La fotografia objectiva el realisme pictoric

1. LA "FOTOGRAFIA
OBJECTIVA" REALISME AL
IMPRESIONISME
DESPRÉS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1848) INICIS SEGLE XX (1910 EXPO
LONDRES PINTURES DE CEZANNE, VAN GOGH, GAUGUIN)

2. • En literatura (Balzac, Zola, Oller, Galdós) com en pintura, va cercar la realitat més pròxima i
quotidiana
• Te el seu origen en les noves classes populars sorgides de la Revolució Industrial amb les seves
misèries i les seves necessitats, les que van erigir-se com a protagonistes d'aquest nou art que va
rebutjar la retòrica romàntica i la idealització neoclàssica.
• A finals del segle XIX entre els anys 1848 i 1870 a França triomfa el realisme a França.
• Les seves temàtiques abandonen els temes medievals, clàssics o orientals i se substitueixen per temes
contemporanis, tractats amb aparent objectivitat, en els quals bateguen les idees politicosocials del
moment.
• A aquest canvi hi van contribuir:
a) La implantació definitiva de la burgesia.
b) El positivisme filosòfic d'August Comte, que
estableix les dades dels sentits com a font fonamental
del coneixement.
c) La sensibilitat i la consciencia dels artistes envers els
problemes socials derivats de la industrialització.
d) El desencís pel fracàs de la Revolució del 1848.
El Realisme

3. Les espigolaires (en francès, Donis
glaneuses), també conegut com Les
recol·lectores, és un quadre del
pintor francès Jean-François Millet.
Pintat a l'oli en 1857, és una
representació realista de dones
espigolant. La pintura és famosa
per mostrar d'una manera molt
humanista la realitat de la societat
rural del segle XIX, el que va ser mal
rebut per la classe alta francesa.
Quan va ser exposat al Saló de París
de 1857, va ser considerat com
«perillós» .
Posteriorment, es va convertir en
símbol del patriotisme francès,
utilitzant-se per estimular
l'allistament durant la Primera
Guerra mundial

4. L'Àngelus, 1859 - 1860, oli sobre
llenç, Museu del Louvre, París.
Millet mostra la seva millor faceta
realista, al retratar a dos camperols
en el moment d'aturar la seva tasca,
per resar l'oració de l'Angelus,
agraint al cel els resultats obtinguts
en la seva jornada de treball.
La senzillesa, vestiments humils dels
dos solitaris personatges - els que
són retratats a contrallum - i dels
escassos estris que posseeixen -
cistella amb patates recollides, una
forqueta per remoure la terra, un
carretó, tot el que es contraposa
amb la immensitat del paisatge que
els envolta, el qual - en ple
capvespre - plena d'efectes de llum i
ombra
El Realisme es va negar a idealitzar les imatges.

5. HONORÉ DAUMIER:
Vagó de tercera classe
(1860). Metropolitan
Museum. Nova York.
Daumier va esdevenir un
cronista de la vida urbana
de fera industrial i va
mostrar una especial
predilecció pel tema dels
viatgers als vagons del
tren.
L’artista és part de la societat i no pot contemplar-la impassible.
Sovint els realistes prenen partit pels més humils i es comprometen amb els grans problemes polítics i socials.

6. L'enfocament directe, sense paràfrasis ni ornaments, va suposar un xoc amb les convencions, amb la
concepció de l'art com a categoria sublimadora de la realitat.
GUSTAVE
COURBET: L
'estudi del Pintor
(1854-1855).
Musée dOrSAY.
Paris Courbet
reflecteix en aquest
quadre de gran
format les idees,
personatges i els
tipus socials que
van unfluir en la
seva vida i en la
seva obra

7. L’ENTERRAMENT D’ORNANS (1849-50). Gustave Courbet (1819-1877)
Aquesta obra és una fita ineludible a l’hora d’entendre la pintura del segle XIX. Va aparèixer al Saló de 1850 amb el títol: Quadre
de figures humanes, històric, d’un enterrament a Ornans. Aquest títol revela la falta d’un argument clar i les seves aspiracions:
portar a la categoria d’un aconteixament històric un episodi banal, tan normal i corrent com un enterrament qualsevol. Sembla que
representa l’enterrament del seu avi matern Jean-Antoine Oudot a qui Courbet estimava de debó

8. • L'aparició de la fotografia -daguerreotip- presentada per DAGUERRE l'any 1839
• Així, doncs, pel que fa a composició, els enquadraments eren casuals, com d'instantània fotogràfica, i
la tècnica era lliure i diversa segons els artistes.
RAMON MARTI I ALSINA:
La migdiada (1884). MNAC. Barcelona.
Aquesta escena anecdòtica. sense
grandiloqüència, és l’exemple paradigmàtic
de la pintura realista a Espanya.

9. La litografia i el dibuix van ser un art molt útil per a la difusió de la vida quotidiana vista per l'artista.
HONORÉ DAUMIER HONORÉ DAUMIER
Referent evident en la conformació del llenguatge pictòric realista, fou GOYA, amb els Caprichos i els
Desastres de la guerra, el precursor d'aquest moviment eminentment pictòric

10. La litografia i el dibuix van ser un art molt útil per a la difusió de la vida quotidiana vista per l'artista.
HONORÉ DAUMIER HONORÉ DAUMIER
Referent evident en la conformació del llenguatge pictòric realista, fou GOYA, amb els Caprichos i els
Desastres de la guerra, el precursor d'aquest moviment eminentment pictòric