OBSERVATORI DE BARCELONA
Juliol 2010


AJUNTAMENT DE BARCELONA
Jordi W. Carnes i Ayats
Tinent d'Alcalde d’Hisenda i Promoc...
A Barcelona, com a tot el món, el 2009 ha estat el segon any de la crisi         ció i l’economia del coneixement, l’atrac...
El 2009 ha estat un any difícil des del punt de vista econòmic, empresari-    què es fonamenta el programa Ara + que mai, ...
4
    S   U   M   A   R   I
Informe 2009-2010. Sumari




6    Introducció                                                        46   Sostenibilitat ...
I   N   T   R   D   U   C   C   I
L’evolució macroeconòmica de l’any 2009 ha estat marcada per la reces-         l’orientació de persones aturades i l’impul...
Informe 2009-2010. Introducció




L’obertura de l’economia barcelonina a l’exterior és un dels factors de
fortalesa que p...
10
F   I   T   X   A
E   S   T   A   D   í   S   T   I   C   A
        B   A   R   C   E   L       N   A
                    ...
Fitxa estadística Barcelona 2009




12
Informe 2009-2010. Fitxa estadística Barcelona 2009



    ENTORN GEOGRÀFIC

  Superfície (km2)                           ...
14
15
16
Informe 2009-2010. L’Observatori de Barcelona




Us presentem l’Informe 2009-2010 de l’Observatori de Barcelona          ...
R   E   S   U   L   T   A   T   S
Introducció

     Després de la inflexió produïda el 2008 arran de la crisi financera i im-
     mobiliària internacional,...
Informe 2009-2010. ciutat per als negocis




cIutat per aLS negOcIS                                21
Millors ciutats europees per als                                                            rànquing
                     ...
Informe 2009-2010. ciutat per als negocis




activitat emprenedora als                                                   ...
perspectives empresarials a               Millors perspectives d’exportació a Catalunya que a
                            ...
Informe 2009-2010. ciutat per als negocis




                                                Xifra de negocis            ...
principals regions europees                                                         projectes 2007            regió (cIuta...
Informe 2009-2010. ciutat per als negocis




Impost de societats i IVa a                                                 ...
Variació
                                                                                 congressos 2007              ciu...
Informe 2009-2010. ciutat per als negocis




                                            29
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)

1,548 views

Published on

L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda per l’Ajuntament
de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, que compta amb la
col·laboració d’un gran nombre d’entitats de la ciutat que, any rere any,
col·laboren amb la Secretaria Executiva facilitant informació i fent aportacions
clau sobre els seus sectors d’activitat.
Amb aquesta vuitena edició de l’informe anual de l’Observatori de Barcelona,
es vol continuar oferint referències que serveixen de base per a la
presa de decisions dels agents econòmics interessats a fer negocis o a
establir-se a Barcelona, per atreure talent i per donar suport a la presentació
de candidatures a esdeveniments o a l’obertura de seus a la ciutat
de Barcelona. Amb aquesta finalitat, com cada any, l’informe presenta el
posicionament de Barcelona respecte de les principals ciutats del món
en un conjunt d’indicadors econòmics i socials de referència.

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,548
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
40
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)

