"Bases para el diálogo sobre el pacto por la competitividad, la ocupación y la cohesión social de las Illes Balears", documento del acuerdo firmado por el Govern Balear, los sindicatos CC OO y UGT i CAEB sobre el turismo en Balears.

1. ACORD GLOBAL DE LA MESA DE TURISME
Bases per al diàleg sobre el pacte per la competitivitat,
l’ocupació i la cohesió social de les Illes Balears
A continuació vos oferim el document complet que han signat els components
de la Mesa de Turisme: el Govern de les Illes Balears, la CAEB, CCOO i UGT.
Al document, que vol ser un punt de partida per a millorar el nostre producte
turístic, es tracten punts com la desestacionalització, la promoció turística o
l’aplicació de noves tecnologies en el sector.

2. Acord global de la Mesa de Turisme
Parts
M. Hble. Sr. Francesc Antich i Oliver, president de les Illes Balears
Hble. Sr. Miquel Nadal Buades, conseller de Turisme del Govern de les Illes Balears
Sr. Josep Oliver Marí, president de CAEB
Sr. Lorenzo Bravo Muñoz, secretari general d’UGT de les Illes Balears
Sra. Katiana Vicens Guillem, secretària general de CCOO de les Illes Balears
Introducció
Els signants de les Bases per al diàleg sobre el pacte per la competitivitat, l’ocupació i la
cohesió social de les Illes Balears singularitzàrem l’extraordinària importància del
turisme i acordàrem la continuïtat de les converses iniciades durant l’anterior
legislatura autonòmica. El turisme és —amb diferència— la principal font de
riquesa de les Illes Balears i per això és d’una importància estratègica cabdal per a
la cohesió social, l’ocupació i l’economia.
Dins l’àmbit de les relacions laborals i de l’ocupació ens trobam que en el sector
del turisme hi ha una gran experiència acumulada de diàleg social i de negociació
col·lectiva. El fet estacional ha provocat que els agents econòmics i socials hagin
estat innovadors fent d’avantguarda en la regulació i la protecció d’una figura
contractual cabdal a les Illes Balears, els fixos discontinus, i sobre la qual encara
s’ha de fer feina per tal d’acabar de millorar la situació.
No obstant això, i essent la nostra Comunitat Autònoma pionera en la majoria de
temes turístics, hem sabut exportar el seu saber fer, amb cultura de diàleg i acord
social en matèria turística. Així, ens proposam aprofitar aquesta situació i fer del
bon govern una senyal d’identitat del model turístic de les Illes Balears.
1

3. Per guanyar en competitivitat, per millorar la situació de l’ocupació i per avançar
en cohesió social, acordam les següents línies d’actuació que, en el seu conjunt,
configuren el pla estratègic del sector turístic per als propers anys.
1. Desestacionalització i diversificació
L’estacionalitat és, sens dubte, el principal problema del nostre model turístic
actual, ja que ens falta competitivitat i productivitat, fet que és un problema afegit
per al mercat de treball. Cal fer una política de desestacionalització de caràcter
estratègic marcat i obtenir resultats a mitjà termini, i fer-ho amb un consens social
i polític fort. Avançar en la superació dels problemes de l’estacionalitat turística de
cada una de les Illes és una tasca dels sectors polític, empresarial i laboral i que
requereix l’esforç de totes les institucions, la contribució de les empreses i la
participació dels treballadors i les treballadores.
Amb la finalitat de reduir les actuals taxes d’estacionalitat, pactam les següents
línies bàsiques per impulsar una autèntica política de desestacionalització
turística:
— Elaborar, durant el segon semestre l’any 2009, un pla estratègic per a la
desestacionalització de cada una de les illes, el qual ha de contenir un
diagnòstic de la situació i les mesures concretes que s’hauran de desenvolupar.
S’haurà d’elaborar i executar amb molta participació.
— Donar suport al turisme sènior convencional i social (interior, d’altres
comunitats autònomes, i europeu). Estudiar i fer gestions amb l’Organització
Mundial del Turisme (OMT) per tal d’organitzar algun esdeveniment i/o
reconeixement per situar les Illes Balears al centre mundial del turisme sènior.
— Impulsar les infraestructures desestacionalitzadores que permetin l’activitat
turística més enllà de la temporada, tant per a les persones residents com per a
les que ens visiten.
— Millorar la connexió aèria i marítima de cada una de les Illes.
— Potenciar l’acció promocional dels productes diversificats i no estacionals.
— Iniciar els estudis i un debat sobre el tema de la fiscalitat desestacionalizadora.
2

