SlideShare a Scribd company logo
1 of 2
Download to read offline
Editorial
   SJS visita els seus projectes de Camoapa
                                                                                                                                                                                               Núm. 57

                                                                                                                                                                                               Any XIII      La violència de gènere, fins quan?
 U                                                                                                                                                                                                           U
                                                                                                                                                                                             Abril de 2008
       na comissió formada per tres socis de Sant Just Solidari, membres de diferents àrees,                                                                                                                          n any més, el 8 de març, dia de      homes i dones, i que es produeix sense
                                                                                                                                                                                               2a època               la dona treballadora, hem de         cap mena d’impunitat a països com Mèxic
       ha estat aquest mes de març a Camoapa amb l’objectiu de fer el seguiment dels
                                                                                                                                                                                                                      recordar un dels greus problemes     i Guatemala.
  diferents projectes.                                                                                                                                                                                       que encara afecten la nostra societat:
                                                                                                                                                                                                                                                           El masclisme és el concepte que, de forma
                                                                                                                                                                                                             Disset dones mortes a l’Estat Espanyol


 D
                                                                                                                                                                                                                                                           més general, defineix les conductes de
       ins d’aquest seguiment, cal esmentar la visita a la comunitat de Masiguito on es preveu                                                                                                               en el decurs del 2008 i 84.000 dones
                                                                                                                                                                                                                                                           domini, control i abús de poder dels homes
                                                                                                                                                                                                             sotmeses a alguna mesura de protecció,
       engegar un nou projecte anomenat “Bello Amanecer”, que millorarà el treball productiu                                                                                                                 degut a la conducta violenta de les seves
                                                                                                                                                                                                                                                           sobre les dones i que, alhora, ha imposat un
                                                                                                                                                                                                                                                           model de masculinitat que encara és valorat
  d’un grup de dones.                                                                                                                                                                                        parelles. El 6% de la població reclusa
                                                                                                                                                                                                                                                           per parts de la societat, com a superior. La
                                                                                                                                                                                                             masculina (4.000 homes), està detinguda


 T
                                                                                                                                                                                                                                                           violència contra les dones és l’expressió
                                                                                                                                                                                                             per delictes relacionats amb la violència
      ambé s’ha contactat amb el Centre de Salut per concretar el projecte bianual d’acolliment de                                                                                                                                                         més greu i devastadora d’aquesta cultura
                                                                                                                                                                                                             contra les dones (1) .
                                                                                                                                                                                                                                                           que no només destrueix vides, sinó que
      metges, que permet l’estada de tres mesos d’un metge de Camoapa a Sant Just Desvern per                                                                                                                Més de 400 dones mortes a Mèxic i no se       impedeix el desenvolupament dels drets,
  tal de completar la seva formació sanitària als nostres centres de salut. Aquest any està previst                                                                                                          sap quantes més, en el marc denominat         la igualtat d’oportunitats i les llibertats de
                                                                                                                                                                                                             dels feminicidis a Guatemala, per no          les dones.
  realitzar-lo de setembre a desembre. Més endavant us informarem de les activitats previstes i
                                                                                                                                                                                                             parlar de la violació de les dones com a
  agraïrem la vostra col·laboració.                                                                                                                                                                                                                        La realitat és que les dones pateixen
                                                                                                                                                                                                             arma de guerra en alguns dels conflictes
                                                                                                                                                                                                                                                           la violència, i tothom, homes i dones,




