Crisi econòmica i consum d'alcohol
Marina Bosque-Prous, Albert Espelt, Montse Bartrolí, Anna M Guitart, Joan R Villalbí, M Teresa Brugal
Els divendres de Lesseps, 24 d'abril de 2015
Crisi econòmica i consum d'alcohol
Marina Bosque-Prous, Albert Espelt, Montse Bartrolí, Anna M Guitart, Joan R Villalbí, M Teresa Brugal
Els divendres de Lesseps, 24 d'abril de 2015
Jornada "La Prescripció Social... Ara més que mai" - 16 de març de 2021
Presentació: La prescripció social a Catalunya. Presentació de la “Guia de prescripció d’actius comunitaris: Programa de Prescripció Social i Salut (PSS)” - Joan Colom (Sub-director general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya)
Sessió d'investigacio Delinqüents violents i reincidència
La reincidència en les excarceracions d’alt risc (2010-2013)
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 7 de març de 2017
1. Evitar l'exposició involuntària al fum del tabac
/crear un ambient social lliure de fum.
2. Prevenir l’ inici del tabaquisme en la població
adolescent i jove.
3. Promoure l'abandonament tabàquic en la població
fumadora.
4. Lluitar contra les desigualtats incorporant la
perspectiva de gènere i de classe socia
El control del tabac. Com està influint en la pandèmiaPonenciesASPCAT
Carmen Cabezas, subdirectora de la SG de Promoció de la salut de l'ASPCAT analitza els efectes en el control del tabac, considerant l'efecte sindèmic de la COVID-19 amb la pandèmia de malalties no transmissibles i la repercussió de la priorització de la resposta a la pandèmia, que ha fet que moltes activitats preventives deixin de realitzar-se.
L’objectiu de la mesura de govern és fer front a les addiccions a les xarxes, a les pantalles i el joc patològic, tenint en compte l’impacte negatiu i les conseqüències socials que tenen en la població, i molt especialment vetllar per la salut de les persones més joves de la ciutat.
The document analyzes strategies used by the alcohol industry to influence public policy on alcohol and health. It identifies four key strategies: (1) Denial of the causal link between alcohol and health harms; (2) Distortion of the scientific evidence on health risks; (3) Distraction by emphasizing other risk factors; and (4) Distinction by appealing to cultural traditions. It provides examples of these strategies used by industry groups in opposing public health warnings and policies in Ireland and at the EU level. The document concludes that the alcohol industry's influence poses a democratic problem by disregarding public health evidence in favor of corporate profits.
The document provides an update on the WHO/EU Evidence into Action Alcohol Project (EVID-ACTION). It discusses the project's focus on reducing alcohol consumption and related harms. Several upcoming activities and studies are mentioned, including workshops on brief interventions, health warnings, digital marketing, and communications. The project aims to strengthen capacity and support evidence-based alcohol policies among EU member states.
Jornada "La Prescripció Social... Ara més que mai" - 16 de març de 2021
Presentació: La prescripció social a Catalunya. Presentació de la “Guia de prescripció d’actius comunitaris: Programa de Prescripció Social i Salut (PSS)” - Joan Colom (Sub-director general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya)
Sessió d'investigacio Delinqüents violents i reincidència
La reincidència en les excarceracions d’alt risc (2010-2013)
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 7 de març de 2017
1. Evitar l'exposició involuntària al fum del tabac
/crear un ambient social lliure de fum.
2. Prevenir l’ inici del tabaquisme en la població
adolescent i jove.
3. Promoure l'abandonament tabàquic en la població
fumadora.
4. Lluitar contra les desigualtats incorporant la
perspectiva de gènere i de classe socia
El control del tabac. Com està influint en la pandèmiaPonenciesASPCAT
Carmen Cabezas, subdirectora de la SG de Promoció de la salut de l'ASPCAT analitza els efectes en el control del tabac, considerant l'efecte sindèmic de la COVID-19 amb la pandèmia de malalties no transmissibles i la repercussió de la priorització de la resposta a la pandèmia, que ha fet que moltes activitats preventives deixin de realitzar-se.