  1. 1. OBSERVATORI DE BARCELONA Juliol 2010 AJUNTAMENT DE BARCELONA Jordi W. Carnes i Ayats Tinent d'Alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica Mateu Hernandez i Maluquer Gerent de Promoció Econòmica Àngels Santigosa i Copete Directora de l’àrea d’Estudis Direcció de Serveis de Comunicació i Prospectiva Econòmica CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA Miquel Valls i Maseda President Xavier Carbonell i Roura Director Gerent de la Cambra de Comerç de Barcelona Joan Ramon Rovira i Homs Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona EQUIP TÈCNIC Oscar Villar Economista. Coordinador de la Secretaria Executiva de l’Observatori de Barcelona Teresa Udina Economista. Direcció de Serveis de Comunicació i Prospectiva Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona Ana Belmonte Economista. Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona Sandra Gutiérrez Estadística. Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona Disseny gràfic: Toni Fresno Cambra de Comerç de Barcelona Maquetació: DVA Associats Filmació i impressió: Ingoprint Dipòsit legal: B-31.474-2010
  2. 2. A Barcelona, com a tot el món, el 2009 ha estat el segon any de la crisi ció i l’economia del coneixement, l’atracció d’empreses i talent, els grans més profunda en setanta anys. És una recessió intensa de caràcter glo- projectes de transformació i les infraestructures necessàries per tal de bal, amb un fort impacte sobre les empreses, amb greus conseqüències projectar-se com a capitalitat potent en l’àmbit de l’Europa mediterrània. sobre el mercat laboral i que ens obligarà a replantejar les mateixes ba- Barcelona ha de destacar també com a ciutat de la creativitat i l’educació. ses del nostre model productiu i el creixement del futur. Una ciutat educadora en el sentit més ampli de la paraula, on la cultura sigui un eix central de la vida ciutadana. On els grans i petits equipa- Afortunadament, però, Barcelona afronta aquesta difícil situació des ments culturals s’acompanyin de polítiques que afavoreixin que la gent d’una realitat ben diferent a la de fa setanta anys, perquè certament la que ja té formació pugui arriscar en proposta creativa, com és el cas de ciutat parteix d’una situació econòmica i una competitivitat en el con- les fàbriques de creació. I aquesta riquesa cultural i creativa generi ciu- text europeu i mundial que no gaudia en crisis anteriors. Efectivament tadania, valor econòmic i canvi social. —tal com aquest informe de l’Observatori de Barcelona posa de mani- fest— són molts els indicadors i fonts de prestigi que, tot i la profunditat Per a assolir els seus objectius de futur, Barcelona necessita noves con- d’aquesta crisi global, insisteixen a situar Barcelona i la seva àrea metro- nectivitats, que la vertebrin millor internament i reforcin la seva obertura politana com una de les destinacions més atractives i competitives inter- al món. Voldria remarcar, en aquest sentit, el valor estratègic del cor- nacionalment i una àrea capdavantera a nivell econòmic, empresarial i redor mediterrani —recentment refredat per la Comissió Europea— i de d’atracció de talent. la futura estació de la Sagrera, que esdevindrà la gran porta d’entrada i de sortida de Barcelona i un dels tractors d’un territori —el nord de la Amb tot, els reptes que planteja l’actual context econòmic —que tenen ciutat— en procés de profunda transformació. Així mateix, els canvis als el seu màxim exponent en la problemàtica de les persones a l’atur— fan circuits i fluxos globals de mercaderies reforça el posicionament estratè- que la principal prioritat del govern municipal no pugui ser altra que la gic de la Mediterrània i representa l’oportunitat que el Port de Barcelona lluita decidida contra la crisi, en la qual la ciutat està plenament implica- esdevingui un dels grans distribuïdors del tràfic marítim provinent d’Àsia. da. Voldria remarcar, en aquest sentit, el valor de disposar d’un instru- ment de concertació com el Pacte per a l’Ocupació de Qualitat a Barce- Finalment, la Barcelona del futur ha de tenir en la sostenibilitat un dels lona —fruit de l’acord entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de seus signes d’identitat. Per convicció, pels reptes que hauran d’afrontar Barcelona i les organitzacions sindicals i empresarials—, que s’ha refor- les ciutats del món en general i mediterrànies en particular al segle XXI, i çat a partir del 2009 amb nous recursos, nous actors i nous acords. D’al- perquè aquí hi ha una de les claus de la transformació del model econò- tra banda, després de realitzar el major esforç inversor de la seva histò- mic que necessitem. L’aposta de Barcelona pel vehicle elèctric o híbrid, ria —amb un total de més de 1.800 milions d’euros entre 2009 i 2010—, que entronca amb la nostra tradició industrial per a avançar cap a un nou l’Ajuntament es disposa a aplicar un pla d’austeritat que contribuirà a model energètic, constitueix un exemple emblemàtic de la línia a seguir. la reducció del dèficit públic tot garantint les inversions prioritàries i les polítiques dirigides a la reactivació econòmica, l’atenció a les persones i Certament, tenim al davant reptes formidables, però al mateix temps la convivència a l’espai públic. comptem amb grans actius per a fer-los front. Un dels més importants és la pròpia fortalesa de la marca Barcelona, que els informes de l’Ob- Tot aquest esforç d’austeritat, però, no ha d’impedir tirar endavant les servatori de Barcelona permeten constatar any rere any, i ens propo- apostes de futur. Durant els darrers 30 anys Barcelona ha estat capaç sem gestionar de manera explícita en col·laboració amb la Cambra de de gestionar les crisis com a oportunitats per rellançar l’economia i n’ha Comerç i altres actors rellevants de la ciutat. En presentar aquest vuitè sortit reforçada. Davant dels reptes formidables que ens planteja la situ- informe anual, voldria trametre la meva felicitació a l’equip tècnic per ació actual, ens toca novament fer compatibles les accions a curt termini la tasca realitzada, agrair la col·laboració de l’ampli ventall d’instituci- contra la crisi amb l’estratègia a mig i llarg termini, que l’Ajuntament i ons i entitats que li donen suport i fer vots per l’aprofundiment de la col- els principals agents econòmics i socials estem redefinint i concretant en laboració público-privada, sens dubte un dels trets distintius i una de les l’anomenada Agenda 2020. claus de l’èxit del procés de transformació econòmica de Barcelona. Efectivament, Barcelona aspira a esdevenir el principal motor econòmic del sud d’Europa en l’horitzó del 2020. Partint de l’estructura econòmica Jordi Hereu diversificada que la caracteritza, la ciutat seguirà promovent la innova- Alcalde de Barcelona
