SlideShare a Scribd company logo
1 of 2
Download to read offline
Editorial
    Campanya d’Alfabetització a Nicaragua
                                                                                                                                                                                                                Núm. 54

                                                                                                                                                                                                                Any XII
                                                                                                                                                                                                                             Un projecte que mai no ens hauríem imaginat

D
          urant el mes de febrer es     imprescindible” fent referència a             tècniques locals.



                                                                                                                                                                                                                             E
                                                                                                                                                                                                              Maig de 2007
          van celebrar les Primeres     la seva tenacitat i treball.                  La        Delegació       nicaragüenca                                                                                                         l passat 22 de març vam fer la          aigua potable. Treballant vam aconseguir
                                                                                                                                                                                                               2a època              nostra Assemblea General, allà          construir un petit centre universitari, on
          Jornades de cooperació        Aquest agost ha fet 25 anys de                demana la nostra col•laboració a
                                                                                                                                                                                                                                     vam aprovar, entre d’altres, els        avui centenars de joves estudien sense
amb la Campanya d’Alfabetització        la campanya d’alfabetització que              fi de:                                                                                                                                 projectes de Sant Just Solidari per al          desplaçar-se a centres llunyans als quals
a Nicaragua, organitzades per la        es va dur a terme amb el govern                 ·Consolidar la Plataforma que                                                                                                        2007.                                           no podrien arribar. Treballant vam construir
UdG, Universitat de Girona. Per         sandinista i que va a aconseguir              li dóna suport a nivell de l’estat                                                                                                                                                     una escola d’adults. Són tres exemples,
                                                                                                                                                                                                                             Entre tots els projectes aprovats,
                                                                                                                                                                                                                                                                             tres millores, entre moltes d’altres que
aquest motiu, va tenir lloc un acte     reduir l’analfabetisme al país. De            espanyol.                                                                                                                              m’agradaria donar un tret d’inici simbòlic
                                                                                                                                                                                                                                                                             s’han fet oferint més salut i educació i, molt
de presentació de la delegació          nou, s’ha iniciat una campanya                  ·Treballar per a l’escolarització                                                                                                    al projecte més gran que ha assumit fins
                                                                                                                                                                                                                                                                             important, sense generar dependència:
                                                                                                                                                                                                                             ara l’Entitat: la dotació de l’Hospital de
nicaragüenca formada per tres           que   porta   per     nom     “YO     SI      generalitzada.                                                                                                                                                                         Sant Just Solidari ja no intervé en elles.
                                                                                                                                                                                                                             Camoapa, el nostre poble germà.
representants      de      l’AEPCFA,    PUEDO” basada en un programa                    ·Aconseguir la continuïtat de                                                                                                                                                        Ara, comencem una nova etapa amb un
                                                                                                                                                                                                                             És un bon moment per pensar com
Asociación de Educación Popular         cubà, i impulsada per l’AEPCFA,               totes les persones que han iniciat                                                                                                                                                     projecte que fa temps no ens hauríem
                                                                                                                                                                                                                             hem arribat fins aquí: poc a poc, durant
Carlos Fonseca Amador, institució       Asociación de Educación Popular               la campanya.                                                                                                                                                                           imaginat que podíem afrontar. Per dotar
                                                                                                                                                                                                                             molts anys hem après què significa fer
                                                                                                                                                                                                                                                                             l’Hospital caldrà l’ajut de moltes persones
rectora    de    l’alfabetització   a   Carlos Fonseca Amador i pel seu                · Divulgació del treball que                                                                                                          cooperació al desenvolupament i això ha
                                                                                                                                                                                                                                                                             i institucions, i que el poble de Sant Just.
Nicaragua       (Orlando     Pineda,    president, Orlando Pineda.                    s’està fent.                                                                                                                           fet possible iniciar aquesta tasca de gran
                                                                                                                                                                                                                                                                             se’l senti seu. Tenim l’Ajuntament de Sant
                                                                                                                                                                                                                             envergadura. Hem après a treballar amb
President,      Inmanuel     Urbina,    L’objectiu és reduir l’analfabetisme            · Aconseguir l’adhesió de més                                                                                                                                                        Just al costat i el vostre caliu: socis i sòcies.
                                                                                                                                                                                                                             rigor, fugint del sentiment gratificant que




