Avui la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat ha organitzat una jornada al voltant dels programes edcuatius alternatius a les sancions administratives per consum de drogues adreçats a adolescents (menors d'edat).
Deixem la presentació de la sessió que hem fet que tenia com a finalitat plantejar una revisió del treball preventiu, educatiu i d'acompanyament que es fa amb les noies i nois sancionats.
OBJECTIUS GENERALS
- Reduir el consum de drogues legals i il•legals entre els adolescents.
- Retardar l'edat d'inici o presa de contacte amb aquestes substàncies.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Millorar i augmentar el nivell d'informació dels adolescents sobre els riscos i conseqüències del consum de drogues.
- Prendre consciència que el consum de drogues (alcohol, cànnabis ....) Tant esporàdic, com habitual pot portar al fracàs en diferents àrees de la vida.
- Aprendre de l'experiència vital, d'una persona que ha viscut les conseqüències del consum.
- Augmentar la percepció dels riscos associats al consum de drogues legals i il•legals.
- Identificar diferents formes de pressió social que condueixen al consum de drogues legals i il•legals.
- Ser crítics davant la publicitat.
- Reconèixer i analitzar diferents pensaments i emocions.
Avui la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat ha organitzat una jornada al voltant dels programes edcuatius alternatius a les sancions administratives per consum de drogues adreçats a adolescents (menors d'edat).
Deixem la presentació de la sessió que hem fet que tenia com a finalitat plantejar una revisió del treball preventiu, educatiu i d'acompanyament que es fa amb les noies i nois sancionats.
OBJECTIUS GENERALS
- Reduir el consum de drogues legals i il•legals entre els adolescents.
- Retardar l'edat d'inici o presa de contacte amb aquestes substàncies.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Millorar i augmentar el nivell d'informació dels adolescents sobre els riscos i conseqüències del consum de drogues.
- Prendre consciència que el consum de drogues (alcohol, cànnabis ....) Tant esporàdic, com habitual pot portar al fracàs en diferents àrees de la vida.
- Aprendre de l'experiència vital, d'una persona que ha viscut les conseqüències del consum.
- Augmentar la percepció dels riscos associats al consum de drogues legals i il•legals.
- Identificar diferents formes de pressió social que condueixen al consum de drogues legals i il•legals.
- Ser crítics davant la publicitat.
- Reconèixer i analitzar diferents pensaments i emocions.
Comunicació feta al 2n memorial Eduardo Zárate a Mataró: 'Conductes addictives i adolescents'
Programa: http://www.csdm.cat/servlet/FileDispatcher?id=1368183222225
7 de juny de 2013
Sessió realitzada a Girona el 22 de novembre a professionals del CSMIJ i CAS al voltant dels usos adolescents de drogues i idees per com a bordar-ho tant individualment, familiar i comunitari.
The document analyzes strategies used by the alcohol industry to influence public policy on alcohol and health. It identifies four key strategies: (1) Denial of the causal link between alcohol and health harms; (2) Distortion of the scientific evidence on health risks; (3) Distraction by emphasizing other risk factors; and (4) Distinction by appealing to cultural traditions. It provides examples of these strategies used by industry groups in opposing public health warnings and policies in Ireland and at the EU level. The document concludes that the alcohol industry's influence poses a democratic problem by disregarding public health evidence in favor of corporate profits.
The document provides an update on the WHO/EU Evidence into Action Alcohol Project (EVID-ACTION). It discusses the project's focus on reducing alcohol consumption and related harms. Several upcoming activities and studies are mentioned, including workshops on brief interventions, health warnings, digital marketing, and communications. The project aims to strengthen capacity and support evidence-based alcohol policies among EU member states.
Comunicació feta al 2n memorial Eduardo Zárate a Mataró: 'Conductes addictives i adolescents'
Programa: http://www.csdm.cat/servlet/FileDispatcher?id=1368183222225
7 de juny de 2013
Sessió realitzada a Girona el 22 de novembre a professionals del CSMIJ i CAS al voltant dels usos adolescents de drogues i idees per com a bordar-ho tant individualment, familiar i comunitari.
