2019 pec quercus

INSTITUT QUERCUS PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
Sant Joan Vilatorrada
Codi: PEC Elaborat per: Equip directiu
Aprovat per CE: 28 de juny de 2019
Versió: 2.0 Data: 28/06/2019
PROJECTE EDUCATIU DE
CENTRE

Aprovat per CE: 28/06/2019
Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
1/50
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ 2
2. DEFINICIÓ INSTITUCIONAL (Qui som)
2.1. CARACTERÍSTIQUES DEL CONTEXT ESCOLAR
2
2.2. TRETS D’IDENTITAT I CARÀCTER PROPI
2.2.1. PRINCIPIS RECTORS DEL SISTEMA EDUCATIU (LEC) 3
2.2.2. CARÀCTER PROPI 4
2.3. MISSIÓ DEL CENTRE 5
2.4. VALORS DEL CENTRE 5
2.5. POLÍTICA DE QUALITAT DEL CENTRE 5
3. OBJECTIUS DE CENTRE (Què pretenem)
3.1. JUSTIFICACIÓ DELS OBJECTIUS I PRIORITATS EDUCATIVES 6
3.2. OBJECTIUS DEL CENTRE 6
4. CONCRECIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE (Com ho fem)
4.1. CRITERIS D’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA 9
4.1.1. CRITERIS PER A LA CONCRECIÓ COMPETENCIAL DEL
CURRÍCULUM 9
4.1.2. CRITERIS METODOLÒGICS. 11
4.1.3. CRITERIS ORGANITZATIUS 12
4.1.4. CRITERIS PER A L’AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT 14
4.1.5. CRITERIS PER A L’ATENCIÓ INCLUSIVA A LA DIVERSITAT 24
4.1.6. CRITERIS PER AL SEGUIMENT I L’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I
PROFESSIONAL DE L’ALUMNAT (PAT). 30
4.2. CRITERIS D’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I DE GESTIÓ 32
4.2.1. ÒRGANS DE GOVERN I DE COORDINACIÓ. 33
4.2.2. PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA. 34
4.2.3. PROMOCIÓ DE LA CONVIVÈNCIA I GESTIÓ DE CONFLICTES 36
4.2.4. ELABORACIÓ I L’ACTUALITZACIÓ DE DOCUMENTS DE GESTIÓ. 37
4.2.5. SERVEIS ESCOLARS 38
4.3. CRITERIS PER A LA PLANIFICACIÓ DEL DESPLEGAMENT I LA
INSERCIÓ DE LES TAC 39
4.4. EL PROJECTE LINGÜÍSTIC 40
4.5. VINCULACIÓ D’ALTRES PROJECTES DEL CENTRE 43
5. AVALUACIÓ (Com ho avaluem ?)
5.1. MECANISMES D’AVALUACIÓ 45
5.2. INDICADORS DE PROGRÉS 47
6. APROVACIÓ I DIFUSIÓ DEL PEC
6.1.MECANISMES D’AMPLIACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL PROJECTE
EDUCATIU DEL CENTRE 49
6.2. DIFUSIÓ DEL PEC 49
DILIGÈNCIA D’APROVACIÓ 50
LLISTA DE REVISIONS
Revisió Data Descripció

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
2/50
1.INTRODUCCIÓ
El Projecte educatiu del centre estableix els trets d’identitat i les línies d’actuació generals de
tots els membres de la comunitat educativa en relació a tots els ensenyaments que
impartim:
- Educació secundària obligatòria (ESO)
- Batxillerat
- Programa de formació i inserció de serralleria (PFI)
- Ensenyaments esportius (EE)
- Cicles formatius de la família d’activitats físiques i esportives (CF)
El motius de l’actualització del Projecte Educatiu del Centre són els següents:
- La nova orientació que ha pres la formació professional al centre; a partir del curs 2018-19
el centre ha deixat d’impartir Cicles formatius de les famílies de Serveis a la producció i
d’Energia i Aigua i ha començat a impartir nous Cicles formatius de la família d’activitats
físiques i esportives.
- El nou currículum de l’educació secundària obligatòria regulat pel DECRET 187/2015, de
25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria.
- El nou decret que regula l’atenció educativa de tot l’alumnat , el DECRET 150/2017, de 17
d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu.
- La nova ordre d’avaluació de l’educació secundària obligatòria (Ordre ENS/108/2018, de 4
de juliol, per la qual es determinen el procediment , els documents i els requisits formals del
procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.
2. DEFINICIÓ INSTITUCIONAL (Qui som)
2.1. CARACTERÍSTIQUES DEL CONTEXT ESCOLAR
Població
Sant Joan de Vilatorrada és una població de 10.820 habitants (2018). És el principal nucli
habitat de la comarca del Bages després de Manresa, ciutat amb la que manté una relació
molt intensa, atesa la seva proximitat.
L’evolució demogràfica ha patit un estancament i a partir del curs 2022-23 el nombre
d’alumnat que tindrà l’edat per accedir a l’ESO començarà a decréixer.
El poble de Sant Joan de Vilatorrada disposa, en l’actualitat, de dues Llar d’Infants
públiques: Barrufets i El Xiulet, de tres centres d’Educació Infantil i Primària: les escoles
Joncadella, Collbaix i Ametllers i de dos centres de Secundària: l’Institut Cardener i l’Institut
Quercus. Tot el conjunt de centres garanteixen una oferta educativa suficient per a les
necessitats del municipi tant per l’ensenyament obligatori com pel postobligatori.
Un 7,7% de la població té nacionalitat estrangera. Les nacionalitats més predominants són
la romanesa, la marroquí i la ucraïnesa. Predomina la classe social mitjana i baixa. L’atur
registrat (2018) és del 9,25% sobre la població en edat de treballar.
L’Institut Quercus es nodreix bàsicament d’alumnes de la localitat, per bé que té assignada
una àrea d’influència de la comarca del Bages, sector oest, que abraça les localitats de:
Rajadell (539 hab) , Fonollosa (1439 hab) i Aguilar de Segarra (277 hab). Igualment, per la
seva proximitat i interrelació, també hi ha un nombre significatiu d’alumnes procedents de
Manresa. A part, el centre compta amb alumnes de procedència diversa (Berguedà, Anoia,

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
3/50
Solsonès, Osona, ...) degut als ensenyaments professionals (PFI, EE i CF) i als esportistes
d’alt nivell de la modalitat de gimnàstica artística.
Perfil de l'alumnat
La mitjana de l’índex d’alumnes amb necessitats educatives especials (motrius, físiques,
psíquiques i sensorials) dels últims 5 cursos és només del 1,2 %. En canvi la mitjana de
l’índex d’alumnat amb situació socioeconòmica desfavorida dels últims 5 cursos és del 6,1%.
La mitjana de l’índex d’alumnes de nacionalitat estrangera dels últims 5 cursos és del 8,8 %,
malgrat que actualment només un 1,41 % és nouvingut de menys de dos anys.
Demanda
El centre gaudeix d’una bona acceptació entre la població dels municipis adscrits.
Pràcticament tots els grups es troben al màxim de la ràtio admissible a l’ESO i als CFGS de
la família d’Activitats físiques i esportives .També gaudim d’una bona acceptació pel que fa
al Batxillerat , al PFI i als ensenyaments esportius.
2.2. TRETS D’IDENTITAT I CARÀCTER PROPI
2.2.1. PRINCIPIS RECTORS DEL SISTEMA EDUCATIU (LEC)
El centre recull els principis rectors definits en la Llei d’educació catalana en el seu article 2.
El nostre sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constitució i per l’Estatut, es
regeix pels principis generals següents:
a) El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constitució, l’Estatut i la resta de
legislació vigent.
b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una societat democràtica: la llibertat
personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat.
c) La universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats i la integració de tots els
col·lectius, basada en la responsabilitat compartida de tots els centres sostinguts amb fons
públics.
d) El respecte de la llibertat d’ensenyament, la llibertat de creació de centres, la llibertat
d’elecció entre centres públics o altres centres que els creats pels poders públics, la llibertat
de càtedra del professorat i la llibertat de consciència dels alumnes.
e) El pluralisme.
f) La inclusió escolar i la cohesió social.
g) La qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de les competències bàsiques i la
consecució de l’excel·lència, en un context d’equitat.
h) El conreu del coneixement de Catalunya i l’arrelament dels alumnes al país, i el respecte
a la convivència.
i) El respecte i el coneixement del propi cos.
j) El foment de la pau i el respecte dels drets humans.
k) El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi respectuós i responsable dels
recursos naturals i del paisatge.
l) El foment de l’emprenedoria.
m)La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.
n) L’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola.
o) L’educació al llarg de la vida.
p) El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin la formació religiosa i moral
que vagi d’acord amb llurs conviccions.
q) L’exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
4/50
El centre, com a institut de secundària públic, es compromet a complir els principis definits
en els apartats 2 i 3 de l’Article 93 de la LEC:
2. L’escola pública catalana es defineix com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat,
trets definidors del seu caràcter propi.
3. Els centres públics es defineixen d’acord amb els principis de qualitat pedagògica, de
direcció responsable, de dedicació i professionalitat docents, d’avaluació, de retiment de
comptes, d’implicació de les famílies, de preservació de l’equitat, de cerca de l’excel·lència i
de respecte a les idees i les creences dels alumnes i de llurs mares, pares o tutors.
2.2.2. CARÀCTER PROPI
A l’Institut Quercus fem que l’organització pedagògica contribueixi a la integració dels
alumnes procedents dels diversos col·lectius, en aplicació del principi d’inclusió, al
desenvolupament de les capacitats dels alumnes que els permeti la plena integració social i
laboral i la incorporació als estudis superiors, la incentivació de l’esforç individual i grupal,
especialment en el treball quotidià al centre i l’adequació dels processos d’ensenyament al
ritme d’aprenentatge individual.
Els elements que ens caracteritzen són:
- Som un centre que acompanya l’alumnat i les famílies a través de les tutories individuals i
del Pla d’acció tutorial .
- Som un centre inclusiu que dona resposta als diferents ritmes d’aprenentatge mitjançant
l’aplicació de l’avaluació formativa i formadora i de múltiples estratègies d’atenció a la
diversitat.
- Som un centre que afavoreix la participació i la cohesió de l’alumnat implicant-lo en les
activitats del centre.
- Som un centre que treballa per la coeducació i la diversitat afectivo-sexual amb estratègies
concretes i visibles.
- Som un centre que promou la competència lingüística lectora de forma transversal a tots
els nivells de l’ESO
- Som un centre que impulsa la competència comunicativa lingüística en llengua estrangera
a través de la impartició en llengua anglesa de diverses matèries no lingüístiques i de l’oferta
de dues segones llengües estrangeres.
- Som un centre que desenvolupa les competències dels nostres alumnes a través del treball
per matèries; donem un enfocament competencial als aprenentatges de cada matèries
utilitzant metodologies i recursos didàctics variats.
- Som un centre que utilitza recursos didàctics variats en les seves metodologies
d’ensenyament/aprenentatge, facilitant i impulsant l’ús dels recursos informàtics a l’aula.
- Som un centre que disposa de bona dotació d’equipaments de l’àmbit digital i que impulsa
l’ús dels recursos informàtics a l’aula.
- Som un centre que fomenta l’esport i la salut a través de les activitats realitzades dins del
Pla d’esport a l’escola i dins del Programa Salut-Escola , de l’oferta d’optatives d’educació
física a tots els nivells i de l’oferta d’Ensenyaments esportius i Cicles formatius de la família
d’Activitats físiques i esportives
- Som un centre vinculat a l’entorn; promovem la participació de l’alumnat en activitats de
l’entorn (Servei comunitari, pràctiques a les empreses, sortides escolars,…) i participem en
projectes relacionats amb l’entorn
- Som un centre amb sistemes de gestió de qualitat i millora contínua.
- Som un centre amb una estructura organitzativa ben definida i eficient que possibilita
actuacions coordinades i àgils.
- Som un centre que promou la formació del professorat

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
5/50
2.3. MISSIÓ
L’Institut Quercus és un centre públic d’ensenyament secundari del Departament d’Educació
de la Generalitat de Catalunya. La nostra finalitat és l’educació dels nois i noies des de 1r
d’ESO i d’acord amb el nostre projecte educatiu,
- Volem Impartir una formació integral de qualitat tant en coneixements com en valors, que
satisfaci les necessitats de l'alumnat i de les seves famílies, utilitzant metodologies
motivadores i eficients, que garanteixin la seva promoció i inserció social i laboral, procurant
una comunicació fluïda entre tots els membres de la comunitat educativa.
- Volem preparar persones compromeses i actives que s’adaptin críticament a la seva
incorporació al món adult i a la vida social, al món acadèmic i al món del treball, amb els
coneixements i els instruments necessaris per seguir aprenent autònomament.
- Volem ajudar a formar persones solidàries i tolerants envers als altres, respectuoses amb
les normes i amb l’entorn
2.4. VALORS DEL CENTRE
Els valors que guien la nostra actuació es centren en els principis bàsics de convivència i en
les finalitats formatives d’un centre d’educació secundària; de totes maneres volem destacar
els valors que ens serveixen de referència:
- El Respecte i la tolerància a la diversitat cultural i ideològica i a l’entorn.
- La promoció de la participació activa, propiciant reptes educatius que il·lusionin i motivin en
el treball.
- El foment del treball en equip, tant en els projectes educatius com en la gestió del Centre.
- La gestió dels conflictes mitjançant el diàleg.
- El foment de la igualtat d’oportunitats
- La cultura de l’esforç i la responsabilitat.
- La comunicació fluïda entre tots els membres de la Comunitat Educativa, reconeixent
l'esforç i la constància en el treball de l'organització per a arribar als objectius.
2.5. POLÍTICA DE QUALITAT
L'Institut Quercus ha definit la qualitat com a part fonamental i prioritària de la seva filosofia i
estratègia i té com a referent de les seves actuacions en matèria de qualitat el compliment
de la norma ISO 9001:2015 i els requisits normatius i d’altres que li són aplicables.
L'actuació de l'Institut, liderada per l’equip directiu, d'acord amb el projecte educatiu de
centre, està dirigida a:
- Satisfer les expectatives i necessitats de les parts interessades(1
), en especial les
necessitats educatives de l'alumnat per tal de formar bons ciutadans i bons professionals
preparats per enfrontar-se als reptes personals i al món laboral.
- Mantenir una comunicació fluïda i eficaç amb les parts interessades.
- Contribuir a l'assoliment dels objectius que la societat li assigna com a Institut d'Educació
Secundària.
1
Tal i com té definit a les NOFC, les parts interessades del centre són: Departament d'Ensenyament, Ajuntament Sant Joan de
Vilatorrada, Centres educatius de procedència (Primària, Secundària i ESPO) de l'àrea d'influència del centre, Alumnat, Famílies,
Professorat i PAS, Proveïdors, Empreses i organitzacions col·laboradores (FPCT, DUAL, ...).