4. — Impulsar mesures incentivadores per a la desestacionalització en diversos
àmbits (mobilitat i transport, serveis públics i privats) que impliquin polítiques
públiques a tots els nivells (comunitat autònoma, consells insulars, municipis i
estat)
2. Promoció turística
La promoció turística és un element fonamental per garantir la competitivitat i fer
front a les situacions cícliques que aconsellen incentivar la demanda del mercats
emissors. La situació actual de crisi internacional aconsella una inversió forta en
promoció, amb la màxima coordinació institucional i la col·laboració amb el sector
privat.
En aquest sentit manifestam l’acord amb les següents línies d’actuació per al
període 2009-2012:
1. Mantenir la promoció de sol i platja com a principal producte. I a partir
d’aquí, donar-li diferents valors afegits amb la diversitat d’altres productes
prioritaris, com ara: reunions, cultura, esports (nàutic, golf, ...), natura i
turisme rural.
2. Establir que queden definides clarament com a marques les quatre illes:
Mallorca, Menorca, Ibiza i Formentera, les quals, puntualment, s’afegiran
com a etiquetes als diferents productes.
3. Prioritzar els mercats següents: Alemanya, Regne Unit i Espanya. Dirigirem
cap a aquests mercats la gran part dels esforços de promoció, i quedaran
com a mercats secundaris França i Itàlia, per la seva proximitat i pel seu
potencial, la nova Europa de l’Est, el Benelux i els països escandinaus, on es
realitzaran algunes actuacions. Tot això tenint en compte la realitat de cada
una de les nostres illes, i així per exemple Formentera anirà més adreçada al
mercat italià.
4. Adreçar les accions al consumidor final, ja que cada vegada més és ell qui
decideix i dirigeix les seves vacances. En són exemples “Colón descubre Illes
Balears” i “Berlín descubre Illes Balears”.
3

5. 5. Realitzar campanyes conjuntes amb la iniciativa privada, amb l’objectiu de
duplicar els esforços econòmics.
6. Garantir la coordinació de les polítiques de promoció turística duites a
terme per les distintes administracions turístiques (autonòmica, estatal,
insular i municipal).
7. Reforçar la col·laboració del Govern de les Illes Balears amb el Govern de
l’Estat, amb l’objectiu que ambdues institucions augmentin els seus
recursos de promoció en els mercats estrangers.
8. Reforçar la presència del portal <www.illesbalears.es> a Internet, mitjançant
la creació d’una plataforma tecnològica que, a més d’atractiva i senzilla,
estigui a l’abast dels principals motors de recerca.
9. Mantenir les accions bàsiques següents:
— Presència a fires turístiques
— Presència a fires especialitzades per producte
— Organització de presentacions i tallers, amb la participació del sector
privat.
— Accions promocionals a destinació: “Un hivern a...”, programa d’arts
escèniques, patrocini d’altres esdeveniments culturals (temporada de
ballet, festivals musicals, festival de cinema...), esdeveniments esportius de
projecció internacional (nàutica, golf, ciclisme i altres esports).
— Jornades inverses de promoció i viatges de familiarització (fam trips) amb
agents de viatges i mitjans de comunicació.
10. Intensificar els contactes amb els principals operadors turístics per tal
d’incrementar el trànsit aeri entre Menorca i Eivissa i els aeroports de les
principals ciutats dels mercats emissors més destacats.
11. Encarregar estudis que determinin de forma detallada el cost econòmic i la
rendibilitat de les distintes accions promocionals que s’engeguin.
4

