Sortida de sisè al Monestir de Sant Cugat

1. SORTIDA AL MONESTIR DE SANT
CUGAT DEL VALLÈS
SISÈ DE PRIMÀRIA

2. El dia 6 d’ octubre vam anar al Monestir de
Sant Cugat perquè estàvem estudiant l’ Edat
Mitjana a 6è.
Primer de tot vam visitar l’església. Després
el claustre i el museu.
Vam aprendre moltes coses que ara us
explicarem.

4. LA ROSASSA
VITRALLS

6. És una circumferència plena de vitralls de
colors diferents. Cadascun està format per
diferents formes geomètriques i pintat de
colors vius.
A la façana hi ha una rosassa principal,a la nau
central, i dues més a les naus laterals.
Des de l'interior s'hi veuen els colors per la
llum exterior que hi entra.

10. ARQUITECTURA
L’INTERIOR

12. EL CIMBORI

15. ARC DE CREUERIA

16. ESCULTURA
I FORJA

18. La Mare de Déu del Bosc era una escultura d’una mare
amb el seu fill assegut a les seves cames. L’escultura era
romànica perquè la mare i el fill tenien emoció neutra,
molt típic del romànic. Li diuen Mare de Déu del Bosc
perquè té una poma a la mà. El seu fill té la mà més gran
que la cara perquè estava fent un símbol important amb
la mà, i com que la mà és més important que la cara, li
van fer més gran. El nen a l’altre mà tenia una altra
esfera com la seva mare ,però no representa una poma,
representa l’univers.

21. Al monestir de Sant Cugat
seguien les consignes de l’ordre
de Sant Benet: “Ora et labora”.
Per aquest motiu els monjos que
hi vivien en aquella época, a
part de pregar, havien de
treballar al llarg del dia i estaven
especialitzats en diferents
feines: infermers, escribans,
cuiners, hortelans …

22. LA LLEGENDA
DE L’ABAT BIURE

23. Aquesta llegenda tracta d’una família formada pel seu fill únic que es deia
Berenguer i els seus pares, Ramon de Saltells i Benvinguda.
Berenguer era un nen amb molt problemes, molt agressiu i es dedicava a robar i a
riure-se’n de la gent. Els pares estaven molt preocupats perquè ho havien provat
tot perquè parés de fer això.
Un dia Berenguer se’n va anar de casa, els seus pares estaven molt preocupats i es
van tornar bojos buscant-lo. Al final no el van trobar.
Va anar passant el temps i Berenguer no va aparèixer. Ja va ser hora de que els seus
pares fessin el seu testament. La majoria de les seves propietats les van donar al
monestir de Sant Cugat, però li van deixar una petita part al seu fill: 10.000 sous
anuals per si apareixia.
Al cap de tres anys va tornar i va començar a reclamar la seva part del testament
que li tocava, però l’abat li va dir que no, que necessitava uns papers. Aleshores es
va enfadar molt i va decidir assassinar-lo. El 24 de desembre va buscar 3 bandolers
perquè l’ajudessin. Quan l’abat estava preparant la missa del gall, Berenguer va
arribar amb els bandolers, una perruca, una barba postissa i un ganivet. El van
assassinar enmig de la gent. Quan el gall el va veure va cridar tan fort que la
llegenda diu que es va sentir fins a Martorell i de tant com va cridar es va quedar
afònic per sempre.

24. EL GALL DEL MONESTIR

28. PINTURA

29. Un retaule és un frontal de fusta on es representen
diferents escenes religioses.
Antigament la persona que pagava el retaule,
obligatòriament, havia de sortir en ell. Era una manera de
demostrar al poble analfabet qui s’havia fet càrrec del
retaule.
Els retaules romànics no tenien cap mena d’expressió
humana. En canvi els gòtics sí que tenien alguna expressió.

37. EL CLAUSTRE

39. Als claustres hi podien haver:
un, dos o tres xiprers.
Un xiprer, significava que et
donaven de menjar.
Dos xiprers, significava que
et donaven de menjar i
podies resar.
Tres xiprers, significava que
et donaven de menjar,
podies resar i et podies
quedar a dormir.

40. Antigament a les esglésies no es podia parlar. Només es
podia parlar a una sala que es deia ”SALA CAPITULAR”.
A l’ Edat Mitjana amb els fills passava el següent. El primer
nen era l’hereu, el segon nen es feia monjo i al tercer
l’enviaven a la guerra.
Amb les noies feien el següent: la primera nena la casaven
amb un home que tenia algun feu o que era ric a aquella
edat no els importava si era maco o simpàtic nomes si
tenia dines i ja esta, la segona i la tercera la feien monja

42. ELS TESTIMONIS
Les dates del sostre del claustre estaven per
controlar si les esquerdes que hi havia, es movien o
es feien més grans amb el temps. O si havien fet
algun canvi.
Un cop fet el testimoni sobre l’esquerda, es posava
la data exacta d’aquell dia, mes i any.

43. ELS CAPITELLS
PARLEN

44. ELS CAPITELLS
Un capitell és la part de sobre una columna
fent-li de cim.
Al claustre els capitells estaven disposat per
diferents temàtiques, per exemple: En un dels
costats, la mitologia; en un altre, decorats amb
motius florals; el tercer costat, amb els oficis
dels monjos i, per últim, per escenes
bíbliques.
Tots els capitells tenien una “història “, menys
els capitells de decoració. El capitells de les
sirenes deien que quan els pescadors anaven
a pescar, les sirenes cantaven i els pescadors
no es resistien al seu cant. Queien a l’aigua i
elles aprofitaven per ofegar-los i menja-se’ls.

48. ARNAU CADELL
L’Arnau Cadell va ser l’escultor dels capitells, i sabem, el seu nom
perquè es va fer un autoretrat a un capitell i al costat va signar
tot dient en llatí que ell ho havia fet.

49. EL CAPITELL DE MÉS
En un moment determinat al claustre del monestir de
Sant Cugat van decidir ampliar un segon pis; per aquest
motiu van posar una columna de més ja que havia
d’aguantar massa pes. Perquè no es notés gaire, el van
decorar amb formes de plantes.