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
6/50
- Desenvolupar, motivar i involucrar el conjunt de l'equip humà de l'Institut per tal d'assegurar
la seva implicació en el projecte del centre, per tal d’assolir un bon nivell de satisfacció i
arribar a ser uns bons professionals.
- Treballar per a la millora contínua del servei i dels processos que desenvolupa, tot
comptant amb el suport i els mitjans que el Departament d’Educació posi al seu abast. Amb
aquesta finalitat, les decisions es prendran en base a l’anàlisi i l’avaluació dels resultats
obtinguts.
El compromís amb la qualitat afecta tot l'Institut i la millora contínua és una responsabilitat de
tot l'equip professional del centre. L'equip directiu en vetllarà i en facilitarà l'assoliment a
través de la gestió i amb els mitjans de què disposi.
Tot això ens adreça cap als objectius de centre: millorar els resultats educatius, millorar la
cohesió social i millorar la confiança de les parts interessades.
3.OBJECTIUS (Què pretenem)
3.1. JUSTIFICACIÓ DELS OBJECTIUS I PRIORITATS EDUCATIVES
Els Objectius que plantegem en el següent apartat prioritzen:
- L’Excel·lència entesa com a èxit per a tothom a partir d’accions que promoguin obtenir el
millor de cadascú.
- L’Equitat i la Inclusió com a foment de la igualtat d’oportunitats en les diferents situacions
d’aprenentatge i de formació.
- La Convivència com a element fonamental per afavorir els aprenentatges.
Per dur a terme aquestes prioritats educatives el centre té definits els següents llocs de
treball docent específics, d’acord amb el Decret 39/2014, pel qual es regulen els
procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents:
- Perfil professional de gestió de projectes i serveis de formació professional inicial o
d’ensenyaments de règim especial (GPS)
- Perfil professional lingüístic en llengua estrangera (IAN)
- Perfil professional de lectura i biblioteca escolar (LBI)
3.2. OBJECTIUS DEL CENTRE
Els objectius s’han organitzat en funció del seu grau de concreció
Els tres objectius generals es despleguen en diversos objectius específics, els quals es
concreten en indicadors.
Els tres objectius generals són els objectius que han guiat l’institut en els últims 7 cursos;
són objectius obligats i necessaris per a qualsevol centre educatiu.
Els objectius específics serveixen per millorar els elements que conformen la situació actual i
es concreten amb uns indicadors.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
7/50
Cada objectiu específic té una petita fitxa que inclou els següents apartats:
- Un breu aclariment de l’objectiu
- Indicadors que ens permeten conèixer el grau d’assoliment dels objectius (en
aquesta part del PEC només referenciem els indicadors, el seu desenvolupament es
fa en l’apartat 5.2). En primer lloc i en negreta es marquen els indicadors que tenen
una relació directa amb l’objectiu i seguidament es relacionen els indicadors que hi
mantenen certa relació.
1. Millorar els resultats educatius
1.1. Millorar els resultats acadèmics
Cal implementar accions per incrementar el percentatge
d’alumnes que superen totes les matèries.
INDICADORS
D.3 (resultats acadèmics)
D.4 (promocionats i graduats)
D.5 (competències bàsiques)
D.6 (PAU)
1.2. Millorar els resultats de promoció i graduació d’ESPO
Cal establir accions per millorar els resultats de promoció i
graduació a ESPO , sobretot a GM.
INDICADORS
D.7 (assistència a classe)
D.8 (baixes/abandonament)
1.3. Millorar els resultats en les proves de les Competències Bàsiques
Tot i que els resultats de les competències bàsiques han anat
millorant al llarg dels anys cal determinar accions per millorar
i/o mantenir aquests resultats.
INDICADORS
D.1 (captació alumnat primària)
1.4. Incrementar la implementació de propostes d’aprenentatge més competencial
Cal pensar propostes d’ensenyament-aprenentatge ben
contextualitzades que parteixin de situacions funcionals de la
vida. Propostes que permetin utilitzar recursos de l’entorn
proper per poder partir de l’observació de la realitat.
INDICADORS
D.16 (implementació d’accions)
D.1 (captació alumnat primària)
2. Millorar la cohesió social
2.1. Assegurar un seguiment acurat de l’alumnat i les famílies
Un dels punts forts de l’Institut Quercus és el seguiment
individualitzat de l’alumnat a través de les tutories individuals.
Volem seguir treballant en aquesta línia i millorar les
deficiències detectades.
Pel que fa a les famílies es vol seguir mantenint el nombre
d’entrevistes anuals amb les famílies.
INDICADORS
D.9 (entrevistes)
D.7 (assistència)
2.2. Millorar l’atenció a la diversitat.
Cal atendre a totes les necessitats de tots els alumnes, per
aquest motiu cal seguir treballant totes les mesures d’atenció a
l’alumnat: Mesures i suports universals, mesures i suports
addicionals i mesures i suports intensius
INDICADORS
D.7 (assistència)

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
8/50
2.3. Reduir l’absentisme/abandonament a ESO i ESPO
Malgrat les dades generals d’absentisme no són preocupants sí
que creiem que és important seguir treballant per a reduir-lo,
sobretot als Ensenyaments professionals.
INDICADORS
D.7 (assistència)
2.4. Millorar l’orientació professional i acadèmica de l’alumnat
Realitzar accions encaminades a :
- Millorar l’orientació a l’alumnat d’ESO sobre l’elecció dels futurs
estudis o professions
- Millorar l’orientació de l’alumnat que no obté el títol d’ESO
- Millorar l’orientació professional dels estudiants dels ensenyaments
professionals.
INDICADORS
D.4 (promocionats i
graduats ESPO)
D.7 (assistència ESPO)
D.8 (baixes/abandonament
ESPO)
3. Garantir la confiança dels grups d’interès
3.1. Incrementar el compromís de l’alumnat amb la convivencia i en la propia formació
L’aprenentage i la millora estan íntimament relacionades amb el
compromís personal de l’alumnat.
Per assolir aquest objectiu proposem buscar el compromís de
l’alumnat en el seu propi procés d’aprenentatge i el compromís del
grup classe en la millora del funcionament de la dinàmica del grup.
INDICADORS
D.17 (ràtio de conflictivitat)
3.2. Mantenir la satisfacció dels grups d’interès
El centre té implantat un Sistema de Gestió de la Qualitat i per
aquest motiu realitza periòdicament enquestes de satisfacció a
l’alumnat, a les famílies, al professorat i a les empreses. En concret
cada curs s’obtenen dades de:
- Satisfacció alumnes en relació a les pràctiques
- Satisfacció dels ensenyaments rebuts
- Satisfacció global de l’alumnat
- Satisfacció de les famílies a inici de curs
- Grau de satisfacció del professorat
- Satisfacció de les empreses
INDICADORS
D.10 (sat. alumnes
pràctiques)
D.11 (sat. enseny.
rebuts)
D.12 (sat. global
alumnat)
D.13 (sat. famílies)
D.14 (sat. professorat)
D.15 (sat. empreses)
3.3. Afavorir la satisfacció professional dels docents
Realitzar accions per:
- Potenciar els canals de comunicació necessaris perquè tot el
professorat tingui un bon coneixement de la globalitat del centre.
- Preveure, en l’organització del centre, l’espai temporal necessari
per a la coordinació i el consens metodològic de l’equip docent.
- Potenciar la formació en centre i l’intercanvi de bones pràctiques
entre el professorat, especialment de les que estiguin relacionades
amb les estratègies dels objectius de millora definits.
INDICADORS
D.14 (sat. professorat)

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
9/50
4. CONCRECIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL
PROJECTE (Com ho fem)
4.1. CRITERIS D’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA
4.1.1. CRITERIS PER A LA CONCRECIÓ DEL CURRÍCULUM
Distingirem els diferents ensenyaments: Educació secundària obligatòria (ESO), Batxillerat,
Programa de formació i Inserció (PFI), Ensenyaments esportius (EE) , Cicles formatius de la
família d’activitats físiques i esportives (CF)
ESO
Concreció competencial del currículum
Aquesta concreció es troba en les programacions d’àrea i en les programacions d’Unitats
didàctiques (UD). En les programacions d’àrea hi trobem la distribució de les competències
al llarg dels 4 cursos. En les programacions d’Unitats didàctiques hi ha la concreció de la
seqüència didàctica que permetrà assolir les competències d’aquella UD.
Desenvolupament de les competències de l’alumnat a través del treball per matèries
A l’Institut Quercus treballem per matèries independents utilitzant metodologies i recursos
didàctics variats.
Dins de cada matèria vetllem per a què els aprenentages dels alumnes siguin significatius.
Donem un enfocament competencial a les activitats d’ensenyament-aprenentage dins de
cada matèria.
Promoció de la competència de la competència lingüística lectora de forma
transversal a tots els nivells de l’ESO
El curs 17-18 es va aprovar el Pla Lector de centre (PLEC) ; a partir del qual es duen a
terme terme 2 tipus d’actuacions:
Gust per la lectura
Inclou mitja hora de lectura lliure diària, activitats d’animació entorn a la lectura i
potenciar l'ús de la Biblioteca escolar
Aprendre a llegir i llegir per aprendre
El nostre objectiu és que, de mica en mica, el professorat vagi incorporant les
estratègies
lectores, d'una manera natural en la feina diària. Per això ens proposem:
Incorporar en les programacions de català i castellà tallers per al treball sistemàtic de
les
estratègies lectores.
Difondre les pautes de les lectures guiades a totes les àrees i fer una petita formació
per a tot el professorat.
Elaborar pautes per més tipus de textos (textos científics, gràfics i imatges...)
Incloure en totes les programacions d'àrea la competència lingüística lectora
Impuls de la competència comunicativa lingüística en llengua estrangera
Dins del projecte “Aprenem en anglès” impartim en llengua anglesa matèries no
lingüístiques. L’objectiu és consolidar una matèria per nivell.
Oferim dues segones llengües estrangeres: francès i alemany

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
10/50
Competències transversals: Competència digital i Competència personal i social
Aquestes competències es treballen des de totes les àrees ,de forma consensuada. Després
d’un treball intern s’han repartit les diferents competències transversals entre totes les àrees.
En el cas de la competència digital, des de l’àrea de Tecnologia i durant el primer trimestre
de 1r d’ESO proporcionaran formació a l’alumnat en relació a diferents continguts de l’àmbit
digital. La mateixa formació que rebran els alumnes serà accessible pel professorat; de
manera que tots els professors que hagin de treballar algun d’aquells continguts ho hauran
de fer sota el mateix criteri que han rebut els alumnes.
El centre té establertes estratègies conjuntes per treballar les competències transversals i
acorda consensuats sobre criteris d’avaluació.
Som un centre que disposa d’una bona dotació d’equipaments de l’àmbit digital i això ens
permet treballar les competències digitals des de totes les matèries i amb una gran qualitat
tècnica.
El Servei Comunitari , que es realitza a 3r d’ESO, és un bon instrument per desenvolupar la
competència personal i social
Matèries optatives de 1r. 2 i 3r d’ESO
L’oferta de matèries optatives estan alineades amb el PEC. Es pot veure l’oferta anual a la
Programació general anual
Treballs de síntesi i projecte de recerca
Els treballs de síntesi i el projecte de recerca tenen un format de projecte on l’alumnat en
grup o individualment ha de treballar de forma interdisciplinar.
Són projectes elaborats entorn a un tema en els quals s’hi integren continguts de diferents
matèries.
Es vetlla perquè en els treballs de síntesi s’integrin continguts de la major part de les àrees
que deriven del nucli central de contingut del tema que s’estudia.
Els treballs de síntesi i el projecte de recerca tenen un fort enfocament competencial
Servei comunitari
Els alumnes de 3r d’ESO participen del Servei comunitari. Amb el Servei comunitari
l’alumnat experimenta i protagonitza accions de compromís cívic i posa en joc els seus
coneixements i capacitats al servei de la comunitat. És un bon instrument per desenvolupar
la competència personal i social
A l’inici de curs el professorat encarregat del servei comunitari explica a l’alumnat les
diferents possibilitats d’actuacions i és el propi alumnat qui, en funció dels seus interessos,
escull el tipus d’actuació.
Des de l’institut es fa el seguiment de l’alumnat i la difusió de les actuacions realitzades amb
la comunitat.
BATXILLERAT
La concreció del currículum es troba a les programacions de cada matèria
Oferim el Batxillerat Científic-Tecnològic i el Batxillerat Humanístic-Social
A Batxillerat oferim dues segones llengües estrangeres: francès i alemany
Es pot veure l’oferta anual de matèries a la Programació general anual
1r Batxillerat:
Matèries comunes (tutoria inclosa): 14 hores
Matèries de modalitat (3): 12 hores
Matèries específiques (1 de 4 hores o 2 de 2 hores): 4 hores
2n Batxillerat:
Matèries comunes (tutoria inclosa): 14 hores

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
11/50
Matèries de modalitat (3): 12 hores
Matèries específiques (1): 4 hores
PFI, EE I CF
La concreció del currículum es troba a les programacions de cada matèria.
En el cas dels ensenyaments professionals vetllem per a que la formació respongui a les
necessitats del mercat laboral i de les empreses.
Col·laborem estretament amb l’entorn empresarial , tant pel que fa referència a les
pràctiques a les empreses com pel que fa a la formació Dual.
Els Cicles formatius de la família d’Activitats físiques i esportives els oferim en modalitat
dual.
Es pot veure l’oferta anual de matèries a la Programació general anual
4.1.2. CRITERIS METODOLÒGICS
Ús de recursos didàctics variats en les metodologies d’ensenyament/aprenentatge,
facilitant i impulsant l’ús dels recursos informàtics en l’aula.
El centre ha optat per a què a partir del curs 19-20 tot l’alumnat disposi del seu propi
Chromebook.
De moment es compaginen l’ús dels llibres de text amb l’ús d’equips informàtics d’ús
individual per part de l’alumnat. El material didàctic d’alguns àmbits curriculars es troba en el
Moodle del centre.
En la majoria de matèries es combinen les classes magistrals amb sessions on s'apliquen
altres tipus de metodologies on l’alumnat hi té una participació més activa.
Es vetlla per a què les activitats siguin significatives per l'alumnat i tinguin un caire
competencial.
Establiment d’estratègies conjuntes per treballar diferents competències
Creiem que si tot el professorat aplica les mateixes pautes en diferents situacions això
acaba repercutint en una consolidació dels aprenentatges.
El centre té consensuades i establertes de forma transversal les pautes de treball i
d’avaluació de les exposicions orals, els documents de text i la comprensió lectora.
En un futur es volen consensuar i establir estratègies transversals per ajudar l’alumnat a
millorar el propi aprenentatge.
Aprenentatge de l’entorn
Som un centre amb una gran tradició en l’aprenentatge de l’entorn. Fomentem les sortides
amb continguts curriculars, ja siguin a l’entorn més proper com més llunyà.
Considerem que amb les sortides l’alumnat pot posar en pràctica coneixements que ha
après a l’aula o bé ampliar nous coneixements relacionats amb allò treballat a l’institut.
Aspectes metodològics concrets de cada matèria
En el cas de l’ESO, la concreció de les metodologies utilitzades per cada matèria es poden
consultar a les programacions de les àrees i de les UD.
En els cas dels ensenyaments postobligatoris la concreció de les metodologies utilitzades
per cada matèria es poden consultar a les programacions de matèria.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
12/50
4.1.3. CRITERIS ORGANITZATIUS
Confecció de grups
Els grups de tots els ensenyaments són heterogenis i en la seva confecció es té en compte
la informació rebuda dels docents del curs anterior (traspàs de primària a secundària,
traspàs entre cursos, traspàs de secundària a batxillerat).
A partir de les informacions rebudes els grups es confeccionen buscant l’equilibri entre els
següents aspectes:
- Nombre de nois i noies
- Rendiment acadèmic de l’alumnat
- Incompatibilitats personals de l’alumnat
Organització del temps
A ESO i a Batx es fan 30 minuts de lectura diària. Amb aquesta franja de lectura
aconseguim que els alumnes adquireixin o consolidin l'hàbit lector, comencin el dia d'una
manera relaxada i després es concentrin millor en les classes posteriors. A llarg termini,
pretenem que hi hagi una millora notable de la competència lectora i de la capacitat crítica
del que llegeixen, ja que constantment han d'escollir els llibres que volen llegir.
Els alumnes comencen el dia fent una lectura lliure i en silenci i després, anoten els llibres
en un diari de lectures.
Pel que fa a la distribució horària de les matèries del currículum seguim les marcades pels
Decrets que regulen els currículums de cada un dels ensenyaments que impartim.
L’horari marc d’ESO i BATX és:
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
8 a 8:30
8:30 a 9:25
9:25 a 10: 20
10:20 a 10:40 E S B A R J O
10:40 a 11:35
11:35 a 12:30
12:30 a 12:50 E S B A R J O
12:50 a 13:45
13:45 a 14:40
Els horaris marc del PFI, dels Ensenyaments esportius i dels Cicles formatius tenen petites
variacions d’un curs a l’altre. Es poden veure a la Programació general anual
Organització dels espais
Els espais d’ús lectiu del centre són els següents:
Aules:
Cada grup-classe té una aula de referència. Les aules restants són usades per a les
sessions de diversitat (matèries optatives, agrupaments, matèries de modalitat de
Batxillerat...).
Aules específiques:
● 2 tallers (edifici annex): s’hi fan classes de Tecnologia i del PFI.
● 1 aula de Tecnologia (planta baixa): s’hi fan pràctiques d’ESO, Batxillerat i CFGM.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
13/50
● Aula de Visual i plàstica s’hi fan classes d’ESO i Batxillerat.
● Gimnàs (planta baixa) amb magatzem: s’hi fan classes d’ESO, Batxillerat i CFGS.
● Sala d’actes (planta baixa): s’hi fan classes de CFGS i d’esports.
● Pistes poliesportives: s’hi fan classes d’ESO, Batxillerat i CFGS.
● Aula de música (primera planta): s’hi fan classes d’ESO i Batxillerat.
● 2 laboratoris (primera planta): s’hi fan classes d’ESO i Batxillerat.
● Biblioteca (primera planta): s’hi fan classes d’ESO i Batxillerat.
● 2 aules d’informàtica (segona planta): s’hi fan classes d’ESO, Batxillerat i CF.
● 1 aula d'informàtica (primera planta , dins la biblioteca). S'hi fan classes d'ESO ,
BATX I CF
● Aula 05: d’ús majoritari per a l’alumnat d’Aula oberta.
● Aula d’idiomes (planta baixa): s’hi fan classes d’ESO i Batxillerat.
L’alumnat d’ESO, Batxillerat i CFGS també fa ús del pavelló poliesportiu quan les
instal·lacions del centre són plenes.
Formació del professorat
D’acord amb els objectius que es deriven de la planificació estratègica i dels objectius de la
planificació que tenim com a centre de Qualitat, certificat ISO 9001:2015 que ens fan
treballar en la planificació i millora contínua, cada curs ens plantegem activitats formatives
que tenen en compte els següents aspectes:
- Avançar en línia amb el pla marc de formació permanent que proposa el
Departament d’Educació.
- Treballar per implicar la participació del professorat, tenint en compte la formació com
a eina bàsica per a impulsar tots els canvis i millores de les nostres tasques en el
centre i en els objectius que ens hem proposat.
- Planificar una formació fruit de la identificació de les necessitats del nostre centre,
incloent les demandes del professorat (tan individuals com col·lectives) , i que, per
tant, s’ajusti a les seves necessitats i que permeti l’assoliment dels objectius de
millora.
- Preveure els sistemes d’avaluació de la formació, en funció de l’impacte i els
resultats que es puguin observar en la pràctica docent.
- Preveure, també, la formació per al Personal d’Administració i Serveis.
- Crear grups de treball, comissions i espais temporals de cooperació i debat
pedagògic. Des de l’equip directiu s’ha previst la quantitat mínima de guàrdies i s’ha
analitzat la seva distribució per tal d’assegurar el servei de guàrdies permetent certa
disponibilitat horària, i a partir d’aquí s’ha buscat propostes per afavorir la creació de
grups de treball i comissions. La prioritat en la creació dels grups de treball està en
funció de la relació que tingui l’activitat del grup amb els objectius del Projecte
Educatiu.
En el Pla de formació del centre es pot veure en detall totes les informacions i valoracions
anuals relatives a les formacions del professorat

