Ensenyar a gaudir de les obres d'art

1. Tenim prejudicis quan mirem una obra d’art?

2. L’art pot significar moltes coses diferents, en èpoques i llocs diversos. En realitat, no es pot dir que existeixi cap motiu il·lícit entre els que poden fer que agradi una escultura, un quadre, una pel·lícula... Tots nosaltres, quan veiem qualsevol obra d’art, ens posem a recordar mil coses que influeixen sobre els nostres gustos o aversions.

3. Però, de vegades, hi ha causes equivocades perquè no ens agradi l’obra d’art. A molta gent li agradaria veure en els quadres el que veu a la realitat. Es tracta d’una preferència absolutament comprensible. A tots ens atrau el que té de bonic la Natura i agraïm als artistes que ho recullin en les seves obres. Però aquesta inclinació pels temes bonics i atractius, pot convertir-se en dolenta si ens condueix a rebutjar obres que representen assumptes menys agradables.

4. Durero. Retrat de la seva mare Rubens. Retrat del seu fill Per què ens agrada més el nen que la vella?

5. Per què ens agraden més els nens de Murillo que els de Pieter de Hooch? Nens de Murillo Nens de Pieter de Hooch

6. La confusió prové de que varien moltíssim els gustos i criteris al voltant de la bellesa. I el mateix podríem dir de l’expressió. Molt sovint és l’expressió d’un personatge en el quadre el que ens fa que ens agradi o no. Algunes persones se senten atretes per una expressió quan poden comprendre-la amb facilitat, i, per això, els emociona profundament. Crist de Guido Reni Majestat Batlló

7. En els períodes més primitius, quan els artistes no eren tan hàbils en representar rostres i actituds humanes com ho són ara, el que resulta més impressionant és veure com, malgrat tot, s´esforcen en plasmar els sentiments que volen transmetre. Figura Ajaguda, Moore. 1938 Venus de Willendorf, 22.000-20.000 aC

8. Llebre. Durero Elefant. Rembrandt Però sovint ens trobem amb una altra dificultat. Estan els qui volen admirar la destreça de l´artista al representar els objectes. I el que més els hi agrada són quadres en els què apareix alguna cosa “com si fós de veritat”.

9. Encara senten un major despreci per obres que consideren dibuixades incorrectament, en especial si pertanyen a una època molt més propera a nosaltres, en les que l’artista, “està obligat a saber-ne més”. En realitat, no existeix cap misteri en aquestes distorsions de la Natura, sobre les quals s’escolten tantes queixes en les discussions al voltant de l’art contemporani. Retrat de Dora Maar. Picasso

10. Només veure una pel·lícula de Walt Disney sap que és perfectament correcte dibuixar coses diferents a com es presenten, canviar-les i alterar-les d’una o d’una altra manera. Mickye, no té gran cosa a veure amb un ratolí de veritat, però la gent no escriu cartes indignades als directors dels diaris sobre la longitud de la seva cua. Són els prejudicis que tenen les persones qui van a veure una exposició d’art modern o contemporani i no l’art, el que falla. Prejudicis que no apareixen quan es va a veure una pel·lícula de Walt Disney.

11. Pensem el que pensem dels artistes moderns, podem estar segurs de que tenen els coneixements suficients per dibuixar amb correcció. Si no ho fan així, segurament és per que tindran les mateixes raons que té Disney. Gallina i Gall de Picasso

12. Por favor, dibújame un cordero... Si us plau...dibuixa una estrella...

13. Nit estelada. Van Gogh Tendim a acceptar colors i formes convencionals com si fossin exactes. Els nens acostumen a creure que les estrelles són “estrellades”, quan no ho són. Les persones que insisteixen que el cel d’un quadre ha de ser blau i les herbes verdes, es condueixen igual que els nens.

14. I nosaltres, a la fi, per gaudir de les obres d’art, hem de mirar-les amb una ment oberta, capaç de percebre qualsevol indici i sentir qualsevol harmonia oculta; un esperit capaç d’elevar-se per sobre de tot, sense entorpir-lo amb paraules massa rebuscades o frases fetes. Kandinsky

15. Berthe Morisot Mirar una obra d’art és com viatjar dintre d’ella, i és molt difícil precisar quantes coses podrem portar a la nostra tornada, però segur, que no vindrem ni amb les mans ni amb el cor buits.

16. Font per l’elaboració de l’activitat: Historia de l’art, E. Gombrich