                                                                                                                E L B U T L L E T I I N F O R M AT I U D E S A N T J U S T S O L I D A R I
 P
                                                                                                                                                                                                             actuals a l’Àfrica, són una petita mostra
                                                                                                                                                                                                                                                           hauríem de preguntar-nos què estem fent
                                                                                                                                                                                                             de la cruel realitat que pateixen les dones
      er altra banda, les obres de l’Hospital segueixen avançant al ritme previst i es preveu                                                                                                                només pel fet de ser dones. El feminicidi
                                                                                                                                                                                                                                                           malament perquè encara hi hagi arreu,
                                                                                                                                                                                                                                                           homes amb actituds tan violentes que
      l’acabament de la segona fase per a finals de juny. Actualment s’estan construint el quiròfan                                                                                                          és una violència que pateixen les dones
                                                                                                                                                                                                                                                           arriben fins i tot a l’assassinat.
                                                                                                                                                                                                             pel sol fet de ser-ho, com a conseqüència
  per a cirurgia menor, farmàcia, emergències, bodegues i zona de medicina tropical. Un cop
                                                                                                                                                                                                             d’unes relacions de poder desiguals entre     (1) Soledad Gallego-Diaz. ElPais.com / 2-03-2008
  acabat, es farà el trasllat de l’antic centre de salut.




Breus                                                             “Els Drets Humans estan
                                                                  per damunt de qualsevol
Hora de ayudar és una Associació de personal d’AENA,                    sobirania”
formada principalment per controladors aeris, que té per                  Stassa Zajovic
objectiu aconseguir fons per a ONG’s que desenvolupin
projectes que facin d’aquest món un lloc més just. A SJS li      C/ de la Creu, 73 - 08960 Sant Just Desvern
han concedit 30.000€ per a la dotació de l’equipament de




                                                                                                                                                                                                    Baula
                                                                            Telèfon: 93 473 65 84
pediatria de l’Hospital de Camoapa.
                                                                       Internet: www.justsolidari.cat

                                                                        E-Mail: sjs@justsolidari.cat
                                                                                                                                                                                                             Sumari                                        Zoom
                                                                                                                                                                                                             Editorial                            1                La violència de gènere, un
Contes Cubans, Nicaragüencs i Andalusos, els podreu trobar                                                                                                                                                                                                         problema del que parlem
                                                                      Edita: Comissió de Publicacions
per Sant Jordi a la parada de Sant Just Solidari de Can                                                                                                                                                      Cap a la igualtat entre la dona i                     massa sovint
                                                                                                                                                                                                                                                  2
                                                                                                                                                                                                             l’home
Ginestar, el diumenge 27 d’abril.                                                                                                                                                                                                                                  La coeducació, un camí cap a
                                                                  Amb el suport de:
                                                                                                                                                                                                             SJS visita els seus projectes de                      la igualtat
                                                                                                                                                                                                                                                  4
                                                                                                                                                                                                             Camoapa
                                                                                                                                                                                                                                                                   Una comissió de Sant Just
                                                                                                                                                                                                             Breus                                4                Solidari viatja a Camoapa
                                                     4                                                  Baula
Cap a la igualtat entre la dona i l’home                                                                            La coeducació, com a eina indiscutible relacions que perpetua el domini dels nois sobre
                                                                                                                      per arribar a l’equitat entre dones i les noies, la incorporació d’aspectes de la vida
                                                                                                                      homes.                                 més propera com a eines d’aprenentatge, la revisió