                                                                                                                                 E L B U T L L E T I I N F O R M AT I U D E S A N T J U S T S O L I D A R I
                                                                                                                                                                                                                                                                             Ara us demanem un esforç per donar
Cooperació Internacional, i Arlen       i passar del 35% actual a un 5%.              entitats.                                                                                                                              significa solucionar problemes puntuals de
                                                                                                                                                                                                                                                                             a conèixer aquest repte i necessitem la
Hernández, Divulgació i Premsa)         En aquests moments hi participen              En aquesta jornada, Orlando                                                                                                            persones conegudes. Encarant en canvi,
                                                                                                                                                                                                                                                                             vostra col•laboració perquè arribi a bon fi.
                                                                                                                                                                                                                             projectes que obren camins a la lluita dels
i     els Rectors o representants       100    municipis,         entre     ells,     Pineda, va recordar la trajectòria
                                                                                                                                                                                                                             propis ciutadans per a la seva dignitat, i      La vostra aportació, per petita que sigui,
del     Rectorat     de     diverses    Camoapa, i abasta al voltant de               de Catalunya en la cooperació                                                                                                          forcen el govern del país receptor a invertir   és indispensable.
Universitats.                           70.000 persones.                              amb Nicaragua, i va emocionar                                                                                                          en despesa social.
                                                                                                                                                                                                                                                                             Lluís Casals Treserra
El professor Carlos Lozano va           Els   municipis     són     importants        el públic assistent amb aquestes                                                                                                       A Camoapa, treballant, vam aconseguir
destacar la figura i força d’Orlando    agents estratègics i les alcaldies            paraules: “la solidaridad es la                                                                                                                                                        President de Sant Just Solidari
                                                                                                                                                                                                                             que es desbloquegés un gran projecte
Pineda que va qualificar de “loco       han propiciat la creació d’unitats            ternura de los pueblos”.                                                                                                               de la Unió Europea i que la ciutat tingués




Breus                                                                                 “Amor i justícia són
                                                                                         inseparables”
                                                                                                 Sara Méndez
Podeu fer aportacions extraordinàries al projecte de
l’Hospital de Camoapa, al compte corrent de la Fundació de
                                                                               C/ de la Creu, 73 - 08960 Sant Just Desvern
Caixa Catalunya: 2013-0052-78-0201058167
Recordeu d’identificar-vos al fer l’ingrés per tal de poder fer el




                                                                                                                                                                                                                    Baula
                                                                                               Telèfon: 93 473 65 84
certifcat per a la declaració de renda.
                                                                                        Internet: www.justsolidari.cat

                                                                                         E-Mail: sjs@justsolidari.cat
                                                                                                                                                                                                                             Sumari                                          Zoom
Els nois i noies de la Comissió de Solidaritat de l’IES Sant                                                                                                                                                                 Editorial                              1                 Reflexions entorn la
Just han decidit destinar els diners recollits el dia de Sant                          Edita: Comissió de Publicacions                                                                                                                                                                cooperació
                                                                                                                                                                                                                             Construïm l’Hospital de Camoapa        2
Jordi, a la construcció de l’Hospital de Camoapa.
.                                                                                                                                                                                                                            Txetxènia                              3                 Hospital de Camoapa
                                                                                    Amb el suport de:
                                                                                                                                                                                                                             Alfabetització a Nicaragua             4                 Txetxènia, un conflicte
                                                                                                                                                                                                                                                                                      oblidat
                                                                                                                                                                                                                             Breus                                  4
                                                          4                                                              Baula
L’Hospital de Camoapa comença a ser reaitat
                                                                                                                                     El conflicte de Txetxènia
D
           es de l’any 2.003, a Sant Just



