1. Núm. 63 Editorial
L’Hospital de Camoapa, a ple rendiment
Any XIV
20 anys del mur de Berlín
E l passat mes de maig, Sant Just
Solidari va fer lliurament al nou Hospital
de Camoapa dels materials necessaris
Novembre de 2009
2a època
A
mb la caiguda del mur de Berlín, el novembre de 1989, es va
per al seu equipament, complint així els
iniciar un nou període en la globalització de l’economia de
compromisos adquirits. Aquesta tardor
mercat que ha representat una oportunitat de creixement
s’ha posat en funcionament l’Hospital i a
econòmic, benestar, progrés... només per a uns quants. El que
partir d’ara podem dir que els ciutadans i
existeix de debò per a la immensa majoria de la població és la
ciutadanes de Camoapa guadeixen d’una
globalització de la pobresa, la fam, l’exclusió i l’incompliment
assistència sanitària de més qualitat.
sistemàtic dels drets humans. Aquests són murs que no són
visibles però que existeixen, que dia a dia van augmentant i que
tenen una força tan o més forta que el murs reals.
Primera promoció d’alumnes becats per SJS
Si volem un món d’equilibris, més humà, sense desigualtats,
A l graduar-se la primera promoció de becats a Camoapa, la Comissió de Beques de SJS va passar
una enquesta de valoració. La resposta d’un dels alumnes a la pregunta ¿En que beneficia que
haya alumnos becados? va ser:
que garanteixi condicions i oportunitats per a tots els éssers
humans, des de la societat civil no podem restar passius. De la
E L B U T L L E T I I N F O R M AT I U D E S A N T J U S T S O L I D A R I
caiguda del mur de Berlín podem treure una gran lliçó: units i
- En la família al haber un alumno becado da lugar a que los otros puedan estudiar porque muchas
veces no es possible que todos estudien en la familia por la falta de recursos económicos. amb il•lusió es poden aconseguir grans fites.
- Incentiva a otros a estudiar.
Vint anys després, cal recuperar aquell esperit de lluita. No és el
-Se mejora en nivel de educación del municipio porque a veces si no se tiene una beca no es moment de solucions individuals, és el moment de fer sentir un
posible estudiar.
crit unànime per tal que els governs i la Comunitat Internacional
- Para el país trae prosperidad porque para que un país se pueda desarrolar se necesita educación.
enderroquin d’una vegada per totes el mur entre el Nord i el
Sud, el mur entre els rics i els pobres.
Breus “Qui no serveix per
servir, no serveix per
Tal com diu en Pere Casaldàliga
viure”
El cobrament de les quotes que la Fundació Sant Just Volem una humanitat tota ella humana, una humanitat,
Solidari gira als socis, es tramita, a partir d’aquest trimestre, Teresa de Calcuta de debò, humanitzada. Volem una sola humanitat: sense
a través del Banc Santander Central Hispano, que ofereix
Premi Nobel de la Pau 1979 divisions,sense imperis, ni exclusions. Una humanitat
unes millors condicions. Aquest fet no hauria de suposar cap construïda des de la llibertat i la igualtat; des de la tolerància
C/ de la Creu, 73 - 08960 Sant Just Desvern
desajust per als socis. Si detecteu qualsevol errada, ens ho i la solidaritat, des de la convivència pacífica i la pluralitat
Baula
comuniqueu.
Telèfon: 93 473 65 84 complementària i enriquidora.
Internet: www.justsolidari.cat
E-Mail: sjs@justsolidari.cat
Sumari Zoom
De la rifa de Sant Just al Carrer, queden pendents de recollir Per a una sola humanitat
Editorial 1
les peces premiades amb els números 156, 208, 265, 446, Edita: Comissió de Publicacions
Cooperació amb Kosovo
448, 675 i 694 de color taronja. Kosovo, un pais entre muntanyes 2
Amb el suport de: L’Hospital de Camoapa a ple rendiment 4 Millora la sanitat a Camoapa
Primera promoció de becats de SJS 4
Enquesta als becats
Breus 4
4 Baula

2. KOSOVO, UN PAIS ENTRE MUNTANYES E n Kushtrim, però, va tenir sort, un ciutadà
alemany va veure el seu cas per televisió i
li va pagar una pròtesi, però d’ això ja fa molt de
recursos i ho té molt difícil per poder fer front a l’
atenció que aquestes persones necessiten.
