1. L A G U E RRA C I V I L
(1 9 3 6‒1 9 3 9 )
L a z o n a re p u b l i c a n a :
l a re v o l u c i ó c o n t i n g u d a ( I )
Cartell que encoratja els seguidors de la CNT-FAI a agafar les armes en defensa de la República
Font: Anarcho-Syndicalism 101. Imatge amb llicència copyleft no comercial.
Isaac S

2. A P A RT A T S
2.1 El desencadenament de la revolució social
a) Conjunt d'Espanya
b) Catalunya
c) Característiques
2.2 Una economia de guerra: les coŀlectivitzacions
2.3 El govern de Largo Caballero (set. 1936 ‒
maig 1937) Cartell de la CNT-FAI i FIJL
(Federació Ibèrica de Joventuts
Llibertàries)
Font: Wikimedia Commons.
Imatge sota el domini públic.
2

3. E L D E S E N C A D E N A M E N T D E L A RE V O L U C I Ó S O C I A L
a) C o n j u n t d ' E s p an ya
Escut del Consell Regional de Defensa
Medalla de comissari de la Junta de Defensa de Madrid d'Aragó
Font: © El-rastro.com Font: Wikimedia Commons. Imatge sota el
domini públic.
3

4. E L D E S E N C A D E N A M E N T D E L A RE V O L U C I Ó S O C I A L
b ) C atal u n ya
FORCES I ORGANITZACIONS
Conseller • Unió de Rabassaires
• Acció Catalana Republicana • FAI
Comissari de
Defensa • Partits Marxistes • CNT
• ERC • UGT
Delegació de la
Generalitat de COMITÈ CENTRAL DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES
Catalunya
FUNCIONS I ORGANISMES
Comissari • Transports
General • Guerra: proveïments i sanitat
d'Ordre Públic • Investigació
• Secretaria general: premsa i ràdio
• Organització de milícies: Barcelona i comarques
Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Font: J.M. SOLÉ I SABATÉ, J. VILARROYA:
La repressió a la rereguarda a Catalunya Patrulles de control
(1 936‒1 939) , 1989
4

5. E L D E S E N C A D E N A M E N T D E L A RE V O L U C I Ó S O C I A L
b ) C atal u n ya
Foto de la primera reunió del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya
Font: L'Enciclòpedia – enciclopedia.cat, © Fototeca.cat
5

6. E L D E S E N C A D E N A M E N T D E L A RE V O L U C I Ó S O C I A L
c ) C a ra c t e rí s t i q u e s
Allisteu-vos a les milícies antifeixistes
(propaganda republicana)
Font: Coŀlecció Cartells del Pavelló de la Font: Anarcho-Syndicalism 101. Imatge amb
República, Universitat de Barcelona llicència copyleft no comercial.
6

7. E L D E S E N C A D E N A M E N T D E L A RE V O L U C I Ó S O C I A L
c ) C a ra c t e rí s t i q u e s
Font: Anarcho-Syndicalism 101. Imatge amb
Font: Anarcho-Syndicalism 101. Imatge amb llicència copyleft no comercial.
llicència copyleft no comercial.
7

8. E L D E S E N C A D E N A M E N T D E L A RE V O L U C I Ó S O C I A L
c ) C a ra c t e rí s t i q u e s
REPRESSIÓ espontània contra els insurrectes
PERSECUCIÓ a l'església, la burgesia i les classes benestants
ASSASSINATS
PASSEJADES
DETENCIONS IĿLEGALS a les txeques
SAQUEIGS
CREMA d'esglésies i convents
REQUISA DE BÉNS
ASSASSINATS DE PRESOS POLÍTICS de dretes a la Model
i d'altres presons (per exemple: Primo de Rivera, afusellat a la d'Alacant)
8

9. U N A E C O N O M I A D E G U E RRA :
L E S C O L · L E C TI VI TZ AC I O N S
Coŀlectivització dels transports Coŀlectivització del sector tèxtil
Font: Anarcho-Syndicalism 101. Imatge amb Font: Anarcho-Syndicalism 101. Imatge amb
llicència copyleft no comercial. llicència copyleft no comercial.
9

10. U N A E C O N O M I A D E G U E RRA :
L E S C O L · L E C TI VI TZ AC I O N S
• El Decret de coŀlectivitzacions (24
d'octubre de 1936) del Consell
d'Economia de Catalunya legalitza el
procés coŀlectivista dut a terme
durant el juliol de 1936
• Al final de la guerra hi ha 4500
empreses controlades per comitès
i 2000 de coŀlectivitzades
• Poques coŀlectivitzacions agràries
(govern i d'altres sectors en contra,
poca implantació de la CNT al camp)
Decret de coŀlectivitzacions de 1 936
Font: tacafulla2 (...un grano de arena)
10

11. E L G O V E RN D E L A RG O C A B A L L E RO
( S E T E M B RE 1 9 3 6 ‒ M A I G 1 9 3 7 )
• El govern de Francisco Largo
Caballero (PSOE) destaca per estar
format, a més de socialistes i
republicans, per comunistes.
• Als quatre mesos s'hi incorporen
quatre ministres anarcosindicalistes.
Entre d'altres, hi havia Frederica
Montseny, una inteŀlectual i dirigent
anarquista afiliada a la CNT.
• Pretenia crear una aliança entre
republicans, burgesos i obrers per a
guanyar la guerra.
Francisco Largo Caballero
Font: els fideus republicans
11

12. E L G O V E RN D E L A RG O C A B A L L E RO
( S E T E M B RE 1 9 3 6 ‒ M A I G 1 9 3 7 )
Largo Caballero al front de Madrid l'estiu de 1 936
Font: els fideus republicans
Intenció d'unificar les milícies en un Exèrcit
Popular
Font: El canto del búho
12