SANT JORDI

2,904 views

Published on

LA FESTA, LLENGUA I LITERATURA

Published in: Entertainment & Humor, Travel
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,904
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
313
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

SANT JORDI

  1. 1. SANT JORDI UN LLIBRE I UNA ROSA IES EL CAIRAT – ESPARREGUERA PRIMER CICLE D’ESO AULA PRÀCTICA-D3 Alumnes de l’Aula Pràctica Josep Segura Trujillo
  2. 2. Sant Jordi, un llibre i una rosa
  3. 3. SANT JORDI de MONTBLANC <ul><li>Sant Jordi I per l’abril… cada gota val per mil! </li></ul><ul><li>A la vila de Montblanc, fa molt de temps, la gent </li></ul><ul><li>vivia atemorida per un drac d’aquells que ja n </li></ul><ul><li>o en queden. La bèstia assolava collites i </li></ul><ul><li>devorava els veïns que li sortien al pas. Per tal </li></ul><ul><li>de calmar-lo, van acordar que cada dia li </li></ul><ul><li>deixarien als afores del poble un vilatà que </li></ul><ul><li>escollien a sorts. Així transcorrien els dies fins </li></ul><ul><li>que li va tocar a la princesa. La noia era bonica </li></ul><ul><li>com cap altra i, a més, molt estimada pel seu </li></ul><ul><li>poble, fins al punt que més d’un veí es va oferir </li></ul><ul><li>per canviar-se, però el seu pare no ho va </li></ul><ul><li>permetre. Arribada l’hora, la princesa es va </li></ul><ul><li>encaminar tota sola cap el lloc acordat i es va </li></ul><ul><li>quedar asseguda, molt quieta, esperant que </li></ul><ul><li>aparegués el drac. La fera no va trigar gaire però </li></ul><ul><li>quan anava a menjar-se-la va aparèixer un </li></ul><ul><li>cavaller, anomenat Jordi, vestit de blanc, dalt de </li></ul><ul><li>cavall, que amb una espasa va travessar el cor </li></ul><ul><li>del drac. A partir d’aquell moment, la princesa i </li></ul><ul><li>el seu poble van quedar alliberats. I es féu el </li></ul><ul><li>miracle: de la sang del drac, en va néixer una </li></ul><ul><li>rosa… </li></ul>Aquesta és la llegenda de la vida del cavaller Jordi, que morí màrtir a Palestina en el segle IV. És una llegenda persistent a tota la Mediterrània i l’Orient mitjà (Capadòcia) en diverses versions i localitzacions geogràfiques. Es creu que la iconografia correspon a un déu oriental que exemplifica la mort del mal, el drac, també molt freqüent a les terres de Líbia. Sigui com sigui, la devoció al sant Jordi es va popularitzar ràpidament a Catalunya a partir del segle X, i Jaume I el va fer patró del país.
  4. 4. LA ROSA <ul><li>Des de 1456 que el 23 d’abril és festiu. Per la seva banda, els exèrcits, abans d’entrar en batalla, ja feia anys que cridaven: «Aragó! Sant Jordi!» , i més d’una ordre de cavalleria el tenia per patró. El lligam de la festa amb les roses i els llibres ja és més recent. D’una banda, se sap que a la porta del Palau de la Generalitat sempre hi havia una parada de flors. Sovint, pel bon temps, era costum que els homes de diners, cap al tard, hi compressin una flor per a la seva esposa. Al segle XVIII, amb la pèrdua del govern propi, es va accentuar aquest costum; la florista feia la parada a l’interior, hi muntava una exposició per aquestes dates i, de mica en mica, es va anar diversificant i ampliant la classe social que comprava les flors a última hora, quan plegava. L’empenta definitiva va ser amb la Renaixença, que hi va aportar la càrrega de romanticisme i populisme necessaris perquè el costum esdevingués tradició. I, d’altra banda, els llibres. El 1923, per commemorar la mort de Cervantes, la Cambra Oficial del Llibre i el Gremi de Llibreters de Catalunya van instituir el dia 23 d’abril com a Dia del Llibre. La celebració va arrelar ràpidament per tot Catalunya —incentivada per un 10 % de descompte en la compra de llibres! La coincidència de la data, també, amb la de la mort de Shakespeare ha afavorit que la diada hagi traspassat fronteres i se celebri en moltes ciutats del món. </li></ul>
