DIETARI PARROQUIAL 1939-1968 *




                                                Sempre he cregut
                      ...
Durant una dècada fou coadjutor de nombroses parròquies, fins
que el 23 de juny de 1939 va ésser nomenat ecònom de la Mare...
ingrés a un hospital, medecines –era el temps de la tuberculosi-,
una feina o una vivenda”.
A ell se li deu la creació de ...
De les 70.000pts de les que disposava l´Ajuntament per a la
subvenció de tres esglésies hospitalenques, la dels Desemparat...
guarniment de l´interior i façana de l´església, així com dels
carrers i la plaça del voltant, que lluîen com si fos festa...
L´any 1957, les dues úniques subvencions municipals que va
rebre la parròqia van ser 200pts la primera, a l´inici del mes ...
Un dels atractius de l´època per a les famílies del barri eren les
excursions organitzades per la Junta del Centre Moral
R...
que contemplaven la processó, ja que aquesta posava de nou “el
subrayado de su fervor y fe cristiana”.
L´any segûent, la d...
Per altra banda, en arribar aquests dies festívols es produien
valuoses desercions entre els participants, que es decantav...
ans al contrari, sempre li havien donat el recolçament moral i
econòmic.
Per altra banda, encara que moltes persones pogue...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Dietari Parroquial 1939 1968

562 views

Published on

Dietari Parroquial 1939-1968, realitzat per Inocencio Salmerón.

Published in: Education, Spiritual
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
562
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Dietari Parroquial 1939 1968

