

31. Tractament informàtic de la informació 31 Eines d’Internet per a l’empresa
orientats)
• un agregador (RSS Reader, terme original en anglès).
S’entén per feed la pàgina XML que arriba al programa dissenyat per acollir-les i
fer-les llegibles: l’agregador, una eina que té més a veure amb un lector de correu
que no pas amb un navegador web.
Exemple de l’agregador de Google
Un dels més emprats és el lector de Google. Com per a tots els serveis de Google, cal que
us hi inscriviu i tingueu en compte que signeu un contracte de serveis en què permeteu que
es rastregi tota la informació que elaboreu amb finalitats publicitàries. Google viu d’això: de
col·locar publicitat personalitzada per a cada perfil que va elaborant rastrejant la informació
emesa per les persones usuàries. Ara bé, ofereix la millor gamma de serveis al mercat i els
integra de manera que amb un sol compte podeu gaudir d’un servei de correu electrònic
amb xat, videoxat i filtre antispam altament efectiu (gmail), d’accés a un paquet ofimàtic en
línia que podeu compartir amb els usuaris que vulgueu (google docs), d’àlbums de fotos
en línia (Picasa), de mapes personalitzats i connectats amb les dades d’altres serveis tan
potents com Flickr o la Viquipèdia...
També podeu afegir-vos canals de notícies a través del vostre programa de correu
electrònic. El Thunderbird us ofereix aquesta facilitat.
1.13.3 Consulta de la informació sindicada
Per consultar la informació que us heu sindicat, només caldrà que entreu al vostre
lector i feu clic a l’enllaç.
Us apareixerà una visió de la notícia seleccionada integrada al lector. Si voleu
consultar l’original, només haureu de fer clic al títol: Consulta notícies.
1. Manipulació de la informació sindicada
• Els canals d’informació a què us hàgiu subscrit són susceptibles de diverses
operacions:
– els podeu compartir amb altres persones,
– els podeu incloure a altres eines 2.0, p. ex. un bloc o el moodle (entorn
d’ensenyament i aprenentatge).
• Subscripció al Moodle
– els podeu endreçar en carpetes,
– els podeu ordenar segons diferents criteris,
– els podeu puntuar,
– ...
2. Possibilitat de sindicació de la informació a un lloc web
Si disposem d’un espai web, com ara un blog o un entorn virtual d’ensenyament i
aprenentatge podem oferir el servei de subscripció als nostres canals de notícies.

32. Tractament informàtic de la informació 32 Eines d’Internet per a l’empresa
1.14 Anàlisi i ús de recursos, lliures i propietaris
Les llicències estan destinades a protegir la creació i els drets d’autor. Poden
restringir-ne el territori d’aplicació, la durada o qualsevol altre aspecte.
Entre els tipus de llicències més importants es troben:
• Llicència Copyright.
• Llicència Copyleft.
• Llicència Creative Commons.
1.14.1 Què és una llicència?
Una llicència és una autorització formal que l’autor d’un programa o d’una
obra intel·lectual concedeix a l’usuari perquè aquest l’utilitzi si n’accepta les
condicions.
És, per tant, una manera de protegir l’obra que la llei vigent proporciona i que
atorga a l’autor el dret d’autoritzar o de limitar-ne l’ús.
En aquest sentit, poden haver-hi diferents tipus de protecció que determinen el que
l’usuari pot fer o no amb el producte llicenciat.
1.14.2 Llicència Copyright: ‘Tots els drets reservats’
Logo de la llicència Copyright
Tothom sap el que vol dir la C encerclada, el famós Copyright. Indica que una obra
té tots els drets reservats, que està protegida per un període de temps determinat i
que, per fer-la servir, necessitem el permís de l’autor.
Els drets d’autor es poden aplicar a obres originals literàries, dramàtiques,
musicals, artístiques i intel·lectuals, però no a treballs que no tenen una forma
d’expressió tangible. És a dir, que les idees o els conceptes no poden tenir
Copyright. Tampoc no es pot aplicar aquesta protecció a documents fets amb
informació d’ús públic, com ara calendaris, o taules de pes i estatura, per citar-ne
només un parell d’exemples.

33. Tractament informàtic de la informació 33 Eines d’Internet per a l’empresa
1.14.3 Llicència Copyleft
Logo llicència Copyleft
Com a alternativa a les restriccions imposades pel Copyright a l’hora de copiar
i distribuir una obra, trobem el Copyleft, que es representa amb una C invertida.
Malgrat no tenir un reconeixement legal, s’utilitza com a contraposició al símbol
del copyright.
Aquest concepte inclou un conjunt de llicències que permeten que l’usuari pugui
fer servir una obra, modificar-la i redistribuir-la, tant en el seu format original
com en les seves versions derivades. Per tant, en un sentit estrictament no legal,
el Copyleft és el contrari del Copyright.
Richard Stallman a Oslo, Noruega
2009 (Copyright All rights reserved
by Gisle Hannemyr)
El concepte, no pas el terme, va ser ideat per Richard Stallman, el creador del
moviment del programari lliure, que va llicenciar el projecte GNU amb la llicència
GPL (General Public Licence).
Aquesta s’ha convertit en una de les llicències més utilitzades pel programari lliu-
re. De fet, és la que fan servir el 60% dels programes d’aquestes característiques.
Permet la modificació i redistribució del programari, però només sota la mateixa
llicència, perquè l’autor conservi els seus drets.
Contràriament al que es pot pensar, les llicències Copyleft no són el regne del
tot s’hi val. Molta gent no les veu compatibles amb la retribució per la feina
feta, però distribuïdors comercials de sistemes basats en GNU/Linux, com Red
Hat i Mandrake, han demostrat que es pot desenvolupar un negoci al voltant
d’una creació amb Copyleft sense comprometre la distribució i creació de nou
coneixement per a la comunitat.
1.14.4 Llicència Creative Commons: "Alguns drets reservats"
Entre una obra amb “tots els drets reservats” o una “sense cap dret reservat”,
Creative Commons proposa tenir “alguns drets reservats”.
Creative Commons, fundada el 2001 als Estats Units, és una organització sense
ànim de lucre que defensa que no tots els creadors, siguin del tipus que siguin,
volen mantenir tots els drets reservats sobre el seu treball. És més, consideren
normal que es modifiqui i distribueixi sota unes condicions determinades.
Logo de CC (Alguns drets reservats)
Així, ofereix diferents tipus de llicències, identificades amb el símbol de les dues
C, per registrar les obres amb “alguns drets reservats”.
L’autor és qui escull com ho vol fer, sota quatre premisses bàsiques:
1. Pot decidir que la seva obra sigui copiada, distribuïda i exhibida sempre que
es reconegui la seva autoria (Reconeixement).
2. Pot exigir que no se’n faci un ús comercial (No comercial).