L
      es dones han estat essencials en la                     treball productiu i la jornada laboral, deixant en
      construcció i defensa dels drets i les llibertats       segon pla el reproductiu, el treball de cura, el                                                                    de la ciència com a objecte del coneixement dual
                                                                                                                      En l’actual ordenació educativa no es fan                   i, sobretot, la reivindicació de la manifestació de
      al llarg de la història. Malgrat això, gran part        que tracta de la vida. Un model tradicional en què
                                                                                                                      distincions entre el que es considera un saber              les emocions com a expressió humana que no
de les nostres societats no han reconegut el seu              les dones es dediquen a la cura de les persones
                                                                                                                      apropiat per als nens i per a les nenes o entre el          entén de diferències sexuals, són els elements
paper i no han garantit els seus drets. La prova és           i a la llar en exclusiva, i els homes porten els
                                                                                                                      que ha de realitzar cada grup sexual. S’ha arribat          que han de formar part dels nous currículums
que calen Conferències Universals de l´ONU -V                 diners a casa, encara que aquest model ja no
                                                                                                                      així, al que es considera igualtat formal. Però la          educatius.
Conferència Mundial de les Dones. Beijing 1995-,              existeixi, doncs les dones també aporten diners a
                                                                                                                      majoria dels estudis sobre la situació de les dones
lleis adreçades específicament a les dones - Llei             l’economia domèstica. D’aquesta forma, sembla                                                                       La coeducació també ha de ser central a casa i a
                                                                                                                      en diferents països europeus, mostra que aquesta
d´Igualtat; Llei contra la violència masclista, etc.-         que les dones siguin les “culpables” de determinats                                                                 la resta dels espais educatius que hi ha a la ciutat,
                                                                                                                      igualtat formal no va acompanyada d’una igualtat
Però també és innegable que, en l’actualitat, les             fenòmens socials que amenacen el sistema de                                                                         si volem de veritat una autèntica transformació
                                                                                                                      real, és a dir, que a la pràctica, en les relacions
dones estan protagonitzant una revolució que es               benestar de les societats postindustrials, com                                                                      social; si el que volem de veritat és marcar el
                                                                                                                      socials continuen mantenint-se moltes formes
defineix com la font més dinàmica de canvis en                ara, dels baixos índexs de natalitat o del final de                                                                 camí que ens porti a l’equitat entre sexes.
                                                                                                                      de discriminació que estan acceptades perquè
la societat contemporània. Una cara d’aquesta                 la família tradicional amb l’increment del número
                                                                                                                      es consideren “normals” donat que formen part               Coeducació per a totes les nenes i dones a nivell
revolució té a veure amb la incorporació massiva              de divorcis o de famílies monomarentals.
                                                                                                                      d’unes pautes culturals profundament arrelades              global, perquè néixer dona, allà on sigui, és
de les dones als espais públics i, en particular, al
                                                              El gran problema de la transformació social             en els individus i en el conjunt de la ideologia            néixer amb tots els drets dels anomenats humans,
mercat de treball. I és que les dones, avui, tenim
                                                              que les dones estan protagonitzant és que               social. Hi ha estudis que analitzen el currículum           perquè els drets de les dones són drets humans.
un paper clau en l’economia productiva. L’altra
                                                              no ha anat aparellada als canvis socials                ocult, és a dir les pautes de caràcter no formal i
cara, l’han protagonitzat els moviments socials,
                                                              necessaris –incorporació dels homes en el treball       sobretot ideològic que es transmet a la pràctica.               Vindicarem la nit i la paraula DONA.
principalment el moviment feminista, i les dones
                                                              reproductiu, creació de serveis socials d’atenció       La coeducació, en el moment actual, planteja                    Llavors creixerà l’arbre
que des de l’acadèmia o des dels partits polítics
                                                              a la dependència, etc.- ni tampoc a la consecució       com a objectiu, la desaparició progressiva dels                 de l’alliberament.
d’esquerres han contribuït a ampliar i diversificar
                                                              de drets efectius per part de les dones perquè          mecanismes discriminatoris, no només en la                      (Vuit de març, de Bruixa de dol) (3)
l’agenda política, incorporant nous temes com
                                                              puguem desenvolupar noves oportunitats i                estructura formal de l’escola, sinó també en
la divisió sexual del treball, la importància social
                                                              realitzar les nostres aspiracions vitals en el nou      la ideologia y en la pràctica educatives(2). El             Costi Rubio García
i econòmica del treball reproductiu, els drets
                                                              escenari, en condicions d’equitat amb els homes.        llenguatge no sexista, la incorporació dels sabers          _________________
sexuals i reproductius, la violència masclista, la
                                                              A hores d’ara, les veus polítiques més avançades        de les dones al llarg de la història perquè les nenes
participació de les dones en la política, etc.                                                                                                                                    (1) Marcela Lagarde
                                                              saben que les polítiques de dones i les polítiques      i noies tinguin referents culturals del seu sexes,          (2) Marina Subirach