L’objectiu de la mesura de govern és fer front a les addiccions a les xarxes, a les pantalles i el joc patològic, tenint en compte l’impacte negatiu i les conseqüències socials que tenen en la població, i molt especialment vetllar per la salut de les persones més joves de la ciutat.
The document analyzes strategies used by the alcohol industry to influence public policy on alcohol and health. It identifies four key strategies: (1) Denial of the causal link between alcohol and health harms; (2) Distortion of the scientific evidence on health risks; (3) Distraction by emphasizing other risk factors; and (4) Distinction by appealing to cultural traditions. It provides examples of these strategies used by industry groups in opposing public health warnings and policies in Ireland and at the EU level. The document concludes that the alcohol industry's influence poses a democratic problem by disregarding public health evidence in favor of corporate profits.
The document provides an update on the WHO/EU Evidence into Action Alcohol Project (EVID-ACTION). It discusses the project's focus on reducing alcohol consumption and related harms. Several upcoming activities and studies are mentioned, including workshops on brief interventions, health warnings, digital marketing, and communications. The project aims to strengthen capacity and support evidence-based alcohol policies among EU member states.
This document summarizes the key points from a presentation on alcohol labeling regulations in Ireland. It discusses the high rates of alcohol-related harm in Ireland including alcohol use disorders and deaths. It outlines Ireland's Public Health Alcohol Act of 2018 which includes provisions for minimum unit pricing and health warnings on labels. The process by which Ireland notified and finalized regulations for health warnings on labels is described, including responses from the EU and World Trade Organization. Other international developments in alcohol labeling are also mentioned.
This document summarizes Jim McCambridge's presentation on evidence regarding the alcohol industry's scientific and political strategies. It discusses:
1) The World Health Assembly (WHA) approved the Global Alcohol Action Plan (GAAP) in 2022, which aims to make alcohol a lower public health priority and limit industry interference in health policies.
2) GAAP provides a changed view of the alcohol industry as primarily a threat to health. Achieving GAAP's goals requires resources and public health engagement.
3) The WHA's 2023 "best buys" for alcohol policies include increasing alcohol taxes, restricting alcohol advertising, and limiting hours of alcohol sales. GAAP aims for 70% of countries adopting these
The document summarizes research analyzing the lobbying strategies used by the alcohol industry in France to undermine the Evin Law, which places restrictions on alcohol advertising. Through interviews with key stakeholders, the research found the industry engaged in strong lobbying that has weakened the law's enforcement since 1991. Some strategies included claiming regulations limited free speech, forming alliances with politicians, and focusing arguments on wine culture. The goal of the lobbying was to roll back limitations on advertising content and exposure to protect alcohol sales, especially to youth.
This document provides an overview of a presentation on injectable drug treatment services. The presenter discusses their experience with both poor and exemplary services. They emphasize the importance of meaningful involvement of people who use drugs in developing services. Regulations and control that are overly punitive can undermine a service and cause people to drop out. The best services work collaboratively with clients and are flexible, trusting and aim to empower rather than control. Key tips include embracing user involvement, not capping doses, not making the clinic the center of life, and never using punishments. An ideal service is like one in their town that clients want to spend time at and feel safe.
This document discusses injectable prescribing in the UK. It shares insights and revelations from a drugs activist on their experience with injectable prescribing. Contact information is provided for the activist to discuss developing injectable services further.
Mesa_3.2. Aspectos cl”nicos en el tratamiento asistido con hero”na. La experi...PonenciesASPCAT
El documento resume la experiencia del tratamiento asistido con heroína en Suiza desde sus orígenes en 1994 hasta la actualidad. Se divide en tres etapas: Los orígenes (1994-1999) como etapa experimental, La normalización (2000-2019) como etapa de consolidación, y El cambio de enfoque (2020-2030) como etapa de diversificación. Los ensayos clínicos iniciales mostraron que el tratamiento con heroína mejora la salud y la integración social de los pacientes. Actualmente hay 1600 pacientes en tratamiento en Suiza, con mejor
Este documento presenta un resumen de los programas de tratamiento asistido con heroína en Europa y los retos para su implementación. Actualmente existen programas de tratamiento asistido con heroína en 5 países de la UE y 7 países europeos. Estos programas han demostrado reducir el uso de heroína y otras drogas ilegales, así como la delincuencia. Sin embargo, su implementación plantea retos como traducir la evidencia a la práctica clínica, obtener apoyo regulatorio y financiamiento, y superar los estigmas asociados con el trat
Tractament amb heroïna: una alternativa. Antecedents, situació actual i reptes de futur. ASpectos legales y viabilidad en la implementación de programas de tratamiento con heroína en España.
