Revista Annals d’Urologia 2009-28

Annalsd’Urologia
Any 2009-1
N.28
ÒRGAN OFICIAL DE DIFUSIÓ DE LA SCU

2
Annals d’Urologia 2009-1, Num. 28, novembre de 2008
Editorial
Societat Catalana
d’Urologia
president
Dr. Joaquim Ristol i Pont
Vice-president 1er
Dr. Lluis Gausa i Gascón
Vice-president 2on
Dr. Joan Areal i Calama
Secretari
Dr. EnricTrilla Herrera
Tresorer
Dr. Miquel Puyol Pallás
Vocal Barcelona 1er
Dr. Miguel Angel López Pacios
Vocal Barcelona 2on
Dr. Josep Ma. Caballero Giné
Vocal Tarragona
Dr. Manel Prados Saavedra
Vocal Lleida
Dr. Joan Ramon Bordalba Gómez
Vocal Girona
Dr. Ramon Domingo i Farrerons
Vocal de Residents
Dra. Esther Gómez Lanza
Vocal d’Activitats Professionals
Dr. Josep Pagà i Carbonell
Vocal d’Activitats Científiques
Dr. Josep Segarra iTomás
Codirecció Annals
d’Urologia
Dr. Antoni Pont i Salvadó
Dr. Carles Pellicé iVilalta
Comité Científic
Josep Segarra
Maria José Ribal
Glòria Nohales
Joan Palou
Josep Comet
Disseny i Paginació
Dr. Antoni Pont i Salvadó
Eli Sainz
ISSN 1886-6549
Títol clau:: Annals d’urologia (Internet)
Titol abreviat:: Annals urol. (Internet)
annals@scurologia.cat
Els DiJOUS DE CAN RUTI: CIRURGIA LÀSER EN DIRECTE
Al Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari“GermansTrias i Pujol”,ens hem proposat realitzar sessions quirúrgiques adreçades a donar a conèixer les
diferents aplicacions del làser en la cirurgia del tram urinari inferior.
Aquestes sessions tindran lloc el tercer dijous de cada mes, si és feiner,des de les 15:30 a les 20:00 hores. L’assistència és gratuïta i és limitada a 6 persones
per sessió.
Aquestes sessions s’inclouen en l’apartat de Formació Continuada de la Societat Catalana d’Urologia.En benefici de l’organització es demana que les inscrip-
cions es facin de manera electrònica mitjançant el formulari que teniu junt amb el calendari
Si la sessió a la que preteneu assistir estès complerta, teniu la possibilitatd’escollir-ne una altra sobre el calendari.
Dr.Josep Ma. Saladié
Cap de Servei del Hopsital Universitàri Can Ruti de Badalona

3
XIII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia.
MARÇ de 2009. Comunicacions orals.
PREDICCIÓDEL’AFECTACIÓUNI-BILATERALENLAPEÇADEPROSTATECTOMIARADICAL.IMPLICACIÓENLAPRESERVACIÓ DELSFEIXOSNEU-
ROVASCULARS
C.RaventósBusquets.HospitalValld’Hebron
PROSTATECTOMIA RADICAL PERINEAL, MATEIXOS RESULTATS ONCOLÒGICS I FUNCIONALS EN LA NOSTRA SÈRIE
Ruiz-Domínguez.HospitalGermansTriasIPujol
CRIOTERAPIA Y PROSTATECTOMÍA RADICAL EN CÁNCER DE PRÓSTATA LOCALIZADO
H.Ascaso.FundacióPuigvert
DOSIS MÍNIMA ADAPTADA DE RADIOTERAPIA EXTERNA 3D CONFORMADA EN FUNCIÓN DEL GRUPO DE RIESGO EN PACIENTES CON CÁNCER
DE PRÓSTATA LOCALIZADO
I.HenriquezLopez.HospitalUniversitarioSantJoan,Reus.OncologiaRadioterapia.ServiciodeUrologia
ESTUDI SOBRE L’ASSOCIACIÓ ENTRE EL TAMANY PROSTÀTIC I FACTORS PRONÒSTICS DE LA BIÒPSIA TRANSRECTAL.
R.BoixOrri.HUGTIP
EL CÁNCER DE PRÓSTATA DIAGNOSTICADO POR UN ESQUEMA DE BIOPSIA EXTENSIVA ES CLINICAMENTE RELEVANTE
MaialendelCanto.ServiciodeUrologia.ServiciodeRadiodiagnóstico*.HospitaldelMar.Barcelona.
EXPRESIÓN IMMUNOHISTOQUÍMICA DE PTOV1 COMO PREDICTOR DE CÁNCER EN PACIENTES
CON PIN DE ALTO GRADO AISLADO EN LA BIOPSIA PROSTÁTICA
BallesterosCF.HospitalValld’Hebron
INFLUÈNCIA DEL VOLUM PROSTÀTIC EN EL GRAU TUMORAL: UN ARTEFACTE DERIVAT DE LA BIÒPSIA O UNA REALITAT.
MirC.ServeiUrologia.HospitalValld’Hebron.UniversitatAutònomaBarcelona
Prostatectomia radical laparoscòpica en hospital
general. Sèrie inicial.
M.Crego.HospitalGeneraldeGranollers
ArticleS
APROXIMACIÓ TERAPÈUTICA A LA RECURRÈNCIA LOCAL DEL CÀNCER RENAL
M.PascualQueralt,J.PalouRedorta,ARosalesBordes,F.RodríguezEscovar,G.UrdanetaPignalosa,JA Peña,ORodriguezFaba,JM
GayaSopena,H.VillavicencioMavrich
FundacióPuigvert
Sumari

4
Articles; Article de Revisió/Actualització
Figura3.Peçaquirúrgicadesprésdel’exèresi.Al’esquerra
es veu el segment hepàtic extret, i a la dreta la recurrèn-
ciatumoral.
Setze mesos després del tractament radical el pa-
cient es manté lliure de malaltia..
Discussió:
La recurrència local del càncer renal sense metàs-
tasirepresentaun1.8%deltotalderecurrències.
Aquesta xifra augmenta a 37% si parlem de recu-
rrència local global (pacients amb i sense metàs-
tasi) . En casos de sèries autòpsiques de malalts
mortspercàncerrenal,lapresènciaderecurrència
local és del 41% .
Aquesta recurrència local pot ser secundària a re-
seccióincompletadeltumorprimari,presènciade
remanents microscòpics en fossa lumbar o a per-
sistència tumoral en ganglis limfàtics .
La forma d’aparició de la recurrència pot ser per
troballa casual en algun dels controls rutinaris del
pacient,obépermanifestacionsclíniques,comés
elnostrecas.Devegadessónsímptomessistèmics
APROXIMACIÓ TERAPÈUTICA A LA RECURRÈNCIA LOCAL DEL
CÀNCER RENAL
M.PascualQueralt,J.PalouRedorta,ARosalesBordes,F.RodríguezEscovar,G.UrdanetaPignalosa,JA Peña,ORodriguezFaba,JM
GayaSopena,H.VillavicencioMavrich
FundacióPuigvert
Introducció:
El càncer renal representa un 2-3% dels càncers. N’existeix una major incidència en els països desenvolupats, degut al major diag-
nòstic de masses renals de forma incidental per l’elevat ús de tècniques d’imatge per altres motius i a l’augment de la longevitat. El
tractament quirúrgic (nefrectomia radical o nefrectomia parcial) és la teràpia més eficaç. La recurrència local del càncer renal postne-
frectomia és un esdeveniment poc habitual. Hi ha informació limitada a la literatura respecte a la forma de presentació, tractament i
resultats posteriors .
Es presenta un cas de recurrència local postnefrectomia i una revisió dels resultats publicats així com la forma de seguiment dels pa-
cients operats per tumor renal per a conseguir una detecció precoç d’aquestes recurrències.
Cas clínic:
Pacient baró de 68 anys que va arribar al nostre
centre a l’abril del 2007 amb un dolor lumbar
dret i clínica d’astènia i pèrdua d’uns 10 kg de pes
durant els últims mesos. Aportava una RM abdo-
minal que mostrava una massa de 16 x 12 cm en
topografia de fossa lumbar dreta, amb un àrea de
necrosiinterna,iqueenlasevaextensiótransver-
sal desplaçava anteriorment la vena cava inferior,
que es trobava molt estenosada, des del nivell de
l’hilirenalfinslaporcióintrahepàtica,senseobser-
var-setrombosivenosa.Anivelldeparetposterior
es va observar infiltració del múscul psoas. No es
va objectivar invasió hepàtica per contigüitat ni
lesions focals suggestives de metàstasis. (Figura 1
i2).Elsestudisd’extensió(Rxtòraxigammagrafia
òssia) van ser negatius i analíticament els resul-
tats van ser: Hb 89, VSG 109, plaquetes 495.000,
FA 141, LDH 349, GGT 134.
Figura1.RM.Tallcoronal.Enfossalumbardretapresèn-
ciademassade16x12cmambuncentrenecròtic,ique
desplaça cranealment el fetge sense produir-ne infiltra-
ció.Ronyóesquerredintredelanormalitat.
Figura 2. RM. Tall transversal. Presència de gran massa a
nivell de fossa lumbar dreta que desplaça anteriorment
la vena renal i la vena cava inferior, sense produir trom-
bosi.Infiltraciódepsoasperlacaraposterior.
Entre els antecedents patològics provinents d’un
altre centre eren de destacar:
- Nefrectomiaradicaldreta(febrer2004).
Anatomia patològica: Carcinoma renal de cèl•lules
clares i papil•lar. Grau 2. pT3a. Nx. M0.
- Laparotomia mitja exploradora (nov-
embre 2006) per recidiva local de 6 cm de diàme-
tre en fossa lumbar dreta, sense exèresi quirúrgica
en un altre centre.
Donat que l’estudi d’extensió va ser negatiu, al
maig del 2007 es va optar per un tractament qui-
rúrgic. Es va realitzar una incisió en hemichevrón
ampliada, i es va dur a terme una exèresi de la
massa retroperitoneal amb hepatectomia parcial
(Figura 3). Els resultats de l’anatomia patològica
foren de carcinoma renal de cèl•lules clares, grau
4. Fetge lliure de tumor. Linfadenectomia (6 gan-
glis), negativa.

