SlideShare a Scribd company logo

Taller prehistòria

Prehistòria Primer ESO

1 of 106
Download to read offline
LA PREHISTÒRIA
Lourdes Escobar. Primer d’ ESO
1- Cronologia
La Prehistòria comprèn un
llarg període de temps que
s’ inicia amb l’ origen de l’
espècie humana, fa més de
dos milions d’ anys i arriba
fins a la invenció de l’
escriptura cap al 3500 a.C
2. Procés d’ evolució humana
Fa uns sis milions d’ anys es va produir un escalfament de la Terra que va provocar la
desaparició d’ immenses zones de bosc. Obligats per la necessitat, alguns primats africans van
començar una lenta evolució per adaptar-se al nou medi. Sense grans qualitats físiques però
amb capacitat per actuar en grup, van deixar els arbres i es van endinsar per la sabana. Eren
els primers homínids, que amb el temps van esdevenir l’ espècie humana.
Homínid que
utilitza bastons i
pedres per fer
algunes tasques.
Considerat el
primer humà.
Va colonitzar
Europa i Àsia
Sorgeix a l’ Orient Mitjà i
es va desenvolupar a
Europa, va conviure amb
el homo sapiens sapiens
però es va extingir.
El seu aspecte i
complexitat cerebral
són com home
actual. Va
colonitzar Amèrica i
Oceania.
•Posició vertical i marxa bípeda. Major camp de visió i mans alliberades per poder manipular i fabricar estris.
• la posició del cap en equilibri damunt el tronc va fer que augmentés la capacitat cranial i que es desenvolupés el
cervell.
•Augment de l’ alçada i disminució de la llargària dels braços.
•Disminució de la quantitat de pèl que cobreix el cos
•Gràcies a l´ús d’ estris i al foc es van produir canvis en l’ alimentació. Això condueix a la disminució de la mida de
les mandíbules i de les dents.
• Aparició del mentó i del front pla
• La intel·ligència es va anar incrementant i va millorar la capacitat de comunicar-se, així apareix el llenguatge.
•Els humans van ser capaços de crear instruments per controlar el medi i transmetre les tècniques i els
coneixements a les generacions posteriors.
•...
El procés, que anomenem hominització, és el conjunt de canvis que converteixen els primats en éssers humans.
Aquest procés va ser lent i complex.
Taller prehistòria
Taller prehistòria

More Related Content

What's hot

7. agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal
7. agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal7. agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal
7. agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestalAnabernabeu
 
Edat dels metalls
Edat dels metallsEdat dels metalls
Edat dels metallsjmontija
 
L'edat dels matalls
L'edat dels matallsL'edat dels matalls
L'edat dels matallsjoanmolar
 
Megalitisme
MegalitismeMegalitisme
Megalitismewaganupa
 
Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratorisvicentaros
 
5 El Sector Primari
5   El Sector Primari5   El Sector Primari
5 El Sector Primarijordimanero
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metallsaroki
 
Cròniques de la veritat oculta
Cròniques de la veritat ocultaCròniques de la veritat oculta
Cròniques de la veritat ocultaannacasellas
 
Les famílies d’eines
Les famílies d’einesLes famílies d’eines
Les famílies d’eineskiaosa
 
El relleu insular
El relleu insularEl relleu insular
El relleu insularvicentaros
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaMarigregor
 
El relleu peninsular.
El relleu peninsular.El relleu peninsular.
El relleu peninsular.Marcel Duran
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)AranBonamusa
 
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r BatxilleratL'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r BatxilleratMarta Molina
 
La vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjanaLa vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjanapcvcolegioaltet
 
T3 Regnes Cristians
T3 Regnes CristiansT3 Regnes Cristians
T3 Regnes CristiansMaria Polo
 

What's hot (20)

7. agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal
7. agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal7. agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal
7. agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal
 