34. Tractament informàtic de la informació 34 Eines d’Internet per a l’empresa
3. Pot demanar que no es faci servir per fer una obra derivada de l’original
(Sense obres derivades).
4. O bé pot fer que es modifiqui i es distribueixi però sota la mateixa llicència
que el material original (Compartir igual).
Amb la combinació d’aquestes quatre condicions, es componen sis llicències que
poden satisfer la necessitat de reconeixement de l’autor en diferents graus.
1.14.5 Altres llicències
Un altre tipus de llicència que cal destacar en l’àmbit del programari lliure és la
MPL (Mozilla Public License). La va utilitzar Netscape Communications Corp.
per alliberar el navegador Netscape Communicator 4.0 i començar el projecte
Mozilla. Promou de manera eficaç la creació de programari lliure mitjançant la
col·laboració.
Finalment, també es poden mencionar les llicències BSD, utilitzades en programes
amb el sistema operatiu del mateix nom, que són molt permissives i compatibles
amb GPL. Hi ha qui diu que asseguren l’autèntic programari lliure perquè l’usuari
pot decidir-ho tot, fins i tot redistribuir un programa modificat com a no lliure.
Però també hi ha qui assegura que tenen l’efecte contrari.
La llicència BSD té la forma següent:
1 /*−
2 * Copyright (c) <any> <autors>
3 * All rights reserved.
4 *
5 * Redistribution and use in source and binary forms, with or without
6 * modification, are permitted provided that the following conditions
7 * are met:
8 * 1. Redistributions of source code must retain the above copyright
9 * notice, this list of conditions and the following disclaimer.
10 * 2. Redistributions in binary form must reproduce the above copyright
11 * notice, this list of conditions and the following disclaimer in the
12 * documentation and/or other materials provided with the distribution.
13 * 3. Neither the name of copyright holders nor the names of its
14 * contributors may be used to endorse or promote products derived
15 * from this software without specific prior written permission.
16 *
17 * THIS SOFTWARE IS PROVIDED BY THE COPYRIGHT HOLDERS AND CONTRIBUTORS
18 * ‘‘AS IS’’ AND ANY EXPRESS OR IMPLIED WARRANTIES, INCLUDING, BUT NOT LIMITED
19 * TO, THE IMPLIED WARRANTIES OF MERCHANTABILITY AND FITNESS FOR A PARTICULAR
20 * PURPOSE ARE DISCLAIMED. IN NO EVENT SHALL COPYRIGHT HOLDERS OR CONTRIBUTORS
21 * BE LIABLE FOR ANY DIRECT, INDIRECT, INCIDENTAL, SPECIAL, EXEMPLARY, OR
22 * CONSEQUENTIAL DAMAGES (INCLUDING, BUT NOT LIMITED TO, PROCUREMENT OF
23 * SUBSTITUTE GOODS OR SERVICES; LOSS OF USE, DATA, OR PROFITS; OR BUSINESS
24 * INTERRUPTION) HOWEVER CAUSED AND ON ANY THEORY OF LIABILITY, WHETHER IN
25 * CONTRACT, STRICT LIABILITY, OR TORT (INCLUDING NEGLIGENCE OR OTHERWISE)
26 * ARISING IN ANY WAY OUT OF THE USE OF THIS SOFTWARE, EVEN IF ADVISED OF THE
27 * POSSIBILITY OF SUCH DAMAGE.
28 */

