1. Índex general
1- L’Antic Règim
La Il·lustració i la
França de l’Antic
Règim
A PARTIR DE 1789
L’època de les revolucions
2- La revolució americana
3- La revolució francesa
4- L’època napoleònica
A PARTIR DE LA DERROTA DE NAPOLEÓ (1815)
La Restauració Absolutista
5- La Restauració i les revolucions liberals
6- Els nacionalismes (Itàlia i Alemanya)
1 Filmografia

2. 1.- L’Antic Règim
Fins el segle XVIII va
dominar el sistema de
l’Antic Règim -Creixement lent de la població
-Agricultura tradicional
Es caracteritzava Economia -Tallers artesanals i manufactures
per estancada -Comerç colonial
-Privilegiats (noblesa, clergues)
Societat -No privilegiats -Tercer Estat-
estamental (burgesia, classes populars)
Estat
-Sobirania reial (llei divina)
absolutista
-Exèrcit,burocràcia,diplomàcia
El segle XVIII
va aparèixer la Per influència de la Il·lustració
Il·lustració Es caracteritza es desenvolupa el Despotisme Il·lustrat
La raó, el “segle de les llums” Dóna lloc al
Felicitat, progrés, reformisme, tolerància, Natura
L’Enciclopèdia (Diderot i d’Alembert) Pensament polític il·lustrat
2

3. 1.- L’Antic Règim
El pensament il·lustrat Crea les bases del liberalisme polític
Cal destacar
John Locke -L’Estat garantia de les llibertats Locke
individuals
Voltaire -Llibertat de pensament i tolerància
religiosa
-Divisió de poders, “L’esperit de les
Montesquieu
lleis”, 1748.
-”Contracte social” L’home és lliure en
Rousseau la natura i esclau en la societat
(corrompre)
Montesquieu Rousseau Voltaire
3

4. 2.- La Revolució Americana
Al segle XVIII les
Que es
13 colònies provoquen converteix
britàniques Insurrecció colonial Revolució liberal
d’Amèrica del Nord
L’absolutisme de Jordi III
A causa de
L’abús dels impostos anglesos
Poca llibertat política
Declaració de la Independència Els principals fets
Declaració de la
- 4 juliol de 1776
Independència
- 1783 Derrota anglesa de Yorktown
(Pau de Versalles)
G. Washington
- 1787, construcció d’un Estat liberal
Llibertat Constitució Divisió de poders
d’expressió, de República
premsa, de Declaració de drets Federació d’Estats
religió...
4

5. 3.- La Revolució Francesa
El 1789 comença la Crisi de subsistència Pàg. 8
transformació A causa
de Descontentament de la burgesia
de les estructures de
l’Antic Règim Difusió de les idees liberals
Crisi econòmica de l’Estat Lluís XVI
Provoca una La Monarquia vol fer
pagar impostos a
Reforma fiscal l’aristocràcia
Provoca una tensió amb
estament privilegiats
aquests demanen
Convocatòria dels
ESTATS GENERALS
Aquesta situació permet
La revolta del
Tercer Estat
-Vot per estament
Amb el Jurament de la -Deliberació per separat
Pilota es crea la
Jurament del joc de la Pilota
L’Assemblea Nacional Constituent
5

6. 3.- La Revolució Francesa
A partir de l’Assemblea Nacional Constituent podem dividir l’època de la
revolució francesa en les següents etapes
Assemblea Nacional
1789 - 1792
república democràtica
Convenció Jacobina
1792 - 1794
república moderada
Convenció Termidoriana
1794-1799
L’època NAPOLEÒNICA
1799-1814
Robespierre
Consolat (1799-1804)
Imperi (1804-1814)
6

7. 3.- La Revolució Francesa
L’Època de l’Assemblea Nacional 1789 - 1792
L’intent del rei d’acabar amb
l’Assemblea provoca la La Presa de la Bastilla
revolta popular (14 de juliol de 1789)
Comença la Construcció de l’Estat Liberal
L’Assemblea elabora els següents documents:
1789
Declaració dels Drets Abolició dels Constitució de Reformes
de l’Home i el Ciutadà drets feudals 1791 econòmiques i
socials
Llibertat,
igualtat, Divisió de poders Abolició duanes
propietat... Drets individuals interiors, gremis,
Sobirania nacional unificació
mesures...
Monarquia Constitucional (Lluís XVI)
Lluís XVI
Però... Els problemes socials (crisi), polítics (Lluís XVI), militars (guerra)
Provoquen la radicalització de la Revolució
7