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
14/50
4.1.4. CRITERIS PER A L’AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT
Distingirem els diferents ensenyaments: ESO, Batxillerat, Programa de formació i Inserció
(PFI), Ensenyaments esportius (EE), Cicles formatius de la família d’activitats físiques i
esportives (CF)
ESO
Ens basem en l’Ordre ENS/108/2018 de 4 de juliol, per la qual es determinen el
procediment, els documents i els requisits formals del procés d'avaluació a l'educació
secundària obligatòria.
Criteris generals adoptats respecte a l'avaluació
1. L'avaluació té la finalitat de regular el procés d'aprenentatge i comprovar el grau
d'assoliment de les competències dels àmbits, d'acord amb els ritmes i capacitats
d'aprenentatge dels alumnes.
2. Així, l'avaluació permet que tant els professors com els alumnes puguin conèixer el procés
d'aprenentatge, identificar els avenços, les dificultats i els errors que sorgeixen al llarg del
procés educatiu, i prendre les decisions oportunes per regular-lo. Amb aquesta finalitat, els
alumnes coneixen els objectius d'aprenentatge i els criteris i procediments amb els quals
se'ls avaluarà.
3. També permet comprovar el grau d'assoliment de les competències tant les dels àmbits
associats a les matèries com les dels àmbits transversals.
4. L'avaluació pren com a referència els diferents elements que integren el currículum. Les
competències que determina el Decret 187/2015, de 25 d'agost, són els objectius
d'aprenentatge que han d'assolir els alumnes al final de l'etapa i es concreten en els criteris
d'avaluació establerts per a cada curs per a totes les matèries i àmbits.
5. L'avaluació es duu a terme d'acord amb el model competencial de l'aprenentatge
implementat pel treball col·legiat de l'equip docent. En aquest model competencial,
l'orientació educativa i l'atenció a tot l'alumnat són l'eina principal per afavorir
l'acompanyament en l'aprenentatge i la continuïtat formativa en els ensenyaments
postobligatoris.
6. L'avaluació en l'educació secundària obligatòria és global, contínua i diferenciada. En les
sessions d'avaluació l'equip docent fa una valoració global sobre el desenvolupament del
procés d'aprenentatge i sobre l'adequació de les programacions i les activitats docents a les
necessitats dels alumnes.
7. L'avaluació és contínua, atès que és un component essencial de la mateixa programació
de les matèries, i té per objecte constatar els avenços dels alumnes i les seves dificultats.
Per això, en la programació s'estableixen pautes per a l'observació sistemàtica i el
seguiment de cada alumne al llarg del seu procés d'aprenentatge. En aquest sentit, els
documents d'avaluació final de cada curs contenen els darrers nivells competencials assolits
de totes les matèries i àmbits que formen part del currículum de l'educació secundària.
8. A les programacions de cada UD s’especifiquen els criteris d’avaluació.
9. La qualificació màxima que podrà obtenir l’alumnat que participa en programes de
diversificació curricular o en Aules flexibles serà d’Assoliment satisfactori.
Aspectes genèrics de les sessions d’avaluació
1. La sessió d'avaluació és la reunió de l'equip docent, coordinada pel tutor o tutora, per
compartir informació i prendre decisions de forma col·legiada sobre el procés d'aprenentatge
dels alumnes. S'hi pot incorporar un membre de l'equip directiu. També poden participar-hi

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
15/50
altres professors amb responsabilitats de coordinació pedagògica i altres professionals que
intervinguin en el procés d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes.
2. En el context d'un model educatiu competencial, i per tal que l'equip docent pugui valorar
els aprenentatges de cada alumne i el desenvolupament del procés d'ensenyament, fem una
sessió d'avaluació inicial, una sessió trimestral de seguiment i, al final de curs, una sessió
d'avaluació final ordinària, que coincideix amb la sessió d'avaluació del tercer trimestre. A
més, fem una sessió d'avaluació final extraordinària, d'acord amb les dates que determini el
calendari escolar del curs corresponent.
3. El tutor o tutora ha de coordinar i presidir les reunions d'avaluació del seu grup d'alumnes,
aixecar-ne acta, fer-hi constar els acords presos i transmetre la informació pertinent de
manera individualitzada a les famílies i als alumnes. Igualment, la resta de professors de
l'equip docent han d'informar els alumnes sobre les seves matèries o àmbits.
Avaluació inicial
1. L'equip docent dedica dues reunions habituals durant el primer trimestre a fer un
seguiment dels alumnes amb l'objectiu de fer-ne una valoració qualitativa individualitzada
per millorar-ne l'acolliment i prendre decisions sobre el seu procés d'aprenentatge, que els
ajudi a autoregular-se i que sigui orientativa per a les famílies.
2. En l'avaluació inicial dels alumnes de primer curs d'ESO també es té en compte tant el
traspàs d'informació dels mestres de primària, d'acord amb l'article 10.1 de l’Ordre
d’avaluació, com l'avaluació de les activitats de reforç d'estiu que hagin fet aquests
alumnes. Pel que fa a la resta de cursos, s'ha de tenir en compte la informació de les
reunions prèvies al període lectiu, d'acord amb l'article 6.4 de la mateixa Ordre.
Avaluacions parcials
1. L'equip docent es reuneix una vegada cada trimestre per analitzar l'evolució del grup i
dels aprenentatges, i el procés maduratiu i relacional de cadascun dels alumnes. Si és
necessari, es modifiquen les estratègies organitzatives, metodològiques o curriculars, tant
individualment com en grup, i si cal, s'inicien noves mesures d'atenció a l'alumnat. L'equip
docent pren les decisions d'acord amb els criteris d'avaluació establerts a l'inici de curs i es
té en compte fonamentalment l'opinió del tutor o tutora.
2. El centre té elaborat un model d'informe que reflecteix els resultats obtinguts en
l'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumne; els aspectes personals, relacionals i
evolutius que es consideri oportú esmentar; i les mesures complementàries o de reforç
adoptades o previstes. Aquests document inclou valoracions qualitatives individualitzades
per orientar la família i ajudar l'alumne a millorar els aprenentatges i els aspectes relacionals
i de socialització.
Avaluacions de final de curs
1. L'avaluació de final de curs es fa en cadascun dels quatre cursos de l'etapa, en acabar el
període lectiu en el cas de l'avaluació final ordinària i quan determini el calendari escolar del
curs corresponent en el cas de l'avaluació extraordinària.
2. La valoració del grau d'assoliment de les competències dels àmbits transversals i dels
diferents àmbits associats a les matèries que l'alumne ha cursat aquell any acadèmic, es fa
d'acord amb l'article 5.2. de l’Ordre d’avaluació.
3. L'avaluació final és diferenciada per a cadascuna de les matèries del currículum i per a
cadascun dels àmbits transversals, i constata els avenços dels alumnes. El professor de
cada matèria proposa per a cada alumne una qualificació de final de curs que va
acompanyada de comentaris que fan referència als criteris d'avaluació i a les competències
o dimensions.
4. L'equip docent valora els resultats obtinguts pels alumnes pel que fa al grau d'assoliment
de les competències de cada àmbit o matèria i atorga les qualificacions finals. A les sessions
d'avaluació de final de curs, a fi de garantir la coherència dels processos d'avaluació entre

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
16/50
els diferents grups del centre, s'hi incorpora, amb veu però sense vot, un membre de l'equip
directiu o una persona designada per aquest òrgan.
5. En la sessió d'avaluació final ordinària, l'equip docent decideix, d'acord amb l'article 3.5 de
l’Ordre, quins alumnes estan en condicions de matricular-se al curs següent i quins alumnes
resten pendents de l'avaluació extraordinària. Aquesta decisió consta a l'acta de
qualificacions de l'avaluació final.
6. En el marc de l'avaluació contínua, l'assoliment de les competències del curs de les
matèries amb continuïtat dins l'etapa i dels àmbits transversals comporta l'assoliment dels
nivells competencials no assolits en cursos anteriors.
Pel que fa a les altres matèries, el centre organitza activitats adreçades a millorar els nivells
competencials no assolits. L'avaluació d'aquestes activitats ha de quedar reflectida en les
actes del curs següent, que recullen també les matèries de cursos anteriors que no es fan
aquell any.
7. L'avaluació dels alumnes amb PI s'ha de fer en relació amb els criteris d'avaluació que
s'inclouen en aquest PI, d'acord amb l'article 9 de l’Ordre.
8. Per als alumnes que en l'avaluació final ordinària no hagin assolit els nivells
competencials establerts, el centre proposa activitats d'aprenentatge destinades a assolir-
los. Així mateix, el centre també pot proposar activitats a la resta d'alumnes per consolidar
els nivells competencials assolits.
9. Per als alumnes que tenen matèries amb avaluació negativa en l'avaluació final ordinària,
el centre organitza l'avaluació extraordinària d'acord amb les dates que determini el
calendari escolar del curs corresponent. Es considera matèria amb avaluació negativa
aquella en què no s'han assolit els nivells competencials establerts.
Les activitats i, si és el cas, les proves extraordinàries, les elabora i qualifica l'òrgan de
coordinació didàctica corresponent, d'acord amb la programació dels currículums dels quals
són responsables. La preparació i elaboració de les proves extraordinàries s'ha de fer durant
el mes de juny.
10. En cadascun dels quatre cursos de l'etapa, i després de la valoració de les activitats i les
proves extraordinàries, l'equip docent es reuneix en una sessió d'avaluació final
extraordinària.
11. En el context de l'avaluació contínua, la valoració del grau d'assoliment de les
competències i la qualificació final extraordinària és el resultat global obtingut a partir de
l'anàlisi de l'evolució de l'alumne durant el curs, de les activitats proposades per millorar els
nivells competencials no assolits i, si és el cas, de les proves extraordinàries. Les
qualificacions han de ser iguals o superiors a les de l'avaluació ordinària.
12. En la sessió d'avaluació final extraordinària, vistos els resultats obtinguts per cada
alumne, l'equip docent pren les decisions definitives respecte al grau d'assoliment de les
competències i el pas de curs o la superació de l'etapa, tenint en compte d'aplicar tot allò
establert en “el pas de curs de primer a tercer” i en “la superació de l’etapa”.
13. La informació referent a l'avaluació final de curs es recull en un informe d'avaluació final
que es lliura a les famílies, d'acord amb l'article 8.4 de l’Ordre d’avaluació.
Pas de curs de primer a tercer
1. En finalitzar cadascun dels tres primers cursos de l'etapa i com a conseqüència del procés
d'avaluació, l'equip docent, en la sessió d'avaluació final de curs, adopta les decisions
corresponents sobre el pas de curs de cada alumne, tenint en compte la seva evolució
general en relació amb el grau d'assoliment de les competències que determina el Decret
187/2015, de 25 d'agost.
2. Es promociona al curs següent quan s’ha obtingut avaluació positiva en totes les
matèries, quan d’acord amb els criteris d’avaluació per cada matèria i curs, i la consideració
de l’equip docent, s’han assolit els nivells competencials corresponents a cada curs de les
matèries cursades, o bé quan es té avaluació negativa com a màxim en dues matèries,