35. Tractament informàtic de la informació 35 Eines d’Internet per a l’empresa
1.15 Bases de dades temàtiques
La indústria de la informació ha experimentat en el curs de la seva existència
grans canvis. Es va passar de la impremta a una oferta cada vegada més àmplia
i diversificada de noves varietats d’informació electrònica. Entre elles destaquen
les bases de dades que van aparèixer en la dècada dels anys 60. Els índexs biblio-
gràfics o revistes de resums, que fins llavors complien la missió d’emmagatzemar
la informació per a la recuperació posterior, van aplicar a l’ordinador les tasques
de documentació per tal de facilitar el maneig de grans quantitats d’informació.
El procés d’emmagatzematge i recuperació de la informació ha estat lligat al
desenvolupament de les tecnologies. En tots els països avançats s’han produït
canvis molt significatius en els darrers vint anys. Però és en la dècada actual
quan es produeix el canvi més significatiu i el que ha transformat completament
la indústria de la informació. La utilització massiva de la xarxa de xarxes Internet
i de la World Wide Web (web) ha significat una veritable revolució. La majoria
dels grans distribuïdors que oferien la connexió en línia ho fan ara a través d’una
passarel·la web.
Hi ha milers de bases de dades en el món i centenars de distribuïdors. La majoria
de les bases de dades bibliogràfiques tenen una cobertura temàtica, i poden ser
especialitzades o multidisciplinàries:
• Banque de Données Santé Publique http://www.bdsp.tm.fr/. Recull
una sèrie de productes i serveis relacionats amb la salut pública: articles a
text complet, bibliografies, un glossari multilingüe, un tesaurus...
• CHID Online. The Combined Health Information Database http://
chid.nih.gov/. Base de dades bibliogràfica sobre recursos de salut i
educació sanitària. Actualització trimestral.
• DOCUMED. Base de datos de Documentación Médica Española http://
www.uv.es/~docmed/documed/documed.html. Base de dades produïda
per l’Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia de la
Universitat de València-CSIC. Conté informació bibliogràfica de treballs de
documentació mèdica i resums d’articles procedents de més de 200 revistes
biomèdiques i de documentació d’àmbit estatal.
• LILACS (Literatura Latinoamericana y del Caribe en Ciencias de la Sa-
lud).http://lilacs.bvsalud.org/es/. Base de dades bibliogràfica que
inclou tot tipus de documents produïts per autors d’Amèrica Llatina i el
Carib sobre ciències de la salut.
• La Biblioteca Cochrane Plus http://www.cochrane.es/?q=es/node/
275. Base de dades sobre medicina basada en l’evidència que recull
informació fiable per tal de guiar les decisions en l’atenció sanitària.
• Base de dades de la National Library of Medicine dels Estats Units.
MEDLINE. Inclou més de 4.600 publicacions periòdiques des del 1966

36. Tractament informàtic de la informació 36 Eines d’Internet per a l’empresa
publicades a més de 70 països sobre temàtica mèdica.
• PSYCINFO http://www.apa.org/pubs/databases/psycinfo/
index.aspx. Base de dades editada per l’American Psychological
Association, que conté més d’1.700.000 registres. PsycINFO té
citacions d’articles de revistes, de llibres, d’informes tècnics i referències
bibliogràfiques de psicologia i altres disciplines relacionades entre si.
• Pharmakoteka http://www.ub.edu/pharmakoteka/index.php. Base
de dades d’específics i especialitats farmacèutiques antigues (1800-1960),
creada com a línia de recerca del Museu de la Farmàcia Catalana, i com a
eina docent de la Unitat d’Història, Legislació i Gestió farmacèutiques de
la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.
• Proquest Health and Medical completehttp://www.proquest.com/
en-US/catalogs/databases/detail/pq_health_med_comp.shtml.
Base de dades combinada amb Medline que ofereix la possibilitat de cercar
en més de 400 títols de revistes de medicina a text complet. La cobertura
temàtica de la base de dades està orientada a les especialitats mèdiques,
incloses la infermeria, la pediatria, la neurologia, la farmacologia, la
cardiologia i altres.
• Psicodoc http://www.psicodoc.org/acerca.htm. Base de dades bi-
bliogràfica en espanyol produïda per la Universitat Complutense de Madrid
i el Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid. Inclou articles de revistes,
actes de congressos, capítols de llibre i literatura grisa.
• SIETES http://www.icf.uab.es/informacion/Papyrus/sietes.
asp. Aquesta base de dades de farmacologia és un sistema d’informació
en castellà sobre novetats en farmacologia clínica i terapèutica. L’elabora
la Fundació Institut Català de Farmacologia.
• Toxicology Abstracts http://pv.sbd.udl.es/bddweb/bdd/fitxa.
asp?quin=189. Base de dades de referències bibliogràfiques compilada
per CSA (a partir de 2004), engloba totes les branques de la toxicologia des
de l’àrea farmacèutica, la indústria química i agroalimentària, les toxines i
aditius alimentaris, legislació i recomanacions mediambientals.
1.16 Premsa digital
La consolidació de la web com una eina de treball, comunicació i entreteniment
en l’àmbit global, i la importància que hi tenen els continguts de qualitat, han fet
d’aquest mitjà un escenari ideal per a la distribució de notícies.
Conscients d’això, els diaris han anat augmentant progressivament la seva presèn-
cia a la web, fins al punt que avui és difícil trobar un diari de qualitat que no tingui
una versió en línia.

37. Tractament informàtic de la informació 37 Eines d’Internet per a l’empresa
No obstant això, la mera presència a la web d’aquests mitjans no en garanteix
l’èxit. L’evolució constant d’aquest entorn obliga la premsa digital a adaptar els
seus continguts i estratègies a les tecnologies i preferències dels usuaris.
La Web 2.0, o web social, ha suposat en aquest sentit un autèntic repte per als diaris
en línia, ja que comporta l’evolució dels mètodes i estratègies de comunicació
utilitzats fins ara per aquests mitjans.
En aquest nou entorn, l’èxit de la premsa digital dependrà en gran mesura de tres
factors:
1. De la seva capacitat per crear llocs web que permeten la interacció tant dels
usuaris amb els continguts, com dels usuaris entre si.
2. Del coneixement i ús adequat dels serveis i eines que posa a disposició dels
mitjans la Web 2.0, que els permeten portar la notícia fins als seus usuaris
potencials, amb el canvi que això suposa en el procés de comunicació.
3. De l’habilitat dels mitjans de comunicació per adaptar els seus continguts
a nous formats i canalitzar-los a través de plataformes socials, cosa que els
permetrà una major difusió de les seves notícies i la captació de nous usuaris.
1.17 Protocols de transferència de fitxers
El protocol de transferència de fitxers o FTP (de l’anglès file transfer protocol)
és un programari estandarditzat per enviar fitxers entre ordinadors amb qualsevol
sistema operatiu.
Dins del món del programari lliure trobem l’aplicació FileZilla: http://
filezilla-project.org/
FileZilla és un programari de codi obert que es distribueix gratuïtament sota
els termes de la GNU General Public License (vegeu la figura 1.19) que ens
proporciona suport a la tramesa de fitxers sota el protocol FTP.

