SlideShare a Scribd company logo
1 of 74
PROJECTE DE TREBALL
P5
ELS DINERS
ABANS DEL PROJECTE:
Elecció del tema.
 Aquests van ser els temes que es van escollir i després
es van votar.
 Per majoria va guanyar el tema dels DINERS. Es veu
que sentien molt a parlar sobre el tema.
QUÈ SABIEM DELS DINERS?
 MANUEL: Són importants per comprar?
 MARC CID: Es paga. Que li donen al treball.
 RUBÈN: Te’ls venen als supermercats i als xinos.
 LAIA MORENO: Es pot comprar agendes.
 CARLA: Que es pot servir amb targeta.
 XÈNIA: Que compres gomes.
 ANNA: Són durs.
 ALEIX: No sé. El seu color es fa pintant.
 FARIA: Comprar “juguetes”.
 ALEX: Que es poden fer servir per fer construccions, per comprar les
coses de fer les cases
QUÈ SABIEM DELS DINERS?
ALEX: Que es poden fer servir per fer construccions, per comprar les coses de fer
les cases.
LEO: No sé.
EVA: No sé.
LUCÍA: No sé, es pot comprar un cotxe nou?
LAIA OBIOL: No sé.
MARC CAMPO: No sé.
JULIÀ: Se compra als supermercats.
LAIA GONZÀLEZ: No sé.
LAIA MARTÍNEZ:No se´.
LAIA MORENO: Ens embruten les mans
perquè estan bruts.
QUÈ SABIEM DELS DINERS?
 ARNAU: Es compren les cases.
 MARTÍ: Són molt durs i són “valiosos” per la gent.
 BIANCA: Que es pot comprar roba.
 ANGEL: Es pot comprar cascos de moto.
 LAIA MORENO: Els diners són brillants.
QUÈ VOLIEM SABER DELS
DINERS?
 CARLES: Qui va crear els diners?
 ALEIX: Com es fan els diners?
 XÈNIA: Com es van fer els diners?
 MANUEL: Com els diners són tan petits?
 ANNA: Per què uns diners són grans i altres petits?
 LUCÍA: Qui li va posar el nom als diners?
 ANGEL: Qui va fer els números als diners?
 LAIA OBIOL: Per què són tan durs?
 ALEX: Com es guanyen al començament de la vida?
 LAIA GONZÁLEZ: On es venen els diners?
 CARLES: Com s’aconsegueixen les targetes de crèdit?
.
QUÈ VOLIEM SABER DELS
DINERS?
 LEO : Com es “quiten” els diners en el caixer?
 CARLA: Com fiquen la cara als diners?
 FARIA: Com es fan els diners?
 MARC CID: Com es fan els diners?
 LAIA MORENO: Com són tan importants els diners?
 ARNAU: Qui va ficar el nom als diners?
 ALEX: Com van ficar els números als diners?
 EVA: Qui va inventar els diners? Què hi havia abans dels diners?
 MARTÍ: Per què els vol tant la gent?
 ANNA: Per què són tous?
 RUBÈN: No sé.
.
AL FINAL, LES PREGUNTES DEL PROJECTE VAN
SER AQUESTES:
 Què hi havia abans dels diners?
 Qui va inventar els diners?
 Com eren els diners d’abans?
 On es fan els diners I com es fan?
 Per a què serveixen els diners?
 Com es guanyen els diners?
 On es guarden els diners?
 Què podem fer servir en comptes de diners?
 Diners del món.
LES
EXPOSICIONS
QUÈ HI HAVIA ABANS DELS DINERS?
Martí: El “trueque”, en català PERMUTA. La permuta és que
cadascú dóna cada cosa que li sobra.
Abans dels diners pagaven amb cacao i amb plomes d’aus precioses
i espècies.
Abans dels diners, a Catalunya es feien servir espècies per pagar.
Això és pebre (assenyala el
mural) que m’ha posat la mama.
Eren molt valuoses perquè hi
havien molt poques.
La sal era molt “valuada” per els
aliments. Els feien servir als
aliments perquè duressin més i
es pagava amb sal.
QUÈ HI HAVIA ABANS DELS DINERS?
Martí: Els cereals es feien servir per pagar i l’arrós també..
Les pells eren molt “valuades” perquè servien molt bé pels dies
de fred i es pagaven amb pells.
QUÈ HI HAVIA ABANS DELS DINERS?
LAIA G: Abans dels diners hi havia el “trueque” o intercanvi.
Aquí (assenyala el mural) li dóna una gerra i aquí li dóna un
animal. Això és l’intercanvi.
Aquí un nen li dóna un ordinador i l’altre li dóna una cosa d’aquí.
QUÈ HI HAVIA ABANS DELS DINERS?
LAIA G: Aquí li dóna una flor i l’altre el pa. Aquí li dóna. Aquí li
dóna una pilota vermella i aquí una groga.
Aquí unes tisores i un “peine” i aquí un “cortacesped” que és
l’intercanvi.
Aquí canvien una ovella per arrós.
QUÈ HI HAVIA ABANS DELS DINERS?
ALEX: Què hi havia abans dels diners? Per comprar s’utilitzava
el bescanvi. L’or va ser moneda de canvi i servia per canviar.
Els pobles antics es feien servir aquestes monedes de
canvi, que eren d’or, i les espècies també van ser moneda de
canvi en els pobles antics.
QUÈ HI HAVIA ABANS DELS DINERS?
ALEX: Un element que es va utilitzar com a moneda de canvi
és la sal, es feia servir com a salari per pagar.
QUÈ HI HAVIA ABANS DELS DINERS?
BIANCA: Aquí s’estaven canviant les coses, aquí ella vol un
animal i ella li dóna un gerro perquè vol l’animal.
La nena li dóna una llança als nens i el nen li dóna unes flors a
la nena perquè s’estaven canviant les coses perquè no hi havia
diners. Era l’intercanvi.
QUÈ HI HAVIA ABANS DELS DINERS?
BIANCA: Aquí els Mandingues, ell dóna una poma i ella li dóna
carn. S’ho estan canviant.
Això és la confiança perquè es donen la mà i no sé perquè no
m’enrecordo.
QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS
D’ABANS?
CARLES: Qui va inventar els diners? Els Romans van inventar
les monedes. Els “Xinos” van inventar els bitllets.
Així eren les monedes antigues. (Assenyala el mural) eren de
pedre. Així eren les pessetes.
QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS
D’ABANS?
ANNA: Els diners. 1.Hi havia gent que intercanviaven les
coses. Era l’intercanvi o trueque.
2.. Com es van inventar?
3. Com eren els diners?
QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS
D’ABANS?
ANNA: Abans hi havia gent que s’intercanviava coses. I
després es van inventar els diners.
Les primeres monedes eren aquestes, barrejades amb or i plata.
Es deien Electron. Van aparèixer a Turquía al S. VIII
QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS
D’ABANS?
ANNA: Com les monedes pesaven molt, van inventar els bitllets.
Són de paper.
Aquest és un bitllet de 10 pessetes.
Moltes gràcies!
QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS
D’ABANS?
LAIA MARTÍNEZ: Aquí visc jo (assenyala el mapa) i allà es on
van començar els diners, aquí és Grècia.
QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS
D’ABANS?
LAIA MARTÍNEZ: Aquí bitllets. Aquí aquests diners són diners
de plata i or. Són monedes antigues. Bitllets són diners de
paper.
QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS
D’ABANS?
MARC CID: Qui va inventar els diners? Abans hi havia el
trueque, que vol dir canviar les coses. Un necessita arròs i l’altre
necessita una ovella, carn i es canvien les coses. Si jo et dono
un gerro, tu em dones un animal.
QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS
D’ABANS?
MARC CID: Qui va inventar els diners? Al país de Lidia, que ara
és Turquia. Els Lidis van inventar els diners de moneda..
Com eren els diners d’abans? de ferro, or i plata.
HABITANTS ELS “LIDIS” LES PRIMERES MONEDES EREN DE
FERRO I COURE
I TAMBÉ D’OR
I PLATA.
QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS
D’ABANS?
RUBÈN: Qui va inventar els diners? El poble “se’n” diu LIDIS.
Aquest poble fan diners. Hi havia un Rei, GIGES, que va pensar
“algo” que volia fer sempre i va dir que faria monedes per pagar
als soldats. I va començar a fer monedes.
Els Lidis eren d’aquí. (assenyala el mapa)
ON ES VA INVENTAR?
ESPANYA
LYDIA
QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS
D’ABANS?
RUBÈN: Aquí vivim nosaltres, a Barcelona. (assenyala)
El Rei va posar un lleó a la moneda i ho va fer amb un anell. Va
posar l’anell a sobre de la moneda i va xafar i es va quedar la
marca de l’anell.
QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS
D’ABANS?
RUBÈN: El Rei va posar a una bossa les monedes per anar
repartint-les al qui estava sense monedes. Les monedes eren
petites. Eren d’or blanc i platejades. Les “ESTEARAS” totes
tenen un lleó, el cap d’un lleó. Eren rodones, platejades i
marrons.
Una moneda pesava 5 grams.
Format per: or, plata, coure, plom i
ferro.
Mides: 12 x 14 x 4 mm de gruix.
ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN?
ALEIX: A la fàbrica dels diners es fan els diners.
COM I A ON ES FAN
ELS DINERS
A LA FÀBRICA DE LA MONEDA
CADA PAÍS TÉ LA SEVA FÀBRICA I LA SEVA MONEDA
ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN?
ALEIX: Com es fan els bitllets? Es fan amb un paper molt gran i
especial i el retallen. El retalla un senyor. No ho sé amb què ho
retalla
Com es fan les monedes? Amb un rotllo molt gran de ferro i fan
la forma.
Es fan amb un PAPER MOLT GRAN que
després ES RETALLA
ROTLLO MOLT GRAN
ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN?
ALEIX: Això ho calenten i apreten molt i es fa la cara. Posen la
moneda aquí i apreten molt, molt i molt i surt la cara.
No hi ha més.
ROTLLO MOLT GRAN
S’ESCALFEN I ES FAN ELS DIBUIXOS
ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN?
ANGEL: On es fan els diners? Els diners es fan a una fàbrica
que es diu Reial Casa de la Moneda Fàbrica Nacional de
Moneda i Timbre.
ROTLLO MOLT GRAN
ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN?
ANGEL: Aquí els senyors, el Banc d’Espanya els diu que
comencin a fer els diners per comprar coses
ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN?
ANGEL: Com es fan els diners? Els bitllets es fan en
impressores amb fulles de paper que surten dels arbres. Primers
es compren un arbre i es fan “fulles” i d’aquí es fan els bitllets.
Aquí estan els bitllets de 5, 10, 20, 50, 100, 200 i 500 d’Euro.
ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN?
ANGEL: Com es fan els diners? Les monedes surten d’unes
planxes de metall on es tallen i s’encunyen. Aquí estan les
monedes 2, 5, 10, 20, 50 cèntims i 1 i 2 Euros.
ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN?
CARLA: Els diners es fan en una casa de Moneda. A la Casa de
la Moneda d’Espanya.
És una fàbrica que hi ha molts treballadors, no en fan cotxes, ni
mobles, es fan bitllets i monedes. N’hi ha màquines que fan els
bitllets.
ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN?
CARLA: Les monedes són de metall, són d’or? NO!!! No són
d’or, són d’aquests metalls. Els bitllets es fan de paper. El paper
surt dels arbres, però escolteu! Els diners no poden sortir d’un
barret.
ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN?
CARLA: Els bitllets es fan de paper. El paper surt dels
arbres, però escolteu! Els diners no poden sortir d’un barret.
Els diners no surten per art de màgia.
Els papàs tenen que treballar molt
per guanyar diners
ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN?
EOIN: Fàbrica de moneda i Timbre, es fan els diners, els euros.
Com es fan els diners? Primer el dibuix, desprès rotllos blancs
de paper blanc grans i fan així (fa rodar les mans)
ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN?
EOIN: La màquina d’impressió “aplasta” els diners perquè surtin
diners. Desprès de la màquina surten els diners està a les fotos
que hem posat.
ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN?
XÈNIA: Els diners. Els diners es fan en una fàbrica especial, la
Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. Es fan els diners, els
euros, en forma de moneda i bitllets.
ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN?
XÈNIA: Els diners es fan en una màquina especial. Aquesta
màquina fa les monedes i una altre fa els bitllets.
PER A QUÈ SERVEIXEN ELS DINERS?
LAIA OBIOL: Jo us explicaré perquè serveixen els diners.
Els diners serveixen per comprar coses, com el menjar perquè
sinó ens moriríem de gana. Una casa per viure perquè sinó
dormiríem al carrer. Roba perquè sinó estaríem despullats i
joguines per als nens per jugar.
PER A QUÈ SERVEIXEN ELS DINERS?
LAIA OBIOL: També paguem la llum i quan no la necessitem
l’hem d’apagar perquè sinó gastem diners. La calefacció serveix
per estar calentets. El gas serveix per cuinar i per posar l’aigua
calenta i l’hem de pagar.
PER A QUÈ SERVEIXEN ELS DINERS?
LAIA OBIOL: L’aigua cada cop que tirem de la cadena, o obrir
l’aigua de l’aixeta o de la dutxa quan acabem l’hem de tancar
perquè sinó es gasta i l’han de pagar.
També podem fer coses molt xules com anar al cine i comprar
crispetes, també podem viatjar a veure cultures noves i gent
nova. I ajudar a la gent que més ho necessita quan paguem la
samarreta de Mirada Oberta, els diners que paguem van a
Gàmbia per la gent que ho necessita.
PER A QUÈ SERVEIXEN ELS DINERS?
LAIA OBIOL: Però hi ha coses que els diners NO poden
comprar com els “besitos”, les abraçades i “mimitos”. Una
migdiada, una posta de sol molt maca i “lo” més bo és estar amb
la família.
MOLTES GRÀCIES!
PER A QUÈ SERVEIXEN ELS DINERS?
MANUEL: Els diners. Com “sirven “ els diners. Si vols “irte” de
vacances amb la família tens que “dar-li” diners al que està a la
porta, al senyor de tot, per entrar de vacances.
Si vols comprar alguna cosa tens que “dar-li” una moneda com
aquesta d’un cèntim o dòlar per a comprar moltes coses.
PER A QUÈ SERVEIXEN ELS DINERS?
MANUEL: Si vols algun cotxe que surt a la tele “pues” comprar-
li, un cotxe, una casa.
PER A QUÈ SERVEIXEN ELS DINERS?
FARIA: Què són els diners? Són monedes i bitllets. Per a què
serveixen els diners? Pagant per comprar
joguines, llibres, pastissos, roba, fruites, per comprar cases, per
comprar llits, per comprar bitllets d’avió, per anar al metge, a
natació. Ja s’ha acabat.
COM ES GUANYEN ELS DINERS? ON ES GUARDEN ELS
DINERS?
MARC CAMPO: 1. Treballant molt tots els dies. Com es treballa?
Pensant i fent pa o pomes es poden vendre i altres compar. Comprem
amb diners.
COM ES GUANYEN ELS DINERS? ON ES GUARDEN ELS
DINERS?
MARC CAMPO: 2. En el moneder, a la guardiola si la trenques surten
diners, sinó fiquem res no surten. En el banc. Si vull diners del banc
que faig? Amb la “tarja” i assenyala el caixer.
COM ES GUANYEN ELS DINERS? ON ES GUARDEN ELS
DINERS?
LEO: Com “s’ha” guanyen els diners? Treballant fent de cuiner, fent de
perruquer, fent de bomber, fent de cuiner, fent de metge, fent de
florista, fent de policia, fent de “pescant”, fent de pintor, fent
“d’arreglador”, fent cosir.
COM ES GUANYEN ELS DINERS? ON ES GUARDEN ELS
DINERS?
LEO: (Com es pot també guanyar diners?) Agafant bitllets
d’aquets, fent la loteria.
On “se” guarden els diners? Es guarden en una caixa forts, en un banc
o en una caixa. Ho posen aquí perquè no ho robin (assenyala la caixa
forta), es guarden aquí, és una guardiola. He portat la meva guardiola i
està a la motxilla, us l’ensenyo?
COM ES GUANYEN ELS DINERS? ON ES GUARDEN ELS