8. 3.- La Revolució Francesa
Provoca
La l’aparició L’Època republicana democràtica
radicalització CONVENCIÓ JACOBINA (1792 - 1794)
Dirigida
pel
Comitè de Salvació Pública
Sota la direcció de Robespierre
Execució de Lluís XVI (guerra)
Grans reformes socials
Exèrcit nacional
Constitució de 1793
La burgesia
moderada Sufragi universal masculí
recuperarà el Aplicació del TERROR
poder amb
Cop d’Estat Termidor
Època republicana moderada
CONVENCIÓ TERMIDORIANA (1794-1799)
Sota la direcció d’un DIRECTORI
8

9. 4.- L’època Napoleònica
-Continua la guerra i la Pàg. 19
Provoca
crisi econòmica El 18 de Brumari es
-Una part de la burgesia dóna el cop d’Estat
vol més ordre i control de Napoleó
Dóna lloc a
Es divideix en
dues etapes L’època NAPOLEÒNICA (1799-1814)
CONSOLAT (1799-1804)
Nova constitució Reformes
Sufragi universal Codi Civil
indirecte Concordat
Sistema educatiu centralitzat
IMPERI (1804-1814)
Expansió territorial Difusió del ideals
liberals
mapa
La derrota de Napoleó provocarà el retorn de l’absolutisme
9

10. 5.- La Restauració i les Revolucions Liberals
La derrota de Napoleó provoca el retorn RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA
de les monarquies absolutistes 1814-1848
característiques Pàg. 23
Es decideixen al
Defensa del legitimisme Congrés de Viena
Defensa de l’absolutisme Per tal de defensar
aquests principis es
Equilibri territorial crea la La Santa Aliança
G.B, Prússia,
Però la Restauració fou un període Rússia, Àustria
inestable
Època de cicles
revolucionaris Les revolucions liberals
Amb uns trets Revoltes de les classes populars
generals (reivindicacions socials i econòmiques)
Dirigides per la burgesia (moderada)
Contingut nacionalista
10

11. 5.- La Restauració i les Revolucions Liberals
els cicles revolucionaris contra la
Restauració
Les revolucions liberals
1820
Poca participació masses (Trienni Liberal a Espanya)
Dirigides per la burgesia (moderada)
La Santa Aliança imposa l’ordre
Comença la guerra d’independència de
Grècia i de les colònies llatinoamericanes
1830
Participació de les masses (crisi econòmica i social)
Comença a França_ revolta contra Carles X Les Tres Jornades
S’imposa un nou rei Lluís Felip d’Orleans Glorioses
Independència i liberalisme a Bèlgica
S’independitza d’Holanda
11

12. 5.- La Restauració i les Revolucions Liberals
1848
Participació masses i burgesia mitjana No només hi ha
reivindicacions liberals i
nacionalistes, també sobre
la igualtat social i el
sufragi universal
Comença a França
La revolta provoca l’aparició d’una Que donarà lloc a l’Imperi de Napoleó III
República democràtica
Al mateix temps es donen
Revoltes nacionalistes i liberals a l’Imperi austríac
i als Estats alemanys (fracassen)
“La primavera dels pobles”
Però ja s’han despertat molts moviments nacionalistes
12

13. 6.- Els moviments nacionalistes
L’aparició del
nacionalisme es veu L’imperialisme napoleònic
influenciat per
Ideals liberals (drets del ciutadà)
Romanticisme
Durant la Restauració Absolutista
El nacionalisme es
converteix en Dret a constituir
Llengua, història,
corrent ideològic Estats que
s’identifiquin amb territori, arrels
nacions ètniques...
13