38. Tractament informàtic de la informació 38 Eines d’Internet per a l’empresa
Figura 1.19. Finestra principal de FileZilla

39. Tractament informàtic de la informació 39 Eines d’Internet per a l’empresa
2. Utilització de programari lliure en línia. Aplicacions i usos
habituals en el camp empresarial i corporatiu
La Xarxa pot ser un canal de comunicació per treballar i compartir informació. El
treball de col·laboració entre persones que no estan físicament al mateix lloc és
una manera d’utilitzar Internet a l’entorn laboral. Es pot treballar en temps real
amb eines i aplicacions gratuïtes a Internet que permeten compartir continguts o
crear-los entre diverses persones de manera col·laborativa, per emmagatzemar-los
i recuperar-los en qualsevol lloc amb accés a Internet.
El treball en l’ordinador s’amplia a la Xarxa i els serveis que aquesta ofereix poden
estalviar temps i permetre als usuaris tenir accés als seus documents escrits o a
compartir informació des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet.
2.1 Documents en línia
Els tradicionals documents de text que fins ara s’emmagatzemaven en el disc dur
o en un dispositiu extern ara es poden organitzar i editar en aplicacions en línia.
Internet ofereix la possibilitat de compartir documents i col·laborar amb altres
persones fent equip per crear documents. Els denominats recursos web-based
o basats en la xarxa, permeten crear documents en línia fàcilment. Utilitzen la
mateixa recopilació de programes que les aplicacions ofimàtiques d’escriptori més
conegudes com Microsoft Office o Open Office encara que no disposen de totes
les opcions i funcionalitats dels paquets que s’instal·len a l’ordinador.
Els avantatges dels paquets ofimàtics en línia són:
• Que són gratuïts o tenen un cost baix amb comparació amb els paquets
d’escriptori.
• Amb un navegador ja n’hi ha suficient per fer funcionar les aplicacions, no
s’ha d’instal·lar res a l’ordinador i es pot accedir des de qualsevol ordinador
amb accés a Internet.
• No ens hem de preocupar de les còpies de seguretat dels documents, ni de
les actualitzacions del programari.
• És molt simple compartir documents i treballar de manera conjunta amb
altres persones.
• Amb un sol nom d’usuari i contrasenya tots els documents estan a l’abast.
• Els programes estan interconnectats i permeten el flux de dades d’una
aplicació a l’altra.

40. Tractament informàtic de la informació 40 Eines d’Internet per a l’empresa
La seguretat és el principal inconvenient dels paquets ofimàtics en línia, tots els
documents es troben en un servidor remot i no es té un control directe sobre l’accés
a la informació.
2.1.1 Google Docs
Per tal de tenir accés a aquest servei de Google s’ha de disposar d’un compte
de Google. Amb aquest servei es poden crear documents de text, fulls de
càlcul, presentacions, dibuixos i formularis des de la mateixa aplicació o importar
documents ja creats utilitzant el servei a la web i compartir-los enviant les
notificacions mitjançant el correu electrònic.
Els arxius s’emmagatzemen als servidors de Google i un cop emmagatzemats
poden ser exportats en formats estàndard, ser enviats per correu electrònic o ser
editats directament. Tot el que es fa es desa automàticament per evitar pèrdues
d’informació.
Aquestes característiques no solament permeten treballar en línia, sinó que també
permeten la col·laboració amb grups de treball en poder compartir-ho amb altres
usuaris al mateix temps.
Capacitat d’emmagatzematge
Els comptes de Gmail tenen una capacitat d’emmagatzematge que s’ajusta cons-
tantment. Tot i això, per a serveis com Google Docs existeixen certs límits en
manejar documents per cada compte. Els documents de text poden tenir fins a
500 KB i fins 2 MB en el cas que tinguin imatges; els fulls de càlcul poden tenir
fins 10.000 files, 256 columnes, 100.000 caselles i 40 fulles, tot i que només es
poden obrir fins 11 fulles al mateix temps; les presentacions poden ser de fins a
10 MB.
Principals avantatges de Google Docs
Entre els principals avantatges d’utilitzar Google Docs podeu trobar els següents:
• Els documents s’emmagatzemen en línia de manera que s’hi pot accedir des
de qualsevol ordinador amb connexió a Internet.
• Es poden compartir amb qui s’esculli fer-ho i a qualsevol adreça de correu
electrònic i permetre’n l’edició o la publicació de manera que ho puguin
veure diverses persones o que sigui del tot públic.
• Suporta gran quantitat de formats ja que el processador de text pot editar
documents de Microsoft, Open Office i altres documents i desar-los en un
mateix format, el de Google Docs.

