Els determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes.
Continguts:
El context socioeconòmic
La qualitat de l’aire
Els serveis sanitaris
Les malalties transmissibles:
La tuberculosi
Les infeccions de transmissió
sexual
Les infeccions per VIH/Sida
La salut mental
Les addiccions
L’esperança de vida
Les desigualtats en salut als barris
Comparativa d’indicadors 2014-15
Jornada "La Prescripció Social... Ara més que mai" - 16 de març de 2021
Presentació: La prescripció social a Catalunya. Presentació de la “Guia de prescripció d’actius comunitaris: Programa de Prescripció Social i Salut (PSS)” - Joan Colom (Sub-director general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya)
Mesura de Govern d'Acció Conjunta per la reducció de les desigualtats socials...Ajuntament de Barcelona
Mesura de Govern d'Acció Conjunta per la reducció de les desigualtats socials en salut presentat a la comissió de Drets Socials del 17 de novembre de 2015.
Trobades de Salut Pública: Desigualtats en salut (I): Anàlisi de la situació - 4 de maig del 2017
Presentació a càrrec de Anna García-Altés, responsable de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de l'AQuAS
Els determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes.
Continguts:
El context socioeconòmic
La qualitat de l’aire
Els serveis sanitaris
Les malalties transmissibles:
La tuberculosi
Les infeccions de transmissió
sexual
Les infeccions per VIH/Sida
La salut mental
Les addiccions
L’esperança de vida
Les desigualtats en salut als barris
Comparativa d’indicadors 2014-15
Jornada "La Prescripció Social... Ara més que mai" - 16 de març de 2021
Presentació: La prescripció social a Catalunya. Presentació de la “Guia de prescripció d’actius comunitaris: Programa de Prescripció Social i Salut (PSS)” - Joan Colom (Sub-director general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya)
Mesura de Govern d'Acció Conjunta per la reducció de les desigualtats socials...Ajuntament de Barcelona
Mesura de Govern d'Acció Conjunta per la reducció de les desigualtats socials en salut presentat a la comissió de Drets Socials del 17 de novembre de 2015.
Trobades de Salut Pública: Desigualtats en salut (I): Anàlisi de la situació - 4 de maig del 2017
Presentació a càrrec de Anna García-Altés, responsable de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de l'AQuAS
Jornada "eSalut en el marc dels projectes de la Unió Europea". AIAQS, Barcelona, 2/12/2011. Organitzada per la Fundació TicSalut amb la col·laboració de Badalona Serveis Assistencials i el grup Connect-EU, amb l’objectiu de reunir diferents experiències europees en salut que tenen en comú l’orientació a pacients crònics o dependents mitjançant la utilització de noves tecnologies.
Trobades de Salut Pública: Desigualtats en salut (I): Anàlisi de la situació - 4 de maig del 2017
Presentació a càrrec de Carme Borrell, gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona
Creació d’un quadre de comandament(QC) setmanal amb informació individualitzada sobre els episodis de reingrés (Eina: Business Objects). S’indica si els reingressos han estat per EPOC i ICC, així com dels dies d’estada hospitalària dels dos episodis i del número de dies que han passat entre els dos episodis. També s’informa si el pacient està identificat com PCC (Pacient Crònic Complexe) o MACA (Malaltia Crònica Avançada). També es recull la necessitat de prealt després del primer ingrés. El QC es difon setmanalment a tot els membres del grup de treball i a tots els caps de servei de HUGTiP.
Institut Català de la Salut
Mesura de Govern per a l'elaboració del Pla d'accessibilitat universal de Bar...Ajuntament de Barcelona
El Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 té l’objectiu de garantir l’exercici complet dels drets de les persones, independentment de si tenen algun tipus de discapacitat o diversitat funcional. Durant la primera fase del pla s’analitzaran amb detall els serveis que es presten a la ciutadania, tant els públics com els privats, per identificar els que no garanteixen la igualtat d’accessibilitat. Un cop enllestida la fase de diagnòstic, es preveu una fase d’elaboració de solucions tipus i un període d’aplicació de les mesures plantejades.