DINERS?
LUCÍA: Com es guanyen els diners? Treballant en diferents oficis, ser
“carpinter”, ser perruquer, ser doctor, també pots guanyar diners fent la
Borsa, que inverteixes diners , m’ho ha dit el papa. També en concurs
de televisió i si et toca la loteria.
COM ES GUANYEN ELS DINERS? ON ES GUARDEN ELS
DINERS?
LUCÍA: On es guarden els diners? Al banc, a les guardioles a les
caixes fortes, a les caixes d’estalvi i al moneder.
COM ES GUANYEN ELS DINERS? ON ES GUARDEN ELS
DINERS?
MIREIA: Els diners es guarden en el cofre en la “caixola,” la guardiola i
al banc.
COM ES GUANYEN ELS DINERS? ON ES GUARDEN ELS
DINERS?
MIREIA: (Com es guanyen els diners?) canviar coses velles, si no les
necessites et donen diners, treballant i no m’enrecordo més.
QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS
DEL MÓN.
JULIÀ: Els diners del món. Al món hi ha diferents diners. Nosaltres
vivim aquí (assenyala el mapa) en el euro.
QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS
DEL MÓN.
JULIÀ: Comprar sense diners. Una targeta de crèdit, es va al banc i et
donen diners. Es pot comprar sense diners amb la targeta de crèdit. El
taló (l’assenyala) es va al banc i et donen els diners.
La mama només m’ha dit el nom d’aquesta moneda, l’euro.
QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS
DEL MÓN.
ARNAU: Què podem fer servir en comptes de diners? Amb la targeta
de crèdit podem pagar i tenim que ensenyar el DNI per veure el nom
de la nostra targeta, i la targeta de crèdit la passa pel datàfon. Ho
passa la botiguera i pica els números del que val, que volem comprar.
QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS
DEL MÓN.
ARNAU: En un banc, en un paper blanc hi ha una ratlleta a sobre es
fiquen uns números que són els diners. És un xec, vas al banc i et
donen els diners. Aquí la “firma” .
Al camp es fan intercanvis, dos ous per dos enciams, perquè la
senyora vol fer una amanida i el senyor dos truites.
QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS
DEL MÓN.
ARNAU: Els diners del món. A Suïssa el seu bitllet es diu FRANC
SUÍS.
A Estats Units la seva moneda és el DÒLAR. A Anglaterra la seva
moneda es diu LLIURE o POUND en anglès. A Japó la seva moneda
es diu YEN, també l’he escrit en japonés.
QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS
DEL MÓN.
EVA: Els diners del món. Monedes del món, abans hi havia la lliure
esterlina. A Amèrica trobem el DÒLAR americà. El Dòlar americà té
monedes i bitllets. Al Marroc el DIRHAM marroquí amb monedes i
bitllets. A Japó trobem el YEN amb monedes i bitllets.
QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS
DEL MÓN.
EVA: També podem pagar amb targeta de crèdit, altres coses que no
es poden pagar amb diners són els talons, són unes targetes de paper
que tenen alguns senyors i pots pagar.
Les targetes de crèdit serveixen com els diners, pots pagar amb elles.
QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS
DEL MÓN.
EVA: Els talons són unes targetes que algunes persones les tenen, si
vols comprar “algo” del Mercadona, has de tenir aquella targeta.
Els intercanvis serveixen per persones que no tenen casi res, si jo
dono una vaca i tu em dones un gerro i també 3 ovelles.
Els talons són uns papers que posen un número a la ratllita, són diners
que t’han de donar al banc.
QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS
DEL MÓN.
LAIA MORENO: Els diners. Els diners del món. Abans
s'intercanviaven les coses era un trueque o bescanvi. Abans també hi
havia el cacau per comprar. Feien servir el cacau com diners.
Ara tenim els diners. Podem fer servir els diners, els bitllets i la targeta
de crèdit.
QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS
DEL MÓN.
LAIA MORENO: Si viatges pel món hem de pensar en els
diners d’arreu del món. A casa hi ha els euros, a Barcelona (Assenyala
la bola del món) A Guatemala hi ha el Quetzal, és el nom d’un ocell de
la selva de Guatemala (ensenya la bola del món) Al Japó hi ha el
Doramon i tenen la moneda el Yen.
Hem jugat a botiguetes utilitzant diners de mentida.
Hem jugat a botiguetes utilitzant diners de mentida.
UN COP ACABAT EL PROJECTE... QUÈ HEM A
APRÉS.
•LUCÍA: Els diners es fan amb un rotllo de paper especial. Els diners
es guarden en una caixa forta o en el moneder o a la caixa d’estalvis.
•FARIA: Fer guardar a la bossa. No recordo.
•CARLES. Són importants. Algunes coses no les tens que pagar amb
diners, com les abraçades, els mimitos i els petons.
•MARTÍ: Les monedes es fan calentant-se i surt la cara. Abans dels
diners es feia servir la permuta o el trueque. Les pells servien com
diners quan no hi havien diners.
•RUBÈN: Els diners els hem de guardar per comprar joguines o
mascotes. Podem comprar una televisió si no tenim.
MARC CID: Es fan en una fàbrica. Amb els diners es poden comprar
coses.
ANGEL: Els diners es fan amb una màquina molt especial.
BIANCA: Els podem guardar en una caixa forta que podem tenir a la
paret. Els podem guanyar treballant en diferents oficis.
ARNAU: L’or és molt valuós. Les monedes es fan a la Fàbrica de
Moneda i Timbre que està a Madrid. La sal era molt difícil de
“conseguir” i servia per pagar.
CARLA: Les monedes d’ara no són d’or es fan amb diferents metalls.
MANUEL: Els diners es guarden a la “hucha para que no se pierdan”.
Els diners són molt importants perquè es pot comprar “cualquier” cosa
amb els diners.
JULIÀ: El carnet de crèdit té diners.. Al món hi ha diferents
monedes, aquí tenim l’euro.
MARC CAMPO: Es guanyen treballant.
LAIA MORENO: A cada país hi ha diferents monedes, un que es diu
SOL, YEN, DÒLAR. Hi ha una moneda molt difícil de dir que és de
Guatemala (Quetzal)
EOIN: Euros, monedes, bitllets.
EVA: Abans feien la permuta. Els diners es guarden en el moneder, la
guardiola o la caixa forta i al banc.
MIREIA: Els diners es guarden a la “caixola”, a la caixa forta, en el
moneder i també en el banc i a la guardiola.
XÈNIA: Els bitllets es fan amb un paper molt gran i especial. M’ha
interessat molt com es fan els diners.
ALEIX: Els Lidis van inventar els diners. Són una gent que estava molt
lluny d’aquí, ja no viuen. He après com es fan els diners.
LAIA MARTÍNEZ. Els petons no es poden comprar. Els diners es
poden fer amb paper. Si vols guanyar molts has de treballar.
LEO: No es poden comprar mimitos amb diners, que si no tenim diners
pues no podem comprar i per això hem de treballar. I també no podem
comprar abrazos, achuchones ni petons de veritat.
MARC CAMPO: He après com es guanyen treballant i el trueque.
ANNA: Es fan en una fàbrica de moneda i Timbre que és molt
gran. Es fan amb un paper especial que roda. Les monedes es
fan en una cosa que té el dibuix i l’apretes i ja surt el dibuix.
LAIA OBIOL: He après que en comptes de pagar amb diners
podem pagar amb la targeta de crèdit. Quan no tenien diners
feien intercanvis. Els diners es poden guardar a una caixa
forta, en una guardiola, en un banc.
LAIA GONZÀLEZ: Ja sé el que havia abans dels diners, el
trueque.
ALEX: Els diners són molt valuosos. Els pobles antics es
canviaven coses.
HEM GAUDIT MOLT FENT AQUEST PROJECTE!!!