41. Tractament informàtic de la informació 41 Eines d’Internet per a l’empresa
• És una eina totalment gratuïta.
• Google Docs funciona als navegadors Google Chrome, Mozilla Firefox,
Internet Explorer, Opera i Safari. També té una versió per a mòbils.
2.1.2 Zoho
Zoho és un conjunt de programes similars als que es poden tenir a un ordinador.
Per utilitzar-lo és obligatori registrar-se a http://www.zoho.com/.
La gran majoria de programes són de caràcter gratuït, tot i que moltes eines es
troben encara en fase beta, s’executen a qualsevol navegador.
El seu disseny fa que qualsevol usuari les pugui utilitzar i ofereixen diversitat de
programes classificats en dues categories: com suite d’Office i com Utilitats.
La primera reuneix les aplicacions de productivitat i col·laboració. Compta amb
la capacitat de compartir arxius públicament per tal que altres puguin veure’ls,
i fins i tot editar-los, seguir dades mentre es treballa, importar i exportar arxius
creats a Microsoft Office i OpenOffice, i també té la capacitat de publicar a blocs.
El més interessant és la capacitat d’emmagatzematge i la possibilitat d’utilitzar les
seves aplicacions per crear altres (Mashups). La majoria de les aplicacions estan
en anglès.
Les més utilitzades són:
• Zoho Writer: processador de text.
• Zoho Sheet: full de càlcul.
• Zoho Show: editor de diapositives.
• Zoho Wiki: editor de wikis. Permet establir wikis públiques o privades,
facilita la creació de grups de treball. Les wikis públiques seran indexades
i apareixeran als resultats dels motors de cerca. Compta amb emmagatze-
matge il·limitat de pàgines i subpàgines.
• Zoho Notebook: aplicació multipropòsit. A banda de poder treballar amb
text i imatge, permet la inserció de vídeo i àudio als projectes que es duen a
terme. Tal com les fonts RSS, permet establir permisos de lectura i edició,
i compta amb emmagatzematge il·limitat de projectes.
• Zoho Meeting: aplicació de conferències web. Permet conversar en viu
amb altres persones, facilita la creació de canals per tal efecte i ofereix accés
remot al PC amfitrió.
• Zoho Projects: administrador de projectes. Ofereix control total per
gestionar qualsevol tipus; permet assignar feines als membres que s’hi trobin
vinculats, juntament amb el termini perquè es duguin a terme, portar el
compte de les accions que ja s’han fet i el que queda per fer, carregar arxius,
entre d’altres.
Mashup
Un mashup, també anomenat
remescla, és una aplicació web
híbrida que utilitza contingut
d’altres aplicacions web per
crear un nou contingut complet,
consumint serveis directament
sempre a través del protocol http.

42. Tractament informàtic de la informació 42 Eines d’Internet per a l’empresa
Veureu exemples de dues
aplicacions gratuïtes Zoho
(www.zoho.com) i Google
Docs
(http://docs.google.com).
• Zoho CRM: aplicació d’administració i gestió. Permet tenir una agenda de
contactes, coses per fer, gestionar grups d’usuaris, entre d’altres.
• Zoho Creator: aplicació que permet la creació de miniaplicacions web
utilitzant mashups.
• Zoho Planner: organitzador personal. Combina una llista de feines, un
bloc de notes i una llista de recordatoris. Permet inserir imatges i arxius a
les notes, tenir una llista de feines pendents, marcar-les quan es vagin fent i
té emmagatzematge il.limitat de pàgines.
• Zoho Chat: aplicació de xat.
• Zoho Mail: programari de grup o groupware que inclou un client de correu
electrònic, una aplicació de sincronització d’arxius i un calendari, entre
d’altres.
• Zoho Polls: aplicació que permet la creació i control d’enquestes i la seva
inclusió a blocs o bitàcoles.
• Site 24x7: aplicació que permet el control i seguiment de llocs web. Genera
informes que s’envien al correu de l’usuari (si aquest ho permet) cada 3 dies.
És gratuït fins a 2 llocs web.
2.2 Organització d’usuaris, nivells d’accés, restriccions.
Autorització, manteniment i baixa d’usuaris
Hi ha diverses opcions per compartir documents amb altres usuaris. Qualsevol
treball es pot mantenir en privat o fer-se públic, o es pot establir un grup de treball
format per un conjunt d’usuaris.
Cada usuari tindrà un entorn amb tots els documents que ha creat, que ha
emmagatzemat o amb els quals està treballant de manera compartida, i tots estaran
organitzats en carpetes etiquetades.
Així, en el moment en què modifiquem un document de treball, aquest es pot
emmagatzemar i automàticament estarà actualitzat per a l’usuari individual o per
als grups d’usuaris que hi tenen accés.
Suposem que tenim un document de treball que volem compartir amb altres
usuaris que formen part d’un grup de treball. En resum, el que faríem seria crear
aquest grup d’usuaris i, posteriorment, compartir aquest document en aquest grup.
Si utilitzem l’eina Zoho per crear grups de treball, el que farem serà accedir a
l’entorn de Zoho Docs (http://docs.zoho.com/index.do) per crear un nou
grup personal i farem clic a l’enllaç per crear un nou Personal group (vegeu la
figura 2.1) o seleccionarem al menú New l’opció Group.

43. Tractament informàtic de la informació 43 Eines d’Internet per a l’empresa
Figura 2.1. Zoho, pantalla de grups personals
En la finestra que s’ha obert emplenarem les dades que se’ns demanen tal com es
veu en la figura 2.2 per crear el grup IocGad.
Figura 2.2. Zoho, finestra per a la creació d’un grup personal
Una vegada acabada l’entrada de les dades farem clic al botó de crear, el nou grup
creat IocGad apareixerà a la finestra de grups (vegeu la figura 2.3). Els usuaris que
s’han convidat a formar part del grup rebran un missatge al seu correu electrònic
per acceptar aquesta invitació o no.

44. Tractament informàtic de la informació 44 Eines d’Internet per a l’empresa
Figura 2.3. Zoho, finestra amb el grup IocGad
Si volem editar les característiques d’un grup, canviar el logo, invitar més usuaris,
esborrar algun usuari existent, modificar els detalls o eliminar el grup farem clic
a uns dels enllaços que apareixen a la dreta del nom del grup. La figura 2.4
apareixerà:
Figura 2.4. Zoho, finestra per modificar les dades del grup IocGad
Un usuari pot crear diversos grups de treball i els usuaris poden estar en diferents
grups a la vegada.
L’accés als documents depèn dels privilegis que l’usuari que ha compartit el
document hagi decidit atorgar-li:
• Espectador (en anglès viewer): per a lectura i descarregar.

