SlideShare a Scribd company logo
1 of 8
Download to read offline
La Catalunya autònoma
3.1 Generalitat Provisional
●   Generalitat de
    Catalunya:govern autonòmic
    reconegut pel govern de la
    República.
●   La funció principal es l'elaboració
    de l'Estatut d'Autonomia per definir
    el marc institucional de l'autonomia
    catalana i les competències que
    havia d'assumir. Per tant, es va
    convocar una assemblea de
    representants dels ajuntaments per
    elegir una Diputació provisional el
    qual l'encarrec era nomenar una
    comissió d'experts per redactar
    l'Estatut. Van ser 46 membres i
    presidida per Jaume Carners es
    van reunir al santuari de Núria.
3.2 Objectius de L'Estatut de Núria
●   Estatut de Núria:
●   Partia del fet que la República havia
    de tenir un caràcter federal i la
    sobirania residia en el poble de
    Catalunya.
●   Definia Catalunya com un “Estat
    autònom dins de la República
    espanyola”.
●   El català llengua oficial a Catalunya,
    acceptava la possible federació dels
    països de Catalunya i establia les
    atribucions al poder de la República
    i de la Generalitat a Catalunya.
●   Assumia competències exclusives a
    l'ensenyament, la cultura, la
    policia,etc.
●   El finançament autonómic, la
    Generalitat gestionava els impostos
    directes, els indirectes eren
    gestionats per l'Administració
    central.
3.2.1 L'Estatut al 1931
●   El 28 de juny del 1931 a les
    eleccions generals a les Corts
    constituents van donar triomf a
    l'Esquerra Republicana.
●   Esquerra Republicana va rebre
    suport de nombrosos intel·lectuals
    republicans i polítics d'esquerres
    independents incrementant el
    prestigi i l'heterogeneïtat.
●   El 18 d'agost del 1931 Francesc
    Macià va presentar l'Estatut a les
    corts de Madrid per tal que fos
    sotmés a discussió i aprovació.
3.2.2 Organitzacions en contra de
                 l'Estatut
●   Fora de Catalunya, alguns sectors,
    especialment de la dreta es van
    alçar indignats contra les
    pretensions del poble català
    expressades a l'Estatut de Núria
    consideraven que posava en perill
    la unitat espanyola.
●   Van organitzar mítings, manifestos
    i campanyes de boicot als
    productes catalans per fer front
    l'Estatut.
●   La Constitució del 1931: Va tenir
    certes dificultats: proclamant que
    només hi ha una única sobirania
    espanyola, prohibint la federació
    de regions, imposant l'oficialitat del
    castellà no contempla la cessió de
    competències que preveia
    L'Estatut de Núria.
3.2.3 Diferents postures en front de
              l'Estatut
●   El maig del 1932 s'hi van manifestar tres posicions ben definides:
    -La del govern central, partidari de concedir a Catalunya una autonomia
    moderada.

     -La de tots els parlamentaris catalans, van fer un front comú per reclamar
    una autonomia àmplia.
    -La de l'oposició de dretes, que defensava una Espanya unitària.
●   La correlació de forces a favor de l'Estatut no era gaire àmplia, la ferma
    posició del president del govern, Manuel Azaña a favor del text va tenir una
    gran importancia en el resultat del tràmit parlamentari.
●   Va influir també la situació creada arran del cop d'Estat de dretes
    protagonitzat pel general Sanjurjo a l'agost del 1932 aquesta amenaça
    reaccionària va fer que els republicans tanquessin files.
●   El 9 de setembre de 1932 va ser aprovat l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
    amb una part important de vots a favor de la cambra.
Diferencies amb l'Estatut de Núria i
          el text definitiu
                  ●   Les diferencies amb el text definitiu
                      respecte l'Estatut de Núria:
                      - S'hi conservaven institucions
                      bàsiques com el Parlament i el
                      Consell o govern de la Generalitat.
                      - El català com el castellà eren
                      declarats llengües oficials.
                      - Les competencies de la
                      Generalitat van ser retallades
                      respecte amb les pretensions de
                      l'Estatut de Núria, la majoria van
                      ser compartides amb l'Estat
                      central; les atribucions més
                      importants eren d'ordre públic i
                      administració de justícia, tenien
                      plenes competències respecte al
                      dret civil català i al règim
                      administratiu.
Diferencies amb l'Estatut de Núria i
                          el text definitiu (II)
    Creació del Tribunal de Cassació de Catalunya l'òrgan suprem d'apel·lació.
●   Els conflictes entre la Generalitat i l'Estat es tenien que resoldre per mitjà del Tribunal
    de Garanties Constitucionals.
●   Diferencies entre l'Estatut de Núria i el text definitiu segons articles:
●   Text Estatut de 1931: Hi consta el preàmbul: reconeix que Catalunya té el dret a la
    autodeterminació de la restauració de la unitat catalana en proclamar-se la república,
    i de l'estat de dret creat pels decrets de 21 d'abril i de 9 maig.
●   Les diferencies de l'article 29 de l'Estatut 1931 i l'article 13 de l'Estatut de Núria de
    1932 són que la Generalitat pot pendre més mesures en l'estatut de 1931 que el
    1932, perquè el de 1931 la Generalitat pot controlar matèries que té competència
    legislativa o executiva signats pel Govern de la República o matèries reservades a la
    Generalitat de Catalunya el qual el govern no pot controlar pero si els altres.
    El de 1932 la Generalitat pot controlar matèries pero relacionades totalment o
    parcialment a la competència regional i sinó ho fes a temps ho farà el Govern de la
    República, l'Estat podrà controlar a més a més quan sigui la participació
    d'Exposicions o Congresos i relacions amb espanyols a l'estranger.
●   El Text de Nuria oficial del 1932: No hi consta el preàmbul.

