El Cant de la Sibil·la té les arrels a l'antiga Grècia. D'allà passa a formar part de la mitologia romana i del cristianisme. Arriba a estar present al Vaticà, fins el que el concili de Trento la prohibeix. La UNESCO la va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat el 2009.

2. EL CANT DE LA SIBIL·LA
Presentació de Pep Gorgori,
Musicòleg i periodista
http://www.pepgorgori.com
Dedicada:
• a la sibil·la Marga Mingote,
• al Ricard Estruch, president de la
Federació Festa Major de Gràcia, que
va creure en la idea de recuperar el
Cant de la Sibil·la a Gràcia des del
primer instant,
• a mossèn Jaume, que va posar a
disposició de la Sibil·la la basílica de
Santa Maria de Gràcia,
• i a Poire Vallvé i l’Orfeó Gracienc, que
van fer seu i de la Vila el projecte.

3. El cant de la Sibil·la és un drama litúrgic, una de les diferents representacions
al·legòriques que se celebren a partir de l’època medieval amb l’objectiu de fer més
entenedor el missatge de l’església al públic menys format.
http://open.spotify.com/track/1mUyeGotwNOYKrDxsI2bor

4. Malgrat que es representaven en esglésies, es treballava el vestuari i fins i
tot l’escenografia. Per això avui s’estudien com una veritable manifestació
teatral.
Alguns anaven acompanyats de música, com és el cas de la Sibil·la.
CANT DE LA SIBIL·LA A GRÀCIA
http://youtu.be/tBinHssAL0k

5. Les sibil·les són uns personatges que procedeixen de
l’antiga Grècia. Eren dones capaces de predir el futur.

6. La tradició les dibuixa com velles desagradables que vivien en coves (a la
imatge, l’entrada de la cova de la Sibil·la de Delfos) i consumien substàncies
al·lucinògenes per posar-se en contacte amb els déus, que els explicaven el
futur. Parlaven amb frases enigmàtiques i de sentit obscur.

7. La tradició, como tota la mitologia, va passar de Grècia a Roma

8. Virgili incorpora plenament la tradició de les sibil·les a la literatura llatina.

9. És una sibil·la qui vaticina que Enees aconseguirà fundar Roma...

10. Però el text més transcendental el trobem a les
Bucòliques, on es fa ressò d’una profecia sibil·lina
que segles més tard es va interpretar com a
premonició del naixement de Jesús:
“Vino por fin del poema de Cumas la edad
culminante; larga cadena de siglos emerge en un
nuevo comienzo; vuelve la Virgen de nuevo y de
nuevo el imperio saturnio, ya descendència novel
desde el cielo nos mandant. Tú al niño apenas
nacido (...), casta Lucina, socorre”
(Bucólicas, IV)

11. Les sibil·les, doncs, arriben a Roma, i quan comença a aparèixer el
cristianisme, són una part més de la mitologia clàssica.

12. Els primers cristians coneixen els escrits de Virgili, i amb la decadència de l’imperi
romà comença un transvasament del sistema de creences romà cap a la religió
monoteista cristiana.

13. Després de Virgili, Lactanci (245-325) escriu Divinae Institutioni, on
apareix la primera cita a les sibil·les en un autor cristià.

14. Eusebi de Cesarea (275-339) recull en la seva obra les paraules de la
Sibil·la d’Eritrea que conté el llibre VIII dels Oracula Sibilina, que
interpreta com a una profecia de la segona vinguda de Jesucrist al
Judici Final.

15. Sant Agustí d’Hipona (354-430) també recull la tradició sibil·lina.

16. Quodvultus (ca. 450) compon Tres segles més tard, Beda el Venerable torna
el Sermo de a revifar la tradició escrivint el volum titulat
Symbolo, inicialment atribuït Sibyllinarum verborum interpretatio. A
a Sant Agustí, on parla aquestes altures, les sibil·les formen part ja del
d’aquestes profecies. panorama cristià, com havien estat part del
romà i el grec.