5
com astènia, pèrdua de pes. Altres vegades són
símptomes locals com dolor lumbar o abdominal,
oclusió intestinal o fins i tot s’han descrit casos
d’hemorràgia digestiva alta .
Les sèries publicades són amb pocs malats (entre
10i30)(Taula1).S’observaunamorbilitatiunsa-
gnat quirúrgic no menyspreable; sovint es tracta
de cirurgies complexes.
Taula 1. Revisió de sèries publicades sobre trac-
tament quirúrgic de recurrència local del càncer
renal.
Els resultats de supervivència a l’any són entre 55
i 66% i als 5 anys del 28-33% (Taula 2). Aquells
pacients en què la recurrència local s’hagi diag-
nosticat per la simptomatologia, tenen una major
probabilitat de resecció incompleta i pitjor super-
vivència que aquells diagnosticats en un control
rutinari.
Taula 2.Taula de supervivència després de
tractament quirúrgic de recurrència local del
càncer renal.
Segons aquestes dades de la literatura, i
l’experiència del nostre centre, el tractament
d’elecció en la recurrència local del càncer renal
ésl’exèresiquirúrgicacompleta apesardel’elevat
risc de complicacions postquirúrgiques. La radio-
teràpia és un tractament que tot i que fa uns anys
es va utilitzar, no ha demostrat eficàcia. Pel que fa
a la immunoteràpia i a fàrmacs antiangiogènics,
cal dir que actualment són tractaments expe-
rimentals, no curatius i que encara no han estat
validats en casos de recurrència. 1
El seguiment dels malalts intervinguts de càncer
renal té com a objectiu identificar les metàstasis
i les recurrències locals en l’estadi més precoç
possible per poder fer-ne una resecció quirúrgi-
ca, que és l’estàndard de tractament. A l’hora de
fer aquest seguiment no existeixen uns protocols
consensuats.
Skolarikos i cols recomanen realitzar en tots els
casos (pT1, pT2 i pT3) dos controls anuals durant
3 anys que incloguin: exploració física, radiogra-
fia de tòrax i analítica amb hemoglobina, fosfa-
tassa alcalina i creatinina. Seguidament aquests
controls es recomanen anualment. En els pT2 es
pot realitzar unaTC abdominal opcional cada dos
anys, però en els tumors pT3 s’ha de fer una TC
abdominal cada 6 mesos durant els 2-3 primers
anys,perquèhihaunriscaugmentatderecurrèn-
cia local, i a continuació cada 2 o 3 anys.
Segons les Guies Europees d’Urologia 2008, el
que es proposa com a predictor de metàstasis i
recurrència és el Mayo Scoring System (Taula 3),
el qual inclou factors anatòmics: tamany tumoral,
estadi, invasió venosa i invasió limfàtica; i factors
histològics: grau de Furhman i necrosis tumoral.
Cada un d’aquests factors té una puntuació i això
ens permet classificar els tumors renals en tres
grups de risc (alt, mig i baix). D’aquesta manera
als pacients que pertanyen al grup de baix risc la
TC només està justificada en cas de simptomato-
logia clínica; en els de risc mig i alt es recomana
realitzaciódelaTCdeformamésomenysperiòdi-
ca però sense establir unes dates fixes.
Característiques Puntuació
Estadi tumoral
pT1a 0
pT1b 2
pT2 3
pT3-pT4 4
Tamany tumoral
<10 cm 0
>10 cm 1
Extensió ganglionar
pNx/pN0 0
pN1-pN2 2
Grau nuclear
Grau 1-2 0
Grau 3 1
Grau 4 3
Necrosi tumoral
Absència de necrosi 0
Presència de necrosi 1
Taula 3. Mayo Scoring System: risc baix 0-2, risc
mig 3-5, risc alt > 6.
Montie proposa un seguiment per a tots els
malalts de: analítica sanguínia, exploració física i
radiografia toràcica cada 6 mesos durant els dos
primers anys, i després anyal. En tots els casos re-
comanaTC anual.
En el nostre centre el seguiment que fem és de
ECO abdominal, analítica i radiografia de tòrax
cada 6 mesos durant els dos primers anys i des-
présanualment,excepteenelstumorsT3,G3oN1
queesrealitzacomaprovad’imatgeunaTCanyal.
Creiem que s’ha de tenir en compte i adaptar el
seguiment al risc de metàstasis i/o recurrència
local. Aquest esquema bàsic s’apropa al planteja-
ment de la Mayo Scoring System.
Actualment es poden tenir en compte diferents
factorspronòsticsperdeterminarriscderecurrèn-

6
1 B. Ljungberg, DC Hanbury, MA Kuczyk, et. al. Guidelines on
RenalCellCarcinoma.EAU2008.Pág2-27.
2 Alter A.J., Uehling D.T., Zwiebel W.J.. Computed tomography
of the reetroperitoneum following nephrectomy. Radiology,
1979;133:663-668.
3 Parienty, R. A., Pradel, J., Richard, F. et al: Local recurrence
after nephrectomy for primary renal cancer. Prog Clin Biol Res
1984:100:409.
4DeKernionJB,RammingKP,SmithRB. Thenaturalhistoryof
metastatic renal cell carcinoma: a computer analysis.. J Urol.
1978Aug;120(2):148-52.
5HarishK,RajuSL,NagarajHK.Recurrentrenalcellcarcinoma
presenting as gastrointestinal bleed. A case report. Minerva
UrolNefrol.2006Mar;58(1):87-90
6DavidEsrig,AhleringTE,LieskovskyG,SkinnerDG.Experien-
ce with fossa recurrence of renal cell carcinoma. J Urol. 1992
Jun;147(6):1491-4.
7 Itano NB, Blute ML, Spotts B, Zincke H . Outcome of isolated
renalcellcarcinomafossarecurrenceafternephrectomy.JUrol.
2000Aug;164(2):322-5
8 Schrodter S, Hakenberg OW, Manseck A, Leike S, Wirth MP.
Outcome of surgical treatment of isolated local recurrence af-
ter radical nephrectomy for renal cell carcinoma. J Urol. 2002
Apr;167(4):1630-3.
9 Göğüş C, Baltaci S, Bedük Y, Sahinli S, Küpeli S, Göğüş O.
Isolated local recurrence of renal cell carcinoma after radi-
cal nephrectomy: experience with 10 cases. Urology. 2003
May;61(5):926-9
cia i progressió :
PFactors anatòmics: tamany tumoral, invasió ve-
nosa, invasió de càpsula renal, afectació adrenal,
invasió limfàtica i metàstasi a distància.
PFactors histològics: Grau nuclear de Fuhrman,
subipus histològic, presència de canvis sarcoma-
toides, invasió microvascular , necrosi tumoral i
invasió de ductus colectors.
PFactorsclínics:estatgeneraldelpacient,simpto-
matologia, anèmia, recompte plaquetar.
PFactorsmoleculars:anhidrassacarbònica,factor
de creixement endotelial, Ki67, p53, etc.
Però el que es tracta és de simplificar amb les da-
des més habituals perquè es pugui establir una
forma fàcil i pràctica per determinar el grup de
risc.
Conclusions:
La recurrència local aïllada és poc freqüent, gene-
ralment va associada a disseminació metastàtica.
El tractament quirúrgic agressiu és l’única pos-
sibilitat curativa, aconseguint una supervivència
global als 5 anys de fins al 30%.
Per aconseguir una exèresi el més radical possible
de vegades cal disposar d’un abordatge multidis-
ciplinar (col•laboració amb cirurgia toràcica, cirur-
gia plàstica, o cirurgia general), segons el cas.
Cal un seguiment periòdic d’aquests pacients en
funció del risc de recurrència i de progressió.
Bibliografia: 10 Sandhu SS, Symes A, A’Hern R, Sohaib SA, Eisen T, Gore M,
Christmas TJ. Surgical excision of isolated renal-bed recurrence
after radical nephrectomy for renal cell carcinoma. BJU Int.
2005Mar;95(4):522-5.
11 Levy DA, Slaton JW, Swanson DA, Dinney CP. Stage specific
guidelines for surveillance after radical nephrectomy for local
renalcellcarcinoma.JUrol1998;159:1163-7.
12StevenC.Campbell,AndrewC.Novick.Managementoflocal
recurrence following radical ephrectomy or partial nephrec-
tomy.UrolClinNorthAmerica.1994;21(4):593-99.
13 Tanguay S, Pisters LL, Lawrence DD, Dinney CP. Therapy of
locallyrecurrentrenalcellcarcinomaafternephrectomy.JUrol.
1996Jan;155(1):26-9
14SkolarikosA,AlivizatosG,LagunaP,delaRosetteJAReview
onfollow-upStrategiesforRenalCellcarcinomaafternephrec-
tomy.EurUrol.2007Jun;51(6):1490-500;
15 Leibovich BC, Blute ML, Cheville JC, et. al. Prediction of pro-
gression after radical nephrectomy for patients with clear cell
renal carcinoma: a stratification tool for prospective clinical
trials.Cancer2003;97(7):1663-1671.
16 James E. Montie, . Follow-up after partial or total ne-
prectomy for renal cell carcinoma. Urol Clin North Am. 1994
Nov;21(4):589-92.
17 Lam JS, Shvarts O, Leppert JT, et. Al. Renal cell carcinoma
2005: new frontiers in staging, prognostication and targeted
moleculartherapy.JUrol2005;173(6):1853-1862.
18 Dall’Oglio MF, Ribeiro-Filho LA, Antunes AA, et. al. Micro-
vascular Tumor invasion, Tumor Size and Furhman Grade: A
pathological triad for progrnostic evaluation of renal cell car-
cinoma..JUrol.2007Aug;178(2):425-8

