2. CARACTERÍSTIQUES DE L’ÈPOCA
Comença al s.V
Acaba al s. XV
L’edat mitjana estava dividida en:
-Alta edat mitjana: ruralització i la davallada comercial i
cultural de l'Occident europeu.
-Baixa edat mitjana: (a partir del s. XI) l'agricultura de
l'Occident europeu comença a generar excedents
comercialitzables i es produeix un desenvolupament de
les ciutats gràcies a l’activitat comercial
3. CARACTERÍSTIQUES DE L’ÈPOCA
Alguns dels esdeveniments més importants:
-Caiguda de l’imperi romà
-Invasió musulmana de la Península Ibèrica
-Batalla de Muret
-Conquesta de València
-Caiguda de Constantinoble
-Descobriment d’Amèrica
-Caiguda del regne de Granada
4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ÈPOCA
Organització social:
El feudalisme va ser la forma social de l’Edat Mitjana durant el s.IX i s.XV
Els regnes es dividien en petits territoris on l’amo “protegia” als seus vassalls
a canvi de tributs i treball a les seves terres.
- REI
- DUCS, COMTES I ALTS PRELATS
- CAVALLERS, SENYORS, BISBES I ABATS
- SOLDATS, PAGESOS I SERFS
5. ART MEDIEVAL
OBRA ROMÀNICA (PINTURA):
Pantocràtor de Taüll (S.XI, en cristià es
refereix a Déu o Crist):
La figura mostra a una persona
amb la mà dreta aixecada per
donar la benedicció i tenint a l'esquerra
els Evangelis/Sagrades Escriptures.
A vegades, es representa només el bust;
altres vegades, la figura completa, quan es tracta del
Pare, sosté als seus genolls a Crist fill.
Autor: mestre Taüll
Es troba a: l’església de Sant Climent de Taüll
6. ART MEDIEVAL
OBRA GÒTICA (PINTURA)
El petó de judes ( S.XIV):
Representa una escena de la vida de Jesús
on descriu la traïció de Judes a Jesús.
Judes va identificar a Jesús enmig de
tots els soldats mitjançant un petó.
Autor: Ferrer Bassa
Es troba a: cel·la de Sant Miquel del
Monestir de Pedralbes, Barcelona
7. MÚSICA RELIGIOSA: CANT GREGORIÀ
La nostra música prové del cant medieval de l’església, recopilat pel papa
Gregori (540-604), per això el nom.
-És un cant religiós
-És de textura monòdica
-És un cant cantat vocal acapella, sense instruments
-Sempre es canta en llatí
-Només és interpretat per homes
-És música funcional
-Tots els compositors eren anònims, no signaven per humiltat
-El cant tenia un caràcter de recolliment, relaxat
-També es pot anomenar CANT PLA
-El papa Gregori el va recopilar unint i unificant cants religiosos procedents de
les zones on el cristianisme tenia influència
8. MÚSICA RELIGIOSA: CANT GREGORIÀ
Les melodies gregorianes es classifiquen en:
-Cant sil·làbic: Cada síl·laba es canta amb una nota diferent
-Cant melismàtic: Cada síl·laba es canta amb una sèrie de notes
-Cant salmòdic: Diverses síl·labes es canten sobre la mateixa nota
9. MÚSICA PROFANA: TROBADORS,
JOGLARS I GOLIARDS
TROBADORS:
Són poetes i músics, cultes i refinats, que canten
en el seu idioma temes del moment: amor a una
dama, l’honor, la fidelitat a un rei o a un senyor
feudal, la guerra...
CANT TROBADORESC
-És un cant profà
-És un cant de textura monòdica
-És un cant vocal però acompanyat d’instruments
-És canta en les diferents llengües del poble; llengües vernacles
-És un cant mixt l’interpreten tan homes (trobadors), com dones (trovairitz)
-És música artística
-Els compositors són coneguts
-Té un caràcter sensual, expressa emocions...
10. MÚSICA PROFANA
JOGLARS:
Músics que es dedicaven a “viatjar” tot interpretant
les cançons composades pels trobadors.
També se’ls podia considerar cantants, rapsodes,
acròbates, prestidigitadors, comediants,
grans improvisadors...
Eren mal vistos per l’església ja que atreien molt
l’anteció dels fidels amb les seves actuacions sensuals i mundans.
GOLIARDS:
Eren seguidors del bisbe Golies que abandonaven les seves
vides religioses i es dedicaven a cantar en tavernes i coves
tot aprofitant la seva cultura per compondre cançons.
11. LA NOTACIÓ MUSICAL
Els grans avenços en la notació musical es van produir especialment en els
monestirs.
Un monjo del S.X (Guido d’Arezzo), va fer possible moltes millores en l’escriptura
musical:
-L’ús del tetragrama
-L’adaptació de la forma de les notes
-El nom de les notes ( provenen d’un himne el qual hi apareixen totes les notes
pel seu nom actual, excepte el DO, que es deia UT i per dificultat en la pronúncia,
es va canviar; i el SI, que es va incorporar al S.XV)
En una partitura de l’Edat Mitjana:
-No hi ha clau de Sol
-No hi ha compàs
-No segueix cap ritme
-La forma de les notes és quadrada
-Hi ha un signe que indica una pausa per respirar
-No són pentagrames, sinó tetragrames
12. MÚSICA INSTRUMENTAL
Molts instruments els coneixem gràcies a pintures gravades en coves, etc.
Els compositors no feien acords, sinó que doblaven les veus.
INSTRUMENTS DE L’ÈPOCA:
LLAÜT: és un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància en
forma de mitja pera; classificació: corda
TROMPETES: És utilitzada per
cerimònies i batalles, i
sobretot per informar de l’inici
de l’anunciació d’un fet
important; classificació: vent metall
13. MÚSICA INSTRUMENTAL
VIOLA: era utilitzada per a interpretar música culta. A partir del
segle XVI es va deixar en mans dels joglars que la convertiren en un
instrument privilegiat de la música popular però que era mirat amb
menyspreu pel món de la música culta; classificació:corda
ORGUE PORTATIU: S’utilitzaven bàsicament per tocar a
l’església i donar un ambient diferent; classificació: vent metall
14. MÚSICA INSTRUMENTAL
SAC DE GEMECS: És un instrument aeròfon que consta d'un sac que s'infla
amb el bufador, tres bordons i un grall. Es creu que el seu
orígen és a principis de l’Edat Mitjana; classificació: vent fusta
LIRA/ARPA: Va començar sent un insturment
sense gaire importància, però poc a poc va
anar formant part de l’acompanyament dels
poetes històrics, i més endavant, va introduir-
se en la Cort; classificació: corda
15. VOCABULARI
Estampida: dansa medieval de ritme viu i instrumental
Monòdic: només consta d’una melodia
Bacus: Déu del vi, de la beguda i de la festa
Melisme: Vocal que s’allarga amb diferents notes
Arezzo (llatí): poble (català)
: forma part d’una partitura de l’època, indica que s’ha de respirar
In taberna quando sumus: una obra molt cantada pels joglars a les coves i
tavernes; autor anònim