  5. 5. UNA LLENGUA
  6. 6. NAIXEMENT D’UNA LLENGUA s.IX <ul><li>  Durant el segle IX , les terres que al cap d'uns quants segles s'anomenaran Catalunya, només són una mena de camp de batalla entre cristians, com el comte Guifré , i musulmans, com Llop ibn Muhammad , senyor de Lleida. En aquests enfrontaments, els comtes conquereixen noves terres i les repoblen. A cada nova terra conquerida, hi alcen un castell, com el castell de Mur i, de vegades, una església o un monestir, com el de Sant Miquel de Cuixà . El naixement d'una nació-Frontera d'Europa: Guifré, una dinastia nacional: </li></ul><ul><li>A la fi del s. IX, els comtats de la Marca i de Septimània són governats per llinatges hispanogots. El 870 Guifre el Pilós, de la casa de Carcassona, és nomenat comte d'Urgell i de Cerdanya i el 878 esdevé, a més, comte de Girona i de Barcelona. Organitza la repoblació del comtat d'Osona, el Berguedà i part del Bages i funda els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses. Els fills són els primers comtes no nomenats pels reis francs i inicien una dinastia comtal. Guifre Borrell n'hereta el nucli: Barcelona, Girona i Osona; Miró II, la Cerdanya, el Berguedà i el Conflent, i Sunifred, l'Urgell. </li></ul>
  7. 7. NAIXEMENT D’UNA LLENGUA II <ul><li>Uns monjos de Cuixà, al segle X reben la visita del dux de Venècia. I aquell dia s'adonen que allò que parlen ja no és llatí. Neix una de les grans llengües de la Mediterrània medieval. </li></ul><ul><li>J ustament som en aquest monestir un dia del segle X . Hi acaba d'arribar un visitant il·lustre. És Pere Ursèol,dux de Venècia, que ve per retirar-s'hi. Quan el senten, aquells monjos s'adonen que, tot i que el visitant és cristià com ells, no parla exactament com ells: parla en la seva pròpia llengua. I fan un petit salt endavant: &quot;si ell, que és venecià, parla la seva pròpia llengua, nosaltres, que també parlem una llengua pròpia, què som?&quot; </li></ul>
  8. 8. NAIXEMENT D’UNA LLENGUA III PRIMERS TEXTOS ESCRITS EN CATALÀ <ul><li>Hauran de passar encara uns quants segles, fins al XII , perquè tinguem una mostra escrita d'aquesta nova llengua. Són &quot; Les Homilies d'Organyà &quot;. I també haurem d'esperar al segle XII perquè aquella intuïció dels monjos de Cuixà es converteixi en una consciència clara de comunitat. Una de les primeres mostres escrites és la &quot; Gesta del comtes de Barcelona &quot;, una crònica feta al monestir de Ripoll i que narra la història del llinatge de la casa comtal de Barcelona i dels primers reis de la corona d'Aragó . Aquesta crònica eleva el comte Guifré a la categoria de fundador de la dinastia. </li></ul><ul><li>No serà fins al cap d'un quant temps que trobem una de les primeres mostres de l'escut comtal, les quatre barres. És al sepulcre d'Ermessenda de Carcassona , a la catedral de Girona. </li></ul>
  9. 9. LES HOMILÍES D’ORGANYÀ <ul><li>  </li></ul><ul><li>A la Plaça dels Arbres d'Organyà s'aixeca un bonic edifici erigit com a Monument a Les Homilies </li></ul><ul><li>d'Organyà, que són el document literari més antic escrit en català i el més vell de tots els escrits en qualsevol </li></ul><ul><li>de les llengües peninsulars. Els originals es troben a la Biblioteca de Catalunya. </li></ul><ul><li>Les Homilies van ser descobertes pel Dr. Joaquim Miret i Sans, historiador i jurista, el setembre de l'any </li></ul><ul><li>1904, tot regirant en la rectoria d'Organyà. Més endavant van ser trobats altres fulls que complementaven </li></ul><ul><li>els primers, de manera