More Related Content

What's hot

Cançoner tardor de la recepta de la mestra de música
Cançoner tardor de la recepta de la mestra de músicaCançoner tardor de la recepta de la mestra de música
Cançoner tardor de la recepta de la mestra de músicamsubir34
 
Pregó carnestoltes
Pregó carnestoltesPregó carnestoltes
Pregó carnestoltesprimer1213
 
Problemes visuals
Problemes visualsProblemes visuals
Problemes visualsMprof
 
L’edat dels metalls coure
L’edat dels metalls coureL’edat dels metalls coure
L’edat dels metalls coureescolafanalsdaro
 
Maies inques asteques
Maies inques astequesMaies inques asteques
Maies inques astequesalex_mascu
 
Presentació fonts històriques meu
Presentació fonts històriques meuPresentació fonts històriques meu
Presentació fonts històriques meuaula20_2012
 
3 cicle de l'aigua
3 cicle de l'aigua3 cicle de l'aigua
3 cicle de l'aiguabankitos11
 
Clasificació dels animals
Clasificació dels animalsClasificació dels animals
Clasificació dels animalscpeltossal
 
vaca
vacavaca
vacalm
 
Problemes temps-repàs examen
Problemes temps-repàs examenProblemes temps-repàs examen
Problemes temps-repàs examen6sise
 

What's hot (20)

Cançoner tardor de la recepta de la mestra de música
Cançoner tardor de la recepta de la mestra de músicaCançoner tardor de la recepta de la mestra de música
Cançoner tardor de la recepta de la mestra de música
 
Alimentació a la prehistòria
Alimentació a la prehistòriaAlimentació a la prehistòria
Alimentació a la prehistòria
 
ELS FRUITS DE LA TARDOR
ELS FRUITS DE LA TARDORELS FRUITS DE LA TARDOR
ELS FRUITS DE LA TARDOR
 
Pregó carnestoltes
Pregó carnestoltesPregó carnestoltes
Pregó carnestoltes
 
Rodolins
RodolinsRodolins
Rodolins
 
Poemes i rodolins 1516
Poemes i rodolins 1516Poemes i rodolins 1516
Poemes i rodolins 1516
 
Problemes visuals
Problemes visualsProblemes visuals
Problemes visuals
 
Endevinalles paisatge
Endevinalles paisatgeEndevinalles paisatge
Endevinalles paisatge
 
L’edat dels metalls coure
L’edat dels metalls coureL’edat dels metalls coure
L’edat dels metalls coure
 
Maies inques asteques
Maies inques astequesMaies inques asteques
Maies inques asteques
 
Presentació fonts històriques meu
Presentació fonts històriques meuPresentació fonts històriques meu
Presentació fonts històriques meu
 
Fitxes cal·ligrafia
Fitxes cal·ligrafiaFitxes cal·ligrafia
Fitxes cal·ligrafia
 
3 cicle de l'aigua
3 cicle de l'aigua3 cicle de l'aigua
3 cicle de l'aigua
 
Clasificació dels animals
Clasificació dels animalsClasificació dels animals
Clasificació dels animals
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
vaca
vacavaca
vaca
 
