1. IES BENIGASLÓ
1.- Cronologia i etapes
1788 1808 1814 1833
Carles III Carles IV Ferran VII
Invasió napoleònica
Despotisme il·lustrat Josep Bonaparte Absolutisme
La Guerra del Francès
1820-23
Trienni liberal
Cadis: primera
experiència liberal
1

2. IES BENIGASLÓ
2.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme)
conceptes
L’Antic Règim
Règim senyorial Monarquia absolutista
Noblesa Societat estamental - Concentració de poder en el rei
Propietat terra - Origen diví
Poder econòmic
Poder polític
Privilegiats
Noblesa i clergat
No privilegiats
Burgesia i les classes mitjanes
Classes baixes
2

3. IES BENIGASLÓ
2.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme)
conceptes Montesquieu, Rousseau...
Liberalisme
Es caracteritza per elaborar una
Constitució
Aquesta determina Rousseau Voltaire
Montesquieu
Drets i deures Sobirania Divisió de poders
dels ciutadans
El poder del poble
es manifesta en
Fa els ciutadans Legislatiu Judicial Executiu
Crea les lleis
Lliures i iguals
Eleccions
Per constituir una
Assemblea Nacional
3

4. IES BENIGASLÓ
3.- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)
Despotisme Il·lustrat
Es caracteritza
per la presència de Manuel de Godoy (1792 - 1807)
Els principals “La Gran Guerra”(1793-1795) contra França
fets històrics
D’aquest període Tractat de San Ildefonso (1796) amb els francesos
Guerra contra Gran Bretanya i
derrota de Trafalgar (1805)
provoca
Crisi econòmica
Malestar social i rebuig a Godoy
Tractat de Fontainebleau (1807) amb els francesos
4

5. La Guerra Gran (1793-1795)
Causes
Manuel Godoy, cap del govern
por a les idees revolucionàries
franceses
fre a les reformes anteriors
execució de Lluís XVI
Conseqüències
pèrdues materials i demogràfiques
evidencia la crisi del model
absolutista

6. IES BENIGASLÓ
4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)
A causa del
Tractat de Fontainebleau provoca L’ocupació francesa d’Espanya
La reacció popular desencadena
Motí d’Aranjuez I l’ Abdicació de Carles IV
aconsegueix
Intervenció de Napoleó
Capitulacions de Baiona Renuncia de Carles i Ferran al tro espanyol
Amb la
Coronació de Josep I Suport de nobles i afrancesats
Provoca les
Revoltes populars del 2 de maig a Madrid
provoca
La resistència I la guerra del francès
S’organitzen Les juntes Juntes locals
Junta Suprema Central Governativa
5

7. El motí d’Aranjuez (1808)
Conseqüències
• dimissió de Godoy
• abdicació de Carles IV a favor de Ferran
Les actituds davant l’ocupació
• Poble sense ideologia Lluiten contra l’invasor estranger
patriotes
• Burgesos, liberals Volen un sistema parlamentari liberal
• Il·lustrats Volen Ferran VII, però amb un
programa de reformes
• Noblesa, Església Volen tornar a l’Antic Règim amb
Ferran VII
Afrancesats: Intel·lectuals Creien en les reformes del nou règim
Alts funcionaris
Part de la noblesa

8. IES BENIGASLÓ
4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)
Fases de A) Juny - novembre de 1808
la guerra
Èxits de la resistència (Bailén)
B) Novembre 1808 - juny 1812
Domini francès amb l’arribada de
Napoleó (menys a Cadis)
La resistència “Guerra de guerrilles” i la resistència popular
dels espanyols
s’organitza a Exèrcit regular amb la Junta Suprema
través de
C) Juny 1812 - desembre 1813
Ofensiva aliada (Wellington) (Arapiles)
Derrota francesa i
Tractat de Valençay, 1813
6

9. IES BENIGASLÓ
4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)
El desenvolupament de la guerra
Arapiles Girona
Bruc
Saragossa
Bailen
7