A Catalunya, el 62% de persones majors de 65 anys pateixen alguna malaltia crònica que causen el 80% de les consultes a l Atenció Primària,el 60% dels ingressos i consumeix el 70% de despesa sanitària. A les Terres de l Ebre, la prevalença d'insuficiència cardíaca (IC) és del
2,15%, del 3,26% en persones entre 65 i 74% i del 14,46% en majors de 75 anys. Creem un programa adreçat a persones afectades d'IC, atès l'impacte que aquesta malaltia té en dependència,qualitat de vida i despesa sanitària.
Institut Català de la Salut
Mesura de govern: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment (2018-2030)Ajuntament de Barcelona
L'estratègia de canvi demogràfic i envelliment 2018-2030 té l'objectiu que les polítiques municipals s'anticipin al canvi demogràfic per ajustar els serveis i equipaments a les necessitats de les pròximes generacions de persones grans.
L'any 2030 una de cada tres persones tindrà seixanta anys o més i el 66% de les persones més grans de 80 anys seran dones.
El pla inclou 77 accions emmarcades en 4 eixos principals: impulsar els serveis públics de la cura, fomentar la convivència i l'intercanvi generacional, facilitar l'aprenentatge i els espais de participació i aprofundir en els efectes socials i urbans del canvi demogràfic.
Estudi de les poblacions i els seus problemes de salut:
1. Mesures en Salut Pública i fonts d'informació 2. Demografia: Conceptes demogràfics bàsics 3. Estructura de la població
4. Dinàmica de la població
5. Tendències demogràfiques
6. Epidemiologia: Conceptes i usos de l'epidemiologia
7. Mesures de freqüència de la malaltia: prevalença i incidència
8. Dissenys d'estudis epidemiològics 9. Vigilància epidemiològica.
El 22,83 % de les persones enquestades es definirien com a no soles, mentre que 8 de cada 10 (el 77,17%) experimenten algun tipus de soledat.
Tot i que més de la meitat presenten soledat moderada, un 21,77% pateixen soledat greu o molt greu.
Jornada "eSalut en el marc dels projectes de la Unió Europea". AIAQS, Barcelona, 2/12/2011. Organitzada per la Fundació TicSalut amb la col·laboració de Badalona Serveis Assistencials i el grup Connect-EU, amb l’objectiu de reunir diferents experiències europees en salut que tenen en comú l’orientació a pacients crònics o dependents mitjançant la utilització de noves tecnologies.
Trobades de Salut Pública: Desigualtats en salut (I): Anàlisi de la situació - 4 de maig del 2017
Presentació a càrrec de Carme Borrell, gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona
Creació d’un quadre de comandament(QC) setmanal amb informació individualitzada sobre els episodis de reingrés (Eina: Business Objects). S’indica si els reingressos han estat per EPOC i ICC, així com dels dies d’estada hospitalària dels dos episodis i del número de dies que han passat entre els dos episodis. També s’informa si el pacient està identificat com PCC (Pacient Crònic Complexe) o MACA (Malaltia Crònica Avançada). També es recull la necessitat de prealt després del primer ingrés. El QC es difon setmanalment a tot els membres del grup de treball i a tots els caps de servei de HUGTiP.
Institut Català de la Salut
Mesura de Govern per a l'elaboració del Pla d'accessibilitat universal de Bar...Ajuntament de Barcelona
El Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 té l’objectiu de garantir l’exercici complet dels drets de les persones, independentment de si tenen algun tipus de discapacitat o diversitat funcional. Durant la primera fase del pla s’analitzaran amb detall els serveis que es presten a la ciutadania, tant els públics com els privats, per identificar els que no garanteixen la igualtat d’accessibilitat. Un cop enllestida la fase de diagnòstic, es preveu una fase d’elaboració de solucions tipus i un període d’aplicació de les mesures plantejades.
