2. 5.1 Els moviments socials d’oposició
Vagues
Augment de la
intensitat Reivindicacions
obreres
Protesta dels
Conflictes
Treballadors
Tensió laborals
social(1960) (1960-
1975)
La majoria d’aquests conflictes tenien
el seu origen en qüestions
laborals, molts es van polititzar.
Manisfestació de la vaga minera
d’Astúries l’any 1962
3. • La conflictivitat obrera va estimular el sorgiment d’un sindicalisme al marge
de l’oficial.
L’any 1964 neix a Barcelona Comissions Obreres (CCOO).
A partir del 1967, un grup de sindicalistes vinculats a les Juventuts Obreres
Cristianes es va separar de CCOO i van fundar la Unió Sindical Obrera
(USO)
• Un altre element de protesta va ser el moviment estudiantil. A partir del
1960, va manifestar el seu contingut antifranquista.
L’any 1966 estudiants de la Universitat de
Barcelona van crear el Sindicat Democràtic
d’Estudiants(SDEUB).
Constitució del Sindicat Democràtic de la Universitat de
Barcelona el 9 de març de 1966 a la sala d'actes del convent dels
Caputxins de Sarrià. Presideixen, d'esquerra a dreta: Ramon
Torrent, delegat de Dret; E. Manzano, delegat d'Arquitectura;
Joaquim Benet; M. Rodríguez, de Perits, Francisco Fernández,
delegat de Filosofia; Salvador Espriu; Jordi Rubió; Joan Oliver;
Manuel Sacristán; Joaquim Boix, delegat d'Enginyers; J. Maimó,
delegat de Ciències; A.Ortega, sots-delegat d'Econòmiques i R.
Rodriguez, delegat de Medicina.
4. • Al 1970, van sorgir altres moviments socials.
Un dels més importants van ser els
moviments de les organitzacions
veïnals dels barris populars.
Anys 70. Mobilitzacions de les
associacions de veïns
reivindicant escoles públiques
en els barris.
• La difusió dels postulats reformistes del Concili Vaticà II i la preocupació
per la injustícia social van propiciar l’aparició, dins l’Església Catòlica,
d’actituds crítiques amb la dictadura.
Part de la jerarquia eclesiàstica es va distanciar i es van expandir actituds
antifranquistes dins l’Església Catòlica.
La reivindicació democràtica va arribar a l’exèrcit, van crear la Unión
Militar Democrática (UMD)
6. 5.2 Els grups polítics antifranquistes
Front
• A Catalunya: Obrer de
Catalunya
(FOC)
Partit
Moviment
Socialista
Socialista de
Unificat de
Catalunya
Catalunya
(MSC)
(PSUC)
PARTITS
POLIÍTICS
Unió
Esquerra
Democràtica
Republicana
de Catalunya
(ERC)
(UCD)
Front
Nacional
de Catalunya
(FNC) Color blau: partits més actius
Color taronja: partits amb presècia testimonial, poc actives
Aquesta oposició va crear la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de
Catalunya (1969).
L’any 1974 neix Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)
7. • A la resta de l’Estat:
Partido Comunista de España (PCE)
Partits més actius:
Partido Socialista Obrero Español (PSOE)
L’oposició estava representada per la democràcia cristiana.
AL PAÍS BASC:
El Partit Nacionalista Basc (PNB) mantenia la seva estructura.
L’any 1959 es va crear ETA (Euskadi Ta Askatasuna) (País Basc i
Llibertat). Lluita armada contra el franquisme a partir del 1968.
Gràfica que mostra l’evolució del número d’assassinats per any
8. 5.3. La represa cultural de
Catalunya
• La reivindicació de l’ús de la llengua catalana va donar lloc a una represa
cultural.
Va emergir un moviment cívic catalanista.
Comportà: L’aparició de revistes en català
Creació i consolidació d’entitats
Projectes culturals
Editorials
Nova Cançó catalana
Aquest moviment de recuperació cultural Els Setze Jutges
va anar acompanyat de campanyes reivindicatives.
Es va produir un important moviment de renovació
pedagògica (Rosa Sensat).
9. Alguns vídeos d’interès:
• 1936-1938:
http://video.google.es/videosearch?hl=es&source=hp&q=franquismo%20mo
• 1963: L’edat d’Or de Catalunya:
http://video.google.es/videosearch?hl=es&source=hp&q=franquismo%20mo
• 1966: Franco i el referèndum
http://video.google.es/videosearch?hl=es&source=hp&q=franquismo%20mo