                                                              de gènere estan a la base de la transformació tant      l’anàlisi del que fa l’ideal “d’amor romàntic” en les       (3) Maria Mercè Marçal

                                                              del benestar individual com del bé col•lectiu. Però
                                                              a més a més, cal plantejar la necessitat de l’accés
Mentrestant, els homes no s’han                               de les dones al poder. Però no només al poder
incorporat als treballs de cura                               establert, sinó als poders positius per a la vida de
                                                              les dones (1). I és que la nostra societat ja no es
La nova posició de les dones s’associa a un munt              pot permetre la divisió sexual del treball. És del
de problemes en qüestió de benestar. I això és                tot injusta des del punt de vista social i emocional,
així bàsicament, perquè la divisió sexual del                 i també és ineficient econòmicament. Als països
treball continua estructurant les nostres vides,              escandinaus, cap dona ha de reduir la seva vida
de manera que els horaris escolars, els serveis               laboral per tenir cura de les persones dependents.
públics de benestar o les polítiques laborals es              A Dinamarca, per exemple, l’assistència ha de
continuen planificant d’acord amb un model                    cobrir tota la demanda per llei. Sense autonomia,
econòmic que posa en el centre de la vida, el                 les dones no poden alliberar-se.



                                                          2                                                 Baula     Núm. 57                                                 3                                                 Baula

More Related Content

Viewers also liked

Informativa iscritti PATT
Informativa iscritti PATTInformativa iscritti PATT
Informativa iscritti PATTPATT Trento
 
метилсульфонилметан вред
метилсульфонилметан вредметилсульфонилметан вред
метилсульфонилметан вредTerry Zhai
 
Individual responsibilities media
Individual responsibilities mediaIndividual responsibilities media
Individual responsibilities mediaPedz97
 
Dyscalculie
DyscalculieDyscalculie
Dyscalculiepruts
 
изомальт вред
изомальт вредизомальт вред
изомальт вредTerry Zhai
 
3m atalak azterketa arauak eta gramatika 4
3m atalak azterketa arauak eta gramatika 43m atalak azterketa arauak eta gramatika 4
3m atalak azterketa arauak eta gramatika 4Diana Montanos
 
Modellazione tramite geometria frattale
Modellazione tramite geometria frattaleModellazione tramite geometria frattale
Modellazione tramite geometria frattaleMassimiliano Leone
 
Deurs estiu portada fi t
Deurs estiu portada    fi tDeurs estiu portada    fi t
Deurs estiu portada fi t6sise
 
ใบงานที่6
ใบงานที่6ใบงานที่6
ใบงานที่6Fin Sawitree
 
2010 xx-xx-xx运营推广规划v1.01
2010 xx-xx-xx运营推广规划v1.012010 xx-xx-xx运营推广规划v1.01
2010 xx-xx-xx运营推广规划v1.01julystory
 
Que ha aportado méxico a la química primera entrada
Que ha aportado méxico a la química  primera entradaQue ha aportado méxico a la química  primera entrada
Que ha aportado méxico a la química primera entrada38232441
 
Salas de reuniones en la Playa de Palma (Hotel Amic Miraflores)
Salas de reuniones en la Playa de Palma (Hotel Amic Miraflores) Salas de reuniones en la Playa de Palma (Hotel Amic Miraflores)
Salas de reuniones en la Playa de Palma (Hotel Amic Miraflores) Amic Hotels Mallorca
 
My media proposal
My media proposalMy media proposal
My media proposalPedz97
 

Viewers also liked (18)

Premiers pas
Premiers pasPremiers pas
Premiers pas
 
Informativa iscritti PATT
Informativa iscritti PATTInformativa iscritti PATT
Informativa iscritti PATT
 
метилсульфонилметан вред
метилсульфонилметан вредметилсульфонилметан вред
метилсульфонилметан вред
 
Chapultepec
ChapultepecChapultepec
Chapultepec
 
Individual responsibilities media
Individual responsibilities mediaIndividual responsibilities media
Individual responsibilities media
 
