unitat de pensament catalanistai descans.pdf

Unitat 8: Els Orígens i la Consolidació del Catalanisme(1833-1901)
Júlia López Valera

Júlia López Valera (Institut Banús)
ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS
ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS
CATALANISME POLÍTIC: Moviment que propugna el reconeixement de la personalitat
política de Catalunya. El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part
del s XIX.
CATALANISME POLÍTIC: Moviment que propugna el reconeixement de la personalitat
política de Catalunya. El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part
del s XIX.
CATALANISME CONSERVADOR: Nacionalisme de base burgesa i
catòlica, partidari d’una solució política moderada.
CATALANISME PROGRESSISTA: Nacionalisme de base popular i
progressista, partidari d’una solució política més radical.
CATALANISME CULTURAL: Conjunt de doctrines i moviments socials i culturals nascuts
durant el segle XIX i arribats als nostres dies, que defensen i reivindiquen la llengua i
la cultura catalanes.
CATALANISME CULTURAL: Conjunt de doctrines i moviments socials i culturals nascuts
durant el segle XIX i arribats als nostres dies, que defensen i reivindiquen la llengua i
la cultura catalanes.

ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS
ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS
REGIONALISME
Nom amb el qual és conegut el moviment favorable a la
recuperació de la pròpia identitat cultural i política, a
Catalunya, sorgit els primers anys de la restauració borbònica
del 1874. El regionalisme suposava, de fet, el manteniment de
les tesis del provincialisme i una actitud més conservadora.
REGIONALISME
Nom amb el qual és conegut el moviment favorable a la
recuperació de la pròpia identitat cultural i política, a
Catalunya, sorgit els primers anys de la restauració borbònica
del 1874. El regionalisme suposava, de fet, el manteniment de
les tesis del provincialisme i una actitud més conservadora.
Contraris al centralisme uniformista castellà.
Contraris al centralisme uniformista castellà.
Unió Regionalista (1899).
La Lliga Regionalista (1901)
Definició extreta del web de l’Enciclopèdia Catalana. http://www.enciclopedia.cat/
F. Cambó E. Prat de la Riba

ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS
ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS
FEDERALISME
Corrent de pensament polític que defensa un sistema de
pactes entre pobles, nacions o Estats per formar una unitat
política més àmplia, la qual ha d'integrar les particularitats
dels grups humans que pacten la seva federació.
FEDERALISME
Corrent de pensament polític que defensa un sistema de
pactes entre pobles, nacions o Estats per formar una unitat
política més àmplia, la qual ha d'integrar les particularitats
dels grups humans que pacten la seva federació.
Exemples: Alemanya, EEUU i/o Bèlgica.
Exemples: Alemanya, EEUU i/o Bèlgica.
Partit Republicà Democràtic Federal (1868). Pi i Margall.
Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) 1910.

CONFEDERACIÓ
Associació d'estats sobirans o de comunitats creada
per mitjà d'un tractat per l'assoliment d'alguns fins o
propòsits comuns predeterminats.
CONFEDERACIÓ
Associació d'estats sobirans o de comunitats creada
per mitjà d'un tractat per l'assoliment d'alguns fins o
propòsits comuns predeterminats.
Les confederacions sovint s'han creat per resoldre afers
crítics, com ara la defensa territorial i/o la representació
estrangera.
Les confederacions sovint s'han creat per resoldre afers
crítics, com ara la defensa territorial i/o la representació
estrangera.
Corona d’Aragó (1137-1714) Suïssa/Confederació Suïssa
ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS
ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS

AUTONOMISME
Doctrina que defensa els principis autonòmics.
AUTONOMIA
Condició jurídico-política d'aquelles entitats o d'aquells
organismes que, dins l'estructura constitucional d'un estat,
tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
AUTONOMISME
Doctrina que defensa els principis autonòmics.
AUTONOMIA
Condició jurídico-política d'aquelles entitats o d'aquells
organismes que, dins l'estructura constitucional d'un estat,
tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
A l'estat espanyol, les formes
d'autonomia més desenvolupades es
troben en les constitucions de la
Segona República Espanyola (1931) i
de la monarquia constitucional
instituïda després de la dictadura
franquista (1978).
A l'estat espanyol, les formes
d'autonomia més desenvolupades es
troben en les constitucions de la
Segona República Espanyola (1931) i
de la monarquia constitucional
instituïda després de la dictadura
franquista (1978).
Definició extreta del web Buxaweb. http://www.buxaweb.com/
ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS
ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS

NACIONALISME
Ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir
sobre ells mateixos i a defensar i exercir la seva sobirania.
Una nació és un conjunt d’individus que, a partir d'uns
lligams col·lectius, tenen la voluntat de reagrupar-se en
l'interior d'unes mateixes fronteres per constituir-se en una
comunitat nacional, és a dir, en un estat propi.
NACIONALISME
Ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir
sobre ells mateixos i a defensar i exercir la seva sobirania.
Una nació és un conjunt d’individus que, a partir d'uns
lligams col·lectius, tenen la voluntat de reagrupar-se en
l'interior d'unes mateixes fronteres per constituir-se en una
comunitat nacional, és a dir, en un estat propi.
Exemples: nacionalisme català, basc, gallec, escocès...
El nacionalisme es va expandir al llarg del segle XIX, donant lloc
a moviments independentistes (enfront als imperis) o
d'unificació (cas d'italians o d'alemanys) en defensa de nacions
lliures enfront a l’Europa de la Santa Aliança i dels imperis
absolutistes.
El nacionalisme es va expandir al llarg del segle XIX, donant lloc
a moviments independentistes (enfront als imperis) o
d'unificació (cas d'italians o d'alemanys) en defensa de nacions
lliures enfront a l’Europa de la Santa Aliança i dels imperis
absolutistes.
Font extreta del web del professor Toni Pitarch. http://ccsocials.blogspot.com.es/
ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS
ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS

ESTAT
Subjecte jurídic que té quatre qualificacions: una població
permanent, un territori definit, un govern i la capacitat de
mantenir relacions amb altres estats del món.
ESTAT
Subjecte jurídic que té quatre qualificacions: una població
permanent, un territori definit, un govern i la capacitat de
mantenir relacions amb altres estats del món.
No sempre és equivalent un Estat a una nació, de fet la
majoria d’Estats són plurinacionals. Cal diferenciar un estat
d’una nació.
Estat espanyol UE
Definició extreta de l’article primer de la Convenció de Montevideo sobre els drets i els deures dels estats (1933).
ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS
ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS

ESTAT D’AUTONOMIA
Marc legal d'autogovern de comunitats nacionals o
regionals que formen part d'un estat.
ESTAT D’AUTONOMIA
Marc legal d'autogovern de comunitats nacionals o
regionals que formen part d'un estat.
A l'estat espanyol, els primers estatuts aprovats foren els de
Catalunya i el País Basc durant la Segona República. Derogats
per la dictadura franquista, la Constitució del 1978 tornà a
reconèixer el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions i
regulà els procediments per a aconseguir-la.
L’Estat espanyol actualment té 17
CCAA. Més Ceuta i Melilla.
ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS
ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS

DRET CIVIL CATALÀ
Conjunt de normes que regulen les relacions jurídiques
privades en els més diversos aspectes de la vida des del
naixement fins les conseqüències de la mort. El dret català
actual es fonamenta en els drets històrics que el Principat de
Catalunya va tenir en els temps de la Corona d'Aragó.
DRET CIVIL CATALÀ
Conjunt de normes que regulen les relacions jurídiques
privades en els més diversos aspectes de la vida des del
naixement fins les conseqüències de la mort. El dret català
actual es fonamenta en els drets històrics que el Principat de
Catalunya va tenir en els temps de la Corona d'Aragó.
El Catalanisme polític adoptà una postura defensiva del
dret autòcton català enfront del pretès uniformisme del codi
espanyol.
Bases de Manresa (1892)
Memorial de Greuges (1885)
Pacte de Tortosa (1869)
ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS
ALGUNS
CONCEPTES
PREVIS

S
U
M
A
R
I
S
U
M
A
R
I
 El catalanisme s’inicia al segle XIX com a moviment cultural de recuperació de la llengua i la
cultura catalanes.
 Procés acompanyat d’un gran interès pel coneixement de la història, la literatura, les
tradicions i el dret civil català.
 El desenvolupament econòmic i social de l’Espanya del segle XIX, amb Catalunya com a
pionera, accentuen aquest sentit diferencial.
 Aparició d’actituds de refús, tant al centralisme polític com a la uniformització cultural.
 A final del segle , el catalanisme va esdevenir un moviment polític. Volia:
 A nivell europeu es fa difusió del Romanticisme, de la irrupció dels nacionalismes i del
reforçament del principi de les nacionalitats, que defensava el dret dels pobles a decidir el
propi govern.
Catalunya = país dotat històricament
d’una personalitat pròpia.
Reforma en
profunditat de
l’Estat.
Reforma en
profunditat de
l’Estat.
Autonomia de
Catalunya
Autonomia de
Catalunya

CRONOLOGIA
CRONOLOGIA

EL CATALANISME POLÍTIC (ELABORAT PER MARCEL DURAN)
La Renaixença, 1833.
Decret de Nova Planta, 1716. Jocs Florals, 1859
FEDERALISME
Ateneu Barcelonès, 1872
Precedents
PROGRESSISTA CONSERVADOR
Partit Republicà Democràtic
Federal. 1868. Primer Congrés Catalanista, 1880.
Lliga de Catalunya. 1887.
Escissió CC.
Memorial de
Greuges, 1885
Segon Congrés Catalanista, 1883.
“Lo Catalanisme”
de V. Almirall
Centre Català,1882. Valentí
Almirall.
Bisbe Torres i Bages.
Catalanisme d’arrel cristiana.
“La Veu de
Montserrat” i “La
Tradició
Catalana”, 1892.
Unió Catalanista, 1891.
Escissió LL.C.
Bases de Manresa, 1892.
Principis del Catalanisme Polític.
Centre Nacional Català,
1900.
Projecte Polavieja.
Tancament de
Caixes.
Unió Regionalista, 1899.
La Lliga Regionalista, 1901.
“La Veu de Catalunya”.
Solidaritat Catalana 1906-1909
Arrel
espanyola
Arrel
catalanista
Centre Nacionalista
Republicà, 1906.
Escissió LL.R.
“El Poble Català”.
Partit
Radical,
1908.
A. Lerroux
Unió Federal Nacionalista
Republicana (UFNR) 1910.
Pacte
de Sant
Gervasi.
Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925.
Partit Republicà Català,
1917. Layret i
Companys.
Acció Catalana, 1922.
Escissió de la LL.R
Estat Català, 1922.
Francesc Macià.
Unió Socialista de Catalunya, 1923.
Serra i Moret, R. Campalans.
Escissió del PSOE
La Lliga Regionalista
Partit
Republicà
Radical,
1908.
A. Lerroux
Pacte de Tortosa, 1869

1.
UNA
NOVA
CULTURA
CATALANISTA
1.
UNA
NOVA
CULTURA
CATALANISTA
1.1. La persistència de la identitat catalana
1.1. La persistència de la identitat catalana
 Al principi del s.XIX persistia a Catalunya un refús clar del procés de centralització
administrativa i de la temptativa d’identificació amb les lleis i la llengua de
Castella. (cal recordar el Decret de Nova Planta).
 Malgrat la tendència uniformitzadora de l’Estat, la societat catalana va mantenir la
llengua pròpia, els costums, les tradicions i especialment la seva manera de viure.
1.2. La Renaixença literària i cultural
1.2. La Renaixença literària i cultural
 La Renaixença fou un moviment cultural iniciat a Catalunya cap a la dècada del
1830 com a reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana.
Català havia
desaparegut com a
llengua administrativa
i de cultura.
El català continuava com a llengua
en la parla quotidiana.
També com a llengua escrita per a
les cançons i romanços tradicionals.