100 poemes joana raspall
100 poemes joana raspall100 poemes joana raspall
100 poemes joana raspall
 
Poemes d hivern
Poemes d hivernPoemes d hivern
Poemes d hivern
 
Oficis medievals
Oficis medievalsOficis medievals
Oficis medievals
 
Problemes temps-repàs examen
Problemes temps-repàs examenProblemes temps-repàs examen
Problemes temps-repàs examen
 

Similar to Projecte els diners. internet

El valor d'una moneda
El valor d'una monedaEl valor d'una moneda
El valor d'una monedaa8061142
 
El valor d'una moneda
El valor d'una monedaEl valor d'una moneda
El valor d'una monedaa8061142
 
El valor d'una moneda
El valor d'una monedaEl valor d'una moneda
El valor d'una monedaa8061142
 
El valor d'una moneda
El valor d'una monedaEl valor d'una moneda
El valor d'una monedaa8061142
 
Presentació segon trimestre classe de les mongetes
Presentació segon trimestre classe de les mongetesPresentació segon trimestre classe de les mongetes
Presentació segon trimestre classe de les mongetesEscola11set
 
Escola Nova Projecte època medieval
Escola Nova Projecte època medieval Escola Nova Projecte època medieval
Escola Nova Projecte època medieval escolanovacervello
 
Projecte: 27 vegades més gran que el Sol
Projecte: 27 vegades més gran que el SolProjecte: 27 vegades més gran que el Sol
Projecte: 27 vegades més gran que el Solesma242
 
Sant.antoni.museu
Sant.antoni.museuSant.antoni.museu
Sant.antoni.museusllompart
 

Similar to Projecte els diners. internet (9)

El valor d'una moneda
El valor d'una monedaEl valor d'una moneda
El valor d'una moneda
 
El valor d'una moneda
El valor d'una monedaEl valor d'una moneda
El valor d'una moneda
 
El valor d'una moneda
El valor d'una monedaEl valor d'una moneda
El valor d'una moneda
 
El valor d'una moneda
El valor d'una monedaEl valor d'una moneda
El valor d'una moneda
 
Presentació segon trimestre classe de les mongetes
Presentació segon trimestre classe de les mongetesPresentació segon trimestre classe de les mongetes
Presentació segon trimestre classe de les mongetes
 
Escola Nova Projecte època medieval
Escola Nova Projecte època medieval Escola Nova Projecte època medieval
Escola Nova Projecte època medieval
 
Els romans 4t
Els romans 4tEls romans 4t
Els romans 4t
 
Projecte: 27 vegades més gran que el Sol
Projecte: 27 vegades més gran que el SolProjecte: 27 vegades més gran que el Sol
Projecte: 27 vegades més gran que el Sol
 