Dyscalculie
DyscalculieDyscalculie
Dyscalculie
 
Frances
FrancesFrances
Frances
 
изомальт вред
изомальт вредизомальт вред
изомальт вред
 
3m atalak azterketa arauak eta gramatika 4
3m atalak azterketa arauak eta gramatika 43m atalak azterketa arauak eta gramatika 4
3m atalak azterketa arauak eta gramatika 4
 
Modellazione tramite geometria frattale
Modellazione tramite geometria frattaleModellazione tramite geometria frattale
Modellazione tramite geometria frattale
 
L hormirudia
L hormirudiaL hormirudia
L hormirudia
 
Rethink
RethinkRethink
Rethink
 
Deurs estiu portada fi t
Deurs estiu portada    fi tDeurs estiu portada    fi t
Deurs estiu portada fi t
 
ใบงานที่6
ใบงานที่6ใบงานที่6
ใบงานที่6
 
2010 xx-xx-xx运营推广规划v1.01
2010 xx-xx-xx运营推广规划v1.012010 xx-xx-xx运营推广规划v1.01
2010 xx-xx-xx运营推广规划v1.01
 
Que ha aportado méxico a la química primera entrada
Que ha aportado méxico a la química  primera entradaQue ha aportado méxico a la química  primera entrada
Que ha aportado méxico a la química primera entrada
 
Salas de reuniones en la Playa de Palma (Hotel Amic Miraflores)
Salas de reuniones en la Playa de Palma (Hotel Amic Miraflores) Salas de reuniones en la Playa de Palma (Hotel Amic Miraflores)
Salas de reuniones en la Playa de Palma (Hotel Amic Miraflores)
 
My media proposal
My media proposalMy media proposal
My media proposal
 

More from sjsolidari

Baulanovembre2009
Baulanovembre2009Baulanovembre2009
Baulanovembre2009sjsolidari
 
Baulajuliol2011
Baulajuliol2011Baulajuliol2011
Baulajuliol2011sjsolidari
 
2007baulajuliol
2007baulajuliol2007baulajuliol
2007baulajuliolsjsolidari
 
2007baulanovembre
2007baulanovembre2007baulanovembre
2007baulanovembresjsolidari
 
2008baulajuliol
2008baulajuliol2008baulajuliol
2008baulajuliolsjsolidari
 
2008baulanovembre
2008baulanovembre2008baulanovembre
2008baulanovembresjsolidari
 
Baula. Gener 2009
Baula. Gener 2009Baula. Gener 2009
Baula. Gener 2009sjsolidari
 
Baula. Juliol 2009
Baula. Juliol 2009Baula. Juliol 2009
Baula. Juliol 2009sjsolidari
 
Baula. Març 2009
Baula. Març 2009Baula. Març 2009
Baula. Març 2009sjsolidari
 
Baula. Febrer 2010
Baula. Febrer 2010Baula. Febrer 2010
Baula. Febrer 2010sjsolidari
 
Baula. Juliol 2010
Baula. Juliol 2010Baula. Juliol 2010
Baula. Juliol 2010sjsolidari
 
Baula. Novembre 2011
Baula. Novembre 2011Baula. Novembre 2011
Baula. Novembre 2011sjsolidari
 
Baula. Febrer 2011
Baula. Febrer 2011Baula. Febrer 2011
Baula. Febrer 2011sjsolidari
 
Baula. Maig 2011
Baula. Maig 2011Baula. Maig 2011
Baula. Maig 2011sjsolidari
 
Baula Febrer 2011
Baula Febrer 2011Baula Febrer 2011
Baula Febrer 2011sjsolidari
 
Baula Novembre 2010
Baula Novembre 2010Baula Novembre 2010
Baula Novembre 2010sjsolidari
 

More from sjsolidari (20)