The document analyzes strategies used by the alcohol industry to influence public policy on alcohol and health. It identifies four key strategies: (1) Denial of the causal link between alcohol and health harms; (2) Distortion of the scientific evidence on health risks; (3) Distraction by emphasizing other risk factors; and (4) Distinction by appealing to cultural traditions. It provides examples of these strategies used by industry groups in opposing public health warnings and policies in Ireland and at the EU level. The document concludes that the alcohol industry's influence poses a democratic problem by disregarding public health evidence in favor of corporate profits.
The document provides an update on the WHO/EU Evidence into Action Alcohol Project (EVID-ACTION). It discusses the project's focus on reducing alcohol consumption and related harms. Several upcoming activities and studies are mentioned, including workshops on brief interventions, health warnings, digital marketing, and communications. The project aims to strengthen capacity and support evidence-based alcohol policies among EU member states.
This document summarizes the key points from a presentation on alcohol labeling regulations in Ireland. It discusses the high rates of alcohol-related harm in Ireland including alcohol use disorders and deaths. It outlines Ireland's Public Health Alcohol Act of 2018 which includes provisions for minimum unit pricing and health warnings on labels. The process by which Ireland notified and finalized regulations for health warnings on labels is described, including responses from the EU and World Trade Organization. Other international developments in alcohol labeling are also mentioned.
This document summarizes Jim McCambridge's presentation on evidence regarding the alcohol industry's scientific and political strategies. It discusses:
1) The World Health Assembly (WHA) approved the Global Alcohol Action Plan (GAAP) in 2022, which aims to make alcohol a lower public health priority and limit industry interference in health policies.
2) GAAP provides a changed view of the alcohol industry as primarily a threat to health. Achieving GAAP's goals requires resources and public health engagement.
3) The WHA's 2023 "best buys" for alcohol policies include increasing alcohol taxes, restricting alcohol advertising, and limiting hours of alcohol sales. GAAP aims for 70% of countries adopting these
The document summarizes research analyzing the lobbying strategies used by the alcohol industry in France to undermine the Evin Law, which places restrictions on alcohol advertising. Through interviews with key stakeholders, the research found the industry engaged in strong lobbying that has weakened the law's enforcement since 1991. Some strategies included claiming regulations limited free speech, forming alliances with politicians, and focusing arguments on wine culture. The goal of the lobbying was to roll back limitations on advertising content and exposure to protect alcohol sales, especially to youth.
This document provides an overview of a presentation on injectable drug treatment services. The presenter discusses their experience with both poor and exemplary services. They emphasize the importance of meaningful involvement of people who use drugs in developing services. Regulations and control that are overly punitive can undermine a service and cause people to drop out. The best services work collaboratively with clients and are flexible, trusting and aim to empower rather than control. Key tips include embracing user involvement, not capping doses, not making the clinic the center of life, and never using punishments. An ideal service is like one in their town that clients want to spend time at and feel safe.
This document discusses injectable prescribing in the UK. It shares insights and revelations from a drugs activist on their experience with injectable prescribing. Contact information is provided for the activist to discuss developing injectable services further.
