4. pintura renaixement

973 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
973
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
24
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

4. pintura renaixement

  1. 1. ies montsacopa. olot
  2. 2.  PINTURA. TRETS CARACTERÍSTICS  ANTECEDENTS: GIOTTO, el gran mestre del segle XIV. La pintura del Quattrocento (segle XV) es diferencia clarament de la pintura gòtica.  MATERIALS I SUPORT: Desapareix el retaule i cada quadre és un món en ell mateix, sense cap connexió amb un àmbit exterior.  TÈCNICA I PROCEDIMENTS: S’incorporen noves tècniques i mitjans pictòrics: la pintura a l'oli, la tela com a suport, els esbossos preparatoris (tècnica de la perspectiva, i a la millor qualitat del paper i dels mitjans d'escriptura), etc. ◦ * El dibuix predomina per sobre del color. Esquemes formals geomètricament simples. A inicis deI segle XV el dibuix és un element que a vegades expressa el tarannà del pintor, serè (Fra Angelico) o nerviós (Botticelli); impera la línia, els contorns són nítids i la percepció no presenta cap dificultat. ◦ En contrast amb les formes planes, el pintor de finals del segle XV està obsessionat per copsar la profunditat.
  3. 3.  Naturalisme en la representació  La llum amb més perfecció serveix per ressaltar els plans. Comença a introduir-se el clarobscur: consistent a definir els contorns de les figures a través de contrastos entre zones il·luminades i ombrejades. Rafael, La Madonna del Gran Duc.)  L'ús de la perspectiva permet donar corporeïtat a les figures  Autèntica obsessió per copsar la profunditat.  Es vol aconseguir el màxim naturalisme en la representació  COMPOSICIÓ:  La composició del segle XV és complicada; és freqüent que hi hagi diverses escenes en un mateix quadre o diverses figures principals.  Reelaboració de la tradició trecentista: cada quadre esdevé una escena completa.
  4. 4. TEMES (ICONOGRAFIA-ICONOLOGIA):  Temes profans i mitològics. Els temes religiosos són tractats sovint com a temes profans.  El nu (de la dona) és l’expressió de la idealització de la bellesa i de la recerca del volum de les formes.  El paisatge guanya importància: no és un simple fons per convertir-se en tema principal d'alguns quadres.  El paisatge es conrea amb passió, sense el detallisme minuciós a què el sotmetien els primitius de Flandes.  Invenció del retrat com a forma d’individualitat personal i no com a constatació de la condició social del personatge: Ticiano, Retrat eqüestre de Carles V a Mühlberg.  En els retrats s’intenta aconseguir la major profunditat psicològica
  5. 5. Masaccio: La Trinitat Fresc. +/- 1427. 667 x 317 cm. Santa Maria Novella, Florència. Capella Brancacci. Església del Carmine, a Florència. L’expulsió d’Adam i Eva Fresc, 208 x 88 L’art de la perspectiva
  6. 6. El tribut de les monedes. Fresc de 1024 x 449
  7. 7. Resurrecció; fresc i tempera, 225 x 200 cm; Museo Civico, Sansepolcro Retaule Montefeltro Oli/fusta, 248 x 170cm; Pinacoteca di Brera, Milà Piero della Francesca (1420?-92). Ducs d’Urbino Oli/fusta,1600 × 1112 Ufizzi
  8. 8. Domenico Ghirlandaio (1449-1494) Giovanna Tornabuoni La matança dels innocents
  9. 9. Anunciació. 1433-34 Tempera /fusta, 175 x 180 cm Museu Diocesà, Cortona Fra ANGELICO (1400 – 1455) Noli Me Tangere.1440-41 Fresc, 180 x 146 cm Convent S. Marc, Florència
  10. 10. ANDREA MANTEGNA. (1431 – 1506) Crist mort. 1490-1500. Tempera/fusta; 66 × 81 cm. Pinacoteca di Brera Palau Ducal de Màntua Cort al palau Ducal.