  3. 3. El 2009 ha estat un any difícil des del punt de vista econòmic, empresari- què es fonamenta el programa Ara + que mai, que la Cambra de Comerç al i social. La recessió mundial que hem viscut ha estat la més forta des de Barcelona posa a disposició de les empreses amb l’objectiu d’impul- de la darrera època de postguerra. L’impacte de la recessió també ha sar el creixement i millorar la competitivitat. Dintre d’aquest programa, estat dur en el nostre àmbit econòmic, tant nacional com regional i local. la nostra entitat impulsa la internacionalització per ajudar les empreses Tanmateix, s’ha començat a registrar una millora a partir de la segona a iniciar i consolidar la seva presència a l’exterior. Així mateix, s’ofereix meitat del 2009, amb caigudes de l’activitat més moderades que a la pri- suport a la innovació i a la formació mitjançant ajudes, cursos, beques mera part de l’any. A més, aquesta millora s’ha traduït en un creixement i també assessorament per rendibilitzar aquesta inversió i per potenciar positiu de l’activitat econòmica a Catalunya el primer trimestre del 2010, el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació. després de set trimestres consecutius caient, i es preveu que aquesta Paral·lelament, la Cambra desenvolupa un nou pla de suport al finança- senda positiva es consolidi el 2011, tot i que el ritme de creixement en- ment empresarial, per què les empreses coneguin tots els instruments cara serà feble. financers que tenen al seu abast i així puguin obtenir el millor pla de finançament. Així com un programa d’optimització dels recursos empre- Cal recordar que la ciutat de Barcelona ha fet un important salt quali- sarials, que consisteix en plans de reducció dels costos i de millores en tatiu en les dues darreres dècades i que, a més, en el context actual de la gestió. greus dificultats econòmiques, el posicionament de la nostra ciutat, en el context internacional i europeu, es manté sòlid. Així es desprèn dels re- Cal treballar per què la nostra ciutat continuï millorant el posicionament sultats del vuitè informe de l’Observatori de Barcelona, que l’Ajuntament i tant en l’àmbit europeu com en l’àmbit mundial. Tenim exemples clars la Cambra de Comerç de Barcelona posen a disposició de tots els agents de l’avenç que estem fent, com són la inauguració del Sincrotró Alba —la econòmics. A tall d’exemple, Barcelona és la quarta ciutat europea pre- font de llum de sincrotró més potent del sud d’Europa i la instal·lació ferida pels executius europeus per ubicar els seus negocis l’any 2009. La científica més complexa i de més alt nivell de l’Estat—, que va entrar en ciutat comtal guanya una posició respecte al 2008 i es consolida entre les funcionament el març del 2010, o bé, la inauguració de la nova terminal cinc primeres ciutats preferides per als negocis. Barcelona també millo- T-1 a l’aeroport del Prat, que ha suposat l’ampliació del nombre de vols ra la capacitat d’organització de reunions internacionals, per segon any intercontinentals des de Barcelona. Tanmateix, cal continuar avançant en consecutiu, i assoleix la cinquena posició en l’àmbit mundial. Així mateix, projectes d’un impacte econòmic important per a la ciutat, com la futura la taxa d’activitat emprenedora a la província de Barcelona es manté per estació intermodal de la Sagrera, que connectarà l’alta velocitat ferrovià- sobre de la de països com Finlàndia, Regne Unit, França i Japó. ria amb les xarxes de transport públic i privat. En l’actualitat, aquest és el projecte de soterrament ferroviari més important d’Europa. Les infraestructures de Barcelona, com l’aeroport o el port, també man- tenen una posició preferent: novena, en volum de passatgers als aero- Vull acabar expressant el meu agraïment a l’equip tècnic pel treball i ports europeus, i primera, en volum de passatgers en creuers als ports l’esforç de millora continua en el projecte que representa l’Observatori principals de la Mediterrània. Així mateix, cal esmentar el bon posicio- de Barcelona i a totes aquelles entitats que un any més han col·laborat nament de les escoles de negoci IESE i ESADE, en quart i vuitè lloc en el proporcionant informació i enriquint el contingut de l’informe que us pre- rànquing europeu publicat pel Financial Times el 2010. sentem. Tots els agents, públics i privats —institucions i empreses—, hem acon- seguit que Barcelona sigui una ciutat atractiva, competitiva i tingui una bona imatge a l’exterior, però cal continuar treballant per no perdre aquest bon posicionament i per millorar en aquells aspectes en què en- cara ens queda camí per recórrer. Catalunya, en general, i Barcelona, en particular, estan ben posiciona- des en aspectes claus com el grau d’obertura a l’exterior i els centres d’excel·lència en recerca aplicada i en formació superior. Aquests són els pilars d’un creixement econòmic sostenible a mitjà i a llarg termini: in- Miquel Valls i Maseda ternacionalització, innovació i formació. I aquests també són els pilars en President de la Cambra de Comerç de Barcelona
  4. 4. 4 S U M A R I
  5. 5. Informe 2009-2010. Sumari 6 Introducció 46 Sostenibilitat i qualitat de vida 10 Fitxa estadística Barcelona 46 Introducció 48 Compromís mediambiental de les empreses europees 14 L’Observatori de Barcelona 49 Millors ciutats europees en qualitat de vida per als treballadors 50 Emissions de gasos d’efecte hivernacle en ciutats del món 18 Resultats: 20 Ciutat per als negocis 52 Preus i costos 20 Introducció 52 Introducció 22 Millors ciutats europees per als negocis 54 Cost de la vida en ciutats del món 23 Activitat emprenedora als països de l’OCDE 55 Preu del lloguer de l’habitatge en ciutats del món 24 Perspectives empresarials a les regions europees 56 Preu del lloguer d’oficines en ciutats del món 26 Principals regions europees receptores de projectes d’inversió 57 Preu del lloguer de locals comercials en ciutats del món estrangera 58 Preu del lloguer del sòl industrial en ciutats europees 27 Impost de societats i IVA a països del món 59 Nivells salarials en ciutats del món 5 28 Principals ciutats del món organitzadores de reunions internacionals 60 Mercat laboral i formació 30 Societat del coneixement 60 Introducció 62 Taxa d’ocupació a les regions europees 30 Introducció 64 Taxa d’atur a les regions europees 32 Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les 65 Treballadors amb estudis universitaris a les regions europees regions europees 66 Millors escoles de negocis europees 34 Població ocupada en ciència i tecnologia i despeses en recerca i desenvolupament a les regions europees 68 Síntesi 36 Sol·licitud de patents a les províncies principals de l’OCDE 38 Principals ciutats del món pel que fa a la producció científica 74 Monogràfic 40 Turisme 40 Introducció 42 Principals aeroports europeus per volum de passatgers 43 Places hoteleres a les províncies europees principals 44 Creuers als ports principals de la Mediterrània
  6. 6. I N T R D U C C I