Baulagener07
Baulagener07Baulagener07
Baulagener07
 
Baulagener07
Baulagener07Baulagener07
Baulagener07
 
Baulanovembre2009
Baulanovembre2009Baulanovembre2009
Baulanovembre2009
 
Baulamaig2010
Baulamaig2010Baulamaig2010
Baulamaig2010
 
Baulajuliol2011
Baulajuliol2011Baulajuliol2011
Baulajuliol2011
 
2007baulajuliol
2007baulajuliol2007baulajuliol
2007baulajuliol
 
2007baulamaig
2007baulamaig2007baulamaig
2007baulamaig
 
2007baulanovembre
2007baulanovembre2007baulanovembre
2007baulanovembre
 
2008baulajuliol
2008baulajuliol2008baulajuliol
2008baulajuliol
 
2008baulanovembre
2008baulanovembre2008baulanovembre
2008baulanovembre
 
Baula. Gener 2009
Baula. Gener 2009Baula. Gener 2009
Baula. Gener 2009
 
Baula. Juliol 2009
Baula. Juliol 2009Baula. Juliol 2009
Baula. Juliol 2009
 
Baula. Març 2009
Baula. Març 2009Baula. Març 2009
Baula. Març 2009
 
Baula. Febrer 2010
Baula. Febrer 2010Baula. Febrer 2010
Baula. Febrer 2010
 
Baula. Juliol 2010
Baula. Juliol 2010Baula. Juliol 2010
Baula. Juliol 2010
 
Baula. Novembre 2011
Baula. Novembre 2011Baula. Novembre 2011
Baula. Novembre 2011
 