10. IES BENIGASLÓ
4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) La revolució liberal de Cadis
Davant l’ocupació dels francesos Al 1808 es creen 13 Juntes
Sota la direcció de
Junta Suprema Central Governativa del Regne
aquesta (Gaspar Melchor de Jovellanos)
proclama
Assumeix la Regència
Convocatòria d’eleccions (1 diputat per 50.000 electors)
Al 1810
es creen les
184 diputats (Liberals i absolutistes)
Corts Generals a Cadis
Dirigides per
Ramon Llàtzer de Dou
Elaboren una
Igualtat davant la llei
Constitució de 1812 Religió catòlica i única
Assemblea Nacional El 19 de març de 1812 Divisió de poders
Poder legislatiu Monarquia parlamentària
Reformes socials i econòmiques Sufragi indirecte censatari
llibertat de premsa Dret de vot dels homes de més de 25 anys
Abolició de la Inquisició Declaració dels Drets de l’Home
Liberalisme econòmic
Reconeixement de les llibertats polítiques
(associació, expressió, participació...)
Llibertat comercial
Abolició dels gremis i del règim senyorial
Moderada desamortització de béns eclesiàstics Articles de la Constitució
9

11. IES BENIGASLÓ
5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
S’inicia amb
El “Manifest dels perses”
Petició a Ferran VII Coincideix amb Retorn de l’Absolutisme
(Retornar a l’Antic Règim) a tota Europa
Ferran anul·la la Constitució de 1812
Provoca
Com el del
Aixecaments militars liberals
Comandant Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla)
Trienni liberal (1820 - 23) Que dóna lloc al
Consisteix en un Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812)
Però...
-Debilitat dels liberals
-Oposició absolutista i dels pagesos
-Intervenció de la Santa Aliança
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís
Provoca la (Duc d’Angulema)
Dècada ominosa (1823 - 1833)
Retorn a l’absolutisme
10

12. IES BENIGASLÓ
5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
Dècada ominosa (1823 - 1833)
Es caracteritza per
Repressió i depuració política contra els liberals
(Riego, Mariana Pineda ...)
També intenta Reformisme il·lustrat
provoca
La Guerra dels Malcontents (Catalunya, 1827)
Però... (Reialistes, absolutistes radicals)
Neix Isabel
i
Proclama la Que anul·la la
Feran VII Pragmàtica sanció Llei Sàlica
A finals del seu regnat es passa de la repressió al pacte amb els liberals per
trobar un suport polític per a la seva filla Isabel en contra del seu germà
Carles (absolutista)
11

13. IES BENIGASLÓ
5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)
Les colònies americanes Van prendre Consciència d’identitat pròpia
A causa de
Marginació dels criolls
Corrupció dels funcionaris espanyols
Integració dels criolls i indígenes a l’exèrcit
Monopoli comercial espanyol
Aquesta consciència d’identitat, l’exemple de la independència americana i l’ajuda
britànica (interessos comercials) provoquen constants insurreccions
Etapes de la independència
1810 - 1814 Juntes de govern Insurreccions
1815 - 1818 Insurreccions ofegades per Ferran VII
1818 - 1824 Campanyes a gran escala (José de San Martín, Simón de Bolívar...)
L’any 1824 La batalla d’Ayacucho suposa la derrota definitiva dels espanyols
12

14. IES BENIGASLÓ
5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)
Conseqüències per a la Corona Espanyola
Pèrdues econòmiques Mercats colonials
Matèries primeres
Pèrdua de prestigi mundial Pèrdua d’influència internacional
13

15. 5.- El Regnat de Ferran VII
(1814 - 1833)
La independència de les
colònies americanes
(1810 - 1824)
14

16.
ANÒNIM: Al Rey José I. Diario Mercantil de Cádiz. 18 de Marzo de 1812. Cádiz: Sense datar.
Comentari:
Poema que devia contribuir a la fama que tenia José I o Pepe Botella d´agardar-li el vi. Era una
manera també de desacreditar a l´invasor.
Al ínclito Señor Pepe, rey (en deseo) de las
Españas, y (en visión) de las Indias
Salud, gran rey de la rebelde gente;
salud, salud Pepillo diligente,
protector del cultivo de las uvas
y catador experto de las cubas;
hoy te celebra mi insurgente mano
desde el grandioso emporio gaditano;
y sin quebrarme mucho la cabeza
al momento tropezara
mi pluma con tus raras cualidades;
no llenaré el papel de las variedades,
como hacen a tu lado
necios aduladores
de tu persona y denigrado trono,
que te dexan corrido como un mono,
celebrando virtudes que no tienes,
y coronan tus sienes
con laureles de Marte, o bien de Apolo,
cuando al tyrso de Baco aspiras solo.
15