6. 3. Polítiques de reconversió turística i infraestructures turístiques
Les zones turístiques de primera generació tenen els problemes inherents a uns
espais turístics d’un cicle de vida avançat i a mancances estructurals lligades a la
falta de finançament i inversions necessàries. Però aquests espais turístics gaudeixen
de totes les potencialitats i fortaleses de la indústria turística de les Illes Balears, de
fet són —juntament amb el territori i el medi ambient— les bases sobre les quals s’ha
de garantir la prosperitat econòmica i social del turisme.
És per això que s’acorden les línies bàsiques següents per a una política balear de
reconversió turística permanent:
— Col·laborar amb la comissionada i gerent del Consorci de la Platja de Palma i
amb tot el seu equip tècnic per impulsar de forma decidida i definitiva el projecte
revalorització integral de la Platja de Palma.
— Impulsar, des de totes les administracions i tots els agents implicats, els plans de
dinamització del producte turístic (PDPT). L’objectiu ha de comprendre l’àmbit
de les Illes Balears, tant des del punt de vista de les aportacions econòmiques
com del nombre de municipis afectats.
— Estudiar les possibles actuacions en matèria d’infraestructures turístiques que
podrien ser finançades pel FOMIT (préstecs estatals a baix interès) o pels plans
de competitivitat a destinació (hereus actuals dels PDPT) o per les aportacions
econòmiques de les administracions integrants per mitjà dels seus pressuposts.
— Establir que la Conselleria de Turisme impulsarà i informarà els agents
econòmics i socials de les diferents oportunitats d’inversió turística
(infraestructures i instal·lacions) que tenguin com a finalitat la millora de la
qualitat dels serveis públics i privats i de la competitivitat de les empreses.
— Fer el màxim esforç per aprofitar tots els recursos del Plan Renove Turismo 2009.
S’impulsaran mesures específiques i complementàries que permetin
l’aprofitament màxim dels recursos.
4. Aplicació de sistemes de qualitat
La legislació turística balear, mitjançant els plans de modernització permanent,
obliga a implantar plans de qualitat a totes les empreses turístiques. La qualitat
5

7. turística ha de ser molt més que una qüestió formal i legal, ha de ser un compromís
assumit pel conjunt dels operadors turístics. En aquests sentit acordam:
— Crear un segell de qualitat propi per a les Illes Balears.
— Fomentar les auditories de qualitat en els establiments turístics.
5. Aplicació de noves tecnologies
A més d’aplicar l’Acord sobre el Pla de Ciència,Tecnologia i Innovació (CTI) de les
Illes Balears en el sector turístic, es proposa que les institucions i els agents socials i
econòmics facin una aposta molt seriosa per participar, en l’àmbit del Turisme
2020, en tot allò referent a l’impuls de la innovació en el sector hoteler.
En aquest sentit, es desenvoluparan totes aquelles actuacions que, en el marc de
l’activitat turística, tenguin com a finalitat:
— Desenvolupar projectes empresarials d’R+D+I.
— Promocionar empreses tecnològiques.
— Potenciar xarxes amb clústers.
— Fomentar la interrelació entre agents i empreses, universitats, centres de recerca i
fomentar la participació.
6. Turisme residencial
Les administracions turístiques de les Illes Balears fan una aposta clara i ferma a
favor del turisme hoteler. Així i tot, s’estructuraran mesures que millorin la regulació
d’apartaments turístics i el turisme residencial per millorar-ne la qualitat i la
competitivitat.
D’altra banda, hi ha coincidència en la voluntat de posar en marxa les actuacions
següents:
— Estudiar la possibilitat d’enllestir una proposta legislativa per a la regulació dels
lloguers dels habitatges en l’àmbit turístic.
— Intensificar el control i la inspecció de l’oferta il·legal per part dels òrgans
competents en matèria d’ordenació turística, també municipals i estatals, tant
pel que fa al treball de camp com als canals de comercialització.
— Revisar i controlar permanentment els estàndards mínims de qualitat de l’oferta
turística residencial regulada.
6