                                                                                                                                                        Q
           Solidari estem treballant amb                                                                                                                         u     a    n      1957, amb la “desestalinització”             davant la negativa de Moscou d’enviar
           gran il•lusió per fer realitat un                                                                                                                     parlem de         dirigida per Kruschev, Txtexènia             els diners promesos. La situació a
                                                                                                                                                                 catàstrofes       juntament amb Ingutxia, passa a ser          la república txetxena es degrada. El
somni que compartim amb la majoria
                                                                                                                                                        humanitàries               una República Socialista Soviètica           president txetxè Maskhadov, elegit el
dels 43.000 pobladors del municipi                                                                                                                      sempre ens vénen           Autònoma i els deportats poden tornar        1997, no controla el país, la corrupció
germà      de    Camoapa      (Nicaragua).                                                                                                              al    cap     imatges      al seu territori malgrat que es troben       s’estén, les rivalitats entre clans
L’esforç    té   un   clar   objectiu,    la                                                                                         d’Àfrica, Àsia o Amèrica Llatina.             amb un fort contingent de població           augmenten i no hi ha una recuperació
                                                                                                                                     Però molt més a prop, a la mateixa            russa colonitzadora.                         econòmica important. L’extensió del
construcció d’un hospital amb 25 llits,
                                                                                                                                     Europa, hi trobem crisis humanitàries                                                      conflicte fora del seu territori arriba
modern, ben equipat i que millori, a                                                                                                 de grans dimensions com és el cas             Aprofitant la caiguda de l’URSS el 1991,     fins a Moscou i dóna arguments l’any
curt termini, la salut de la població de                                                                                             de Txetxènia. El nombre de morts i la         Txetxènia, després d’una consulta            1999 a Ieltsin i posteriorment al seu
                                                                                              construcció de l’hospital de Camoapa   intensitat de la guerra fan que aquest        popular on només hi participa la             successor, Putin, per iniciar una nova
Camoapa..
                                                                                                                                     conflicte passi a ser un dels més cruels      població txetxena (53% de la població),      ofensiva militar contra la república
Actualment, hi ha un vell centre de                                                                                                  i amb més víctimes del segle XXI, per         es proclama independent i el general         txetxena. La resistència txetxena es fa
salut construït fa 39 anys per atendre                                                                                               davant fins i tot de la guerra d’Iraq.        Dudaiev n’és escollit president. No          forta, però les principals ciutats, com la
uns 7.000 ciutadans. Els metges                                                                                                      Però, paradoxalment, és un dels               tot el poble recolza la independència.       capital Grozni, van sent arrasades. La
treballen en unes condicions molt                                                                                                    més silenciats, perquè els dirigents          El govern rus, que té un gran interès        població civil es veu castigada i obligada
                                                                                                                                     dels estats occidentals consideren            econòmic en la regió, ja no tant pels        a un nou èxode massiu. Els atemptats
precàries, atenen diàriament més de
                                                                                                                                     que els problemes txetxens són                pous petrolífers i les refineries, en        dins i fóra de Txetxènia contra els
300 pacients, molts nadons, dones                                                                                                    afers interns de la Federació Russa           decadència, sinó pel pas de dos              ocupants russos prenen dimensions
embarassades, a qui no poden fer                                                                                                     i, en conseqüència, s’hi mantenen al          oleoductes pel mig del territori, dóna       espectaculars. Putin aprofita els fets de
cap radiografia, ni petita cirurgia,           Per aconseguir-ho precisem d’uns                                                      marge.                                        suport als grups opositors a Dudaiev.        l’11 de setembre per situar-se al costat
                                                                                          d’acord amb les noves condicions
                                                                                                                                                                                   En poc temps, l’escenari txetxè, farcit      de la coalició internacional contra
ni una cesària. No hi ha mitjans per           550.000€ que esperem aconseguir amb        del centre. Hi haurà quiròfan, banc        Al llarg de la història les relacions entre   d’enfrontaments entre clans i de grups       el terrorisme i intensificar l’escalada
tractar asmàtics o diabètics amb               recursos propis i gràcies, bàsicament,     de sang, raigs X, etc., i professionals    el poble txetxè i el rus no han estat mai     mafiosos, deriva cap a una guerra civil      militar a Txetxènia argüint connexions
complicacions mínimes, i l’únic recurs         a finançadors externs.                     formats pel MINSA per fer servir les       fàcils: els txetxens són descendents          encoberta que desemboca en un cop            ideològiques entre guerrillers txetxens
és traslladar-los a Boaco (1,15 hores                                                     noves instal•lacions i eines de forma      de tribus caucàsiques, amb llengua            d’estat el 26 de novembre de 1994.           i Al-Qaeda. Els morts, ferits i refugiats
                                               Una premissa essencial a tot projecte
                                                                                                                                     i cultura pròpies influenciades per la        La reacció russa és de gran violència        es multipliquen.
per camins de sorra) o a Managua               de SJS, és la implicació i treball de la   adequada i responsable.
                                                                                                                                     cultura musulmana, i situats en una           i Boris Ieltsin ordena la invasió militar
(2 hores). Gran part dels pacients             contrapart a Nicaragua. Per això, en       Crec que la població de Sant Just,         regió rica en petroli.                        de Txetxènia el desembre de 1994             Actualment, Putin vol donar sensació
no tenen capacitat econòmica per               aquest projecte han participat el Fons     pot estar orgullosa de ser part activa                                                   amb la convicció d’una victòria ràpida       de normalitat amb referèndums i
assumir els trasllats; la situació és                                                                                                En una primera etapa, durant una              i segura. Però aquesta primera guerra        eleccions titllades de mascarades per
                                               d’Inversió Social d`Emergències (FISE)     d’aquest projecte històric de grans
realment lamentable.                                                                                                                 bona part del segle XIX, Txetxènia            russo-txetxena no surt com esperava el       part de l’oposició i aconsegueix que
                                               i el Ministeri de Salut (MINSA), que       dimensions i de vital importància per      esdevé un dels pols de resistència            govern rus, perquè la mala preparació        s’anomeni president txetxè, el seu
Algú, a Sant Just, admetria al segle           financen la construcció de l’hospital,     a un poble germà que, encara que           a l’expansió de l’Imperi Tzarista. A          de les tropes russes, les depurades          candidat Ramzan Kadírov qui havia
XXI, rebre aquesta atenció mèdica              que ja s’ha executat en més d’un 60 %,     llunyà quant a distància, sempre ha        la vigília de la Revolució del 1917 el        tàctiques de guerrilla i la ferocitat dels   estat denunciat per torturar i matar
per als seus familiars, fills o amics?         i que està previst que estigui acabat                                                 poble txetxè aconsegueix una treva            combatents txetxens, fan que aquesta         persones innocents que no tenien
                                                                                          estat molt a prop nostre, i que ens
                                                                                                                                     amb els russos malgrat que el preu            operació sigui un fracàs i Ieltsin es veu    relació amb la guerrilla separatista,
 Des de Sant Just Solidari, considerem         al novembre del 2007. Posteriorment,       ha demostrat, amb gran humilitat, un       a pagar és la colonització per part           obligat a negociar un acord de pau.          per la periodista Anna Politkóvskaya,
 que és necessari que unim esforços,           SJS equiparà el centre hospitalari,        gran afecte, així com el compromís i       dels russos i dels ucraïnesos del seu         El 31 d’agost de 1996 es posa fi a la        assassinada el passat 7 d’octubre a
 i hem assumit el gran repte d’equipar         i el MINSA ha garantit l’increment         un esforç de progrés extraordinari.        territori i l’explotació de les seves         primera guerra russo-txetxena amb un         Moscou.
 el futur hospital de Camoapa.                 en recursos humans i materials,                                                       riqueses petrolíferes.                        balanç d’entre 80.000 i 100.000 morts i
                                                                                                                                                                                   400.000 desplaçats i refugiats. L’acord
                                                                                                                                     L’expansió nazi durant la Segona              de pau contempla la retirada de les
                                                                                                                                     Guerra mundial incita els txetxens            tropes russes, el compromís per part
                                                                                                                                     i el ingutxies a revoltar-se contra           de la Federació Russa de sufragar
                                                                                                                                     el poder central soviètic, fet que            les pèrdues materials i econòmiques
                                                                                                                                     provoca que Stalin els acusi de               provocades pel conflicte, i Txetxènia
                                                                                                                                     col•laborar amb el règim nazi i ordeni        assoleix la independència.
                                                                                                                                     deportacions,   empresonaments       i
                                                                                                                                     judicis sumaríssims contra ells. El           Però els acords signats es trenquen