Mesa_3.2. Aspectos cl”nicos en el tratamiento asistido con hero”na. La experi...PonenciesASPCAT
El documento resume la experiencia del tratamiento asistido con heroína en Suiza desde sus orígenes en 1994 hasta la actualidad. Se divide en tres etapas: Los orígenes (1994-1999) como etapa experimental, La normalización (2000-2019) como etapa de consolidación, y El cambio de enfoque (2020-2030) como etapa de diversificación. Los ensayos clínicos iniciales mostraron que el tratamiento con heroína mejora la salud y la integración social de los pacientes. Actualmente hay 1600 pacientes en tratamiento en Suiza, con mejor
Este documento presenta un resumen de los programas de tratamiento asistido con heroína en Europa y los retos para su implementación. Actualmente existen programas de tratamiento asistido con heroína en 5 países de la UE y 7 países europeos. Estos programas han demostrado reducir el uso de heroína y otras drogas ilegales, así como la delincuencia. Sin embargo, su implementación plantea retos como traducir la evidencia a la práctica clínica, obtener apoyo regulatorio y financiamiento, y superar los estigmas asociados con el trat
Tractament amb heroïna: una alternativa. Antecedents, situació actual i reptes de futur. ASpectos legales y viabilidad en la implementación de programas de tratamiento con heroína en España.
1. Se realizó un ensayo clínico en Cataluña para comparar la eficacia de la diacetilmorfina oral, la morfina oral y la metadona oral en el tratamiento de usuarios dependientes de heroína.
2. Los resultados mostraron que el 90% de los pacientes se mantuvieron en el estudio y que todos los tratamientos proporcionaron un alivio similar de los síntomas de abstinencia.
3. Los pacientes, enfermeras y médicos no pudieron distinguir cuál opioide estaban tomando los pacientes, lo
1. Eines i habilitats per a la detecció i
intervenció del consum amb joves a la
consulta
Lidia Segura i Carla Bruguera
Subdirecció General d’Addiccions, VIH, Infeccions de Transmissió Sexual i Hepatitis Víriques
2. Què podem fer des de la consulta de
pediatria i d’adults en l’abordatge amb
joves?
Quines barreres us trobeu quan abordeu
l’alcohol amb joves a la consulta?
3. Barreres
Baixa fidelitat intervenció
Barreres de la prevenció i abordatge del consum d’alcohol:
• Falta complicitat amb els infants
• Diferència d’edat
• Incomoditat
• Càrregues de treball / temps
• Falta d'importància de la prevenció
• Considerar no part del rol (tant medicina com infermeria)
• Prioritat altres aspectes
• Excés missatges preventius
• Falta de formació
Adaptat del programa a Astúries
5. • Eina NIAAA
• UBA pediàtrica: Protocol
nen sa (12-14)
• A partir dels 12 anys
• UBA adults: Oportunista
infermeria (15-17)
• Registre ECAP
Pas 1: El cribratge
9 a 11 anys 12 a 13 anys 14 a 17 anys
Tens amics o
amigues que hagin
begut cervesa, vi o
altres begudes
alcohòliques durant
el darrer any? Si/No
Tens amics o
amigues que hagin
begut cervesa, vi o
altres begudes
alcohòliques durant
el darrer any? Si/No
En el darrer any
quants dies has
begut més d’uns
glops de cervesa, vi
o d’alguna beguda
que contingui
alcohol? Número de
dies
I tu, has begut mai
més d’uns glops
d’alguna beguda que
tingui alcohol? Si/No
I tu, en el darrer any
quants dies has
begut més d’uns
glops d’alguna
beguda que
contingui alcohol?
Número de dies
6. • A partir dels dies de consum del darrer any i l’edat = 3 nivells de risc
12 a 14
anys
15 a 17
anys
8. 8
No beu
Quines intervencions?
Risc baix Risc moderat o alt
Reforç conducta Intervenció breu Intervenció breu
Entrevista motivacional
Interconsulta/derivació CSMIJ
9. A més...validació eina cribratge
• Eina NIAAA encara no validada
al nostre context
• Un dels objectius del projecte
serà validar l’eina.
• AUDIT C eina validada en
població jove i adulta
• Cribrar amb les dues eines
10. Com fer-ho?
Emprar els principis bàsics de la entrevista motivacional:
• Expressar empatia
• Crear la discrepància
• Evitar la discussió
• Gir a la resistència
• Fomentar la autoeficàcia
11. Igual que amb les persones adult, l’element clau per poder treballar amb les persones
joves serà:
• Crear un vincle i un clima de confiança en la consulta on la persona jove pugui
preguntar, explorar o plantejar-se coses que li preocupin en relació al consum d’alcohol
i altres temes relacionats.