1.
UNA
NOVA
CULTURA
CATALANISTA
1.
UNA
NOVA
CULTURA
CATALANISTA
 Quins s’han considerat els inicis?
 La llengua es converteix en un símbol per a conscienciar als ciutadans de la
necessitat de fer del CATALÀ UNA LLENGUA DE CULTURA.
 L’any 1859 es celebren el JOCS FLORALS. Van ser una plataforma per restaurar i
conservar més pura la llengua i literatura catalana.
 La Renaixença comportà també una RECERCA DE LES ARRELS DE LA IDENTITAT
CATALANA. Àmbits com la Història (edat mitjana sobretot), dret, folklore...
Publicació de l’oda LA PÀTRIA (1833) de
BONAVENTURA CARLES ARIBAU
Les propostes de JOAQUIM RUBIÓ I
ORS (1841) de recuperació del català
com a llengua culta.
Objectiu: Premiar textos poètics escrits
en català antic (llemosí) o literari modern.
Autèntica
festa cívica
Plataforma per donar a
conèixer escriptors.
Van contribuir a
l’ACCEPTACIÓ
SOCIAL DEL CATALÀ

1.
UNA
NOVA
CULTURA
CATALANISTA
1.
UNA
NOVA
CULTURA
CATALANISTA
1.3. La Renaixença popular.
1.3. La Renaixença popular.
 En paral·lel, al marge i en oposició a la Renaixença literària, es desenvolupa un
moviment cultural de caràcter popular que defensava la utilització del català “que
es parla”.
 Van polemitzar amb els defensors del català culte.
 Protagonistes d’aquesta Renaixença popular:
Tradició d’una
literatura
Tradició d’un
teatre popular
Tractaven temes
quotidians
JOSEP ANSELM CLAVÉ
Va contribuir a l’arrelament
del català entre les classes
populars.
Cançons que es cantaven a
les societats corals.
JOSEP ANSELM CLAVÉ
Va contribuir a l’arrelament
del català entre les classes
populars.
Cançons que es cantaven a
les societats corals.
ABDÓ TERRADES
Va escriure obres teatrals
satíriques de contingut
antimonàrquic
ABDÓ TERRADES
Va escriure obres teatrals
satíriques de contingut
antimonàrquic

FREDERIC SOLER
SERAFÍ PITARRA
Renovador del teatre
popular: caricaturesc i
sarcàstic.
Àmplia difusió popular.
FREDERIC SOLER
SERAFÍ PITARRA
Renovador del teatre
popular: caricaturesc i
sarcàstic.
Àmplia difusió popular.
1.
UNA
NOVA
CULTURA
CATALANISTA
1.
UNA
NOVA
CULTURA
CATALANISTA
 Cap al 1870 es va produir un apropament dels
dos corrents de la Renaixença, amb l’objectiu de
sumar esforços.
 Els jocs florals es van popularitzar i van ser una
festa cívica i una plataforma de difusió del català i
de propaganda dels autors que hi participaven.
 Figures que van sortir dels Jocs: Àngel Guimerà i
Jacint Verdaguer.
 El català va començar a incorporar-se a
publicacions com:
DIARI CATALÀ
LA TRAMUNTANA (propera a l’anarquisme)
LA CAMPANA DE GRÀCIA (republicà)
L’ESQUELLA DE LA TORRATXA (republicà)

2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
2.1. La crítica al centralisme
2.1. La crítica al centralisme
 La construcció de l’Estat liberal va ser criticada a Catalunya. Es van proposar fórmules
descentralitzadores: plantejaments federalistes i autonomistes.
 Les diferents constitucions defineixen Espanya:
 Sota el REGNAT D’ISABEL II, sectors progressistes catalans critiquen l’estat liberal i
demanen més atribucions per als ajuntaments i les diputacions.
- nació única
- corts dipositàries de la sobirania
nacional(excepció: constitució 1876 compartida
amb el rei)
- organització estatal: centralització
LES BULLANGUES (moviments populars
entre 1835-1845), són la primera mostra
d’oposició al centralisme.
- Accions violentes.
- Assassinat general Bassa.
- Crema de convents.
- Crema del Vapor Bonaplata.

2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
Insurrecció Barcelona 1842
JAMÀNCIA del 1843
Es formulen projectes de reforma
de l’Estat: anticentralista, federal i
popular.
 La DÈCADA MODERADA (1844-1854) va suposar un augment del centralisme.
 Política d’ordre públic molt dura, fins i tot es va declarar l’Estat de guerra a
Catalunya.
 Els moderats catalans van separar-se una mica dels seus homònims espanyols.
 Homes com : JAUME BALMES, JOAN MAÑÉ i FLAQUER I MANEL DURAN I
BAS. Defensaven la descentralització de l’Estat.

 Al 1868, apareix el PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC FEDERAL:
2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
2.2. El federalisme
2.2. El federalisme
• Expansió política important.
• Implantació especialment important a Catalunya (medis
urbans).
• Suport de la petita burgesia i important difusió entre el
proletariat industrial.
• Principal teòric: FRANCESC PI i MARGALL. Defensava que
l’ESTAT FEDERAL ESPANYOL havia de ser el resultat de la
unió voluntària dels diferents pobles o regions de la
Península.