que avui el manuscrit consta de 8 folis escrits per ambdues parts, amb un total de 16 </li></ul><ul><li>planes. </li></ul><ul><li>El caràcter de la lletra és el propi de l'època de transició al gòtic i la qualitat del pergamí, bastant gruixut i </li></ul><ul><li>ordinari. Certes particularitats del llenguatge fan pensar als erudits que aquest manuscrit és del temps del </li></ul><ul><li>rei Pere I el Catòlic (1196-1213). El text és escrit en català, no provençalista, tot i que s'hi trobin alguns mots </li></ul><ul><li>poc coneguts en la llengua catalana. Segons els experts Les Homilies d'Organyà pertanyen al segle XI, i més concretament del 1080 al 1095. </li></ul>
  10. 10. LITERATURA
  11. 11. JOANOT MARTORELL i TIRANT LO BLANC <ul><li>La novel·la s'obre amb la dedicatòria, adreçada al rei expectant don Fernando de Portugal. En aquesta dedicatòria se'ns informa de la datació de la novel·la, que fou començada el 1460 (Martí de Riquer ha establert una datació fiable: 1460-1466).També se'ns diu en la dedicatòria que ha es tracta de la versió valenciana (al segle XV, hom solia anomenar així a la llengua literària) d'una traducció al portuguès d'una novel·la anglesa. Aquesta afirmació és clarament falsa i ningú no dubta de l'originalitat de l'obra. Es tracta d'una ficció literària, que l'autor manté fins al final, sense desvetllar-ne els motius: </li></ul><ul><li> A partir d´aquest punt, el llibre ens explica les aventures del jove Tirant lo Blanc, que rep formació cavalleresca a Anglaterra, i és armat cavaller. A partir d'aquí assistim a les seves aventures -en matèria d'armes i d'amor- que el van enlairant fins a convertir-se en hereu de l´Imperi grec, que ha alliberat de l'amenaça dels turcs. </li></ul><ul><li>http://www.xtec.es/~lrius1/martorell/contenidor.htm </li></ul>Veure l’Auca de Joanot Martorell http:// www.auques.net / auques.php?auca = martorell
  12. 12. MIGUEL DE CERVANTES i EL QUIXOT <ul><li>Miguel de Cervantes Saavedra va nàixer a Alcalà d’Henares (Madrid), probablement el 29 de setembre de 1547. Fill del cirurgià Rodrigo de Cervantes, va passar la seua adolescència en diverses ciutats espanyoles i va estudiar amb l'humanista Juan López de Hoyos, qui el va encoratjar en els seus inicis poètics. </li></ul><ul><li>En 1569 es traslladà a Roma al servici del cardenal Acquaviva. Va recórrer Itàlia i es va enrolar en l'Armada Espanyola, amb la que va combatre en 1571 en la batalla de Lepanto. Allí va resultar ferit i va perdre la mobilitat del braç esquerre. Des de llavors Cervantes va ser anomenat “El Manc de Lepanto”. </li></ul><ul><li>En 1575, de tornada a Espanya, la galera en què viatjava va ser capturada per corsaris turcs prop de Marsella. En eixe moment va començar un captiveri que li va retindre cinc anys a Alger. En 1580 va ser alliberat pels frares trinitaris i va tornar a Espanya, on trobà la seua família en la ruïna. </li></ul><ul><li>En 1584 va nàixer la seua filla Isabel fruit de la relació que va mantindre amb Ana Franca i al poc temps va contraure matrimoni amb Catalina de Salazar i Palacios en Esquivias (Toledo). En 1585 va publicar “La Galatea”. Després del seu matrimoni fracassat i la seua lluita sense èxit per destacar en el teatre, Cervantes anà a Sevilla, on va exercir de comissari d'abastiments i recaptador d'impostos per a l'Armada Invencible. </li></ul><ul><li>En 1597 va anar a la presó per irregularitats en els fons recaptats. Quan va eixir en llibertat es traslladà a Valladolid, on de nou va ser empresonat davant l'acusació de la mort d'un home. En 1605 va vore la llum “El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha”, obra amb què Cervantes aconseguí un gran èxit literari. Posteriorment va publicar “Novelas Ejemplares” (1613), “Viaje del Parnaso” (1614), “Ocho comedias y ocho entremeses” (1615) i la segona part del Quixot davall el títol “El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha” (1615). </li></ul><ul><li>En 1616 Cervantes va escriure la seua última obra, “Los trabajos de Persiles y Segismunda” (1617), una novel·la que va ser publicada uns mesos després de la seua mort a Madrid el 22 d'abril de 1616. </li></ul>