I això s’aconsegueix mitjançant dos estratègies clau:
• Fer preguntes obertes, orientades a allò que ens diu, adreçades a provocar que la
persona trobi les seves pròpies raons i solucions i reforçar la seva autoeficàcia.
• Fer un d’escolta empàtica, transmetent a la persona interès pel que diu i que la seva
opinió es respectada. No jutjant-la encara que no estiguem d’acord o ens agradin
algunes de les seves conductes
Com fer-ho?
12. Intervenció: Si no consumeixen
Pautes
•No consum: Felicitar i reforç conducta saludable: Reforçar
l’abstinència i retardar l’edat d’inici
•No consum dels amics/es: Felicitar la conducta del seu grup d’amics/es
Parlar dels beneficis de no consumir
Cribratge a la propera visita
•Consum dels amics/es: Explorar com veu el noi/a el consum dels amics/es
Preguntar si té ganes de beure o no té pensat fer
cap consum
Cribratge a la propera visita
Habilitats per resistir a la pressió del grup
14. Intervenció: Si fan consum de baix risc
Fer consell breu per prevenir consum i reforçar manteniment de la conducta actual:
-Enfortir els factors de protecció personals i prevenir els factors de risc per retardar la
progressió a consums de risc.
-Evitar la progressió d’un consum ocasional, de baix risc, a un consum moderat o de alt
risc.
-Afavorir les competències personals segons el gènere
15. Intervenció: Si fan consum de baix risc (1)
Què fer? Com fer-ho?
Demanar permís per parlar del tema de
l’alcohol i/o resultats de l’enquesta feta
“Vols saber el resultat de l’enquesta que t’he fet
sobre alcohol?”
Avaluar si és conscient dels problemes
de fer consum d’alcohol i dels riscos
Parlar sobre què en sap de l’alcohol i si
coneix els riscos. Preguntar si té dubtes,
pors o preocupacions
Veure si coneix els riscos del consum d’alcohol.
Parlar-ne del coma etílic, conducció, efecte en els
estudis...
“Em sabries dir 3 riscos del consum d’alcohol?”
“Vols saber/ et preocupa alguna cosa del consum
d’alcohol?”
16. Què fer? Com fer-ho?
Oferir consell demanant permís de
forma personalitzada en funció dels
coneixements
Fer-ho a petites dosis, amb frases curtes
i adaptant el llenguatge al nivell de la
persona i de la seva edat.
! No imposar la informació ni el consell
“Vols que et digui com ho veig jo?”
“Destacar els aspectes positius del noi/a, les
decisions o actituds positives i/o saludables que
ens hagi manifestat”
“Et recomano que no beguis, el teu cervell està
en desenvolupament, i l’alcohol o altres drogues
el poden afectar”
Cribratge a la propera visita Preguntar a la següent visita pel consum
Si segueix sense beure: Reforçar la conducta
actual, les seves decisions de no beure i/o reduir
el consum i donar valor a la creació d’una
identitat pròpia
Intervenció: Si fan consum de baix risc (2)
17. Penseu en un cas ....
Una persona fa de jove i l’altra de professional....
Practicant
18. Intervenció: casos amb consum de risc moderat o
elevat
Promoure la intervenció breu en l’adolescent per tal de:
• Disminuir els factors de risc detectats que puguin haver provocat l’inici del
consum de drogues i que podrien provocar un consum més problemàtic
• Potenciar els factors de protecció personals, familiars i socials del jove
• Fomentar que faci un anàlisi del consum, tant del motiu que l’ha ocasionat, com
del significat que li atorga, com dels riscos que s’hi associen.
• Informar sobre els recursos on poder trobar informació fiable, informació sobre
alcohol i altres drogues i els seus riscos i promoure intervenció preventiva i
educativa posterior a un episodi d’intoxicació aguda, afavorint espai de reflexió.