Baula. Febrer 2011
Baula. Febrer 2011Baula. Febrer 2011
Baula. Febrer 2011
 
Baula. Maig 2011
Baula. Maig 2011Baula. Maig 2011
Baula. Maig 2011
 
Baula Febrer 2011
Baula Febrer 2011Baula Febrer 2011
Baula Febrer 2011
 
Baula Novembre 2010
Baula Novembre 2010Baula Novembre 2010
Baula Novembre 2010
 

2008baulaabril

  • 1. Editorial SJS visita els seus projectes de Camoapa Núm. 57 Any XIII La violència de gènere, fins quan? U U Abril de 2008 na comissió formada per tres socis de Sant Just Solidari, membres de diferents àrees, n any més, el 8 de març, dia de homes i dones, i que es produeix sense 2a època la dona treballadora, hem de cap mena d’impunitat a països com Mèxic ha estat aquest mes de març a Camoapa amb l’objectiu de fer el seguiment dels recordar un dels greus problemes i Guatemala. diferents projectes. que encara afecten la nostra societat: El masclisme és el concepte que, de forma Disset dones mortes a l’Estat Espanyol D més general, defineix les conductes de ins d’aquest seguiment, cal esmentar la visita a la comunitat de Masiguito on es preveu en el decurs del 2008 i 84.000 dones domini, control i abús de poder dels homes sotmeses a alguna mesura de protecció, engegar un nou projecte anomenat “Bello Amanecer”, que millorarà el treball productiu degut a la conducta violenta de les seves sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat d’un grup de dones. parelles. El 6% de la població reclusa per parts de la societat, com a superior. La masculina (4.000 homes), està detinguda T violència contra les dones és l’expressió per delictes relacionats amb la violència ambé s’ha contactat amb el Centre de Salut per concretar el projecte bianual d’acolliment de més greu i devastadora d’aquesta cultura contra les dones (1) . que no només destrueix vides, sinó que metges, que permet l’estada de tres mesos d’un metge de Camoapa a Sant Just Desvern per Més de 400 dones mortes a Mèxic i no se impedeix el desenvolupament dels drets, tal de completar la seva formació sanitària als nostres centres de salut. Aquest any està previst sap quantes més, en el marc denominat la igualtat d’oportunitats i les llibertats de dels feminicidis a Guatemala, per no les dones. realitzar-lo de setembre a desembre. Més endavant us informarem de les activitats previstes i parlar de la violació de les dones com a agraïrem la vostra col·laboració. La realitat és que les dones pateixen arma de guerra en alguns dels conflictes la violència, i tothom, homes i dones, E L B U T L L E T I I N F O R M AT I U D E S A N T J U S T S O L I D A R I P actuals a l’Àfrica, són una petita mostra hauríem de preguntar-nos què estem fent de la cruel realitat que pateixen les dones er altra banda, les obres de l’Hospital segueixen avançant al ritme previst i es preveu només pel fet de ser dones. El feminicidi malament perquè encara hi hagi arreu, homes amb actituds tan violentes que l’acabament de la segona fase per a finals de juny. Actualment s’estan construint el quiròfan és una violència que pateixen les dones arriben fins i tot a l’assassinat. pel sol fet de ser-ho, com a conseqüència per a cirurgia menor, farmàcia, emergències, bodegues i zona de medicina tropical. Un cop d’unes relacions de poder desiguals entre (1) Soledad Gallego-Diaz. ElPais.com / 2-03-2008 acabat, es farà el trasllat de l’antic centre de salut. Breus “Els Drets Humans estan per damunt de qualsevol Hora de ayudar és una Associació de personal d’AENA, sobirania” formada principalment per controladors aeris, que té per Stassa Zajovic objectiu aconseguir fons per a ONG’s que desenvolupin projectes que facin d’aquest món un lloc més just. A SJS li C/ de la Creu, 73 - 08960 Sant Just Desvern han concedit 30.000€ per a la dotació de l’equipament de Baula Telèfon: 93 473 65 84 pediatria de l’Hospital de Camoapa. Internet: www.justsolidari.cat E-Mail: sjs@justsolidari.cat Sumari Zoom Editorial 1 La violència de gènere, un Contes Cubans, Nicaragüencs i Andalusos, els podreu trobar problema del que parlem Edita: Comissió de Publicacions per Sant Jordi a la parada de Sant Just Solidari de Can Cap a la igualtat entre la dona i massa sovint 2 l’home Ginestar, el diumenge 27 d’abril. La coeducació, un camí cap a Amb el suport de: SJS visita els seus projectes de la igualtat 4 Camoapa Una comissió de Sant Just Breus 4 Solidari viatja a Camoapa 4 Baula
  • 2. Cap a la igualtat entre la dona i l’home La coeducació, com a eina indiscutible relacions que perpetua el domini dels nois sobre per arribar a l’equitat entre dones i les noies, la incorporació d’aspectes de la vida homes. més propera com a eines d’aprenentatge, la revisió L es dones han estat essencials en la treball productiu i la jornada laboral, deixant en construcció i defensa dels drets i les llibertats segon pla el reproductiu, el treball de cura, el de la ciència com a objecte del coneixement dual En l’actual ordenació educativa no es fan i, sobretot, la reivindicació de la manifestació de al llarg de la història. Malgrat això, gran part que tracta de la vida. Un model tradicional en què distincions entre el que es considera un saber les emocions com a expressió humana que no de les nostres societats no han reconegut el seu les dones es dediquen a la