Edat dels metalls
Edat dels metallsEdat dels metalls
Edat dels metalls
 
L'edat dels matalls
L'edat dels matallsL'edat dels matalls
L'edat dels matalls
 
Megalitisme
MegalitismeMegalitisme
Megalitisme
 
Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratoris
 
La fi del mon antic
La fi del mon anticLa fi del mon antic
La fi del mon antic
 
5 El Sector Primari
5   El Sector Primari5   El Sector Primari
5 El Sector Primari
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
 
Mar i cel
Mar i celMar i cel
Mar i cel
 
Els Reis Catòlics
Els Reis CatòlicsEls Reis Catòlics
Els Reis Catòlics
 
Cròniques de la veritat oculta
Cròniques de la veritat ocultaCròniques de la veritat oculta
Cròniques de la veritat oculta
 
Les famílies d’eines
Les famílies d’einesLes famílies d’eines
Les famílies d’eines
 
El relleu insular
El relleu insularEl relleu insular
El relleu insular
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
El relleu peninsular.
El relleu peninsular.El relleu peninsular.
El relleu peninsular.
 
L'Edat Moderna
L'Edat ModernaL'Edat Moderna
L'Edat Moderna
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
 
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r BatxilleratL'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat
 
La vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjanaLa vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjana
 
T3 Regnes Cristians
T3 Regnes CristiansT3 Regnes Cristians
T3 Regnes Cristians
 

Viewers also liked

treball de les eines
treball de les einestreball de les eines
treball de les einescaarlota_13
 
Historia de la Tecnología - Primeras Civilizaciones
Historia de la Tecnología - Primeras Civilizaciones Historia de la Tecnología - Primeras Civilizaciones
Historia de la Tecnología - Primeras Civilizaciones Brissergy Parra Fuenmayor
 
Eines Del Taller De Tecnologia
Eines Del Taller De TecnologiaEines Del Taller De Tecnologia
Eines Del Taller De TecnologiaJordi Mercader
 
Presentación sobre Historia de la Tecnología
Presentación sobre Historia de la TecnologíaPresentación sobre Historia de la Tecnología
Presentación sobre Historia de la Tecnologíaangel micelti
 
Herramientas Para Madera
Herramientas Para MaderaHerramientas Para Madera
Herramientas Para MaderaOscar Ayuso
 
Nuestro pequeño proyecto sobre la prehistoria
Nuestro pequeño proyecto sobre la prehistoriaNuestro pequeño proyecto sobre la prehistoria
Nuestro pequeño proyecto sobre la prehistoriaYoli Calabres
 
Linea de tiempo tecnologias
Linea de tiempo tecnologiasLinea de tiempo tecnologias
Linea de tiempo tecnologiasMariitaher
 

Viewers also liked (9)

treball de les eines
treball de les einestreball de les eines
treball de les eines
 
Historia de la Tecnología - Primeras Civilizaciones
Historia de la Tecnología - Primeras Civilizaciones Historia de la Tecnología - Primeras Civilizaciones
Historia de la Tecnología - Primeras Civilizaciones
 
Eines Del Taller De Tecnologia
Eines Del Taller De TecnologiaEines Del Taller De Tecnologia
Eines Del Taller De Tecnologia
 
Presentación sobre Historia de la Tecnología
Presentación sobre Historia de la TecnologíaPresentación sobre Historia de la Tecnología
Presentación sobre Historia de la Tecnología
 
Projecte La prehistoria 5è
Projecte La prehistoria 5èProjecte La prehistoria 5è
Projecte La prehistoria 5è
 
Herramientas Para Madera
Herramientas Para MaderaHerramientas Para Madera
Herramientas Para Madera
 
Nuestro pequeño proyecto sobre la prehistoria
Nuestro pequeño proyecto sobre la prehistoriaNuestro pequeño proyecto sobre la prehistoria
Nuestro pequeño proyecto sobre la prehistoria
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
Linea de tiempo tecnologias
Linea de tiempo tecnologiasLinea de tiempo tecnologias
Linea de tiempo tecnologias
 

Similar to Taller prehistòria (20)