L ’Associació d’Amputats Sant Jordi és una entitat sense ànim de lucre, que dedica els seus
esforços a oferir suport a persones amb diversitat funcional física, majoritàriament persones amb
temps i ara aquesta pròtesi ja no li va bé, a Kosovo
no li arreglen i no s’ en pot pagar una de nova. Tot K osovo és un país entre muntanyes, però
des de l’any 1999 aquestes muntanyes
estan minades (i si algú no la fa esclatar abans,
i això, ell camina cada dia vuit quilòmetres fins
amputació. Des de l’Associació es porten a terme tres projectes diferenciats: Projecte Social: atenció una mina té una vida mínima de cent anys).
a la parada de l’ autobús per anar a Pristina on
directe a persones amb discapacitat física; Projecte Educatiu: formació sobre la discapacitat i les Han passat deu anys del conflicte, però aquest
estudia un màster de geografia.
barreres arquitectòniques a centres educatius; Projecte de Cooperació internacional: amb l’objectiu segueix present en les ments dels qui el van patir,
A
de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat residents a països en vies de
quest és un cas particular però n’hi ha molts i ho seguirà estant encara molt de temps.
desenvolupament. Es fa la recollida, reciclatge i enviament de material ortoprotèsic (pròtesis, cadires
d’altres, a Kosovo hi ha una gran incidència
de rodes, caminadors, crosses, bitutors, etc.)
de persones amputades per mina que no reben Text: Iolanda Mauri
l’assistència que necessiten. Va ser per això que Fotografies: Lorena Raindo
l’Associació d’Amputats Sant Jordi va decidir
U n matí de l’ any 1999, al poble de Prilep, Kushtrim i els seus companys. L’ exèrcit servi Web: www.amputats-santjordi.entitatsbcn.net
iniciar una línia de projectes internacionals i va
aleshores província servia de Kosovo, un va minar el voltant de l’ escola per protegir la
decidir començar per un projecte que ens és molt
noi de 13 anys, en Kushtrim Dacaj, va sortir de seva posició, després se’n van anar. I va ser en
proper tant geogràficament, és a Europa, com
casa per anar cap a l’ escola acompanyat d’ un Kushtrim, com podia haver estat qualsevol altre,
temporalment, ja que d’aquest conflicte en fa tot
amic. El que en Kushtrim no podia sospitar és qui va trepitjar una mina. Els llibres van quedar
just deu anys. L’objectiu del projecte és construir
que aquell no seria un matí com els altres, que no escampats per terra mentre s’ aixecava un núvol
un taller ortopèdic a Kosovo, al poble de Decane,
arribaria a entrar a l’ Escola i que trigaria molt de de pols, i la mina va arrencar una de les cames a
en col•laboració amb la ONG local Handicos que
temps a tornar-hi. un noi de tretze anys que entrava a l’ escola. El
cedeix el local. Aquest estiu van viatjar a Kosovo
soldat que va col•locar aquella mina no va veure
un grup de sis persones, dos tècnics ortopèdics i
L ’any 1999 tenia lloc a Kosovo un conflicte ni sabrà mai quan ni a qui li va esclatar, perquè ja
quatre voluntaris, amb uns objectius molt concrets
armat entre servis i albanesos, i aquest no hi era. Com sempre, sense excepció, l’ exèrcit
que es van poder complir: per una part deixar
conflicte va arribar a les portes de l’ escola d’ en va marxar i les mines es van quedar.
establert un taller ortoprotèsic amb les eines
i maquinària necessària i per l’ altre, començar
a formar persones locals, en aquest cas dues
infermeres, per tal que el taller ortoprotèsic arribi
a ser autosuficient i, en un futur proper, funcioni
de forma autònoma.
E n aquest viatge vam tenir ocasió de visitar
en Kushtrim, però vam poder veure, també,
altres casos: un carter, un pagès, una dona de
70 anys que ens demostren que les mines, (que
algú fabrica i col•loca) no distingeixen ni sexes, ni
edats, ni soldats ni civils. I a això s’ hi ha d’afegir
que un país minat queda molt limitat en els seus
2 Baula Núm. 63 3 Baula