1. Núm. 55 Editorial
Continuaran les negociacions sobre el futur del Sàhara Occidental
Any XII Caldria una reforma de l’ONU?
E D
l passat mes de juny el Marroc i el Front El Sàhara Occidental és una antiga colònia espanyola Juliol de 2007
Polisari, després de dos dies de converses de 260.000 habitants que Marroc es va annexionar avant dels conflictes que, a nivell A partir d’aquí, l’ONU ha estat fonamental
2a època mundial, ens envolten, un es en diferents indrets del món. Actualment
impulsades per l’ONU, van acordar l’any 1975 aprofitant-ne la descolonització. L’any planteja quin és el paper de les s’estan fent esforços diplomàtics en el cas
continuar el procés de negociació sobre el futur del 1991, l’ONU va posar fi a una guerra de guerrilles Nacions Unides en el món actual. Molts de la regió de Darfur, al Sudán, per establir
països, entre ells els Estats Units, opinen una força conjunta de pau de l’ONU i de la
Sàhara Occidental, la segona setmana d’agost. mitjançant un pla de pau que contemplava el
que l’ONU fa malament el seu treball, i la Unió Africana.
referèndum d’autodeterminació per al Sàhara i que culpabilitzen de no haver sabut resoldre la
Ara bé, des de la guerra d’Irak, la visió que
quantitat de problemes de l’Orient Mitjà. De
Aquests encontres són un fet històric, ja que feia 10 el Marroc ha bloquejat fins el moment. potser es té de l’ONU, és de desencant.
vegades, aquestes opinions són el reflex d’un
anys que les dues parts no s’havien trobat per parlar Potser cal adonar-se que és necessari un
desconeixement de la capacitat d’actuació
instrument mundial d’aquests tipus, amb
amb profunditat sobre el conflicte. de l’ONU.
poder de convocatòria i legitimació. El
Més que un actor independent en la política sistema de l’ONU no és perfecte, però el
mundial, l’ONU és un instrument en mans món potser seria més pobre i més caòtic
En la reunió del juny no hi va haver
dels seus estats membres. Quan aquests sense aquesta organització.
avanços, ja que les dues parts es no es posen d’acord en la manera d’actuar
En una entrevista realitzada a l’escriptor i
davant dels conflictes existents, és difícil que
mantenen fermes en les seves posicions: poeta marroquí, Tahar Ben Jelloun, (premi
l’organització hi pugui fer alguna cosa. El seu
el Marroc ofereix un règim d’autonomia internacional de la pau 2006), sobre la
E L B U T L L E T I I N F O R M AT I U D E S A N T J U S T S O L I D A R I
secretari general, Ban Ki-Moon, ha de tenir
valoració que ell en faria del paper de les
dintre del seu territori, mentre que poder de convicció perquè no té el poder
Nacions Unides en el món actual, Ben
econòmic ni militar.
el Polisari insisteix en convocar el Jelloun opina que Nacions Unides ha de
El concepte original de seguretat col•lectiva continuar existint, perquè fa una tasca molt
referèndum d’autodeterminació, tal
ideat l’any 1945, segons el qual els estats necessària. NNUU ha de treballar per la
com contemplen les resolucions de les estarien disposats a fer aliances per pau, encara que tingui estats membres que
Nacions Unides. dissuadir i castigar els països agressors, va l’obstaculitzen permanentment. No obstant
fracassar amb l’enfrontament entre la Unió això, les Nacions Unides han d’experimentar
Soviètica i Occident durant la guerra freda. uns canvis profunds. Avui, després de
Els escèptics van arribar a la conclusió que la desaparició de la guerra freda, i amb
Breus
l’ONU s’havia tornat insignificant en matèria la incorporació de nous països, alguns
“Si doy de comer a un de seguretat. esquemes de funcionament i de relació de
hambriento me llaman santo. poder entre els estats, han quedat obsolets,
Sant Just Solidari organitzarà, en el marc de les Festes de Pero si también me preguntan Malgrat tot, l’ONU ha tingut intervencions
per no dir antidemocràtics.
el por qué tiene hambre, me importants per a la pau. Als anys noranta, Kofi
Tardor, un sopar solidari a l’Ateneu el dia 19 d’octubre.