7
RESULTADOS:
De los 92 casos analizados, 40 de ellos recurrieron
(43.5%), 17 progresaron (18.5%) y 14 fallecieron
a causa de la enfermedad (15.2%). Los análisis de
supervivencia con test del rango“log-rank”reve-
laron que una expresión en membrana de EZRIN
menor al 20% se asoció significativamente con
un aumento en la progresión (p=0.009), y una
supervivencia global y cáncer-específica menor
(p=0.006).Unaasociacióncercanaalasignifican-
ciaestadísticaseencontróencuantoalarecurren-
ciadelaenfermedad(p=0.06).Cabedestacarque
los bajos patrones de expresión proteíca de EZRIN
en la membrana se correlacionan de una manera
significativa (p=0.033) con altas tasas de prolife-
ración medidas con la coloración Ki67.
Patrones de expresión proteíca de ezrin son predicto-
res de progresión en tumores de vejiga t1g3 tratados
con bcg.
UrdanetaG1,PalouJ1,AlgabaF1,HerreraE2,RodriguezO1,HuguetJ1,S.Esquena,RosalesA1,SagristàR1,VillavicencioH1,San-
chez-CarbayoM2.
1FundacióPuigvert,Barcelona,España;2GrupodeMarcadoresTumorales,CentroEspañolparalaInvestigacióndelCáncer,Madrid,
España.
INTRODUCCIÓN Y OBJETIVOS:
La instilación endovesical con Bacilo de Calmet-
te-Guérin (BCG) es el tratamiento estándar para
reducir y retrasar la recurrencia de los tumores
de vejiga de alto riesgo no músculo invasivos. Sin
embargo,noestáclaroaúnquépacientessonmás
susceptibles de responder a la BCG. Las proteínas
ERM (Ezrina, Radixina y Moesina) y Merlina están
estrechamente relacionadas con la superfamilia
de proteínas de la banda 4.1 que, cuando se ac-
tivan, interaccionan con proteínas de membrana
y del citoesqueleto actínico. Las proteínas ERM
regulan las actividades celulares como la supervi-
vencia,laadhesiónylamigración/invasión,crean-
do complejos organizados entre la membrana y
el citoesqueleto y dominios especializados en la
membrana. El objetivo de este trabajo es evaluar
elroldelaexpresióndeEZRINenlaprogresióndel
los tumores de vejigaT1G3 tratados con BCG.
MÉTODOS:
Los patrones de expresión proteíca de EZRIN se
analizaron en especimenes de tumores de vejiga
no músculo-invasivos T1G3 pertenecientes a 92
pacientes tratados con BCG. La media de segui-
miento fue de 84.5 meses (rango: 3-173 meses).
Se creó TMA de tejido específico que contenía
tres muestras representativos de los especimenes
tumorales de estos pacientes. Los patrones de
expresión proteíca de EZRIN se cuantificaron por
inmunohistoquímica en este TMA. Las tasas de
proliferación se cuantificaron por medio de la co-
loración Ki67. La recurrencia y progresión a tumo-
res músculo invasivos y las tasas de supervivencia
global y cáncer específica se analizaron utilizando
CONCLUSIONS:
El análisis por inmunohistoquímica revela que la
expresión en membrana de EZRIN se asocia con
el resultado clínico de los pacientes con tumores
T1G3 que han recibido tratamiento con BCG. Los
patrones de expresión de EZRIN se asocian con
progresión tumoral en pacientes con tumores
T1G3.LaexpresióndiferencialdeEZRINdiscrimina
los pacientes que responderán a la BCG de aque-
llos que podrían requerir un abordaje terapéutico
más agresivo.
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MANRESA, NOVEMBRE DE 2008. Comunicacions orals.

8
Comparació entre els sistemes de classificació de grau
tumoral WHO 1973 y WHO 2004 en el càncer vesical en
relació a la seva associació a CIS, recurrència i
progressió en tumors Ta
LaiaSos,JoanPalou,AntonioRosales,GuillermoUrdaneta,FerranAlgaba*,ArturOliver**,SalvadorEsquena,HumbertoVillavicen-
cio.
Serveid’Urologia,Patologia*iHematologia**,FundacióPuigvert,UniversitatAutònomadeBarcelona.
Introducció i objectius
El nou sistema de classificació de grau de la WHO
2004 millora la variació interobservador entre pa-
tòlegs.
L’associació a carcinoma in situ (CIS) és un factor
pronòstic de recurrència i progressió en càncer
no músculo- invasiu, i la incidència real del CIS
en aquests tumors és desconeguda, ja que les
biòpsies vesicals múltiples randomitzades no es
fan rutinàriament en tots els tumors primaris.
Globalment, el pronòstic dels tumors Ta és bona,
però alguns són d’alt grau o estan associats a CIS.
Evalueml’associacióndelstumorsTaaCIS,lestaxe
derecurrènciaiprogressiócomparantelssistemes
de classificacióWHO del 1973 amb els de 2004.
Material i mètodes
Hem realitzat un estudi retrospectiu de 289 pa-
cients. 88,5% eren homes amb tumor vesical Ta
primari, amb una mitjana d’edat de 72 anys, i
sotmesos a RTU complerta i biòpsies múltiples
normatitzadesvesicals.Encapd’ellsesvarealitzar
una re- RTU. La mitjana de seguiment van ser 42
mesos ( 39 a 42).Tots els tumors es van classificar
tantperalWHO1973comperalWHO2004.Lare-
currència es defineix com reaparició de tumor no
músculo- invasiu, i la progressió es defineix com
aparició de tumor músculo-invasiu (≥ pT2). Les
variables quantitatives s’evaluen en mitjanes (DE)
i les variables qualitatives en percentatges. Les
diferències entre variables es calculen amb el test
de Chi quadrat i l’associació entre variables amb
l’anàlisi univariant de Cox.
Resultats
LaincidènciaglobaldelCISvaserdel15%.Lain-
cidència del CIS va ser del 6,3% per als G1, 9,2%
per als G2 i del 48,1% en els G3 (p< 0,0001).
Amb la nova classificació, la incidència de CIS
va ser del 3,6% en els tumors de baix grau y del
35,8% per als d’alt grau (p< 0,0001) La recu-
rrència va ser similar per als diferents
Graus i classificacions (de 32,6 fins a 37,5%). La
progressió va ser del 0% en els G1, de 3,5% en
els G2 i 11,5% en els G3 (p< 0,001); es va tro-
bar una diferència significativa entre els G2 i G3
(p= 0,041, HR 3,4, IC 95% 1,05-11,34) i també
entre els G3 i els G1 (p= 0,002, HR 5,1 IC 95%
1,69-11,01). Amb la nova classificació la pro-
gressió va ser de 0% per als LPMN, 2,4% en els
tumors de baix grau i 7,4% en els tumors d’alt
grau(p=0,057);esvatrobarunadiferènciaquasi
significativa entre els tumors d’alt grau i els de
baix grau (p=0,06). En els pacients amb CIS es va
trobar una taxa de progressió del 9,1%.
Conclusions
Esvatrobarunadiferènciaestadísticamentsigni-
ficativa en la incidència de CIS en funció del grau
tumoral en ambdues classificacions (p< 0,0001).
Les taxes de recurrència van ser similars en amb-
dues classificacions. El grau tumoral segons la
WHO 1973 sembla més discriminatòria a l’hora
de predir la progressió (p=0,001) que la delWHO
2004 (p= 0,057).