Sant.antoni.museu
Sant.antoni.museuSant.antoni.museu
Sant.antoni.museu
 

Projecte els diners. internet

  • 2. ABANS DEL PROJECTE: Elecció del tema.  Aquests van ser els temes que es van escollir i després es van votar.  Per majoria va guanyar el tema dels DINERS. Es veu que sentien molt a parlar sobre el tema.
  • 3. QUÈ SABIEM DELS DINERS?  MANUEL: Són importants per comprar?  MARC CID: Es paga. Que li donen al treball.  RUBÈN: Te’ls venen als supermercats i als xinos.  LAIA MORENO: Es pot comprar agendes.  CARLA: Que es pot servir amb targeta.  XÈNIA: Que compres gomes.  ANNA: Són durs.  ALEIX: No sé. El seu color es fa pintant.  FARIA: Comprar “juguetes”.  ALEX: Que es poden fer servir per fer construccions, per comprar les coses de fer les cases
  • 4. QUÈ SABIEM DELS DINERS? ALEX: Que es poden fer servir per fer construccions, per comprar les coses de fer les cases. LEO: No sé. EVA: No sé. LUCÍA: No sé, es pot comprar un cotxe nou? LAIA OBIOL: No sé. MARC CAMPO: No sé. JULIÀ: Se compra als supermercats. LAIA GONZÀLEZ: No sé. LAIA MARTÍNEZ:No se´. LAIA MORENO: Ens embruten les mans perquè estan bruts.
  • 5. QUÈ SABIEM DELS DINERS?  ARNAU: Es compren les cases.  MARTÍ: Són molt durs i són “valiosos” per la gent.  BIANCA: Que es pot comprar roba.  ANGEL: Es pot comprar cascos de moto.  LAIA MORENO: Els diners són brillants.
  • 6. QUÈ VOLIEM SABER DELS DINERS?  CARLES: Qui va crear els diners?  ALEIX: Com es fan els diners?  XÈNIA: Com es van fer els diners?  MANUEL: Com els diners són tan petits?  ANNA: Per què uns diners són grans i altres petits?  LUCÍA: Qui li va posar el nom als diners?  ANGEL: Qui va fer els números als diners?  LAIA OBIOL: Per què són tan durs?  ALEX: Com es guanyen al començament de la vida?  LAIA GONZÁLEZ: On es venen els diners?  CARLES: Com s’aconsegueixen les targetes de crèdit? .
  • 7. QUÈ VOLIEM SABER DELS DINERS?  LEO : Com es “quiten” els diners en el caixer?  CARLA: Com fiquen la cara als diners?  FARIA: Com es fan els diners?  MARC CID: Com es fan els diners?  LAIA MORENO: Com són tan importants els diners?  ARNAU: Qui va ficar el nom als diners?  ALEX: Com van ficar els números als diners?  EVA: Qui va inventar els diners? Què hi havia abans dels diners?  MARTÍ: Per què els vol tant la gent?  ANNA: Per què són tous?  RUBÈN: No sé. .
  • 8. AL FINAL, LES PREGUNTES DEL PROJECTE VAN SER AQUESTES:  Què hi havia abans dels diners?  Qui va inventar els diners?  Com eren els diners d’abans?  On es fan els diners I com es fan?  Per a què serveixen els diners?  Com es guanyen els diners?  On es guarden els diners?  Què podem fer servir en comptes de diners?  Diners del món.
  • 10. QUÈ HI HAVIA ABANS DELS DINERS? Martí: El “trueque”, en català PERMUTA. La permuta és que cadascú dóna cada cosa que li sobra. Abans dels diners pagaven amb cacao i amb plomes d’aus precioses i espècies. Abans dels diners, a Catalunya es feien servir espècies per pagar. Això és pebre (assenyala el mural) que m’ha posat la mama. Eren molt valuoses perquè hi havien molt poques. La sal era molt “valuada” per els aliments. Els feien servir als aliments perquè duressin més i es pagava amb sal.
  • 11. QUÈ HI HAVIA ABANS DELS DINERS? Martí: Els cereals es feien servir per pagar i l’arrós també.. Les pells eren molt “valuades” perquè servien molt bé pels dies de fred i es pagaven amb pells.
  • 12. QUÈ HI HAVIA ABANS DELS DINERS? LAIA G: Abans dels diners hi havia el “trueque” o intercanvi. Aquí (assenyala el mural) li dóna una gerra i aquí li dóna un animal. Això és l’intercanvi. Aquí un nen li dóna un ordinador i l’altre li dóna una cosa d’aquí.
  • 13. QUÈ HI HAVIA ABANS DELS DINERS? LAIA G: Aquí li dóna una flor i l’altre el pa. Aquí li dóna. Aquí li dóna una pilota vermella i aquí una groga. Aquí unes tisores i un “peine” i aquí un “cortacesped” que és l’intercanvi. Aquí canvien una ovella per arrós.
  • 14. QUÈ HI HAVIA ABANS DELS DINERS? ALEX: Què hi havia abans dels diners? Per comprar s’utilitzava el bescanvi. L’or va ser moneda de canvi i servia per canviar. Els pobles antics es feien servir aquestes monedes de canvi, que eren d’or, i les espècies també van ser moneda de canvi en els pobles antics.
  • 15. QUÈ HI HAVIA ABANS DELS DINERS? ALEX: Un element que es va utilitzar com a moneda de canvi és la sal, es feia servir com a salari per pagar.
  • 16. QUÈ HI HAVIA ABANS DELS DINERS? BIANCA: Aquí s’estaven canviant les coses, aquí ella vol un animal i ella li dóna un gerro perquè vol l’animal. La nena li dóna una llança als nens i el nen li dóna unes flors a la nena perquè s’estaven canviant les coses perquè no hi havia diners. Era l’intercanvi.
  • 17. QUÈ HI HAVIA ABANS DELS DINERS? BIANCA: Aquí els Mandingues, ell dóna una poma i ella li dóna carn. S’ho estan canviant. Això és la confiança perquè es donen la mà i no sé perquè no m’enrecordo.
  • 18. QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS D’ABANS? CARLES: Qui va inventar els diners? Els Romans van inventar les monedes. Els “Xinos” van inventar els bitllets. Així eren les monedes antigues. (Assenyala el mural) eren de pedre. Així eren les pessetes.
  • 19. QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS D’ABANS? ANNA: Els diners. 1.Hi havia gent que intercanviaven les coses. Era l’intercanvi o trueque. 2.. Com es van inventar? 3. Com eren els diners?
  • 20. QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS D’ABANS? ANNA: Abans hi havia gent que s’intercanviava coses. I després es van inventar els diners. Les primeres monedes eren aquestes, barrejades amb or i plata. Es deien Electron. Van aparèixer a Turquía al S. VIII
  • 21. QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS D’ABANS? ANNA: Com les monedes pesaven molt, van inventar els bitllets. Són de paper. Aquest és un bitllet de 10 pessetes. Moltes gràcies!
  • 22. QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS D’ABANS? LAIA MARTÍNEZ: Aquí visc jo (assenyala el mapa) i allà es on van començar els diners, aquí és Grècia.
  • 23. QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS D’ABANS? LAIA MARTÍNEZ: Aquí bitllets. Aquí aquests diners són diners de plata i or. Són monedes antigues. Bitllets són diners de paper.
  • 24. QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS D’ABANS? MARC CID: Qui va inventar els diners? Abans hi havia el trueque, que vol dir canviar les coses. Un necessita arròs i l’altre necessita una ovella, carn i es canvien les coses. Si jo et dono un gerro, tu em dones un animal.
  • 25. QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS D’ABANS? MARC CID: Qui va inventar els diners? Al país de Lidia, que ara és Turquia. Els Lidis van inventar els diners de moneda.. Com eren els diners d’abans? de ferro, or i plata. HABITANTS ELS “LIDIS” LES PRIMERES MONEDES EREN DE FERRO I COURE I TAMBÉ D’OR I PLATA.
  • 26. QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS D’ABANS? RUBÈN: Qui va inventar els diners? El poble “se’n” diu LIDIS. Aquest poble fan diners. Hi havia un Rei, GIGES, que va pensar “algo” que volia fer sempre i va dir que faria monedes per pagar als soldats. I va començar a fer monedes. Els Lidis eren d’aquí. (assenyala el mapa) ON ES VA INVENTAR? ESPANYA LYDIA