1. Se realizó un ensayo clínico en Cataluña para comparar la eficacia de la diacetilmorfina oral, la morfina oral y la metadona oral en el tratamiento de usuarios dependientes de heroína.
2. Los resultados mostraron que el 90% de los pacientes se mantuvieron en el estudio y que todos los tratamientos proporcionaron un alivio similar de los síntomas de abstinencia.
3. Los pacientes, enfermeras y médicos no pudieron distinguir cuál opioide estaban tomando los pacientes, lo
2. Presentació de la guia
Ana Miranda i Lidia Segura
Agència de Salut Pública de Catalunya
3. 24,9
51,5
17,4
0,7 0,9 0,3
7,9
2,3
40,1
63,1
21
0,7 1,5
0
3,1
1,4
37,4
63
7,9
0,9
2,6
0,3
7,9
3,6
38,1
63
10,9
0,8
2,3
0,3
6,8
3,3
0
10
20
30
40
50
60
70
Tabac Alcohol Cànnabis Èxtasis/DS Cocana Heroïna Hipnosedants Altres
14-18 anys
15-29 anys
30-64 anys
15-64 anys
Al·lucinògenes, Amfetamines/speed
Inhalants, GHB, Analgèsics opioides
Diferents
frangesd’edats
Amb o sense recepta
Prevalences de consum de substàncies
Comparativa diferents franges d’edat. Catalunya (%), 2019/2021
Alguna vegada en els últims 30 dies
3
Font: Subdirecció General de Drogodependències. ASPCAT.-PNSD. Anàlisiper a Catalunya de l’Enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundaria Espanya (ESTUDES) 2021
Font: Subdirecció General de Drogodependències. ASPCAT.-PNSD. Informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta domiciliària sobre alcoholi drogues a Espanya (EDADES) 2019
4. Prevalences de consum de substàncies
Comparativa diferents franges d’edat. Catalunya (%), 2019/2021
Diferents
frangesd’edats
Consum diari en els últims 30 dies
(Consum diari o quasi diari durant l’últim mes)
4
Font: Subdirecció General de Drogodependències. ASPCAT.-PNSD. Anàlisiper a Catalunya de l’Enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundaria Espanya (ESTUDES) 2021
Font: Subdirecció General de Drogodependències. ASPCAT.-PNSD. Informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta domiciliària sobre alcoholi drogues a Espanya (EDADES) 2019
8,9
0,8 1,4
4,2
32,9
1,8
5,8
1,8
33,7
11,1
3
5,7
33,4
8,9
3,7
4,8
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Tabac Alcohol Cànnabis Hipnosedants
14-18 anys
15-29 anys
30-64 anys
15-64 anys
Amb o sense recepta
5. Evolució prevalences de consum
Catalunya (%), 1994 - 2021
31
34,8
32,6
34,1
29,5
31,3 30,9
37,3
29 28,1
30,8
26,9
31,2
24,9
78,3
64,7
61
59,5
49,2
60,6 61,5
55,1 56,4
68,5 68
61,9
60,4
51,5
17,1
21,5 22,1 22,3
26,8
30,4
25,1
23,1
21,3
17
23,4
20,3
23,1
17,4
2,8 2,7 2,6 2,4 2,6 2,7
4,9 6,1 5,6 6,8 7,1
10,1 10,6
7,9
0
10
20
30
40
50
60
70
80
1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2021
Estudiants
14-18 anys
(*) ÈXTASI: a partir de 2006 inclou Èxtasi líquid.