                                                                  2                                                       Baula      Núm. 54                                                           3                                                         Baula

More Related Content

Viewers also liked

Elettromagnetismo 2
Elettromagnetismo 2Elettromagnetismo 2
Elettromagnetismo 2Claudia Kiky
 
El secreto de él águila
El secreto de él águilaEl secreto de él águila
El secreto de él águilaMUSPP
 
Taller 3 seminar sandra milena
Taller 3 seminar sandra milenaTaller 3 seminar sandra milena
Taller 3 seminar sandra milenaMilena Guzman
 
Hvordan sjekke fravær i Fronter
Hvordan sjekke fravær i FronterHvordan sjekke fravær i Fronter
Hvordan sjekke fravær i FronterGeir Forbord
 
せんきょCampの説明スライド
せんきょCampの説明スライドせんきょCampの説明スライド
せんきょCampの説明スライドNao Suzuki
 
Internet Smarts
Internet SmartsInternet Smarts
Internet Smartschannyta
 
Poll! Prelims Slides
Poll! Prelims SlidesPoll! Prelims Slides
Poll! Prelims SlidesGabrielChu
 
Sentenza_Trib_Alessandria
Sentenza_Trib_AlessandriaSentenza_Trib_Alessandria
Sentenza_Trib_AlessandriaOlga Veremeenko
 
Il blog come strumento di comunicazione zero budget. Qualcuno ci prova: il ca...
Il blog come strumento di comunicazione zero budget. Qualcuno ci prova: il ca...Il blog come strumento di comunicazione zero budget. Qualcuno ci prova: il ca...
Il blog come strumento di comunicazione zero budget. Qualcuno ci prova: il ca...kbiba
 

Viewers also liked (13)