19. Intervenció: Pautes risc moderat o elevat (1)
Què fer? Com fer-ho?
Demanar permís
Parlar dels beneficis de consumir
i de les repercussions i els riscos que pot tenir
el consum de la substànciao substàncies
(cànnabis, alcohol) en la seva salut i
desenvolupament, i en el seu rendiment
acadèmic
Preguntar si li afecta a la seva salut,
si afecta al rendiment acadèmic
Si ha tingut problemes de relació a
casa per aquest tema, amb els
pares, germans/es...
20. Què fer? Com fer-ho?
Avaluar si és conscient dels problemes de
fer consum d’alcohol i dels riscos
Explorar dissonàncies i ajudar a buscar la
motivació intrínseca, és a dir, la capacitat per
canviar o per escollir la té cada persona. Els
professionals podem facilitar el canvi
“Alguna vegada t’ha passat que
busquessis (bevent) una cosa i en
trobessis una altra?”
“Alguna vegada has pujat a un cotxe
i el conductor ha begut?” Com t’has
sentit?
“Has fet alguna cosa?”
Intervenció: Pautes risc moderat o elevat (2)
21. Què fer? Com fer-ho?
Oferir consell demanant permís de forma
personalitzada en funció de la edat, gènere i
del coneixement que tingui
Fer-ho a petites dosis, amb frases curtes i
adaptant el llenguatge al nivell de la persona.
“Puc explicar-te com ho veig?”
“Em permets dir-te què penso del
que m’has explicat?”
“Explicar conseqüències del consum
d’alcohol sense culpar, parlant en
tercera persona
Intervenció: Pautes risc moderat o elevat (3)
22. Què fer? Com fer-ho?
Negociar estratègia de canvi
Fomentar habilitats per afrontar pressió
del grup, valorar la individualitat,
l’amistat, dir “No” si és necessari. La
decisió de consumir o no, és personal.
Esbrinar perquè beu (imatge, pressió del
grup, sentir-se més adult, desinhibir-se...)
per buscar alternatives a allò que el jove
troba amb el consum de d’alcohol
Potenciar habilitats per prendre decisions
Valorar estratègies per fer front a la pressió
de grup: parlar amb el noi/a en quins
moments pot no beure i com fer-ho
“Algun cop has sentit que era difícil no beure
alcohol quan ho feien les teves amistats?
T’ha costat dir que no? Com ho has fet?”
Preguntar: “Per què beus?”
“Què és el que t’agrada de beure?”
“Hi ha alguna cosa que no t’agradi?"
Intervenció: Pautes risc moderat o elevat (4)
23. Què fer? Com fer-ho?
Seguiment
Reforçar que la decisió de consumir o no, ha
de ser personal no grupal
Analitzar els fets ocorreguts i reflexionar al dia
següent d’haver begut: La responsabilització
dels fets
Entendre que les conseqüències han estat el
resultat de la seva conducta. Reflexionar
sobre l’impacte de la conducta
No culpar, si potenciar la
responsabilitat i la implicació.
Ressaltar i reflexionar sobre els
efectes del seu consum en l’entorn:
família, germans menors...
Intervenció: Pautes risc moderat o elevat (5)
24. Penseu en un cas ....
Una persona fa de jove i l’altra de professional....
Practicant
25. Derivació i seguiment
• AP -> CSMIJ - fer interconsulta per valorar primer. Criteris:
o Trastorn per consum d’alcohol (criteris CIM10)
o Trastorn psiquiàtric coexistent. Joves amb patologia psiquiàtrica o importants
factors de risc personals (impulsivitat, inestabilitat emocional, problemes de
conducta...)
o Si el jove fa demanda d’ajuda.
• UBA pediàtrica -> Uba adults – jove amb risc moderat o alt detectat en darrera
revisió pediàtrica