(**) HIPNOSEDANTS: De 1994 a 1996 inclou TRANQUIL·LITZANTS i SOMNIFERS SENSE recepta mèdica. A partir de 2006 inclou AMB o SENSE recepta mèdica.
Alguna vegada en els últims 30 dies
5
13,6 anys
14 anys
14,7 anys
13,8 anys
Edat
mitjana
d’inici del
consum
Font: Subdirecció General de Drogodependències. ASPCAT.-PNSD. Anàlisiper a Catalunya de l’Enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundaria Espanya (ESTUDES) 2021
6. 77,4%
83,3%
44,7%
29,1%
8,7%
14,2%
10,8% 9,6% 10,8%
8,0%
6
Disponibilitat percebuda entre els joves
Estudiants 14-18 anys, a Catalunya (%), 2021
Font: Sub-direcció General de Drogodependències.ASPCAT.-PNSD. Inf orme dels resultats per a Cataluny a de l’Enquesta estatal sobre l’ús de drogues a l’enseny ament secundari (ESTUDES) 2021
Tabac Begudes
alcohòliques
Hachís/
marihuana
Cocaïna
base
Hipno-
sedants
(tranquil·litzants
o somnífers)
Al·luci-
nògens
Amfetamines
speed
Èxtasi
Cocaïna
en pols
Heroïna
83,3%
(2016)
82%
(2018)
53,2%
(2018)
31,3%
(2018)
18,6%
(2018)
17,6%
(2018) 15,8%
(2018) 13,7%
(2018)
12,6%
(2018) 12,5%
(2018)
Disminueix la
percepció de
disponibilitat en
totes les
substàncies,
excepte en l’alcohol
Percentatge
d’estudiants que
pensava que
seria FÀCIL o
MOLT FÀCIL
aconseguir la
droga si
volguessin
7. 7
Risc percebut conductes de consum en joves
Estudiants 14-18 anys, a Catalunya (%), 2021
Font: Sub-direcció General de Drogodependències.ASPCAT.-PNSD. Inf orme dels resultats per a Cataluny a de l’Enquesta estatal sobre l’ús de drogues a l’enseny ament secundari (ESTUDES) 2021
Fumar tabac
diàriament
(un paquet de
tabac diari)
Beure
alcohol els
caps de
setmana
(5 o 6 canyes o
copes)
Beure
alcohol
diàriament
(1 o 2 canyes o
copes al dia)
Consumir
cànnabis
habitualment
(1 vegada a la
setmana o més)
Consumir
hipnosedants
habitualment
(tranquil·litzants o
somnífers)
Consumir
èxtasi
habitualment
Consumir
cocaïna
habitualment
Consumir
heroïna
habitualment
84,0%
69,6%
= 50,5%
76,7%
64,5%
81,3%
84,2% 82,7%
85,8% (2018)
71,2% (2018)
50,4% (2018)
78,8% (2018)
70,6% (2018)
85,1% (2018)
87,2% (2018)
86,2% (2018)
Disminueix la
percepció de risc en
totes les substàncies
(més alta sempre en
les noies).