9
Diferencias en la Incidencia, Histología y Hábito Tabá-
quico en Pacientes con Cáncer de Vejiga en Relación al
Género
DanielRuiz-Tagle,JoanPalou,SergiSabaté*,OscarRodriguez,CristinaDarnes***,LluisaPerez***,JordiHuguet,FerranAlgaba**,
HumbertoVillavicenio.
ServiciosdeUrología,Anestesia*,AnatomíaPatológica**yDocumentaciónMédica***,FundacióPuigvert,UniversitatAutònomade
Barcelona,España.
Objetivos:
Evaluar la relación entre el sexo masculino y fe-
menino con el hábito tabáquico en pacientes
españoles con cáncer de vejiga y establecer las
diferencias anatomopatológicas de los tumores y
su asociación con el carcinoma in situ en relación
al género y tabaco.
Pacientes y Métodos:
Estudio retrospectivo de los registros incluyendo
todos los pacientes con tumor inicial vesical (N:
2465) diagnosticados en nuestro centro entre
1998yseptiembredel2008.Atodosselespracti-
có biopsias múltiples randomizadas de la mucosa
vesical junto a la resección transuretral (RTU). En
la base de datos se incluye: Edad, sexo, hábito
tabáquico, histología, estadio y grado tumoral,
además de su asociación a cancer in situ (Cis). Se
excluyen los pacientes con información incom-
pleta y con histología“Tx”en la primera RTU. Las
variables cuantitativas se expresan en mediana y
las cualitativas en porcentajes. Las diferencias en
medias fueron calculadas usando laT de Studer y
la asociación con variables cualitativas utilizando
la prueba de Chi cuadrado.
Resultados:
La relación Hombre:mujer fue 6.7. La edad media
fueron70años,70parahombresy75enmujeres.
En relación al tabaco, 40,2% de los hombres era
fumador y sólo el 15,5% de las mujeres. Pero, el
44,1% de los hombres y el 9,0% de las mujeres
eran exfumadores (p=0,0001). Globalmente los
tumoreseran72,6%nomusculoinvasivosy27,4%
infiltrantes.Deacuerdoalgénero,noexistendife-
rencias en la incidencia de carcinomas uroteliales
(96%). El estadío tumoral fue similar entre hom-
bres y mujeres, desde 40,5 a 45,2% de Ta, 30,9 a
24,3T1,25,0a28%T2,1.3a0.6%T3y0.8a0.6%
T4. El grado también fue similar desde 11.9 a 14.3
% G1, 37.1 a 42.1% G2 y 49.7 a 42.4% G3. Hubo
diferencia en la presencia de Cis asociado (desde
13.9%enhombresa9.0%enmujeres;p=0.016).
En cuanto al uso de tabaco, existe una incidencia
similar de los patrones histológicos, presencia de
Cis, estadio y grado comparando a los fumadores
y no fumadores.
Conclusión:
Esta es una de las mayores series de pacientes en
que se analizan diferencias asociadas al sexo. Hay
una diferencia importante de la ratio hombre:
mujer y una diferencia en la incidencia de taba-
quismoenpacientesconcancerdevejigaenrela-
ción algénero. No existen diferencias en cuanto a
histología, estadio y grado.
También existe una diferencia en la incidencia de
Cis entre hombres y mujeres, no mencionada en
otros estudios anteriores, dado que las biopsias
multiples de mucosa vesical no se realizan habi-
tualmente en forma rutinaria.

10
Introducció i objectius:
Aproximadamentel10%delspacientsambcàncer
de bufeta no-múscul invasiu (NMICB) presentarà
T1G3 en el momento del diagnòstic. La principal
preocupació és que alguns dáquets pacients pu-
guin progresar a malaltia músculo- invasiva quan
són tractats de forma conservadora. Per contra,
la cistectomía inmediata pot ser un sobretracta-
ment en un nombre significatiu de pacients. Ac-
tualment, els pacients amb tumor de alt
grau són tractats amb BCG endovesical. La cis-
tectomia tardana en el moment de la progressió
disminueix la supervivència càncer específica. La
recurrencia als tres i sis mesos ha estat avaluada
comunfactorpronòsticlímit,perdiferentsautors,
per a procedir o no a la cistectomía radical abans
de la progressió.
Avaluem la recurrencia, com a baix o alt grau, i el
temps de recurrència com a factor pronòstic de
progressió.
Material i mètodes:
De 146 pacients, 87.7% homes, amb càncer de
bufeta primari T1G3 van ser tractats mitjançant
una RTU
(resecció transuretral) i múltiples biòpsies de la
bufeta (BMN) seguit de BCG sense tractament de
manteniment (Connaught 81 mg/50 ml) un cop a
la setmana durant 6 setmanes). No es va realitzar
re-RTU.
Concomitantment un 65.1% dels pacients també
presentavenCIS(carcinomainsitu).Larecurrència
El temps i el grau de la primera recurrencia després
del tractament amb BCG en els pacients amb tumor
primari de bufeta T1G3 són factors pronòstics útils de
progressió.
RosaSagristà,LampeMenuhin*,JoanPalou,SergiSabaté**,JordiHuguet,RosaSagristà,Oscar
Rodríguez,FerranAlgaba***,HumbertoVillavicencio.
ServeiUrologia,AnatomiaPatològicai*****Departamentd’AnestesiologiadelaFundacióPuigvert,UniversitatAutònomade
Barcelona,Departamentd’UrologiaRadboudUniversityMedicalCenter,Nijmegen,PaïsosBaixos*
esvadefinircomarecurrènciaNMICBdelamalal-
tia després del tractament amb BCG, mentre que
la progressió es va definir com a múscul-invasiva
(> pt2). El seguiment va consistir en cistoscòpia i
citologia cada 3 mesos els primers 2 anys i cada 6
mesos després. Les variables quantitatives van ser
avaluades per la mitjana
(SD) i les variables qualitatives en percentatges.
Les diferències es van calcular amb la prova t-stu-
dent i l’associació amb variables qualitatives amb
la prova Chi2.
Resultats:
Després d’una mitjana de seguiment de 94 mesos
(rang 4-176) 34,9% (51/146) van recòrrer com a
NMIBC. Setze pacients van recòrrer com a tumors
de baix grau, i només en un dels casos va recòrrer
com a malaltia múscul-invasiva. Trenta-cinc pa-
cientsvanrecòrrercomatumorsd’altgrauiel20%
van progressar. En les recidives dált grau, hi va
haver progressió del 50% per aquells que recurrien
als 3 mesos vs 11,1% als sis mesos o més tard (p =
0,023). Hi ha una clara disminució de la progressió
de les recurrències després dels 6 mesos.
Conclusió:
Les recurrencies dált grau als tres mesos de segui-
ment després del tractament amb BCG en pacients
amb T1G3 primari de bufeta és un factor pronòs-
tic de progressió. Les recidives als sis mesos o més
tard, tenen una molt baixa probabilitat de progre-
ssió. Per avaluar la decisió de cirurgia radical en els
pacients que recurreixen, el tall als tres mesos és
millor que als sis.

11
INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
Es considera que l’administració de Mitomicina-C
(MMC) endovesical en el postoperatori immediat
dels tumors vesicals no infiltrants de la muscular
pròpia (TNIMP) en redueix el risc de recidiva a la
primera cistoscòpia.Volem determinar si aquesta
disminucióesfapalesaalasèriedetumorsresse-
catsenelnostrecentrealsquese’lsvaadministrar
MMC respecte dels que no se’ls va administrar.
MATERIAL I MÈTODES
Hem revisat de forma retrospectiva elsTNIMP in-
tervinguts al nostre centre des de gener de 2004,
analitzant en cada cas les seves característiques,
l’administracióonodeMMCilapresènciadereci-
diva a la primera cistoscòpia.
RESULTATS
Entre gener de 2004 i agost de 2008 hem por-
tat a terme 290 resseccions de TNIMP, dels quals
87 (30%) varen ser pTa, 188 (64.8%) varen ser
pT1, 7 (2.4%) pTx i 8 (2.8%) pT0. Cinquanta-un
d’aquests varen ser classificats com tumors de
baixrisc(18.2%),57comderiscintermig(20.4%)
i 172 com a tumors d’alt risc (61.4%). A 143 se’ls
va administrar MMC postoperatòria (57%), men-
tre que a 108 no (43%). En els 3 mesos posteriors
a la intervenció a 18 pacients se’ls va administrar
MMC endovesical (6.4%), a 169 BCG (61%) i a 90
no se’ls va administrar tractament (32.6%). A la
primera cistoscòpia als 3 mesos no es va detectar
tumora207casos(82.5%),mentreque44havien
recidivat (17.5%). L’administració de MMC va de-
mostrarprevenirdeformasignificativalarecidiva
L’ADMINISTRACIÓ DE POSTOPERATÒRIA MITOMICINA-C
DISMINUEIX EL RISC DE RECIDIVA A LA PRIMERA CISTOSCÒPIA
EN ELS TNIMP DE RISC INTERMIG
BestardVallejoJE.,GómezLanzaE.,DelgadoGM.,CecchiniRossellLl.,OrsoladelosSantosA.,MoroteRoblesJ.
Serveid’Urologia.HospitalUniversitaridelaValld’Hebron.UAB.Barcelona.
tumoral als 3 mesos (p=0.04), si bé aquesta dis-
minució fou a expenses dels tumors de risc inter-
mig (p=0.03) mentre que no disminuïa de forma
significativa el risc de
recidiva en els altres dos grups.
CONCLUSIONS
L’administració de MMC en el postoperatori im-
mediat és especialment important en els tumors
múltiples i més grans de 3 cm, que són els que
poden incloure’s en el grup de risc intermig.