U 7-l'origen dels humans
U 7-l'origen dels humansU 7-l'origen dels humans
U 7-l'origen dels humans
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
Resum la prehistòria
Resum la prehistòriaResum la prehistòria
Resum la prehistòria
 
El origen i l’evolució del home
El origen i l’evolució del homeEl origen i l’evolució del home
El origen i l’evolució del home
 
Homínids, evolució humana
Homínids, evolució humanaHomínids, evolució humana
Homínids, evolució humana
 
Portes obertes prehistoria 3r a
Portes obertes prehistoria 3r aPortes obertes prehistoria 3r a
Portes obertes prehistoria 3r a
 
Sortida al parc de la Draga de Banyoles 1r eso
Sortida al parc de la Draga de Banyoles 1r esoSortida al parc de la Draga de Banyoles 1r eso
Sortida al parc de la Draga de Banyoles 1r eso
 
La prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antigaLa prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antiga
 
La prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antigaLa prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antiga
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
Els Primers Humans
Els Primers HumansEls Primers Humans
Els Primers Humans
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
Preguntes i respostes tema 5 prehistòria
Preguntes i respostes  tema 5 prehistòriaPreguntes i respostes  tema 5 prehistòria
Preguntes i respostes tema 5 prehistòria
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
Prehistòria 1
Prehistòria 1Prehistòria 1
Prehistòria 1
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
PRIMER ESO: Prehistòria
PRIMER ESO: PrehistòriaPRIMER ESO: Prehistòria
PRIMER ESO: Prehistòria
 
Els dinosaures cole ppt1997.ppt tt copia
Els dinosaures cole ppt1997.ppt tt   copiaEls dinosaures cole ppt1997.ppt tt   copia
Els dinosaures cole ppt1997.ppt tt copia
 
Prehistòria
Prehistòria Prehistòria
Prehistòria
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 

More from Lourdes Escobar

apunts d'història de l'art sobre realisme a l'art
apunts d'història de l'art sobre realisme a l'artapunts d'història de l'art sobre realisme a l'art
apunts d'història de l'art sobre realisme a l'artLourdes Escobar
 
rúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdf
rúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdfrúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdf
rúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdfLourdes Escobar
 
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacional
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacionalArt islàmic a la Península Ibèrica i internacional
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacionalLourdes Escobar
 
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdflpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdfLourdes Escobar
 
Campanya primer A. Connectant mons.
Campanya primer A. Connectant mons. Campanya primer A. Connectant mons.
Campanya primer A. Connectant mons. Lourdes Escobar
 
climes i paisatges de la Terra. Primera part
climes i paisatges de la Terra. Primera partclimes i paisatges de la Terra. Primera part
climes i paisatges de la Terra. Primera partLourdes Escobar
 
Unitat2. Les formes de la TErra
Unitat2. Les formes de la TErraUnitat2. Les formes de la TErra
Unitat2. Les formes de la TErraLourdes Escobar
 
Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part. Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part. Lourdes Escobar
 
Guerracivil lourdes. 2018-2019
Guerracivil lourdes. 2018-2019Guerracivil lourdes. 2018-2019
Guerracivil lourdes. 2018-2019Lourdes Escobar
 
L'art de finals del segle xix
L'art de finals del segle xixL'art de finals del segle xix
L'art de finals del segle xixLourdes Escobar
 
Revoltes liberals a Europa després de la Restauració. Eixos cronològics
Revoltes liberals a Europa després de la Restauració. Eixos cronològicsRevoltes liberals a Europa després de la Restauració. Eixos cronològics
Revoltes liberals a Europa després de la Restauració. Eixos cronològicsLourdes Escobar
 
Unitat7 lpocadentreguerres
Unitat7 lpocadentreguerresUnitat7 lpocadentreguerres
Unitat7 lpocadentreguerresLourdes Escobar
 

More from Lourdes Escobar (20)

apunts d'història de l'art sobre realisme a l'art
apunts d'història de l'art sobre realisme a l'artapunts d'història de l'art sobre realisme a l'art
apunts d'història de l'art sobre realisme a l'art
 
rúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdf
rúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdfrúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdf
rúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdf
 
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacional
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacionalArt islàmic a la Península Ibèrica i internacional
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacional
 
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdflpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
 
Campanya b
Campanya bCampanya b
Campanya b
 
Campanya primer A. Connectant mons.
Campanya primer A. Connectant mons. Campanya primer A. Connectant mons.
Campanya primer A. Connectant mons.
 