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
17/50
sempre que no siguin simultàniament dues de les següents: llengua catalana i literatura,
llengua castellana i literatura i matemàtiques.
3. De forma excepcional es pot autoritzar la promoció d’un alumne amb avaluació negativa
en tres matèries o en dues de les tres matèries anteriors (llengua catalana i literatura,
llengua castellana i literatura i matemàtiques), sempre que l’equip docent consideri que
l’alumne té bones expectatives de recuperació i que la promoció és positiva per a la seva
evolució acadèmica; a més, se li han d’aplicar mesures específiques o extraordinàries.
4. L'equip docent pot decidir el pas al curs següent d'un alumne amb nivells competencials
no assolits a més de tres matèries quan consideri que l'alumne té bones expectatives de
millora i que el pas de curs és positiu per a la seva evolució acadèmica i personal. En aquest
cas, l'equip docent ha d’elaborar un pla de suport individualitzat (PI) amb indicacions
personalitzades que incloguin les mesures i recomanacions que han de permetre a l'alumne
assolir els nivells competencials corresponents a aquell curs.
5. La repetició de curs s'ha de considerar una mesura excepcional i en cas de romandre un
any més al mateix curs, també es requereixen unes indicacions personalitzades, orientades
a superar les dificultats detectades en el curs anterior i que en algun cas poden comportar
un PI, així com la comunicació a les famílies d'acord amb el que s'estableix a l'article 8
d'aquesta Ordre. Es pot repetir el mateix curs un sol cop i dos cops com a màxim dins l'etapa
si no s'ha repetit a l'educació primària.
6. Si l'equip docent decideix que algun alumne amb necessitats educatives específiques
segueixi un pla de suport individualitzat, s'ha d'escolaritzar en el curs i grup que, atenent la
proposta educativa que se li formuli, s'hagi determinat en el pla corresponent.
4. Pel que fa als nivells competencials no assolits de cursos anteriors cal tenir en compte
que l'assoliment de les competències d'un curs comporta l'assoliment de les competències
no assolides de cursos anteriors.
Superació de l'etapa i títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria
1. Com a conseqüència del procés d'avaluació, en la sessió d'avaluació final de quart curs,
l'equip docent ha d'adoptar les decisions corresponents a la superació de l'etapa i l'obtenció
del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, tenint en compte el grau
d'assoliment de les competències que determina el Decret 187/2015, de 25 d'agost, i les
especificitats que es recullen en el PEC.
2. Es considera que un alumne ha superat l'etapa quan ha assolit les competències dels
àmbits associats a les matèries i les dels àmbits transversals.
L'equip docent, considerant la maduresa de l'alumne i les seves possibilitats de progrés, pot
decidir que un alumne obtingui el títol encara que tingui avaluació negativa en una matèria o
dues que no siguin simultàniament Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i
Literatura, i Matemàtiques.
En aquest sentit, es considera matèria amb avaluació negativa aquella en què no s'han
assolit els nivells competencials establerts.
3. L'alumne que en finalitzar l'etapa no obtingui el títol pot romandre un any més a quart.
Aquesta opció ha d'anar acompanyada d'unes indicacions personalitzades, orientades a
superar les dificultats detectades en el curs anterior. De manera excepcional, un alumne pot
repetir dues vegades quart curs si no ha repetit en cursos anteriors.
4. El centres organitza anualment proves per als alumnes que no hagin superat el quart curs
i hagin superat l'edat màxima de permanència a l'etapa, d'acord amb el procediment
establert pel Departament d'Educació.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
18/50
BATXILLERAT
Ens basem en l’Ordre EDU/554/2008 de 19 de desembre, per la qual es determinen el
procediment, els documents i els requisits formals del procés d'avaluació i diversos aspectes
organitzatius del Batxillerat.
1. La Junta d'Avaluació trimestral de cada grup-classe estarà constituïda almenys pel tutor
del grup-classe i per un professor/a de cada matèria que hagi cursat l'alumne/a. Cal que hi
assisteixin també els tutors individuals de l'alumnat afectat.
2. La Junta d'Avaluació de final de primer i de segon de Batxillerat estarà constituïda per un
professor/a de cadascuna de les matèries (comunes, de modalitat i optatives) que hagi
cursat l'alumne/a. En el cas de matèries impartides per més d'un professor/a, el/la
professor/a que hi assisteixi, prèviament en reunió d'àrea, haurà recollit tots els acords de
qualificació i orientació de cada un/a dels alumnes avaluats/des.
3. L’alumnat de Batxillerat té dret a una recuperació trimestral.
4. Cal remarcar que l'avaluació de Batxillerat és globalitzadora al llarg de l'etapa i, per tant,
la nota final de matèria no ha de ser necessàriament la mitjana de les notes parcials, sinó
que aspectes com el progrés des de l'inici, l'actitud i l'esforç, la valoració col·lectiva del
professorat... són tinguts en compte en l'avaluació de l'alumne/a. El setembre del mateix any
hi haurà les proves extraordinàries per als alumnes de 1r i al juny per als alumnes de 2n.
5. L'alumnat que cursi segon curs amb matèries de primer curs suspeses té dues
oportunitats per recuperar-les abans d’acabar el curs. Amb aquest objectiu, s'assignarà un/a
professor/a per matèria que, d'acord amb l'equip d'àrea, proposarà les activitats de
recuperació. Aquestes hauran d'estar fetes i avaluades en la data que el calendari escolar
de l'Institut Quercus marqui per a fer la sessió extraordinària d'avaluació de matèries
suspeses de primer.
6. A les programacions de cada matèria s’especifiquen els criteris d’avaluació
PFI
L'avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat del PFI serà continuada, integrada en el procés
d’aprenentatge, tindrà en compte una organització competencial i es farà per mòduls.
A l’inici del curs, el professorat informarà l’alumnat dels continguts del currículum formatiu,
l’estructura dels mòduls, els objectius generals, així com dels criteris generals d’avaluació,
promoció de curs i superació del PFI.
L’aplicació del procés d’avaluació continuada requereix, per part de l’alumnat, l’assistència
regular a les classes i el seguiment de les activitats dels diferents mòduls.
Avaluacions trimestrals i avaluació final.
Durant el curs acadèmic es realitzaran dues sessions d’avaluació ordinàries, a més de
l’avaluació final i una avaluació extraordinària. Així, es faran un mínim, tres sessions
d’avaluació durant el programa.
La qualificació de “apte” en l’FCT és un requisit indispensable per a la superació d’un PFI.
En cas que l’FCT sigui qualificada amb “no apte”, no es podrà fer el còmput de la qualificació
global dels mòduls professionals. Per aquest motiu, es deixarà en blanc la qualificació global
dels Mòduls professionals i la qualificació global PFI. A més, per aquests alumnes no es
podrà generar el certificat final.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
19/50
L’avaluació final positiva requereix, com a mínim, el 70% d’assistència a les activitats de
formació.
Criteris d'avaluació i qualificació dels mòduls.
L'avaluació dels mòduls lectius es qualificarà de l'1 al 10, sense decimals. Es consideraran
positives les qualificacions iguals o superiors a 5, i negatives les restants.
Per tal d’obtenir la qualificació trimestral del mòdul, s’aplicaran els criteris d’avaluació quan
l’alumne/a obtingui, com a mínim, de la part de conceptes i de l’apartat de procediments
(exercicis, pràctiques i treballs, ...) 5 punts. En cas contrari es considerarà el mòdul no
superat.
La no assistència i el retard a les sessions de classe afectaran negativament a la qualificació
de l’actitud.
Avaluació de la FCT
La qualificació global de l’FCT, segons la normativa vigent, és apte o no apte.
L’avaluació del mòdul de formació en centres de treball (FCT) la farà la junta d’avaluació,
tenint en compte la valoració feta per l’empresa, i prenent com a referència els objectius
terminals, les activitats formatives de referència i els criteris generals d’avaluació
determinats en el decret pel qual s’estableix el currículum corresponent del cicle.
En acabar l’FCT, la persona responsable de la formació a l’empresa valorarà l’evolució de
l’alumne/a, mitjançant un informe que incorporarà al quadern de pràctiques.
La no superació de la FCT implica de manera directa la no acreditació de competències
professionals i, per tant, la no obtenció del certificat acadèmic. Així doncs, la expulsió
justificada de l’alumne del centre de FCT, implica la expulsió directa del curs ja que és del tot
impossible la acreditació del mateix.
Càlcul de la qualificació final del PFI.
Per superar el PFI cal que la mitjana de tots els mòduls formatius sigui igual a una
qualificació positiva, i cal haver obtingut la qualificació d'APTE en el mòdul de Formació en
Centres de Treball.
La qualificació final del PFI és la mitjana aritmètica entre el mòdul professional i el mòdul
formació general, amb dues xifres decimals.
Programacions dels mòduls professionals i informació anual a l’alumnat
A les programacions de cada matèria s’especifiquen els criteris d’avaluació
En els ensenyaments professionals totes les informacions relatives a l’avaluació es troben
recollides en els llibrets informatius de cada estudis (aquests llibrets són públics i estan
penjats a la pàgina web de l’Institut)
ENSENYAMENTS ESPORTIUS
L'avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat del Cicle formatiu serà continuada, integrada en el
procés d’aprenentatge, tindrà en compte una organització modular i es farà per crèdits.
A l’inici del curs, el professorat informarà l’alumnat dels continguts del currículum formatiu,
l’estructura dels crèdits, els objectius generals del cicle i els objectius terminals de cada
crèdit, així com dels criteris generals d’avaluació, promoció de curs i superació del cicle.
L’aplicació del procés d’avaluació continuada requereix, per part de l’alumnat, l’assistència
regular a les classes i el seguiment de les activitats dels diferents crèdits.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
20/50
Criteris d'avaluació i qualificació dels crèdits.
L'avaluació dels crèdits es realitzarà a partir del grau d’assoliment dels objectius terminals
previstos en cadascun dels crèdits.
L'avaluació dels crèdits lectius es qualificarà de l'1 al 10, sense decimals. Es consideraran
positives les qualificacions iguals o superiors a 5, i negatives les restants.
En el cas de l’alumnat que abandoni algun dels crèdits, es farà constar “No presentat” (NP) i
consumirà convocatòria.
El professor/a de cada crèdit explicarà, a l’inici de curs o crèdit, com es distribueixen els
percentatges d’avaluació.
Els crèdits superats amb una qualificació de 5 o més mantenen la qualificació. No es pot
aplicar cap mesura que possibiliti la modificació d’una qualificació positiva atorgada, és a dir,
ni es poden repetir crèdits ja superats per millorar-ne les qualificacions, ni es poden establir
fórmules (presentació a les convocatòries extraordinàries ni d’altres) per incrementar-ne la
qualificació positiva.
Per tal de superar aquells crèdits que tenen una qualificació inferior a 5, l'alumnat disposarà
de la possibilitat de realitzar una recuperació. La no superació de la recuperació implicarà la
presentació voluntària a la Convocatòria Extraordinària.
En el cas del bloc comú i complementari la qualificació que s'obtingui en la recuperació de la
part suspesa serà com a màxim de 6 punts. (només de la part suspesa). A aquesta
qualificació se li aplicarà la resta de qualificacions obtingudes per l’alumne/a.
Criteris d'avaluació i qualificació del bloc de formació pràctica.
L'avaluació del BFP es realitzarà a partir dels objectius terminals, de les activitats formatives
de referència i dels criteris generals d'avaluació establerts en el currículum del cicle formatiu.
L'avaluació del BFP serà continua, durant l'estada de l'alumnat a l'empresa. El tutor/a del
BFP del cicle i la persona responsable d’aquesta formació a l’empresa tindran en compte la
valoració que l’alumnat en fa, a l’hora de determinar la seva idoneïtat i corregir-ne, si cal, les
possibles deficiències, la qual cosa quedarà recollida en el quadern de pràctiques.
En acabar el període de formació pràctica de cada alumne/a, la junta d’avaluació, a proposta
del tutor de BFP, determinarà l’avaluació final del crèdit de BFP, tenint present l’informe,
incorporat al quadern de pràctiques, de la persona responsable de la formació a l’empresa i
la informació recollida en el quadern de pràctiques.
El Bloc de Formació Pràctica es qualificarà amb una única nota formulada en termes d'APTE
o NO APTE.
Repetició de crèdits i nombre de convocatòries.
L'alumnat podrà presentar-se a les convocatòries d'avaluació i qualificació d'un mateix crèdit
un màxim de 4 vegades, (a excepció del BFP, que es pot avaluar dues vegades), computant
tant les ordinàries com les extraordinàries.
La presentació a les convocatòries extraordinàries és voluntària. L'alumnat que no s’hi
presenti no li comptarà la convocatòria a efectes del còmput màxim. Un cop exhaurides les
quatre convocatòries, i per motius o circumstàncies de caràcter excepcional, l’alumnat podrà
sol·licitar dues convocatòries, de caràcter extraordinari, al director/a del centre, que ho
resoldrà.
En el cas d’esgotar les 6 convocatòries, si l’alumne vol finalitzar els seus estudis, disposarà
d’una sola oportunitat per superar el crèdit davant un tribunal designat, previ informe del
centre.
Criteris de promoció de curs.
Per superar el nivell o el grau cal que tots els crèdits i tots els mòduls professionals tinguin
qualificació positiva i cal, a més, haver obtingut la valoració de “apte” en el bloc de formació
pràctica.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
21/50
Càlcul de la qualificació final del cicle formatiu.
La nota final del grau mitjà s’expressarà amb un sol decimal i serà la que resulti d’obtenir la
mitjana aritmètica simple de les notes assolides per l’alumne/a en els diferents crèdits del
bloc comú, del bloc específic i del bloc complementari. També s’assignarà una nota final de
primer nivell, la qual es calcularà seguint el mateix procediment.
Programacions dels crèdits i informació anual a l’alumnat
A les programacions de cada matèria s’especifiquen els criteris d’avaluació
CICLES FORMATIUS
Criteris generals
L'avaluació dels aprenentatges dels alumnes dels cicles formatius és contínua, ha d'atendre
l'organització modular i s'ha de fer per unitats formatives per permetre una millor
capitalització de la formació.
A l'inici del curs el centre ha d'informar els alumnes dels continguts del currículum formatiu,
de l'estructura per mòduls professionals i unitats formatives, de les competències
professionals, personals i socials i dels objectius generals del cicle i la seva relació amb els
mòduls professionals, així com dels criteris generals d'avaluació, promoció de curs i
superació del cicle.
El centre ha de mantenir a disposició de la Inspecció d'Educació els registres de l'avaluació
continuada i la documentació que hagi contribuït a avaluar els diferents mòduls professionals
i unitats formatives (enunciats de proves escrites, graelles d'observació i altres).
Junta d'avaluació
La junta d'avaluació realitza tres sessions d'avaluació durant el curs acadèmic i pot reunir-
se, quan calgui, per avaluar i proposar la certificació dels alumnes que es matriculen per
mòduls professionals solts o unitats formatives.
En cada sessió de la junta d'avaluació s’han de qualificar les unitats formatives o mòduls
professionals que hagin finalitzat i s'hi ha d’incorporar, si escau, les qualificacions que
corresponguin a les segones convocatòries.
Pel que fa a les unitats formatives iniciades i no finalitzades en el moment de la sessió de la
junta d'avaluació, cal oferir-ne informació orientativa de la progressió dels aprenentatges.
A l’inici de cada cicle formatiu, abans de la primera sessió d’avaluació, es fa una avaluació
inicial del cicle formatiu que té per objectiu avaluar globalment la incorporació de l’alumne al
cicle, ajustar la programació prevista i reorientar-la, si escau.
Avaluació de les unitats formatives
L'avaluació es fa tenint en compte els resultats d'aprenentatge i els criteris d'avaluació de les
unitats formatives. Els centres han de generar registres d'avaluació on s'indiqui l'assoliment
dels resultats d'aprenentatge de les unitats formatives a partir de les activitats programades.
Per tal de superar aquelles unitats formatives, l'alumnat podrà disposar a criteri de cada
professor, d’una recuperació al finalitzar la unitat. La qualificació que s'obtingui en la
recuperació de la part suspesa serà com a màxim de 5 punts. A aquesta qualificació se li
aplicarà la resta de qualificacions obtingudes per l’alumne/a.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
22/50
Les proves i/o activitats de recuperació serviran, exclusivament, per superar les unitats
formatives pendent/s, en cap cas seran proves per millorar una qualificació positiva d'una
UF.
La no superació de l’avaluació ordinària implicarà la presentació voluntària a la Convocatòria
Extraordinària. En aquest cas la qualificació que s'obtingui en l’avaluació extraordinària serà
com a màxim de 5 punts de la nota final de la unitat formativa.
Avaluació dels mòduls professionals
La superació del mòdul professional s'obté amb la superació de les unitats formatives que el
componen.
Els mòduls professionals superats acrediten les unitats de competència als quals estan
associats, d'acord amb la relació que s'estableix en el perfil professional del títol.
Avaluació del mòdul professional de Formació en Centres de Treball (FCT)
L'avaluació del mòdul professional d'FCT correspon a la junta d'avaluació del centre
educatiu, i és continuada durant l'estada de l'alumne a l'empresa. S’ha de fer tenint en
compte la valoració de l’entitat col·laboradora i prenent com a referència els resultats
d’aprenentatge, els criteris d’avaluació i les activitats formatives de referència acordades
amb l’empresa o entitat col·laboradora.
Qualificacions
La qualificació de les unitats formatives i dels mòduls professionals és numèrica, entre l'1 i el
10, sense decimals, a excepció del mòdul professional de Formació en Centres de Treball,
que es qualifica com a "Apte/a" o "No apte/a". La qualificació d'aquest últim ha d'anar
acompanyada d'una valoració orientadora del nivell d'assoliment de les competències
professionals recollides en el quadern de pràctiques, en els termes de "Molt bona", "Bona o
Bé" o "Suficient" −en el cas de ser "Apte/a"− i de "Passiva" o "Negativa" −en el cas de ser
"No apte/a"−, en què es poden afegir observacions.
La qualificació final de cada mòdul professional s'obté com a mitjana ponderada de les
qualificacions de cada unitat formativa, en funció del pes (ponderació) que es dona a
cadascuna d'aquestes, d'acord amb la decisió prèvia adoptada per l'equip docent.
Les unitats formatives i els mòduls professionals se superen amb una qualificació de 5 punts
o superior.
Les unitats formatives i els mòduls professionals superats mantenen la qualificació. No es
pot aplicar cap mesura per modificar una qualificació positiva atorgada; és a dir, no es poden
repetir unitats formatives ja superades per millorar-ne les qualificacions, ni es poden establir
fórmules (presentació a segones convocatòries de recuperació ni d'altres) per incrementar-
ne la qualificació positiva.
Els mòduls professionals o unitats formatives convalidats es qualifiquen amb un 5 a l’efecte
d'obtenció de la qualificació mitjana del cicle.
En el cas de mòduls professionals o unitats formatives superats que tinguin la mateixa
denominació i currículum, i que siguin comuns a diversos cicles, la qualificació obtinguda es
trasllada en el primer cicle en el qual s'ha cursat.
Si s'obté l'exempció total del mòdul professional de Formació en Centres de Treball, aquest
es qualifica amb l'expressió "Exempt/a" (Xm). Si s'obté l'exempció parcial del mòdul
professional de Formació en Centres de Treball, aquest es qualifica com a "Apte/a" o "No
apte/a", segons el que correspongui.
La superació del cicle formatiu requereix la superació de tots els mòduls professionals que el
componen. La qualificació final del cicle formatiu, que s'expressa amb dos decimals, s'obté
com a mitjana aritmètica de les qualificacions de cada mòdul professional, ponderades en
funció del nombre d'hores assignat a cadascun d’aquests.
En el càlcul de la qualificació final del cicle formatiu no es tenen en compte les qualificacions
de "Apte/a", "Exempt/a".