14. 6.- Els moviments nacionalistes
El nacionalisme
dóna lloc nous
Estats
Cavour Garibaldi
La unificació d’Itàlia Existien 8 Estats Piemont-Sardenya, Estats
(1859 - 1870) italians Pontificis, El Regne de les Dues
Sicílies, Vèneto, Llombardia,
L’Estat unificador Parma, Mòdena i la Toscana
serà
El Regne de Piemont Víctor Manuel II de Savoia Suport de la
Amb uns protagonistes Cavour, el primer ministre burgesia del
nord d’Itàlia
Garibaldi
procés de la unificació
1859, Piemont crea una aliança amb Annexió de la Llombardia
frança (Napoleó III). Revolta i annexió de Parma, Mòdena i Toscana
Guerra contra Àustria
1860, campanya de Garibaldi Annexió de Sicília i Nàpols (passen a Piemont)
(“expedició dels mil”) Víctor Manuel Rei d’Itàlia.
1866, annexió de Vèneto, 1870, annexió de Roma (capital)
14

15. 6.- Els moviments nacionalistes
Existien 38 Estats
La unificació d’Alemanya
que formaven la Confederació Germànica
(1860 - 1870)
L’Estat unificador precedents Bismarck
serà
Revolucions liberals dels 20, 30 i 48
El Regne de Prússia 1834, creació del Zollverein
Amb uns
Guillem I Hohenzollern Suport de la
burgesia del nord
protagonistes Otto von Bismarck d’Alemanya, els
(“canceller de ferro”) junkers...
procés de la unificació Pàg. 35
Guerra contra Dinamarca Annexió de Holstein, Lauenburg i Schelesvig
Guerra contra Àustria Sadowa. Creació Confederació d’Alemanya del
Nord
1870, guerra contra França
Sedan. Creació del II Reich, annexió
mapa d’Alsàcia i Lorena, Pau de Versalles.
15

16. 6.- Els moviments nacionalistes
Nous Estats
Grècia, 1830
De la desintegració i Apareixen
Romania i Sèrbia, 1878
debilitat de l’Imperi nous
Estats als Balcans Bulgària i Albània, 1913
Otomà
Amb inestabilitat mapa
política i territorial
Interessos de Rússia, Àustria i Anglaterra
En el Japó del segle
XIX País tancat i feudal
1853, EUA obre el mercat japonès
Apareixen canvis La Revolució Meiji (1868)
1868, del Shogunat a la Monarquia constitucional
-Supressió del règim feudal
-Constitució
-Monarquia autoritària
-Modernització i occidentalització
16

17. Mapa època napoleònica
17

18. Mapa Itàlia
LLOMBARDIA
VENETO
PIEMONT PARMA
MÒDENA
TOSCANA
ROMA
Estats Pontificis
REGNE DE
LES
DUES SICÍLIES
18

19. Etapes Mapa Itàlia
de la unificació
1ª Guerra contra Àustria, 1859
Pau de Zúrich
Annexió de la Llombardia,
Parma, Mòdena i Toscana
2ª La guerra contra Nàpols,
Expedició dels mil (Garibaldi),
1860
Annexió de les Dues Sicílies
3ª Annexió de Venècia (durant
la guerra austro-prussiana,
1866)
4ª Annexió dels Estats
Pontificis (durant la guerra
franco-prussiana, 1871)
19

20. Mapa unificació d’Alemanya
Etapes
1ª La qüestió dels
ducats
2ª La guerra contra
Àustria
3ª La guerra contra
França
20

21. Mapa Balcans
21

22. textos Il·lustració
"En cada Estat hi ha tres classes de poders: pel primer, el príncep o el
magistrat fan les lleis per un cert temps o per sempre, i corregeix o deroga
les que estan fetes. Pel segon, fa la pau o la guerra, envia o rep
ambaixadors, estableix la seguretat i prevé les invasions; i pel tercer,
castiga els crims o decideix sobre les conteses dels particulars. (...)
Quan els poders legislatius i executius estan reunits en una mateixa
persona o corporació, aleshores no hi ha llibertat, perquè és de témer que
el monarca o el Senat facin lleis tiràniques per executar-les de la mateixa
manera.
(...) En l'Estat en què un home sol o una sola corporació de pròcers, o de
nobles, o del poble, administrés els tres poders i tingués la facultat de fer
les lleis, d'executar les resolucions públiques i de jutjar els crims i
conteses dels particulars, tot es perdria completament."
Montesquieu, "L'esperit de les lleis"
22

