L'Ara Pacis (Altar de la Pau) és un monument commemoratiu de l'època imperial. Es troba a Roma i va ser construït entre el 13 i el 9 a. C per decisió del Senat, en acció de gràcies pel retorn de l'emperador August després de les seves victorioses campanyes a Hispània i Gàl·lia, on hi havia hagut un període de revoltes constants. Durant 3 anys August havia estat fóra de Roma i finalment aconseguí imposar la pau.

1. Ara Pacis Augustae
Arquetip Relleu historic Roma

2. Documentació general
Títol: Ara Pacis Augustae o Altar de la Pau d’August
Autor: desconegut
Cronologia: 13-9 a.C.
Material: marbre de Carrara
Mides: 3,68 m x 11,60 m x 10.65 m
Estil: romà imperial
Localització actual: Museu dell’Ara Pacis, via Ripetta, Roma.
Localització original: Camp de Mart, Roma.

3. Context
L'Ara Pacis (Altar de la Pau) és un monument commemoratiu de l'època
imperial
Es troba a Roma i va ser construït entre el 13 i el 9 a. C per decisió del Senat,
en acció de gràcies pel retorn de l'emperador August després de les seves
victorioses campanyes a Hispània i Gàl·lia, on hi havia hagut un període de
revoltes constants. Durant 3 anys August havia estat fóra de Roma i finalment
aconseguí imposar la pau.
Està dedicat a la deessa de la Pau i aixecat a Roma, al Camp de Mart, on cada
any els sacerdots i vestals havien de sacrificar un moltó i dos bous
El conjunt del monument va estar molts segles desaparegut, i quan es descobrí
s’interpretà erròniament.
L’emplaçament actual de l’Ara Pacis no és l’original, ja que en temps de Mussolini
es va traslladar a un edifici a tocar de les ruïnes del mausoleu d’August

4. E
Anàlisi formal
És una construcció de planta rectangular, sense coberta, que envolta un altar interior i central
en forma d’U. Aquest es troba damunt d’una mena de podi quadrat amb graons al voltant,
omplint tot l’espai. Té dues portes alineades sobre l’eix de simetria, originàriament en una
direccionalitat O-E.
S N
O

5. El mur exterior, totalment cobert de relleus
escultòrics, està dividit en dos registres. Un
baix, amb decoració vegetal, separat del de
dalt per una sanefa que forma esvàstiques;
les plantes s’estructuren a partir d’un centre
amb les tigesformant cercles, i decorades
amb fulles d’acant.

6. Al registre més alt hi ha dues comitives i altres escenes mitològiques
relacionades amb l’emperador August. Als cantons i a banda i banda de les
portes, les franges longitudinals estan delimitades verticalment per
pilastres de capitell corinti.

7. El mur interior es divideix de la mateixa manera:
1. A baix hi ha una empallissada, rematada per
una sanefa, i a dalt hi ha una garlanda, amb fruits
de tots els temps, fent festons, lligats a cranis de
toro.
2. També hi ha una mena de taula amb forma d’U
amb una escala de set graons.

8. Iconografia de l’Ara Pacis
La iconografia al·ludeix a la finalitat del monument, és a dir, als sacrificis
que s’hi havia de fer. El ritus de sacrificar animals era molt antic a Roma,
en aquest altar s’hi repetia cada any.

9. Els murs interiors estan decorats amb garlandes, bucranis... Són elements
utilitzats en els sacrificis, on tot s’engalanava amb les garlandes vegetals.
Això relacionat amb la natura vol dir que tot mor i torna a néixer, es renova,
igual que August havia renovat l’Imperi. També simbolitzen la prosperitat de
l’Imperi, l’abundància.
El bucrani és l’esquelet que queda després del sacrifice del brau a l’altar.

10. Decoració de l’exterior:
Aquí s’hi plasma tota la ideologia i la universalitat del poder d’August.
Ens permet entendre la manera de pensar de l’emperador i les seves aspiracions i el
funcionament de l’Imperi. Hi havia 4 relleus en els costats de les portes i un relleu únic
en els dos cantons llargs.
Tots els relleus s’organitzen en 2 registres, com hem vist, el superior figuratiu i
l’inferior amb decoració vegetal.