12
Introducció:
Existeix controvèrsia en els factors pronòstics
de recurrència i progressió dels tumors no mus-
culoinvasius de bufeta urinària. Si considerem
únicament els tumors T1G3, encara resulta més
difícil donat que les séries són petites i de poc
seguiment. La presència de Cis concomitant,
multifocalitat i tamany tumoral s’han conside-
rat com a factors pronòstics en pacients T1G3.
El tractament amb BCG intravesical és la forma
mésefectivaperareduirelriscderecurrènciaide
progressió en aquests malalts. En el nostre centre
realitzem biòpsies múltiples incloent uretra pros-
tàtica en tots els malalts amb tumor primari no
musculoinvasiu.
Avaluem els factors pronòstics de recurrència i
progressió en pacients amb T1G3 tractats amb
BCG , tenint un llarg període de seguiment.
Anàlisi retrospectiu de 146 pacients amb tumor
primariT1G3. Edad mitja 64.9 +/- 9.05 anys (25-
81). 128 homes i 18 dones. Tots ells sotmesos a
RTU completa amb biòpsies de bufeta urinària
incloent uretra prostàtica. Tots els pacients van
tenir múscul en la biòpsia. No es va realitzar cap
reRTU.Totsvananarateràpiad’induccióintravesi-
cal amb BCG (Connaught 81 mg) sense teràpia de
manteniment. Avaluem el moment d’aparició de
laprimerarecurrènciaiprogressiócapaunestadi
superior (T2 o major, o malaltia
metastàsica) considerant els seguents factors:
Factors pronòstics de recurrència i progressió en
càncer de bufeta urinària T1G3 tractat amb BCG: Cis en
uretra prostàtica i gènere.
GayaJM,PalouJ,SylvesterR*,RodríguezO,HuguetJ,ParadaR,PascualM,AlgabaF**,Villavicencio,H.
UrologiaiAnatomiaPatològica**.FundacióPuigvert.Barcelona.*EORTCDataCenter,Brusel.les,Bèlgica.
edat, sexe, tamany, multiplicitat, aspecte tumo-
ral (papil.lar o sòlid), subestadis (T1a, T1b, T1c),
Cis concomitant i Cis en uretra prostàtica. Anàlisi
estadístic:Eltempsfinsal’apariciódelarecurrèn-
cia o progressió es va calcular utilitzant el test de
logrank i la regressió de Cox.
Resultats:
Uncinquantapercentvantenirtumorsmúltiples,
28.1% d’ells amb tamany superior a 3 cm, 28.1%
d’aspecte sòlid, 65.1% amb Cis concomitant i
10.3% amb Cis en uretra prostàtica. Amb una mi-
tjanadeseguimentde9anys,65(44.5%)delspa-
cients van presentar recurrència i 25 (17.1%) van
presentar progressió. En l’anàlisi univariant, les
dones (HR 2.3, 95% IC 1.25-4.22, p=0.006) i els
homes amb Cis en uretra prostàtica (HR 2.4, 95%
CI 1.16-4.95, p=0.01) van tenir una major recu-
rrència. Aquests factors també va ser significatius
en l’analisi multivariant. Pel que es refereix a la
progressió, les dones (HR 2.4, 95% CI 0.96-6.04,
p=0.05) i els homes amb Cis en uretra prostàtica
(HR 4.35, 95% CI 1.65-11.5, p=0.001) van tenir
una pitjor evolució en l’anàlisi univariant. Aquests
factors van ser també significatius en l’anàlisi mul-
tivariant.
La recurrència en la primera cistoscopia de segui-
ment va ser significativa en els dos anàlisis: univa-
riant (p = 0.001) i multivariant (p = 0.009).
Conclusions:
En els pacients T1G3 tractats amb BCG, la multi-
plicitat, el tamany tumoral, l’aspecte tumoral i la
presència de Cis concomitant no van ser factors
pronòstics de recurrència i progressió. Els únics fac-
tors de recurrència i progressió a la presentació ini-
cial foren: sexe femení o presència de Cis en uretra
prostàtica. És molt important realitzar una biòpsia
d’uretraprostàticaenelstumorsprimarisd’altgrau
no musculoinvasius per a tenir una bona informa-
ció pronòstica per a cada pacient.

13
Estratègia optimitzada de tractament del tumor
vesical AGT1: segona RTU (o reRTU) post BCG d’acord amb
el microestadiatge o profunditat d’invasió de la
làmina propria (T1 a/b)
OBJECTIUS:
Optimitzar l’ús de la reRTU en tumors vesicals
inicial d’alt grau d’acord amb la profunditat
d’afectació de la làmina propia (LP) i aprofitant el
paper de la BCG, així com determinar els factors
predictius de troballes positives després de la in-
ducció amb BCG.
PACIENTS I MÈTODES:
138 pacients amb AGT1 inicial han estat pros-
pectivament assignats, d’acord a la profunditat
d’invasió de la làmina propia, a una reRTU (T1b)
oaunacistoscòpia/citologia(T1a)desprésde6in-
sitl.lacions de BCG (als 3m de la RTU diagnòstica).
Qualsevol troballa a la segona RTU o a la cistos-
còpia post BCG ha estat considerada positiva. El
valor predictiu d’11 variables clíniques i patològi-
ques ha estat estudiat amb la Chicuadrada, U de
Mann-Whitney i mitjançant l’analisi multivariant
de regressió logística.
RESULTATS:
138 pacients (14 dones), amb una edat mitja de
69ahanestatestudiats.El42%delscasoserenT1a
i el 58%T1b. La mida tumoral i el CIS s’associaren
significativament amb troballes positives, pre-
sents en un
AnnaOrsola,LluísCecchini,CarlesXRaventós,EnricTrilla,JaquesPlanas,InésdeTorres(*),StefaniaLandolfi(*),JuánMorote.
Serveid’UrologiaiAnatomiaPatològica(*)delHospitaldelaValld’Hebron,Barcelona..

14
ANÀLISI DESCRIPTIVA DE LA SÈRIE DE NEOBUFETES
ORTOTÒPIQUES AL NOSTRE CENTRE. ESTUDI COMPARATIU AMB
CONDUCTES ILEALS.
MuñozRodríguez,J;ViguésJulià,F;MuñozSeguí,J;ContrerasGarcía,J;GarcíaNavarro,A;
LorenteGarcía,D;SuárezNovo,JF;CampsLloveras,N;AguilóLucia,F;FrancoMiranda,E.
HospitalUniversitarideBellvitge.
OBJECTIUS:
Valorar la supervivència càncer-específica i com-
plicacionssofertesenmalaltssotmesosacistecto-
mia i reconstrucció amb neobufetes ortotòpiques
enelnostrecentreiferunestudicomparatiuamb
els malalts amb conductes ileals.
MATERIAL I MÈTODES:
Entre l’any 1990 i 2007, es van realitzar 717 cis-
tectomies per tumor vesical al nostre centre.
Només en 58 d’aquestes es va realitzar una neo-
bufeta ortotòpica (54 tipus Studer, 2 Padovanes i
1 Camey I i 1 Camey II).
D’altra banda s’han realitzat 541 conductes
ileals tipus Bricker en el mateix període. Un 34
% dels pacientes amb neobufetes van presentar
un pT3(a i b), éssent l’estadi local més freqüent,
mentre que el 86 % van ser pN0. En el cas dels
malalts amb Bricker només el 62 % van ser pN0.
Globalment, el 59 % dels pacientes
vanpresentaruntumoròrganconfinat,éssentdel
32 % en el cas dels pacientes amb Bricker. L’edat
mitjanadelsmalaltsambneobufetafoude60.34
anys, mentre que els malalts amb Bricker és de
64.65 anys. Els malalts amb neobufeta presenten
una estada hospitària mitjana de 25 dies, mentre
que en el cas del Bricker és de 19.7 dies. El segui-
ment mitjà fou de 95,7 mesos en els malalts amb
neobufeta i 104,5 en els Bricker.
RESULTATS:
El 55 % dels malalts amb neobufeta es troben
lliuresdemalaltiaenelmomentdetancarlarevi-
sió,mentrequenomésel32%delsBrickerestro-
benalamateixasituació.Lasupervivènciacàncer
específica en els malalts amb neobufeta és clara-
ment superior respecte als malalts amb Bricker.
Lestaxesdecomplicacionsinmediatesiposteriors
sónsimilarsenambdósgrupsiessituenalvoltant
del 40 %. La taxa de reintervencions inmediates
és del 12 % en el cas de les neobufetes i del 16 %
en el cas dels Brickers. La taxa de reintervencions
posterior es situa al voltant del 22 % en neobufe-
tes i 18 % en Brickers. En el postoperatori inme-
diathemtingut3éxitusdemalaltsambneobufe-
tes. En 5 malalts es va reconvertir la neobufeta en
altra derivació en el postoperatori inmediat: 4 en
urostomía cutània i un a ureterosigmoidostomia
per fistules urinàries i/o digestives i en un cas per
necrosi de la neobufeta. Només un cas va requerir
la reconversió a Bricker en el postoperatori poste-
rior per un abscés pèlvic.
CONCLUSIONS:
Els malalts sotmesos a cistectomia i neobufeta
ortotòpica presenten una millor supervivencia
càncerespecíficaqueelsmalaltsambBricker,amb
un similar taxa de reintervencios i complicacions.
Això és degut, principalment, a que en el nostre
centre és una població molt sel•leccionada amb
malalts que a priori presenten millor pronòstic i
una menor comorbilitat.