  7. 7. L’evolució macroeconòmica de l’any 2009 ha estat marcada per la reces- l’orientació de persones aturades i l’impuls de la creació de noves empre- sió econòmica més acusada en dècades a nivell global, amb fortes cai- ses per part de Barcelona Activa. Amb l’aplicació del conjunt de mesures gudes del PIB a Catalunya, a Espanya i a les economies dels països de incloses en el Pacte es crearan uns 7.500 llocs de treball directes a la ciu- l’OCDE, amb una dràstica reducció del comerç internacional, amb una tat l’any 2010. Així mateix, la ciutat de Barcelona és proactiva en el suport crisi financera que ha generat greus dificultats d’accés al crèdit per part a les empreses, font de creació d’ocupació. En aquest sentit, la Cambra d’empreses i famílies i amb un intens procés d’ajust al mercat immobi- de Comerç de Barcelona ha desenvolupat un pla especial per impulsar el liari —especialment en algunes economies. L’esfondrament de l’activitat creixement empresarial i la millora de la competitivitat. Aquest pla consis- durant el primer semestre ha anat seguit d’una contracció més mode- teix en facilitar a les empreses les eines per aconseguir el millor finança- rada durant la segona part de l’any, que juntament amb la sortida gra- ment; en la promoció de la internacionalització amb programes i ajudes dual de la recessió de les economies més avançades s’ha traduït en la per a què les empreses iniciïn i consolidin la seva presència a l’exterior; en recuperació dels índexs de confiança empresarial, i permet albirar unes l’impuls de la innovació a través de suport i ajudes a la R+D+I; en l’oferta de expectatives més favorables per al 2010. cursos i beques per formar a professionals competitius, i en l’optimització dels recursos empresarials mitjançant la gestió òptima dels mateixos. En aquest difícil context, revesteix un especial valor el posicionament competitiu sòlid que Barcelona manté entre les principals ciutats eu- La ciutat de Barcelona ha afrontat la crisi realitzant la inversió més ele- ropees i que aquest informe posa de manifest. Cal remarcar, en aquest vada de la seva història: 1.028 milions d’euros l’any 2009 i 836 milions el sentit, el fet que l’any 2009 recuperi la quarta posició entre les millors 2010, el nivell d’inversió per capita més alt de les grans ciutats espanyo- ciutats del continent per als negocis segons l’European Cities Monitor, les. Aquesta injecció de recursos, a més de contribuir de manera proac- 8 elaborat per Cushman & Wakefield —només per darrera de Londres, Pa- tiva a dinamitzar l’activitat econòmica, repercutirà en una millora signifi- rís i Frankfurt—, i es consolidi per cinquè any consecutiu entre les cinc cativa dels equipaments i l’espai públic, amb un fort impacte en tots els primeres posicions del rànquing. D’altra banda, manté el primer lloc districtes de la ciutat. Així mateix, el pressupost municipal per al 2010 com a ciutat amb més qualitat de vida per als treballadors i com a ciutat reforça de forma especialment significativa la dotació de recursos assig- que més progressa. Així mateix, el prestigiós FDI Magazine —revista del nada a les polítiques de promoció econòmica i atenció a les persones, i la Financial Times— ha atorgat recentment a Barcelona el cinquè lloc en el ciutat compta amb unes finances locals sanejades que constitueixen un rànquing global de les 25 primeres ciutats europees de futur 2010/2011 actiu de primer nivell per afrontar la conjuntura actual. i el primer lloc entre les ciutats del sud d’Europa. Tot i que determinats instruments de política i de regulació econòmica estan en mans dels go- Alhora que estableix mesures d’impacte a curt termini, Barcelona manté verns estatals o d’organismes supranacionals, les ciutats tenen un paper una estratègia clara per avançar cap a un nou model de creixement eco- clau en la lluita contra la crisi en una economia global on les grans àre- nòmic basat en el coneixement, la creativitat, la innovació i la sostenibilitat. es urbanes són actors principals del creixement i de la competència. En El context de crisi no impedeix que la ciutat segueixi avançant en aquesta aquest sentit, cal destacar el paper proactiu que novament ha desenvo- estratègia de fons, amb fites com la recent inauguració del Sincrotró —la lupat Barcelona, que ha portat l’OCDE a designar com a principis de Bar- font de llum de sincrotró més potent del sud d’Europa i la instal·lació cien- celona les deu recomanacions per a la resposta de les ciutats als reptes tífica més complexa i de nivell més alt de l’Estat—, l’obtenció de la distinció de la crisi resultants de l’intercanvi d’experiències i la col·laboració de Campus d’Excel·lència Internacional tant per part del projecte Barcelona 41 ciutats en el marc del programa LEED (Local Economic and Employ- Knowledge Campus de la UB i la UPC com per part de la UAB o el notable ment Development Programme). Efectivament, Barcelona està orientant increment del nombre de treballadors dedicats a recerca i desenvolupament la seva resposta a la crisi en línia amb els principis esmentats, a partir i altres activitats tecnològiques. Entre les mesures impulsades des del go- dels eixos estratègics que s’enumeren a continuació. vern local, cal remarcar l’avenç dels clusters estratègics del districte de la innovació 22@ —TIC, disseny, tecnologies mèdiques, media i energia—, on ja La ciutat afronta la recessió exercint un lideratge cooperatiu. La seva es- s’han localitzat més de 1.500 empreses, el desenvolupament d’un nou clus- tratègia respecte al mercat de treball s’articula a través del Pacte per a ter agroalimentari a la Zona Franca i la preparació de la posada en marxa de l’Ocupació de Qualitat a Barcelona —signat pel Departament de Treball, dos nous clusters sobre Educació i Multilingüisme. La ciutat avança també l’Ajuntament de Barcelona, Foment del Treball, PIMEC, CCOO i la UGT el en matèria de sostenibilitat, i, per exemple, Barcelona coordinarà una part maig del 2008, al qual posteriorment s’han incorporat els grups munici- de la investigació europea en energies renovables dins del projecte KIC In- pals d’ICV-EUiA i ERC— i s’ha vist reforçada en el període 2009-10 amb noenergy, amb una inversió associada de 450 milions d’euros i treballa en el recursos addicionals adreçats a la creació directa d’ocupació, la formació i desenvolupament i foment de l’ús de vehicles elèctrics a la capital catalana.