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
23/50
Valoració final del cicle formatiu. Superació del cicle
En l'avaluació final, l'equip docent del cicle formatiu ha de valorar, per a cada alumne, el
grau d'assoliment dels objectius generals amb relació a les competències definides en el
perfil professional. També n'ha de valorar l'historial acadèmic i, per acord d'un mínim dels
dos terços dels membres de la junta d'avaluació, es podrà determinar la superació de les
unitats formatives pendents i atorgar, a les unitats, la qualificació que es decideixi. En aquest
cas cal fer constar a l'acta, juntament amb la qualificació de la unitat formativa, un asterisc
(*), i al peu de l'acta s'hi ha d'escriure l'expressió "(*) "Requalificat per la junta d'avaluació".
Convocatòries
L'alumne pot ser avaluat d'una unitat formativa, com a màxim, en quatre convocatòries
ordinàries, excepte en el mòdul professional de Formació en Centres de Treball, que només
pot ser avaluat en dues convocatòries. Amb caràcter excepcional, l'alumne pot sol·licitar una
cinquena convocatòria extraordinària per motius de malaltia, discapacitat o altres que
condicionin o impedeixin el desenvolupament dels estudis, que el director o directora del
centre ha de resoldre.
Amb cada matrícula a les unitats formatives l'alumne disposa del dret a dues convocatòries.
L'alumne que hagi perdut el dret a l'avaluació continuada o que abandoni, perd la primera
convocatòria. La presentació a la segona convocatòria és voluntària. Si l’alumne no s'hi
presenta no se li compta aquesta segona convocatòria a l’efecte del còmput màxim i consta
com a "No presentat/ada" (NP).
Els professors del centre han d'establir el calendari i les estratègies de recuperació de les
unitats formatives, que poden consistir en activitats puntuals o continuades, i han d'estar
previstes en la programació.
En tot cas, els alumnes han d'estar informats de les activitats que han de dur a terme per
recuperar les unitats formatives suspeses, així com del període i les dates en què es faran
les activitats d'avaluació corresponents a les segones convocatòries.
Promoció de curs
L'alumne que hagi superat un nombre d'unitats formatives amb càrrega horària superior al
60% del conjunt planificat en el primer curs, pot matricular-se en el segon curs del cicle, però
ha de cursar també les unitats formatives no superades del primer curs. En cas contrari, s’ha
de matricular en les unitats formatives no superades del primer curs del cicle i,
opcionalment, de les unitats formatives del segon curs que no presentin incompatibilitat
horària o curricular de manera significativa, segons el projecte del centre i la disponibilitat de
places.
Tanmateix, les normes d'organització i funcionament del centre poden determinar en quines
circumstàncies excepcionals, relacionades amb incompatibilitats curriculars o horàries, un
alumne ha de matricular-se només de les unitats formatives de primer curs, malgrat haver
superat el 60% de la durada horària del conjunt d’unitats formatives de primer curs.
Programacions dels mòduls professionals i informació anual a l’alumnat
A les programacions de cada matèria s’especifiquen els criteris d’avaluació i qualificació.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
24/50
4.1.5. CRITERIS PER A L’ATENCIÓ INCLUSIVA A LA DIVERSITAT
Basant-nos amb el Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el
marc d'un sistema educatiu inclusiu, a l’institut Quercus oferim entorns educatius que, tenint
en compte la diversitat de les persones i la complexitat social, ofereixen expectatives d'èxit a
tots els alumnes en el marc d'un sistema inclusiu.
Vetllem per a que el conjunt de mesures i suports destinats a tots els alumnes serveixin per
a afavorir el seu desenvolupament personal i social i per a que avancin en l'assoliment de
les competències de cada etapa educativa i la transició a la vida adulta, en el marc d'un
sistema educatiu inclusiu.
A l’Institut Quercus tots els alumnes són subjectes de l'atenció educativa que precisen: els
alumnes que requereixen exclusivament mesures universals, els alumnes que, a més,
necessiten mesures addicionals, i els alumnes que sumen, a aquestes darreres, les mesures
intensives, per tal de garantir l'accés a l'educació i l'èxit educatiu en condicions d'equitat i
igualtat d'oportunitats.
Criteris generals de la inclusivitat al centre
- Es prioritzen i desenvolupen actuacions i programes educatius accessibles per a tothom,
és a dir, que no generen cap tipus de desigualtat, dintre de les activitats ordinàries del
centre.
- S’adapten els recursos (personals, metodològics, tecnològics, materials…) a fi de fomentar
l’autonomia dels alumnes per accedir al currículum.
- Es prioritzen criteris heterogenis per a l’agrupació de l’alumnat.
- S’incorporen mesures i suports universals que permeten flexibilitzar el context
d’aprenentatge, minimitzar les barreres d’accés a aquest aprenentatge i a la participació en
l’entorn
- S’incorporen mesures i suports universals que garanteixen la convivència i el compromís
de tota la comunitat educativa.
- Es planifiquen les activitats complementàries vetllant perquè la totalitat dels alumnes hi
puguin participar.
- Les activitats extraescolars ofertes són variades i es faciliten mecanismes d’accés per a
tots els alumnes interessats i les seves famílies.
- S’ha definit i s’aplica un protocol d’acollida per als nous alumnes i les seves famílies i per al
nou professorat
- S’implementen programes i accions que prevenen comportaments racistes, sexistes i
homofòbics, o qualsevol altre que menystingui qualsevol membre de la comunitat educativa
- S’assegura l’assistència al centre de tots els alumnes amb accions que redueixen
l’absentisme escolar.
- Es vetlla perquè els espais de difusió del centre (exposicions, revista, blog, web…) recullin,
al llarg del temps, experiències de tots els alumnes.
- Els recursos de personal s’organitzen per atendre els alumnes en el seu grup de referència
ordinaris,
- Es redueix al mínim imprescindible l’agrupació d’alumnes per nivells d’aprenentatges,
capacitats o dificultats.
- Es coneixen i s’utilitzen tots els recursos de l’entorn que poden facilitar l’èxit educatiu dels
alumnes.
- Es treballa de forma coordinada amb els serveis educatius: el Centre de recursos
pedagògics (CRP), l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), i l’equip de
suport i assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC).
- S’estableixen de manera regular coordinacions amb agents externs que afavoreixen el
treball en xarxa i l’atenció integral dels alumnes. Aquestes agents són: els serveis socials de

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
25/50
base dels ajuntaments de Sant Joan de Vilatorrada i de Fonollosa, el centre de salut mental
infantojuvenil (CSMIJ), del Departament de Salut i els equips d’atenció a la infància i
l’adolescència (EAIA)
- Tenim establert un sistema propi de beques per a material escolar.
Mesures i suports per a l'atenció educativa dels alumnes
1. Les mesures són les accions i actuacions organitzades pel centre destinades a facilitar
l'accés a l'aprenentatge i a la participació, a fi de permetre el progrés de tots els alumnes,
prevenir les dificultats de l'aprenentatge i assegurar un millor ajustament entre les capacitats
dels alumnes i el context educatiu.
2. Els suports són els recursos personals, metodològics i materials —inclosos els
tecnològics— i els ajuts contextuals i comunitaris que el centre utilitza per aconseguir que
les mesures planificades siguin efectives i funcionals, i contribueixin a assolir l'èxit educatiu
de tots els alumnes.
Mesures i suports universals
Les mesures i suports universals s'adrecen a tots els alumnes i són accions i pràctiques, de
caràcter educatiu, preventiu i proactiu, que permeten flexibilitzar el context d'aprenentatge,
proporcionen als alumnes estratègies per facilitar-los l'accés a l'aprenentatge i la
participació, i garanteixen l'aprenentatge significatiu de tot l'alumnat i la convivència, el
benestar i el compromís de tota la comunitat educativa.
Les mesures i suports universals genèrics que utilitzem a l‘Institut són:
● Composició heterogènia de l’alumnat en els grups i agrupaments dels alumnes
● Tutories individuals
● L’avaluació formativa i formadora
● Els processos d’acció tutorial i orientació
● Ús de les TIC per individualitzar l’aprenentatge
● Docència compartida en algunes matèries i nivells
● Aprenentatge cooperatiu en algunes matèries i nivells
● Ensenyament multinivell en algunes matèries i nivells
● Treballs en petits grups dins de l’aula
● Servei comunitari (a 3r ESO)
● Entrenament de l’habilitat expositiva i comunicativa
● Proveïment de múltiples maneres de presentar la informació per tal de tenir
alumnes informats i amb recursos:
- Ajudes per interpretar el text, la notació matemàtica i els símbols
- Alternatives al text a través de diversos mitjans (imatge, vídeo, so...)
- Activació dels coneixements previs
- Posada en relleu de les característiques fonamentals, idees principals i relacions
entre idees
- Guiatge del processament d’informació, proporcionant estratègies de pensament i
d’acció
- Potenciació de la transferència i la generalització dels aprenentatges
● Proveïment de múltiples maneres per a l’acció i l’expressió per tal de tenir alumnes
amb estratègies per assolir els objectius:
- Assegurament de l’accessibilitat a les eines i les tecnologies de suport
- Utilizació de múltiples mitjans per garantir la comunicació
- Oferiment d’instruments per evidenciar el progrès i la capacitat per autoavaluar-se
● Proveïment de múltiples maneres de comprometre’s per tal de tenir alumnes
motivats i amb iniciativa:
- Remarcament de la importància dels objectius

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
26/50
- Impuls de la col·laboració i la comunicació
- Increment dels comentaris per afavorir la motivació i l’esforç necessari per seguir
aprenent
- Desenvolupament de la reflexió en relació al propi progrés i l’autoavaluació
Les mesures i suports universals concretes de cada matèria estan especificades a cada una
de les programacions de les matèries
Mesures i suports addicionals
Les mesures i els suports addicionals són actuacions educatives que permeten ajustar la
resposta pedagògica de forma flexible i temporal, focalitzant la intervenció educativa en
aquells aspectes del procés d'aprenentatge i desenvolupament personal que poden
comprometre l'avenç personal i escolar. Cerquen la màxima participació en les accions
educatives del centre i de l'aula i es vinculen a les mesures i als suports universals previstos
en el centre.
Les mesures i els suports addicionals es planifiquen per als alumnes següents:
a) Alumnes de l'avaluació dels quals es desprèn que tenen dificultats en l'aprenentatge.
b) Alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu:
● Alumnes amb necessitats educatives especials associades a discapacitats físiques,
intel·lectuals o sensorials, trastorns de l'espectre autista, trastorns greus de
conducta, trastorns mentals, i malalties degeneratives greus i minoritàries.
● Alumnes d'origen estranger amb necessitats educatives derivades de la incorporació
tardana al sistema educatiu, de la falta de domini de la llengua vehicular dels
aprenentatges i de l'escolaritat prèvia deficitària.
● Alumnes amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques i
socioculturals especialment desfavorides.
● Alumnes amb trastorns d'aprenentatge o de comunicació, entesos, aquests últims,
com a trastorns que afecten l'adquisició i l'ús funcional del llenguatge.
● Alumnes amb altes capacitats derivades de la superdotació intel·lectual, els talents
simples i complexos i la precocitat.
● Alumnes amb risc d'abandonament escolar prematur.
Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, a més de les mesures i els
suports universals, poden necessitar mesures i suports addicionals.
c) Alumnes que cursen, simultàniament, l'educació secundària obligatòria i estudis de
música o de dansa, o tenen una dedicació significativa a l'esport, d'acord amb el que
estableixi el Departament d'Educació i a fi de facilitar-los el seguiment i la superació dels
estudis d'educació secundària obligatòria.
d) Alumnes que temporalment necessiten un recurs que doni resposta a determinades
condicions de salut, al compliment de mesures judicials d'internament, o a l'adopció de
mesures de protecció de caràcter residencial.
Les mesures i els suports addicionals es determinen:
a) A l’ESO, a partir de la detecció de les necessitats dels alumnes per part del tutor, la
família i l'equip docent. Si la CAD ho determina, l'EAP o l'orientador han de fer una avaluació
psicopedagògica. En el cas dels alumnes d'origen estranger, els equips d'assessorament i
suport en llengua, interculturalitat i cohesió social poden col·laborar, si escau, en aquesta
detecció.
b) En els ensenyaments postobligatoris per a tots aquells alumnes que ho necessitin i,
especialment, com a continuïtat al pla de suport individualitzat (PI) que consti en l'expedient
de l'alumne, o en cas que l'alumne tingui un certificat de discapacitat i ho requereixi.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
27/50
Les mesures i els suports addicionals els apliquen els docents i el personal d'atenció
educativa designats per la direcció del centre i són orientats pels professionals d'orientació
educativa i els tutors de l'aula d'acollida, en coordinació amb tot l'equip docent, el personal
d'atenció educativa i amb la col·laboració dels serveis educatius.
Les mesures i suports addicionals de l’Institut Quercus estan constituïdes per:
● Les atencions individuals: són atencions en petit grup o individualitzades als alumnes
amb més dificultats d'aprenentatge, aquestes atencions es fan fora de l’aula i les duen a
terme el professorat d’orientació educativa i altra professorat.
● Els documents d’orientacions metodològiques: La Comissió d’atenció a la Diversitat
(CAD) elabora orientacions metodològiques individualitzades per a cada un dels alumnes
que ho requereixi. Aquestes orientacions metodològiques es lliuren al professorat.
● L’Aula d’acollida (en cas de disposar-ne)
● L’Aula Flexible: és una mesura pels alumnes de 3r i 4t d’ESO que presenten dificultats
d’aprenentatge en les matèries de Català, Castellà, Anglès i Matemàtiques . A totes o a
algunes de les hores d’aquestes matèries els alumnes surten de la seva aula i formen el
grup d’aula flexible. Aquest grup està format com a màxim per 18 alumnes.
● L’aula Oberta (programa de diversificació curricular): És una mesura pels alumnes de 3r i
4t d’ESO (màxim 12 alumnes) que presenten dificultats per assolir els objectius i
competències bàsiques de l’etapa. Els alumnes fan la major part del seu horari entre el
grup de l’Aula Oberta i l’estada en una empresa o entitat col·laboradora. A l’Aula Oberta
s’utilitza una organització de continguts i matèries del currículum diferent a l’establerta
amb caràcter general, i una metodologia específica i personalitzada.
Per dur a terme l’Aula Oberta tenim un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament a partir
del qual el alumnes poden realitzar una part del seu horari escolar en un servei de
l’Ajuntament o en una empresa col·laboradora.
● Les aules hospitalàries i hospitals de dia per a adolescents (si s’escau)
● L'atenció domiciliària (si s’escau)
● La possibilitat de cursar el Batxillerat en tres anys
● El pla de suport individualitzat (PI)
El pla de suport individualitzat (PI) és un document que recull les valoracions i la
presa de decisions dels equips docents —amb la participació de la família i de
l'alumne—, sobre la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta
a situacions singulars de determinats alumnes
2. A ESO el PI s'ha d'elaborar per als casos següents:
a) Els alumnes que presenten necessitats educatives especials.
b) Els alumnes nouvinguts que s'incorporen tardanament al sistema educatiu a
Catalunya.
c) Els alumnes que ja no assisteixen a l'aula d'acollida però que reben suport
lingüístic i social per seguir el currículum amb el seu grup classe.
d) Els alumnes als quals es redueix la durada dels estudis en qualsevol etapa.
e) Els alumnes que cursen simultàniament educació secundària obligatòria i altres
ensenyaments de música o dansa, o que cursen educació secundària obligatòria i
tenen una dedicació significativa a l'esport.
f) Sempre que, en el pas de l'educació primària a l'educació secundària, l'EAP ho
hagi fet constar en l'informe de l'EAP de reconeixement de necessitats específiques
de suport educatiu.
g) Excepcionalment, aquells alumnes que per assolir les competències bàsiques
requereixin mesures addicionals.
h) Els alumnes sobre els quals s'hagi pres la decisió d'avaluar-los amb criteris
d'avaluació inferiors o superiors als del nivell que els correspon.
3. A l'etapa de batxillerat el PI s'ha d'elaborar per als casos següents:

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
28/50
a) Els alumnes que es troben en els supòsits establerts als apartats a, b, c, d i e del
punt 2.
b) Els alumnes amb trastorns d'aprenentatge o de comunicació, sempre que les
necessitats educatives de l'alumne ho requereixin o mentre el PI sigui un requisit per
presentar-se a les proves d'accés a estudis superiors.
4. A la resta d'ensenyaments postobligatoris es recolliran en un PI, o en un document
anàleg, les accions específiques adreçades a la flexibilització dels continguts i la
posada a disposició de l'alumne d'adaptacions i suports a fi de facilitar l'accés a
l'aprenentatge i la participació, en els casos següents:
a) Sempre que l'alumne ocupi una plaça de reserva i així ho requereixi.
b) Sempre que l'alumne tingui un certificat de discapacitat i requereixi el PI.
Les mesures i els suports addicionals es concreten en les programacions de les UD, consten
en l'expedient i en l'historial acadèmics de l'alumne i en el pla de suport individualitzat dels
alumnes que en tinguin.
Mesures i suports intensius
Les mesures i els suports intensius són actuacions educatives extraordinàries adaptades a
la singularitat dels alumnes amb necessitats educatives especials, que permeten ajustar la
resposta educativa de forma transversal, amb una freqüència regular i sense límit temporal.
Cerquen la màxima participació en les accions educatives del centre i de l'aula, faciliten al
docent, estratègies d'atenció als alumnes, i es sumen a les mesures universals i addicionals
de què disposa el centre.
Les mesures i els suports intensius es planifiquen per als alumnes amb necessitat específica
de suport educatiu, si així ho determina l'informe de l'EAP de reconeixement de necessitats
específiques de suport educatiu, i específicament per als alumnes següents:
a) Alumnes amb necessitats educatives especials.
b) Alumnes amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques i
socioculturals especialment desafavorides.
c) Alumnes amb risc d'abandonament escolar prematur.
d) Alumnes amb altes capacitats derivades de la superdotació intel·lectual, els talents
simples i complexos i la precocitat.
Les mesures i els suports intensius es concreten en el Pla de suport individualitzat de
l'alumne, i consten en l'expedient acadèmic.
Les mesures i suports intensius de l’Institut Quercus són les següents:
- Per a alumnes amb necessitats educatives especials:
● L’atenció directa dels professionals de suport dels serveis educatius (CREDA)
(CREDV) (CEEPSIR).
- Per a alumnes en risc d'abandonament escolar prematur o amb situacions
socioeconòmiques i socioculturals especialment desfavorides que poden representar trets
d'inadaptació al medi escolar, o d'exclusió social:
● La unitats d'escolarització compartida (UEC): unitat pensada per a alumnes a
partir de tercer curs d'educació secundària obligatòria. Són estratègies de
diversificació curricular que permeten organitzar el currículum d'acord amb els àmbits
d'aprenentatge i amb una clara orientació pràctica.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
29/50
- Per a alumnes amb altes capacitats:
● La reducció de la durada d'alguna etapa educativa
Alumnat que ha finalitzat l'educació secundària obligatòria sense obtenir el títol
A l’Institut Quercus disposem d’un Programa de formació i Inserció en Serralleria.
Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu al batxillerat
A l’Institut Quercus fem les adaptacions pertinents i facilitem les mesures i els suports
necessaris perquè els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu puguin
cursar batxillerat.
Oferim el Batxillerat en tres anys per a donar resposta a les diferents necessitats dels
alumnes a través d'itineraris flexibles, adaptats als diferents ritmes i estils d'aprenentatge i
les diferents situacions personals.
Elaborem un PI en els següents casos:
- En els casos de continuïtat de les adaptacions fetes a l'educació secundària obligatòria
- Per als alumnes que cursen el batxillerat en tres anys
- Per als alumnes d'origen estranger que necessitin suport lingüístic per accedir als
continguts curriculars
- Per als alumnes amb altes capacitats intel·lectuals i elevat rendiment acadèmic
- Per als alumnes que fan estades a l'estranger durant més d'un mes
- Per als alumnes que repeteixen un curs de batxillerat amb tres o quatre matèries suspeses
- Per als alumnes que , justificadament, no poden assistir presencialment de manera
temporal al centre.
Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu a la formació professional
inicial i als ensenyaments de règim especial
Les adaptacions curriculars en aquests ensenyaments postobligatoris són les anàlogues als
Plans de suport individualitzat per a alumnes amb discapacitat lleu, moderada o amb
trastorns mentals.
Des de l’Institut facilitem itineraris adaptats als diferents ritmes i possibilitats d'aprenentatge
de l'alumne, amb una organització que permet les adaptacions i les mesures flexibilitzadores
d'acord amb el PI de cada alumne que facilitin l'assoliment dels objectius encaminats a
l'obtenció total o parcial de la titulació.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
30/50
4.1.6. CRITERIS PER AL SEGUIMENT I L’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL
DE L’ALUMNAT (PAT).
L’acció tutorial
En el document Pla d’acció tutorial es concreten totes les actuacions relatives a l’acció
tutorial. Aquí es presenta un resum.
El Pla d’acció tutorial (PAT) concreta les activitats i funcions de la tutoria de grup i de la
tutoria individual, i també la corresponsabilització de tot el professorat en el PAT del centre.
L’objectiu de la formació integral de l’alumnat requereix que les intencions educatives tinguin
una visió globalitzadora i totes les activitats educatives siguin orientadores.
Les professores i els professors de cada equip docent s’han d’implicar en el coneixement de
les aptituds i els interessos dels alumnes i, per tant, cal que hi hagi un treball en equip.
A grans trets el PAT pretén que l’alumne/a a qui va adreçat:
1. Augmenti el nivell d’autoestima i autoconeixement i sigui capaç de prendre les seves
pròpies decisions.
2. S’integri plenament a l’institut.
3. Rebi una bona orientació sobre els estudis posteriors o bé la incorporació al món laboral.
4. Es faci càrrec de la seva capacitat per als estudis i les possibilitats que té en el món
laboral.
Per dur a terme el PAT cal la participació de tots els estaments que conformen la comunitat
educativa: alumnes, pares/mares i professors/es.
L’acció tutorial al nostre centre es realitza des de dos àmbits:
La tutoria de grup és dinamitzada i coordinada per la tutora o el tutor, que esdevé una
figura de referència cabdal de totes les actuacions i decisions educatives dirigides cap al
grup d’alumnes corresponent. Les reunions setmanals amb el/la coordinador/a de nivell
garanteixen aquesta actuació tutorial.
La tutoria individual té per objectiu l’orientació acadèmica, professional i personal de
l’alumne/a. Tots els membres de l’equip docent de nivell tenen assignats entre 10 i 12
alumnes des de l’inici de curs, amb els quals es procurarà tenir una relació el màxim
d’individualitzada, personalitzada i cordial.
Les funcions del tutor individual són:
● Mantenir periòdicament entrevistes amb els alumnes i els pares/mares o tutors.
● Recollir la informació de cada alumne (entrevistes, preavaluacions, avaluacions) i
anotar-la al dossier de tutoria.
● Fer-se càrrec dels conflictes o problemes que sorgeixin al centre amb l’alumne.
● Transmetre a l’alumne els acords de les sessions d’avaluació i de l’equip docent.
● Transmetre als professors les opinions o queixes de l’alumne, quan es cregui
convenient.
● Vetllar pel màxim rendiment acadèmic dels alumnes tutoritzats, trobant formes de
recuperació de les mancances i potenciació de les capacitats.
● Fer d’enllaç entre la família de l’alumne i el centre, recollint les seves opinions,
suggeriments o queixes.
● Vetllar, especialment a 4t curs, per l’orientació de l’alumne en acabar l’ESO,
coneixent els seus interessos, capacitats i entorn familiar.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
31/50
Activitats que es treballen a les tutories de grup
En el document Pla d’acció tutorial es concreten totes les activitats que es realitzen a les
tutories de grup dels diferents ensenyaments.
A continuació es presenten només els continguts genèrics:
- Acollida
- Sostenibilitat al Quercus
- Elecció dels delegats
- Hàbits i tècniques d’estudi
- Adolescència
- Convivència i respecte a la diferència
- Autoestima i prevenció de conducte de risc
- Afectivitat i sexualitat
- Orientació acadèmica i professional
- Preparació del viatge de final d’ESO (només a 3r i 4t ESO)
A part, a la tutoria de grup es fa el seguiment i valoració de la dinàmica del grup classe.
Criteris organitzatius del seguiment i l’orientació acadèmica i professional de
l’alumnat
El centre dedica molts recursos al seguiment i acompanyament de l’alumnat i les famílies:
- Hores de dedicació dels tutors individuals
- El Tècnic en Integració social: l’Ampa de l’Institut contracta un tècnic en integració social
que ajuda al professorat a desenvolupar aquest seguiment i orientació
- Hores de dedicació del professorat d’orientació educativa
- Reunions d’orientació adreçades a les famílies (Tria optatives 4t ESO, Orientació ESPO)
- Es treballa de forma coordinada amb els serveis educatius: el Centre de recursos
pedagògics (CRP), l’equip d’assessorament i orienta-ció psicopedagògica (EAP), i l’equip de
suport i assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC).
- S’estableixen de manera regular coordinacions amb agents externs que afavoreixen el
treball en xarxa i l’atenció integral dels alumnes. Aquestes agents són: els serveis socials de
base dels ajuntaments de Sant Joan de Vilatorrada i de Fonollosa, el centre de salut mental
infantojuvenil (CSMIJ), del Departament de Salut i els equips d’atenció a la infància i
l’adolescència (EAIA)
- App B-RESOL: És una aplicació per a mòbils a través de la qual els nois i noies poden
comunicar al professorat les situacions que ells coneixen i que els professors no han
detectat i on cal que algú sigui ajudat (bullying, ciberbullying, anorèxia, bulímia, insults, ...).
També es poden enviar missatges a través de la pàgina web de B-resol.
Coordinació entre primària i secundària
Per tal de dur a terme un bon seguiment de l’alumnat i planificar millor el curs escolar es
faran reunions amb els centres d’educació infantil i primària dels quals procedeixi l’alumnat.
Abans d’acabar el curs escolar la coordinació pedagògica del centre i la coordinació de nivell
de 1r ESO tindran una reunió amb els/les tutors/es dels centres de primària adscrits per tal
de recollir tota aquella informació relativa a l’alumnat que cursarà 1r ESO. Les escoles de
primària ens hauran de passar els informes de competències bàsiques de primària i
proporcionar-nos un llistat d’alumnes que han de fer els deures d’estiu. Aquests deures es
recolliran durant el primer trimestre de 1r d’ESO i es tindran en compte en la primera
avaluació.
Durant el segon trimestre del nou curs, els tutors o tutores del darrer cicle de l’educació
primària o algun membre de l’equip directiu, a criteri de cada centre, mantindran una

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
32/50
entrevista amb la coordinadora de 1r d’ESO de l’Institut per tal de completar la informació
sobre els aprenentatges de l’alumnat. Pel que fa als aspectes relatius al desenvolupament
del currículum, els equips directius dels centres vinculats determinaran l’estructura de la
coordinació, la periodicitat de les sessions i el professorat de cada centre que hi ha de
participar.
Coordinació entre secundària obligatòria i secundària postobligatòria
També s’organitza el traspàs d'informació de l’alumnat de 4t d’ESO de l’altre centre educatiu
del municipi que s’incorpora al nostre centre a cursar alguns dels ensenyaments
postobligatoris.
4.2. CRITERIS D’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I DE GESTIÓ
L’Institut Quercus està organitzat en àrees i equips docents.
Trimestralment revisem els indicadors i anualment duem a terme una revisió exhaustiva de
tot el sistema de gestió.
En aquesta revisió anual hi participa l’equip ampli de l’institut, format per tot l’equip directiu,
la coordinadora de qualitat, tots els coordinadors de nivell i tot el professorat amb algun
càrrec de coordinació.
Tant en les revisions trimestrals com en les revisions anuals es valoren els indicadors i es
prenen decisions en relació a aquestes valoracions.
Anualment també es realitzen auditories internes i externes del sistema de gestió
La gestió de l’Institut Quercus està basada en els següents processos

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
33/50
4.2.1. ÒRGANS DE GOVERN I DE COORDINACIÓ
Tota la informació detallada dels òrgans de govern i de coordinació es troba a les Normes
d’Organització i funcionament de centre (NOFC)
A continuació es presenta un resum.
Òrgans de govern del centre
Els òrgans de govern del centre són regulats per la llei orgànica 1/1990, de 3 d' octubre,
d'ordenació general del sistema educatiu i complementats pel decret 199/1996 de 12 de
juny, pel qual s'aprova el reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen
educació secundària i formació professional de grau superior.
Òrgans col·legiats de govern
Els òrgans col·legiats de govern de l'Institut Quercus són el consell escolar i el claustre de
professors/es.
Consell escolar
El consell escolar és l'òrgan representatiu i de participació de la comunitat educativa en el
govern del centre.
Composició:
a) la directora del centre, que en serà la presidenta.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
34/50
b) cap d'estudis.
c) un/a regidor/a o representant de l'ajuntament de l'àmbit municipal corresponent.
d) cinc professors/es elegits pel claustre.
e) tres representants del sector dels pares/mares (dos d’elegits i un de designat per l'ampa)
f) dos representants del sector de l’alumnat (un d’elegit i un membre elegit del consell de
delegats/des).
g) un representant del personal d'administració i serveis.
h) el secretari-administrador/a del centre.
Si el tema a tractar ho requereix, la directora podrà convocar a les sessions del consell
alguns altres membres de la comunitat escolar, que hi intervindran amb veu i sense vot.
Claustre de professors/es.
El claustre és l'òrgan tecnicoprofessional i de participació del professorat en el govern del
centre. És integrat per la totalitat del professorat i és presidit per la directora.
Òrgans unipersonals de govern
Els òrgans unipersonals del centre són: la directora, el cap d'estudis, el secretari-
administrador i la coordinadora pedagògica.
Coordinacions del centre
- Coordinació de la formació professional : correspon a la figura de la coordinació de
la formació professional vetllar pel funcionament dels ensenyaments professionals de
l’Institut.
- Coordinació de nivell: L’Institut té previstes les següents coordinacions de nivell
Coordinacions d’ESO i BATX: 1r ESO, 2n ESO, 3r ESO, 4t ESO i batxillerat
Coordinacions dels ensenyaments professionals: cada ensenyament professional
té el seu coordinador/a.
- Coordinació lingüística
- Coordinació de qualitat
- Cap d’àrea.
- Coordinació del pràcticum del màster de secundària de l’institut:
- Coordinació informàtica
- Coordinació de prevenció de riscos laborals
- Coordinació Pla d’esport a l’escola
4.2.2. PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA
El Consell escolar és el màxim òrgan de participació de la comunitat educativa. Altres
mecanismes de participació són:
Mecanismes de participació dels alumnes
- Consell de delegats: tres o quatre vegades al llarg del curs reunim tots els delegats del
centre per valorar el funcionament de l’institut i recollir les propostes provinents de cada un
dels grups classe
- Jornades de centre: Les Jornades de centre són iniciatives del professorat i de l’alumnat,
en les quals es treballen temes de forma transversal. Cada curs duem a terme les següents:
Jornada esportiva: El professorat d’Educació física juntament amb l’alumnat del CFGS
organitzen una jornada on l’eix conductor és l’activitat física i l’esport.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
35/50
Jornades científiques i tecnològiques: Durant tota un setmana del mes de novembre
el professorat de les àrees de Ciències i de Tecnologia organitza activitats i sortides
relacionades amb l’àmbit científic i el tecnològic.
Jornada de Nadal: A partir de les iniciatives de l’alumnat organitzem aquesta jornada.
Intentem que les activitats que s’hi duen a terme estiguin relacionades amb les àrees de
l’àmbit de l’expressió (Música, Visual i plàstica i Educació física)
Jornada de Carnestoltes: A partir de les iniciatives de l’alumnat organitzem aquesta
jornada
Jornada de la Pau i la Solidaritat: Aquesta jornada l’organitza l’àrea
antropologicosocial i pretén reforçar valors a través de les activitats i sortides
plantejades.
Setmana de la Salut: Durant tota una setmana organitzem xerrades i tallers per a tot
l’alumnat, el professorat i les famílies en relació amb els tres pilars de la salut (les
emocions, l’activitat física i l’alimentació). Recollim les propostes de l’alumnat per
organitzar activitat física saludable a les hores d’esbarjo.
Jornada de Sant Jordi: Les àrees de llengües (catalana, castellana, estrangeres) i de
música organitzen una jornada de poesia, música i teatre. Es tenen en compte les
propostes de l’alumnat en l’organització de l’acte.
- Entrevistes amb els tutors individuals: els alumnes tenen a la seva disposició la figura
del tutor/a individual per a manifestar qualsevol inquietud o disconformitat
- Bústia de queixes i suggeriments: tenim una bústia física i una bústia virtual a la página
web on l’alumnat pot manifestar qualsevol inquietud o disconformitat
- Enquestes de satisfacció: Anualment passem enquestes a l’alumnat en relació a:
Satisfacció dels ensenyaments rebuts: tot l’alumnat del centre respon una enquesta
respecte a la satisfacció en els ensenyaments rebuts en 3 matèries
Satisfacció de l’ESO: L’alumnat de 4t ESO respon una enquesta respecte a la
satisfacció global de l’ESO
Satisfacció del Batx: L’alumnat de 2n de Batxillerat respon una enquesta respecte a la
satisfacció global del Batxillerat
Satisfacció del PFI: L’alumnat del PFI respon una enquesta respecte a la satisfacció
global del PFI
Satisfacció dels EE: L’alumnat de 2n nivel dels Ensenyaments esportius respon una
enquesta respecte a la satisfacció global dels EE
Satisfacció del CF : L’alumnat de 2n dels Cicles formatius respon una enquesta
respecte a la satisfacció global del CF
Satisfacció de les Pràctiques a les empreses: L’alumnat de Batx , del PFI, dels EE i
dels CF que hagin fet practiques a les empreses respon una enquesta
Satisfacció del Servei Comunitari: L’alumnat de 3r d’ESO respon una enquesta
respecte a la satisfacció amb el servei Comunitari.
Satisfacció del Treball de recerca: L’alumnat de 2n de Batxillerat respon una
enquesta en relació al Treball de recerca
Satisfacció del Projecte dels CF : L’alumnat de 2n dels CF respon una enquesta en
relació al projecte.
Mecanismes de participació de les famílies
- AMPA: L’associació de mares i pares de l’Institut és un mecanisme molt potent de
participació en la vida del centre. L’equip directiu i l’Ampa treballen coordinadament en
moltes activitats no lectives com: Organització i gestió d’activitats per recaptar diners pel
viatge de final de 4t d’ESO, organització i gestió dels actes de graduació de l’alumnat de 4t
d’ESO i de 2n de Batxillerat, organització i gestió del Sopar en família (festa de l’institut
oberta a tota la comunitat educativa), col·laboració amb les Portes Obertes, col·laboració
en les festes de Nadal, de Carnestoltes i de Sant Jordi.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
36/50
- Entrevistes amb els tutors individuals: les famílies tenen a la seva disposició la figura
del tutor/a individual per a manifestar qualsevol inquietud o disconformitat
- Bústia de queixes i suggeriments: tenim una bústia física i una bústia virtual a la pàgina
web on les famílies poden manifestar qualsevol inquietud o disconformitat
- Enquestes de satisfacció: Anualment passem una enquesta de satisfacció a les famílies
en relació a diferents aspectes de l’institut
Mecanismes de participació de les empreses
- Bústia de queixes i suggeriments: tenim una bústia física i una bústia virtual a la página
web on les empreses poden manifestar qualsevol inquietud o disconformitat
- Enquestes de satisfacció: Anualment passem una enquesta de satisfacció a les
empreses en relació a diferents aspectes sobre les pràctiques dels alumnes.
- Reunions amb les organitzacions: Comissions de seguiment dels convenis amb
organitzacions
Vinculació amb l’entorn
El centre estableix vincles amb l’entorn a través de les següents actuacions:
- Pràctiques en centres de treball dels CF, EE, PFI i Batxillerat
- Formació professional Dual dels CF de la família d’activitats físiques i esportives
- Estades a l’empresa dins de l’aula oberta
- Servei comunitari
- Relacions amb el cap (programa salut i escola)
- Relacions amb la biblioteca
- Relacions amb diferents serveis de l’ajuntament
- Establiment de convenis d’ús social del centre per a entitats municipals
4.2.3. PROMOCIÓ DE LA CONVIVÈNCIA I GESTIÓ DE CONFLICTES
Pla d’acció tutorial
El PAT del centre inclou continguts relacionats amb la convivència
Mecanismes de participació dels alumnes
Tots els mecanismes de participació de l’alumnat, especificats en l’apartat anterior,
afavoreixen la promoció de la convivència
Organització del centre
Setmanalment es reuneixen els equips docents on es tracten els temes de convivència.
Periòdicament , en claustre i consell escolar es tracta la convivència com a punt de l’ordre
del dia.
Pla d’esport a l’escola
Les activitats que s’ofereixen des del Pla d’esport a l’escola afavoreixen la convivència i
l’equitat
Extraescolars
La proposta d’extraescolars que ofereix el centre es basen en la inclusivitat i l’equitat.
Mecanismes d’inclusió i de detecció de situacions que alterin la convivència
Les tutories individuals ens permeten detectar qualsevol situació que alteri la convivència.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
37/50
El centre disposa d’un Tècnic en integració social que afavoreix la inclusió de l’alumnat en
risc social.
Les orientadores del centre vetllen i orienten als equips docents sobre la gestió dels
conflictes.
Coeducació i diversitat afectivo-sexual
Treballem la coeducació i la diversitat afectivo-sexual amb estratègies concretes i visibles:
- Creació de la comissió de gènere, igualtat i educació sexual.
- Formació pel professorat
- Creació de materials de treball per les diferents àrees
- Tallers per l'alumnat
Règim disciplinari
Tota la informació detallada del règim disciplinari de l’alumnat es troba a les Normes
d’Organització i funcionament de centre (NOFC)
El curs 2018-19 s’ha començat a elaborar el Projecte de convivència . En aquest document
s’hi estableixen i recullen les mesures de promoció de la convivència, els mecanismes per a
la resolució pacífica dels conflictes, especialment la mediació, així com les mesures i
actuacions d'intervenció educativa aplicables en el cas d'incompliment de les normes
d'organització i funcionaments del centre i d'acord amb la normativa vigent.
El Projecte de Convivència reflecteix les accions que els centres educatius desenvolupen
per capacitar tot l'alumnat i la resta de la comunitat escolar per a la convivència i la gestió
positiva dels conflictes.
4.2.4. ELABORACIÓ I L’ACTUALITZACIÓ DE DOCUMENTS DE GESTIÓ.
L’elaboració i l’actualització de documents de gestió és responsabilitat de l’equip directiu
Documentació estratègica: Periodicitat revisió
Projecte Educatiu de Centre Com a mínim amb cada nou projecte de direcció
Projecte Lingüístic Com a mínim amb cada nou projecte de direcció
Pla TAC Com a mínim amb cada nou projecte de direcció
Projecte de convivència Com a mínim amb cada nou projecte de direcció
Projecte de Direcció Com a mínim amb cada nou projecte de direcció
Programació General Anual Cada curs
Normes d'Organització i Funcionament
de Centre
Cada curs
Pla d’acció tutorial Cada curs
Memòria anual Cada curs
Pla de formació de centre Cada curs
Programacions didàctiques Cada curs
Llibrets informatius dels Ensenyaments
professionals
Cada curs