45. Tractament informàtic de la informació 45 Eines d’Internet per a l’empresa
• Col·laborador (en anglès collaborator): per a lectura, escriptura i descarre-
gar.
• Propietari (en anglès co-owner): per a lectura, escriptura i descarregar amb
qualitat de propietari que pot compartir el document amb altres usuaris
(només s’aplica a persones individuals no a grups).
Tots els canvis que es fan sobre el document, per qualsevol usuari, queden reflectits
i apareixen en un històric en què especifica qui és l’autor de la modificació i en
quina data ha estat modificat.
Un cop tenim el grup creat si, per exemple, volem compartir un document amb tots
els membres del grup perquè el puguin modificar, seguirem els passos següents:
Figura 2.5. Zoho, compartir un document des de l’explorador de documents
1. Des de l’explorador de documents, pitjarem a la icona compartir (en anglès
share) del document com mostra la figura 2.5.
2. A la nova finestra Compartir Document, seleccionarem la pestanya de
Compartir grups (Group Share) i marcarem el grup que volem afegir i
el tipus de permisos que volem per al grup. Si volem que el document es
pugui editar marcarem l’opció de Col·laborar (Collaborators) tal com es
mostra a la figura 2.6.

46. Tractament informàtic de la informació 46 Eines d’Internet per a l’empresa
Figura 2.6. Zoho, finestra compartir un document
Quan un usuari del grup accedeixi al seu entorn de treball trobarà tots els
documents que ha creat a més dels documents que altres usuaris han volgut
compartir amb ell. Dins de la carpeta Documents compartits (en anglès Share
Docs) trobaran a la subcarpeta Compartits amb mi (en anglès Share To Me)
els documents que altres usuaris han compartit amb ells i en la subcarpeta
Compartits per mi (en anglès Share By Me) apareixeran els documents que
l’usuari ha compartit amb altres usuaris.
Cada cop que es comparteix un document, l’usuari destinatari rep un missatge
d’avís en el correu electrònic (vegeu la figura 2.7).
Figura 2.7. Zoho, missatge d’avís en el correu electrònic
i també una notificació dins de l’entorn de Zoho (vegeu la figura 2.8).

47. Tractament informàtic de la informació 47 Eines d’Internet per a l’empresa
Figura 2.8. Zoho, nova notificació d’avís dins Zoho
El document no solament pot ser modificat de manera individual per cada usuari,
sinó que també es pot treballar “en línia”, de manera que en un moment determinat
tots dos usuaris poden estar veient a la vegada el document i estar-lo editant.
Quan un usuari està editant un document i un altre es posa a veure el mateix
document, l’usuari editor rep un missatge com el que apareix a la figura 2.9.
Figura 2.9. Zoho, missatge de usuari mirant el document editat
A la finestra de col·laboradors apareixen els usuaris que estan participant en el
moment amb el document mirant-lo o editant-lo com mostra la figura 2.10.

48. Tractament informàtic de la informació 48 Eines d’Internet per a l’empresa
Figura 2.10. Zoho, finestra de col·laboradors
Si es vol establir un xat amb algun d’aquests usuaris es pot fer clic sobre el nom de
l’usuari a la finestra i apareixerà la finestra de xat on es pot començar una conversa
sobre el document com mostra la figura 2.11.
Figura 2.11. Zoho finestra de xat
Es pot revisar l’historial de modificacions fetes a un document a la finestra de
Versions, a la dreta de la finestra apareix el número de la versió, l’autor de la
modificació i el moment en què es va fer com mostra la figura 2.12.

49. Tractament informàtic de la informació 49 Eines d’Internet per a l’empresa
Figura 2.12. Zoho, finestra de versió
Aquesta manera de treballar és força útil, ja que l’última versió del document
sempre és la que hi ha en el gestor de documents, i diversos usuaris sempre
poden treballar sobre el mateix document, perquè qualsevol actualització que faci
un d’ells queda perfectament reflectida en el document que visualitza la resta
d’usuaris des del seu entorn.

51. Tractament informàtic de la informació 51 Eines d’Internet per a l’empresa
3. Administració d’espais web usant prestacions en línia
Dins de l’administració d’espais web usant prestacions en línia tractareu els temes
següents:
• Gestors de contingut. Veureu els privatius, els lliures i coneixereu com
elegir el més adient per a la vostra feina.
• Webs corporatives. Com crear i mantenir una web a partir de plantilles
existents a la xarxa.
• Blocs corporatius. Creareu i gestionareu un bloc, tot coneixent la seva
estructura i avantatges.
• Plataformes corporatives de comunicació o col·laboratives. Identificareu
els fòrums, xats i els wikis.
• Botigues virtuals. Coneixereu els components principals d’una botiga
virtual.
3.1 Gestors de continguts, privatius i lliures
Fer un web pot ser un treball complicat i molt laboriós si no es disposa de les eines
adequades. En el passat les eines eren bàsicament editors que permetien generar
una pàgina, que van evolucionar per incorporar el control de l’estructura de la web
i altres funcionalitats, però en general estaven enfocades més a la creació que al
manteniment. En els darrers anys s’ha desenvolupat el concepte de sistema de
gestió de continguts (content management systems o CMS). Es tracta d’eines que
permeten crear i mantenir un web amb facilitat, encarregant-se dels treballs més
tediosos que fins ara ocupaven el temps dels administradors de les webs.
Els gestors de continguts proporcionen un entorn que possibilita l’actualització,
manteniment i ampliació del web amb la col·laboració de múltiples usuaris. En
qualsevol entorn virtual aquesta és una característica important, que a més pot
ajudar a crear una comunitat cohesionada que participi més conjuntament.