15
VALOR DE LA QUIMIOTERÀPIA ADJUVANT EN LA SUPERVIVÈN-
CIA CÀNCER-ESPECÍFICA DE PACIENTS AFECTATS DE CARCINoMA
UROTELIAL NO ÒRGAN-CONFINAT SOTMESOS A CISTECTOMIA
MuñozRodríguez,J.;ViguésJulià,F.;SuárezNovo,JF.;LozanoPalacio,F.;GarcíaNavarro,A.;
MuñozSeguí,J.;GarcíadelMuro,J.*;JiménezColomo,L.*;FrancoMiranda,E.
Serveid’Urologia.HospitalUniversitarideBellvitge.*Serveid’OncologiaMèdica.InstitutCatalàd’Oncologia.
OBJECTIUS:
Valorarsilaquimioteràpiaadjuvant(QA)augmen-
ta la supervivència càncer-específica en pacients
afectats de carcinoma urotelial no òrganconfinat
(TUNO) sotmesos a cistectomia.
Entre 1995 i 2006, s’han practicat 475 cistecto-
mies radicals per carcinoma urotelial en el nostre
centre. 272 cistectomies van presentar un TUNO,
el 93 % d’aquestes van mostrar invasió més en-
llà de la capa muscular (pT3 i pT4), el 45 % van
presentar adenopaties patològiques. Un 65 %
dels pacientes afectats de tumor no òrganconfi-
natvanmostrarCisitambéel65%vanpresentar
permeació linfàtica. El 91.7 % dels pacients afec-
tats deTUNO van ser homes. Un 77 % d’aquestos
pacientsvanpresentaruntumormúsculo-invasiu
en el moment del diagnòstic de carcinoma uro-
telial, i només el 23.6 % d’aquestos presentaren
progresió des d’un tumor no músculo-invasiu.
L’edat mitjana dels pacients afectats de TUNO
fou de 65.12 anys (interval de 38 a 83 anys). La
mitjana de dies d’ingrés dels pacients va ser de
18.9 dies (amb una desviació estàndard de 13.31
dies). El 60 % d’aquestos pacients van rebre qui-
mioteràpia adjuvant.
RESULTATS:
Al realitzar l’anàlisi univariant, valorant els pa-
cients afectats deTUNO sotmesos o no a quimio-
teràpia adjuvant trobem diferències estadísti-
cament significatives en els dos grups al valorar
els dies d’ingrés, l’edat, la permeació linfàtica,
l’extensió local i la presència d’adenopaties pato-
lògiques.. Els pacients que no van rebre quimio-
teràpia adjuvant presentaren una mitjana de dies
d’ingrés i una edat superior, mentre que presen-
taven menor proporció d’adenopaties patològi-
ques. També presentaven una major proporció
d’absència de permeació linfàtica.. No vam trobar
diferència entre ambdós grups al valorar el sexe
i presència de Cis. Al comparar la supervivència
càncer-específica entre ambdós grups de pacients
sotmetsos o no a quimioteràpia adjuvant, tro-
bem que els pacients afectats de TUNO sotmesos
a quimioteràpia postcistectomia presenten una
supervivència càncer-específica major que qui no
la reberen.
Al realitzar l’anàlisi multivariant, únicament
l’extensió ganglionar i el tractament amb qui-
mioteràpia adjuvant presentaren diferències
estadísticament significatives en relació a la
supervivència càncer-específica. La presència
d’extensió ganglionar es mostra com un factor
desfavorable en relació a la supervivència cànce-
respecífica, mentre que el tractament adjuvant
amb quimioteràpia és un factor favorable per
millorar la supervivència en pacients afectats de
TUNO.
CONCLUSIONS:
A la nostra sèrie, la quimioteràpia adjuvant va
augmentar la supervivència càncer-específica
de pacients afectats de carcinoma urotelial no
òrganconfinat sotmesos a cistectomia.

16
La Ecografía Vesical Contrastada Con Microburbujas
de Hexafluoruro de Azufre o SonoVue® en el diagnósti-
co de tumoración vesical.
SánchezCabaME,NicolauC*,GarcíaLarrosaA,SebastiaM*,BuñeschL*,SalvadorR*,FrancodeCastroA,CorralMolinaJM,PeriCusi
Ll,GarcíaCruzE,RibalMJ,AlcarazA.
Serviciodeurología,HospitalClinicyProvincial,Barcelona.(*)ServiciodeRadiología,unidadgenitourinaria,HospitalClinicyProvin-
cialdeBarcelona.HospitalCliniciProvincial,Barcelona.
Introducción
La ecografía vesical convencional puede ser no
concluyente en diagnóstico de tumoración vesi-
cal sobretodo en los pacientes con hematuria
macroscópica asociada a coágulos debido a que
ciertos coágulos pueden confundirse con implan-
te vesicales. Por otro lado, la cistoscopia flexible
puede ser infructuosa debido a que la presencia
de hematuria dificulta la visualización directa. La
utilización del contrate endovenoso y visualiza-
ción de la captación endovesical puede contribuir
en el diagnóstico preoperatorio.
Objetivo
Evaluación prospectiva de la ecografía vesical con
contraste endovenoso (SonoVue®) en el diag-
nostico de tumoración vesical en pacientes con
hematuria franca.
Material y método
Entre octubre de 2007 y febrero de 2008 hemos
analizado 35 casos de pacientes con hematuria
macroscópica y sospecha de tumoración vesical.
A todos los pacientes, previo a la cistoscopia y
resección transuretral, se les realizó una ecografía
basal (Sequioa 512 Siemens) y una ecografía con
contraste tipo CEUS (de las siglas en inglés Con-
trast Enhaced Ultrasound) 5 a 10 minutos tras la
administración en bolus endovenosa de 2.4ml de
SonoVue® (Bracco) cuyo principio activo son las
microburbujas de hexafluoruro de azufre. Se ana-
lizólasensibilidadylaespecificadenladetención
detumoraciónvesicaldelatécnica,definidacomo
lapresenciadehipercaptacióndeunalesiónpapi-
lar, sésil o engrosamiento parietal hipercaptante
enlaecografíacontrasta.Eltamañodelaslesiones
encontradas osciló entre 0.4 y 9cms.
Resultados:
De los 35 casos el resultado anatomo-patológico
definitivo fue carcinoma de células transicionales
(n=26), hiperplasia papilar, ausencia de tumora-
ción oT0 (n=6). CEUS coincidió en el resultado fi-
nal en términos de presencia o ausencia de tumo-
ración en 31 de los 35 pacientes obteniéndose un
rendimiento diagnóstico del 88.6%, una sensibili-
dad del 88.5% (23/26) y una especificad del 88.95
(8/9). El rendimiento diagnóstico de la ecografía
no contrastada o convencional fue 54.3% (19/35).
Conclusión:
LaecografíavesicalcontrastadaconMicroburbujas
deHexafluorurodeAzufre(SonoVue®)presentaun
alto rendimiento diagnóstico y precisión diagnós-
tica en los paciente con hematuria franca, siendo
especialmente útil en los casos de ecografía bása-
les no concluyentes por presencia de coágulos.

17
Tratamiento Endoscópico de las Erosiones Vesicales y
Uretrales de Mallas post Cirugía Antincontinencia
JuliánAzuero,CristinaGutiérrez,FernandoRodríguez,CarlosErrando,PedroArañó,HumbertoVillavicencio
FundacióPuigvert
Introducción
El tratamiento de la incontinencia urinaria por
insuficiencia esfinteriana femenina con técnicas
mínimamente invasivas que requieren el uso de
materialessintéticoshaaumentadoenlosúltimos
años. Una de las complicaciones más temidas de
dichas técnicas es la erosión vesical y/o uretral de
estos materiales
Presentamos nuestra experiencia mediante abor-
daje endoscópico
Material y métodos:
Ocho pacientes fueron intervenidas en nuestro
centro tras presentar erosiones de material sin-
tético: 1Safyre, 1 TOT (Pogres), 1 Remeex y 4 TVT.
4 pacientes presentaban erosiones en vejiga, 2
pacientes en uretra y 2 pacientes en ambas loca-
lizaciones. 6 pacientes (75%) presentaron clínica
irritativa e infecciones de repetición de forma
inmediata tras la cirugía. Las pacientes fueron
sometidas a resección endoscópica completa de
la malla intravesical (hasta grasa) permitiendo la
reepitelizacion posterior sobre la antigua localiza-
ción de la cinta; en las pacientes con malla intrau-
retral se procedió a su extracción endoscópica.
Resultados:
Definimoséxitocomoladesaparicióndelossínto-
mas miccionales irritativos y la ausencia de malla
visible en los controles posteriores. Tras un segui-
mientomediode26meses(2-53)delas8pacien-
tessometidasatratamientoendoscópico,6(75%)
fueron consideradas éxito de tratamiento tras una
(4 pacientes) o varias resecciones. El tratamiento
endoscópico fracasó en 2 pacientes (25%) que re-
quirieron abordaje abierto (1 Safyre y 1 Goretex).
Todaslaspacientespresentanactualmenteausen-
cia de clínica irritativa y/o dolor con persistencia
de incontinencia de esfuerzo en 4 pacientes.
Conclusión:
El abordaje endoscópico para el tratamiento de
erosiones intravesicales e intrauretrales tras ci-
rugía antiincontinencia puede considerarse como
una alternativa eficaz y segura con escasa mor-
bilidad. Las técnicas endoscópicas permiten la
realización de varias resecciones sin comprometer
posteriores abordajes más agresivos.