More Related Content

What's hot (6)

Tema 8.1 (9 4-13)
Tema 8.1 (9 4-13)Tema 8.1 (9 4-13)
Tema 8.1 (9 4-13)
 
Treball
TreballTreball
Treball
 
Tema 10 . catalunya
Tema 10 . catalunyaTema 10 . catalunya
Tema 10 . catalunya
 
2. Una Repressió Institucionalitzada
2. Una Repressió Institucionalitzada2. Una Repressió Institucionalitzada
2. Una Repressió Institucionalitzada
 
Segona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra CivilSegona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra Civil
 
Tema 10
Tema 10  Tema 10
Tema 10
 

Similar to 30 Cat AutòN I Aleix

La 2 república
La 2 repúblicaLa 2 república
La 2 repúblicajaccbatxart
 
Tema 3b. ii república a catalunya
Tema 3b. ii república a catalunyaTema 3b. ii república a catalunya
Tema 3b. ii república a catalunyaDavid Busquets
 
Organització política i territorial d’espanya i catalunya
Organització política i territorial d’espanya i catalunyaOrganització política i territorial d’espanya i catalunya
Organització política i territorial d’espanya i catalunyaFarran Botargues Laura
 
Presentació 3 - Catalunya republicana.pptx
Presentació 3 - Catalunya republicana.pptxPresentació 3 - Catalunya republicana.pptx
Presentació 3 - Catalunya republicana.pptxMigueldeLlagoSanz
 
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-201411 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014martav57
 
Presentacio tema 12
Presentacio tema 12Presentacio tema 12
Presentacio tema 12IES VIDRERES
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.Marcel Duran
 
11 3 La Catalunya AutòNoma
11 3  La Catalunya AutòNoma11 3  La Catalunya AutòNoma
11 3 La Catalunya AutòNomatomasggm
 
11 3 La Catalunya AutòNoma
11 3  La Catalunya AutòNoma11 3  La Catalunya AutòNoma
11 3 La Catalunya AutòNomaguest1afaf9
 
Organització políticca del territori
Organització políticca del territoriOrganització políticca del territori
Organització políticca del territorijcestrella
 
Power historia bases de manresa by Oriol Alicarte i Marc Pérez
Power historia bases de manresa by Oriol Alicarte i Marc PérezPower historia bases de manresa by Oriol Alicarte i Marc Pérez
Power historia bases de manresa by Oriol Alicarte i Marc PérezToni Guirao
 
unitat de pensament catalanistai descans.pdf
unitat de pensament catalanistai descans.pdfunitat de pensament catalanistai descans.pdf
unitat de pensament catalanistai descans.pdfEDUARDNAVARRODOMENEC
 
Propuesta JuntsXSi y la CUP - declaración de independencia
Propuesta JuntsXSi y la CUP - declaración de independenciaPropuesta JuntsXSi y la CUP - declaración de independencia
Propuesta JuntsXSi y la CUP - declaración de independencia20minutos
 
La ii república
La ii repúblicaLa ii república
La ii repúblicaahidalg_04
 
La ii república
La ii repúblicaLa ii república
La ii repúblicaahidalg_04
 
La segona república i la catalunya autonòmica
La segona república i la catalunya autonòmicaLa segona república i la catalunya autonòmica
La segona república i la catalunya autonòmicaGemma Ajenjo Rodriguez
 