A Catalunya, el 62% de persones majors de 65 anys pateixen alguna malaltia crònica que causen el 80% de les consultes a l Atenció Primària,el 60% dels ingressos i consumeix el 70% de despesa sanitària. A les Terres de l Ebre, la prevalença d'insuficiència cardíaca (IC) és del
2,15%, del 3,26% en persones entre 65 i 74% i del 14,46% en majors de 75 anys. Creem un programa adreçat a persones afectades d'IC, atès l'impacte que aquesta malaltia té en dependència,qualitat de vida i despesa sanitària.
Institut Català de la Salut
Mesura de govern: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment (2018-2030)Ajuntament de Barcelona
L'estratègia de canvi demogràfic i envelliment 2018-2030 té l'objectiu que les polítiques municipals s'anticipin al canvi demogràfic per ajustar els serveis i equipaments a les necessitats de les pròximes generacions de persones grans.
L'any 2030 una de cada tres persones tindrà seixanta anys o més i el 66% de les persones més grans de 80 anys seran dones.
El pla inclou 77 accions emmarcades en 4 eixos principals: impulsar els serveis públics de la cura, fomentar la convivència i l'intercanvi generacional, facilitar l'aprenentatge i els espais de participació i aprofundir en els efectes socials i urbans del canvi demogràfic.
Estudi de les poblacions i els seus problemes de salut:
1. Mesures en Salut Pública i fonts d'informació 2. Demografia: Conceptes demogràfics bàsics 3. Estructura de la població
4. Dinàmica de la població
5. Tendències demogràfiques
6. Epidemiologia: Conceptes i usos de l'epidemiologia
7. Mesures de freqüència de la malaltia: prevalença i incidència
8. Dissenys d'estudis epidemiològics 9. Vigilància epidemiològica.
El 22,83 % de les persones enquestades es definirien com a no soles, mentre que 8 de cada 10 (el 77,17%) experimenten algun tipus de soledat.
Tot i que més de la meitat presenten soledat moderada, un 21,77% pateixen soledat greu o molt greu.
Similar to CASTELLDEFELS 2022 salut Movem.pdf (20)
Este documento resume cómo las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) están transformando el sistema de salud. Menciona que las TIC pueden aumentar la eficiencia, mejorar la calidad de vida y fomentar la innovación en la salud según la Unión Europea. También describe algunas aplicaciones de las TIC en la salud como la historia clínica electrónica, la interoperabilidad, las aplicaciones móviles, el análisis de grandes datos, las redes sociales y la telemedicina. El documento concluye que los
La atención integrada es necesaria para dar respuesta a las necesidades de salud actuales y futuras de forma eficiente. La integración asistencial, a través de procesos sanitarios integrados y una cultura compartida entre profesionales, es fundamental. La atención primaria debe asumir un rol de liderazgo en la integración, siendo flexible, resolutiva y potenciando su desarrollo.
Bsalut es una organización sin ánimo de lucro formada por profesionales de la salud en Barcelona, cuyo objetivo es promover la innovación y el progreso del sistema sanitario a través del conocimiento, la difusión de información, la participación de una red de profesionales, y la formación. Publican una revista en línea, organizan eventos y seminarios, y colaboran con instituciones de otros países.
1. El documento resume las discusiones de un congreso sobre atención primaria de salud, incluyendo llamados de la OMS para fortalecer la atención primaria.
2. Se propone evolucionar del sistema organizativo actual a uno más adaptativo y centrado en la integración de servicios para los ciudadanos.
3. Se concluye que la atención primaria debe ocupar el centro del sistema de salud y que la innovación, liderazgo y tecnología son elementos clave para enfrentar los nuevos retos.