18
TANCAMENT AUTOPLÀSTIC DE LES FÍSTULES VESICO-VAGINALS
AMB LA TÈCNICA DE GIL-VERNET
TarragónS.,RijoE.,O.BielsaGali,HernándezH.,FumadóLl.,NohalesG.,CortadellasR.,ArangoO.
Serveid’Urologiadel’HospitaldelMar,Barcelona.
OBJECTIU:
Presentar la nostra experiència en el tractament
quirúrgicdelesfístulesvesico-vaginalsmitjançant
el tancament autoplàstic amb penjoll vesical pos-
terosuperior descrit per Gil-Vernet i cols. el 19891.
Del 1985 fins el 2008 han estat intervingudes un
total de 33 pacients d’edats compreses entre els
28 i els 80 anys, per fístules vesico-vaginal secun-
dàries a intervencions ginecològiques o obstètri-
ques. En 23 casos s’havia realitzat histerectomia
abdominal, en 4 histerectomia vaginal, en 4 casos
més histerectomia radical i en 2 casos part instru-
mentat traumàtic. En 11 de les pacients la fístula
va ser considerada complexa degut a la seva lo-
calització, al tamany i nombre d’orificis o intents
previs de correcció quirúrgica. El diagnòstic es va
efectuar en tots els casos mitjançant l’exploració
física, el test de colorant a bufeta“dye test”, la cis-
toscòpiailaurografiaintravenosa.Enlamajoriaes
va realitzar cistouretrografia miccional seriada.
RESULTATS:
En totes les pacients es va realitzar la tècnica de
Gil-Vernet obtenint un 100% d’èxits amb tanca-
ment de la fístula en el primer intent quirúrgic
sense requerir la interposició de cap tipus de pen-
joll. 17 (55%) de les pacients van requerir antico-
linèrgics postoperatoris per hiperactivitat vesical
“de novo”.
CONCLUSIONS:
Recomanem com a primera opció terapèutica per
a qualsevol tipus de fístula vesico-vaginal el tan-
camentautoplàsticambpenjollvesicalposterosu-
perior descrit per Gil-Vernet.
BIBLIOGRAFIA:
1. GIL-VERNET JM, GIL-VERNET A, CAMPOS JA: New surgical
approachfortreatmentof
complex vesicovaginal fistula. J Urol, 1989; 141-513. 2. O.
ARANGOTORO,R.CARRERASCOLLADO,M.
HERREROPOLOycols.:Cierreautoplásticodelasfístulasvesico-
vaginalesconcolgajovesical
posterosuperior (Operación de Gil-Vernet). Actas Urol, Junio
1997;604-608.

19
Programa de BOTOX a la Fundació Puigvert
I.Pozuelo,E.Cordeiro,F.Rodríguez-Escovar,G.Urdaneta,D.Ruiz-Tagle,F.Salas,C.Gutierrez,C.Errando,P.Araño,H.Villavicencio
FundacióPuigvert,Barcelona
Objectius:
L’ús de la Toxina Botulínica s’ha plantejat en el
tractament de la bufeta hiperactiva, del dolor
vesical i de la disinèrgia vesico-esfinteriana.
Aquest fet ha derivat en l’augment de l’ús de la
Toxina Botulínica. Analitzem la nostra casuística
valorant l’efectivitat i les complicacions.
Revisem 55 tractaments amb Toxina Botulínica
tipo A (BOTOX) de forma retrospectiva des de Set-
embre de 2007 fins a Setembre de 2008. Es va se-
guir el protocol d’Arlandis. S’ha realitzat un segui-
ment de2 setmanesa 6 mesos.Es va realitzaruna
anàlisi de la millora subjectiva, de FMD, de FMN,
del qüestionari de OAB-q-SF y de l’urgència.
Resultats:
Es van realitzar 31 tractaments amb BOTOX en
detrusor hiperactiu idiopàtic, 17 en detrusor hi-
peractiu neurògen, 2 en disinèrgia vesico-esfinte-
riana, 3 en hipoacomodació, 1 en ileocistoplàstia
i 2 en cistopatia intersticial. Com a complicacions
en el post-operatori inmediat, es van observar 5
hematuries i 3 retencions agudes d’orina. A les
dues setmanes, s’observa una millora subjectiva
total en el 50% i parcial del 27%, disminució de
la puntuació del 49% en el qüestionari de OAB-
q-SF, del 29% en FMD, 44% en FMN i un 56% de
desapariciódelaurgència.Comacomplicacions:1
episodi de RAO, 9 infeccions d’orina i una reintro-
ducciódeltractamentambanticolinèrgics.Alsdos
mesos s’observa descens del 25% FMD, del 20%
FMN, 59% desaparició de la urgència i una millo-
ra subjectiva total del 47% i parcial del 28%. Als
6 mesos millora del 32% FMD, del 53% en FMN,
33% desaparició de la urgència i una millora sub-
jetiva parcial del 50% i total del 50%.
Conclusions:
S’observa que el tractament amb BOTOX és uti-
litzat cada cop més en diferents patologies uro-
lògiques.S’observa una millora important en els
tractaments encara que existeixen també alguns
fracasos. Donat que és un procés efectiu i ben to-
lerat augmenta la seva acceptació per part dels
pacients. D’altra banda, s’ha de tenir en compte
que aquest és un tractament d’eficàcia temporal
i ,per tant, requereix d’intervencions repetides.
Aquestacircumstàncias’hadetenirencomptepel
problema asistencial degut a l’acúmul de malalts
a reintervenir. Paraula clau: bufeta hiperactiva,
BOTOX

20
MÁQUINA DE PERFUSIÓN RENAL PULSÁTIL: EVALUACIÓN PRE-
TRASPLANTE DE RIÑONES CON RIESGO DE VIABILIDAD DISMI-
NUIDA DE DONANTES EN MUERTE CEREBRAL Y A CORAZÓN PA-
RADO.
MolinaA,PeriL,DelaFuenteV,RuizA,ParedesD,García-CruzE,OppenheimerF,GutiérrezR,CampistolJM,ManyalichM,.AlcarazA.
Serveid’Urologia.HospitalClíniciProvincialdeBarcelona.
INTRODUCCIÓN.
La decisión de implantar el riñón se basa en una
cuidadosa evaluación de la funcionalidad renal
pretrasplante. Ello adquiere particular relevancia
en riñones cadavéricos con riesgo de viabilidad
disminuida (RVD) procedentes de donantes con
criterio expandido: muerte cerebral (MC) con fac-
tores de riesgo cardiovascular como HTA, diabetes
mellitus, aterosclerosis severa y/o mayores de 60
años; así como también los generados a corazón
parado (CP). La evaluación de la viabilidad ex-vivo
empleando la máquina de perfusión renal pulsátil
hipotérmica (MPRPH) aporta parámetros funcio-
nales complementarios en los casos que precisan
biopsia renal (BR) preimplante y mejora las condi-
ciones de preservación del órgano.
MATERIAL Y MÉTODOS.
Estudio prospectivo comparativo de Julio 2004 a
Diciembre 2007, que incluyó 292 riñones genera-
dos y extraídos de donantes con RVD: 206 proce-
dentes de ME y 86 de CP. Un riñón se preservó con
laMPRPHyelcontralateralenpreservaciónestáti-
cafría(PEF)a4ºCcomogrupocontrol.Loscriterios
de aceptación del riñón para trasplante incluían
MPRPH con Resistencia Renal (RR) 70ml/min y, en
caso de indicación de BR, un score ≤ 3. Se compa-
ró la viabilidad renal entre los riñones evaluados y
preservados con la MPRPH y los PEF diferenciando
losdonantesenMEyaCPylosresultadosdeltras-
plante renal (TR). Se estudiaron las siguiente va-
riables: índices de resistencia renal, flujo arterial,
tiempo de isquemia fría, retraso en la función del
injerto,díasdeingreso,evolucióndelosnivelesde
creatinina.
RESULTADOS.
De las distintas variables evaluadas, se encontra-
ron diferencias estadísticamente significativas
en: índices de resistencia final y flujo arterial en
riñones trasplantados vs descartados; tiempo de
isquemia fría en riñones MPRPH respecto a PEF;
días de ingreso en riñones con MPRPH respecto
a PEF en el grupo de CP. No hubo diferencias en
la función renal al año, en la supervivencia del in-
jerto y en el retraso de la función del injerto. En
ambostiposdedonantes,elporcentajederiñones
aptos para TR evaluados con la MPRPH es seme-
jante a la de los PEF.
CONCLUSIONES.
La MPRPH complementa la información funcio-
nal renal y permite mejorar la preservación del
injerto presumiblemente por reducir los daños
asociadosalaisquemiapreservación.Además,en
riñonesconRVDconTIFmásprolongadospermite
mantener la calidad del injerto. Debe evaluarse el
posible impacto en la glomerulopatía crónica del
injerto.