  11. 11. Imatge de l’ideal de la intel·ligència, de la saviesa, no de l’amor carnal, segons Marsilio Ficino, màxim difusor del neoplatonisme a Florència 2’03 3’14
  12. 12. Juntament amb l’anterior, LA PRIMAVERA (1477-78) era un regal per Pierfrancesco de Medici, i com l’anterior representa la unió entre el món religiós i el mitològic, pensament religiós i pensament moral. (doble lectura: visual i humanista –al·legoria-) Naixement = baptisme; Venus = educació humanista
  13. 13. Tema al·legòric sobre una descripció literària sobre una falsa acusació, de la que va ser víctima Apel·les, a qui un rival acusava d’haver conspirat. Inclou 10 figures: a la dreta de l’espectador, el rei Mides, el mal Jutge, és entronitzat entre la Sospita i la Ignorància, representades com dones amb rostres crispats que li estan xiuxiuejant a les orelles d’ase. El tron està sobre un podi decorat amb relleus en grisalla. Al davant, una figura masculina, amb hàbit de monjo, que representa la rancúnia, l’enveja o l’ira, i que porta una jove, la calumnia, a qui pentinen l’enveja i el frau. La Calumnia, indiferent al que passa, arrossega la víctima, un home quasi nu que junta les mans en un gest de clemència. A l’esquerra hi ha la Penitència, amb un vestit esparracat que es gira cap una figura nua, al seu darrere: la Veritat que brilla tota nua i assenyala el cel amb el dit. El color del quadre, la llum subratllada amb tocs d’or, és el que dona moviment a l’ escena que es desenvolupa en una estança d’arquitectura clàssica amb arcs i escultures que remarquen l’estudi de la Antiguitat per Botticelli; en els relleus hi ha al·lusions a l’antiguitat clàssica i tot plegat accentua el to dramàtic i agitat de l’ escena. En el centre del quadre s’hi veu David, a la manera de Donatello. En ela resta de nínxols es barregen personatges religiosos i mitològics. Darrera l’arquitectura es veu el mar verdós i un cel llis. Interpretació:
  14. 14. Venus i Mart, +/- 1483 L’Anunciació
  15. 15. Sfumato: degradació de colors dels contorns: allunyament de la figura o l’objecte. Perspectiva aèria: envolta els objectes progressivament més llunyans, amb una boirina que enfosqueix el fons i destaca la figura del primer terme. Oli sobre tela 76.8 × 53 cm 1503-05
  16. 16. La Dona de l’Ermini La Verge, amb el nen i Santa Anna
  17. 17. La Santa Cena. Fresc. Sta Maria della Grazie. Milà 460 × 880 cm
  18. 18. La Verge de les Roques 1483-86 1493-95
  19. 19. Rafael Sanzio L’escola d’Atenes, 1510-1511.
  20. 20. La fornarina Madonna
  21. 21. Madonna Sixtina. Fragment
  22. 22. Madonna del cardelino (cadernera).
  23. 23. La Capella Sixtina és la capella del palau del Vaticà, construïda per Giovanni de Dolci entre 1473 i 1480 per encàrrec de Sixte IV. En la seva decoració van participar Botticelli, Signorelli, Ghirlandaio, Rosselli, Piero del Cosimo i Pinturicchio, que van realitzar 16 frescos amb escenes de l'Antic i del Nou Testament. Miguel Àngel va realitzar la decoració de la volta, per al que va dividir la superfície per mitjà d'arcs figurats i cornises en perspectiva, formant una quadricula que separa les composicions. En els espais centrals va pintar nou panells amb temes del Gènesis (1508- 1512); aquests plafons estan dividits pels arcs, i més en sota, entre les llunetes dels arcs, s'alternen profetes i sibil·les. De 1536 a 1541 va pintar la capçalera amb el cèlebre fresc del Judici Final, una de les obres cimeres de la pintura universal. Petxines. 4 episodis de la miraculosa salvació del poble de Déu. Són un testimoni de la constant presència de Déu. Sibil·les i profetes. testimonien la constant espera de la Redempció per part de la humanitat: els profetes varen anticipar l’arribada de Crist al poble d’Israel; les sibil·les, tot i que paganes, també posaven en relació la humanitat i la divinitat Històries centrals. 9 històries del Gènesis, dividides en grups de tres, que se refereixen a l’origen de l'univers, l’home i el mal. Llunetes. Avantpassats de Crist? 800 m2
  24. 24. El grup central és vist des de baix, al contrari que els nusos, vistos f frontalment. Això li dóna més monumentalitat.
  25. 25. Pintat per encàrrec del papa Pau III. Ocupa el frontal de l'altar major de la Capella Sixtina, on, anys abans, havia pintat la volta amb escenes de l'Antic Testament. El mural, de grans dimensions, està presidit per la figura de Crist Jutge, amb la mà dreta amenaçant els condemnats a l'Infern, que es precipiten per la banda dreta de la pintura. A l'esquerre, els morts ressusciten i pugen a la Glòria com a premi per la seva virtut en la vida terrenal. Va prendre el tema del llibre de l'Apo- calipsi, últim del el Nou Testament, on es relata la celebració del Judici Final, en una interpretació molt lliure.