17. Esquema- resum La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)
1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808) i 2. La Guerra d’Independència o del Francès (1788-1814)
l’absolutista Carles IV davant La Guerra del Francès (de la
el radicalisme de la R. F Independencia) (1808-14)
precedida per destaca
declarada per
la Guerra Gran (de la
Convención) (1793-95) -2-V-1808: alçament del poble de Madrid, que s’escampa
acaba amb per tot el país
-constitució de Juntes populars (locals, provincials i
Pau de Basilea (VII-1795): regionals) per coordinar les actuacions defensivas
reconeix el predomini francès -primeres victòries (Bruc, Bailén), però arriba N i
estabilitza la presència francesa
divideix
l’aliança amb F contra -resistència popular: guerrilles i setges (Girona,
porta a A: Tractat de Sant Saragossa, Lleida, Tarragona)
Ildefons (1796) -annexió de Catalunya a l’Imperi francès (I-1812)
la població -canvi del curs de la guerra amb l’ajut d’Anglaterra
espanyola -XII-1813: Tractat de Valençay; V-1814: abandó total
la derrota de Trafalgar (1805)
d’Espanya per part dels francesos
agreujament crisi econòmica i hisendística
segons
Tractat de
acorda
Fontainebleau (1807)
afrancesats (alts
aprofitar les possibilitats
funcionaris, intel·lectuals,
reformistes del nou règim
-consentiment per a què les tropes franceses part noblesa)
travessin Espanya fins a Portugal (aliada d’A)
pretenen
-conquesta i repartiment de P entre F i E tornar a la vella
patriotes tradicionals
-un principat per a Godoy (primer ministre) monarquia, defendre la
(part clergat i noblesa)
tradició i la religió
seguit de motí a Aranjuez (III-1808)
aprofitar la situació
patriotes liberals revolucionària per
(burgesia, intel·lectuals transformar Espanya en
-destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en Ferran il·lustrats, sectors
-queixa a Napoleó, anada a Baiona i abdicació d’ambdós en l’Emp. un règim liberal-
liberals) parlamentari
-nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona

18. 3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
La Junta Suprema Central
diputats de tots els territoris
espanyols (una 20 de catalans, tant
de liberals com d’absolutistes;
Antoni de Capmany) convoca
formades per Corts a Cadis (s’obren el IX-1810)
aproven
Constitució
pretenen diverses lleis
(19-III-1812)
eliminar les traves de l’Antic Règim i
ordenar l’Estat com un règim liberal: destaca
-supressió senyories jurisdiccionals
-llibertat de treball
-anul·lació dels gremis drets del ciutadà: llibertats unitat jurdídica del país i sobirania
-unificació del mercat d’impremta, pensament i opinió, nacional exercida mitjançant sufragi
-abolició de la Inquisició igualtat davant la llei, inviolabilitat universal, masculí (>25anys) i indirecte
-inici de la reforma agrària i la del domicili, dret de petició, (elegits: segons renda)
desamortització de terres comunals llibertat civil, dret de propietat
organització del poder: monarquia limitada
basada en la divisió de poders:
altres: reorganització de l’administració
-poder legislatiu: cambra unicameral (elaboració de
(províncies i Diput. provincials), reforma
lleis, tractats internacionals, aprovació de
dels impostos, creació d’un exèrcit
pressupostos, comandament de l’exèrcit)
nacional, obligatorietat del servei militar,
-poder executiu: monarca (direcció del govern, vet
creació Milícia Nacional, implantació d’un
suspensiu durant dos anys)
ensenyament primari públic i obligatori,
-poder judicial: administració de justícia (codis
confessionalitat catòlica de l’Estat, etc.
únics en matèria civil, criminal i comercial,
garanties en els processos, ...)