% d‘estudiants que pensen que aquesta conducta pot causar bastants o molts problemes
8. 67,0%
80,1%
58,8%
51,1%
74,4%
% d'estudiants que pensen que TOTS o la majoria dels seus amics/companys han
adoptat les següents actituds de consum en els darrers 30 dies
8
Consum entre el Grup d’iguals
Estudiants 14-18 anys, a Catalunya(%), 2021
Font: Sub-direcció General de Drogodependències.ASPCAT.-PNSD. Inf orme dels resultats per a Cataluny a de l’Enquesta estatal sobre l’ús de drogues a l’enseny ament secundari (ESTUDES) 2021
Han fumat
tabac
Han pres
begudes
alcohòliques
S’han
emborratxat
Han fet
botellot
Han consumit
cánnabis
83,1%
(2018)
62,6%
(2018)
46,6%
(2018)
69,0%
(2018)
9. 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2021
Alguna vegada a la vida 86,2 83,6 83,4 76,7 71,1 77,1 82,5 80 76,8 79,8 78,9 71,6 79,1 74
Alguna vegada últims 12 mesos 85,4 81,8 79,9 76 70,2 76,8 79 70,1 67,2 77,2 77 69,9 76,7 70,6
Alguna vegada últims 30 dies 78,3 64,7 61 59,5 49,2 60,6 61,5 55,1 56,4 68,5 68 61,9 60,4 51,5
Consum diari en els últims 30 dies 1,9 2,1 4,9 2,1 1,3 1,5 0,8 0,8
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
Prevalences
(%)
9
Evolució prevalences de consum Alcohol
Catalunya (%). 1994-2021
Joves
estudiants
14-18 anys
per sexe
50,7% 52,4%
67,5% 73,7%
71,6% 76,4%
74,0%
1,1% 0,4%
70,6%
51,5%
0,8%
Font: Subdirecció General de Drogodependències. ASPCAT.-PNSD. Anàlisiper a Catalunya de l’Enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundaria Espanya (ESTUDES) 2021
10. 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2021
Alguna vegada últims 30 dies 78,3 64,7 61 59,5 49,2 60,6 61,5 55,1 56,4 68,5 68 61,9 60,4 51,5
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
Prevalences
(%)
10
Evolució prevalences de consum Alcohol
Catalunya (%). 1994-2021
Joves
estudiants
14-18 anys
per sexe
50,7% 52,4%
51,5%
Font: Subdirecció General de Drogodependències. ASPCAT.-PNSD. Anàlisiper a Catalunya de l’Enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundaria Espanya (ESTUDES) 2021
11. 11
Prevalences de consum d’Alcohol en joves.
Catalunya (%), Estudiants 14-18 anys, 2021 per edats
51,5%
67,2%
63,5%
52,9%
46,6%
36,9%
Total
18 anys
17 anys
16 anys
15 anys
14 anys
Alguna vegada en els últims 30 dies
ENQUESTAFRESC 2021
Font: Subdirecció General de Drogodependències. ASPCAT.-PNSD. Resultats per a Cataluny a de l’Enquesta estatal sobre l’ús de drogues a l’enseny ament
secundari (ESTUDES 2021).
https://www.aspb.cat/wp-content/uploads/2022/03/ASPB_Salut-determinants-
adolescent_ENQUESTA-FRESC_2021.pdf
12. 24,7
26,4
15,4
18
25,7
18
5,5
8,3
0
10
20
30
14-18 anys 15-29 anys 30-64 anys 15-64 anys
Diferents
franges
d’edats Total
25,2%
Total
10,5%
Total
13,2%
Total
22,1%
47,1
36,7
30,9
33,81
28,3 27,4
32,5
25,2
0
10
20
30
40
50
60
2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2021
Evolució 14-18 anys (%)
14 anys 18 anys
Estudiants
14-18 anys 17,3%
37,2%
Total
25,2%
Prevalença i evolució “Binge drinking”
Catalunya (%), 2019/2021
1 de cada 4 menors fa consum intensiu
Alguna vegada en els últims 30 dies, 2019/21 (%)
Binge Drinking:
Ingesta de 5 begudes alcohòliques o
més, en el cas dels homes, i de 4 en
el cas de les dones, en la mateixa
ocasió (s’entén per consumir en la
mateixa ocasió prendre-les d’una
manera seguida o en un interval
aproximat de dues hores).
12
Font: Subdirecció General de Drogodependències. ASPCAT.-PNSD. Anàlisiper a Catalunya de l’Enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundaria Espanya (ESTUDES) 2021
Font: Subdirecció General de Drogodependències. ASPCAT.-PNSD. Informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta domiciliària sobre alcoholi drogues a Espanya (EDADES) 2019
13. Prevalença i evolució Borratxeres
Catalunya (%), 2019/2021
20
23,5
8,3
11,8
23
18,1
1,7
5,5
0
10
20
30
14-18 anys 15-29 anys 30-64 anys 15-64 anys
Total
21,5%
Alguna vegada en els últims 30 dies, 2019/21 (%)
Total
5%
Total
8,7%
Total
20,9%
Diferents
franges
d’edats
24,7 25
28,9
26,7 27,4
23,7
21,1
28,5
21,5
0
10
20
30
40
2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2021
Evolució 14-18 anys (%)
Total
21,5%
14 anys 18 años
13%
30,7%
Estudiants
14-18 anys
Font: Subdirecció General de Drogodependències. ASPCAT.-PNSD. Anàlisiper a Catalunya de l’Enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundaria Espanya (ESTUDES) 2021
Font: Subdirecció General de Drogodependències. ASPCAT.-PNSD. Informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta domiciliària sobre alcoholi drogues a Espanya (EDADES) 2019
1 de cada 5 menors s’emborratxa
Borratxera:
Intoxicació etílica o consum
intensiu d’alcohol
autoreportada pel propi
enquestat.