8. — Estudiar els canvis normatius, fins i tot de normes amb rang de llei, per tal de
poder acotar i perseguir amb eficàcia les accions de publicitat i comercialització
de l’oferta il·legal.
— Activar d’ofici, per part dels òrgans competents en matèria d’ordenació turística,
la modernització dels apartaments turístics, atès que, malgrat el Pla de
Modernització de l’any 1999, és convenient que se’n renovi la qualitat.
— Estudiar els canvis normatius adreçats a augmentar l’import de les sancions per
habitatges il·legals o establiments amb moltes reclamacions (reincidència).
— Revisar l’estat dels habitatges de vacances autoritzats els anys 90 d’una forma
molt laxa (amb poc rigor en els requisits) per tal d’adequar aquesta oferta als
mínims de qualitat exigibles.
7. Atenció específica a l’oferta del tot inclòs
Les dades sobre el nombre d’establiments turístics comercialitzats sota la modalitat
del tot inclòs aconsellen no avançar en el debat sobre possibles regulacions
especifiques. No obstant això, es coincideix en la necessitat que les administracions
turístiques competents siguin especialment rigoroses en el seguiment de la qualitat
que s’ofereix al client.
Igualment, es considera oportú reprendre les reunions de l’Observatori de Turisme,
creat mitjançant el Decret 46/2006, i seguir les conclusions de la Comissió d’experts
que a les darreries de l’any 2005 concloïa que “En aquest sentit, seria molt
convenient fer un estricte seguiment de l’evolució del tot inclòs i l’acomodació
d’aquest en l’oferta per observar-ne la inclinació i les tendències. Aquesta sort
d’observatori facilitarà anticipar una resposta davant del canvi de pautes i
comportaments.”
8. Formació professional
La millora permanent del capital humà és especialment important per un turisme de
qualitat i competitiu. El que s’ha fet en els darrers anys és força important, però ara,
a principis del segle XXI, cal donar un nou impuls a la formació, a la investigació i a
la recerca sobre capital humà. Les Illes Balears volen ser l’avantguarda en aquesta
qüestió, i per això acordam:
— Negociar, abans de l’inici del curs 2009-2010, un acord de promoció de la
qualificació laboral entre CAEB, UGT i CCOO, dins la formació inicial reglada.
7

9. La finalitat d’aquest acord serà potenciar els mecanismes que permetin els
alumnes la integració en el món laboral sense mancances de caràcter pràctic.
— Ampliar l’oferta de formació per a l’ocupació en temes turístics a través dels
centres integrats de formació professional. Aquesta formació s’adaptarà als
mòduls formatius del catàleg nacional de qualificacions.
— Impulsar un grup de treball específic per a la formació contínua en el sector
turístic en el si del Consell de Formació Professional de les Illes Balears.
— Apostar per la ubicació a Mallorca d’un centre de referència nacional de
formació de la família professional de turisme.
— Establir que el Govern garantirà, en un termini de tres mesos a comptar des de la
firma d’aquest Acord, que els signants del Pacte per la competitivitat, l’ocupació
i la cohesió social de les Illes Balears tindran presència al Consell de Direcció de
l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears.
8