2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
Volen Estat federal:
- tenir en compte la realitat històrica de la
Corona
- fonamentat concepte de sobirania popular
Fracàs I REPÚBLICA + Nova situació Restauració =
- pèrdua influència republicans
- problemes interns, fragmentació del partit.
 L’any 1869, un grup de federals catalans, més el representants dels territoris de
l’antiga Corona d’Aragó van signar el :
 La caracterització de com havia de ser es concretà durant la proclamació de la I
REPÚBLICA, amb el projecte de Constitució del 1873, en el que es deia que
Espanya era un estat federal amb 17 estats.
 En el context de la RESTAURACIÓ, es va replantejar la relació entre els diferents
territoris que havien de constituir l’Estat federal.

2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
• JOSEP M. VALLÈS I RIBOT, va ser el principal referent del
federalisme a Catalunya.
a. Proposà la redacció d’un projecte de Constitució de
l’Estat Català dins la Federació Espanyola (1883), amb Corts
sobiranes, govern amb àmplies competències...
b. La dimensió catalanista no va ser compartida pel
conjunt del partit federal.
• PI i MARGALL va reformular el projecte a nivell espanyol, posant
l’accent en la problemàtica social, en la reforma agrària i les
reivindicacions dels treballadors industrials.
També va defensar la independència de Cuba. Això va fer
augmentar les dissensions. El partit entrà en decadència a la seva
mort (1901).

2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
Fundador del Primer Diari escrit
íntegrament en català.
Diari Català (1879)
Organitzador dels dos primers
congressos catalanistes
(1880 i 1883)
Primera organització cultural i
política del catalanisme.
Centre Català (1882)
Autor del llibre “Lo Catalanisme”
(1886). Doctrina del primer
catalanisme polític.

2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
2.3. Valentí Almirall i el Centre Català
2.3. Valentí Almirall i el Centre Català
 Va ser una figura cabdal en la definició del catalanisme
polític. També un dels dirigents federals més destacats a
Catalunya.
 1879: funda el Diari Català , el primer íntegrament escrit en
català.
 1880: funda el PRIMER CONGRÉS CATALANISTA (9 octubre- 14 novembre) .

1. OBJECTIU: aplegar diferents tendències polítiques i poder participar en
la política.
2. Hi participen 1.282 persones, representants de Castelar, catalanistes
literaris, catalanistes catòlics, catalanistes romàntics.
3. Es tria a Valentí Almirall com a president.
4. Acords adoptats:
- nomenar una comissió per vetllar pel manteniment del dret català.
- constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana.
- fundar una nova entitat per coordinar el moviment: CENTRE CATALÀ.
1881: Trenca amb Pi i Margall i es decideix a impulsar una acció política específica
catalana.

2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
 1882: es forma el CENTRE CATALÀ partit polític que vol unir tots els sectors socials
catalanistes.
1. programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme
econòmic...) + propaganda per tot el Principat.
 1883: el Centre Català va convocar el SEGON CONGRÉS CATALANISTA.
 1885: el Centre Català convocà un míting a la LLOTJA de BARCELONA.
• Es denuncia el caràcter sucursalista dels partits
dinàstics a Catalunya.
• Es fa una crida per a que els polítics formin i
s’impliquin en organitzacions estrictament
catalanes.

2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
El Memorial de Greuges.
El Memorial de Greuges.
 Qui participa?
 Es va redactar un document: MEMORIAL DE GREUGES , presentat a Alfons
XII, va constituir el primer manifest polític unitari del catalanisme.
 L’impacte a Madrid va ser notable.
 Va suposar una aproximació del moviment catalanista a la burgesia.
Organitzacions econòmiques de la burgesia.
Destacades institucions culturals.
Altres entitats catalanistes.
1. Denunciava el centralisme.
2. Demanava el dret a impulsar la vida regional.
3. Defensava el proteccionisme.
4. Defensava el dret civil català.

2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
 1886: Valentí Almirall publicà “Lo Catalanisme” que posà les bases ideològiques
d’un CATALANISME PROGRESSISTA.
Explica que el particularisme català havia de ser el motor del desenvolupament de
Catalunya i de la regeneració d’Espanya.
 Com?
1. Calia una forta tasca d’agitació cultural.
2. Calia fundar una ORGANITZACIÓ POLÍTICA
INTERCLASSISTA.

2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
Proposta d’Almirall → FRACÀS per:
1. perquè representava un catalanisme massa republicà (burgesia unida a partits
monàrquics).
2. perquè tenia poca base social
3. l’oposició de Valentí Almirall al’ Exposició Universal BARCELONA (1888).
- era important per la burgesia. Es va distanciar de les propostes de V. Almirall.
- 400.000 visitants de tot el món (Barcelona té 530.000 habitants)
- Esdeveniment polític, econòmic i social molt important a nivell mundial.
- Cada país exposava els avenços tecnològics i feia gala del seu potencial econòmic i i
ndustrial.
- Organitzar-los era un gran prestigi (equiparable a l’organització dels JJOO)
- Desaparició Centre Català
- poca influència Almirall dins catalanisme
El fracàs del projecte d’Almirall
El fracàs del projecte d’Almirall

2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC

2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
2.
ELS
INICIS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
2.4. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Regent
2.4. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Regent
 Personatges: - Narcís Verdaguer
- Lluís Domènech i Montaner
- Josep Puig i Cadafalch
- Enric Prat de la Riba
- Àngel Guimerà (Renaixença)
Caràcter conservador
Suport burgesia
 LA LLIGA DE CATALUNYA (1887)
Sorgeix de les discrepàncies dins el Centre Català.
Reivindicacions:
Oficialitat català.
Defensa del dret civil català.
Proteccionisme.
Política exclusivament catalanista.
Reivindicacions:
Oficialitat català.
Defensa del dret civil català.
Proteccionisme.
Política exclusivament catalanista.
 Iniciatives:
- 1888: Missatge a la Reina Regent on es demana l’autonomia per Catalunya.
Cort pròpies: voten pressupostos i la contribució amb Espanya.
Decidir el número de soldats
Català = llengua oficial → ensenyament en català
Tribunals de justícia i càrrecs → catalans
- 1889: campanya en defensa del dret català i contra el projecte de REFORMA del CODI
CIVIL
el govern accedí a canvi redacció → 1a victòria catalanisme