Edat inici
14,6
anys
13
14. Botellot
Catalunya (%), 2021
18,9 19,6
0
10
20
30
14-18 anys
Total
19,2%
En els últims 30 dies, 2021 (%)
14
Estudiants
14-18 anys
30,6
21,8 20,2 21,5
19,2
0
10
20
30
40
2012 2014 2016 2018 2021
Evolució 14-18 anys (%)
Font: Subdirecció General de Drogodependències. ASPCAT.-PNSD. Anàlisiper a Catalunya de l’Enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundaria Espanya (ESTUDES) 2021
Total
19,2 %
14 anys 18 anys
15%
26,1%
14 anys 18 anys
30,7%
52%
Últims 30 dies Últims 12 mesos
15. On han comprat o aconseguit begudes alcohòliques
a l'últim mes els joves? Catalunya (%), 2021
15
Font: Subdirecció General de Drogodependències. ASPCAT.-PNSD. Anàlisiper a Catalunya de l’Enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundaria Espanya (ESTUDES) 2021
53%
directament
(Als 14 anys, 1 de cada 3)
47,6%a través de
majors d’edat
54,5%
56,8%
8,3%
22,9%
45,9%
34,4%
20,8%
3,7%
1,8%
84,2%
47,5%
15,2%
53,8%
43,0%
46,8%
43,4%
7,6%
1,9%
14-17 anys
18 anys
16. Prevalença de consum de risc*
Comparativa diferents franges d’edat. Catalunya (%), 2019/2021
* Consum diari o quasi diari (20 dies o més durant els últims 30 dies, segons l’EMCDDA).
Homes
Dones
Total
0,0%
1,0%
2,0%
3,0%
4,0%
5,0%
6,0%
7,0%
8,0%
9,0%
10,0%
14-18 anys
15-29 anys
30-64 anys
15-64 anys
2,1%
9,4%
4,6%
5,7%
0,6%
2,1%
1,4% 1,5%
1,4%
5,8%
3,0% 3,7%
Total
16
Font: Subdirecció General de Drogodependències. ASPCAT.-PNSD. Anàlisiper a Catalunya de l’Enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundaria Espanya (ESTUDES) 2021
Font: Subdirecció General de Drogodependències. ASPCAT.-PNSD. Informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta domiciliària sobre alcoholi drogues a Espanya (EDADES) 2019
18. 2,6%
0,0% 0,0% 0,0%
4,0%
11,2%
0,8% 1,1%
3,3%
18,5%
24,8%
9,2%
3,6%
19,1%
31,6%
31,1%
34,3%
12,5%
40,0%
29,6%
20,5%
37,6%
23,0%
29,5%
10,9%
5,7%
10,4%
16,5%
6,0% 1,7%
3,9%
7,5%
32,9%
2,2% 3,2%
0,2% 0,1%
10,6%
0,0% 0,5%
Alcohol Cocaïna Cànnabis Heroïna Tabac
< 18 anys
18-25 anys
26-30 anys
31-40 anys
41-50 anys
51-60 anys
61-70 anys
> 71 anys
26-30 anys
31-40 anys
2021:
13.423
inicis de
tractament
Inicis de Tractament 2021
Anàlisi per edats, per substància
31-40 anys
51-60 anys 41-50 anys
41-50 anys
18-25 anys
41-50 anys
41-50 anys
41-50 anys
31-40 anys
31-40 anys
31-40 anys
26-30 anys
< 18 anys
60-71 anys
60-71 anys
51-60 anys
51-60 anys
51-60 anys
(405 inicis)
(1.209 inicis)
(1.914 inicis)
(3.229 inicis)
(5.877 inicis)
•El 44% dels inicis de
tractament per cànnabis i el
18% dels de cocaïna tenen
25 o menys anys.
