Història de l'art I AC 2

1. Maite Parts Torras
Història de l’Art 1
Treball: AC 2
Reflexió sobre la Història de l’Art,
segons René Huyghe
Index:
 Introducció
 Comentari de text
 Opinió personal
 Biografiade l’autor
 Bibliografiade l’autor
 Citació de fonts
Pàg.1

2.  Introducció:
L’elaboració d’aquest treball ha estat fet a partir de la lectura de dues obres principalment, una és el
text d’introducció del llibre de R. Huyghe, “El arte y el hombre” i l’altra és la introducció del llibre de
E.H. Gombrich, “Història de l’art” tot i que també s’han consultat diversos articles i documents
electrònics relacionats amb el tema, d’aquesta manera doncs he començat redactant un comentari de
text referent a l’obra de Huyghe diferenciant-te’l amb els mateixos punts tal com està confeccionat el
seu relat. Tot seguit he continuat amb la meva humil opinió sobre l’art, per seguir amb la biografia i
bibliografia del mateix autor doncs crec que el fet de saber, encara que sigui una mica per sobre, la
vida i obra de Huyghe ens ajudarà a entendre el perquè i la importància de les seves reflexions. Per
acabar he fet una citació de les fonts amb les quals m’he guiat per fer el treball.
 Comentari de text
Huyghe en el seu text ens assenyala primer de tot que l’art és un element “indissoluble” de l’home ja
sigui com a persona individual o com a col·lectiu, sense l’art seria impossible poder explicar la seva
existència.
Primerament ens marca els punts elementals per entendre el coneixement de l’art, essent el primer
“la qualitat.”
L’home té la necessitat de saber però aquesta inquietud no tindria cap valor si no és per saber triar i
això implica saber jutjar el bo del dolent, saber buscar l’equilibri en una paraula trobar “la qualitat.”
El següent punt és “la justificació de la història de l’art” i és que el fet de poder-nos submergir en el
que ha estat l’home des de el seus començaments, a través de la seves obres i veure com a evolucionat
i continua aquesta carrera imparable buscant la qualitat i la bellesa ens fa entendre’l millor.
Seguidament ens marca els punts més importants de quines han estat les fonts de l’art tot i
qüestionant-se si “ l’art és el reflex de la història.”
Evidentment l’art ens ha mostrat gairebé sempre com han estat les diferents societats a través de les
seves obres però, hem de tenir en compte que encara que vagin sempre de bracet, l’art és més
complex i que intervenen molts factors perquè una determinada obra sigui d’una manera o d’una
altra.
“L’acció de l’art sobre la història.” La influència de l’art ha estat importantíssima, doncs és ben cert
que segons el seu entorn l’artista crearà d’una forma o d’una altra però el poder que pot arribar a
assolir és gran posem per cas en el tema religiós, el fet que un artista plasmi en una obra pictòrica per
exemple un àngel, pot arribar a fer que aquesta imatge sigui creïble per els devots és a dir l’hi ha donat
forma humana passant en certa manera a “ser real”, és en aquest moment doncs que l’Esglésiapren
consciència d’aquest fet i mirarà de poder-ne obtenir el control.
“El l’art és el reflex de la psicologia ?” És el que ell es pregunta, per dir-nos que sí seguidament no hi
ha cap mena de dubte, ja que quan un artista fa una obra el que vol principalment és poder tenir la
capacitat d’expressar tot allò que sent a dins seu: alegria, tristesa, inquietud, etc..., i això farà que
quan nosaltres observem l’obra no quedem impassibles.
A través de la història hem pogut observar lo que se’ns remarca en el següent apartat que és “el que la
imatge imposa a l’home”, doncs la història ens ha ensenyat com grans estadistes de tots els temps
han vist que no podien pas ignorar aquesta activitat i per això tot i que l’han impulsat i protegit, moltes
vegades ha estat creat seguint les directrius dels mandataris.
Pàg. 2