El documento presenta un resumen de un curso sobre la atención al paciente geriátrico y pluripatológico crónico impartido por el Dr. Ramon Morera i Castell. El curso discute la situación actual y el impacto de estos pacientes en el sistema de salud, así como las estrategias y oportunidades de la atención primaria para hacer frente a sus necesidades. El documento también presenta datos sobre la prevalencia de enfermedades crónicas y la tendencia al envejecimiento de la población.
10. Objectiu
la identificació de problemes i necessitats i, alhora,
definir les línies d’intervenció susceptibles de ser
portades a terme en el municipi per al període
2022- 2025
11.
12. Salut en Totes les Polítiques (STP)
El concepte de salut exposat i el model dels determinants
socials de la salut ressalten que la majoria de factors que
condicionen la salut no responen a l’àmbit d’actuació propi
del sistema sanitari. Abasta, també, sectors tan amplis com
l'educació, els serveis socials, el transport, l'urbanisme i
serveis tècnics o el medi ambient.
13.
14.
15. pevenció promoció
La prevenció és el conjunt d’actuacions dirigides a evitar les
malalties, reduir-ne els factors de risc, aturar el seu avenç i
atenuar-ne les conseqüències mentre que la promoció és el
conjunt d’actuacions destinades a fomentar la salut de la població,
l’envelliment saludable i l’equitat a partir de l’apoderament de les
persones i el foment d’entorns saludables. La protecció s’orienta a
preservar la salut davant d’agents presents en el medi (físics,
químics i biològics). Les accions se centren en la salut alimentària,
la salut ambiental i el control de pràctiques de risc sanitari
16. Objectius desenvolupament Sostenible
(ODS)
Es desplega en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i és a través dels quals
que es proposa l’abordatge dels grans reptes globals: la salut, la lluita contra la
pobresa, el canvi climàtic, l’educació, la igualtat de gènere, la pau o
les ciutats sostenibles, entre altres. Cada ODS inclou 169 metes que contribueixen
en el compliment de l’objectiu. L’Agenda 2030 promou l’acció de 5 esferes: persones,
planeta, prosperitat, pau i aliances. La seva implementació es basa
en els següents principis:
17.
18. Castelldefels Demografia
La població de 65 anys o més ha anat augmentant
progressivament des de l’any 2005, quan representava el 9,8%
del total, fins a 2020 14,9%
Una projecció cap a l’any 2033 permet suposar que la població de
més de 65 suposarà un 21,7% del total,
L’índex de dependència senil (IDS) ha patit un canvi molt
important i ha passat del 13,3% al 21,5%.
L’índex d’envelliment és el que ha experimentat un canvi més important: del 59,6% ha
passat al 90,1% en els catorze anys que s’han estudiat (2005-2019)33 .
22. Esperança de vida
El comportament de totes aquestes variables ha fet que
l’esperança de vida al néixer passés dels 79 als 82 anys
del bienni 2007-2008 al 2017-2018. Si s’analitza
l’esperança de vida als 65 anys, en el mateix període s’ha
passat dels 17,7 anys als 20 anys
25. Maternitat i Cesaries
L’edat mitjana de maternitat ha anat augmentant en els
anys estudiats i en el bienni 2017-2018 era de 33,1 anys
OMS tasa ideal de cesárea debe oscilar entre el 10% y el
15%
Castelldefels el nombre de cesàries s’havia mantingut
durant tot aquest període al voltant d’una tercera part
dels naixements, percentatge que com es veu en el està
per sobre dels límits recomanats per la OMS
26. Mortalitat
Malalties del cor i els tumors, entre els homes, mentre les dones
són més propenses a morir de demències.
Una dada interessant són les malalties evitables, que els Serveis
d'Informació en Salut de la Diputació fixen en un 13% (7,4% en les
malalties susceptibles d’intervenció per polítiques sanitàries
intersectorials i 5,6% susceptibles d’intervenció dels serveis
d’assistència primària). Aquesta xifra havia millorat lleugerament
en els darrers deu anys, quan les morts evitables representaven
el 17,3 del total.