10. 9. Percepció social del turisme
Per potenciar una destinació turística competitiva i d’alta qualitat és necessari
millorar permanentment la percepció de la població resident cap al turisme. S’ha de
fomentar una actitud positiva cap al turisme, canviant certes percepcions negatives
—generalment lligades a la sostenibilitat ambiental i qualitat de vida tradicional— i
donant a conèixer, entre altres aspectes, la seva rellevància en la millora de
l’economia, el benestar social i la generació de recursos.
Per això es proposa el conjunt d’actuacions següents:
MARC EDUCATIU
— Introduir, en tots els nivells educatius de les Illes Balears, iniciatives que
facilitin la transmissió d’informació rigorosa sobre la importància capital
del turisme per al present i futur de les nostres illes, i sobre l’impacte
positiu que l’activitat turística té sobre la generació de riquesa, ocupació i
benestar social a les Illes Balears.
— Negociar un pacte social d’educació i turisme amb l’objectiu d’introduir
en el pressupost de 2010 de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
les partides necessàries per implementar-lo.
CODI ÈTIC MUNDIAL
— Divulgar el Codi ètic mundial sobre el turisme, amb l’edició i la distribució
del text esmentat.
MILLORA DEL CONEIXEMENT
— Crear fòrums i jornades divulgatives sobre la importància del turisme,
destinats, preferentment, a líders d’opinió.
— Elaborar una exposició itinerant —amb una presentació a les quatre illes—
sobre el turisme a les Illes Balears.
— Facilitar la difusió i l’accés general al Centre de Documentació Turística de
l’INESTUR. Particularment, en un termini de 30 dies des de la firma
d’aquest Acord, i mitjançant la forma que s’acordi, s’establiran les formes
i els procediments d’accés de les organitzacions signants.
— Impulsar una investigació per al desenvolupament econòmic i social que
determini els desajustaments que es produeixen en la nostra societat com
9

11. a conseqüència del tipus d’activitat turística que ens hem dotat:
identificació de les causes d’aquests desajustaments i propostes
d’actuació tendents a incidir en les causes que ocasionin les percepcions
negatives de la societat cap al turisme i consolidin les percepcions
positives.
ENTORN I SOCIETAT CIVIL
— Conservar els nostres recursos naturals i l’entorn mediambiental.
— Reforçar i potenciar el nostre patrimoni cultural, històric, arquitectònic,
gastronòmic.
MILLORA DE LA IMATGE SOCIAL
— Promoure campanyes de conscienciació ciutadana que fomentin una
actitud positiva cap als turistes.
— Establir que la Conselleria de Treball i Formació acordarà, en el segon
semestre de 2009, amb les organitzacions empresarials i sindicals, un pla
per millorar el prestigi dels professionals del sector en els diferents àmbits.
— Promoure la responsabilitat social corporativa a les empreses turístiques
de les Illes Balears.
— Considerar la seguretat alimentària com a objectiu important i d’impuls
imprescindible.
10. Seguiment de l’Acord
Tenint en compte l’extraordinària importància econòmica, social, cultural i
sociològica que té el turisme per a les Illes Balears, es crearà una Comissió de
Seguiment d’aquest Acord.
La Comissió de Seguiment estarà integrada per representants de la Conselleria de
Turisme i per representants de les organitzacions empresarials i sindicals signants
d’aquest Acord.
La Comissió de Seguiment serà, també, el marc per a la consecució de nous
consensos sobre el futur i l’ordenació del turisme de les Illes Balears.
S’activarà el Consell Assessor de Turisme de les Illes Balears regulat en l’article 4 de
la Llei general turística (LGT), com a màxim òrgan consultiu de l’administració
turística a les Illes Balears, i també l’Observatori Turístic de les Illes Balears com a
10

12. organisme de participació i d’informació de les administracions turístiques de les
Illes Balears, els ajuntaments, els agents socials i econòmics, la UIB i diversos
experts.
Com a prova de conformitat, signam aquest acord.
Palma, 16 de juny de 2009.
President de les Illes Balears
Conseller de Turisme President de CAEB
Francesc Antich i Oliver
Josefina Santiago i Rodríguez
Josep Oliver Marí
Secretari general d’UGT Secretària General de CCOO
Lorenzo Bravo Muñoz Josep Benedicto Lacomba
11