52. Tractament informàtic de la informació 52 Eines d’Internet per a l’empresa
WYSIWYG
És l’acrònim de la frase anglesa
“What you see is what you get”
(el que veus és el que obtens).
En l’àmbit de la programació i el
disseny es refereix a la
tecnologia informàtica que
permet que el que es veu durant
l’edició o programació es
correspongui més o menys
acuradament amb el resultat
final.
3.1.1 Què és un CMS?
Els sistemes de gestió de continguts (content management systems o CMS)
són un programari que s’utilitza principalment per facilitar la gestió de webs,
ja sigui a Internet o en una intranet, i per això també són coneguts com a
gestors de contingut web (web content management o WCM). Cal tenir en
compte, però, que l’aplicació dels CMS no es limita només a les webs.
El 2003 James Robertson va proposar una divisió de les funcionalitats dels
sistemes de gestió de continguts en quatre categories: creació de contingut, gestió
de contingut, publicació i presentació.
Creació de contingut
Un CMS aporta eines perquè els creadors sense coneixements tècnics en pàgines
web puguin concentrar-se en el contingut. El més habitual és proporcionar un
editor de text WYSIWYG, en el qual l’usuari veu el resultat final mentre escriu, a
l’estil dels editors comercials, però amb un rang de formats de text limitat. Aquesta
limitació té sentit, ja que l’objectiu és que el creador pugui posar èmfasi en alguns
punts, però sense modificar gaire l’estil general del lloc web.
Hi ha altres eines com l’edició dels documents en XML, la utilització d’apli-
cacions ofimàtiques amb les que s’integra el CMS, la importació de documents
existents i els editors que permeten afegir marques, habitualment HTML, per
indicar el format i l’estructura d’un document.
Un CMS pot incorporar una o diverses d’aquestes eines, però sempre hauria de
proporcionar un editor WYSIWYG per la seva facilitat d’ús i la comoditat d’accés
des de qualsevol ordinador amb un navegador i accés a Internet.
Per a la creació del lloc pròpiament dit, els CMS aporten eines per definir
l’estructura, el format de les pàgines, l’aspecte visual, ús de patrons, i un sistema
modular que permet incloure funcions no previstes originalment.
Gestió de contingut
Els documents creats es dipositen en una base de dades central on també es
guarden la resta de dades del web, com són les dades relatives als documents
(versions fetes, autor, data de publicació i caducitat, etc.), dades i preferències
dels usuaris, l’estructura del web, etc.
L’estructura del web es pot configurar amb una eina que, habitualment, presenta
una visió jeràrquica del lloc i permet modificacions. Mitjançant aquesta estructura
es pot assignar un grup a cada àrea, amb responsables, editors, autors i usuaris
amb diferents permisos. Això és imprescindible per facilitar el cicle de treball

53. Tractament informàtic de la informació 53 Eines d’Internet per a l’empresa
(workflow) amb un circuit d’edició que va des de l’autor fins al responsable final
de la publicació. El CMS permet la comunicació entre els membres del grup i fa
un seguiment de l’estat de cada pas del cicle de treball.
Publicació
Una pàgina aprovada es publica automàticament quan arriba la data de publicació,
i quan caduca s’arxiva per a futures referències. En la seva publicació s’aplica el
patró definit per a tota la web o per la secció concreta on està situada, de manera
que el resultat final és un lloc web amb un aspecte consistent en totes les seves
pàgines. Aquesta separació entre contingut i forma permet que es pugui modificar
l’aspecte visual d’un lloc web sense afectar els documents ja creats i allibera els
autors de preocupar-se pel disseny final de les seves pàgines.
Presentació
Un CMS pot gestionar automàticament l’accessibilitat del web, amb suport de
normes internacionals d’accessibilitat com WAI, i adaptar-se a les preferències
o necessitats de cada usuari. També pot proporcionar compatibilitat amb els
diferents navegadors disponibles en totes les plataformes (Windows, Linux, Mac,
etc.). I la seva capacitat d’internacionalització li permet adaptar-se a l’idioma, el
sistema de mesures i la cultura del visitant.
El sistema s’encarrega de gestionar molts altres aspectes com són els menús de
navegació o la jerarquia de la pàgina actual dins el web, afegint enllaços de manera
automàtica. També gestiona tots els mòduls, interns o externs, que incorpori al
sistema. Així, per exemple, amb un mòdul de notícies es presentarien les novetats
aparegudes en un altre web, amb un mòdul de publicitat es mostraria un anunci o
missatge animat, i amb un mòdul de fòrum es podria mostrar, a la pàgina principal,
el títol dels últims missatges rebuts. Tot això amb els enllaços corresponents i,
evidentment, seguint el patró que els dissenyadors hagin creat.
3.1.2 Necessitat d’un CMS
En l’apartat anterior s’han presentat bastants motius per veure la utilitat d’un
sistema que gestioni un entorn web, però es podria pensar que no és necessari
per a un web relativament petit o quan no es necessiten tantes funcionalitats. Això
només podria ser cert per a un web amb unes poques pàgines estàtiques per al qual
no es prevegi un creixement futur ni moltes actualitzacions, cosa que no és gaire
realista. En qualsevol altre cas, la flexibilitat i escalabilitat que permeten aquests
sistemes justifiquen la seva utilització en pràcticament qualsevol tipus de web.
Molts usuaris particulars utilitzen CMS gratuïts per elaborar i gestionar les seves
webs personals, i obtenen webs dinàmics plens de funcionalitats. El resultat
que se’n deriva és superior al d’algunes empreses que es limiten a tenir pàgines
WAI
És l’acrònim de Web
Accessibility Initiative, que és el
grup de treball dins del W3C
encarregat de promoure les
pautes d’accessibilitat al
contingut web.

