Projecte de construcció d'un galliner.

1. Construim un galliner. Un aprenentatge significatiu.
Introducció
Un dia, voltant a tocar de l’escola, hi havia un gall. S’havia escapat d’una casa a prop del centre.
Som una escola rural que estem al Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, a Mura. Des de
la classe estant, se’l veia ufanós al nostre hort. Picotejant. Els infants se’l quedaren mirant des de la
finestra. Observant com anava voltant i de tant en tant s’aturava per cantar.
Més tard, l’endemà o durant aquella setmana, uns quants infants van proposar de tenir gallines a
l’escola. Creien que podríem fer un galliner a l’hort mateix i deien que ho tenien tot pensat.
Parlant amb ells, vàrem veure que era un tema que l’havien comentat i en reunir-nos tots els infants
de cicle mitjà i superior, vàrem veure que hi estaven tots d’acord i acordàrem construit un galliner.
A l’escola Vall de Néspola ens dividim en tres grans grups, en general, tot i que fem d’altres
agrupaments. Un és el d’infantil, amb 18 infants de P3 a P5. L’altre el d’inicial, amb onze infants i
el tercer, amb 18, és el que agrupa infants de cicle mitjà i superior.
Comencem
El primer que vàrem fer, va ser posar-nos en contacte amb l’ajuntament, tot fent una trucada, per
demanar què es necessitava per fer un galliner a l’escola. Aquests ens varen explicar que primer de
tot havíem de fer una instància que enviàrem al cap de poc.
La seva resposta fou que havíem de demanar-ho al DARP ( Departament d’Agricultura, Ramadaria
i Pesca ) i al Departament d’Ensenyament. Un cop rebudes les respostes d’aquests, confirmant-nos
que no necessitàvem res, l’ajuntament ens va donar permís per construir el tancat pel galliner.
Amb tots els permisos donats, vàrem començar a fer diferents projectes de galliner. Esboços de com
el volíem i quin material necessitàvem. Ens vàrem dividir en grups i cada grup feia un plànol
d’aquest. Amb les diferents propostes sobre la taula, vàrem decidir quin era el que ens agradava
més, agafant idees de tots, discutint i valorant totes les propostes.
Mans a l’obra
Amb el projecte al cap, vàrem anar a tocar de l’hort a netejar l’espai on aniria el galliner. Quan
l’espai ja va estar net, vàrem prendre les mesures d’aquest, per tal de poder calcular el material que
necessitaríem. Per grups altre cop, varen fer diferents càlculs per saber els metres de malla que
necessitaríem i el número de pals i la mida d’aquests. Un cop posats en comú aquests resultats,
vàrem començar a cercar per Internet a diferents botigues on comprar el material.
Comparàvem el preu de cada comerç i en alguns, davant del dubte, hi trucaven o bé hi enviàven un
correu electrònic, per preguntar allò que no els havia quedat clar.
Al final, comparant preus i amb totes les respostes que havíem rebut, vàrem escollir un comerç i
vàrem fer la comanda per telèfon.
El tancat i el galliner
El tancat seria una estructura de malla, soportada per uns pals de fusta tractada i a dins, hi hauria un
petit galliner prefabricat on podrien pondre els ous o bé anar a dormir les gallines.
El galliner el vàrem comprar per Internet. Quan va arribar la caixa, tot desmuntat, els vàrem donar
als infants les instruccions de muntatge sense cap més indicació. Ells sols van anar muntant el
galliner prefabricat tot seguint les instruccions, en alguns casos temptejant i provant fins que els
sortia bé.
El tancat