Elettromagnetismo 2
Elettromagnetismo 2Elettromagnetismo 2
Elettromagnetismo 2
 
El secreto de él águila
El secreto de él águilaEl secreto de él águila
El secreto de él águila
 
Taller 3 seminar sandra milena
Taller 3 seminar sandra milenaTaller 3 seminar sandra milena
Taller 3 seminar sandra milena
 
Hvordan sjekke fravær i Fronter
Hvordan sjekke fravær i FronterHvordan sjekke fravær i Fronter
Hvordan sjekke fravær i Fronter
 
せんきょCampの説明スライド
せんきょCampの説明スライドせんきょCampの説明スライド
せんきょCampの説明スライド
 
Componentes basicos 2
Componentes basicos 2Componentes basicos 2
Componentes basicos 2
 
Hola
HolaHola
Hola
 
Wss 1
Wss 1Wss 1
Wss 1
 
Internet Smarts
Internet SmartsInternet Smarts
Internet Smarts
 
Poll! Prelims Slides
Poll! Prelims SlidesPoll! Prelims Slides
Poll! Prelims Slides
 
Venaria, 25maggio 2015
Venaria, 25maggio 2015Venaria, 25maggio 2015
Venaria, 25maggio 2015
 
Sentenza_Trib_Alessandria
Sentenza_Trib_AlessandriaSentenza_Trib_Alessandria
Sentenza_Trib_Alessandria
 
Il blog come strumento di comunicazione zero budget. Qualcuno ci prova: il ca...
Il blog come strumento di comunicazione zero budget. Qualcuno ci prova: il ca...Il blog come strumento di comunicazione zero budget. Qualcuno ci prova: il ca...
Il blog come strumento di comunicazione zero budget. Qualcuno ci prova: il ca...
 

More from sjsolidari

Baulanovembre2009
Baulanovembre2009Baulanovembre2009
Baulanovembre2009sjsolidari
 
Baulajuliol2011
Baulajuliol2011Baulajuliol2011
Baulajuliol2011sjsolidari
 
2007baulajuliol
2007baulajuliol2007baulajuliol
2007baulajuliolsjsolidari
 
2007baulanovembre
2007baulanovembre2007baulanovembre
2007baulanovembresjsolidari
 
2008baulaabril
2008baulaabril2008baulaabril
2008baulaabrilsjsolidari
 
Baula. Juliol 2009
Baula. Juliol 2009Baula. Juliol 2009
Baula. Juliol 2009sjsolidari
 
Baula. Març 2009
Baula. Març 2009Baula. Març 2009
Baula. Març 2009sjsolidari
 
Baula. Novembre 2010
Baula. Novembre 2010Baula. Novembre 2010
Baula. Novembre 2010sjsolidari
 
Baula. Febrer 2010
Baula. Febrer 2010Baula. Febrer 2010
Baula. Febrer 2010sjsolidari
 
Baula. Juliol 2010
Baula. Juliol 2010Baula. Juliol 2010
Baula. Juliol 2010sjsolidari
 
Baula. Novembre 2011
Baula. Novembre 2011Baula. Novembre 2011
Baula. Novembre 2011sjsolidari
 
Baula. Febrer 2011
Baula. Febrer 2011Baula. Febrer 2011
Baula. Febrer 2011sjsolidari
 
Baula. Maig 2011
Baula. Maig 2011Baula. Maig 2011
Baula. Maig 2011sjsolidari
 
Baula Febrer 2011
Baula Febrer 2011Baula Febrer 2011
Baula Febrer 2011sjsolidari
 
Baula Novembre 2010
Baula Novembre 2010Baula Novembre 2010
Baula Novembre 2010sjsolidari
 

More from sjsolidari (18)

Baulagener07
Baulagener07Baulagener07
Baulagener07
 
Baulagener07
Baulagener07Baulagener07
Baulagener07
 
Baulanovembre2009
Baulanovembre2009Baulanovembre2009
Baulanovembre2009
 
Baulamaig2010
Baulamaig2010Baulamaig2010
Baulamaig2010
 
Baulajuliol2011
Baulajuliol2011Baulajuliol2011
Baulajuliol2011
 
2007baulajuliol
2007baulajuliol2007baulajuliol
2007baulajuliol
 
2007baulanovembre
2007baulanovembre2007baulanovembre
2007baulanovembre
 
2008baulaabril
2008baulaabril2008baulaabril
2008baulaabril
 
Baula. Juliol 2009
Baula. Juliol 2009Baula. Juliol 2009
Baula. Juliol 2009
 
Baula. Març 2009
Baula. Març 2009Baula. Març 2009
Baula. Març 2009
 
Baula. Novembre 2010
Baula. Novembre 2010Baula. Novembre 2010
Baula. Novembre 2010
 