  • 27. QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS D’ABANS? RUBÈN: Aquí vivim nosaltres, a Barcelona. (assenyala) El Rei va posar un lleó a la moneda i ho va fer amb un anell. Va posar l’anell a sobre de la moneda i va xafar i es va quedar la marca de l’anell.
  • 28. QUI VA INVENTAR ELS DINERS? COM EREN ELS DINERS D’ABANS? RUBÈN: El Rei va posar a una bossa les monedes per anar repartint-les al qui estava sense monedes. Les monedes eren petites. Eren d’or blanc i platejades. Les “ESTEARAS” totes tenen un lleó, el cap d’un lleó. Eren rodones, platejades i marrons. Una moneda pesava 5 grams. Format per: or, plata, coure, plom i ferro. Mides: 12 x 14 x 4 mm de gruix.
  • 29. ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN? ALEIX: A la fàbrica dels diners es fan els diners. COM I A ON ES FAN ELS DINERS A LA FÀBRICA DE LA MONEDA CADA PAÍS TÉ LA SEVA FÀBRICA I LA SEVA MONEDA
  • 30. ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN? ALEIX: Com es fan els bitllets? Es fan amb un paper molt gran i especial i el retallen. El retalla un senyor. No ho sé amb què ho retalla Com es fan les monedes? Amb un rotllo molt gran de ferro i fan la forma. Es fan amb un PAPER MOLT GRAN que després ES RETALLA ROTLLO MOLT GRAN
  • 31. ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN? ALEIX: Això ho calenten i apreten molt i es fa la cara. Posen la moneda aquí i apreten molt, molt i molt i surt la cara. No hi ha més. ROTLLO MOLT GRAN S’ESCALFEN I ES FAN ELS DIBUIXOS
  • 32. ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN? ANGEL: On es fan els diners? Els diners es fan a una fàbrica que es diu Reial Casa de la Moneda Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. ROTLLO MOLT GRAN
  • 33. ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN? ANGEL: Aquí els senyors, el Banc d’Espanya els diu que comencin a fer els diners per comprar coses
  • 34. ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN? ANGEL: Com es fan els diners? Els bitllets es fan en impressores amb fulles de paper que surten dels arbres. Primers es compren un arbre i es fan “fulles” i d’aquí es fan els bitllets. Aquí estan els bitllets de 5, 10, 20, 50, 100, 200 i 500 d’Euro.
  • 35. ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN? ANGEL: Com es fan els diners? Les monedes surten d’unes planxes de metall on es tallen i s’encunyen. Aquí estan les monedes 2, 5, 10, 20, 50 cèntims i 1 i 2 Euros.
  • 36. ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN? CARLA: Els diners es fan en una casa de Moneda. A la Casa de la Moneda d’Espanya. És una fàbrica que hi ha molts treballadors, no en fan cotxes, ni mobles, es fan bitllets i monedes. N’hi ha màquines que fan els bitllets.
  • 37. ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN? CARLA: Les monedes són de metall, són d’or? NO!!! No són d’or, són d’aquests metalls. Els bitllets es fan de paper. El paper surt dels arbres, però escolteu! Els diners no poden sortir d’un barret.
  • 38. ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN? CARLA: Els bitllets es fan de paper. El paper surt dels arbres, però escolteu! Els diners no poden sortir d’un barret. Els diners no surten per art de màgia. Els papàs tenen que treballar molt per guanyar diners
  • 39. ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN? EOIN: Fàbrica de moneda i Timbre, es fan els diners, els euros. Com es fan els diners? Primer el dibuix, desprès rotllos blancs de paper blanc grans i fan així (fa rodar les mans)
  • 40. ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN? EOIN: La màquina d’impressió “aplasta” els diners perquè surtin diners. Desprès de la màquina surten els diners està a les fotos que hem posat.
  • 41. ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN? XÈNIA: Els diners. Els diners es fan en una fàbrica especial, la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. Es fan els diners, els euros, en forma de moneda i bitllets.
  • 42. ON ES FAN ELS DINERS I COM ES FAN? XÈNIA: Els diners es fan en una màquina especial. Aquesta màquina fa les monedes i una altre fa els bitllets.
  • 43. PER A QUÈ SERVEIXEN ELS DINERS? LAIA OBIOL: Jo us explicaré perquè serveixen els diners. Els diners serveixen per comprar coses, com el menjar perquè sinó ens moriríem de gana. Una casa per viure perquè sinó dormiríem al carrer. Roba perquè sinó estaríem despullats i joguines per als nens per jugar.
  • 44. PER A QUÈ SERVEIXEN ELS DINERS? LAIA OBIOL: També paguem la llum i quan no la necessitem l’hem d’apagar perquè sinó gastem diners. La calefacció serveix per estar calentets. El gas serveix per cuinar i per posar l’aigua calenta i l’hem de pagar.
  • 45. PER A QUÈ SERVEIXEN ELS DINERS? LAIA OBIOL: L’aigua cada cop que tirem de la cadena, o obrir l’aigua de l’aixeta o de la dutxa quan acabem l’hem de tancar perquè sinó es gasta i l’han de pagar. També podem fer coses molt xules com anar al cine i comprar crispetes, també podem viatjar a veure cultures noves i gent nova. I ajudar a la gent que més ho necessita quan paguem la samarreta de Mirada Oberta, els diners que paguem van a Gàmbia per la gent que ho necessita.
  • 46. PER A QUÈ SERVEIXEN ELS DINERS? LAIA OBIOL: Però hi ha coses que els diners NO poden comprar com els “besitos”, les abraçades i “mimitos”. Una migdiada, una posta de sol molt maca i “lo” més bo és estar amb la família. MOLTES GRÀCIES!
  • 47. PER A QUÈ SERVEIXEN ELS DINERS? MANUEL: Els diners. Com “sirven “ els diners. Si vols “irte” de vacances amb la família tens que “dar-li” diners al que està a la porta, al senyor de tot, per entrar de vacances. Si vols comprar alguna cosa tens que “dar-li” una moneda com aquesta d’un cèntim o dòlar per a comprar moltes coses.
  • 48. PER A QUÈ SERVEIXEN ELS DINERS? MANUEL: Si vols algun cotxe que surt a la tele “pues” comprar- li, un cotxe, una casa.
  • 49. PER A QUÈ SERVEIXEN ELS DINERS? FARIA: Què són els diners? Són monedes i bitllets. Per a què serveixen els diners? Pagant per comprar joguines, llibres, pastissos, roba, fruites, per comprar cases, per comprar llits, per comprar bitllets d’avió, per anar al metge, a natació. Ja s’ha acabat.
  • 50. COM ES GUANYEN ELS DINERS? ON ES GUARDEN ELS DINERS? MARC CAMPO: 1. Treballant molt tots els dies. Com es treballa? Pensant i fent pa o pomes es poden vendre i altres compar. Comprem amb diners.
  • 51. COM ES GUANYEN ELS DINERS? ON ES GUARDEN ELS DINERS? MARC CAMPO: 2. En el moneder, a la guardiola si la trenques surten diners, sinó fiquem res no surten. En el banc. Si vull diners del banc que faig? Amb la “tarja” i assenyala el caixer.
  • 52. COM ES GUANYEN ELS DINERS? ON ES GUARDEN ELS DINERS? LEO: Com “s’ha” guanyen els diners? Treballant fent de cuiner, fent de perruquer, fent de bomber, fent de cuiner, fent de metge, fent de florista, fent de policia, fent de “pescant”, fent de pintor, fent “d’arreglador”, fent cosir.
  • 53. COM ES GUANYEN ELS DINERS? ON ES GUARDEN ELS DINERS? LEO: (Com es pot també guanyar diners?) Agafant bitllets d’aquets, fent la loteria. On “se” guarden els diners? Es guarden en una caixa forts, en un banc o en una caixa. Ho posen aquí perquè no ho robin (assenyala la caixa forta), es guarden aquí, és una guardiola. He portat la meva guardiola i està a la motxilla, us l’ensenyo?
