El Pessebre De Nadal

2,810 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,810
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El Pessebre De Nadal

  1. 1. EL PESSEBRE DE NADAL
  2. 2. El pessebre <ul><li>El pessebre és la representació a la llar del naixement del nen Jesús construïda amb molsa, troncs, suro, amb figures de fang de personatges de la vida rural. El pessebre és un dels quadres costumistes més estesos a la Mediterrània cristiana. </li></ul>
  3. 3. El seu origen: deus protectors a la llar <ul><li>El seu origen podria estar en les antigues creences de tenir imatges dels déus a casa com a protecció, com ho feien els romans amb les seves divinitats familiars, els Lars, encara que ha sofert tantes evolucions que això no es pot assegurar. </li></ul>
  4. 4. Origen: ensenyament de les creences cristianes <ul><li>L'origen del pessebre podria trobar-se, també, en les escultures i pintures que curullaven les catedrals i que servien per explicar als fidels menys instruïts les creences cristianes.. </li></ul>
  5. 5. la primera representació: domini romà <ul><li>Així, la primera representació data del segle II després de Crist, quan a les catacumbes romanes de Priscil·la es representava ja la Verge Maria sostenint als seus braços el nen Jesús. </li></ul><ul><li>En altres catacumbes, dels segles III i IV, es poden observar escenes de l'Epifania, amb els Reis Mags. </li></ul>
  6. 6. El pessebre més antic <ul><li>El pessebre més antic que es coneix data del segle III després de Crist, al monestir alemany de Füsen 1252, </li></ul>
  7. 7. Sarcòfags <ul><li>També les representacions cristianes que apareixen en forma de relleus als sarcòfags del segle VI que són escenes del naixement, amb els Reis, alguns animals i pastors, esculpides a la pedra. </li></ul>
  8. 8. Neix el pessebre tradicional dins les esglésies <ul><li>Sant Francesc d'Assís és tingut com a patró dels pessebristes, ja que ell fou el primer que en creà un. Era l'any 1223, al poble d'Assís (Itàlia) quan per Nadal, el pare Francesc posà en marxa els seus companys del convent de Fonte Colombo cap a un bosc de Greccio, per celebrar-hi la missa. L'altar d'aquella missa fou una menjadora o pessebre d'animals, plena d'herba seca. Tot molt senzill, molt humil, un bou i una mula a cada costat de la menjadora. Així seria el primer pessebre, que els mateixos pares franciscans anaren divulgant. </li></ul><ul><li>A finals del segle XIII els personatges dels pessebres adquireixen autonomia pròpia i passen a formar quadres dins dels temples . </li></ul>
  9. 9. BARCELONA DINS DELS 1300 <ul><li>La representació plàstica que tenim notícia a Catalunya, és molt anterior a la de Praga i demostra l'existència d'un pessebre en els anys del 1300, que encara no s'adequava al concepte que avui tenim, encara quan posseïa, les característiques necessàries per a considerar-lo com a tal. Aquest, doncs, pertany al segle xiv i és, segons certs inventaris, una valuosa peça de orfebrería i esmalts de la catedral de Barcelona, que es col·locava segurament per a Nadal en l'altar major. El document ho va donar a conèixer Mossén Josep Mas, arxiver de l'esmentada catedral, pres d'un inventari de la Seu en l'any 1522. Transcrivint alguns fragments d'aquest ,document, deduïm que pot considerar-se un autèntic pessebre. El text diu en català antic: &quot;La *nativitat de nostre senyor, que és daurada de dintre de de fora ab la vasa feta a vuyt cayres, en els sis ha sengles angels de mig palm de llare sens ales i són de argent daurat ab diuersos instruments... En el dins del presepe de dita natuitat ha vn lit a quatre cayres em el qual ha vn coxí... sobre el dit dit és nostre dona ab una, diadema a manera de stela... En els peus al vn costat està Joseff de mig cors en amunt. En el costat de Joseff ha vna canastra que stá el Jesús, derrera la dita canastra stá el bou i lasa. En els quatre cayres de dins ha XII quadros ab pastors, bestiars i obres. I en el hu ha vn angel... I mes hi ha dues ports plegadisses per tancar el presepe&quot;. </li></ul>