17. El cristianisme i amb ell la tradició de les sibil·les s’expandeix per tota Europa.

18. A Sant Marcial de Llemotges trobem al segle IX els versos de Beda convertits en
una composició poètica amb un refrany que es repeteix a cada estrofa.
A Aniane, un lliçonari del segle XII recull ja dues versions de la música, una antiga
i una moderna, així com una traducció a l’occità.

19. A Catalunya, tenim un manuscrit del segle X a Ripoll, on queda clar que aquells
versos es cantaven per advent, perquè tenen anotacions musicals.
Es va escampar per tota la península ibèrica cristiana...

20. ...fins arribar a Mallorca, amb la conquesta de Jaume I el 1229.

21. No sabem quan el Cant de la Sibil·la va entrar a formar part estable de la litúrgia
d’Advent ni quan se li va posar música.
El que sí que sabem és que a mitjans del segle XII era habitual que els versos de la
sibil·la fossin cantats o llegits a la capella del Papa per Nadal. Probablement, va ser
costum des del segle XI.

22. Així, la sibil·la aparareix en llocs tan importants com la Capella Sixtina

26. I també als cèlebres paviments de marbre de la catedral de Siena

29. Músics com Orlando di Lassus usen els seus versos com a
inspiració. També a Espanya els compositors com Cárceres
harmonitzen els versos de les sibil·les.
LASSUS: http://open.spotify.com/track/3yvWEZ7tfQCyl6px2GiWpU
CÁRCERES: http://open.spotify.com/track/0qGNBJpvrowJij1lKFaSSS

30. L’època daurada de la sibil·la dura fins que l’església cristiana va viure una de les
seves grans convulsions, de la mà de Martin Luther (1483-1546). La seva defensa
de la traducció de la Bíblia a les llengües vernacles i l’aproximació a la gent, que
cada cop entenia menys el missatge de les esglésies, porta al cisma i a convocar
un concili, el de Trento (1545-1563) on es depurarà què és cristià i què no.

31. El concili es clou en 1563 amb un mandat al Papa: ha de fer un nou breviari on
es reculli com s’han de fer les celebracions cristianes. Es publica el 1568 i no
apareix el cant de la Sibil·la. Com tampoc no apareixen ni les processons
d’origen pagà com la Patum o altres celebracions tradicionals com el Misteri
d’Elx. D’una sola tacada, el Vaticà prohibeix les celebracions que avui
considerem Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

32. Ara bé, una cosa és la
prohibició oficial i altra
cosa els costums del
poble. A partir de Trento
comença un període on
veiem actituds molt
oposades al Breviari:
• A la Catedral de Barcelona encara es canta la Sibil·la el 1575, amb discussions sobre
si s’ha de fer cas o no al nou breviari.
• A Girona la Sibil·la dura fins 1580
• A Toledo dura fins a finals del segle XVIII
• A Lleó la van suprimir, però quan van veure que a Toledo la seguien fent la van
recuperar el 1581.
• A Mallorca, deixa de fer-se el 1572, però només per tres anys: el 1575 ja la tornen a
fer. El 1666 la tornen a eliminar (un segle després) per considerar-la una ofensa al
Senyor, però el 1692 la pressió ciutadana fa que es torni a recuperar. Fins avui, on
es representa la nit de Nadal a més de 150 parròquies.

33. El desgavell és tan gran que el següent Concili, el de Narbona, l’any
1609, encara fa una referència explícita a la necessitat d’obeir la
prohibició i condemna les actituds desafiants al respecte.

34. Avui, la Sibil·la torna a revifar. A Barcelona es fa a Santa Maria del Mar i a la
Bonanova. Des de 2007, a Santa Maria de Gràcia, i des que es va proclamar
Patrimoni de la Humanitat s’ha recuperat a molts més indrets: a la Catedral, al
Clot, i altres poblacions com La Seu d’Urgell, Sabadell…