23. textos Il·lustració
"El primer llenguatge de l'home, el llenguatge més universal, el més
enèrgic i l'únic que li va caldre abans que necessités persuadir uns
homes reunits, és el crit de la natura (...)"
Rousseau, J.J., "Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat
entre els homes"
Allò que origina una societat política no és res més que el consentiment
del conjunt d'homes lliures que han de formar part d'aquesta societat.
Això i només això és el que ha de donar origen a qualsevol govern
legítim del món."
John Locke, "Assaig sobre el govern civil"
23

24. textos Revolució Americana
"Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són
creats en la igualtat, i dotats pel Creador de certs drets inalienables
entre els quals hi ha la vida, la llibertat i el dret a la felicitat. Que, per
assegurar aquests drets, els homes creen governs els justos poders
dels quals deriven del consentiment dels governats. Que qualsevol altra
forma de govern que atempti contra aquests fins el poble pot alterar-la
per instituir un altre govern, que es fonamenti en aquests principis i
organitzi els seus poders de tal forma que sembli més segur d'assolir
amb ella la seguretat i la felicitat. (...) Però quan un llarg seguit
d'abusos i usurpacions, perseguint invariablement el mateix objectiu,
palesa un designi de reduir-la sota el despotisme más absolut, és el seu
dret, és el seu deure, deslliurar-se de tal govern i proporcionar-se
noves lleis per a la seva seguretat futura. Tal ha estat el sofriment
pacient d'aquestes colònies, i tal és ara la necessitat que les obliga a
alterar els seus vells sistemes de govern."
Thomas Jefferson. Declaració d'Independència dels Estats Units. 1776.
24

25. textos Revolució Francesa
La Declaració dels Drets de l'home i el ciutadà.
Article 1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions
socials només poden fundar-se en la utilitat comuna.
Article 2n. L'objecte de tota societat política és la conservació dels drets
naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la
propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió.
Article 3r. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació.
Cap individu ni corporació no pot exercitar autoritat que no emani
expressament d'ella.
Article 4t. La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica
d'altri (...).
Article 6è. La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans
tenen dret a concórrer la llur formació personalment o per
representants.
Article 10è. Ningú no ha d'ésser molestat per les seves opinions, encara
que siguin religioses...
Article 11è. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és
un dret dels més preuats de l'home.
25

26. textos: Restauració
“l’obediència al legítim sobirà és un deure
religiós... Les constitucions són obra dels homes,
que han gosat rectificar els designis de Déu...Mai
no s’ha pogut imaginar que l’home pugui crear un
arbre; com s’ha pogut imaginar ,doncs, que
l’home tingués poder per a crear una
constitució?”.
J. de Maistre
26

27. textos: Restauració
"No és en el liberalisme prussià, sinó més aviat en la
força i la potència de Prússia on Alemanya té els ulls
posats. Baviera, Wüttemberg i Baden poden lliurar-
se al liberalisme; però ningú no els assignarà el
paper de Prússia; Prússia ha de reunir les seves
forces i esperar el moment oportú. Les fronteres que
el Congrés de Viena ens va donar no són correctes.
Aquest no és un tema ni per fer discursos ni per
buscar el vot de la majoria; les grans qüestions del
nostre temps (...) es resoldran pel ferro i la sang."
Bismarck, Pensaments i records, 1899.
27

28. Imatge: Revolucions liberals

29. Cinema: Revolucions liberals
El patriota. Roland Emmerich, 2000.
· Revolución. H. Hudson, 1985.
· La Marsellesa. Jean Renoir, 1937.
· Historia de dos ciudades. Ralph Thomas, 1958.
· Marat-Sade. Peter Brook, 1967.
· La nit de Varennes. Ettore Scola, 1981.
· Napoleó. Abel Gance, 1927.
· ¡Viva Itàlia!. R. Rossellini, 1960.
Il Gatopardo. Lucino Visconti.