1. Núm. 69 Editorial
20 anys d’agermanament entre Sant Just Desvern i Camoapa Any XVI
Àfrica, novament polèmica
E l passat 23 de març, aprofitant la visita de l’Ignasi Aranda, membre de la permanent de SJS, a
Camoapa, l’Ajuntament d’aquest municipi va celebrar un acte per commemorar els vint anys
d’agermanament entre Camoapa i Sant Just Desvern. Va ser un acte públic, molt emotiu, on hi
Maig de 2011
2a època
A quests darrers dies hem pogut llegir a la premsa diversos articles d’opinió
que, una vegada més, qüestionen la feina de les oenegés a l’Àfrica. La recent
aparició del llibre d’en Gustau Nerín, Blanc bo busca negre pobre, ha reanimat el
van participar la totalitat dels membres de l’actual “Consejo Municipal” i part de la població de debat sobre el paper i la bondat d’aquestes organitzacions en el continent africà.
Camoapa. El Dr. Plutarco Hernández, l’actual batlle, va fer lliurament d’un obsequi a l’Ignasi per
tal de fer-lo arribar a l’Ajuntament de Sant Just Desvern. M Jose de Molina, presidenta en funcions E n aquest llibre, en Nerín critica que les oenegés intervinguin en el territori
imposant els models de cultura i de societat occidentals, sense tenir en
de SJS, va fer entrega d’aquest reconeixement a l’alcalde de Sant Just en el Ple de l’Ajuntament compte les necessitats i costums pròpies de cada comunitat. Aquesta opinió
celebrat el dia 28 d’abril. també la comparteix en Lluís Mallart, missioner i antropòleg que ha viscut al
Camerun i que lamenta que els cooperants viatgin a l’Àfrica sense la voluntat
L a signatura formal de l’Agermanament entre els municipis de Camoapa i Sant Just Desvern va ser
el 31 de març del 1991, sent aleshores
d’aprofundir en el coneixement de la cultura dels seus pobles, i es limitin a
exportar els seus models d’estructura i de benestar social.
batlles el Sr. Jorge Duarte de Camoapa i
Lluís Segura de Sant Just Desvern. E n el llibre es destaca, també, la descoordinació de les diverses oenegés
que actuen sobre un mateix territori, així com l’escassa professionalitat
L
del voluntariat que, sovint, planifica projectes o intervencions paternalistes o
a distància de 9.000 quilòmetres que
dependents que no fomenten el desenvolupament autònom dels pobles. En
separa Camoapa i Sant Just Desvern
aquest sentit, l’Albert Sánchez Pinyol, escriptor i antropòleg, diu que algunes
E L B U T L L E T I I N F O R M AT I U D E S A N T J U S T S O L I D A R I
només existeix físicament, ja que al llarg oenegés són herència de les missions que han confós solidaritat amb caritat i
d’aquests 20 anys d’agermanament s’han que el que estan fent no es cooperació sinó subordinació.
creat uns vincles d’amistat que les fa sentir
molt unides. La il·lusió per seguir treballant L a resposta a aquestes crítiques no s’ha fet esperar per part dels responsables
d’organitzacions internacionals amb molts anys d’experiència. Així, en
junts, amb la finalitat de millorar el futur Francesc Mateu, president d’Intermón-Oxfam diu que les grans oenegés actuen
de les seves poblacions, continua amb la sobre les demandes dels mateixos africans i són les contraparts les que proposen
mateixa força que a l’inici. els seus plans. L’Aitor Zabalgogeazcoa, de Metges sense Fronteres, reivindica
l’eficàcia de les campanyes de vacunació i de prevenció de malalties, que han
reduït, realment, l’índex de mortalitat de la població africana.
Breus “De todos los animales de la
creación, el hombre es el
único que bebe sin tener sed,
M és enllà de la polèmica que sorgeix quan es contrasten diferents punts de
vista, amb el que tothom coincideix, és que el problema de l’Àfrica no esdevé
come sin tener hambre i habla de les particularitats de la cooperació, sinó de les regles del comerç internacional
sin tener nada que decir” i de les polítiques de desenvolupament dels països rics. Com apunta l’antropòleg
Membres de Justícia i Pau de Sant Just, en una visita al centre Lluís Mallart, l’Àfrica, més que cooperació, el que necessita és justícia.
John Steinbeck
É
Fandema de Tujereng, van fer una aportació econòmica per a Premi Nobel de Literatura 1962
s per això que, al marge de qualsevol opinió sobre els encerts i els desencerts
l’instal·lació d’un reg gota a gota per a l’hort d’aquest centre. C/ de la Creu, 73 - 08960 Sant Just Desvern de la cooperació al llarg dels anys, estem d’acord amb els que sostenen que
el paper més important de les oenegés ha de ser el d’evidenciar amb realisme
Baula
Telèfon: 93 473 65 84
les diferències entre nord-sud, i el de pressionar els governs dels països més rics
Internet: www.justsolidari.cat
perquè estimulin polítiques comercials a favor dels més pobres.