  26. 26. 1.- Alliberament del culte a la bellesa clàssica: claredat/confusió; placidesa/tensió 2.- Insubmissió a la versemblança: obra entesa com escenari d’una representació; no una realitat 3.- Convencionalisme en el color, les proporcions i les postures en les figures pintades o esculpides 4.- Desenvolupament en àmbits cortesans i refinats: intel·lectualisme enfront d’allò popular 5.- Virtuosisme, lligat a coneixements de cercles tancats: alquímia , astrologia,... El manierisme és un estil artístic que predominà a la Itàlia del segle XVI. Posterior als grans mestres del Renaixement, els valors renaixentistes (bellesa, harmonia, unitat) són desmitificats i deixen de ser la finalitat última de l'art. Tots els camins esdevenen vàlids. Fora d'Itàlia, en canvi, aquesta època és la de difusió dels ideals estètics del Renaixement.
  27. 27. Manierisme pictòric
  28. 28. Giovanni Bellini (1424-156). Tríptic. Sta Maria dei Frari L’escola veneciana.
  29. 29. Tiziano (1487-1576) va tenir clients de gran categoria com l’emperador Carles V, que a més li va donar un títol palatí, o Felip II, el seu fill. Però mentre el pare només li va encarregar retrats i pintures de tema religiós, Felip II va veure i apreciar la capacitat del pintor venecià per a composar temes mitològics. Tiziano va executar aquesta pintura per encàrrec de Felip II per fer parella amb "Venus i Adonis", que també s’exposa en la mateixa sala del Museu del Prado. En la seva correspondència les denominaven "poesies". En la carta que Tiziano va escriure al rei el 1553, quan li va enviar Venus ..., li deia: ".... Com que en la Dànae que ja vaig enviar a sa Majestat es veia la part del davant, he volgut en aquesta altra poesia variar i mostrar la contraria part, per què sigui, en l’habitació on s’han de mostrar, més graciosa a la vista”. En altres museus europeus (Petersburg, Nàpols, Viena ) s’exposen quadres del mateix autor sobre el mateix tema. - Retrats de dona 11 - Religió. Crist 24 - Retrats d’home 47 - Religió. Altres Temes 10 - Religió. Verges 19 - Dibuixos i Gravats 6 -Religió. -Sagrades Famílies 2 - Mitologia i Al·legories 38 - Religió. Sants 22 - Costums i Història 3 Classificació aproximada de l’obra de Tiziano:
  30. 30. Venus i cupido, 1548. Oli/tela, 148 x 217 cm. Museo del Prado, Madrid Venus i Cupido amb organista,1548-49 Oli /tela, 115 x 210 cm. Museus Estatals, Berlín Venus amb Organista i gosset, c. 1550 Oli/tela, 136 x 220 cm Museu del Prado, Madrid Venus i Adonis, 1553-1554. Oli/tela. 136 x 220 cm. M. del Prado. Madrid
  31. 31. 1553. Oli/tela. 129 x 180 cm. M. del Prado. Madrid.
  32. 32. La Venus d’Urbino o del gosset. Galleria dels Uffizi. Florència
  33. 33. Altres temes mitològics La bacanal,1518-1519. Oli/tela. 175 x 193 cm. M. del Prado. Madrid Amor sacre i amor profà, 1514-1515. Oli/tela.118 x 279 cm. Galeria Borghese. Roma
  34. 34. 1548. Oli/tela. 332 x 279 cm. M. del Prado. Madrid. 1566. Oli/tela. 86 x 65 cm. M. del Prado. Madrid 1550-62. Oli/tela, 96 x 75 cm Staatliche Museen, Berlin Flora. Ideal de la bellesa renaixentista
  35. 35. 1550-1551. Oli/tela. 193 x 111 cm. M. del Prado. Madrid.