Copia de unitat 13. la 2 república
Copia de unitat 13. la 2 repúblicaCopia de unitat 13. la 2 república
Copia de unitat 13. la 2 repúblicaMonica Ruiz
 
El sexenni 1868 74)
El sexenni 1868 74)El sexenni 1868 74)
El sexenni 1868 74)rafaoriola
 

Similar to 30 Cat AutòN I Aleix (20)

La 2 república
La 2 repúblicaLa 2 república
La 2 república
 
Tema 3b. ii república a catalunya
Tema 3b. ii república a catalunyaTema 3b. ii república a catalunya
Tema 3b. ii república a catalunya
 
Organització política i territorial d’espanya i catalunya
Organització política i territorial d’espanya i catalunyaOrganització política i territorial d’espanya i catalunya
Organització política i territorial d’espanya i catalunya
 
Presentació 3 - Catalunya republicana.pptx
Presentació 3 - Catalunya republicana.pptxPresentació 3 - Catalunya republicana.pptx
Presentació 3 - Catalunya republicana.pptx
 
nacionalisme segle XIX
nacionalisme segle XIXnacionalisme segle XIX
nacionalisme segle XIX
 
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-201411 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
 
La Catalunya autònoma
La Catalunya autònomaLa Catalunya autònoma
La Catalunya autònoma
 
Presentacio tema 12
Presentacio tema 12Presentacio tema 12
Presentacio tema 12
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
 
11 3 La Catalunya AutòNoma
11 3  La Catalunya AutòNoma11 3  La Catalunya AutòNoma
11 3 La Catalunya AutòNoma
 
11 3 La Catalunya AutòNoma
11 3  La Catalunya AutòNoma11 3  La Catalunya AutòNoma
11 3 La Catalunya AutòNoma
 
Organització políticca del territori
Organització políticca del territoriOrganització políticca del territori
Organització políticca del territori
 
Power historia bases de manresa by Oriol Alicarte i Marc Pérez
Power historia bases de manresa by Oriol Alicarte i Marc PérezPower historia bases de manresa by Oriol Alicarte i Marc Pérez
Power historia bases de manresa by Oriol Alicarte i Marc Pérez
 
unitat de pensament catalanistai descans.pdf
unitat de pensament catalanistai descans.pdfunitat de pensament catalanistai descans.pdf
unitat de pensament catalanistai descans.pdf
 
Propuesta JuntsXSi y la CUP - declaración de independencia
Propuesta JuntsXSi y la CUP - declaración de independenciaPropuesta JuntsXSi y la CUP - declaración de independencia
Propuesta JuntsXSi y la CUP - declaración de independencia
 
La ii república
La ii repúblicaLa ii república
La ii república
 
La ii república
La ii repúblicaLa ii república
La ii república
 
La segona república i la catalunya autonòmica
La segona república i la catalunya autonòmicaLa segona república i la catalunya autonòmica
La segona república i la catalunya autonòmica
 
Copia de unitat 13. la 2 república
Copia de unitat 13. la 2 repúblicaCopia de unitat 13. la 2 república
Copia de unitat 13. la 2 república
 
El sexenni 1868 74)
El sexenni 1868 74)El sexenni 1868 74)
El sexenni 1868 74)
 

More from rafelsegui

Epicur p. 25 7
Epicur  p. 25 7Epicur  p. 25 7
Epicur p. 25 7rafelsegui
 
43 ev. demogràfica xavi m
43 ev. demogràfica xavi m43 ev. demogràfica xavi m
43 ev. demogràfica xavi mrafelsegui
 
22 creix demo toni o
22 creix demo toni o22 creix demo toni o
22 creix demo toni orafelsegui
 
52 crisi 1917 oriol g
52 crisi 1917 oriol g52 crisi 1917 oriol g
52 crisi 1917 oriol grafelsegui
 
58 guerra ultramar charifa b
58 guerra ultramar charifa b58 guerra ultramar charifa b
58 guerra ultramar charifa brafelsegui
 
60 cultura cat karima a
60 cultura cat karima a60 cultura cat karima a
60 cultura cat karima arafelsegui
 
55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert c55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert crafelsegui
 
62 cat.conserv aleix a
62 cat.conserv aleix a62 cat.conserv aleix a
62 cat.conserv aleix arafelsegui
 
64 nació.regió.estat german s
64 nació.regió.estat german s64 nació.regió.estat german s
64 nació.regió.estat german srafelsegui
 
61 cat. politic martín a
61 cat. politic martín a61 cat. politic martín a
61 cat. politic martín arafelsegui
 
55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert c55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert crafelsegui
 