3. En moltes ocasions un artista crea en la seva obra allò que ell no podrà assolir mai. És el que l’autor
anomena: “allò que la imatge allibera en l’home” i en el que per entendre’l millor ens posa com un
dels exemples a Toulouse-Lautrec, un artista discapacitat però que en les seves creacions ens reflexa
una sensualitat i moviment del qual n’estava impedit, essent aquesta la manera que l’artista té per
trencar les cadenes i alliberar-se. (Fig.1)
Fig. 1
En el Moulin Rouge, el ball.
Autor: Toulouse-Lautrec .
Any: 1890.
Filadèlfia Museu de l’art, Filadèlfia.
Material: Oli sobre tela.
Continuem amb el punt de “la vida independent de les formes.” Si es ben cert que des de el principi
dels temps fins arribar als nostres dies l’art ha estat i és una cursa sense aturador, també s’ha de dir
que estranyament i sense haver-hi cap tipus de similitud entre elles s’han trobat obres similars amb
una distància tant d’espai com de temps important, això ens porta a pensar que tot i que amb el temps
les formes canvien de forma independent, hi ha una llei que és irrefutable i és que per molt que passi
el temps els estadis de l’home que són: joventut, maduresa i vellesa se’ns repeteixen constantment en
totes les seves obres a través del temps.
Arribem a l’apartat en el que ens parla de l’obra d’art i la seva naturalesa, començant per parlar-nos
dels “components de l’obra d’art” , els quals els divideix amb tres mons diferents, un és el “món de la
realitat visible” en el que l’artista plasma la imatge que vol crear, el següent és el “món de la plàstica”
aquí és on ens vol transmetre la bellesa en la seva obra i finalment el “món dels pensaments” on
l’autor evoca totes les seves inquietuds i això farà que l’obra tingui ànima.
L’altra punt que és menciona són “els components de l’artista” o dit d’una altra manera quines són les
facultats que empra al crear la seva obra, referint-se primerament a l’estadi “mental” que no deixa de
ser l’esperit de l’artista, l’altra a intervenir és el “visual” i és en aquest punt on ens mostra el seu geni i
el perquè el fa diferent a un altre i l’últim i per això no menys important és el “manual”, que és el fet
de saber-se desenvolupar amb els materials i crear noves tècniques.
Arribem doncs a “l’origen de les formes” l’artista ens vol plasmar el que sent a dins en el seu interior,
això no deixa de ser una font abstracta, mentre que per una altra banda hi ha la font física és a dir la
realitat del que veu, tot i que això és veurà influenciat d’una manera molt directa per el lloc on viu (
paisatge, materials, etc, ...) per Huyghe aquestes fonts són les que conformen l’origen de les formes i
les anomena abstractes, figuratives i concretes.
Del següent que ens parla és de “l’evolució i permanència”, segons l’autor, l’art està en contínua
transformació degut a l’evolució dels seus artistes i no és estrany veure el mateix paisatge dibuixat a
través dels anys i comprovar amb el temps que els diferents artistes no l’han plasmat igual tot i que
l’escena continuï essent pràcticament la mateixa. Pàg. 3

4. D’aquesta manera entrem en un dels punts que em semblen més atractius i és “l’art i la bellesa” on
ens diu que l’art ens permet entrar de ple en la bellesa en estat pur, gaudir sense manies d’un món on
la imaginació no té límits.
Tot i que a vegades pot ser difícil de veure-la en alguna obra on no hi ha marcat l’estereotip de la
bellesa com a tal, per exemple Gombrich en el seu llibre “Història de l’art” ens ho mostra a la
perfecció amb l’obra de Rubens i Durero, si mirem primer el tendre dibuix del primer (fig. 2) ens
embriagarà la bellesa delicada de les formes, però si seguidament observem l’obra del segon artista
sense prejudicis (fig.3) podrem apreciar la perfecció d’aquesta obra i no ens serà gens fàcil escollir
quina és la més bella.
Fig. 2
Retrat del seu fill, Nicolau.
Autor: Peter Paul Rubens.
Any: 1619
Museu Albertina, Viena.
Material: Carbonet i sanguina
Fig. 3
Retrat de la seva mare.
Autor: Albert Durero.
Any: 1514.
Gabinet d’Estampes, Museu Nacional, Berlin.
Material: Carbonet sobre paper.
Pàg.4