  13. 13. WILLIAM SHAKESPEARE <ul><li>Va nàixer a Stratford –upon- Avon (Anglaterra) en la primavera de 1564. Encara que no es tenen moltes dades de la seua infància, se sap que va ser el tercer de huit germans i el primer fill baró de John Shakespeare i de Mary Arden. Les dades sobre la seua adolescència també són escasses. Es creu que va estudiar en un col·legi de la seua localitat i que, encara que hauria d'haver succeït a son pare en el negoci, va haver de posar-se a treballar com a aprenent de carnisser, per la difícil situació econòmica que passava la seua família. En 1582 es casa amb Anne Hathaway. Cinc anys més tard s'estableix a Londres i després de provar sort en diferents oficis opta pel d'actor. Durant la difícil situació política que travessa Anglaterra en aquell moment, Shakespeare continua amb la seua professió, discuteix en les tavernes, observa i somnia. </li></ul>E n 1593 escriu els seus dos primers poemes eròtics, “Venus i Adonis”, als què segueix “El Rapte de Lucrecia”. Però, a més d'aquesta temàtica pròpia de l'època, també són cèlebres les seues obres de caràcter renaixentista (“Ricard III” o “Enric IV”) i les seues produccions burlesques (“L’amansiment de l’harpia”, “El comte Lucanor”, “Un somni de la nit de Sant Joan”, etc.). L'última etapa de la seua producció va estar marcada pel drama i el món clàssic. Dins d'aquestes dues temàtiques, destaquen títols com “Romeo i Julieta”, “Hamlet”, “Macbeth” o “La Tempestat”. Quan l'escriptor ja tenia produïdes 38 Obres i acumulada una bona fortuna va decidir tornar a Stratford –upon- Avon, la seua ciutat natal. Allí va morir el 23 d'abril de 1616.
  14. 14. NOTÍCIA Primer llibre infantil d’Europa és en català <ul><li>La literatura infantil i juvenil és la serventa de la pedagogia i la didàctica. Com a conseqüència de la industrialització i de les revoltes per la democràcia, durant el final del XVIII i tot el XIX neixen les primeres escoles populars. Aquestes escoles necessiten llibres. La literatura infantil escrita és tardana. </li></ul><ul><li>Durant molts segles els nens no van tenir llibres, a excepció d'alguna obra de caràcter pedagògic com la doctrina pueril de Ramon Llull que havia escrit per al seu fill de 10 anys. Hi havia pocs nens que llegissin, no en sabien. Els que volien llegir havien d'utilizar els llibres dels adults. </li></ul><ul><li>S'inicia un interès per els infants. Apareixen libres d'escola però les explicacions s'alternen amb les narracions. Aquests tipus de llibres seran traduïts al castellà . A catalunya Francesc-Pelai i Briz és l'autor del primer llibre infantil narratiu, escrit a Europa: Lo llibre dels àngels . </li></ul>Web LA PARTED DE LES AUQUES: http:// www.xtec.es /centres/a8033924/auques/
  15. 15. Els inicis. S XVIII <ul><li>A Catalunya, del segle XVII fins a principis del XIX van ser molt populars les traduccions de les faules d'Esopo, també alguna novel.la de cavalleries i els llibres de proverbis i de màximes. Durat el s. XVII apareixen les auques que devien agradar molt als nes per les imatges. Però de totes maneres la literatura més propera als nens era la de transmissió oral: els contes populars. </li></ul><ul><li>Els arguments de les Faules de La Fontaine (1668-1694) solen procedir de l'antiguitat clàssica (Fedre, Esop), però també n'hi ha