  8. 8. Informe 2009-2010. Introducció L’obertura de l’economia barcelonina a l’exterior és un dels factors de fortalesa que poden contribuir més clarament a la seva recuperació, com ho acrediten el lideratge de Barcelona en les exportacions de l’economia espanyola o la resistència notable a la crisi que mostra l’activitat turísti- ca. Barcelona segueix potenciant l’atracció d’inversió estrangera, l’acti- vitat econòmica i el talent amb accions com la promoció del Barcelona Economic Triangle en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per captar activitat econòmica i inversió estrangera a la regió metropolitana de Barcelona, l’impuls del programa Do it in Barcelona per emprenedors, investigadors i professionals internacionals que volen iniciar la seva ac- tivitat professional i empresarial a la ciutat, o el progressiu desenvolupa- ment de la xarxa internacional de Consolats de Mar. En l’àmbit dels factors de competitivitat tradicional, Barcelona segueix apostant per les grans infraestructures productives. La millora progres- siva en infraestructures de connexió nacionals i internacionals dels dar- rers anys s’ha vist reforçada el 2009 amb la inauguració de la nova ter- minal de l’aeroport —que permet atendre 55 milions de viatgers l’any—, l’obertura de noves rutes intercontinentals i l’elaboració del pla estratè- 9 gic del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA), que con- soliden l’aposta per a la seva internacionalització. Pel que fa al Port de Barcelona, el seu lideratge en matèria de creuers s’acompanya amb el desplegament d’un Pla Estratègic que reforçarà la seva capacitat i poten- cial logístic. D’altra banda, Barcelona es manté entre les cinc primeres posicions del rànquing mundial d’organització d’esdeveniments firals i congressuals. L’entorn de crisi dóna especial valor a les polítiques de proximitat al ciu- tadà. En l’àmbit de la promoció econòmica, a Barcelona destaquen en aquest sentit l’impuls del comerç urbà de proximitat mitjançant la políti- ca d’eixos comercials, la remodelació de la xarxa de mercats de la ciutat, les mesures especifiques per a l’orientació professional i la inserció la- boral dels joves de la ciutat o les actuacions dinamitzadores en els barris d’atenció especial. Barcelona, per tant, afronta la crisi econòmica mantenint un posiciona- ment internacional favorable i desenvolupant polítiques en línia amb les recomanacions de l’OCDE per a la recuperació de grans àrees urbanes. Els reptes que planteja l’actual context —en que els experts preveuen que la sortida de la recessió obri pas a un procés de recuperació lent i com- plex— fan imprescindible seguir avançant en aquesta estratègia, reforçar les diverses fórmules de col·laboració entre els sectors públic i privat —una de les claus de la transformació econòmica que ha experimentat la ciutat— i intensificar les accions encaminades al canvi de model productiu.
  9. 9. 10
  10. 10. F I T X A E S T A D í S T I C A B A R C E L N A 11
  11. 11. Fitxa estadística Barcelona 2009 12
  12. 12. Informe 2009-2010. Fitxa estadística Barcelona 2009 ENTORN GEOGRÀFIC Superfície (km2) 102,2 Població 1.621.537 Població estrangera (% sobre el total) 17,5% Densitat (habitants/ km2) 15.866,3 Climatologia (Observatori Can Bruixa) Temperatura mitjana mensual* 17,8 Precipitació anual (mm)* 607,2 ENTORN ECONÒMIC DADES MACROECONÒMIQUES: PIB (var. Int %)- Barcelonès* 1,7 Afiliats a la Seguretat Social 1.021.974 Taxa d’atur 16-64 anys (%) 15,4 Taxa d’ocupació 16-64 anys (%) 66,8 Taxa d’activitat 16-64 anys (%) 79 IPC (var. mitjana, %)- prov BCN 0,5 Exportacions (milions d’€)- prov. Barcelona 32.261,8 Importacions (milions d’€)- prov. Barcelona 48.519,77 Inversions a l’exterior (milions d’€)- Catalunya 1.096,3 Inversions de l’exterior (milions d’€)- Catalunya 1.365,3 Empreses - prov. BCN 467.385 Empreses estrangeres a Catalunya* 3.124 COMERÇ I TURISME Establiments comerç al detall - prov. BCN 74.692 Eixos comercials 24 Mercats municipals (nombre i superfície comercial (m2)) 45/206.769 Hotels Nombre 321 Places 60.331 Turistes 6.476.033 13 INFRAESTRUCTURES Aeroport Pistes (nombre i longitud (m))** 3/3352;2660;2540 Capacitat màxima de vols/hora** 90 Passatgers (milers) 27.312 Port Superfície terrestre (ha) 828,9 Molls i atracadors (km) 20,3 Trànsit total (milers de tones) 42.980,8 Fira Barcelona Salons 52 Visitants 2.983.097 Superfícies ocupada pels salons (m2) 633.774 FORMACIÓ I CIUTAT DEL CONEIXEMENT Universitats catalanes 12 Alumnes universitaris a Catalunya 212.959 Escoles estrangeres a Catalunya 19 Parcs tecnològics, centres tecnològics i de recerca a Barcelona** 210 QUALITAT DE VIDA Platges (nombre i metres) 7/ 3.910 Carril bici (km i abonats bicing) 156/182.062 Biblioteques* 214 Museus, col·leccions i centres d’exposicions 41 Equipaments esportius públics (nombre i usuaris)* 1.511/182.682 Equipaments culturals i lúdics (usuaris en milers) 41.989,4 Font: AENA, Ajuntament de Barcelona, Anuari comarcal de Caixa Catalunya, Fira de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Idescat, INE, Instituto Nacional de Meteorología, Ports de l’Estat, Secretària d’Estat de Comerç, Turisme de Barcelona i Institut de Cultura de Barcelona * 2008 **2010
  13. 13. 14
  14. 14. 15
  15. 15. 16
  16. 16. Informe 2009-2010. L’Observatori de Barcelona Us presentem l’Informe 2009-2010 de l’Observatori de Barcelona La publicació inclou els apartats següents: L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda per l’Ajuntament • Una introducció general sobre la situació i les línies d’actuació prefe- de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, que compta amb la rents de la ciutat en matèria econòmica. col·laboració d’un gran nombre d’entitats de la ciutat que, any rere any, col·laboren amb la Secretaria Executiva facilitant informació i fent apor- • Un apartat amb els resultats dels 26 indicadors presentats en sis àm- tacions clau sobre els seus sectors d’activitat. bits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat laboral i formació. Amb aquesta vuitena edició de l’informe anual de l’Observatori de Barce- lona, es vol continuar oferint referències que serveixen de base per a la • Un article monogràfic signat per Nick Leon, director de Design London, presa de decisions dels agents econòmics interessats a fer negocis o a que es titula “Una ciutat ben connectada: un enfocament integrat de la establir-se a Barcelona, per atreure talent i per donar suport a la presen- planificació i el desplegament de tecnologies digitals”. tació de candidatures a esdeveniments o a l’obertura de seus a la ciutat de Barcelona. Amb aquesta finalitat, com cada any, l’informe presenta el • Un apartat de síntesi en què es pot veure el posicionament de Bar- posicionament de Barcelona respecte de les principals ciutats del món celona respecte de les principals ciutats de referència de forma visual i en un conjunt d’indicadors econòmics i socials de referència. resumida, per a cadascun dels indicadors analitzats. L’Informe 2009-2010 presenta un format renovat, amb quatre caracterís- L’Observatori de Barcelona es caracteritza pels trets següents: tiques principals: 17 • Es construeix sobre la base d’una bateria d’indicadors, definits prefe- • Una racionalització significativa del nombre d’indicadors que permeten rentment a escala de ciutat, però susceptibles d’ampliació a altres àm- trobar al lector una presentació sintètica i eficient d’aquells indicadors bits territorials. més rellevants des del punt de vista del posicionament de la ciutat, del que la caracteritza i dels reptes a assolir. En concret, l’informe actual • Les dades s’obtenen per a una mostra que, en alguns