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
38/50
4.2.5. SERVEIS ESCOLARS
Transport
Tenim matriculats al centre alumnes d’ESO de Rajadell, Fonollosa i Aguilar de Segarra que
vénen a l’Institut fent ús del servei de transport escolar contractat pel Consell Comarcal del
Bages.
Bar- Cantina
L’Institut disposa de serveis propis de bar situat a la planta baixa.
El servei de bar funciona durant el matí
Biblioteca
L’Ampa té contractada una bibliotecària, que és l’encarregada de gestionar la Biblioteca del
centre. Els usos de la biblioteca són:
- Llibres per utilitzar durant les sessions de classe. El professorat és l’encarregat de la gestió
d’aquests llibres.
- Llibres de préstec tant pel professorat com per l’alumnat.
- Gestió dels libres de lectura de reutilització
L’horari d’obertura de la biblioteca és de les 09:30 a les 13:30 tots els dies de la setmana.
Beques llibres
El centre disposa de lots de llibres i de Chromebooks per proporcionar a l’alumnat que
justifiqui dificultats econòmiques.
Aquest material es cedeix en préstec a l’alumnat un cop s’ha fet efectiva una fiança
econòmica
Activitats Extraescolars
- Activitats extraescolars organitzades per l’Ampa: L’Ampa ofereix anualment diverses
activitats extraescolars. Les activitats que s’acaben duent a terme depenen de la demanda
de les famílies.
- Activitats extraescolars organitzades per l’Associació esportiva IES Quercus: aquesta
associació ofereix activitats extraescolars esportives i d’activitat física.
- Activitat extraescolar organitzada directament pel centre: Des del centre s’organitza una
activitat extraescolar exclusiva per a l’alumnat de 4t d’ESO. De setembre a març l’alumnat
de 4t d’ESO pot participar en la preparació d’un musical. L’institut posa a l’abast de l’alumnat
interessat una extraescolar de dues hores conduïda per monitors d’una escola de teatre.
L’activitat acaba amb la representació del Musical a la sala de Cal Gallifa
Pla d’Esport a l’escola
A partir d’aquest Pla es va constituir l’Associació Esportiva IES Quercus . L’Associació
organitza activitats esportives continuades a les hores del pati i en horari extraescolar i
activitats esportives puntuals durant el curs escolar (esquiades, sortides amb BTT, ...) . A
l’estiu organitza, juntament amb l’Ajuntament de Sant Joan, les colònies esportives.
La major part dels monitors de les activitats organitzades per l’Associació esportiva són
alumnes o exalumnes del centre.
Ús social del centre
Les instal·lacions i l’edifici de l’Institut constitueix un patrimoni públic al servei de la
ciutadania.
El seu ús més enllà del temps escolar, per part d'entitats culturals, artístiques,
lúdiques,esportives o altres de caire social, representa en molts contextos una oferta

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
39/50
interessant d'activitats que afavoreixen la cohesió social i enforteixen el teixit social de
l'entorn del centre.
Per aquest motiu, des de l’Institut hem establert convenis d’ús social amb diferents entitats
sense ànim de lucre.
Les activitats que es porten a terme en l'ús social han de complir les condicions següents: no
poden ser lucratives ni discriminatòries; han de ser compatibles amb la finalitat educativa
dels centres, amb les activitats d'ús propi previstes en la programació anual i amb les
condicions tècniques i estructurals de les instal·lacions, i s'han de guiar pels principis de
convivència, tolerància, solidaritat i respecte.
4.3. CRITERIS PER A LA PLANIFICACIÓ DELS DESPLEGAMENTS I
LA INSERCIÓ DE LES TAC
En el Pla TAC es concreten els desplegaments i la inserció de les TAC al centre.
A continuació es presenten només les línies generals en relació a l’ús i integració en el
curriculum de les les TAC.
Les TAC i el seu ús en contextos d’ensenyament i aprenentatge posseeixen un important
potencial pedagògic que ha de ser utilitzat en els processos didàctics.
No es tracta únicament de desplegar la competència digital, d’aprendre continguts propis
d’aquestes tecnologies i usar-los eficaçment en nous contextos, sinó també d’usar-les en
l’ensenyament i l’aprenentatge dels continguts d’altres àrees, fonamentalment a partir de la
consulta i l’ús, de l’anàlisi i de la creació de material audiovisual.
Així mateix les TAC han de facilitar el procés de comunicació entre els membres de la
comunitat educativa, han de facilitar i fer més eficaç la feina dels diferents agents.
Al centre s’ha optat per la compaginació entre llibres de text i ús de Chromebooks. Alguns
dels materials didàctics es troben a l’entorn virtual d’aprenentatge Moodle. El model
d’implantació és el d’1x1 amb uniformització de maquinari.
Tot l’alumnat i professorat del centre disposa d’un compte de correu electrònic i un espai
virtual a internet.
Les TAC tenen la consideració d’instrument que cal aprendre i desenvolupar per aconseguir
millors aprenentatges.
Accions derivades dels plantejaments educatius del centre en relació al desplegament
i ús de les TAC
- Caldrà dotar de més eines pedagògiques a la comissió TAC del centre
- S’ha formulat de forma compartida el desplegament de la competència digital
- S’hauran d’establir mecanismes de formació interna pel professorat potenciant la
transferència del coneixement entre iguals.
- La formació bàsica en relació a l’aprenentatge i ús de les TIC per part de l’alumnat es fa
inicialment a 1r d’ESO des de l’àrea de Tecnologia i posteriorment es fa lligada a la feina
habitual pròpia dels diferents àmbits curriculars.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
40/50
4.4. EL PROJECTE LINGÜÍSTIC
La competència comunicativa i lingüística incideix en el currículum de manera múltiple i
diversa ja que és, simultàniament, específica de les llengües que s’aprenen i transversal a
tots els aprenentatges, de manera que determina el procés de desenvolupament de la resta
de competències: saber pensar, saber aprendre, saber fer, saber conviure i saber ser. És a
dir, la competència comunicativa és subjacent a tot el desenvolupament personal i curricular,
i a l’adquisició de totes les competències que han d’assolir els alumnes. El Projecte Educatiu
del Centre hi dedica, mitjançant el Projecte Lingüístic, una atenció especial.
L’educació plurilingüe i intercultural ocupa un espai rellevant en el nostre institut; la llengua
està situada al centre de l’aprenentatge: com a instrument fonamental per al
desenvolupament personal, acadèmic i professional de tots els alumnes, i com a garantia
d’equitat i de cohesió social.
El projecte lingüístic és l’instrument que permet assolir els objectius generals referents a
la competència lingüística que defineix la normativa vigent d’acord amb les
especificitats pròpies del nostre institut.
En el Projecte lingüístic hi trobem el desplegament de tots els aspectes lingüístics del centre
A continuació es presenten només les línies generals en relació al tractament i ús de les
llengües i els criteris d’aprenentatge de les llengües oficials i estrangeres.
Objectius generals del sistema educatiu referents a la competencia lingüística
1. Garantir, en acabar l’educació obligatòria, el domini equivalent de les llengües oficials (B2
al final de l’ESO i C1 al final del batxillerat).
2. Garantir un grau de competència suficient en una o dues llengües estrangeres (B1 al final
de l’ESO i B2 al final del batxillerat de la primera llengua estrangera).
3. Reconèixer i fer presents a les aules i als centres les llengües familiars dels alumnes
d’origen estranger i facilitar-ne l’aprenentatge.
4. Capacitar els alumnes per conviure en una societat multilingüe i multicultural.
5. Reforçar el paper de la llengua catalana com a llengua vehicular del sistema educatiu i
potenciar-ne l’ús per part de l’alumnat.
6. Garantir l’acollida i l’atenció lingüística de l’alumnat nouvingut, i la seva integració a l’aula
ordinària.
Tractament i aprenentatge de les llengües oficials
El paper de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu
plurilingüe.
●El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua vehicular i d’aprenentatge
a l’Institut Quercus. Per tant, les matèries s’han d’impartir en llengua catalana, excepte la
de llengua castellana i les de llengües estrangeres.
●Les activitats d’avaluació i les exposicions orals (crèdits de síntesi, projectes de recerca,
treballs de recerca, etc.) es fan en català, llevat de casos plenament justificats.
●El material didàctic i els llibres de text són en llengua catalana, excepte en les àrees
de llengua castellana i de llengües estrangeres.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
41/50
●Les exposicions o intervencions orals del professorat han de ser en català,
independentment de la llengua en què s’expressi l’alumnat. Això implicarà, a vegades,
l’anomenat bilingüisme passiu, en què els interlocutors s’expressen en llengües diferents.
●El professorat de les àrees o dels crèdits en què l’alumnat hagi d’intervenir sovint oralment
tindrà cura que s’expressi habitualment en català.
●L’ús i la qualitat del català en les intervencions de l’alumnat tindran un pes important en
l’avaluació de l’àrea de llengua catalana, i també en la d’aquelles àrees en què l’expressió
lingüística (oral o escrita) sigui rellevant.
●El centre tindrà cura de la qualitat de la llengua vehicular, i el professorat serà el
transmissor del model d’ús per a l’alumnat, a fi que en tingui un referent clar i sòlid. Davant
de qualsevol dubte, el/la Coordinador/a lingüístic/a assessora qualsevol professor o
professora que ho necessiti.
●A més de l’ensenyament estricte de la llengua, el professorat de llengua catalana treballa
els usos lingüístics de l’alumnat en un context plurilingüe, com és el de Catalunya, per
intentar fer de la llengua catalana la llengua d’ús habitual. La resta de professorat hi
col·laborarà des de la seva àrea.
●El centre implicarà l’alumnat en el respecte per la diversitat lingüística i en la presa de
consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat. El professorat serà
especialment curós a fomentar la tolerància lingüística entre l’alumnat.
●Des de la creença compartida que hi ha una relació directa entre l’aprenentatge del català i
el reconeixement i valoració de la llengua d’origen familiar de l’alumnat, el centre vetllarà
perquè els tutors informin els equips docents sobre les diverses llengües familiars presents
a l’aula per poder fer-ne ús, valorar-les i tenir-les en compte.
●El centre vetllarà per la formació dirigida al coneixement de l’entorn social i cultural
immediat i, especialment, de la llengua, la història, la geografia, la cultura i la realitat
social catalanes.
Educació Secundària Obligatòria:
● El centre vetllarà perquè, en acabar l’ensenyament secundari obligatori, l’alumnat
comprengui i produeixi missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat,
en llengua catalana, fent-los servir per comunicar-se i per organitzar els propis
pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge.
● El centre vetllarà perquè l’alumnat en aquesta etapa educativa consolidi el domini
oral i escrit de la llengua catalana i adquireixi la competència suficient en el seu ús
social, juntament amb el coneixement d’altres llengües i cultures en un món en què la
comunicació i la participació tenen i tindran cada vegada més importància.
Batxillerat:
● El centre vetllarà perquè, en acabar les diferents modalitats del batxillerat, l’alumnat
usi amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita, en llengua catalana, i
empri els recursos bàsics dels llenguatges tècnics, literaris, científics i icònics
adequats al tipus de missatge volgut.
● La matèria de Literatura universal s’impartirà en català, independentment de
l’àrea a què pertanyi el professorat que se n’encarregui.
● El centre vetllarà perquè l’alumnat tingui un coneixement aprofundit de les
característiques culturals, històriques, socials i lingüístiques que identifiquen
Catalunya.
Ensenyaments professionals:
● El centre vetllarà perquè l’alumnat assoleixi el nivell de llengua catalana adient a
l’especialització que realitza, tot reforçant el nivell obtingut en l'educació secundària
obligatòria.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
42/50
La llengua castellana
Per assegurar que l’alumnat tingui una distribució coherent i progressiva del currículum de
llengua castellana al llarg de l’etapa, es procurarà no repetir continguts comuns que s’han
programat fer en el currículum de llengua catalana.
El professorat de llengua castellana, seguint la programació que marca el Departament, té
en compte l’escolarització de l’alumne majoritàriament en llengua catalana i, de vegades, pot
fer servir coneixements del català per aplicar-los en castellà. Per tant, és habitual fer
comparacions entre ambdues llengües.
S’imparteix la matèria de Llengua castellana en castellà i d’acord amb el que prescriu el
marc normatiu, el català és la llengua vehicular del centre.
Tractament i aprenentatge de les llengües estrangeres
L’objectiu principal del tractament de les llengües estrangeres és que l’alumnat, en acabar
l’ESO, tingui un domini comunicatiu i lingüístic al menys d’una llengua estrangera (llengua
anglesa) que el capaciti per a la gestió dels seus aprenentatges futurs en un món global.
L’alumnat , tal com defineix la normativa, cursarà una llengua estrangera des de primer
d’ESO. Aquesta llengua serà la llengua anglesa.
A l’acabar l’ESO l’alumnat ha d’haver adquirit uns coneixements equivalents al B1 del marc
europeu per a l’Aprenentatge de l’Anglès com a llengua estrangera.
L’alumnat que mostri un nivell alt de competència lingüística pot adquirir també el domini
comunicatiu i lingüístic d’una altra llengua estrangera (llengua francesa o llengua alemanya).
L’aprenentatge de les segones llengües estrangeres (francès o alemany) comença a 2n
d’ESO, curs en què tots els alumnes fan un trimestre. A partir de 3r i 4t d’ESO l’estudien
aquells alumnes que l’hagin triat com a matèria optativa, amb una continuïtat fins a 2n de
Batxillerat.
Partim de la concepció que per avançar en l’aprenentatge competencial de qualsevol llengua
és essencial el treball integrat des dels diversos àmbits curriculars del centre.
Considerem que l’aprenentatge de la llengua anglesa es veu potenciat per la seva
funcionalitat, per la necessitat del seu ús; és per aquest motiu que a l’ESO incloem la
docència de continguts d’altres matèries en llengua anglesa. Impartim en anglès l’Educació
física de 1r d’ESO, la Música de 3r d’ESO i la Biologia a 4t d’ESO.
Es vetllarà per consolidar i ampliar el nombre de matèries i situacions en les que s’utilitzi la
llengua anglesa.
Pla lector de centre
El centre té implantat un Pla lector , l’objectiu del qual és millorar la competència i els hàbits
lectors de l'alumnat del centre. El Pla lector es centra en dos aspectes:
- Fer que la lectura, en qualsevol llengua, sigui una activitat present en el dia a dia del
centre.
- Establir estratègies per treballar de manera transversal la competència lectora en les
diverses àrees.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
43/50
4.5. ALTRES PROJECTES DEL CENTRE
El PEC té vinculació amb els següents projectes i plans:
Projecte Lingüístic
Pla TAC
Projecte de convivència
Normes d'Organització i Funcionament de Centre
Pla d’acció tutorial
Pla lector de centre
Pla de formació de centre
A part, a l’Institut Quercus participem en els següents programes:
- Programa de Qualitat i millora contínua
A l’Institut tenim la cultura de la millora contínua; per aquest motiu del de l’any 1998 formem
part de la xarxa de Qualitat i millora contínua.
Setmanalment es reuneix la comissió de qualitat i es vetlla per a que en el centre es treballi
sempre sota el paràmetres de la roda de la millora contínua: planificar, fer, revisar i proposar
noves actuacions.
L'equip directiu del centre lidera i està compromès amb el Sistema de gestió de la Qualitat
(SGQ) implantat al centre.
Aposta per un lideratge distribuït i transformador en el qual els responsables dels processos
són qui realment impulsen la millora contínua i la innovació, assegurant l’obtenció dels
millors resultats possibles.
El compromís de l'equip directiu amb el SGQ queda evidenciat en aspectes com:
● Les reunions periòdiques de la comissió de qualitat i retroalimentació als grups
d’interès: Claustre, Consell Escolar, alumnat, famílies, empreses, administració
educativa, i d’altres.
● L'impuls de la millora contínua controlant els resultats dels processos, proporcionant
recursos, afavorint l’eficàcia i eficiència, satisfent les necessitats i expectatives dels
grups d’interès, implementant estratègies, realitzant retiments de comptes i
assegurant la transparència de la gestió.
● La metodologia de treball implantada al centre basada en el cicle PDCA.
● L'assistència regular a les reunions de les Xarxes del PQiMC.
● La realització i compliment dels requisits determinats a la revisió per la direcció
(equip ampli), evidenciant l’assoliment dels resultats i proposant al centre millores i
innovacions d’acord amb la política del sistema de gestió de qualitat.
● L'elaboració i/o revisió periòdica de la política de qualitat i dels objectius del centre i
la comunicació d'aquests al conjunt de la comunitat educativa, especialment, al
professorat.
● La implementació, acreditació i manteniment de la certificació del servei educatiu del
centre d’acord amb la norma ISO 9001 i e2cat.
● L'impuls del compromís del Claustre de professorat amb la satisfacció de les
necessitats que tenen les diferents parts interessades en servei del centre,
especialment l’educatiu.
● L'assegurament del compliment dels requisits legals i reglamentaris.
- Institut d’especial atenció a la pràctica esportiva
Des del curs 15-16 el centre acull entre esportistes d’elit de la modalitat de gimnàstica
artística.
Els instituts d’especial atenció a la pràctica esportiva faciliten que els alumnes que cursen
ESO o Batxillerat i que es troben en un pla de tecnificació esportiva, puguin simultaniejar la