llaman comunista.” Annan, secretari general d’aquell moment, Estem d’acord que cal avançar en una
Amb aquesta activitat, es vol donar a conèixer a la població, va impulsar una sèrie de reformes arrel dels profunda reforma institucional de les Nacions
Helder Cámara
el projecte de l’Hospital de Camoapa i, a la vegada, poder conflictes de Bosnia i Ruanda, per fer front Unides i de les seves agències. Fer-les més
compartir diferents vivències entre els socis i sòcies de C/ de la Creu, 73 - 08960 Sant Just Desvern al genocidi i les matances en massa. actuals i més properes a la ciutadania. Ens
calen unes NNUU fortes i adaptades als
l’entitat. Al setembre del 2005, l’Assemblea General
Baula
Telèfon: 93 473 65 84 nous temps, que puguin garantir la legalitat
de l’ONU, va acceptar la responsabilitat de
internacional.
Aportacions extraordinàries per a l’Hospital de Camoapa: Internet: www.justsolidari.cat
protegir les poblacions més vulnerables.
Ha canviat el número del compte corrent de la Fundació de Sumari Zoom
E-Mail: sjs@justsolidari.cat
Sant Just Solidari.
Editorial 1 Reflexions sobre el paper de
Número: Caixa Catalunya: 2013-0052-70-0201458281 Edita: Comissió de Publicacions l’ONU
Joves i solidaritat 2
Recordeu d’identificar-vos en fer l’ingrés per tal de poder
Com viuen els joves la
emetre el certificat per a la declaració de renda. Amb el suport de: África, pecado de Europa 3
solidaritat
El futur del Sàhara 4
Una visió crítica de la
Breus 4 intervenció d’Europa a Àfrica
4 Baula

2. Joves i solidaritat África, pecado de Europa
La Laia i la Irene són dues noies que tot just han acabat el batxillerat a l’IES Sant Just. Des que van entrar a
Sobre el llibre de Luis de Sebastián. Ed. Trotta.
l’institut, mogudes per les seves inquietuds i de forma voluntària, van formar part de la Comissió de Solidaritat.
S
Ara han fet una petita reflexió sobre aquests sis anys d’activitats i vivències. i em permeteu, voldria fer Més endavant, el llibre descriu com es realitza l’abandó
Q
una recomanació: el darrer de l’Àfrica (1957-68). Després de mig segle d’ocupació
uan pensem en solidaritat, llibre del professor Luis de colonial, els europeus van marxar corre-cuita deixant darrere
imaginem uns nens agafats Sebastián (1) “África pecado de un panorama desolador. Mai les potències colonials van
Europa” : plantejar-se que les nacions ocupades, algun dia deixarien
de la mà, algú que dóna
de ser-ho i, per tant, caldria preparar-les, però van fer just
sense esperar res a canvi, el signe El títol és diàfan i explicatiu, el contrari, és a dir, impedir la maduració política per tal
de la pau... Potser no ens n’adonem es tracta d’un recorregut per la d’evitar l’evidència de l’opressió colonial.
i barregem conceptes molt diversos, història recent d’Àfrica a partir
de l’encontre, més aviat el xoc, Una conclusió interessant de l’autor, és que els europeus
englobant-los en un mateix sac: la
amb els interessos d’Europa, i del resultat de la presència deixaren ben inculcat a l’Àfrica, que la força de les armes
solidaritat. Però què és la solidaritat d’aquesta en el continent africà. és el recurs definitiu per accedir al poder. Així doncs, entre
realment? 1963 i 1991, després de l’escapada europea, hi va haver 62
És una lectura molt recomanable per fugir dels tòpics cops d’estat amb èxit al continent africà.
interessats sobre les causes del desastre (corrupció,
Abans, quan anàvem a l’escola, ens
governs dictatorials, etc.) i per aprofundir, d’una forma També entra a analitzar el fenomen de l’endeutament que
preníem la solidaritat com un joc: exhaustiva, en la responsabilitat que té Europa en la apareix després de la independència i que manté els pobles
trobàvem divertit recaptar tota mena dramàtica situació actual i en les fosques perspectives de africans ofegats fins a l’actualitat.
d’objectes (aliments, material escolar, futur del continent africà.