Campanya primer c (1)
Campanya primer c (1)Campanya primer c (1)
Campanya primer c (1)
 
climes i paisatges de la Terra. Primera part
climes i paisatges de la Terra. Primera partclimes i paisatges de la Terra. Primera part
climes i paisatges de la Terra. Primera part
 
Lourdes Escobar
Lourdes EscobarLourdes Escobar
Lourdes Escobar
 
La Hidrosfera
La HidrosferaLa Hidrosfera
La Hidrosfera
 
Unitat2. Les formes de la TErra
Unitat2. Les formes de la TErraUnitat2. Les formes de la TErra
Unitat2. Les formes de la TErra
 
Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part. Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part.
 
Guerracivil lourdes. 2018-2019
Guerracivil lourdes. 2018-2019Guerracivil lourdes. 2018-2019
Guerracivil lourdes. 2018-2019
 
L'art de finals del segle xix
L'art de finals del segle xixL'art de finals del segle xix
L'art de finals del segle xix
 
Imperialisme2 lourdes
Imperialisme2 lourdesImperialisme2 lourdes
Imperialisme2 lourdes
 
Invents
InventsInvents
Invents
 
Revoltes liberals a Europa després de la Restauració. Eixos cronològics
Revoltes liberals a Europa després de la Restauració. Eixos cronològicsRevoltes liberals a Europa després de la Restauració. Eixos cronològics
Revoltes liberals a Europa després de la Restauració. Eixos cronològics
 
Franquisme segona part
Franquisme segona partFranquisme segona part
Franquisme segona part
 
Guerra Civil espanyola
Guerra Civil espanyolaGuerra Civil espanyola
Guerra Civil espanyola
 
Unitat7 lpocadentreguerres
Unitat7 lpocadentreguerresUnitat7 lpocadentreguerres
Unitat7 lpocadentreguerres
 

Recently uploaded

Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptxNormes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptxM Àngels LP
 
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfPràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfRaulGomez822561
 
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfU4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfacordobasastre
 
- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -Luis Miguel García
 
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSL'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSSilviatecno
 
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERADOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERAsmartinselles
 
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdfEscolaRoserCapdevila18
 
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfU4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfcasiexpo10
 
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdfLiquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdfEscolaRoserCapdevila18
 
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Neus Lorenzo
 

Recently uploaded (10)

Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptxNormes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
Normes d'us a l'aula d'informàtica (1).pptx
 
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfPràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
 
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfU4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
 
- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -
 
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSL'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
 
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERADOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
 
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
 
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfU4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
 
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdfLiquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
 