11. O
Altar
E
Tellus Deessa
Mare Terra
Processó de sacerdots
i membres de la
família d’August
Enees i el
sacrfici
de Lavinium
Roma asseguda
sobre armes
Processó d’August
amb sacerdots i
família imperial
Ròmul i Rem
S N
Planta amb la posició dels relleus

12. Decoració de la façana oriental:
El relleu situat a la dreta de l’escala explica un episodi de la vida d’Enees.
Virgili acabava d’escriure la seva obra, la versió oficial de la història de
Roma. Aquí representa l’arribada d’Enees al Laci després del seu llarg
viatge des de Troia fins al lloc on fundarà Roma. Equipara l’arribada de
l’heroi amb el retorn d’August de les seves campanyes.
Enees és representat com
un home madur, barbat,
amb el cap cobert, signe
de quepresideix un acte
religiós.
Davant té un altar i una truja
que porta un nen, i un altre
Fruites (abundància)
Templet de Penates o de l’abundància

13. També 2 relleus als costats de la
porta, sense escala.
Al de la dreta no queda res, uns pocs
fragments. Es pensa que era una
personificació de la ciutat de Roma.
Els romans ho personificaven tot (la
terra, la lluna...).
Roma se la representa com una dona
asseguda sobre un munt d’armes,
símbol de que estava sempre
preparada per la lluita.
Decoració de la façana occidental:

14. El cigne representa
el vent
La Terra, la mare, amb els
pits marcats: llet abundant
Al relleu de l’esquerra hi ha representada la Terra, el pannell de Tellus
(Deessa Mare Terra). Hi ha altres interpretacions que diuen que és Itàlia,
Venus o la Pau. La pau d’August permet que la gent tingui fills i visqui amb
tranquil·litat. També trobem de nou l’abundància d’animals i fruits.
El monster marí
representa
el mar
Relleu poc marcat al fons

16. Els relleus del costat nord i sud: La processó del poder
És un relleu únic que continua a ambdós costats. Es pensa que és una processó
ritual, amb sacrifici d’animals, en que es dona la benvinguda a August al seu
retorn l’any 13 a C. Està inspirat directament en els relleus de les Panatenees del
Partenó. Les figures estant disposades en tres quarts i sobresurten del pla.
August presideix el sacrifici, i s’ha perdut la major part del seu cos.
Flamines, sacerdots principals de Roma Seqüència de la família imperial per
ordre successori

17. Primer cop en que es representa tota la família de l’emperador, inclosos els nens
en un relleu oficial.

18. Els plecs de les túniques donen a la
composició gran movilitat.
L’alt relleu es combina amb el mitjà i
el baix, augmentant la sensació de
profunditat. El fet de donar més
relleu a les figures de primer terme,
com és el cas d’Agripa, serveix per a
remarcar la importància del
personatge.

19. Fris del Senat, cara nord
Rostres tractats amb gran
realisme, individualitzats

20. Ornaments dels costats de l’altar amb volutes, decoració vegetal i d’origen oriental.

21. Funció
L’Ara Pacis servia per exaltar la
figura del primer emperador de
Roma: August (el sublim).
Els poetes el vinculaven amb
Enees, com hem vist, fill de Venus
i heroi de la guerra de Troia.
També se’l relacionà amb Ròmul i
Rem.
És un document històric important
per conèixer l’època d’August, els
personatges més importants del
moment, els costums, la moda... I
també, com hem vist, la ideologia
imperant en el moment.

22. Models i influències
L’Ara Pacis segueix l’estructura dels antics espais sagrats envoltats d’una
palissada de fusta amb una sola entrada.
Pels relleus es relaciona amb els arcs de triomf o les columnes commemoratives. Els
personatges que hi apareixen no estan idealitzats, per tant són una autèntica galeria
de
retrats.
Un element important que influí en els seus relleus fou el fris de les Panatenees, de
Fídies, al Partenó, on també les escenes es juxtaposen sense cap separació formal.

23. El 1938 Mussolini va manar
reconstruir el monument. El seu
projecte era recuperar el major
número d’obres de la Roma
imperial, amb la qual identificava
el seu govern