Finalment, cal destacar dues aportacions interessants:
productes d’higiene, diners...). Els El professor Sebastián inicia el recorregut del llibre amb
exposàvem damunt d’una taula, a l’esclavisme, com la primera gran intervenció d’Europa. La primera, és l’anàlisi de la situació actual amb un títol molt
la porta de l’escola, i cada matí la Sorprèn descobrir que moltes “honorables” fortunes de explicatiu “las diez plagas que azotan Àfrica” i que són:
a mínim, vam sortir d’aquella a on ens encaminarem? El fet de ser respectables famílies europees, tenen el seu origen en
trobàvem una mica més plena. Ens - El subdesenvolupament
xerrada amb un somriure, i amb el joves, ja de per sí, ens genera moltes la tracta d’esclaus. La dimensió d’aquest fenomen és
agradava imaginar l’alegria que - La malaltia (Àfrica té el 10% de la població mundial i el
aclaparadora: els africans van arribar a ser el grup ètnic
convenciment que algun dia també inquietuds. La solidaritat podria ser una 60% dels malalts de sida)
sentirien els nens en rebre aquella majoritari a les illes del Carib, al nord-est del Brasil i al sud
aniríem a Camoapa. resposta a tots aquells interrogants - La guerra (segons l’ONU dels 13 milions de morts en
caixa plena de coses. dels Estats Units.
que ens anem plantejant. conflictes armats a la dècada dels 90, 12 milions eren
Ara per ara, ens hem adonat que no Posteriorment, l’autor parla del repartiment del continent i africans)
Després, de mica en mica, vam cal enviar productes a un país llunyà i les conseqüents fronteres creades pels governs europeus - La fam
començar a canviar la direcció de D’una banda, ajudar els altres ens fa - El maltractament de les dones (el risc de morir de part a
pobre, que ser solidari comença amb durant la conferència de Berlín (1884-85): Es van creuar
les nostres accions. A l’institut vam sentir millor amb nosaltres mateixos, més de 177 àrees culturals de diverses ètnies, partint Etiòpia és 1/14, a Espanya és 1/17400)
un mateix, amb la gent que tenim més
útils; de l’altra, ens omple saber unitats polítiques, socials i econòmiques preexistents. - Corrupció
començar a participar d’una manera a prop (parents, amics, veïns...). Si no - Explotació
més activa: el dia estrella és Sant que, en petitíssima mesura, estem A partir d’aquí, el sistema colonial que acaba a corre-
ajudem els que tenim al nostre voltant, - El deute extern
Jordi, en què tots els diners que contribuint a canviar una mica el món. cuita als anys 60 (no fa gaire). El descriu com un període
com pretenem ajudar gent que viu a
Nosaltres els aportem una petita de gran crueltat en la majoria dels casos, sovint es tracta La segona és, el que Europa hauria de fer per a Àfrica,
recaptem dels llibres, entrepans, quilòmetres de distància? A més, ens d’esclavitud sobre el terreny. A tall d’exemple, entre 1880 i un seguit de propostes perquè Àfrica pugui salvar-se a ella
roses, tómboles, etc., van destinats a millora en el seu nivell de vida i de
hem replantejat els termes: solidaritat/ 1919, la població del Congo s’havia reduït a la meitat degut mateixa. A aquest apartat el titula eloqüentment: “La debida
activitats solidàries. A nosaltres ens benestar, però a la vegada, ells ens als treballs forçats.
caritat, generositat/compassió, reparación europea”.
va marcar molt una xerrada que ens fan prendre consciència de la nostra
intercanvi/almoina... Quina és la Un altre aspecte molt interessant és el conjunt d’efectes Per acabar, una recomanació: llegiu-lo amb un mapa
van fer uns joves santjustencs que sort i la nostra situació privilegiada.
diferència? que els produeixen als africans, les dues grans guerres del d’Àfrica com a punt de llibre, ajuda a situar-se.
havien anat a Camoapa, a l’estiu, a fer Per tant, la solidaritat és recíproca: un
segle passat. És sorprenent que, a més de la invasió, els
un camp de treball. Ens van explicar donar i rebre. europeus van exportar les guerres mundials al territori africà.
I avui, fora de l’àmbit de l’institut,
com havia estat la seva experiència, i Els africans no tenien ni idea de per què es lluitava a Europa (1) Entre d’altres, Catedràtic d’Economia Internacional fins el 2006, ha
alguns ens preguntem quin serà el
i, en canvi, es van veure embarcats en una confrontació publicat una quinzena de llibres sobre temes econòmics i socials.
realment van aconseguir transmetre’ns curs que agafaran els nostres passos Irene Vidal Oliveras
sagnant entre els mateixos poders que s’havien repartit el
tot el seu entusiasme. Nosaltres, com en la solidaritat. Què ens espera? Cap Laia Guillamet Vilà seu continent. Lluís Casals
2 Baula Núm. 55 3 Baula