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
 

Taller prehistòria

  • 2. 1- Cronologia La Prehistòria comprèn un llarg període de temps que s’ inicia amb l’ origen de l’ espècie humana, fa més de dos milions d’ anys i arriba fins a la invenció de l’ escriptura cap al 3500 a.C
  • 3. 2. Procés d’ evolució humana Fa uns sis milions d’ anys es va produir un escalfament de la Terra que va provocar la desaparició d’ immenses zones de bosc. Obligats per la necessitat, alguns primats africans van començar una lenta evolució per adaptar-se al nou medi. Sense grans qualitats físiques però amb capacitat per actuar en grup, van deixar els arbres i es van endinsar per la sabana. Eren els primers homínids, que amb el temps van esdevenir l’ espècie humana. Homínid que utilitza bastons i pedres per fer algunes tasques. Considerat el primer humà. Va colonitzar Europa i Àsia Sorgeix a l’ Orient Mitjà i es va desenvolupar a Europa, va conviure amb el homo sapiens sapiens però es va extingir. El seu aspecte i complexitat cerebral són com home actual. Va colonitzar Amèrica i Oceania.
  • 4. •Posició vertical i marxa bípeda. Major camp de visió i mans alliberades per poder manipular i fabricar estris. • la posició del cap en equilibri damunt el tronc va fer que augmentés la capacitat cranial i que es desenvolupés el cervell. •Augment de l’ alçada i disminució de la llargària dels braços. •Disminució de la quantitat de pèl que cobreix el cos •Gràcies a l´ús d’ estris i al foc es van produir canvis en l’ alimentació. Això condueix a la disminució de la mida de les mandíbules i de les dents. • Aparició del mentó i del front pla • La intel·ligència es va anar incrementant i va millorar la capacitat de comunicar-se, així apareix el llenguatge. •Els humans van ser capaços de crear instruments per controlar el medi i transmetre les tècniques i els coneixements a les generacions posteriors. •... El procés, que anomenem hominització, és el conjunt de canvis que converteixen els primats en éssers humans. Aquest procés va ser lent i complex.
  • 7. El procés es va iniciar a Àfrica quan un canvi de clima va fer desaparèixer zones de selva i obligà a alguns primats a adaptar-se a un món sense arbres. No tenien grans qualitats físiques però van saber organitzar-se i treballar en grup. Així van esdevenir els primers homínids.
  • 9. 3. Paleolític: caçadors, recol·lectors i nòmades El Paleolític, és el primer període prehistòric. Els ésser humans eren nòmades, no tenien una residència fixa. Es desplaçaven en busca d’ aliments i millors condicions de vida (temperatures, refugis, fugir dels perills...). Vivien de la cacera, la rapinya i la recol·lecció. Van dominar el foc i van fabricar instruments amb pedres, óssos d’ animals, fustes...
  • 10. campament neandertal3.1 On viuen? Instal·laven els campaments en llocs situats a prop d’ un corrent d’ aigua per poder-se abastir.
  • 11. Cova Habitaven a l’ entrada de coves naturals però no solien ocupar-ne l’ interior, massa fosc i humit.
  • 12. Abric paret amb visera que serveix per aixoplugar-se. A vegades creen una mena de porxo amb fustes i pells d’ animals.
  • 13. Tipi Tenen grans avantatges. Al ser nòmades i canviar sovint d’ espais aquest sistema els va molt bé. Només han de enrotllar les pells als pals de les tendes. Tant el tipis com les cabanes s’utilitzen molt en les estepes, zones en les quals no hi ha coves ni abrics. D’aquestes tendes realment només es conserven els cercles de pedres que aguantaven les pells, perquè tota la resta del material s’ ha perdut amb el pas del temps.
  • 15. 3.2 Com obtenen els aliments? Els primers éssers humans vivien d’ allò que obtenien de la natura, sense produir aliments. Per això diem que eren depredadors. Caçaven animals, pescaven, aplegaven fruits, rapinyaven...
  • 16. Cos a cos, utilitzant llances, fletxes, propulsors... Tècniques de caça