casos, arriba presenta 26 indicadors, dels quals dos són novedosos. Per primera vega- a seixanta ciutats de tot el món. Cal assenyalar que per a alguns indi- da, l’Observatori de Barcelona facilita informació sobre sol·licituds de pa- cadors, per raó de dimensió mostral, es fa una selecció que recull les tents acollides via internacional al Tractat de Cooperació en matèria de principals àrees urbanes. patents i també presenta un indicador sobre emissions de gasos d’efecte hivernacle. • Els indicadors incorporen, on és possible, representació gràfica d’evo- lució que permet avaluar la progressió en cada àmbit concret. • La incorporació per primera vegada d’un article monogràfic d’un expert reconegut en l’àmbit de l’anàlisi i la comparativa de les economies urba- • Les fonts d’informació són entitats i instituts internacionals de prestigi nes, que any a any aprofundirà en un àmbit rellevant d’aquesta temàtica. reconegut. D’aquesta manera, enriquirà els continguts que es desprenen de l’anàlisi d’indicadors. • Les dades i la informació que es recull són de màxima actualitat, ate- nent a la disponibilitat existent. • La introducció d’elements visuals per a cada indicador, amb gràfiques o mapes, que faciliten la comprensió dels resultats i l’anàlisi de la seva L’Observatori de Barcelona disposa també d’un portal propi, que permet evolució temporal. als usuaris de qualsevol indret del món accedir lliurement a la informa- ció de l’Informe i a d’altra complementària. A partir d’aquesta informa- • L’ampliació del contingut de la síntesi, que ara aglutina tots els indica- ció, l’usuari pot fer el seguiment de l’activitat i dels projectes més impor- dors per tal de poder veure d’un sol cop d’ull el posicionament de Barce- tants que es porten a terme a la ciutat de Barcelona. lona a cadascun d’ells.
  17. 17. R E S U L T A T S
  18. 18. Introducció Després de la inflexió produïda el 2008 arran de la crisi financera i im- mobiliària internacional, l’evolució de l’any 2009 ha estat marcada per la recessió econòmica més acusada en dècades i per una forta caiguda del PIB a Catalunya, a Espanya i a les economies dels països de l’OCDE. Amb tot, l’esfondrament de l’activitat durant el primer semestre ha anat seguit d’una contracció més moderada durant la segona part de l’any que, juntament amb la sortida gradual de la recessió de les economies més avançades, s’ha traduït en la recuperació dels índexs de confiança empresarial i en unes expectatives més favorables per al 2010, tal com reflecteix l’enquesta anual d’Eurocambres. En aquest difícil context, Barcelona manté un posicionament excel·lent entre les primeres ciutats europees preferides pels executius d’Europa per ubicar els seus negocis, i l’any 2009 va recuperar la quarta posició entre les millors ciutats per als negocis, segons l’European Cities Moni- tor, elaborat per Cushman & Wakefield. La valoració destacada de Bar- 20 celona ha quedat refermada recentment a la selecció de ciutats i regions europees del futur 2010/2011 del FDI Magazine —revista del Financial Times—, on Barcelona assoleix el cinquè lloc en el rànquing global de les 25 primeres ciutats d’Europa i el primer lloc entre les ciutats del sud d’Europa. Altres indicadors rellevants corroboren el posicionament favo- rable de Barcelona. És el cas de la taxa d’activitat emprenedora de la població resident a la província, que clarament supera la mitjana de la UE, de la recepció de projectes d’inversió estrangera o del bon posicio- nament de la ciutat en el rànquing mundial en organització de reunions internacionals, que a més millora per segon any consecutiu. L’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i altres actors eco- nòmics públics i privats locals es coordinen per al desenvolupament de programes destinats a consolidar la marca de Barcelona i de la posició internacional en què es troba mitjançant instruments com l’atracció de finançament i d’empreses estrangeres, el suport als clusters urbans estratègics, l’atracció i retenció de talent, la internacionalització d’em- preses innovadores, l’impuls a les connexions aèries internacionals o l’atracció de congressos. Entre les accions desenvolupades durant l’any 2009, cal destacar el projecte Barcelona Zona Innovació que impulsarà un nou cluster del sector alimentari i de la indústria cultural i audiovi- sual a la Zona Franca; la signatura del conveni de col·laboració per de- senvolupar el Barcelona Design Innovation Cluster; l’impuls de les fires de nova creació HiT del sector de la innovació i dels sectors econòmics emergents, i The Brandery; així com el nou saló de moda urbana con- temporània, l’ampliació de la xarxa internacional de Consolats de Mar per reforçar els llaços econòmics amb zones urbanes estratègiques i el suport a la creació de més de 1.000 noves empreses per part de l’agència de desenvolupament local Barcelona Activa.
  19. 19. Informe 2009-2010. ciutat per als negocis cIutat per aLS negOcIS 21
  20. 20. Millors ciutats europees per als rànquing ciutat rànquing rànquing 1990 2008 2009 negocis l’any 2009 1 2 Londres París 1 2 1 2 3 Frankfurt 3 3 11 Barcelona 5 4 4 Brussel·les 4 5 17 Madrid 7 6 12 Munic 9 7 Barcelona recupera la quarta posició 5 Amsterdam 6 8 15 Berlín 8 9 D’acord amb l’estudi European Cities Monitor —elaborat des de fa 20 9 Milà 13 10 8 Ginebra 11 11 anys per la consultora Cushman & Wakefield amb les opinions dels alts 14 Hamburg 17 12 executius de 500 companyies europees—, Barcelona recupera la quarta 7 Zuric 10 13 posició en el rànquing de millors ciutats del continent per ubicar negocis - Birmingham 21 14 l’any 2009. Només ha estat superada per Londres, París i Frankfurt i ha 6 Düsseldorf 12 15 passat al davant de Brussel·les. Aquest lloc privilegiat queda reforçat si 13 Manchester 14 16 16 Lisboa 16 17 es té en compte que durant els darrers cinc anys la ciutat ha estat posi- - 15 18 Dublín cionada entre les cinc millors ciutats per fer negocis i que, d’aquests cinc 18 Lió 18 19 22 anys, ha estat la quarta del rànquing en tres ocasions. 19 Estocolm 20 20 23 Praga 19 21 - Roma 25 22 L’European Cities Monitor destaca Barcelona com la ciutat europea que 25 Varsòvia 24 23 millor es promou com a centre de negocis, la quarta en disponibilitat - Leeds 28 24 d’espai d’oficines i la sisena en termes de qualitat-preu d’aquestes ofici- - Copenhaguen 23 25 nes i de facilitats de transport per a la mobilitat interna. 21 Budapest 22 25 - Istanbul 29 27 20 Viena 26 28 10 Glasgow 27 29 Posicionament de Barcelona - Bucarest 31 30 - Hèlsinki 30 31 24 Moscou 32 32 Oslo 33 33 22 Atenes 34 34 4 4 4 Nota: El 1990, sols 25 ciutats van ser incloses en l’estudi. El 2009, 34 ciutats van ser incloses en l’estudi. Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2009 5 5 6 6 6 6 11 1990 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor
  21. 21. Informe 2009-2010. ciutat per als negocis activitat emprenedora als país activitat emprenedora (% sobre població) països de l’OcDe l’any 2008 Mèxic Estats Units 13,1 10,8 Islàndia 10,1 Grècia 9,9 Noruega 8,7 Irlanda 7,6 Barcelona 7,5 Barcelona supera un any més la Unió Europea Catalunya 7,3 Finlàndia 7,3 Segons el Global Entrepreneurship Monitor (GEM), l’any 2008 la taxa d’ac- Espanya 7,0 Hongria 6,6 tivitat emprenedora de la població resident a la província de Barcelona s’ha Letònia 6,5 situat en el 7,5 %. Aquesta xifra supera clarament les mitjanes de la Unió Eslovènia 6,4 Europea (6 %) i d’Espanya (7 %), així com les de països de referència de la Turquia 6,0 UE com Alemanya (3,8 %), França (5,6 %) o el Regne Unit (5,9 %). Així ma- Regne Unit 5,9 teix, se situa a la banda alta de les taxes dels estats membres de l’OCDE, França 5,6 Japó 5,4 malgrat ser inferior a les de països com els Estats Units (10,8 %) o Norue- Països Baixos 5,2 ga (8,7 %). En un any caracteritzat per l’entrada en recessió de l’economia Itàlia 4,6 internacional, la reducció de 0,8 punts de la taxa d’activitat emprenedora Dinamarca 4,4 23 a Barcelona respecte a l’any 2007 està en sintonia amb la tendència des- Romania 4,0 Alemanya 3,8 cendent d’aquest indicador al conjunt de la Unió Europea. D’altra banda, Rússia 3,5 cal esmentar que el mateix any 2008, la taxa d’abandonament de l’activitat Bèlgica 2,9 emprenedora a Barcelona (0,9 %) és inferior a la de tots els països de la UE. Nota: L’activitat emprenadora inclou empreses naixents (menys de 3 mesos d’activitat) i empreses noves (de 3 a 42 mesos d’activitat). La base de dades original conté 45 països, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de països Activitat emprenedora 2008 (% sobre població) de referència Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2008 10,1 7,3 ISL 8,7 FIN 7,6 NOR 6,5 3,5 4,4 5,9 RÚS 5,2 LET IRL DIN R.UN 2,9 3,8 P.BAI 5,6 BÈL ALE 6,6 6,4 4,0 7,3 FRA 7,5 7,0 HON ESL ROM 4,6 CAT 9,9 6,0 BCN ESP ITA TUR GRE Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2008
  22. 22. perspectives empresarials a Millors perspectives d’exportació a Catalunya que a Baviera, Berlín i Londres les regions europees per a l’any L’any 2009 s’ha caracteritzat per una forta recessió econòmica, però les 2010 perspectives dels empresaris catalans per al 2010 són una mica més fa- vorables, segons l’Enquesta d’Eurochambres. Les empreses preveuen un augment lleuger de la xifra de negocis a Catalunya, unes perspectives millors que al conjunt de l’Estat espanyol. També es preveu un increment de l’exportació el 2010 —el 43 % de les empreses catalanes assenyala que augmentarà, mentre que el 17 % diu que caurà. En aquest cas, Ca- talunya és una de les regions on les perspectives són més favorables, en línia amb regions com Estocolm, i millors que d’altres com Baviera, Ber- lín i Londres. Pel que fa a la inversió, el 24 % dels empresaris catalans apunta una reducció, mentre que el 17 % n’assenyala un augment. Per tant, es preveu que la inversió caurà el 2010, però més moderadament que el 2009 i amb menys intensitat que a altres regions com Baden- Wurttemberg, Baviera i Berlín, o comunitats espanyoles com Madrid i València. 24 Perspectives empresarials a Catalunya 60 3,7 4 3,2 3 50 2 Xifra de negocis (Saldos, en %) 40 1 5 PIB real (Var. anual, en %) 0,2 -0,5 (p) 0 30 -1 20 -2 -3 10 -4,0 -4 0 -5 2006 2007 2008 2009 2010 Xifra de negocis PIB real (p) Previsions Cambra de Comerç de Barcelona (Gener 2010) Font: Eurochambres i Idescat
  23. 23. Informe 2009-2010. ciutat per als negocis Xifra de negocis exportacions Inversió regió (cIutat) (saldos, %) regió (cIutat) (saldos, %) regió (cIutat) (saldos, %) Portugal (LISBOA) 61 Portugal (LISBOA) 62 Mazowsze (VARSÒVIA) 31 Mazowsze (VARSÒVIA) 47 Dinamarca (COPENHAGUEN) 51 Portugal (LISBOA) 30 Dinamarca (COPENHAGUEN) 41 Itàlia central (ROMA) 37 Itàlia Nord-occidental (MILÀ) 28 Midlands Oest (BIRMINGHAM) 39 Escòcia (EDIMBURG) 34 Turquia (ISTANBUL) 24 Estocolm (ESTOCOLM) 34 Grècia (ATENES) 29 Grècia (ATENES) 16 Londres (LONDRES) 33 Estònia (TALLINN) 28 Dinamarca (COPENHAGUEN) 12 Turquia (ISTANBUL) 31 Estocolm (ESTOCOLM) 27 Itàlia central (ROMA) 9 Finlàndia (HÈLSINKI) 29 Catalunya (BARCELONA) 26 Finlàndia (HÈLSINKI) 4 North West (MANCHESTER) 27 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 24 Estocolm (ESTOCOLM) 2 Escòcia (EDIMBURG) 25 Turquia (ISTANBUL) 23 Hongria central (BUDAPEST) 0 Grècia (ATENES) 24 Finlàndia (HÈLSINKI) 22 Estònia (TALLINN) -1 Àustria de l’est (VIENA) 22 Àustria de l’est (VIENA) 22 UE* -3 Estònia (TALLINN) 19 Mazowsze (VARSÒVIA) 20 Escòcia (EDIMBURG) -3 Illa de França (PARÍS) 17 Baviera (MUNIC) 19 Holanda Nord (AMSTERDAM) -5 UE* 15 Berlín (BERLÍN) 18 Holanda meridional (ROTTERDAM) -6 Holanda meridional (ROTTERDAM) 14 Holanda meridional (ROTTERDAM) 18 North West (MANCHESTER) -6 Itàlia Nord-occidental (MILÀ) 12 Itàlia Nord-occidental (MILÀ) 18 Catalunya (BARCELONA) -7 Berlín (BERLÍN) 11 Londres (LONDRES) 17 Midlands Oest (BIRMINGHAM) -7 Catalunya (BARCELONA) 10 UE* 16 Illa de França (PARÍS) -7 Holanda Nord (AMSTERDAM) 8 Espanya 16 País Basc (BILBAO) -9 25 Itàlia central (ROMA) 4 Holanda Nord (AMSTERDAM) 13 Àustria de l’est (VIENA) -11 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 3 Illa de França (PARÍS) 12 Londres (LONDRES) -12 Comunitat de Madrid (MADRID) 2 País Basc (BILBAO) 9 Hessen (FRANKFURT) -15 Espanya 2 Baden-Württemberg (STUTTGART) 5 Espanya -16 Baden-Württemberg (STUTTGART) -1 Comunitat de Madrid (MADRID) 5 Berlín (BERLÍN) -17 País Basc (BILBAO) -6 Hessen (FRANKFURT) 4 Baviera (MUNIC) -22 Baviera (MUNIC) -10 Midlands Oest (BIRMINGHAM) -2 Comunitat de Madrid (MADRID) -23 Hongria central (BUDAPEST) -18 Hongria central (BUDAPEST) -5 Baden-Württemberg (STUTTGART) -24 North West (MANCHESTER) -12 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) -26 Nota: Els saldos es calculen com la diferència entre el percentatge de respostes que indica “augment” i el percentatge de respostes que indica “disminució” La base de dades original conté 111 regions, si bé la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència * Mitjana mostral. Font: Eurochambres, The Business Climate in Europe’s Regions in 2010