19. 4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1)
es divideix en El regnat de Ferran VII representa l’inici d’un llarg període
d’enfrontament entre la defensa de
l’absolutisme i la del liberalisme
anul·la la Constitució i tota la legislació
recolzat per sectors absolutistes
sexenni absolutista liberal de les Corts de Cadis (4-V-1814)
(Manifest dels Perses)
(1814-20)
restauració de l’AR gairebé del tot aprofita
destaca -dura repressió contra els dirigents liberals la situació internacional: derrota de N,
-inicis de l’oposició: burgesia liberal i Congrés de Viena, Sta Aliança
classes mitjanes urbanes, part de la
pagesia, militars liberals (Pronunciaments:
Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, ...)
pronunciament de Riego (Cabezas de San -nou govern, amnistia, eleccions
degut a Juan, Sevilla) seguit d’aldarulls populars i porta a -acceptació Constitució per part
liberals a les principals ciutats del rei
-restaura Constitució de 1812 i bona part de la legislació: llibertat
d’indústria, abolició gremis, supressió règim senyorial
destaca -noves normes: desamortització terres monacals, reforma sistema
fiscal, del codi penal i del funcionament de l’exèrcit, disminució delme
-modernització administrativa (províncies), creació Milícia Nacional
trienni liberal
pateix dificultats
(1820-23)
monarquia: veta lleis, cerca aliança noblesa tradicional i Església (supressió
amb potències europees absolutistes rendes senyorials i delme i venda de béns
monacals): organitzen partides absolutistes
pagesia (el final del règim senyorial els convertia en i una regència absoluitsta a la Seu
arrendataris que perdien els drets tradicionals i
podien ser expulsats de la terra): aixecaments entre liberals: moderats i exaltats
armats contra el liberalisme

20. 4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2)
es divideix en El regnat de Ferran VII es complica amb
intervenció de la Santa Aliança -casament amb Maria Cristina
comença -Pragmàtica Sanció (1830): la qüestió
(IV-1823: entrada dels Cent Mil
amb deroga Llei Sàlica successòria
dècada ominosa Fills de Sant Lluís)
-neix Isabel
(1823-33)
restauració de l’absolutisme,
repressió contra els liberals, destaca
comporta
depuració de l’administració i
pateix l’exèrcit
porta
problemes divisions
econòmics polítiques recolzen
tant entre MC (regent) a apropar-se
restauració insuficient de als sectors moderats
l’absolutisme (no s’ha reposat la (absolutistes i liberals): nou
absolutistes
Inquisició, s’han dissolt els voluntaris govern reformista, amnistia
moderats
reialistes, es permet la presència
d’alguns liberals a l’administració, ...)
camp (progressiva introducció
del capitalisme, baixos preus
intransigents
dels productes agraris) 1833: mor Ferran
o apostòlics contra
VII i reafirma el
hisenda (despeses descontents testament
monarquia, pèrdua colònies) per
no acceptat per
afavoreix acceptat per
aixecament absolutista
agrupats Carles Maria Isidre,
apropament al sector moderat (primera guerra
al voltant germà del rei i inicia
de la burgesia financera i carlina) i proclamació
de previsible successor
industrial de Madrid i Barcelona rebutjat per com a rei
a partir 1825 (aranzel Guerra dels Malcontents o
proteccionista) organitzen Agraviats (1827): sectors nobiliaris,
clericals i pagesia (>20.000 homes)

21. 5. La independència de l’América hispànica
El regnat de Ferran VII -primers focus: virregnat de la Plata (José de San Martín:
ind. d’Argentina, 1810), virregnat de Nova Granada
-l’exemple dels USA
(Simón Bolívar), Mèxic (Hidalgo i Morelos)
-el suport de GB: volia controlar el mercat
viu -batalles: Chacabuco (1817), Boyacá (1819) i Carabobo
americà i pensava que li seria més fàcil un
(1821), Ayacucho (1824)
cop independents
el procés d’independència de
motivat per destaca
l’Amèrica espanyola (1810-24)
desenvolupament d’una burgesia criolla
degut al creixement econòmic del s. XVIII
(reactivació del comerç, explotació de aprofita produeix
nombroses plantacions, ...)
-l’esfondrament de l’aparell -nombroses guerres entre els nous
polític espanyol degut a la països degut als interessos dels gran
coneix critica terratinents i les burgesies comercials
invasió francesa
-la crisi política produïda pel -aparició de cabdills militars i
retorn a l’absolutisme reforçament dels exèrcits
les idees de
-la manca de diners i tropes
la Il·lustració -pèrdua de pes polític internacional
de la monarquia
-pèrdues econòmiques per a la
-discriminació respecte als càrrecs
monarquia i la burgesia espanyola
-impostos i càrregues
-control del comerç
-parálisi del moviment comercial català
(destinat després a les Antilles)
-retorn de capitals que impulsaran el
desenvolupament econòmic (inversions
en indústria i terres desamortitzades)