  • 18. Fent caure l’ animal per penya-segats o a paranys
  • 20. Pesca amb arpó Possiblement es reservaria a la canalla al ser menys perillosa.
  • 21. En ocasions es transporta tot l’animal cap la cova o poblat, això ho saben per que després al poblat s’han trobat les restes del triatge que s’ha fet de l’animal, parts abandonades i que no són menjades i les que si que tenen marques. Què es fa amb l’ animal caçat?
  • 22. Però de vegades si l’animal es molt gran o estan molt lluny del campament el que fan es triar les parts que més els interessen i la resta de l’animal la deixen abandonada. El que més els agradava són els ossos llargs, i sobretot les parts toves: moll de la columna, fetge, cervell,... que a més a més són les parts més nutritives.
  • 23. També recol·lecten i rapinyen Hi ha constància de pràctiques caníbals
  • 24. 3.3Eines Les primeres eines de pedra eren simples còdols tallats i bifaços que tenien una utilitat polivalent: tallar, cavar, partir, perforar. Amb el temps les eines es van fer més petites i especialitzades en una funció com els raspadors per adobar les pells, ganivets per escorxar animals, puntes de fletxes i llances, agulles per cosir, arpons per pescar, hams...
  • 25. sílex El sílex és un tipus de roca que es troba en determinades zones, per tant s’ haurien de desplaçar per tal de trobar-la i així fabricar les seves eines. En el Paleolític i Neolític, no coneixien els metalls per la qual cosa es veien obligats a utilitzar pedres resistents i tallants com el sílex. També s’ han trobat utensilis fets de quars, obsidiana i altres. Materials
  • 28. Puntes de fletxa i llança
  • 34. Ganivet arpons Recorda que a més a més del sílex fan servir altres materials com: ós, banya, fusta, obsidiana, quars...
  • 35. 3.4 . El foc Fa uns 1.900.000 anys l’ Homo erectus va controlar el foc
  • 36. Caça i defensa Il·luminació i escalfor Nova manera de preparar els aliments (millors digestions i menys malalties ) Colpejant dues pedres Rotació o fregació Com s’ obté? Per a què serveix?
  • 38. Cohesió del grup al voltant del foc. Llenguatge
  • 39. Activitat a un campament
  • 40. 3.5 Art i creences Fa uns 30.000 anys a les parets de les coves i dels abrics rocallosos, l’ homo sapiens sapiens va començar a pintar-hi motius diversos: la silueta de les mans, símbols, animals i escenes de cacera o de la vida quotidiana.
  • 41. Utilitzen pinzells fets amb fibres vegetals o pels d’ animals, potes de conill, plomes, les pròpies mans... Per obtenir els colors utilitzen roques polvoritzades, sang, carbó...que aglutinen amb greix d’ animal, ou... Moltes vegades aprofiten els sortints de les roques per donar volum a les figures, algunes estan envoltades d’ un traç extern gruixut. Hi ha de monocromes i també de policromes.
  • 43. Rituals màgics propiciadors de la caça, santuaris???? Estil franc-cantàbric: Estil naturalista, apareixen animals aïllats o en grup.. Mai formen una escena. Trobem símbols però no figures humanes.
  • 44. Brau de la cova de Las Caus a França
  • 46. Bisons d’ Altamira a Cantàbria
  • 48. Estil mediterrani o llevantí: apareixen figures humanes esquemàtiques i escenes de caça i de vida quotidiana.
  • 49. Pintura de la Roca dels Moros, al Cogul, Lleida
  • 50. Abric dels Cavalls a Tírig Alt Maestrat
  • 52. Venus Representen una figura de dona amb una gran exageració de les parts del cos relacionades amb la maternitat/fecunditat. Per això han estat relacionades amb el culte a la fecunditat de la Terra i la reproducció del grup tribal. Venus de Willendorf a Àustria
  • 53. Relleus i gravat Decoren plaquetes de pissarra o calcita amb animals gravats o pintats, adornen propulsors amb formes diverses, fan penjolls d’ os o d’ ivori.
  • 55. Primeres creences religioses Fa uns 80.000 anys els neandertals començaren a enterrar els seus morts. En els enterraments, que podien ser individuals o col·lectius, els difunts s’ acompanyaven d’ objectes (peces de sílex, guarniments, flors..) que coneixem amb el nom d’ aixovar funerari.