54. Tractament informàtic de la informació 54 Eines d’Internet per a l’empresa
CSS
(Cascading style sheets o fulls
d’estil en cascada) és un
llenguatge de fulls d’estil
utilitzat per descriure la
semàntica de presentació
(l’aspecte i format) d’un
document escrit en un llenguatge
de marques.
estàtiques que no aporten cap valor afegit.
Aquests són alguns dels punts més importants que fan útil i necessària la utilització
d’un CMS:
• Inclusió de noves funcionalitats al web. Aquesta operació pot implicar
la revisió de multitud de pàgines i la generació del codi que aporta les
funcionalitats. Amb un CMS això pot ser tan simple com incloure un mòdul
fet per tercers, sense que això suposi gaires canvis a la web. El sistema pot
créixer i adaptar-se a les necessitats futures.
• Manteniment de gran quantitat de pàgines. En una web amb moltes
pàgines només cal un sistema per distribuir els treballs de creació, edició
i manteniment amb permisos d’accés a les diferents àrees. També s’han
de gestionar les metadades de cada document, les versions, la publicació i
caducitat de pàgines i els enllaços trencats, entre altres aspectes.
• Reutilització d’objectes o components. Un CMS permet la recuperació
i reutilització de pàgines, documents, i en general de qualsevol objecte
publicat o emmagatzemat.
• Pàgines interactives. Les pàgines estàtiques arriben a l’usuari exactament
com estan emmagatzemades a la web. En canvi, les pàgines dinàmiques
no existeixen en el servidor tal com es reben en els navegadors, sinó
que es generen segons les peticions dels usuaris. D’aquesta manera quan
per exemple s’utilitza un cercador, el sistema genera una pàgina amb
els resultats que no existien abans de la petició. Per aconseguir aquesta
interacció, els CMS connecten amb una base de dades que fa de repositori
central de totes les dades de la web.
• Canvis de l’aspecte de la web. Si no hi ha una bona separació entre contingut
i presentació, un canvi de disseny pot comportar la revisió de moltes pàgines
per la seva adaptació. Els CMS faciliten els canvis amb la utilització, per
exemple, de l’estàndard CSS amb el qual s’aconsegueix la independència
de presentació i contingut.
• Consistència de la web. La consistència en una web no vol dir que totes les
pàgines siguin iguals, sinó que hi ha un ordre (visual) en lloc de caos. Un
usuari nota de seguida quan una pàgina no és igual que la resta de les de
la mateixa web pel seu aspecte, la disposició dels objectes o pels canvis en
la forma de navegar. Aquestes diferències provoquen sensació de desordre i
donen a entendre que la web ha estat dissenyada per professionals. Els CMS
poden aplicar un mateix estil en totes les pàgines amb l’esmentat CSS, i
aplicar una mateixa estructura mitjançant patrons de pàgines.
• Control d’accés. Controlar l’accés a un web no consisteix simplement
a permetre l’entrada a la web, sinó que comporta gestionar els diferents
permisos a cada àrea del web aplicats a grups o individus.

55. Tractament informàtic de la informació 55 Eines d’Internet per a l’empresa
3.1.3 CMS comercials i de codi obert
Es pot fer una primera divisió dels CMS segons el tipus de llicència escollit. D’una
banda hi ha els CMS comercialitzats per empreses que consideren el codi font
un actiu més que han de mantenir en propietat, i que no permeten que tercers hi
tinguin accés. Per l’altra banda tenim els de codi font obert, desenvolupats per
individus, grups o empreses que permeten l’accés lliure i la modificació del codi
font.
La disponibilitat del codi font possibilita que es facin personalitzacions del
producte, correccions d’errors i desenvolupament de noves funcions. Aquest fet és
una garantia que el producte podrà evolucionar fins i tot després de la desaparició
del grup o empresa creadora.
Algunes empreses també donen accés al codi, però només amb l’adquisició d’una
llicència especial o després de la seva desaparició. Generalment les modificacions
només poden fer-les els mateixos desenvolupadors, i sempre segons les seves
prioritats.
Els CMS de codi obert són molt més flexibles en aquest sentit, però es podria
considerar que l’eina comercial serà més estable i coherent en estar desenvolupada
per un mateix grup. A la pràctica aquest avantatge no és tan gran, ja que els CMS
de codi obert també estan coordinats per un únic grup o per empreses, de manera
similar als comercials.
Utilitzar una eina de gestió de continguts de codi obert té un altre avantatge que fa
decidir-se a la majoria d’usuaris: el seu cost. Habitualment tot el programari de
codi obert és d’accés lliure, és a dir, sense cap cost en llicències. Només en casos
aïllats es fan distincions entre empreses i entitats sense ànim de lucre o particulars.
En comparació, els productes comercials poden arribar a tenir un cost que només
una gran empresa pot assumir.
Pel que fa al suport, els CMS comercials acostumen a donar suport professional,
amb un cost elevat en molts casos, mentre que els de codi obert es basen més
en les comunitats d’usuaris que comparteixen informació i solució als problemes.
Les formes de suport es poden barrejar, i així trobem CMS de codi obert amb
empreses que ofereixen serveis de valor afegit i amb comunitats d’usuaris actives.
En el cas comercial també passa, però el cost de les llicències fa que el gran públic
es decanti per altres opcions i, per tant, les comunitats de suport són més petites.
Un problema que acostuma a tenir el programari de codi obert és la documentació,
generalment escassa, dirigida a usuaris tècnics o mal redactada. Aquest problema
s’agreuja en el cas dels mòduls desenvolupats per tercers, que no sempre incorpo-
ren les instruccions del seu funcionament de manera completa i entenedora.
Al mercat hi ha CMS de qualitat tant comercials com de codi obert. Molts CMS
de codi obert estan poc elaborats (encara que en plena evolució), però també el
trobem entre els comercials. En definitiva, un bon CMS de codi obert és molt
més econòmic que el seu homòleg comercial, amb l’avantatge de disposar de tot