149. Ayumu Isomura, fotografies Lucian Ilica, fotografies Hundertwasser ISBN: 978-3-8228-3404-6 Ed. Taschen amb l’entrevista de Harry Rand Fonts:
150.
151. Annexos: L'home anhela immensament una llar en harmonia amb la natura i amb la creativitat humana. Però, eixe desig tan comprensible és precisament el que es nega als residents, especialment als xiquets i alumnes. Les persones seguixen obligades a viure i aprendre en vivendes prefabricades de camps de concentració i en edificis faltats d'inspiració, freds i insípids. Quin sentit té posseir tants materials nous, si no els utilitzem per a tornar la naturalesa a la ciutat? Tenim ciment, formigó armat, plàstic, brea, cautxú sintètic, acer inoxidable, argila expandida i mescles d'estos materials; tenim també materials tradicionals com a quitrà, rajola, fusta, cautxú, etc. ... Per a les jóvens generacions de les últimes dècades, formades en institucions educatives i jardins d'infància hostils a la naturalesa i a la creativitat, els danys psicològics permanents són immensos. Els xiquets són menys capaços encara que els adults de defendre's d'un entorn planificat que destruïx la vida i l'esperit. En Heddernheim, la gent jove estarà en contacte ininterromput, viu i positiu amb la naturalesa, la bellesa i la creativitat. Viena, 14 de maig de 1987
152. Annexos: Carta de Hundertwasser a Minich ...L'única resposta és que la població mundial evite la creació de rebutjos: és a dir, una societat sense residus, per a evitar per complet la creació dels mateixos, caldria tindre en compte el següent: no utilitzar combustibles fòssils, no extraure materials nocius o radioactius de la corfa de la terra a la superfície. Quan s'extrauen a la superfície de la terra materials com el petroli, el carbó i substàncies tòxiques, dóna el mateix que s'incineren o que tinguen una combustió lenta (si s'han soterrat); que es convertisquen en materials sintètics, en plàstic, etc., o que es reciclen. El resultat final és sempre el mateix: el desequilibri de l'atmosfera per un excés de substàncies tòxiques i un món on l'humus , l'aigua, l'aire, les plantes, els animals i les persones estan enverinades... ... La psicosi de la neteja és un símptoma típic de la nostra civilització, en el passat, la brutícia i una higiene inadequada eren les causants de malalties i mort. En l'actualitat, les malalties i la mort són el producte de l'esterilització excessiva. L'orgànic, l'aparentment caòtic, la varietat, els productes incontrolats i individuals de la creació de l'home i la vegetació espontània de la naturalesa es consideren bruts, caòtics i perillosos. Una esterilització excessiva produïx la mort. Les empreses de detergents i els grups de pressió a favor dels aerosols s'anuncien lliurement en la televisió i en els mitjans de comunicació utilitzant la mentida i el llavat de cervell a l'estil de la propaganda política menys escrupolosa. Apel·len als instints més bàsics de la gent senzilla i dels xiquets: la teua camisa ha d'estar més blanca que la d'eixe veí envejós. No es menciona el fet que estes toxines mortals destruiran als que volem i a la naturalesa. Ens animen a enverinar i a administrar l'antídot...
153. Annexos: Carta de Hundertwasser a Minich ... Si apareix una taca en la paret, es torna a pintar tota la façana uniforme i estèril. Maleïda siga la taca que aparega en una camisa neta llavada amb un sabó normal. S'eliminarà immediatament amb substàncies tòxiques encara més perilloses, en compte de donar-li la benvinguda com un regal inesperat que distingix a eixa camisa d'una massa anònima de camises idèntiques. Maleïda siga l'herba que cresca en els clavills de la vorera, maleït siga l'arbre que isca espontàniament, sense que la mà de l'home ho haja planificat o plantat. Coses així no poden existir i s'eliminen brutalment i es lleva la mala herba. ... Desembre 1989, Nova Zelanda
154. Annexos: Per una societat sense residus Si l'home desitja tindre la consciència tranquil·la, ha de lluitar per una societat sense residus. Som hostes de la Natura i hem de comportar-nos d'acord amb això. No ha de tolerar-se una societat en què impera el principi d’“usar i tirar”. L'home ha de reconéixer que ell mateix és el paràsit més perillós que mai haja assolat la terra. L'home ha de tornar al seu nínxol ecològic i deixar que la terra es regenere. La Naturalesa ha tardat milions d'anys a cobrir els residus i les substàncies tòxiques, amb una capa d'humus, una capa de vegetació i una capa d'oxigen perquè l'home puga viure en la terra. Però, l'home, ingrat, torna a portar a la superfície de la terra els residus i les substàncies tòxiques que amb tant de mim còsmic havien sigut cobertes. D'esta manera, un acte atroç d'irresponsabilitat humana fa del fi del món quelcom semblant al principi dels temps. Estem cometent un suïcidi... 18 de desembre de 1989