3.
EL
CATALANISME
CONSERVADOR
3.
EL
CATALANISME
CONSERVADOR
A la dècada del 1890 van emergir amb força les tendències del catalanisme
conservador.
CONSERVADOR
CONSERVADOR
Escissió CC.
Escissió CC.
Bisbe Torres i Bages. Catalanisme
d’arrel cristiana.
Bisbe Torres i Bages. Catalanisme
d’arrel cristiana.
“La Veu de
Tradició
Catalana”, 1892.
“La Veu de
Tradició
Catalana”, 1892.
Escissió LL.C.
Escissió LL.C.
Centre Nacional Català, 1900.
Centre Nacional Català, 1900.
Projecte de Pola Vieja
Tancament de caixes
Projecte de Pola Vieja
Tancament de caixes
• Tradicional.
• Moderat.
• Burgès.
• Catòlic.
• Regionalista.
• Autonomista.
• Monàrquics.

3.
EL
CATALANISME
CONSERVADOR
3.
EL
CATALANISME
CONSERVADOR
3.1. El catalanisme tradicionalista
3.1. El catalanisme tradicionalista
VIGATANISME:
Moviment cultural i
intel·lectual impulsat per les
institucions eclesiàstiques de
Vic.
VIGATANISME:
Moviment cultural i
intel·lectual impulsat per les
institucions eclesiàstiques de
Vic.
 Durant la Restauració , i després que la Santa Seu donés el seu suport a Alfons XII,
part del clero va buscar un espai dins el liberalisme més conservador.
 Paper important del:
 Apropament del clero al CATALANISME
CONSERVADOR va estar liderat per clergues com
JAUME COLLELL i el bisbe JOSEP MORGADES.
 Durant la implantació de l’Estat liberal, una bona part del clero català es va
arrenglerar amb el CARLISME (posicions integristes i antiliberals).

3.
EL
CATALANISME
CONSERVADOR
3.
EL
CATALANISME
CONSERVADOR • Òrgan de premsa: La Veu de Montserrat.
• Campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat (1881);
de la restauració del monestir de Ripoll i l’exigència que els bisbes fossin
catalans.
 La tradició vigatana entroncà amb JOSEP TORRAS I BAGES, bisbe de Vic, que defensà
un CATALANISME D’ARRELS CRISTIANES.
1. Al 1892, va publicar La tradició catalana que
defensava que l’esperit de Catalunya reposa en
la família, la propietat i la religió. No canvis
socials, Edat Mitjana com a model de valors...

3.
EL
CATALANISME
CONSERVADOR
3.
EL
CATALANISME
CONSERVADOR
3.2. La formació de la Unió Catalanista
3.2. La formació de la Unió Catalanista
 Objectiu: - federació de tots els grups, centres,ateneus....
- propagar idees regionalistes
- programa comú a tots grups catalanistes
 Suport: - Catalunya rural
- propietaris mitjans
- comerciants
- professionals liberals i intel·lectuals
Poca implicació directa
Estructura d’entitats
 Tasca: paper important en el desvetllament de la consciència
catalanista = ampli suport autogovern
 Discrepàncies: Tensions entre:
- contraris a participar vida política
- necessitat de convertir la Unió en una organització
política (eleccions)
1891: Unió Catalanista
1891: Unió Catalanista
Coordinar tots els grups catalanistes
comarcals

3.
EL
CATALANISME
CONSERVADOR
3.
EL
CATALANISME
CONSERVADOR

3.
EL
CATALANISME
CONSERVADOR
3.
EL
CATALANISME
CONSERVADOR
3.3. Les Bases de Manresa
3.3. Les Bases de Manresa
 Un dels primer actes de la Unió va ser la celebració a Manresa (1892) d’una
assemblea de delegats.
 Objectiu : aprovar un programa polític amb el nom BASES PER A LA CONSTITUCIÓ
REGIONAL CATALANA
 Principis catalanisme polític. Posa l’èmfasi en el paper que Catalunya hauria de
tenir en la vida política espanyola.

CARACTERÍSTIQUES DE LES BASES DE MANRESA (1892)
(Els delegats regionals de la Unió Catalanista foren els encarregats de redactar les
Bases per a la Constitució Regional Catalana)
Futura Constitució política de Catalunya.
Competència exclusiva sobre l’educació i la
iniciativa legislativa. Sobre tributs i finances.
Sota la base del pensament Catalanista
conservador i tradicionalista.
Només els catalans podien exercir els càrrecs
públics.
Eren 17 articles on es deia que el poder
regional reposava en la plena sobirania de
Catalunya.
El servei militar seria substituït per un
contingent de voluntaris.
Presència del català com a única llengua
oficial.
Caràcter arcaïtzant en la defensa de
l’Audiència Reial i de les antigues corts , per
sufragi corporatiu.
L’ordre públic depenia del poder regional.
Catalunya i Espanya estaven vinculades
mitjançant la corona.