  • 57. 4. Neolític: agricultors, ramaders i sedentaris Fa uns 10.000 anys, unes noves condicions climàtiques temperen el clima. Espècies adaptades al fred desapareixen i la caça escasseja en algunes zones. Els homes i les dones comencen a domesticar animals i plantes i amb la implantació de l’ agricultura i de la ramaderia van començar la producció d’ aliments. Aquesta nova etapa és coneix com a Neolític, que significa pedra nova.
  • 58. Les possibles causes de l’ aparició del neolític
  • 59. 4.1 Nova activitat econòmica Observant la naturalesa van aprendre que les llavors col·locades sota terra germinen i donen lloc a una nova planta. Aquest descobriment els portarà a conrear cereals i llegums. Naixia l’ agricultura.
  • 61. L’ agricultura i la domesticació d’ animals va començar en una zona de l’ orient Pròxim que coneixem com el Creixent Fèrtil, regada pels rius Tigris i Èufrates. De forma simultània apareix a la vall de l’ Indus a Índia, a la vall del riu Hung He a Xina, a la vall del Song Hong a Vietnam, als altiplans de Centreamèrica a Mèxic i a la serralada del Andes a Perù. A partir del VII mil·lenni a.C els Neolític es va escampar per Europa procedent del Creixent Fèrtil.
  • 62. Observant els animals del seu voltant van aconseguir domesticar-los. Naixia la ramaderia.
  • 64. 4.2 Noves eines i estris
  • 66. Noves tècniques: el poliment de la pedra, que n’ eliminava les rugositats de la superfície, va fer possible la fabricació de noves eines. Destral neolítica Bifaç del Paleolític
  • 70. 4.4 Les noves activitats generen noves necessitats Ceràmica: emmagatzemar, transportar i coure els aliments
  • 73. Teixits: elaboraven vestits i abrigalls. Feien servir un fus amb el qual convertien les fibres naturals com la llana o el lli, en fils llargs, i un teler, que facilitava el trenat d’ aquest fils per elaborar el teixit.
  • 74. Teler
  • 75. L’ interès per l’ ornamentació creix. La utilització de pedres semiprecioses polides per elaborar joies i objectes de culte va comportar el desenvolupament de la mineria.
  • 79. 5. Edat dels metalls Els colors et donaran La pista!!! La metal·lúrgia es va iniciar a l’ Orient Pròxim cap al V mil·lenni a.C. Metall tou que es deforma ràpidament Barreja de coure i estany. És més dur i tallant. Metall mal·leable, dur, resistent i molt apte per fabricar eines i armes
  • 80. Evolució de la tècnica -Colpejant en fred -Forja: es colpeja el metall aplicant foc i calor -Fosa: fondre el metall i donar la forma desitjada -Siderúrgia: tecnologia més complicada amb altes temperatures
  • 81. Primeres ciutats construïdes de manera ordenada : muralles, edificis principals, carrers, muralles...Comandades per un cap o rei que les governava Intercanvi i comerç gràcies a l’ aparició d’ excedent.
  • 82. Nou utillatge Roda de la ciutat d’ Ur. 3500 a.C. Primera roda de fusta trobada. Vas campaniforme
  • 83. -Arada tirada per bous -Torns per a l’ elaboració de ceràmica -Obres d’ enginyeria : dics, canals, rec… per tal d’ augmentar la producció agrícola. -Divisió del treball i especialització (metal·lúrgics, joiers, terrissaires...). -Augmenten les diferències socials. Molt clar als aixovars funeraris. navegació
  • 84. Edat del bronze aixovar funerari: indicador de diferències socials
  • 85. • Fíbules i estatuetes…
  • 87. A partir del V mil·leni a.C 5.1 MEGALITISME: s’ aixequen uns monuments construïts amb grans blocs de pedra que s’ anomenen megàlits.
  • 88. Stonehenge i poblat dels constructors. Cromlec: culte al sol, agrari, calendari...?????
  • 90. Menhirs i alineació de menhirs Commemoratius, marca de territori...?????