21
Introducción
Cada vez es más frecuente que pacientes con in-
suficienciarenalterminalpresentenlesionesarte-
rialesquedificultanlarealizacióndeuntrasplante
renal. El uso de prótesis vasculares y el implante
del injerto renal sobre estas prótesis de forma
combinada es una posible opción terapéutica.
Material y métodos.
En nuestro centro hemos practicado un total de
3132 trasplantes renales hasta septiembre del
2008, 5 de los cuales han ido precedidos en la
misma intervención del implante de una prótesis
vascular. Revisamos las características, complica-
ciones, seguimiento de los pacientes y evolución
del injerto renal.
Resultados
La edad media de los pacientes fue de 54 años
(48-59). 3 pacientes presentaban calcificaciones
extensas del territorio aortoilíaco y esplénico y los
2 pacientes restantes presentaban aneurismas de
la aorta infrarenal. 3 injertos se realizaron sobre
prótesis vascular de Dacron y 2 sobre criopreser-
vados aortoilíacos.
Diuresis inmediata en cuatro pacientes. NTA en
un paciente con sangrado intenso durante la in-
tervención.
No se registró ninguna complicación infecciosa ni
de la viabilidad del injerto renal durante el posto-
peratorio inmediato. En 3 pacientes se detectó la
Trasplante renal sobre prótesis vascular
GarcíaLarrosa,A:SánchezCaba,M;Goicoechea,I;Molina,A;Campillo,P;Bohórquez,A;Ciudin,A;Pérez,M;Trejo,A;Ribal,MJ;Gutié-
rrezdelPozo,R;Álvarez-Vijande,R;Alcaraz,A.
ServiciodeUrología.HospitalClínic.Barcelona.
presencia de un hematoma junto al injerto renal
de un diámetro medio de 3,8 cm (1,8-7), sin san-
gradoactivo,quesemanejaronsatisfactoriamente
de forma conservadora.
Estanciamediade14días(8-20).Creatininamedia
al alta de 1,37 mg/dl. El tiempo medio de segui-
miento ha sido de 57,8 meses (18-132). 4 de los
pacientes presentaban una cifra media de creati-
nina en la última visita de 1,53 mg/dl (0,87-2,4).
El paciente restante presentó disfunción crónica
delinjertoalos12añosdesuimplante,recibiendo
un nuevo trasplante sobre la misma prótesis (in-
jerto criopreservado). Seguimiento posterior de
9 meses sin complicaciones. Al segundo paciente
portador de un criopreservado se le detectó un
aneurisma de 1 cm en la rama izquierda de este
bifurcadoalos12,5añosdesuimplante,siendoel
injerto renal funcionante. Reparación mediante la
interposición de una prótesis de Gore-Tex.
Conclusiones
El implante renal sobre prótesis vascular es una
opción válida en pacientes seleccionados, con
buena evolución del injerto renal a largo plazo.
Debe prestarse especial atención en prevenir las
teóricas complicaciones hemorrágicas derivadas
de la intervención.

22
Nefrectomía Derecha Laparoscópica en Donante Vivo.
Experiencia de 6 años en el Hospital Clinic de Barcelona
AmauryTrejo,GabrielRestrepo,ElenaTicozelli,FedericoOpenheimer,RafaelGutiérrez,AntonioAlcaraz
HospitalClínic-UniversitatdeBarcelona
RESUMEN:
Según el registro Norteamericano de trasplantes,
el trasplante renal de donante vivo tiene mejores
resultados que el de cadáver, tanto a nivel de su-
pervivenciadelinjertocomodelreceptor.Enmar-
zo de 2002 se inició el programa de nefrectomía
laparoscópica de donante vivo (NLDV) en nuestro
centro,pionerodeestatécnicaenEspaña.Presen-
tamos nuestra experiencia en la NLDV derecha y
la relación de ésta con la evolución del injerto.
MATERIAL Y METODOS:
Estudioretrospectivo,observacional,longitudinal
yanalítico,delasNLDV.Determinarlarazónporla
que se eligió el RD. Determinar si tiene resultados
iguales, mejores o peores que el izquierdo en la
evolucióndelpacientetrasplantado.Secompara-
ron 20 NLDV derechas y 20 izquierdas.
RESULTADOS:
Entre Marzo del 2002 y Abril del 2008, se han
realizado un total de 114 NLDV. 94 (82.5%) son
izquierdas y 20 (17.5%) derechas. De estas 20 se
decidió elegir el RD del donante en los siguientes
casos: 19 (95%) de ellas debido a que el RI tenía
pedículo arterial múltiple y 1 (5%) por la exis-
tencia de una placa de ateroma en el ostium de
la arteria renal derecha que provocaba estenosis.
Complicaciones: 3 pacientes (2 en la derecha y 1
en la izquierda).Tiempo de isquemia caliente: RD
2 min 12 seg. Y RI 2 min 22 seg. Los niveles de
creatinina sérica al ingreso (RD) tuvo una media-
na de 6.5 mg/dL y al mes postrasplante de 1.49
mg/dL. RI : 7 mg/dL al ingreso y 1.49 al mes. La
mortalidad en la nefrectomía fue del 0%.
CONCLUSIONES:
Concluimos que el realizar NLDV derecha, no au-
menta la morbimortalidad ni en el donante ni en
el receptor por lo que el elegir el riñón izquierdo o
el derecho para un trasplante, depende del estu-
dio anatómico y clínico.

23
INTRODUCCIÓN:
Cuando un injerto renal fracasa en su primer y se-
gundo intento se puede llevar a cabo un tercer y
hasta cuarto trasplante renal (TR). La cirugía me-
diante abordaje iterativo es difícil y se asocia a un
mayor índice de complicaciones tanto vasculares
como de otro tipo.
MATERIAL Y METODOS:
Entre1981y2008hemosrealizado3026TR.Revi-
siónretrospectivadelos56tercerosycuartostras-
plantessinincluiralosortotópicos.Revisarsienel
momentodelretrasplantehubotrasplantectomía
y si hubo diferencia entre las complicaciones en
los que se les hizo trasplantectomía más nuevo
injerto y a los que no.
RESULTADOS:
De 56 terceros y cuartos, se realizaron TR más
trasplantectomía intraoperatoria en 12 pacien-
tes (21.4%), uno trasplantectomía bilateral más
homoinjerto aortobifemoral y trasplante sobre
el homoinjerto, 44 pacientes (78.6%) sin reali-
zarles trasplantectomía intraoperatoria. 35 tras-
plantes en FID: 26 (74.3%) sin trasplantectomía
intraoperatoria. A 21 pacientes trasplante en FII:
18 (85.7%) no hubo necesidad de realizar tras-
plantectomía. Trasplantectomía simultánea: 1
hipotensiónrefractarianoatribuibleachoquepor
sangrado y 1 lesión vascular que se corrigieron. 5
cuartos trasplantes (4 no requirieron trasplantec-
tomía).
Sin trasplantectomía: 1 lesión de la vena renal a
nivel del seno corregida en el momento, 1 per-
foración de colon ascendente que requirió hemi-
colectomía derecha, 1 sangrado intraoperatorio,
COMPLICACIONES QUIRÚRGICAS EN TERCEROS Y CUARTOS
TRASPLANTES RENALES EN RELACIÓN A TRASPLANTECTOMÍA
SIMULTÁNEA
GabrielRestrepo,AmauryTrejo,FedericoOppenheimer,RafaelGutiérrez,AntonioAlcaraz
HospitalClínic-UniversitatdeBarcelona
1 lesión de la arteria renal corregida con parche
de teflón. Se presentó dificultad técnica en la di-
sección secundario a la fibrosis y adherencias de
injerto previo.
CONCLUSION:
Trasplantectomía intraoperatoria en terceros y
cuartos trasplantes no se requiere en todos los
pacientes. En nuestra serie, se realizó en el 21.4%
y no aumentó el porcentaje de complicaciones.
En pacientes con terceros y cuartos trasplantes
no siempre está indicado un implante ortotópico.
Complicaciones durante el retrasplante se presen-
taron más en los que no se les realizó trasplantec-
tomía.

Revista Annals d’Urologia 2009-28

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Revista Annals d’Urologia 2009-28

Similar to Revista Annals d’Urologia 2009-28 (20)

More from Societat Catalana d'Urologia

More from Societat Catalana d'Urologia (19)

Revista Annals d’Urologia 2009-28