1. OSTEONECROSI MAXIL·LAR EN PACIENTS
TRACTATS AMB BISFOSFONATS
PARAULES CLAU: “Osteonecrosis maxil·lar”, “bisfosfonats”
OBJECTIU: Els bisfosfonats són utilitzats per el tractament de patologies òssies com l’osteoporosi, la malaltia de Paget,
metàstasis òssies, hipercalcèmia maligna o el mieloma múltiple. Des de l’any 2003, s’han descrit casos d’osteonecrosi
maxil·lar en pacients medicats amb bisfosfonats. L’objectiu de la recerca, és la revisió de la bibliografia actual, per localitzar i
prevenir l’aparició d’aquesta situació clínica als pacients medicats que acudeixen a la nostra consulta.
MATERIAL I MÈTODES: S’ha fet una recerca al Pub-Med, s’han utilitzat com a paraules clau “osteonecrosis jaws” i
“bisphosphonates”. S’han revisat 24 articles en anglès de l’any 2003 a l’actualitat.
RESULTATS: Segons la patologia òssia a tractar, els bisfosfonats s’administren per via endovenosa o per via oral. La
incidència d'osteonecrosis maxil·lar per via endovenosa és del 0,8 al 12% ( Durie et al. N Engl J Med 353:99;2005 , Hoff et al. J
Clin Oncol. Aug 2006), i per via oral el risc disminueix significativament i pot variar del 0,01 al 0,04 ( Maurokokki et al. J Oral
Maxillofac Surg. 65:415; 2007 ) fins al 0,06 ( Ault A. Internal Medicine News. Aug 2008).
En més freqüència, es localitza a la mandíbula (63-80% respecta al
maxil·lar superior (14-38%) ja que l’os és menys irrigat (Marx et al. J
Oral Maxillofac Surg. 63:1567;2005, Bagan et al. Med Oral Patol Oral Cir
Bucal. 10 Suppl2: E88-91;2005, Ruggiero et al. J Oral Maxillofac Surg.
62:527;2004).
La potència y duració de l’acció del fàrmac, factors locals (cirurgia
dento-alveolar, estat bucodental, característiques anatòmiques del
pacient, i les condicions sistèmiques i medicamentoses, poden
incrementar el risc d’aparició de lesions.
La cirurgia dentoalveolar (exodòncies, implants dentals, cirurgia periapical i periodontal,etc) pot incrementar el risc d’aparició
d’osteonecrosis fins a 7 vegades en pacients tractats amb bisfosfonats endovenosos (Hoff et al. J Clin Oncol. Aug 2006, Salama
et al. J Clin Oncol. 24:945;2006).
El risc d’aparició de necrosis òssia s’incrementa quan el temps d’administració del fàrmac és de més de 3 anys en els
bisfosfonats orals i 9.3 a 14.1 mesos en els endovenosos (Marx et al. J Oral Maxillofac Surg. 63: 1567-75;2005). Les lesions
produïdes per els bisfosfonats orals solen ser menys extenses i responen millor al tractament (Marx et al. J Oral Maxillofac Surg.
65:2397;2007, Carlson ER. J Oral Maxillofac Surg. 67:85;2009).
La quimioteràpia, la corticoteràpia, la diabetis mellitus, l’alcohol, el tabac, una higiene oral insuficient, també són factors de
risc que poden incrementar el risc de lesions.
Per disminuir el risc d’aparició de lesions, l’Associació
Americana de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial (2006) recomana
deixar el tractament de bisfosfonats orals, durant 3 mesos,
quan la duració del tractament ha estat superior a 3 anys o
també ha estat tractat amb bisfosfonats + corticoides.
Marx, proposa la determinació sanguínia en dejú del
telopèptid C-terminal de col·lagen tipus I (b-CTx). A valors
superiors a 150pg/mL es permet realitzar qualsevol cirurgia
amb el mínim risc i sense la necessitat de deixar el
bisfosfonat oral (Marx et al. J Oral Maxillofac Surg 65: 2397-
410;2007)
CONCLUSIONS: És important que els professional de la salut, i els odontòlegs en particular, coneguem les possibles
complicacions ocasionades per aquests medicaments, per tal d’evitar i prevenir l’aparició d’aquest tipus de lesions als
nostres pacients a la consulta dental.
Són necessaris més estudis per conèixer el mecanisme dels bisfosfonats en el desenvolupament d’aquest quadre
d’osteonecrosi a l’àrea maxil·lofacial.
AUTOR: ROGER PORTELLA SANTOLARIA. ODONTÒLEG ABS MOIÀ- ARTÉS
Institut Català de la Salut
Servei d’Atenció Primària
Bages-Berguedà-Solsonès