2. FETS HISTÒRICS IMPORTANTS DE L’ÈPOCA:
S’inicia amb la caiguda de l’imperi Romà (476 d.C.)
Invasió musulmana de la Península Ibèrica (711 d.C.)
Inici de la Guerra dels Cent anys (1337)
Peste negra (1348)
Reis Catòlics (1479)
S’acaba amb el descobriment d’Amèrica (1492)
4. QUÈ ES EL FEUDALISME?
ES el sistema econòmic, polític i social sobre el que es construeix tota la societat medieval.
Una societat feudal és una societat basada en les diferències.
5. TEOCENTRISME
Déu és el centre de tot.
La religió està en les activitats quotidianes.
Els monestirs són els temples de la sabiesa i es converteixen en els únics productors i
consumidors de manuscrits o llibres.
6. LA NOTACIÓ MÚSICAL
Va ser Guido Arezzo i es basà en l’ús del tetragarma, en l’adaptació de la forma de les notes i en
el nom de cadascuna de les notes.
Guido Arezzo era un monjo del s. V.
Va millorar l’escriptura musical.
Notació quadrada
7. MONODIA RELIGIOSA: EL CANT GREGORIÀ
CANT MASCULÍ
ERA MONÒDIC ( TOTS CANTEN EL MATEIX)
ERA UN CANT COL·LECTIU
ES CANTAVA EN LLATÍ
COMPOSITORS ANÒNIMS
TENIA UN CARÀCTER RELAXAT
MÚSICA RELIGIOSA
8. SIL· LÀBIC , MELISMÀTIC O NEUMÀTIC
SALMÒDIC: es repeteix molt una nota.
SIL· LÀBIC: entonació d’una nota per a cada síl· laba.
NEUMÀTIC: una síl· laba té dos o tres notes.
MELISMÀTIC: entonació de diverses notes a una mateixa síl· laba.
10. PER LA FORMA DE CANTAR:
DIRECTE: sense alternancia
ANTIFONAL: dos cors s’alternen
RESPONSORIAL: solista i cor s’alterna.
11. POLIFONIA RELIGIOSA MEDIEVAL: ARS
ANTIQUA / ARS NOVA
La polifonía va començar en París en la catedral de Notre Dame en la que van sorgir dos grans
músics Léonin i Pérotin. ARS ANTIQUA
La polifonía va nàixer quan al s.IX els músics van ficar una melodía nova a una altra melodía
d’estil gregorià.
La peça que va resultar es va anomenar ORGANUM.
12. ARS NOVA
S. XIV, espressió del teòric Philippe de Vitry.
Inclou nover tècniques de composició.
Comença a utilizar-se el nom de contrapunt ( polifonía )
La música té més movilitat i articulació perquè s’incorporen figures i valors musicals.
Guillaume Machaut és l’autor més reconegut d’aquesta época.
13. MÚSICA PROFANA
Música monódica
Es canta sempre en llengües vernacles
És un cant mascuí i femení
És vocal acompanyada d’instruments
Té caràcter sensual, amb emocions
La canten trobadors, joglars i goliards.
14. TROBADORS, JOGLARS I GOLIARDS
TROBADORS: són poetes i músics, cultes i refinats que canten l’amor a una dama, l’honor, la
guerra.
JOGLARS: són músics ambulants que cantaven el que escrivien els trobadors i eren
comediants, mags, recitadors, acròbates. Erene Excel·lents improvisadors.
GOLIARDS: van abandonar la vida de l’església per cantar en tavernes i pobles.