63 lliga reg. javir a
63 lliga reg. javir a63 lliga reg. javir a
63 lliga reg. javir arafelsegui
 
57 f.p.marginades guillem c
57 f.p.marginades guillem c57 f.p.marginades guillem c
57 f.p.marginades guillem crafelsegui
 
56 alternança poder xavi c
56 alternança poder xavi c56 alternança poder xavi c
56 alternança poder xavi crafelsegui
 
54 Primo Rivera Alejandro F
54 Primo Rivera Alejandro F54 Primo Rivera Alejandro F
54 Primo Rivera Alejandro Frafelsegui
 
53 Descomp Sist Cristina G
53 Descomp Sist Cristina G53 Descomp Sist Cristina G
53 Descomp Sist Cristina Grafelsegui
 
51 Mancomunitat Cat IñAki G
51 Mancomunitat Cat IñAki G51 Mancomunitat Cat IñAki G
51 Mancomunitat Cat IñAki Grafelsegui
 
50 Catalanisme Republ NoèLia G
50 Catalanisme Republ NoèLia G50 Catalanisme Republ NoèLia G
50 Catalanisme Republ NoèLia Grafelsegui
 
49 Forces Oposició Marc H
49 Forces Oposició Marc H49 Forces Oposició Marc H
49 Forces Oposició Marc Hrafelsegui
 

More from rafelsegui (20)

Spinoza p.40
Spinoza p.40Spinoza p.40
Spinoza p.40
 
Epicur p. 25 7
Epicur  p. 25 7Epicur  p. 25 7
Epicur p. 25 7
 
43 ev. demogràfica xavi m
43 ev. demogràfica xavi m43 ev. demogràfica xavi m
43 ev. demogràfica xavi m
 
22 creix demo toni o
22 creix demo toni o22 creix demo toni o
22 creix demo toni o
 
52 crisi 1917 oriol g
52 crisi 1917 oriol g52 crisi 1917 oriol g
52 crisi 1917 oriol g
 
58 guerra ultramar charifa b
58 guerra ultramar charifa b58 guerra ultramar charifa b
58 guerra ultramar charifa b
 
60 cultura cat karima a
60 cultura cat karima a60 cultura cat karima a
60 cultura cat karima a
 
55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert c55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert c
 
62 cat.conserv aleix a
62 cat.conserv aleix a62 cat.conserv aleix a
62 cat.conserv aleix a
 
64 nació.regió.estat german s
64 nació.regió.estat german s64 nació.regió.estat german s
64 nació.regió.estat german s
 
61 cat. politic martín a
61 cat. politic martín a61 cat. politic martín a
61 cat. politic martín a
 
55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert c55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert c
 
63 lliga reg. javir a
63 lliga reg. javir a63 lliga reg. javir a
63 lliga reg. javir a
 
57 f.p.marginades guillem c
57 f.p.marginades guillem c57 f.p.marginades guillem c
57 f.p.marginades guillem c
 
56 alternança poder xavi c
56 alternança poder xavi c56 alternança poder xavi c
56 alternança poder xavi c
 
54 Primo Rivera Alejandro F
54 Primo Rivera Alejandro F54 Primo Rivera Alejandro F
54 Primo Rivera Alejandro F
 
53 Descomp Sist Cristina G
53 Descomp Sist Cristina G53 Descomp Sist Cristina G
53 Descomp Sist Cristina G
 
51 Mancomunitat Cat IñAki G
51 Mancomunitat Cat IñAki G51 Mancomunitat Cat IñAki G
51 Mancomunitat Cat IñAki G
 
50 Catalanisme Republ NoèLia G
50 Catalanisme Republ NoèLia G50 Catalanisme Republ NoèLia G
50 Catalanisme Republ NoèLia G
 