18
2,6%
0,0% 0,0% 0,0%
4,0%
11,2%
0,8% 1,1%
3,3%
18,5%
24,8%
9,2%
3,6%
19,1%
31,6%
31,1%
34,3%
12,5%
40,0%
29,6%
20,5%
37,6%
23,0%
29,5%
10,9%
5,7%
10,4%
16,5%
6,0% 1,7%
3,9%
7,5%
32,9%
2,2% 3,2%
0,2% 0,1%
10,6%
0,0% 0,5%
Alcohol Cocaïna Cànnabis Heroïna Tabac
< 18 anys
18-25 anys
26-30 anys
31-40 anys
41-50 anys
51-60 anys
61-70 anys
> 71 anys
19. Urgències relacionades amb el consum de
drogues, 2021
30,2%
48,8%
58,9%
71,9%
69,8%
51,2%
41,1%
28,1%
12-15 anys 16-17 anys 18-25 anys Més de 26 anys
Sistema Integrat d’Informació de Salut (SIIS)
(n= 321) (n= 367) (n= 1.457)
Hipnosedants
2.504
14%
Cànnabis
1.096
6%
Estimulants
725
4% Altres
2.030
11%
Alcohol
9.912
54%
Cocaïna
2.071
11%
19
2.778.232 Urgències hospitalàries (amb edat igual o superiora 12 anys)
18.338 Urgències hospitalàries relacionadesamb diagnòstic principal de consumde drogues 0,7%
7% menors d’edat
Urgències hospitalàries
(n= 7.763)
20. Homes joves: els que més moren per
problemes relacionatsamb l’alcohol
World Health Organization 2019. Status reporton alcohol consumption,harm and policyresponses in 30 European countries 2019
http://www.euro.who.int/en/media-centre/sections/press-releases/2019/in-europe,-people-continue-to-consume-more-alcohol-than-in-any-other-place-in-the-world 20
Almenys
1 de cada 4 morts
són atribuïblesa
l’alcohol
19% de les morts en el
grup d’edat de 15-19
anys
23% en el grup d’edat de
20-24 anys
21. World Health Organization 2019. Status reporton alcohol consumption,harm and policyresponses in 30 European countries 2019
http://www.euro.who.int/en/media-centre/sections/press-releases/2019/in-europe,-people-continue-to-consume-more-alcohol-than-in-any-other-place-in-the-world 21
Les lesions, principalcausade mort relacionada
amb l’alcoholen menorsde35anys
• La mortalitat atribuïda a l’alcohol de 15 a 19 anys al voltant el 90% es deu a lesions
22. Evidència
• A més l’evidència descriu que el consum de risc pot comportar l’existència de:
• Danys neuronals secundaris en el consum intermitent,
• Alteracions de la conducta, la memòria i dels processos d’aprenentatge
• Aparició de conductes de risc que poden derivar en accidents de trànsit,
baralles o sexe insegur
• Augment del risc de patir un TUA a l’edat adulta
• Els nois/es reben informació a través del professorat (66%), família (64%), i només
un 30% a través del professional de la salut. Tanmateix, la font més valorada és la
dels professionals de la salut (54%) (ESTUDES, 2015).