  36. 36. Adam i Eva 1560. Oli/tela. 240 x 186 cm. M. del Prado. Madrid Políptic de la Resurrecció. 1520-22 Oli/taula, 278 x 122 cm Sants Nazari i Cels, Brescia
  37. 37. Aprox. 1575. Oli/tela. 378 x 347 cm. Galeria de la Acadèmia. Florència. Maria Magdalena. 1533-1535. Oli/tela. 84 x 69 cm. Galeria Palatina. Palazzo Pitti. Florència
  38. 38. 1511-1512. Oli/tela. 109 x 91 cm. National Gallery. Londres. 1515. Oli/tela. 130 x 103 cm. Museu del Prado. Madrid
  39. 39. RENAIXEMENT ESPANYOL Enterrament del Conde de Orgaz. 1586-88 El Greco
  40. 40. L’expoli Sant Martí
  41. 41. Sant Pere Caballero de la mano en el pecho
  42. 42. Martiri de Sant Maurici. San Lorenzo de l’Escorial Autorretrat
  43. 43. L’Apocalipsi i l’Expulsió del Temple
  44. 44. Obres PAU
  45. 45. Imatge de l’ideal de la intel·ligència, de la saviesa, no de l’amor carnal, segons Marsilio Ficino, màxim difusor del neoplatonisme a Florència 2’03 3’14
  46. 46. Botticelli apareix com el pintor dels Médici. No sols va realitzar per a ells molts encàrrecs sinó que va saber assumir i traduir en termes plàstics el món d’idees del neoplatonisme assumits per Lorenzo de Médici i el grup d’humanistes (Marsilio Ficino, Poliziano...) que el configurava. La seva pintura es va convertir així en intèrpret i portaveu de les aspiracions vitals i ideològiques del grup intel·lectual més sofisticat del seu temps, un cercle que aspirava a l’harmonia universal relacionades amb les potències de l’home, que IDENTIFICAVA BONDAT amb BELLESA, veient aquesta com una emanació de la llum divina i que creia en la possibilitat de CONCILIAR LA RECUPERACIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA I DELS SEUS MITES." La visió de Botticelli està centrada sobre les línies dels contorns. Prefereix les línies més que els colors i això constitueix al mateix temps el motiu de la seva força. La línia és el valor contemplatiu de les seves imatges i de les seves composicions. Ella produeix la síntesi de Botticelli; la resta és detall. Així com Leonardo vol analitzar i descobrir la realitat (vol, per tant, L’EXPERIÈNCIA), Botticelli vol sobrepassar-la, transcendir-la (persegueix, per tant, la idea). I la idea es troba més allà del temps.
  47. 47. 1.Els cèfirs Eol i Boreas empenyen Venus que arriba a les costes de Xipre. Eol, deu del vent bufa i agita els cabells de Venus 2. Cel 3. Línia de l’horitzó 4. Onades 5. Petxina 6. Venus, deessa de l’amor i la bellesa a Roma; Afrodita a Grècia). Representa la conjunció de l’amor sensual i de l’amor ideal. Emergeix de les aigües marines després de la fecundació a través de la pluja de roses, de la llavor d’Urà. 7. Perspectiva (profunditat): terra enfront del mar i cel 8. L’Hora corre a tapar la nuesa de Venus amb un mantell, ja que els seus misteris, com els del coneixement han d’estar ocults 9. Paisatge: flors i arbres. Es relacionen amb la primavera i el naixement de la vida 10. Pluja de roses. Simetria compositiva. Escenografia idíl·lica A – B - C: els 3 elements de la natura: aire, aigua i terra
  48. 48. La Verge de les roques* 1483-86 1493-95 Versió del Louvre (considerada original) versió de la National Galery de Londres
  49. 49. En el quadre predominen la línia que contorneja les figures i els colors més utilitzats són el marró, el negre, el blau i el color carn. Hi ha contrasts de llum i ombra que provoquen l'efecte que el sol il·lumina la imatge. Els personatges, que són el motiu principal, els fa ressaltar més per aconseguir profunditat a la superfície plana. Aquí es pot apreciar la seva teoria de la perspectiva aèria, segons la qual la profunditat s'aconsegueix usant tonalitats de blau i que siguin cada vegada menys detallats tal com s'allunyen del primer pla, creant així una il·lusió òptica. La Verge està asseguda al terra d'un refugi rocós d'alta muntanya. El paisatge que es divisa entre les roques és alpí, sense semblança a la Toscana, ni a les més famosos cims dels Apenins. És un ambient absolutament innovador, en el que les figures s'agrupen formant una piràmide, embolicats per un paisatge salvatge de roques que cauen i aigües que s'arremolinen. Tant les flors com les plantes aquàtiques estan representades amb gran precisió, si bé les espècies representades són diferents en un i un altre quadre.