Aquest any la Festa de la Pau es va dedicar als conflictes
E-Mail: sjs@justsolidari.cat 1
Zoom
d’arreu del món. Justícia i Pau i Sant Just Solidari van Editorial
Les oenegés a l’Àfrica
participar-hi de forma conjunta, col·laborant a difondre el Amb el suport de: Primer contacte amb Gàmbia i les
seves dones 2
conflicte de l’aigua. L’apoderament de les dones de
Tujereng
20 anys d’agermanament entre 4
Sant Just Desvern i Camoapa
Primers actes de celebració
Breus 4
4 Baula

2. digital, a través del taller d’informàtica, on la que entronca plenament amb el que elles varen
Primer contacte amb Gàmbia i les seves dones Lourdes i en F. Kennedy, professor de Ghana, proposar en el seu dia: aprendre nous oficis per
resident a Gàmbia des de fa molts anys, realitzen promoure vendes locals d’autofinançament.
S ón les 7 de la tarda del dissabte 16 d’abril.
Ja ho tenim tot a punt per viatjar cap a
les primeres explicacions.
N
Gàmbia. Després de 4 hores i mitja arribem omés són quatre dies, quatre tardes que
a Banjul, la capital, on la Sílvia Llopart, treballem plegades amb elles, però sembla
representant de Solidança i responsable del que sigui molt més. La intensitat de la demanda i
projecte del centre per a la formació de dones l’interès per seguir aprenent és molt especial.
de Fandema, que en mandinka vol dir “vine,
Q
i amb els teus recursos, autoajuda’t”, ens uan el sol sembla que baixa d’intensitat, les
espera amb la furgoneta que ens portarà a dones i nosaltres anem recollint, cansades,
Tujereng. satisfetes, i amb una salutació de “fins demà”,
U
reprenem la tornada cap a Bendula Lodge, un
S ant Just Solidari va començar a donar n “adéu!”. Un “fins ben aviat!” ens rectifiquen
lloc que la Sílvia ens ha trobat per descansar i les dones; i ens fa sentir que ens emportem
suport a aquest projecte l’any passat, seva gent, enlluernar-nos amb les platges, provar
recuperar forces. Un espai que, com tot el que més del que hem deixat.
gairebé al mateix temps que es posava en marxa. nous àpats, begudes autòctones, en fi, descobrir
L’objectiu d’aquest viatge era conèixer el seu un munt de noves sensacions. es viu en aquest país, és especial, rodejat de
funcionament i situar-nos en un nou territori i en grans arbres, amb la visita de dues mones que Sentim que la força del projecte
una altra realitat.
Q uan ens posem a treballar amb les dones,
el primer que ens sorprèn són les ganes
cada nit ens donen un concert nocturn sobre la
teulada. Sentim que la força del projecte, a partir
comença a ser una realitat.
T ot surt com esperàvem. Plenes d’il•lusió ens
endinsem a la festa de benvinguda, que alhora
coincideix amb el tancament del curs d’educació
d’aprendre. Sabem que per venir al centre de
formació, han hagut de deixar la casa endreçada,
els fills a càrrec d’alguna persona, o venir amb
de la iniciativa de la Sílvia i el seu marit Malang,
comença a ser una realitat. S eguirem amb molt d’interès tot el que el centre
Fandema, Centre d’ocupació i formació
de dones, realitzi, i donarem tot el suport que
E
postural de l’Esme i la Glòria. Ens envaeixen les ells, si es tracta de mares que encara els alleten. ns acomiadem un dia ple de llum, de feina des de SJS poguem oferir, seguint les línies de
mirades de les dones que tímidament ens saluden i d’emocions. Tenim el privilegi d’inaugurar
E
col•laboració i desenvolupament que configuren
sense deixar les seves feines; unes preparen ns sorprenen quan demanen amb insistència el taller d’estampació, fent unes pràctiques on
i il•lusió, en què i com poden millorar, com els objectius de la nostra entitat.
l’àpat comunitari, les altres, endrecen l’espai on totes podem gaudir i aprendre dels processos i
ho han de fer. Ens organitzem en tres tallers que
A
menjarem, el lloc on guarden els farcells de roba dels resultats espectaculars de la transformació graïm la generositat de les dones. A totes
de Solidança. Comencem a intuir que seran un funcionen de manera simultània: en un primer
de les robes blanques. I molt especialment, ens elles, gràcies.
dies molt especials. L’amabilitat que acompanya espai, amb l’ajut de la Maria i la Jose, algunes
sorprenen oferint-nos com a present el logotip
cada decisió, cada proposta, ens desperta nous aprenen a cosir; altres ja en saben, però volen
de Sant Just Solidari en batik. Una iniciativa Grup de voluntàries de Sant Just Solidari
sentits, nous aprenentatges, noves olors i nous aprendre’n més per seguir elaborant noves
sabors. produccions i dissenyant algun
Ens envaeixen les patró.
L a senzillesa de la gent, mirades de les dones
juntament amb els “good
morning” dels matins dels veïns
que tímidament ens D ’altres s’entusiasmen amb
la lògica de comptar, de
mentre passegem pels carrers
saluden sense deixar seguir aprenent a fer operacions
empolsegats, no deixen de les seves feines. matemàtiques; els agrada i
provocar-nos entusiasme. Volem s’animen a avançar quan senten
conèixer el projecte i també visitar els voltants les paraules i veuen els somriures d’aprovació de
de la costa atlàntica, gaudir dels mercats i de la l’Aina i l’Angelina. I la resta s’endinsen en el món
2 Baula Núm. 69 3 Baula