23. AnaB. Martínez Psiquiatra,Hospital de Bellvitge
AnnaLlusà Pediatra.ABSLa Poblade Segur
AnnaMiranda Tècnicai referentdrogodependències.RegióSanitàriaAltPirineui Aran,ASPCAT
Carla Bruguera CoordinacióBeveuMenys.SGAVIHIT
CarmenCastells Treballadorasocial i referentBeveumenys.ABSLaPoblade Segur
EulàliaSot Coordinacióprogramesde prevenció.SGAVIHIT
FerranCampillo Pediatre (vocal de laJuntaDirectivade laSocietatCatalanade Pediatria).Hospital d’Olot
GriseldaEsquerra Coordinadoratècnicade salut. CatSalut
LidiaMartínez Pediatra.Consultade toxicologiaperal seguimentd'infantsi adolescentsintoxicats.HSJDDde Barcelona
LidiaSegura Coordinacióàreade polítiquesd'alcohol.SGAVIHIT
Marta Coronado CoordinacióAssistència.SGAVIHIT
Marta Rosell Treballadorasocial.Centrede SalutMental d’Adults
Meritxell Coll Tècnicad’enllaçambEducaciói mónlocal CatSalut
MiriamPla Treballadorasocial.HSJDDTerresde Lleida
Montse Navarra SotscapTerritorial de Lleidai AltPirineu-Aran. Servei d'EmergènciesMèdiques
NuriaTomàs Infermerai referentde Saluti escola.ABSLaPoblade Segur
PauSurribas Metge i ReferentbeveuMenys.ABSLaPoblade Segur
Pol Bruguera Psiquiatre,HospitalClínic
PilarMoralejo TècnicaRegióSanitàriaAltPirineui Aran,ASPCAT
SòniaBorrell Infermera.Urgències
TeresaHernández Cap de servei del Serveide Promocióde laSalutaLleidai AltPirineui Aran,ASPCAT
VanesaBenet TècnicaRegióSanitàriaAltPirineui Aran,Catsalut
VanesaFaurat Psicòloga.HSJDDTerresde Lleida
YolandaRubio TècnicaRegióSanitàriaAltPirineui Aran,ASPCAT
Grup de treball multidisciplinari de professionals de
Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i de la
Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran
24. Projecte pilot de millora assistencial de
prevenció i abordatge del consum
d’alcohol en l’edat pediàtrica
• Objectiu principal: Pilotar una estratègia de prevenció i atenció
als problemes relacionats amb l’alcohol en la infància i
l’adolescència basada en la identificació precoç i la intervenció
breu de persones en risc en serveis d’urgències hospitalàries
(SUH), servei d’emergències mèdiques (SEM) i pediatria.
25. Projecte pilot de millora assistencial de
prevenció i abordatge del consum
d’alcohol en l’edat pediàtrica
Objectius específics:
• Prevenir l’ocurrència i la reincidència de les IEA en població menor d’edat.
• Prevenir i/o disminuir el consum d’alcohol en població menor d’edat.
• Validar una eina de cribratge del consum d’alcohol en població de 12 a 18 anys.
26. • Guia per prevenir i
abordar el consum
d’alcohol en menors
d’edat.
28. • Es cribrarà el consum
d’alcohol i s’explorarà el
nivell de risc.
• Cribratge eina NIAAA
especialment per població
jove.
• Un dels objectius de l’estudi
serà validar l’eina.
Eix 1 - Cribratge
29. • Es farà seguiment dels
joves atesos per intoxicació.
• Es farà seguiment dels
joves en risc moderat i alt.
• Es derivarà aquells casos
que es valori que ho
necessitena CSMIJ.
Eix 2 - seguiment intoxicacions
30. • S’explorarà el context i
es faran Intervencions
per a adolescents i les
seves famílies en funció
del risc: no consum o
risc baix / risc moderat o
alt.
Intervencions
31. • Seguiment al cap d’un
any dels joves en risc
moderat i alt.
• Es derivarà aquells
casos greus que es
valori que ho
necessiten a CSMIJ.
Derivació i seguiment
32. Registre
• Es registrarà el
cribratge.
• El registre es farà a
través del pla de
cures o un
programa de salut.
33. Metodologia
• Desplegament en 3 fases.
• Formacions desembre-gener:
o 2 desembre: ABS Pobla de Segur (inclou ABS Tremp i ABS Pallars
Sobirà).
o 13 desembre: ABS La Seu d’Urgell (inclou ABS Alt Urgell Sud, ABS
Cerdanya).
o 27 de gener: ABS Aran (inclou ABS Alta Ribagorça).
• Gener-febrer Casos clínics i posada en marxa de l’estudi.