4.
LA
FORMACIÓ
DE
LA
LLIGA
REGIONALISTA
4.
LA
FORMACIÓ
DE
LA
LLIGA
REGIONALISTA
4.1. L’impacte del 98 a Catalunya
4.1. L’impacte del 98 a Catalunya
 El desastre del 98 va tenir un abast econòmic i militar sobretot. A Catalunya també
va comportar canvis polítics que van significar la irrupció del catalanisme en la vida
política.
 La pèrdua de les colònies =
Desprestigi partits dinàstics.
Ineficàcia per a una regeneració de la
política.
Va afavorir les ASPIRACIONS POLÍTIQUES DEL
CATALANISME que:
1. Tenia líders consolidats.
2. Un cos doctrinari elaborat.
3. Mobilització social.
Va afavorir les ASPIRACIONS POLÍTIQUES DEL
CATALANISME que:
1. Tenia líders consolidats.
2. Un cos doctrinari elaborat.
3. Mobilització social.
 Es consolidà una NOVA GENERACIÓ
D’INTEL·LECTUALS I ACTIVISTES:
a. Defensaven un nou programa polític i
la creació d’un partit que es
presentés a les eleccions com a
estratègia per accedir a l’autonomia.
b. La seva actitud crítica contra els
partits dinàstics els legitimava per
criticar la corrupció electoral i
reclamar reformes polítiques i
socials.

4.
LA
FORMACIÓ
DE
LA
LLIGA
REGIONALISTA
4.
LA
FORMACIÓ
DE
LA
LLIGA
REGIONALISTA
4.2. La candidatura dels 4 presidents
4.2. La candidatura dels 4 presidents
 L’any 1899:
 L’any 1900: el grup que publicava el diari “La Veu de Catalunya” va abandonar la
Unió Catalanista i fundà el :
- Fracàs del projecte regeneracionista del govern.
- Protesta ciutadana = Tancament de Caixes
Els dirigents de les corporacions
econòmiques i ciutadanes de
Barcelona que eren els
portaveus de la burgesia
industrial. Opten per crear un
grup polític:
UNIÓ REGIONALISTA
UNIÓ REGIONALISTA
• Junta directiva: industrials més actius, més els dirigents del Tancament de
Caixes, i els representants burgesia agrària.
• Programa: - referències regionalistes explícites.
- demanava una autonomia política i administrativa per a
Catalunya.
CENTRE NACIONAL CATALÀ
CENTRE NACIONAL CATALÀ
• Format per joves professionals: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó,
Jaume Carner i Lluís Duran i Ventosa.
• Eren clarament favorables a la intervenció del catalanisme en la política
per la via electoral.

4.
LA
FORMACIÓ
DE
LA
LLIGA
REGIONALISTA
4.
LA
FORMACIÓ
DE
LA
LLIGA
REGIONALISTA
 Abril de 1901 a Barcelona: La Unió Regionalista i el Centre Nacional Català prenen
un acord per a presentar una CANDIDATURA UNITÀRIA a les eleccions.
CANDIDATURA DELS QUATRE
PRESIDENTS:
Albert Rusiñol
Bartomeu Robert
Lluís Domènech i Montaner
Sebastià Torres
CANDIDATURA DELS QUATRE
PRESIDENTS:
Albert Rusiñol
Bartomeu Robert
Lluís Domènech i Montaner
Sebastià Torres
CONFLUÈNCIA D’INTERESSOS dels DOS GRUPS:
1. Base social ben nodrida d’industrials i comerciants
(Unió Regionalista), però no projecte polític.
2. Programa polític dirigents expertes (Centre Nacional),
però no suports clars.
Guanya a BCN
4 diputats regionalistes
Guanya a BCN
4 diputats regionalistes

4.
LA
FORMACIÓ
DE
LA
LLIGA
REGIONALISTA
4.
LA
FORMACIÓ
DE
LA
LLIGA
REGIONALISTA
4.3. La fundació de la Lliga Regionalista
4.3. La fundació de la Lliga Regionalista
 L’èxit electoral de la candidatura dels 4 presidents afavorí la unió dels dos grups. Es
creà:
 Inicialment va tenir influència entre els INDUSTRIALS, COMERCIANTS i
PROFESSIONALS de Barcelona però també va ser la força dominant entre els
PROPIETARIS AGRÍCOLES.
LLIGA REGIONALISTA
LLIGA REGIONALISTA
• Òrgan de difusió: LA VEU DE CATALUNYA
• Consolidà la força electoral del catalanisme (eleccions municipals a Barcelona, 11
regidors).
• Fou la primera formació política de l’Estat espanyol. Per què?
1. Trencament del monopoli de les classes benestants que
tenien els partits dinàstics.
2. Va dotar-se d’una organització eficaç: afiliats, centres
polítics, secretaria electoral...
Aplegava la majoria dels sectors benestants, farts del sistema
corrupte i ineficaç i a favor d’un reformismes polític que donés
autonomia a Catalunya.

5.
NACIONALISMES
I
REGIONALISMES
A
L’ESTAT
ESPANYOL
5.
NACIONALISMES
I
REGIONALISMES
A
L’ESTAT
ESPANYOL
5.1. El nacionalisme basc
5.1. El nacionalisme basc
1876. Fi de la III guerra carlina  pèrdua dels furs bascos
. Procés d’industrialització de Biscaia

burgesia vinculada al sistema de la Restauració
forta immigració (maketos)  amenaça per la identitat basca
Moviment cultural en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions basques
 moviments dels èuscars (euskaros)
- importància de la religió (carlins!)
- defensa de la societat tradicional
Personatge: SABINO ARANA (1865 – 1903)
- milita en el carlisme. Família a l’exili el 1873
- estudia amb els jesuïtes
- ideòleg del nacionalisme basc
- 1894: funda Societat Euskalerria (precedent del PNB)
- 1r només a Biscaia i + tard s’extén per tot el territori
(Euskadi + Navarra)
- defensa INDEPENDÈNCIA
- crea la Ikurriña