  10. 10. El pessebre surt de les esglésies++ <ul><li>Però qui realment ho posa de moda és Carlos III. Mica en mica el pessebre sortí de les esglésies i ja era molt popular a finals del segle XV, sobretot a Nàpols. El Rei Carles III (Madrid 1716-1788 – Duc de Parma i de Plasència; rei de Nàpols i d'Espanya), en el seu palau de Nàpols feia construir cada any meravellosos pessebres. Del palau reial passà la costum a les cases dels nobles, i així arribà a les nostres terres. que en el segle XVIII, a l'abandonar el tron de Nàpols per a convertir-se en rei d'Espanya </li></ul>
  11. 11. EL CONCILI DE TRENTO <ul><li>Al segle XVI, les autoritats catòliques més tradicionals van voler fer front a la Reforma protestant amb el Concili de Trento impulsant cultes nous, com ara una rememoració del naixement en una part de la casa. El pessebre més antic del qual es té coneixement es va fer a Praga l'any 1562. </li></ul>
  12. 12. Escultors de figures <ul><li>A Catalunya, les primeres figures no arriben fins al segle XVII, però al segle XVIII ja hi ha notables escultors com el murcià Salzillo, els catalans Vallmitjana i Amedeu o els valencians Josep Esteve Bonet i Josep Ginés els que crearien imatges que posteriorment servirien com a model per a altres representacions. </li></ul>
  13. 13. Escenes del pessebre Al principi solament es feien escenes del naixement del Nen Jesús i a poc a poc es va introduir; l'Adoració dels Pastors, l'Adoració dels Reis Mags, van entrar la Anunciació als Pastors, la Anunciació a la Verge, i altres escenes més de tipus costumbristes: oficis, gent pel carrer i, fins i tot, representar edificacions notables o particulars. En algun Museu de Pessebristes és possible trobar la vida de Jesús en diversos quadres des de la Anunciació a la Verge fins a l'escena de Pentecosta, així ha estat muntat pels Pesebristas de Barcelona en el Museu del Pessebre del Monestir de Pedralbes a Barcelona. Però anualment es munta al novembre, el pessebre de l'any, el qual per la Candelària (2 de febrer) es clausura i es destruïx la construcció panoràmica de l'any, per a reiniciar un nou pessebre per als pròxims Nadal.
  14. 14. EUROPA CENTRAL I <ul><li>Els pessebres de l'Europa Central tenen altra presència que els pessebres llatins. El pessebre de l'Europa Central és més seriós, però nosaltres ho veiem més trist, més tancat a casa, més... en comparació dels pessebres dels països llatins. Pot ser pel clima, l'ambient gris dels núvols, fred i plujós en el nord d'Europa i en canvi els països llatins de les costes del Mediterrani, tenen un clima més assolellat, més càlid en temperatura, de més vida exterior, etc. Fins i tot el disseny de les figures són diferents, unes són serioses i les altres més alegres. En Europa Central solien fer-les de fusta i treballades pels pastors. Les regions del Tirol (Àustria), Selva Negra (Alemanya) i Suïssa es troben les figures típiques articulades i vestides com si fossin canells . </li></ul>
  15. 15. EUROPA CENTRAL II <ul><li>En Alemanya, Àustria i Suïssa, es monten en forma permanent un panorama de Jerusalem amb diferents escenes de la vida de Jesús, com a Einsideln (Suïssa). També es monten uns dioramas que solen representar alguna escena de la vida de Jesús. En Alemanya es representen pessebres; un monticle amb poca pendent gairebé pla i ample, en la part baixa es construïx una cova pel naixement i en la part alta les tres creus del Calvari amb les figures de la Verge, sant Juan i els soldats romans de farciment. A la seva dreta l'oració de l'hort a l'esquerra el Sant Sopar. Això va acabar en el seu temps en el típic pessebre de Nadal a Alemanya. </li></ul>
  16. 16. El caganer <ul><li>El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya, sovint amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint amb pipa. L'home que caga , l'home que fa les seves necessitats són altres noms que se li han atribuit. </li></ul><ul><li>Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l'Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d'estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat, però de ser la forma més popular. </li></ul>

×