5. Finalment arribem a l’últim punt: “l’art entre l’home i l’Univers” on Huyghe ens deixa clar que no és
cert que l’art tingui tan sols el propòsit de ser bell per poder-lo gaudir, doncs en els seus principis era
una forma d’expressar-se i sentir més que qualsevol altra cosa, no podem pas creure que els dibuixos
d’Altamira varen ser creats per decorar una cova, ja que l’art té una funció molt més important i
superior que és la de saber transmetre felicitat, inquietuds, força, somnis, frustracions, tendresa,
etc.,... i això és el que el fa realment important arribant a crear una connexió indivisible entre l’home i
l’Univers.
 OpinióPersonal
Desprès de llegir atentament el text he de dir que, crec que Huyghe té tota la raó quan diu que “l’art és
una funció essencial de l’home” des de el principi del temps, doncs si ens hi fixem ja en la prehistòria
l’home reflexa les seves inquietuds a través de l’art i és gràcies aquestes obres que han arribat fins els
nostres dies que podem estudiar l’evolució de l’home des de el seu principi o dit d’una altra manera
estudiar “la història.”
A partir d’aquest punt penso que l’única cosa que podem fer és observar, és a dir veure com amb el
pas del temps tot va evolucionant i transformant-se, canvien les formes, els materials, les tècniques, en
fi és un viatge constant que no té ni pot tenir aturador, encara que si ens parem a observa-ho
detingudament veurem que les inquietuds de l’artista no han variat pas gaire amb el pas del temps,
personalment crec que el punt fonamental que l’ha impulsat sempre a crear ha estat el seu estat
mental o psicològic, es a dir per sobre de tota la bellesa que ens vol mostrar, l’autor de l’obra vol que
rasquem una mica aquesta primera capa per poder veure allò que realment ens vol transmetre que és:
la felicitat, el neguit, la força, etc.,...
I per acabar només dir que estic totalment d’acord quan Huyghe diu que l’art és el cordó invisible
entre l’Univers i l’home, doncs crec que sense art el món seria un lloc sord, mut i cec.
 Biografia
René Huygue (Arras, 1906 – París, 1997) Començar estudiant Història de l’art i filosofia a l’École du
Louvre i La Sorbonne, anys més tard seria escollit per treballar al Museu de Louvre com a conservador
en cap en la secció de pintura, catedràtic en Psicologia de les arts plàstiques en el Collège de France,
membre de l’Academia Francesa des de el 1960 i el 1974 va ser anomenat per el càrrec de director en
el Museu Jacquemart André de París.
Sent més que evident la seva vocació dins del món de l’art, es va dedicar principalment en vincular-la
amb la psicologia, sempre esbrinant dins de l’interior, doncs seva és la frase “l’art ha de tornar al camí
de la vida interior”.
De totes les seves obres cal destacar “Diálogo con lo invisible”, on l’autor ens expressa les seves idees
més principals.
Huyghe va vincular sempre la part humanista amb l’artística i això el portar estudiar el perquè l’home
crea les obres d’art, quin és el seu propòsit i fins on vol arribar.
 Bibliografia de l’autor
Algunes de les seves obres més destacades són:
 El arte: el mundo moderno. (1978). Obra completa dos tomos. Barcelona: Planeta.
 El arte y el hombre. (1977). Obra completa tres tomos. Barcelona: Planeta.
 Los poderes de la imagen. (1968). Barcelona: Labor.
 Gauguin. (1966). Madrid: Ediciones Daimon.
 El Museo del Louvre. (1966). Barcelona: Vergara.
 Van Gogh. (1966). Madrid: Ediciones Daimon.
 Diálogo con el arte. (1965). Barcelona: Labor..
 Henri Matisse : (1869-1954). (1962). Barcelona: Timun [Ariel].
 Diálogo con lo invisible. (1955). París: Flammarion.
Pàg.5

6.  Citacióde fonts
Huyghe,R. (1965-67). “El arte y el hombre.”Introducció 3 vol. Barcelona: Planeta.
Gombrich, E. H. (1999). “Història de l’art.” Introducció (16ª edició). Londres: Phaidon Press Lted.
Antúnez Aldunate, J.www.humanitas.cl. [en línia]. [data de consulta: 6 de octubre de 2014].
Disponible a Internet: < http://www.humanitas.cl/html/biblioteca/articulos/huyghe.html>.
Col·laboradors de Wikipedia. René Huyghe [en línia]. Wikipedia, L’Enciclopèdia Lliure, 2014 [fecha de
consulta: 7 de octubre del 2014]. Disponible a Internet:
<http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Ren%C3%A9_Huyghe&oldid=77285947>.
© Biografías y Vidas, 2004-14. BIOGRAFIAS Y VIDAS. [en línia]. [data de consulta: 6 d’octubre de 2014].
Disponible a Internet: <http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/huyghe.htm
Col·laboradors de Wikipedia. René Huyghe [en línia]. Wikipedia, L’Enciclopèdia Lliure, 2014 [fecha de
consulta: 7 de octubre del 2014]. Disponible a Internet:
<http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Ren%C3%A9_Huyghe&oldid=77285947>.
© Biografías y Vidas, 2004-14. BIOGRAFIAS Y VIDAS. [en línia]. [data de consulta: 6 d’octubre de 2014].
Disponible a Internet: <http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/huyghe.htm>.
Imatges:
Fig. 1, Touluse-Lautrec.
Col·laboradors de Wikipedia. En el Moulin-Rouge, el ball [en línía]. Wikipedia, L’Enciclopèdia Lliure,
2013 [fecha de consulta: 7 d’octubre del 2014]. Disponible a Internet:
<http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=En_el_Moulin-Rouge,_el_baile&oldid=65081210>.
Fig. 2, Rubens.
Museu Albertina. www.alberina.at. Imatge [en línia]. [data de consulta: 7 d’octubre de 2014].
Disponible a Internet: <http://www.albertina.at/jart/prj3/albertina/images/img-
db/1212493413635.jpeg>.
Fig. 3, Durero.
Caballero, J.D. aprendersociales.blogspot.com.es. Imatge [en línia]. [data de consulta: 7 d’octubre de
2014]. Disponible a Internet:
<http://aprendersociales.blogspot.com.es/2009/07/alberto-durero.html>.
Pàg.6