 Pensament Sabino Arana:
- defensa de: RAÇA BASCA, FURS i RELIGIÓ  Déu i lleis antigues
- defensa societat patriarcal: antiliberal, catòlica i tradicionalista
- critica:
- immigrants (maketos)
- no s’integren en els costums
- no saben la llengua basca
- treballen per un salari inferior
- comunistes
- ataquen tradicions religioses i propietat
- classes altes liberals
- compra – venda de poder (sist. Restauració)
- suport classes mitjanes de Bilbao i rodalies
 Canvi de pensament. Abandona postulats independentistes i antiindustrialistes
 1895: PARTIT NACIONALISTA BASC  partit autonomista
- defensa reintegració dels furs bascos.
 Denominació nova: Euzkadi, enlloc d’Euskal Herria (Euskadi +
Navarra + Eusk francès)
 Festa l’Aberri Eguna (dia de la nació)
- diumenge de Pasqua (importància de la religió!)
5.
NACIONALISMES
I
REGIONALISMES
A
L’ESTAT
ESPANYOL
5.
NACIONALISMES
I
REGIONALISMES
A
L’ESTAT
ESPANYOL
Significat dels colors.
- fons vermell com l’escut del
senyoriu de Biscaia
- aspa verda de St Andreu (patró
de Biscaia)
- creu blanca: religió catòlica

Galícia: societat rural (≠ basca i catalana)
- manté arrelada identitat gallega
- burgesia feble
- classe dominant tradicional (vella noblesa terratinent + Església)
 Galleguisme: ideologia política basada en la reivindicació llengua i tradicions pròpies
↓
poc suport de classes mitjanes → llengua i tradició = endarreriment cultural i social
½ s. XIX. O Rexurdimiento (= Renaixença)
- moviment culturista i apolític
- redescobriment literari de la llengua, història i tradicions
- personatge: ROSALÍA DE CASTRO (1837 – 1885)
 Corrent polític: minories cultes
- endarreriment econòmic per culpa de subordinació política + forta emigració
- discurs contra abandonament país:
- polítics espanyols
- classe dirigent gallega
1880 → caràcter + polític (premsa i projecte galleguista)
- grups intel·lectuals minoritaris
- professionals de les ciutats
- personatges: MANUEL MURGUIA, ALFREDO BRAÑAS.
5.2. El galleguisme
5.2. El galleguisme
5.
NACIONALISMES
I
REGIONALISMES
A
L’ESTAT
ESPANYOL
5.
NACIONALISMES
I
REGIONALISMES
A
L’ESTAT
ESPANYOL

5.
NACIONALISMES
I
REGIONALISMES
A
L’ESTAT
ESPANYOL
5.
NACIONALISMES
I
REGIONALISMES
A
L’ESTAT
ESPANYOL
MANUEL MURGUÍA
Historiador i escriptor gallec
Casat amb Rosalia de Castro
Impulsor del moviment O
Rexurdimiento
1888: defensa ús públic del gallec.
ALFREDO BRAÑAS
Escriptor i ideòleg del regionalisme
gallec.
1890: participa en la creació de
l’Associació Regionalista Gallega.
1891: participa als Jocs Florals de Tui.
Redacta les Bases generales del
regionalismo y sua aplicación en
Galicia. Influenciades per les Bases de
Manresa (1892).
Principis s. XX. Nova generació de galleguistes: més política i més suport social.
- VICENTE RISCO
- ALFONSO R. CASTELAO (líder nacionalisme gallec)

5.
NACIONALISMES
I
REGIONALISMES
A
L’ESTAT
ESPANYOL
5.
NACIONALISMES
I
REGIONALISMES
A
L’ESTAT
ESPANYOL
5.3. Valencianisme, aragonesisme i andalusisme
5.3. Valencianisme, aragonesisme i andalusisme
Valencianisme
Valencianisme
 Inicis: moviment cultural → Renaixença
- reivindicació llengua i cultura pròpies
- personatges: TEODOR LLORENTE i CONSTANTÍ LLOMBART
- 1904: València Nova
- organització que promou la Primera Assemblea Regionalista valenciana
Aragonesisme
Aragonesisme
2/2 s. XIX. Neix l’aragonisme
- Suport burgesia
- defensa: - patrimoni cultural
- dret civil
 Idea romàntica dels orígens del regne i de les institucions medievals.
 Personatge: JOAQUIN COSTA → regeneracionisme
- defensa dret del món pagès aragonès (Escola i rebost)
- europeïtzar Espanya.

 Personatge: BLAS INFANTE
- de família acomodada. Curiositat per la vida del jornaler.
- professió: notari
- obra: El ideal andaluz
- 1916: Centro Andaluz de Sevilla → expressar la realitat cultural i social andalusa
- 1918: Primera assemblea regionalista (Ronda)
- es proposa l’autonomia
- II REP. Projecte d’estatut andalús (no tira endavant)
- assassinat agost 1936 per falangistes (Queipo de Llano)
Andalusisme
Andalusisme
Escut d’Andalusia.
- Representa a Hèrcules entre les dues
columnes d’Hèrcules, que la tradició situa
a Gibraltar.
Escut d’Andalusia.
- Representa a Hèrcules entre les dues
columnes d’Hèrcules, que la tradició situa
a Gibraltar.
Bandera blanca i verda amb l’escut al centre.
- verd: dinastia Omeia
- blanc: imperi almohade
- colors d’esperança i pau
- feta amb una tela portada en un viatge al
Marroc
Bandera blanca i verda amb l’escut al centre.
- verd: dinastia Omeia
- blanc: imperi almohade
- colors d’esperança i pau
- feta amb una tela portada en un viatge al
Marroc
Himne
Cançó religiosa cantada pels
segadors
Himne
Cançó religiosa cantada pels
segadors
5.
NACIONALISMES
I
REGIONALISMES
A
L’ESTAT
ESPANYOL
5.
NACIONALISMES
I
REGIONALISMES
A
L’ESTAT
ESPANYOL