2. Un temps després, va arribar tot el material per fer el tancat: la malla i els pals. El primer que vàrem
fer va ser marcar l’espai. Un rectangle a terra d’uns 3 x 5 m. Vàrem fer una rasa d’uns 20 cm de
fondària a tot el perímetre. L’escola està a tocar el bosc i sovint ens visiten diferents animals, entre
ells visons i guineus. Aquesta rasa la vàrem omplir de pedres del riu per tal que si qualsevol
d’aquests animals excavava, es trobés pedra.
Pels llocs on anaven els pals, va venir un pare de l’escola, amb una màquina per fer forats per clavar
pals, per poder-los posar a certa fondària. Un cop teníem els pals posats i les pedres a la rasa, vàrem
fer el ciment. Vàrem anar encimentant la rasa i tot seguit, vàrem començar a posar la malla als
laterals.
Els infants anaven prenent les mides i la tallaven. Després, amb una grapadora de paret, l’anaven
posant i fixant. De fet posar la malla va ser de les tasques més complicades, ja que al ser la tanca un
quadrilàter, comprovàrem que els l’àrea a cobrir variava si no eren ben perpendiculars els costats.
Quan la malla ja va estar posada, si més no el tram que estava a tocar de terra, tornàrem a posar
pedres a la base i encimentàrem la malla amb les pedres.
Per la porta vàrem aprofitar una antiga porta del que havia estat un tancat amb animals que hi havia
al poble. Aquesta però, ens la va posar el mateix pare que havia fet els forats, ja que era una tasca
força complexe.
Així doncs, poc a poc vàrem anar tancant el galliner amb la malla per totes bandes. Potser la part
més difícil fou el sostre, ja que havien de treballar enfilats en escales. Un cop la malla estava tota
posada i com que estava feta amb diferents seccions, les anàrem unint amb brides, per tal de tancar
tots els forats. Per la seva banda, les brides, de color blanc, les pintàrem amb esprai platejat per tal
que no es veiessin massa.
Triem l’aviram
Amb el galliner ja acabat, vàrem començar a cercar les gallines que tindríem. El primer que vàrem
decidir fou el número. Dues gallines i un gall, ja que la intenció era tenir pollets. Després, vàrem
començar a cercar els diferents tipus de gallina, des de la Penedesenca a la Leghorn i amb la
informació de les diferents classes de gallina, n’escollirem tres. Durant aquest procés també vàrem
anar recollint informació sobre les gallines, des del què mengen, quant viuen o bé si necessiten
vacunes.
Per poder trobar la informació d’aquestes, de nou vàrem enviar correus electrònics i vàrem fer
trucades a diferents indrets, a més de navegar per la xarxa. Alguns d’ells a Espanya, havent de fer
trucades en castellà.
Al final, vàrem decidir comprar-ne de tres races diferents. Dues de gallines ponedores, blanca i
negra i un gall ros que hem encarregat a una botiga al poble del costat.
Aquest fet ens va servir per veure que tot el que havíem cercat a Internet, en general, era de llocs
molt llunyans, ja que la xarxa no té límits i per tant, a l’hora de calcular despeses, vàrem veure que
potser cal abans assegurar-se d’on ve el que comprem. Sovint era més car el transport que l’animal.
També ens vàrem trobar pàgines de llocs que ja no existeixen o fins i tot enllaços que portaven a
llocs que res tenien a veure amb el que cercaven. Arran d’això, també vàrem lligar una visita dels
Mossos d’esquadra sobre Internet segura.
Més enllà de tenir unes gallines
Ara ja tenim a punt una incovadora per tal d’incovar ous a la classe. A més a més, un dels aspectes
que també ens va fer decidir a tenir gallines, fou que tots en som conscients que al menjador es
llença molt menjar i per tant, el fet de tenir gallines i donar-els-hi el menjar sobrant, serviria per
visualitzar i per tant conscienciar de la gran quantitat de menjar que, en general es llença. De fet
vàrem fer un taller, relacionat amb el Malbaratament alimentari, de l’Associació Espigoladors on es
constatava aquest fet.

3. A tall de conclusió
Ara, el galliner ha esdevingut un projecte d’escola. De fet el varen començar els grans de l’escola,
però pensant que tothom hi participaria, cadascú amb allò que pogués. Uns l’han construït, també
els d’inicial hi va haver un dia que varen fer ciment per acabar tancaments, però entre tots tindrem
cura de les gallines, les alimentarem i vetllarem pels ous i el seu benestar i sobretot aprendrem molt
d’aquests animals i de molts altres temes.
Més endavant, quan s’adaptin i comencin a podre, decidirem què en fem amb els ous, si volem
pollets, quants, on els portem i com els cuidem.