  24. 24. principals regions europees projectes 2007 regió (cIutat) projectes 2008 receptores de projectes 305 209 Londres (LONDRES) Illa de França (PARÍS) 262 222 d’inversió estrangera l’any 2008 58 95 Rin del Nord-Westfàlia (DÜSSELDORF) Comunitat de Madrid (MADRID) 99 80 43 Irlanda del sud-est (DUBLÍN)1 68 90 Catalunya (BARCELONA) 61 52 Alta Baviera (MUNIC) 61 Catalunya se situa en sisena posició, superant 71 Roine-Alps (LIÓ) 58 Amsterdam, Milà i Manchester 60 Moscou (MOSCOU) 56 74 Darmstadt (FRANKFURT) 53 66 Bucarest (BUCAREST) 52 Catalunya va atreure 61 projectes d’inversió estrangera l’any 2008 i ocupa 53 Holanda Nord (AMSTERDAM) 50 la sisena plaça entre les principals regions europees receptores. La crisi 61 Hongria central (BUDAPEST) 46 financera internacional i el context de crisi econòmica han provocat una 38 Llombardia (MILÀ) 46 50 Estocolm (ESTOCOLM) 44 reducció de la inversió estrangera a bona part de les regions europees 37 Mazowsze (VARSÒVIA)2 42 capdavanteres. En el cas de Catalunya, després de dos anys consecutius 25 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 42 amb increments notables, s’ha reduït el nombre de projectes i el 2008 49 Dinamarca (COPENHAGUEN)3 39 se’n registra una quantitat similar a la de l’any 2005, que tot i així supera 16 Berlín (BERLÍN) 37 26 32 Zuric (ZURIC) 32 la de regions com les d’Amsterdam, Milà o Manchester. 23 Viena (VIENA) 31 34 Sofia (SOFIA) 30 També cal destacar que el 44 % dels projectes iniciats a Catalunya es 40 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 30 localitzen a l’àrea de Barcelona, i que l’any 2008, 3.124 empreses estran- 11 Gran Manchester (MANCHESTER) 29 29 Praga (PRAGA) 28 geres desenvolupaven la seva activitat al Principat. 42 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 28 21 Holanda Sud (ROTTERDAM) 27 16 Hamburg (HAMBURG) 24 Projectes d’inversió estrangera (nombre) 34 Escòcia de l’est (EDIMBURG) 23 35 Midlands Oest (BIRMINGHAM) 20 33 Escòcia del sud-oest (GLASGOW) 19 90 90 9 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 19 14 Stuttgart (STUTTGART) 19 74 30 Migdia-Pirineus (TOLOSA) 18 70 25 Ginebra (GINEBRA) 18 64 9 Letònia (RIGA) 18 61 61 53 19 Lisboa (LISBOA) 16 52 18 Istanbul (ISTANBUL) 16 50 50 12 Laci (ROMA) 16 44 46 7 Estònia (TALLINN) 14 37 38 9 Àtica (ATENES) 13 30 30 33 13 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 9 15 Lituània (VÍLNIUS) 9 25 1 Oslo (OSLO) 9 10 17 1 Ankara (ANKARA) 3 5 País Basc (BILBAO) 2 2005 2006 2007 2008 1 Irlanda del sud-est = Dublin, Mid-East, South-East. 2 Mazowieckie = Ciechanow, Plock, Ostrolecko, Siedlce, Radom, Warsaw, Miasto Warsaw. Catalunya (Barcelona) Alta Baviera (Munic) 3 Dinamarca = Copenhagen, Copenhagen & Frederiskberg, Frederiskborg, Roskilde. Holanda Nord (Amsterdam) Llombardia (Milà) Font: Ernst & Young’s European Investment Monitor, 2009 Font: Ernst & Young’s European Investment Monitor
  25. 25. Informe 2009-2010. ciutat per als negocis Impost de societats i IVa a país taxa Base IVa (%) taxa Base Societats (%) països del món l’any 2009 Japó Estats Units 5,0 - 40,7 40,0 Argentina 21,0 35,0 Sud-àfrica 14,0 34,6 Índia 12,5 34,0 Bèlgica 21,0 34,0 França 19,6 33,3 L’IVA general és el quart més baix de la Unió Europea Canadà 5,0 33,0 Itàlia 20,0 31,4 Malgrat comptar amb el tipus impositiu de societats més competitiu de Tunísia 18,0 30,0 tota l‘època democràtica, Espanya es manté a la banda mitjana-alta del Espanya 16,0 30,0 Austràlia 10,0 30,0 rànquing internacional i és el setè país de l’OCDE amb l’impost de soci- Alemanya 19,0 29,4 etats més alt. Efectivament, la disminució del tipus impositiu espanyol a Luxemburg 15,0 28,6 la darrera dècada ha anat acompanyada per una reducció generalitzada i Regne Unit 15,0 28,0 més accentuada d’aquest gravamen a escala internacional. Noruega 25,0 28,0 Suècia 25,0 26,3 Israel 16,5 26,0 Aquesta competència fiscal entre els diferents països per tal de captar inversió Finlàndia 22,0 26,0 ha fet créixer el pes dels impostos indirectes en les estructures impositives. Països Baixos 19,0 25,5 27 En aquest sentit, cal destacar que Espanya compta amb el quart tipus general Xina 17,0 25,0 de l’IVA més baix de la Unió Europea (16 %) —només és més baix a Xipre, Lu- Grècia 19,0 25,0 xemburg i el Regne Unit (15 %). El tipus espanyol està en línia amb la mitjana Dinamarca 25,0 25,0 internacional, que, segons la comparativa que fa KPMG de taxes indirectes a Portugal 20,0 25,0 Àustria 20,0 25,0 90 països del món, era del 15,2 % l’any 2009. Val a dir que tant Espanya com el Corea del Sud 10,0 24,2 Regne Unit incrementaran l’IVA durant el 2010. Suïssa 7,6 21,2 Eslovènia 20,0 21,0 Impost de Societats 2009 (%) República Txeca 19,0 20,0 Polònia 22,0 19,0 Eslovàquia 19,0 19,0 Hong Kong - 16,5 Hongria 25,0 16,0 28 Letònia 21,0 15,0 26,3 26 Irlanda 21,5 12,5 Xipre 15,0 10,0 NOR SUE FIN Nota: La base de dades original conté 116 països, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de països de referència 25,5 15 Font: KPMG, KPMG’s Corporate and Indirecte Tax Rate Survey 2009 12,5 28 34 25,5 29,4 LET IRL DIN 19 28,6 R.UN 20 P.BAI POL ALE BEL 19 LUX 25 21,2 R.TX 33,3 16 21 ESL 25 SUI AUS HON 30 ESL FRA 31,4 POR 25 ESP ITA GRE Font: KPMG, KPMG’s Corporate and Indirecte Tax Rate Survey 2009
  26. 26. Variació congressos 2007 ciutat 2007/2008 (%) congressos 2008 482 Singapur 32,16 637 357 París 17,37 419 276 Brussel·les 8,33 299 321 Viena -22,43 249 principals ciutats del món 175 129 Barcelona Tòquio 10,29 16,28 193 150 organitzadores de reunions 127 Seül -1,57 125 91 Budapest 27,47 116 82 Copenhaguen 26,83 104 internacionals l’any 2008 134 188 Londres Ginebra -23,13 -45,74 103 102 129 Amsterdam -23,26 99 126 Lisboa -22,22 98 94 Sydney 3,19 97 Barcelona, entre les cinc primeres ciutats del món 103 Roma -8,74 94 87 Maastricht 5,75 92 Segons les dades de la Union of International Associations (UIA), el 2008 74 Madrid 14,86 85 150 Berlín -44,00 84 Barcelona se situa a la cinquena posició del rànquing de ciutats del món 76 Atenes 9,21 83 en organització de reunions internacionals —amb 193 congressos i con- 86 Istanbul -4,65 82 vencions—, guanya un lloc en el rànquing per segon any consecutiu i su- 84 Hèlsinki -5,95 79 pera Ginebra. El creixement del nombre de reunions a Barcelona ha estat 97 Praga -18,56 79 del 10,3 % respecte a l’any 2007, i suposa una evolució particularment 78 Washington 1,28 79 107 Pequín -29,91 75 favorable si es té en compte la reducció del nombre de congressos inter- 59 L’Haia 25,42 74 nacionals en l’any de referència. 59 Yokohama 15,25 68 28 63 Lió 6,35 67 El 2009, segons la International Congress and Convention Association 53 Melbourne 26,42 67 139 Nova York -51,80 67 (ICCA), Barcelona ocupa el segon lloc del rànquing mundial de ciutats en 53 València 16,98 62 nombre de reunions internacionals, només al darrera de Viena, i guanya 100 Estocolm -41,00 59 una posició respecte al 2008. 66 Chicago -16,67 55 66 Kuala Lumpur -16,67 55 102 Montreal -46,08 55 80 Oslo -31,25 55 Posicionament de Barcelona 43 Buenos Aires 20,93 52 64 San Diego -20,31 51 55 Hong Kong -9,09 50 43 Orlando 16,28 50 49 Nova Delhi 0,00 49 5 40 Xangai 20,00 48 56 Dublín -16,07 47 73 Munic -35,62 47 50 Noordwijk -10,00 45 6 6 6 43 Ciutat del Cap 2,33 44 51 Jeju -13,73 44 76 Bangkok -44,74 42 29 Boston 37,93 40 7 48 Vancouver -16,67 40 37 El Caire 2,70 38 61 Toronto -37,70 38 41 San Francisco -9,76 37 42 Trieste -14,29 36 2004 2005 2006 2007 2008 48 Varsòvia -27,08 35 25 Edimburg 36,00 34 Font: Union of International Associations 67 Kyoto -49,25 34 33 Luxemburg -6,06 31 32 Sant Petersburg -3,13 31 48 Moscou -37,50 30 25 Nova Orleans 20,00 30 46 Estrasburg -39,13 28 Nota: Els congressos són del tipus A o B Font: Union of International Associations
  27. 27. Informe 2009-2010. ciutat per als negocis 29

×