Señor: Jamás Comisión alguna ha debido presentarse ante V. M. más conmovida que la que en este
momento, y bien inmerecidamente por cierto, tengo la honra de presidir. A excepción mía,
compónenla, Señor, los hijos más preclaros de Cataluña, aquellos que, así en literatura como en
ciencias políticas y morales, así en industria como en el mero trabajo obrero, ocupan el primer lugar
en Cataluña, y se acercan a las gradas del trono en súplica de que V. M. se digne fijar su atención en
las desgracias que sobre nuestro país viene acumulando la política centralista y unificadora de los
partidos.
"Al efecto, tengo la honra de suplicar que acepte esta exposición y esta Memoria, reflejo fiel, en
nuestro sentir, de los dolores y aspiraciones de Cataluña.
" Conocemos perfectamente, Señor, las obligaciones que a la regia prerrogativa impone el sistema
constitucional y por que lo conocemos, no formulamos en la exposición y Memoria petición alguna
que pueda contrariar los preceptos constitucionales. Pero, por lo mismo, conocemos lo que a la
iniciativa de V. M. deja la Constitución, nos permitimos rogarle que fije la atención en estos
documentos.
"No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos atacar la gloriosa unidad de la patria
española ; antes por el contrario, deseamos fortificarla y consolidarla : pero entendemos que para
lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para substituirla por la del centro, sino
que creemos que lo conveniente al par que justo, es dar expansión, desarrollo y vida espontánea y
libre a las diversas provincias de España para que de todas partes de la península salga la gloria y la
grandeza de la nación española.
" Lo que nosotros deseamos, Señor, es que en España se implante un sistema regional adecuado a las
condiciones actuales de ella y parecido a alguno de los que se siguen en los gloriosísimos Imperios de
Austria-Hungría y Alemania, y en el Reino Unido de la Gran Bretaña, sistema ya seguido en España en
los días de nuestra grandeza.
“MEMORIA EN DEFENSA DE LOS INTERESES MATERIALES Y MORALES DE CATALUÑA”

"Lo deseamos no sólo para Cataluña, sino para todas las provincias de España ; y si en nombre de
Cataluña hablamos, es porque somos catalanes y porque en estos momentos sentimos como nunca
los males que el centralismo nos causa.
"Señor . se nos arrebató nuestro sistema administrativo, que hoy encuentran bueno e imitan
naciones cultas de Europa, para ser substituido, primero por
el sistema castellano, y hoy por una copia imperfecta y viciosa del sistema francés.
"No podemos usar nuestra lengua más que en nuestros hogares y en conversaciones familiares :
desterrada de las escuelas, lo ha sido mas tarde de la contratación pública y también de los
tribunales, en los cuales muchas veces, y por muy ilustrados que sean, ni los jueces entienden a los
testigos y procesados, ni éstos entienden a los jueces.
" Y como si todo esto no fuera bastante, hace tiempo que viene amenazándose, y hoy se intenta con
empeño destruir, o cuando menos adulterar, nuestro derecho civil, base indeleble de la robusta y
moral organización de la familia catalana y de nuestra propiedad, que va aumentando y creciendo a
medida que unas generaciones suceden a otras generaciones.
A fuerza de trabajo y privaciones sin cuento, nuestros industriales han creado una industria
española que en cuarenta años ha progresado y alcanzado altísimo nivel. Esta industria viene siendo
atacada de raíz de algunos años a esta parte, y últimamente lo ha sido y lo es por medio del tratado
con Francia y del proyecto de modus vivendi con Inglaterra.
"Señor : sólo la poderosa iniciativa de V. M., su alta sabiduría y el amor que profesa a nuestro país,
puede poner remedio a nuestros males. Rogamos, pues, a V. M. que lo haga, seguro de que no han
de faltarle las bendiciones del cielo, y la inmensa, la inmensísima gratitud de los hijos de Cataluña."
Font: Paraules de Maspons i Labrós a Alfons XII en la presentació del " Memorial de Greuges" o la
"Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña"(1885). A CAMPS I ARBOIX,
Joaquim de: El Memorial de Greuges.Barcelona:Ed. Dalmau; Episodis de la Història.1968

Missatge a la Reina Regent (1888):
Desitgem, doncs, que torni a posseir la nació catalana ses Corts
generals lliures i independents, obertes peI Cap de l’Estat o per
son lloctinent, en les que hi tinguin representació directa totes les
classes socials, des de les mes humils a les més elevades. Corts en
les que es votin els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb
que te de contribuir el nostre país als gastos generals d’Espanya.
Que Catalunya sia senyora del govern interior de sa casa,
assenyalant ella mateixa el contingent de l’exèrcit per al Principat,
no quintant- se a sos fills ni fent-se a Catalunya lleves forçoses,
sinó proveint-se de soldats voluntaris i a sou, els que no hagin de
sortir mai en temps de pau del nostre territori.
Que la llengua catalana sia la llengua oficial a Catalunya per a
totes les manifestacions de la vida d’aquest poble. Que
l’ensenyança a Catalunya sia donada en llengua catalana. Que sien
catalans els Tribunals de Justícia i totes ses causes i litigis es fallin
definitivament dintre del Territori. Que els càrrecs de la nació
catalana els nomenin els catalans mateixos, procurant que
recaiguin en catalans els càrrecs polítics, els judicials, els
administratius i els de l’ensenyança. Que vingui el Cap de l’Estat
d’Espanya a jurar a Catalunya ses Constitucions fonamentals, com
a condició indispensable, d’antic establerta per a exercir a dreta
llei la sobirania en el Principat.

REPASSA
L’ESENCIAL
REPASSA
L’ESENCIAL

unitat de pensament catalanistai descans.pdf

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to unitat de pensament catalanistai descans.pdf

Similar to unitat de pensament catalanistai descans.pdf (20)

More from EDUARDNAVARRODOMENEC

More from EDUARDNAVARRODOMENEC (9)

unitat de pensament catalanistai descans.pdf