cura de les persones apropiat per als nens i per a les nenes o entre el entén de diferències sexuals, són els elements paper i no han garantit els seus drets. La prova és i a la llar en exclusiva, i els homes porten els que ha de realitzar cada grup sexual. S’ha arribat que han de formar part dels nous currículums que calen Conferències Universals de l´ONU -V diners a casa, encara que aquest model ja no així, al que es considera igualtat formal. Però la educatius. Conferència Mundial de les Dones. Beijing 1995-, existeixi, doncs les dones també aporten diners a majoria dels estudis sobre la situació de les dones lleis adreçades específicament a les dones - Llei l’economia domèstica. D’aquesta forma, sembla La coeducació també ha de ser central a casa i a en diferents països europeus, mostra que aquesta d´Igualtat; Llei contra la violència masclista, etc.- que les dones siguin les “culpables” de determinats la resta dels espais educatius que hi ha a la ciutat, igualtat formal no va acompanyada d’una igualtat Però també és innegable que, en l’actualitat, les fenòmens socials que amenacen el sistema de si volem de veritat una autèntica transformació real, és a dir, que a la pràctica, en les relacions dones estan protagonitzant una revolució que es benestar de les societats postindustrials, com social; si el que volem de veritat és marcar el socials continuen mantenint-se moltes formes defineix com la font més dinàmica de canvis en ara, dels baixos índexs de natalitat o del final de camí que ens porti a l’equitat entre sexes. de discriminació que estan acceptades perquè la societat contemporània. Una cara d’aquesta la família tradicional amb l’increment del número es consideren “normals” donat que formen part Coeducació per a totes les nenes i dones a nivell revolució té a veure amb la incorporació massiva de divorcis o de famílies monomarentals. d’unes pautes culturals profundament arrelades global, perquè néixer dona, allà on sigui, és de les dones als espais públics i, en particular, al El gran problema de la transformació social en els individus i en el conjunt de la ideologia néixer amb tots els drets dels anomenats humans, mercat de treball. I és que les dones, avui, tenim que les dones estan protagonitzant és que social. Hi ha estudis que analitzen el currículum perquè els drets de les dones són drets humans. un paper clau en l’economia productiva. L’altra no ha anat aparellada als canvis socials ocult, és a dir les pautes de caràcter no formal i cara, l’han protagonitzat els moviments socials, necessaris –incorporació dels homes en el treball sobretot ideològic que es transmet a la pràctica. Vindicarem la nit i la paraula DONA. principalment el moviment feminista, i les dones reproductiu, creació de serveis socials d’atenció La coeducació, en el moment actual, planteja Llavors creixerà l’arbre que des de l’acadèmia o des dels partits polítics a la dependència, etc.- ni tampoc a la consecució com a objectiu, la desaparició progressiva dels de l’alliberament. d’esquerres han contribuït a ampliar i diversificar de drets efectius per part de les dones perquè mecanismes discriminatoris, no només en la (Vuit de març, de Bruixa de dol) (3) l’agenda política, incorporant nous temes com puguem desenvolupar noves oportunitats i estructura formal de l’escola, sinó també en la divisió sexual del treball, la importància social realitzar les nostres aspiracions vitals en el nou la ideologia y en la pràctica educatives(2). El Costi Rubio García i econòmica del treball reproductiu, els drets escenari, en condicions d’equitat amb els homes. llenguatge no sexista, la incorporació dels sabers _________________ sexuals i reproductius, la violència masclista, la A hores d’ara, les veus polítiques més avançades de les dones al llarg de la història perquè les nenes participació de les dones en la política, etc. (1) Marcela Lagarde saben que les polítiques de dones i les polítiques i noies tinguin referents culturals del seu sexes, (2) Marina Subirach de gènere estan a la base de la transformació tant l’anàlisi del que fa l’ideal “d’amor romàntic” en les (3) Maria Mercè Marçal del benestar individual com del bé col•lectiu. Però a més a més, cal plantejar la necessitat de l’accés Mentrestant, els homes no s’han de les dones al poder. Però no només al poder incorporat als treballs de cura establert, sinó als poders positius per a la vida de les dones (1). I és que la nostra societat ja no es La nova posició de les dones s’associa a un munt pot permetre la divisió sexual del treball. És del de problemes en qüestió de benestar. I això és tot injusta des del punt de vista social i emocional, així bàsicament, perquè la divisió sexual del i també és ineficient econòmicament. Als països treball continua estructurant les nostres vides, escandinaus, cap dona ha de reduir la seva vida de manera que els horaris escolars, els serveis laboral per tenir cura de les persones dependents. públics de benestar o les polítiques laborals es A Dinamarca, per exemple, l’assistència ha de continuen planificant d’acord amb un model cobrir tota la demanda per llei. Sense autonomia, econòmic que posa en el centre de la vida, el les dones no poden alliberar-se. 2 Baula Núm. 57 3 Baula