  50. 50. 7’70 Causarum cognitio
  51. 51. Els noms entre parèntesis son personatges contemporanis de Rafael la semblança dels quals l'artista utilitzà per pintar els filòsofs. 1: Zenó de Cítion o Zenó d'Elea? — 2: Epicur — 3: Desconegut (Frederic II de Màntua?) — 4: Boeci o Anaximandre o Empèdocles? — 5: Averrois — 6: Pitàgores — 7: Alcibíades o Alexandre el Gran? — 8: Antístenes o Xenofont? — 9: Hipàtia (Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael Margarida) 10: Èsquines o Xenofont? — 11: Parmènides? — 12: Sòcrates — 13: Heràclit (Michelangelo) — 14: Plató (Leonardo da Vinci) — 15: Aristòtil — 16: Diògenes — 17: Plotí? — 18: Euclides o Arquímedes amb estudiants (Bramante)? — 19: Estrabó o Zoroastre? (Baldassare Castiglione o Pietro Bembo) — 20: Ptolemeu — R: Apel·les (Rafael) — 21: Protògenes (Perugino).
  52. 52. - Encàrrec Juli II cicle principi/ fi temps: Escenes del Gènesis. - Més de 300 cossos vitals, dinàmics, grandiosos, en tensió (no serenitat i refinament). - Síntesis pintura, arquitectura (pintada), escultura (volum escultòric). - Representació de la creació univers i del càstig Déu a la desobediència de la humanitat.
  53. 53. San Petronio de Bologna Jacopo della Quercia, relleus en marbre de la portada principal, 1425-38
  54. 54. Creació d’Eva
  55. 55. Diluvi Universal
  56. 56. ignudi El pecat original i L’expulsió del Paradís
  57. 57. Profeta i Sibil·les
  58. 58. Putti Angle amb la representació de Judit i Holofernes Figures nues imitant bronzes Lluneta Medallons
  59. 59. Pintat per encàrrec del papa Pau III. Ocupa el frontal de l'altar major de la Capella Sixtina, on, anys abans, havia pintat la volta amb escenes de l'Antic Testament. El mural, de grans dimensions, està presidit per la figura de Crist Jutge, amb la mà dreta amenaçant els condemnats a l'Infern, que es precipiten per la banda dreta de la pintura. A l'esquerre, els morts ressusciten i pugen a la Glòria com a premi per la seva virtut en la vida terrenal. Va prendre el tema del llibre de l'Apo- calipsi, últim del el Nou Testament, on es relata la celebració del Judici Final, en una interpretació molt lliure.
  60. 60. 13,70 x 12,20. Representa 400 figures, 50 identificades
  61. 61. Santa Cecília d’Albi
  62. 62. Santa Fe de Conques
  63. 63. Luca Signorelli. Frescos a la catedral d’Orvieto
  64. 64. Dànae era filla d'Acrisi, rei d'Argos, i d'Eurídice. Un oracle va predir que el fill que tingués Dànae mataria el seu avi. Per impedir l'acompliment de l'oracle, Acrisi va manar construir una habitació de bronze, on va tancar la dissortada Dànae. Res va poder, però, evitar que Dànae fos seduïda per Zeus, en forma d'una pluja d'or que, per una esquerda del sostre, va caure sobre el cos de la jove. En saber Acrisi que la seva filla havia estat fecundada, sense creure's l'origen diví de la seducció, va tancar la seva filla i el nadó, Perseu, en un cofre i els va llançar al mar. Dànae i el nadó van arribar a l'illa de Sèrifos, on fou recollida per Dictis, germà del tirà Polidectes. Enamorat aquest de Dànae, va enviar Perseu a buscar el cap de Medusa, per allunyar-lo de la cort. Amb el temps, el destí acompliria l'oracle quan la fatalitat va fer que Perseu matés el seu avi durant la celebració d'uns jocs esportius. Sense voler, Acrisi va rebre el cop del disc que Perseu va llançar.
  65. 65. 1553. Oli/tela. 129 x 180 cm. M. del Prado. Madrid.
  66. 66. 1. Aprox. 1545. Oli/tela. 120 x 172 cm. Museus i Galeries Nacionals de Capodimonte. Nàpols 2. 1552-1553. Oli/tela 120 x 187 cm Museu de l’Hermitage. San Petersburg 3. 1500. Oli/tela. Staatsgalerie. Viena 1 2 3
  67. 67. Gonzalo Ruiz Sant Esteve Sant Agustí Fill del Greco 2 clergues = pilars que emmarquen la part terrenal (suport “arquitectònic”) Personatges reals que assisteixen a l’acte, identificables = retrats Autoretrat? Teies enceses = fe? Unió del món terrenal amb l’espiritual
  68. 68. Enterrament del comte d’Orgaz, Església de Santo Tomé. Toledo
  69. 69. Detall de la Glòria. Ascensió.

×