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
44/50
formació acadèmica amb la dedicació de l’esport corresponent, sense allunyar-se del seu
entorn familiar i social.
Al maig del 2018 el Departament d’Educació ens va autoritzar l’adaptació curricular de la
matèria d’educació física d’ESO, de les matèries optatives de 1r a 3r d’ESO i de la matèria
optativa Arts escèniques i dansa de 4t d’ESO
- Centre formador d’estudiants en pràctiques de màster de professorat d'educació
secundària obligatòria i batxillerat, de formació professional, d'ensenyaments de
règim especial
Com a institut públic creiem que la nostra tasca envers la societat va més enllà de la
formació dels nostres alumnes i per això col·laborem en la formació dels futurs professors i
professores.
Cada curs rebem alumnat del màster per fer pràctiques al nostre centre per tal que els futurs
professors puguin assolir les competències necessàries per exercir una docència de qualitat.
- Programa Salut i escola
Una de les nostres missions com a centre educatiu és vetllar per la formació integral dels
nostres alumnes; és en aquest sentit que estem adherits al Programa Salut i escola .
L’objectiu del programa Salut i Escola (PSiE) és millorar la salut dels adolescents mitjançant
accions de promoció de la salut, de prevenció de les situacions de risc i d’atenció precoç per
als problemes relacionats amb la salut mental, la salut afectiva i sexual, el consum de
drogues, alcohol i tabac, en col·laboració amb els centres educatius i els serveis de salut
comunitària presents en el territori.
A l’Institut una de les principals línies d’actuació d’aquest programa és el servei Consulta
Oberta, que implica el desplaçament periòdic d’una infermera al centre per afavorir
l’accessibilitat dels adolescents a l’atenció sanitària amb garanties de privacitat,
confidencialitat i proximitat.
- Pla d’esport a l’escola
A l’Institut tenim molt present l’activitat física i l’esport com a elements amb gran potencial
educatiu i formatiu, amb gran potencial integrador i de cohesió social i amb gran potencial
per la formació en valors.
Des del 2006 participem el Pla català d’esport a l’escola. L’objectiu d’aquest pla és
incrementar la participació dels infants i joves, tant els nens com les nenes, els nois i
especialment les noies, en activitats físiques i esportives en horari no lectiu en el propi
centre educatiu i, alhora, emprar aquestes pràctiques per a la difusió i educació en valors i
per a l'adquisició d'hàbits saludables.
A partir d’aquest Pla es va constituir l’Associació Esportiva IES Quercus . L’Associació
organitza activitats esportives continuades a les hores del pati i en horari extraescolar i
activitats esportives puntuals durant el curs escolar (esquiades, sortides amb BTT, ...) . A
l’estiu organitza, juntament amb l’Ajuntament de Sant Joan, les colònies esportives.
La major part dels monitors de les activitats organitzades per l’Associació esportiva són
alumnes o exalumnes del centre.
Amb la finalitat d’obrir els ensenyaments professionals a l’entorn i de millorar les
oportunitats d’inserció laboral dels alumnes dels ensenyaments professionals el
centre participa dels següents programes:
- Programa d’assessorament professional a les persones i a les empreses en els
ensenyaments professionals.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
45/50
● L’Orientació professional a l’alumnat: A l’Institut afavorim la inserció de l’alumnat
de cicles formatius i l’adopció d’estratègies d’aprenentatge permanent al llarg de la
vida d’aquest alumnat.
- Formació professional Dual
Els cicles formatius de la família d’activitats físiques i esportives els oferim en modalitat Dual.
La formació dual permet a l’alumne assolir les competències professionals vinculades als
títols de manera combinada i coordinada en dos àmbits que es complementen: l’empresa i el
centre educatiu.
Els alumnes que opten per realitzar el Cicle formatiu en modalitat Dual realitzen una part del
seu currículum formatiu en empreses del sector.
- Servei d’assessorament i reconeixement acadèmic
El Servei d'assessorament en la formació professional del sistema educatiu s'adreça a les
persones adultes interessades a obtenir la diagnosi de les seves possibilitats formatives i de
promoció professional, i l'itinerari formatiu més adequat per aconseguir l'objectiu de
qualificació més idoni. Aquesta diagnosi és un requisit previ per participar en el
reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits mitjançant l'experiència laboral o en
activitats socials.
Per la seva banda el Servei de reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits
mitjançant l'experiència laboral o en activitats socials s'adreça a les persones amb
experiència laboral o en activitats socials que vulguin tenir un reconeixement acadèmic dels
aprenentatges adquirits relacionats amb un determinat cicle formatiu.
5. AVALUACIÓ (Com ho avaluem)
5.1. MECANISMES D’AVALUACIÓ
Els indicadors i objectius operatius quedaran concretats en Pla Anual.
Evidentment el seguiment d’aquests objectius està estretament lligats als indicadors; malgrat
tot, diferenciarem els dos seguiments.
Qui, quan i com participa en el seguiment i avaluació dels indicadors
El seguiment i avaluació dels indicadors del PEC es farà amb caràcter trimestral, coincidint
amb la primera i la segona avaluació i final de cada curs. La recollida de dades es farà al
finalitzar les sessions d'avaluació de cada nivell.
En les reunions d’equip docent es valoren i es fan propostes de millora de tots aquells
indicadors que es generin durant el trimestre .
En les reunions d’àrea es valoren i es fan propostes de millora de tots aquells indicadors que
es generin durant el trimestre .
Els coordinadors de nivell i els caps d’àrea són els encarregats de lliurar les valoracions i
propostes a la Comissió de Qualitat (aquesta comissió està formada per l’equip directiu més

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
46/50
el coordinador de Qualitat). La comissió de qualitat a partir de l’anàlisi dels indicadors fa el
seguiment dels objectius.
Qui, quan i com participa en el seguiment dels objectius anuals
El seguiment dels objectius anuals es realitzarà trimestralment per la Comissió de Qualitat, a
partir de l’anàlisi dels indicadors. A partir de les propostes dels equips docents i de les àrees
la Comissió de Qualitat elabora les propostes i actuacions en cas que algun objectiu no
s’estiguin assolint com es preveia. Aquestes propostes es traslladaran als equips docents i a
les àrees.
Quan sigui necessari es traslladaran al Consell Escolar, per tal de ser contrastades i
validades.
A final de curs l’equip directiu ampli durà a terme una extensa revisió dels objectius. L’equip
directiu ampli està format per tots els coordinadors de nivell (tant els entrants com els
sortints), el coordinador de qualitat, les psicopedagogues del centre, el coordinador TAC, la
coordinadora de Riscos , el coordinador del Pla d’esport a l’escola i tots els membres de
l’equip directiu .
En aquesta revisió dels objectius es faran les propostes de millora pel curs vinent.
L’equip directiu presentarà al Consell escolar un informe de rendiment de comptes referits al
grau d’assoliment dels objectius presentats en aquest projecte. Aquest informe es
presentarà al final de cada curs en el marc de la Memòria anual de centre on es fa una
avaluació del grau d’assoliment dels objectius anuals de centre, que són coherents amb els
objectius presentats en aquest projecte, proposant en el cas que el grau d’assoliment sigui
inferior al grau d’acceptació de l’indicador valorat les accions correctives pertinents.
Implicació del Projecte de Qualitat i Millora contínua en l’avaluació del PEC
Una part de l’avaluació del PEC es farà en el marc del Projecte de Qualitat i Millora
Continua: la realització d’auditories internes i externes , que anualment valoraran diversos
aspectes de la gestió organitzativa i acadèmica del centre, comportarà l’anàlisi i avaluació de
diferents indicadors, que podran ser utilitzats per avaluar quin és el grau d’assoliment
d’alguns dels objectius proposats en el PEC. Com s’ha indicat en el desenvolupament dels
diferents objectius, s’utilitzaran les enquestes de satisfacció, que anualment es treballen dins
el Projecte de Qualitat i Millora Contínua, per saber si s’han assolit els grau d’acceptació
proposats.
Instruments de l’administració educativa que afavoreixen l’avaluació del PEC
L’administració educativa compta amb dos instruments que ens poden ser útils per valorar
l’assoliment dels objectius marcats: Els indicadors d’inspecció (SIC) i l’avaluació anual de
centre (AVAC).
Els indicadors d’inspecció (SIC) al quantificar numèricament diferents ítems es poden
utilitzar per determinar el grau de compliment de determinats indicadors que serveixen per
mesurar el grau d’assoliment de molts dels objectius d’aquest projecte.
L’avaluació anual de centre (AVAC) té un apartat en el qual s’analitza i es valora l’assoliment
dels objectius de centre.
Documents vinculats a l'avaluació
Tota la informació generada pel procés d'avaluació quedarà recollida en els següents
documents,
1. La Programació General Anual (PGA), que establirà els objectius operatius i les
estratègies que seran objecte d'avaluació en cada curs
2. Les fitxes de seguiment dels objectius que quedaran establertes en el document anterior, i
que s'anirà fent servir amb caràcter anual

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
47/50
3. El Manual d’indicadors de qualitat (MIQ) que inclou el sistema d’indicadors de centre
4. Les actes dels equips docents i de les àrees que valoren indicadors.
5. Les actes de la Comissió de Qualitat
6. Les actes del Consell Escolar
7. Les actes de l’equip ampli
8. La Memòria anual de centre (MAC) amb l'Informe Final el qual ha de contenir sempre, a
més de l’anàlisi dels resultats, les recomanacions i les propostes d’actuació que es fan per
millorar els aspectes del projecte que es considerin necessaris.
9. Els indicadors d’inspecció (SIC)
10. L’avaluació anual de centre (AVAC)
5.2. INDICADORS DE PROGRÉS
Els indicadors són unitats d’informació que ens permeten conèixer el grau d’assoliment dels
objectius.
Els nostres indicadors són:
D.1. Índex de captació de l’alumnat de primària
Fórmula: Nre. alumnes matriculats a 1r d’ESO / Nre. de places d’oferta del centre x100
D.3. Estadístiques de resultats acadèmics
Fórmula: % d’alumnes fins a 2 crèdits/matèries suspeses.
Per ESPO FP LOE: (UF aprovades per tot l’alumnat /UF avaluades per tot l’alumnat)x 100
D.4. Índex de promocionats i graduats
Fórmula: Nombre d’alumnes que promocionen /Nombre d’alumnes matriculats
Nombre d’alumnes que es graduen /Nombre d’alumnes avaluats
D 5. Resultats de les proves de competències bàsiques
Fórmula: Dades dels percentatges de tots els nivells excepte el nivell baix de les proves de
competència bàsiques del centre i de Catalunya.
D 6. Resultats de les Proves d’accés a la Universitat (PAU)
Fórmula: Nre. alumnes que superen les PAU / Nre. Alumnes que es presenten a les PAU x100
D7. Assistència a classe.
Fórmula: Nombre d’alumnes que falten a més d’un 25% de les sessions de classe / Nombre
d’alumnes matriculats
D 8. Baixes/Abandonament.
Fórmula: (Nre de baixes / Nre alumnes matriculats)x100
Batx: (Nre. de baixes entre l’alumnat orientat al BAT/ Nre. alumnes matriculats i orientats al BAT)x100
D 9. Entrevistes als alumnes i a les famílies
Fórmula:(Nombre d’alumnes/famílies que han estat entrevistats segons el criteri sobre el total) x 100
● ESO i BAT:
o Mínim de 2 entrevistes amb les famílies durant el curs (1 per les famílies de l’alumnat de 2n BAT)
o Mínim de 2 entrevistes amb l’alumnat.
● CFGM i PFI:
o Mínim de 2 entrevistes amb les famílies de l’alumnat menor d’edat durant el curs.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
48/50
o Mínim de 2 entrevistes amb l’alumnat menor d’edat i 1 amb el major d’edat durant el curs.
● CFGS: Mínim de 1 entrevista amb l’alumnat durant el curs.
D 10. Satisfacció de l’alumnat respecte a les pràctiques
Fórmula: Mitjana aritmètica de la puntuació obtinguda en totes les preguntes de l’enquesta
D 11. Satisfacció amb els ensenyaments rebuts
Fórmula: Mitjana aritmètica de la puntuació obtinguda en les preguntes 8 a 13 de l’enquesta de
satisfacció dels ensenyaments rebuts
D 12. Satisfacció global de l’alumnat
D 13. Satisfacció de les Famílies
D 14 Satisfacció del Professorat
D 15. Satisfacció de les Empreses
D 16. Implementació d’accions d’aprenentatge competencial
Fórmula: Nombre d’Unitats didàctiques amb propostes d’ensenyament-aprenentatge competencials
de cada àrea. Es considera que la UD té un caire competencial si compleix com a mínim amb la
meitat dels criteris que ha de tenir una UD competencial.
D 17. Ràtio de conflictivitat a l’ESO
Fórmula: Nombre de fulls d’incidències /nombre d’alumnes del nivell

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
49/50
6. APROVACIÓ I DIFUSIÓ DEL PEC
6.1. MECANISMES D’AMPLIACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL PEC
L’equip directiu és l’encarregat de vetllar per l’incorporació al PEC les modificacions
derivades de:
- Prioritats del Departament d’Educació
- Concrecions del Projecte de Direcció
- Orientacions de l’AVAC i l’AVALDIR en relació amb les Programacions
generals anuals i les Memòries anuals
- Consolidacions de plans i projectes del centre
6.2. DIFUSIÓ DEL PEC
El projecte educatiu està penjat a la pàgina web de l’Institut i per tant, està a disposició de
tots els membres de la comunitat educativa.
Al professorat nouvingut al centre; ja sigui professorat de nova incorporació al centre al mes
de setembre com professorat substitut que s’incorpora durant el curs, se li lliura i explica un
document amb els criteris pedagògics recollits al PEC. Així mateix se li explica que el PEC el
pot descarregar de la pàgina web del centre.
En les sessions de portes obertes dels diferents ensenyaments i en les reunions
informatives amb les famílies a l’inici de curs s’expliquen els trets més rellevants dels criteris
d’organització pedagògica del PEC i s’explica que el PEC està disponible a la pàgina web
del centre.

Versió:
2.0
Data:
28/06/2019
Pàgina:
50/50
Diligencia d'aprovació del Projecte educatiu de centre
Per fer constar que:
En data 28 de juny de 2019 i prèvia valoració positiva del Projecte educatiu de
centre per part del Consell Escolar, la dono per aprovada.
____________________________________________________
Sant Joan de Vilatorrada, 28 de juny de 2019
Directora
Anna Vila Espinalt

2019 pec quercus

More Related Content

What's hot

Similar to 2019 pec quercus

More from instiquercus

2019 pec quercus