de més moderna i d'originals de l'autor.A les Faules, La Fontaine va descobrint en cada animal, del lleó a la granota, una profunda, estremidora i també irònica representació de la comèdia humana. A més a més es mostra com un versificador genial, i juga amb els ritmes i les sonoritats de la llengua francesa d'una manera inigualada; al contrari que la majoria dels seus contemporanis, no va adoptar totalment els principia del classicisme, i la seva llengua poética sap aprofitar magistralment els gira populars o la riquíssima llengua del Renaixement.Tot aixó fa encara més meritória la magnífica traducció de Josep Carner que aquí es presenta. </li></ul>
  16. 16. La consolidació S. XIX <ul><li>L'any 1835 Andersen(Dinamarca) comença a publicar narracions infantils extretes per un costat del folklore popular i per l'altre de la gran imaginació d'aquest escriptor. La segona meitat del segle aporta les traduccions al castellà dels contes de Perrault, Grimm i Andersen. Les traduccions al català es produeixen durant el primer treç del segle XX. Aquetes traduccions seran esplèndides: C. Riba, J. Carner, M. Manent... Al conte o narració breu van seguir les narracions d'aventures , de viatges i sentimentals: Alice in Wonderland (1865) Lewis Carrol o Pinocchió (1882) Callodi Jules Verne o Les aventures de Tom Sawyer (1879) de Marck Twain o Heidi (1880) Joanna Spyri Tota aquesta literatura de ficció que pretén distreure l'infant acabarà substituint la literatura moralitzadora i didàctica. </li></ul>
  17. 17. Francesc-Pelai i Briz <ul><li>Nascut a Barcelona el 1839, escriptor polifacètic que de molt al principi de la seva activitat literària utilitzà la llengua catalana: fou autor dramàtic i narrador, fundador i principal responsable del calendari català i de &quot;LO gay saber&quot; i divulgador de clàssics catalans i del cançoner popular; pero sobretot autor d'una vasta obra poètica, aplegada en diversos reculls, que respon a la trilogia temàtica dels Jocs Florals, en el quals obtingué quatre premis ordinaris i sis accèssits i del quals fou president el 1875. Compongué un bon nombre de romanços històrics, per bé que és en algun poema de to i forma popularitzant, com la &quot;cançó del mestre Jan&quot;, on assoleix una major intensitat poètica. Poc després d'apareguda la Mireia de Mistral, el 1859, Briz n'emprengué la traducció, que fou publicada parcialment. (Riquer i Moles, Literatura Catalana, Ed: Ariel) </li></ul><ul><li>Publicà diversos reculls poètics ( El brot d'acs, 1866; Flors i violes, 1870, El llibre del cor meu,1874; Primaveres, 1881, etc) i tres poemes llargs: La masia dels amors, 1886, i L'orientada i Cap de Ferro,1889. Escriví també una novel.la històrica, Lo coronel d'Anjou, 1872, dos reculls de narracions i llegendes, La panolla, 1873 i La roja, 1876 i dos volums miscel.lanis per a infants, El llibre dels àngels , 1866 i El llibre dels nois, 1869. Per al teatre escriví drames històrics, com Bac de Roda, 1868 i MIquel Rius, 1870. Divulgà el folklore català amb els reculls Cançons de la terra, 1866-84 i Endevinalles populars catalanes, 1882 . ( DGEC) </li></ul>
  18. 18. El segle XX <ul><li>Modernistes i Noucentistes amb la intenció de modernitzar i culturitzar el país es dedicaran a produir llibres infantils en català. Com ja hem dit, els millors escriptors traduiran llibres infantils al català i, a més, escriuran obres per als infants catalans en català. Folch i Torres és l'home de més fama. Amb la revista &quot; En Patufet &quot; havia aconseguit un gran nombre de públic lector. Carles Riba: Les aventures de Perot Marrasquí . Papasseit: Els nens de la meva escala . </li></ul><ul><li>&quot;Cuadernos de pedagogia&quot;. Año III nº36 </li></ul>
  19. 19. Fi.

×