Baula. Febrer 2010
Baula. Febrer 2010Baula. Febrer 2010
Baula. Febrer 2010
 
Baula. Juliol 2010
Baula. Juliol 2010Baula. Juliol 2010
Baula. Juliol 2010
 
Baula. Novembre 2011
Baula. Novembre 2011Baula. Novembre 2011
Baula. Novembre 2011
 
Baula. Febrer 2011
Baula. Febrer 2011Baula. Febrer 2011
Baula. Febrer 2011
 
Baula. Maig 2011
Baula. Maig 2011Baula. Maig 2011
Baula. Maig 2011
 
Baula Febrer 2011
Baula Febrer 2011Baula Febrer 2011
Baula Febrer 2011
 
Baula Novembre 2010
Baula Novembre 2010Baula Novembre 2010
Baula Novembre 2010
 

2007baulamaig

  • 1. Editorial Campanya d’Alfabetització a Nicaragua Núm. 54 Any XII Un projecte que mai no ens hauríem imaginat D urant el mes de febrer es imprescindible” fent referència a tècniques locals. E Maig de 2007 van celebrar les Primeres la seva tenacitat i treball. La Delegació nicaragüenca l passat 22 de març vam fer la aigua potable. Treballant vam aconseguir 2a època nostra Assemblea General, allà construir un petit centre universitari, on Jornades de cooperació Aquest agost ha fet 25 anys de demana la nostra col•laboració a vam aprovar, entre d’altres, els avui centenars de joves estudien sense amb la Campanya d’Alfabetització la campanya d’alfabetització que fi de: projectes de Sant Just Solidari per al desplaçar-se a centres llunyans als quals a Nicaragua, organitzades per la es va dur a terme amb el govern ·Consolidar la Plataforma que 2007. no podrien arribar. Treballant vam construir UdG, Universitat de Girona. Per sandinista i que va a aconseguir li dóna suport a nivell de l’estat una escola d’adults. Són tres exemples, Entre tots els projectes aprovats, tres millores, entre moltes d’altres que aquest motiu, va tenir lloc un acte reduir l’analfabetisme al país. De espanyol. m’agradaria donar un tret d’inici simbòlic s’han fet oferint més salut i educació i, molt de presentació de la delegació nou, s’ha iniciat una campanya ·Treballar per a l’escolarització al projecte més gran que ha assumit fins important, sense generar dependència: ara l’Entitat: la dotació de l’Hospital de nicaragüenca formada per tres que porta per nom “YO SI generalitzada. Sant Just Solidari ja no intervé en elles. Camoapa, el nostre poble germà. representants de l’AEPCFA, PUEDO” basada en un programa ·Aconseguir la continuïtat de Ara, comencem una nova etapa amb un És un bon moment per pensar com Asociación de Educación Popular cubà, i impulsada per l’AEPCFA, totes les persones que han iniciat projecte que fa temps no ens hauríem hem arribat fins aquí: poc a poc, durant Carlos Fonseca Amador, institució Asociación de Educación Popular la campanya. imaginat que podíem afrontar. Per dotar molts anys hem après què significa fer l’Hospital caldrà l’ajut de moltes persones rectora de l’alfabetització a Carlos Fonseca Amador i pel seu · Divulgació del treball que cooperació al desenvolupament i això ha i institucions, i que el poble de Sant Just. Nicaragua (Orlando Pineda, president, Orlando Pineda. s’està fent. fet possible iniciar aquesta tasca de gran se’l senti seu. Tenim l’Ajuntament de Sant envergadura. Hem après a treballar amb President, Inmanuel Urbina, L’objectiu és reduir l’analfabetisme · Aconseguir l’adhesió de més Just al costat i el vostre caliu: socis i sòcies. rigor, fugint del sentiment gratificant que E L B U T L L E T I I N F O R M AT I U D E S A N T J U S T S O L I D A R I Ara us demanem un esforç per donar Cooperació Internacional, i Arlen i passar del 35% actual a un 5%. entitats. significa solucionar problemes puntuals de a conèixer aquest repte i necessitem la Hernández, Divulgació i Premsa) En aquests moments hi participen En aquesta jornada, Orlando persones conegudes. Encarant en canvi, vostra col•laboració perquè arribi a bon fi. projectes que obren camins a la lluita dels i els Rectors o representants 100 municipis, entre ells, Pineda, va recordar la trajectòria propis ciutadans per a la seva dignitat, i La vostra aportació, per petita que sigui, del Rectorat de diverses Camoapa, i abasta al voltant de de Catalunya en la cooperació forcen el govern del país receptor a invertir és indispensable. Universitats. 