49 Forces Oposició Marc H
49 Forces Oposició Marc H49 Forces Oposició Marc H
49 Forces Oposició Marc H
 

30 Cat AutòN I Aleix

  • 2. 3.1 Generalitat Provisional ● Generalitat de Catalunya:govern autonòmic reconegut pel govern de la República. ● La funció principal es l'elaboració de l'Estatut d'Autonomia per definir el marc institucional de l'autonomia catalana i les competències que havia d'assumir. Per tant, es va convocar una assemblea de representants dels ajuntaments per elegir una Diputació provisional el qual l'encarrec era nomenar una comissió d'experts per redactar l'Estatut. Van ser 46 membres i presidida per Jaume Carners es van reunir al santuari de Núria.
  • 3. 3.2 Objectius de L'Estatut de Núria ● Estatut de Núria: ● Partia del fet que la República havia de tenir un caràcter federal i la sobirania residia en el poble de Catalunya. ● Definia Catalunya com un “Estat autònom dins de la República espanyola”. ● El català llengua oficial a Catalunya, acceptava la possible federació dels països de Catalunya i establia les atribucions al poder de la República i de la Generalitat a Catalunya. ● Assumia competències exclusives a l'ensenyament, la cultura, la policia,etc. ● El finançament autonómic, la Generalitat gestionava els impostos directes, els indirectes eren gestionats per l'Administració central.
  • 4. 3.2.1 L'Estatut al 1931 ● El 28 de juny del 1931 a les eleccions generals a les Corts constituents van donar triomf a l'Esquerra Republicana. ● Esquerra Republicana va rebre suport de nombrosos intel·lectuals republicans i polítics d'esquerres independents incrementant el prestigi i l'heterogeneïtat. ● El 18 d'agost del 1931 Francesc Macià va presentar l'Estatut a les corts de Madrid per tal que fos sotmés a discussió i aprovació.
  • 5. 3.2.2 Organitzacions en contra de l'Estatut ● Fora de Catalunya, alguns sectors, especialment de la dreta es van alçar indignats contra les pretensions del poble català expressades a l'Estatut de Núria consideraven que posava en perill la unitat espanyola. ● Van organitzar mítings, manifestos i campanyes de boicot als productes catalans per fer front l'Estatut. ● La Constitució del 1931: Va tenir certes dificultats: proclamant que només hi ha una única sobirania espanyola, prohibint la federació de regions, imposant l'oficialitat del castellà no contempla la cessió de competències que preveia L'Estatut de Núria.
  • 6. 3.2.3 Diferents postures en front de l'Estatut ● El maig del 1932 s'hi van manifestar tres posicions ben definides: -La del govern central, partidari de concedir a Catalunya una autonomia moderada. -La de tots els parlamentaris catalans, van fer un front comú per reclamar una autonomia àmplia. -La de l'oposició de dretes, que defensava una Espanya unitària. ● La correlació de forces a favor de l'Estatut no era gaire àmplia, la ferma posició del president del govern, Manuel Azaña a favor del text va tenir una gran importancia en el resultat del tràmit parlamentari. ● Va influir també la situació creada arran del cop d'Estat de dretes protagonitzat pel general Sanjurjo a l'agost del 1932 aquesta amenaça reaccionària va fer que els republicans tanquessin files. ● El 9 de setembre de 1932 va ser aprovat l'Estatut d'Autonomia de Catalunya amb una part important de vots a favor de la cambra.
  • 7. Diferencies amb l'Estatut de Núria i el text definitiu ● Les diferencies amb el text definitiu respecte l'Estatut de Núria: - S'hi conservaven institucions bàsiques com el Parlament i el Consell o govern de la Generalitat. - El català com el castellà eren declarats llengües oficials. - Les competencies de la Generalitat van ser retallades respecte amb les pretensions de l'Estatut de Núria, la majoria van ser compartides amb l'Estat central; les atribucions més importants eren d'ordre públic i administració de justícia, tenien plenes competències respecte al dret civil català i al règim administratiu.
  • 8. Diferencies amb l'Estatut de Núria i el text definitiu (II) Creació del Tribunal de Cassació de Catalunya l'òrgan suprem d'apel·lació. ● Els conflictes entre la Generalitat i l'Estat es tenien que resoldre per mitjà del Tribunal de Garanties Constitucionals. ● Diferencies entre l'Estatut de Núria i el text definitiu segons articles: ● Text Estatut de 1931: Hi consta el preàmbul: reconeix que Catalunya té el dret a la autodeterminació de la restauració de la unitat catalana en proclamar-se la república, i de l'estat de dret creat pels decrets de 21 d'abril i de 9 maig. ● Les diferencies de l'article 29 de l'Estatut 1931 i l'article 13 de l'Estatut de Núria de 1932 són que la Generalitat pot pendre més mesures en l'estatut de 1931 que el 1932, perquè el de 1931 la Generalitat pot controlar matèries que té competència legislativa o executiva signats pel Govern de la República o matèries reservades a la Generalitat de Catalunya el qual el govern no pot controlar pero si els altres. El de 1932 la Generalitat pot controlar matèries pero relacionades totalment o parcialment a la competència regional i sinó ho fes a temps ho farà el Govern de la República, l'Estat podrà controlar a més a més quan sigui la participació d'Exposicions o Congresos i relacions amb espanyols a l'estranger. ● El Text de Nuria oficial del 1932: No hi consta el preàmbul.