27. Us serveis Hospitalaris
L’any 2017, un total de 7.130 persones havien fet ús dels recursos hospitalaris
La taxa d’hospitalització va anar augmentant progressivament des del 8,2%
del 2003 fins al 10,5% del 2017. La majoria dels casos era per qüestions
relacionades amb malalties de l’aparell respiratori, digestiu o de l’aparell
nerviós.
Les dades de salut mental parlen d’un total de 216 usuaris (114 en hospitals
de salut mental pròpiament dits, 56 en hospitals d’aguts i 46 en recursos
sociosanitaris)
Pel que fa a l’alcohol, l’any 2017 va reportar un 5,5% dels contactes per
consultes relacionades amb malalties del fetge vinculades al consum
d’aquesta substància
29. CSMA
Altres dades relatives a l’activitat del Centre de Salut Mental d’Adults de
Castelldefels, és el segon de Catalunya que presenta un percentatge més
alt de pacients crònics complexos, amb un 48,5% de la seva activitat. La
major part de la seva activitat és l’atenció a malats amb esquizofrènia. En el
cas de Castelldefels, les visites per pacient amb trastorn mental greu, és de
10,6 vistes l’any de mitjana al 2017, situant-se en la mitjana de Catalunya.
És interessant també fer notar que el CSMA de Castelldefels és el que té
un menor percentatge de pacients respecte de la seva població de
referència (1,4%)
30. Població adulta (18 anys i més) atesa als
CSMA al 2018
Destaca sobre els altres la depressió que per a l’ABS El Castell es
situa en un 43,7% (25,1% homes, 56,8% dones), 9 punts per
sobre que a Catalunya (34,7%),
Mentre que a l’ABS Can Bou la depressió tota es troba per sota
de les xifres de Catalunya,
Però si comparem només les dones, amb un 51,3% aquesta xifra
es troba 10 punts per sobre de les xifres de Catalunya. Els homes
per altra banda presenten esquizofrènia molt per sobre de les
dones (24,0% a El Castell, 38,4% a Can Bou, 17,8% Catalunya) i
31. Mortalitat
La taxa de mortalitat estandarditzada per 100.000 habitants (TME), calculada a partir del
sumatori de la taxa específica de mortalitat de cada tram d’edat del període 2014-2018 per
la població tipus de cada grup d’edat entre el sumatori de la població tipus en tots els trams
d’edat, s’observa que tant en homes com en dones la taxa d’El Castell és lleugerament
inferior a de Catalunya mentre que a Can Bou és superior
Pel que fa a la Taxa Específica de Mortalitat per grans grups de causes (per 100.000
habitants) per al període 2014-2018 per a la població de Castelldefels, la principal causa
de mort entre les dones de l’ABS El Castell son els tumors (139,3) seguides per les
malalties de l’aparell circulatori (119,8)i per les malalties de l’aparell respiratori (42,1)
totes elles xifres inferiors a les de Catalunya.
Pel que fa a defuncions per suïcidi (2014-2018) 12 homes i 3 dones ; a l’ABS El
Castell son 6 (4 en homes i 2 entre les dones), mentre que a Can Bou son 9 (8
entre homes i 1 entre dones)
32. L’esperança de vida
L’esperança de vida entre les dones és de 86,9 anys a El
Castell i de 81,6 a Can Bou, suposen xifres semblants a les
de Catalunya (86,2).
Entre els homes l’esperança de vida és de 81,2 a El Castell i
de 78,4 a Can Bou sent la de Catalunya de 80,7 amb lo que
El Castell es troba per sobre mentre que Can Bou està 2
punts per sota.