  • 94. Talaiots Son construcciones de piedra de gran tamaño en forma de torre, pudiendo alcanzar hasta 8 m. de altura, con un promedio de 15 m. de diámetro en la base. Los más desarrollados presentan habitáculos en torno a una columna central de piedra. Destacan los de Sant Agustí Vell, en Migjorn, Torrelló y Trepucó -éste de casi 26 m de diámetro de base- en Maó y Alaior, y, también en Alaior, los Torrauba d'en Salord y Torre d'en Gaumés. En la zona de Ciutadella, Torrellafuda, Santa Mònica, en Migjorn, y Son Catlar. Talaiot de Torello
  • 95. Taules Cumplían funciones de templo, y presentan una figura de T enorme, formada con gigantescas lajas rectangulares. Las más notables son Torre Trencada, Talatí de Dalt -con una pilastra oblicua apuntalando el soporte, una rareza- Torrellissá Nou, Trepucó, y la del conjunto de Torrauba den Salord, cuya enorme base vertical está enterrada hasta 2 m. de profundidad.
  • 96. La Naveta dels Tudons es el monumento más conocido, y es, en efecto, la catedral de las construcciones prehistóricas. Con dos plantas, tiene 13,5 m. de longitud y una anchura máxima de 6,4 m. con una altura de 4,25 m. El ábside recuerda una proa , por lo que el símil con una embarcación invertida es perfectamente válido. Se admite el destino funerario de las navetas, pero la cantidad de leyendas que han nacido en torno a ésta es bastante numerosa. Naveta d'es Tudons
  • 97. 6. La Prehistòria a la Península Ibèrica Les restes més antigues del poblament humà de la Península Ibèrica s’ han trobat al jaciment d’ Atapuerca a Burgos i tenen una antiguitat de 800.000 anys. Són les restes de l’ Homo antecessor. A la Cova de l’ Aragó, a Talteüll (Rosselló, Catalunya Nord), s’ hi ha trobat restes humanes de fa uns 450.000 anys. A Catalunya les restes humanes més antigues trobades daten de 45.000 anys d’ antiguitat. Es tracta d’ una dona neandertal d’ edat avançada trobada a Banyoles. Durant el Paleolític Superior (40000-8000 a.C), els homes i les dones sapiens sapiens van ocupar tota la Península i van deixar mostres de pintures, fogars, art moble ... Homo antecessor
  • 98. Mandíbula de Banyoles L’ home de Talteüll caminava dret, era molt robust, estava mancat de mentó i les seves dents eren voluminoses.
  • 99. El Neolític va arribar a la Península Ibèrica cap al VI mil·leni a.C i per influència d’ altres pobles arribats de la Mediterrània Oriental. A la costa mediterrània és on trobem els principals jaciments. Les primeres comunitats neolítiques catalanes practicaven l’ agricultura i la ramaderia. S’ han trobat restes de ceràmica cardial, cabanes, necròpolis... Molt destacables són les mines de variscita de Can Tintorer a Gavà de les quals ja hem parlat. Aspecte d’un poblat neolític català segons una recreació de Mar H. Pongilupi.
  • 100. Cap al II mil·leni la metal·lúrgia es va estendre per tota la Península. Als jaciments s’ han trobat estris metàl·lics, restes de poblats amb estructura urbana i enterraments amb aixovars. El megalitisme es va difondre així com la ceràmica del vas campaniforme decorada amb motius geomètrics. 2300 a.C. Recreació de la Cultura de los Millares a Almeria.
  • 101. 1700- 1000 a.C Cultura del bronze d’ El Argar: s’ estengué per Almeria, Múrcia, Màlaga i Granada, amb poblats fortificats als turons i enterraments individuals.
  • 102. Cap al I mil·lenni a.c el ferro va arribar a la Península de la mà dels pobles indoeuropeus que procedents del centre d’ Europa travessaren els Pirineus. També fenicis, grecs i cartaginesos, que arribaren a les costes mediterrànies aportaren coneixements. El pobles indoeuropeus van introduir també un nou ritual funerari, el de la incineració, que es coneix com a camps d’ urnes. Urna bicònica
  • 103. Els Vilars. Arbeca. Lleida També es van estendre els poblats amb una estructura urbana més complexa. Es situaven a prop de rius, en elevacions i estaven envoltats de muralles i fortificacions.
  • 105. Paleolític Fa uns 3.500.000.000 anys Neolític Fa uns 10.000 anys

Editor's Notes

  1. BRASSEMPOUY. Abri Debalen
  2. Venus de Lespugue Venus de Willendorf