Altruismo, psicologia social, ayuda, psicologia, sociologia

1. altruisme i conducta
d’ajuda

2. Altruisme i conducta d’ajuda
AJUDA: acció que té com a conseqüència
proporcionar algun benefici a una altra
persona.
ALTRUISME: acció d’ajuda que proporciona
més beneficis al receptor que a la persona
que la realitza.
COOPERACIÓ: dues o més persones
s’uneixen per col·laborar en l’obtenció
d’una meta comuna que serà beneficiosa
per a tots els implicats
CONDUCTA
PROSOCIAL

3. Quan ajuda la gent?
1. Característiques de la situació
La jove de Kitty Genovese va ser
apunyalada i violada pel seu assassí una
nit de 1964
45 38 0
Com és possible que cap dels testimonis
ajudés a la dona? Per què ajudem i per
què no ajudem?

4. Els psicòlegs Darley & Latané anomenen efecte espectador
(bystander effect) a la conducta segons la qual és més
probable que intervinguem en una situació d'emergència quan
estem sols que quan hi ha més persones.
Al subjecte experimental se li diu que
participarà en un debat sobre
“problemes personals”. La conversa té
lloc a través d'un intercomunicador i,
per tant, no veu a les altres persones
directament.
.
Es dissenyen diferents situacions
segons el número de persones amb
les quals parla (2, 3, 4, etc.)
Durant les converses, una de les
persones fingeix tenir un atac epilèptic.
Com es comportarà el subjecte
experimental? Demanarà ajut? Quan?
1 2 3 4
0
2
4
6
8
10
12
Temps de reacció en funció del tamany
del grup

5. Difusió de responsabilitat: quan la situació,
independentment de que sigui ambigua, compta amb la
presència de més d’un subjecte, ningú se sent especialment
responsable d’actuar.

6. Al subjecte experimental se li diu que participarà en un test qualsevol. Dins d’una
sala comença a omplir un qüestionari, i al cap d’un moment la sala es comença a
omplir de fum.
Es dissenyen diferents situacions segons el número de persones amb les quals
està a la sala (sol, 2 subjectes ingenus, 2 investigadors). Els còmplices tenen la
instrucció d’actuar com si no passés res.
1 SUBJECTE: 75%
2 SUBJECTES: 38%
2 INVESTIGADORS: 10 %

7. Ignorància pluralista: quan la situació és ambigua i cap
subjecte compta amb informació precisa, llavors ningú vol
aparentar sentir-se alarmat. Por a fer el ridícul malinterpretant
una situació com a emergència quan no ho és.
Influència social informativa: quan la situació és ambigua i
no tenim prou informació per saber què està passant, les
persones recorren a la conducta i les opinions dels altres, per
tal de saber què està passant.
Però és possible que tots els observadors provin d’esbrinar
què passa, mirant els altres.
Difusió de responsabilitat: quan la situació,
independentment de que sigui ambigua, compta amb la
presència de més d’un subjecte, ningú se sent especialment
responsable d’actuar.

8. Quan ajuda la gent?
2. Característiques de la persona que necessita ajuda
Hipòtesi de la semblança: ajudem més a les persones que són més
semblants a nosaltres (nacionalitat, raça, categoria social, etc.)
Experiment de
Gaertner i Dovidio.
Al subjecte
experimental /de
raça blanca) se li
posa en situació
d’haver d’ajudar a
una persona que ha
patit un accident.
2 variables:
i) Nombre de
subjectes que
l’acompanyen
ii) Raça de la
víctima

9. Per què ajuda la gent?
2. La conducta d’ajuda i el reforç: Moss (1972)
Petició
d’ajuda
Reforç
positiu
Probabilitat
d’ajuda (93%)
Petició
d’ajuda
Reforç
negatiu
Probabilitat
d’ajuda (40%)

10. 2. Factors emocionals: teoria de l’alleujament de l’estat negatiu (Cialdini)
Per què ajuda la gent?
Quan una persona experimenta una emoció negativa de culpa per haver
perjudicat a algú, o tristesa per haver estat testimoni del patiment d’una altra
persona, se sent motivada a reduir aquest estat emocional desgradable per
mitjà de la conducta d’ajuda.
Els sentiments de culpa es van induir als subjectes fent que els
participants accidentalment destrueixen un treball de classe
molt important d’un company de classe (CONDICIÓ
PROVOCACIÓ), o bé en són testimonis del fet (CONDICIÓ
TESTIMONI). Alguns subjectes experimenten a continuació
reforços positius, per exemple, sent lloat (CONDICIÓ REFORÇ).
D’altres no reben cap reforç (CONDICIÓ NO REFORÇ)

12. Té l’altruisme una base biològica?
L’altruisme reproductiu és la conducta segons la qual un individu renuncia a tenir
descendencia pròpia (transmissió de gens) i opta per contribur amb el seu esforç i
recursos a tenir cura de la descendència d’un altre.

13. APTITUD INCLUSIVA: un individu pot aconseguir que els seus gens passin a la
següent generació sense necessitat de reproduir-se ell mateix, ajudant a que ho
facin altres individus que comparteixen la seva dotació genètica.
FILLA FILL GERMANA GERMÀ NEBOTS
OBRERA 50% 50% 75% 50% 75%
ZANGANO 100% 0% 25% 25% 25%
HUMANS 50% 50% 50% 50% 25%
A les obreres els resulta biològicament més “rentable” criar germanes (que criaran
filles-nebots) que no pas tener fills propis. Als zánganos, en canvi, els resulta més
intreressant tenir fills que no pas fer-se càrrec dels seus germans.

14. L’altruisme recíproc és la conducta segons la qual un individu beneficia a un altre amb al
qual no té parentiu en funció de la probabilitat de que aquest li retorni alguna vegada al
favor (“hoy por ti, mañana por mí”).
Té l’altruisme una base biològica?
SITUACIÓ 1 •A + DEPREDADOR
•B protegida + DEPREDADOR
•C - DEPREDADOR
C col·labora amb A en la
defensa contra el
depredador
SITUACIÓ 2 •A - DEPREDADOR
•B + DEPREDADOR
•C + DEPREDADOR
A col·labora amb C, però no
amb B
SITUACIÓ 3 •A - DEPREDADOR
•B + DEPREDADOR
•C - DEPREDADOR
C col·labora amb B, però A
no ho fa