70.000 persones. amb Nicaragua, i va emocionar en despesa social. Lluís Casals Treserra El professor Carlos Lozano va Els municipis són importants el públic assistent amb aquestes A Camoapa, treballant, vam aconseguir destacar la figura i força d’Orlando agents estratègics i les alcaldies paraules: “la solidaridad es la President de Sant Just Solidari que es desbloquegés un gran projecte Pineda que va qualificar de “loco han propiciat la creació d’unitats ternura de los pueblos”. de la Unió Europea i que la ciutat tingués Breus “Amor i justícia són inseparables” Sara Méndez Podeu fer aportacions extraordinàries al projecte de l’Hospital de Camoapa, al compte corrent de la Fundació de C/ de la Creu, 73 - 08960 Sant Just Desvern Caixa Catalunya: 2013-0052-78-0201058167 Recordeu d’identificar-vos al fer l’ingrés per tal de poder fer el Baula Telèfon: 93 473 65 84 certifcat per a la declaració de renda. Internet: www.justsolidari.cat E-Mail: sjs@justsolidari.cat Sumari Zoom Els nois i noies de la Comissió de Solidaritat de l’IES Sant Editorial 1 Reflexions entorn la Just han decidit destinar els diners recollits el dia de Sant Edita: Comissió de Publicacions cooperació Construïm l’Hospital de Camoapa 2 Jordi, a la construcció de l’Hospital de Camoapa. . Txetxènia 3 Hospital de Camoapa Amb el suport de: Alfabetització a Nicaragua 4 Txetxènia, un conflicte oblidat Breus 4 4 Baula
  • 2. L’Hospital de Camoapa comença a ser reaitat El conflicte de Txetxènia D es de l’any 2.003, a Sant Just Q Solidari estem treballant amb u a n 1957, amb la “desestalinització” davant la negativa de Moscou d’enviar gran il•lusió per fer realitat un parlem de dirigida per Kruschev, Txtexènia els diners promesos. La situació a catàstrofes juntament amb Ingutxia, passa a ser la república txetxena es degrada. El somni que compartim amb la majoria humanitàries una República Socialista Soviètica president txetxè Maskhadov, elegit el dels 43.000 pobladors del municipi sempre ens vénen Autònoma i els deportats poden tornar 1997, no controla el país, la corrupció germà de Camoapa (Nicaragua). al cap imatges al seu territori malgrat que es troben s’estén, les rivalitats entre clans L’esforç té un clar objectiu, la d’Àfrica, Àsia o Amèrica Llatina. amb un fort contingent de població augmenten i no hi ha una recuperació Però molt més a prop, a la mateixa russa colonitzadora. econòmica important. L’extensió del construcció d’un hospital amb 25 llits, Europa, hi trobem crisis humanitàries conflicte fora del seu territori arriba modern, ben equipat i que millori, a de grans dimensions com és el cas Aprofitant la caiguda de l’URSS el 1991, fins a Moscou i dóna arguments l’any curt termini, la salut de la població de de Txetxènia. El nombre de morts i la Txetxènia, després d’una consulta 1999 a Ieltsin i posteriorment al seu construcció de l’hospital de Camoapa intensitat de la guerra fan que aquest popular on només hi participa la successor, Putin, per iniciar una nova Camoapa.. conflicte passi a ser un dels més cruels població txetxena (53% de la població), ofensiva militar contra la república Actualment, hi ha un vell centre de i amb més víctimes del segle XXI, per es proclama independent i el general txetxena. La resistència txetxena es fa salut construït fa 39 anys per atendre davant fins i tot de la guerra d’Iraq. Dudaiev n’és escollit president. No forta, però les principals ciutats, com la uns 7.000 ciutadans. Els metges Però, paradoxalment, és un dels tot el poble recolza la independència. capital Grozni, van sent arrasades. La treballen en unes condicions molt més silenciats, perquè els dirigents El govern rus, que té un gran interès població civil es veu castigada i obligada dels estats occidentals consideren econòmic en la regió, ja no tant pels a un nou èxode massiu. Els atemptats precàries, atenen diàriament més de que els problemes txetxens són pous petrolífers i les refineries, en dins i fóra de Txetxènia contra els 300 pacients, molts nadons, dones afers interns de la Federació Russa decadència, sinó pel pas de dos ocupants russos prenen dimensions embarassades, a qui no poden fer i, en conseqüència, s’hi mantenen al oleoductes pel mig del territori, dóna espectaculars. Putin aprofita els fets de cap radiografia, ni petita cirurgia, Per aconseguir-ho precisem d’uns marge. suport als grups opositors a Dudaiev. l’11 de setembre per situar-se al costat d’acord amb les noves condicions