  • 54. COM ES GUANYEN ELS DINERS? ON ES GUARDEN ELS DINERS? LUCÍA: Com es guanyen els diners? Treballant en diferents oficis, ser “carpinter”, ser perruquer, ser doctor, també pots guanyar diners fent la Borsa, que inverteixes diners , m’ho ha dit el papa. També en concurs de televisió i si et toca la loteria.
  • 55. COM ES GUANYEN ELS DINERS? ON ES GUARDEN ELS DINERS? LUCÍA: On es guarden els diners? Al banc, a les guardioles a les caixes fortes, a les caixes d’estalvi i al moneder.
  • 56. COM ES GUANYEN ELS DINERS? ON ES GUARDEN ELS DINERS? MIREIA: Els diners es guarden en el cofre en la “caixola,” la guardiola i al banc.
  • 57. COM ES GUANYEN ELS DINERS? ON ES GUARDEN ELS DINERS? MIREIA: (Com es guanyen els diners?) canviar coses velles, si no les necessites et donen diners, treballant i no m’enrecordo més.
  • 58. QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS DEL MÓN. JULIÀ: Els diners del món. Al món hi ha diferents diners. Nosaltres vivim aquí (assenyala el mapa) en el euro.
  • 59. QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS DEL MÓN. JULIÀ: Comprar sense diners. Una targeta de crèdit, es va al banc i et donen diners. Es pot comprar sense diners amb la targeta de crèdit. El taló (l’assenyala) es va al banc i et donen els diners. La mama només m’ha dit el nom d’aquesta moneda, l’euro.
  • 60. QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS DEL MÓN. ARNAU: Què podem fer servir en comptes de diners? Amb la targeta de crèdit podem pagar i tenim que ensenyar el DNI per veure el nom de la nostra targeta, i la targeta de crèdit la passa pel datàfon. Ho passa la botiguera i pica els números del que val, que volem comprar.
  • 61. QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS DEL MÓN. ARNAU: En un banc, en un paper blanc hi ha una ratlleta a sobre es fiquen uns números que són els diners. És un xec, vas al banc i et donen els diners. Aquí la “firma” . Al camp es fan intercanvis, dos ous per dos enciams, perquè la senyora vol fer una amanida i el senyor dos truites.
  • 62. QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS DEL MÓN. ARNAU: Els diners del món. A Suïssa el seu bitllet es diu FRANC SUÍS. A Estats Units la seva moneda és el DÒLAR. A Anglaterra la seva moneda es diu LLIURE o POUND en anglès. A Japó la seva moneda es diu YEN, també l’he escrit en japonés.
  • 63. QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS DEL MÓN. EVA: Els diners del món. Monedes del món, abans hi havia la lliure esterlina. A Amèrica trobem el DÒLAR americà. El Dòlar americà té monedes i bitllets. Al Marroc el DIRHAM marroquí amb monedes i bitllets. A Japó trobem el YEN amb monedes i bitllets.
  • 64. QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS DEL MÓN. EVA: També podem pagar amb targeta de crèdit, altres coses que no es poden pagar amb diners són els talons, són unes targetes de paper que tenen alguns senyors i pots pagar. Les targetes de crèdit serveixen com els diners, pots pagar amb elles.
  • 65. QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS DEL MÓN. EVA: Els talons són unes targetes que algunes persones les tenen, si vols comprar “algo” del Mercadona, has de tenir aquella targeta. Els intercanvis serveixen per persones que no tenen casi res, si jo dono una vaca i tu em dones un gerro i també 3 ovelles. Els talons són uns papers que posen un número a la ratllita, són diners que t’han de donar al banc.
  • 66. QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS DEL MÓN. LAIA MORENO: Els diners. Els diners del món. Abans s'intercanviaven les coses era un trueque o bescanvi. Abans també hi havia el cacau per comprar. Feien servir el cacau com diners. Ara tenim els diners. Podem fer servir els diners, els bitllets i la targeta de crèdit.
  • 67. QUÈ PODEM FER SERVIR EN COMPTES DE DINERS? DINERS DEL MÓN. LAIA MORENO: Si viatges pel món hem de pensar en els diners d’arreu del món. A casa hi ha els euros, a Barcelona (Assenyala la bola del món) A Guatemala hi ha el Quetzal, és el nom d’un ocell de la selva de Guatemala (ensenya la bola del món) Al Japó hi ha el Doramon i tenen la moneda el Yen.
  • 68. Hem jugat a botiguetes utilitzant diners de mentida.
  • 69. Hem jugat a botiguetes utilitzant diners de mentida.
  • 70. UN COP ACABAT EL PROJECTE... QUÈ HEM A APRÉS. •LUCÍA: Els diners es fan amb un rotllo de paper especial. Els diners es guarden en una caixa forta o en el moneder o a la caixa d’estalvis. •FARIA: Fer guardar a la bossa. No recordo. •CARLES. Són importants. Algunes coses no les tens que pagar amb diners, com les abraçades, els mimitos i els petons. •MARTÍ: Les monedes es fan calentant-se i surt la cara. Abans dels diners es feia servir la permuta o el trueque. Les pells servien com diners quan no hi havien diners. •RUBÈN: Els diners els hem de guardar per comprar joguines o mascotes. Podem comprar una televisió si no tenim. MARC CID: Es fan en una fàbrica. Amb els diners es poden comprar coses.
  • 71. ANGEL: Els diners es fan amb una màquina molt especial. BIANCA: Els podem guardar en una caixa forta que podem tenir a la paret. Els podem guanyar treballant en diferents oficis. ARNAU: L’or és molt valuós. Les monedes es fan a la Fàbrica de Moneda i Timbre que està a Madrid. La sal era molt difícil de “conseguir” i servia per pagar. CARLA: Les monedes d’ara no són d’or es fan amb diferents metalls. MANUEL: Els diners es guarden a la “hucha para que no se pierdan”. Els diners són molt importants perquè es pot comprar “cualquier” cosa amb els diners. JULIÀ: El carnet de crèdit té diners.. Al món hi ha diferents monedes, aquí tenim l’euro. MARC CAMPO: Es guanyen treballant. LAIA MORENO: A cada país hi ha diferents monedes, un que es diu SOL, YEN, DÒLAR. Hi ha una moneda molt difícil de dir que és de Guatemala (Quetzal)
  • 72. EOIN: Euros, monedes, bitllets. EVA: Abans feien la permuta. Els diners es guarden en el moneder, la guardiola o la caixa forta i al banc. MIREIA: Els diners es guarden a la “caixola”, a la caixa forta, en el moneder i també en el banc i a la guardiola. XÈNIA: Els bitllets es fan amb un paper molt gran i especial. M’ha interessat molt com es fan els diners. ALEIX: Els Lidis van inventar els diners. Són una gent que estava molt lluny d’aquí, ja no viuen. He après com es fan els diners. LAIA MARTÍNEZ. Els petons no es poden comprar. Els diners es poden fer amb paper. Si vols guanyar molts has de treballar. LEO: No es poden comprar mimitos amb diners, que si no tenim diners pues no podem comprar i per això hem de treballar. I també no podem comprar abrazos, achuchones ni petons de veritat. MARC CAMPO: He après com es guanyen treballant i el trueque.
  • 73. ANNA: Es fan en una fàbrica de moneda i Timbre que és molt gran. Es fan amb un paper especial que roda. Les monedes es fan en una cosa que té el dibuix i l’apretes i ja surt el dibuix. LAIA OBIOL: He après que en comptes de pagar amb diners podem pagar amb la targeta de crèdit. Quan no tenien diners feien intercanvis. Els diners es poden guardar a una caixa forta, en una guardiola, en un banc. LAIA GONZÀLEZ: Ja sé el que havia abans dels diners, el trueque. ALEX: Els diners són molt valuosos. Els pobles antics es canviaven coses.
  • 74. HEM GAUDIT MOLT FENT AQUEST PROJECTE!!!