1. EFICIÈNCIA DEL THROMBOEXACT VERSUS
EDTA K3 I CITRAT SÒDIC
Elisa Vilalta Arolas, Maria Dolors Circuns Boix, Sara Casals Comellas, Pilar Garcia Soler, Jaume Vima Bofarull
Paraules clau: Agregats plaquetaris, EDTA K3, citrat sòdic, thromboexact, pseudotrombocitopènia.
Objectiu: Comprovar que l’ús del Thromboexact pot evitar qualsevol resultat anormal en les determinacions de plaquetes.
Introducció: La pseudotrombocitopènia in vitro, provocada per la presència d’agents agregants plaquetaris en EDTA K2 i
K3, és una de les causes d’incidència preanalítica i analítica en la determinació del paràmetre hemograma en laboratoris
d’atenció primària i consultes externes hospitalàries.
L’agregació plaquetària es produeix als pocs minuts de l’extracció sanguínia si la mostra no es processa de forma
immediata. La presència d’agregats plaquetaris és irreversible i no permet entregar ni el resultat de plaquetes ni del volum
plaquetari mig (VPM), generant la petició de proves innecessàries com els anticossos antiplaquetaris, i la repetició de
l’extracció de sang en el mateix pacient una o més vegades per comprovar el resultat de plaquetes.
Sovint origina també derivacions a l’especialista en Hematologia Clínica, qui només pot certificar que la causa de l’agregació
plaquetària és l’ús d’anticoagulants inadequats en aquest tipus de pacient.
Material i mètode: Durant l’any 2010 s’han processat un total
de 36.881 mostres sanguínies de pacients procedents de l’atenció
primària i hospitalària de la comarca del Berguedà.
Els anticoagulants utilitzats, en tubs d’extracció al buit, han estat
majoritàriament l’EDTA k3 i el citrat sòdic. En els casos que la
patologia plaquetària constava en l’orientació diagnòstica com a
motiu de la petició analítica, s’ha utilitzat un nou anticoagulant:
THROMBOEXACT de la marca comercial SARSTEDT. L’equipament
hematològic utilitzat és el LH-750 de Beckmann-Coulter ( IZASA).
En l’hemograma es determina la fórmula leucocitària automàtica,
amb identificació de 5 poblacions leucocitàries, per la qual cosa és
necessari deixar la sang en repòs i posterior agitació durant 30
minuts aproximadament.
Resultats: De les 36.881 mostres d’hemograma obtingudes i processades en EDTA K3, en 164
casos es va obtenir també mostra en citrat sòdic i en 121 casos es va fer l’extracció en
Thromboexact. Es van entregar resultats d’agregats plaquetaris en 59 casos, en cap cas, però,
coincidia amb la utilització del nou anticoagulant sotmès a estudi.
En 64 mostres es va sol.licitar també la determinació d’ac. antiplaquetaris, amb un sol resultat
positiu i 63 de negatius.
En els 121 tubs d’anticoagulant thromboexact, es va poder determinar sense cap problema tant
el resultat de plaquetes com VPM, estables durant les properes 24-48 hores, sense variacions
significatives en els resultats de la mateixa mostra.
Els tubs d’EDTA K3 dels mateixos pacients presentaven agregats plaquetaris i
pseudotrombocitopènia in vitro als 5 minuts de l’extracció de sang . En 42 tubs obtinguts en
citrat sòdic també es va observar el mateix fenomen, impedint l’entrega del resultat de
plaquetes i VPM.
Conclusions: La utilització d’EDTA K3 i citrat sòdic , en la majoria de casos, no serveix per
pacients amb pseudotrombocitopènia in vitro, originant costos afegits i segones extraccions de
sang totalment evitables.
L’ús generalitzat del Thromboexact evitaria, pràcticament al 100 %, qualsevol resultat anòmal en
les determinacions de plaquetes i VPM, motiu de pseudotrombocitopènies in vitro.
Si les extraccions del paràmetre hemograma es fessin només amb l’ús de l’anticoagulant
Thromboexact , qualsevol resultat disminuït de plaquetes es podria relacionar immediatament
amb patologia clínica com aplàsies, hepatopaties severes, púrpura trombocitopènica idiopàtica,
etc. I en totes elles, el diagnòstic i tractament d’urgència , si fos el cas, serien immediats
després de la derivació del pacient.
Institut Català de la Salut
Servei d’Atenció Primària
Bages-Berguedà-Solsonès