En poc temps, l’escenari txetxè, farcit de la coalició internacional contra ni una cesària. No hi ha mitjans per 550.000€ que esperem aconseguir amb del centre. Hi haurà quiròfan, banc Al llarg de la història les relacions entre d’enfrontaments entre clans i de grups el terrorisme i intensificar l’escalada tractar asmàtics o diabètics amb recursos propis i gràcies, bàsicament, de sang, raigs X, etc., i professionals el poble txetxè i el rus no han estat mai mafiosos, deriva cap a una guerra civil militar a Txetxènia argüint connexions complicacions mínimes, i l’únic recurs a finançadors externs. formats pel MINSA per fer servir les fàcils: els txetxens són descendents encoberta que desemboca en un cop ideològiques entre guerrillers txetxens és traslladar-los a Boaco (1,15 hores noves instal•lacions i eines de forma de tribus caucàsiques, amb llengua d’estat el 26 de novembre de 1994. i Al-Qaeda. Els morts, ferits i refugiats Una premissa essencial a tot projecte i cultura pròpies influenciades per la La reacció russa és de gran violència es multipliquen. per camins de sorra) o a Managua de SJS, és la implicació i treball de la adequada i responsable. cultura musulmana, i situats en una i Boris Ieltsin ordena la invasió militar (2 hores). Gran part dels pacients contrapart a Nicaragua. Per això, en Crec que la població de Sant Just, regió rica en petroli. de Txetxènia el desembre de 1994 Actualment, Putin vol donar sensació no tenen capacitat econòmica per aquest projecte han participat el Fons pot estar orgullosa de ser part activa amb la convicció d’una victòria ràpida de normalitat amb referèndums i assumir els trasllats; la situació és En una primera etapa, durant una i segura. Però aquesta primera guerra eleccions titllades de mascarades per d’Inversió Social d`Emergències (FISE) d’aquest projecte històric de grans realment lamentable. bona part del segle XIX, Txetxènia russo-txetxena no surt com esperava el part de l’oposició i aconsegueix que i el Ministeri de Salut (MINSA), que dimensions i de vital importància per esdevé un dels pols de resistència govern rus, perquè la mala preparació s’anomeni president txetxè, el seu Algú, a Sant Just, admetria al segle financen la construcció de l’hospital, a un poble germà que, encara que a l’expansió de l’Imperi Tzarista. A de les tropes russes, les depurades candidat Ramzan Kadírov qui havia XXI, rebre aquesta atenció mèdica que ja s’ha executat en més d’un 60 %, llunyà quant a distància, sempre ha la vigília de la Revolució del 1917 el tàctiques de guerrilla i la ferocitat dels estat denunciat per torturar i matar per als seus familiars, fills o amics? i que està previst que estigui acabat poble txetxè aconsegueix una treva combatents txetxens, fan que aquesta persones innocents que no tenien estat molt a prop nostre, i que ens amb els russos malgrat que el preu operació sigui un fracàs i Ieltsin es veu relació amb la guerrilla separatista, Des de Sant Just Solidari, considerem al novembre del 2007. Posteriorment, ha demostrat, amb gran humilitat, un a pagar és la colonització per part obligat a negociar un acord de pau. per la periodista Anna Politkóvskaya, que és necessari que unim esforços, SJS equiparà el centre hospitalari, gran afecte, així com el compromís i dels russos i dels ucraïnesos del seu El 31 d’agost de 1996 es posa fi a la assassinada el passat 7 d’octubre a i hem assumit el gran repte d’equipar i el MINSA ha garantit l’increment un esforç de progrés extraordinari. territori i l’explotació de les seves primera guerra russo-txetxena amb un Moscou. el futur hospital de Camoapa. en recursos humans i materials, riqueses petrolíferes. balanç d’entre 80.000 i 100.000 morts i 400.000 desplaçats i refugiats. L’acord L’expansió nazi durant la Segona de pau contempla la retirada de les Guerra mundial incita els txetxens tropes russes, el compromís per part i el ingutxies a revoltar-se contra de la Federació Russa de sufragar el poder central soviètic, fet que les pèrdues materials i econòmiques provoca que Stalin els acusi de provocades pel conflicte, i Txetxènia col•laborar amb el règim nazi i ordeni assoleix la independència. deportacions, empresonaments i judicis sumaríssims contra ells. El Però els acords signats es trenquen 2 Baula Núm. 54 3 Baula