33. Població Atesa
El percentatge de població assignada i atesa durant l’any 2018
per l’equip d’atenció primària de El Castell va ser del 76,1%
(62,3% homes, 71,7% dones), valor que es troba 6 punts per sota
del conjunt de Catalunya. Pel que fa a Can Bou la població
assignada i atesa al 2018 va ser del 63,3% (60,4% homes, 66,0
dones), 10 punts per sota.
La població assignada de 75 anys i més i que va ser atesa al
Programa d’Atenció Domiciliària (ATDOM) és de 15,8 a El Castell i
de 10,3 a Can Bou sent la data de Catalunya de 13,3
34. Farmecs
La població consumidora de fàrmacs és de 61,6% a El Castell i de
54,1% a Can Bou, ambdues inferiors a la de Catalunya (67,4%), amb
percentatges superiors en les dones.
Pel que fa al consum de psicofàrmacs, la població atesa a El Castell
realitza un consum 3 punts per sota del de Catalunya (18,4% vs
21,1%) mentre que a Can Bou és de 5 punts per sota (16,6%).
A les dues ABS i a Catalunya les dones presenten percentatges al
voltant de 10 punts per sobre dels homes.
Finalment, la taxa de població polimedicada és inferior a la de
Catalunya, 443,9 a El Castell, 538,8 a Can Bou i 663,4 a Catalunya
35.
36. CSMIJ
Atén preferentment trastorns adaptatius i de l’espectre autista i
menys trastorns de conducta.
En aquest CSMIJ no es veu l’elevada complexitat de pacients que es veia al
CSMA. Inferint les dades de l’activitat del CSMA i del CSMIJ la patologia de
salut mental susceptible de ser tractada en centres especialitzats seria
menor del 2% per la població adulta (més baixa que la mitjana de
Catalunya que és superior al 2,7%) i menor del 6% per la població jove
(més alta que la mitjana de la població de Catalunya que seria més del 5%)
37. CSMIJ
Respecte les persones menors de 15 anys ateses al CSMIJ, cal
destacar unes xifres menors que les de Catalunya pel que fa a
persones ateses a salut mental, excepte pel que fa al trastorn
d’espectre autista i el trastorn de conducta alimentaria a El
Castell.
Posant la mirada en les noies, pel que fa al trastorn adaptatiu
trobem prevalences molt mes elevades que a Catalunya (Can
Bou 31,8%, El Castell 27,1%, Catalunya 19,2%).
39. ABS poblacio
Piramide de poblacio molt similar Can Bou i Castell
Assignats a Can Bou 27.645 (2018)
40. Pel que fa a la morbiditat atesa en adults (15 anys i mes), la patologia mes
prevalent és l’alteració del metabolisme lipídic (21,6% El Castell; 18,0%
Can Bou), seguit per la hipertensió no controlada, i en tercer lloc l’obesitat
a l’ABS El Castell
i el trastorn d'ansietat/angoixa/estat ansiós a l’ABS Can Bou
Cal fer esment que pel que fa a la salut mental, si s’analitzen el trastorn
d’ansietat/angoixa agrupats amb la depressió, passaria a ser la primera
causa de morbiditat atesa
Menors de 15a: asma rinitis sobrepes/obesitat
41.
42.
43.
44.
45. Principals reptes del municipi en termes de
salut
• Població amb una clara tendència a l’envelliment.
• Embarassos en l’adolescència
• Estudiar més a fons les malalties que causen mortalitat
innecessàriament prematura i sanitàriament evitable (especialment
càncer i malalties cardiovasculars prevenibles mitjançant consells i
cribratges).
• Malalties mentals severes en població adulta
46. Principals reptes del municipi en termes de
salut 2
Consum d’alcohol
• Consum de cocaïna
• Sobrepès i obesitat en totes el grups d’edat, però especialment
en dones joves.
• Trastorna d’ansietat / angoixa / depressió
• Estudiar l’excés de mortalitat en dones (probable problema amb
numeradors (mortes en residències) i denominadors (població no
empadronada)