  1. 1. DIETARI PARROQUIAL 1939-1968 * Sempre he cregut que el primer record que conservo de Mn. Jaume Busquet, antic rector de l`església parroquial Mare de Déu dels Desemparats, tenia molt a veure amb l´escola primària, tot i que l´Avelina Silvestre, antiga deixebla d´Escoles Pompeia, assegura que això no és possible, ja que el nostre col.legi, per la seva demarcació, pertanyia a la parròquia de Sant Ramon. Així i tot, segueixo associant aquella sotana negra que li arribava fins als peus amb l´escola del senyor Calduch. Tot el que he sabut posteriorment del seu caràcter autoritari, i de tracte un xic difícil, ho he llegit en monografies editades per la pròpia parròquia. El retrat de com era mossèn Jaume també ens ho donen empresaris, botiguers i veîns a qui havia visitat. El seu tarannà i desimboltura per obtenir recursos econòmics no sempre era del gust de tothom, però hem de reconèixer que va ésser l´home providencial, millor dit, el sacerdot que va aconseguir aixecar de les runes de l´antic temple parroquial, un de nou, i tot un seguit d´edificis culturals i d´esbarjo, per al servei de la barriada. Aquest home que va fer possible la gran obra parroquial va nèixer a Teià, un poble de la comarca del Maresme, el 27 de novembre de 1901. Estudià al Seminari Conciliar de Barcelona i va ésser ordenat sacerdot l´any 1926. • Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que es citi la seva procedència. Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
  2. 2. Durant una dècada fou coadjutor de nombroses parròquies, fins que el 23 de juny de 1939 va ésser nomenat ecònom de la Mare de Déu dels Desemparats, emplaçada al sector de la Torrassa. Avans de la revolta militar del 18 de juliol de 1936 aquest districte estava considerat com la “capital de l´anarquisme ateu revolucionari i violent”, segons l´opinió del primer rector, Mn. Enric Xicola. Més endavant afirmava que era un “barri eminentment obrer, i de gent bona, humil i senzilla”. Mossèn Xicola amb domicili al carrer Dr. Martí Julià nº115, no va gaudir gaire temps de la seva parròquia, només vuit mesos. A l´empar de l´aixecament militar, poc després de l´ofici religiós de les onze del matí, un grup de incendiaris eixelebrats va calar foc a les dependències religioses. El rector va fugir de la fúria dels iconoclastes, cercant refugi a la seva Badalona nadiua. La fi de la guerra permetia obrir els temples i normalitzar la vida parroquial arreu d´Espanya. Quan Mn. Jaume arribà a la Torrassa duia l´experiència de nombroses parròquies de la provincia de Barcelona, a més d´haver sigut, durant la guerra civil, capellà auxiliar del Regimiento de Infanteria de Badajor nº73. Les perspectives a les que s´enfrontava eren poc afalagadores, si més no pels deutes, que devia acceptar si volia tirar endavant. Per poguer ser-hi ben a prop dels seus feligresos es va instal.lar en un habitatge de la Rambla Catalana nº36 –construît en 1923 pel propietari Joaquim Benlliure. Segons el criteri del clergue de Sant Viator, Carmelo Maleta, mossèn Jaume “vivió en un piso normal y corriente, acogido con generosidad por sus propietarios, la família Benlliure”. Malgrat això, el nostre rector deia en un to de retret que s´havia “vist obligat a viure en un pis sense condicions de cap mena i a pagar un lloguer de 100pts mensuals, sense ajuda de ningú”. La primera obra que encetà Mn. Jaume, un cop creada la Junta de Reconstrucció, fou la inauguració d´un temple provisional, el 16 de setembre de 1939. A partir d´aquesta data, es troben un munt de projectes realitzats sota la seva permanent supervisió. Tota aquesta tasca es pot trobar extensament exposada en l´opuscle titulat “Nuestra Señora de los Desamparados 1935- 1985”, i que ha servit en part, de suport per l´elaboració d´aquest treball. La seva obra social també fou de gran significació. No estalvià esforços per afavorir als més necessitats, quan aquests li demanaven ajuda econòmica, “un • Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que es citi la seva procedència. Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
  3. 3. ingrés a un hospital, medecines –era el temps de la tuberculosi-, una feina o una vivenda”. A ell se li deu la creació de dues manifestacions de signe oposat; l´una religiosa, la Processó dels Passos de Setmana Santa i l´altra d´esbarjo, la recuperació de la Festa Major de la Torrassa l´any segûent. De la primera vull fer esment de les subvencions municipals que va rebre Mn. Jaume així com les quantitats rebudes en concepte de contribució per a la construcció del temple parroquial. El primer any que la Processó dels Passos va sortir al carrer, la Comissió Municipal Permanent li va concedir, el 9 de maig de l´any 1941 un donatiu de 250pts “para los fines (de) dicha parroquia”. Es de suposar que aquests diners eren per a solventar les despeses que originava el seguici processional. L´any segûent el propi rector demanaria la subvenció al consistori, que va donar només que 300pts per cobrir el dispendi extrordinari de la processó. Al gener de 1943, des de la parròquia, s´inicià la campanya per recaptar donacions per a la construcció del nou temple. A aquesta crida a la col.lecta va respondre el consistori hospitalenc amb l´entrega de 40.000pts. Al juliol els carrers Viena i Alianza s´anomenarien Santiago Apóstol i Mare de Déu dels Desemparats. Tanmateix, aquell any, no consta cap quantitat adreçada a la processó, però si l´any segûent. • Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que es citi la seva procedència. Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
  4. 4. De les 70.000pts de les que disposava l´Ajuntament per a la subvenció de tres esglésies hospitalenques, la dels Desemparats va rebra 50.000pts. El 31 de març, l´alcalde Enric Jonama proposà adquirir el pas “Entrada de Jesús a Jerusalem”, encargant a mossèn Jaume Busquet la seva adquisició, junt amb els accesoris necessaris per un total de 6.038pts, “que se haran efectivas con cargo al capítulo de Imprevistos del presupuesto vigente”. Essent batlle de l´Hospitalet el veí de Collblanc-la Torrassa Josep Puig i Miracle, va fer una donació de 1.500pts per a la processó de 1945, i al mes segûent, el regidor d´Hisenda, el senyor Caixal, va prendre l´acord de sufragar la plataforma amb rodes i bateries de cotxes, amb un cost de 1.103´95pts, que hauria de dur el pas Entrada de Jesús a Jerusalem, “regalado por el Ayuntamiento el año anterior”. Al maig de 1946 queden enregistrades dues partides més de diners: la primera, de 1.000pts, pels honoraris cobrats per la Banda de Música del Regimiento de Infantería de Jaén nº25, per la seva actuació la nit del Dijous Sant; i la segona, de 300pts, pel muntatge de “ruedas, ejes, baterías y carrocería en el Paso Entrada de Jesús a Jerusalem”. Al març de 1947, la subvenció que rep Mn. Jaume de 1.500pts és per atendre les despeses de la processó i les festes religioses per honorar la patrona parroquial. A l´octubre del mateix any se li fa entrega de 2.000pts, “al igual que años anteriores al Certámen Catequístico organizado por el Rvdo. Jaime Busquet”. Al 1948 es lliurada la mateixa quantia de diners per ambdós conceptes, afegint´hi a més mil pessetes per l´actuació de la banda de música. Com cada any, La Vanguardia Española n´oblidava de fer la crònica del seguici religiós, al que acudien milers de barcelonins. En la d´enguany deia que, “Fue devotamente presenciada por una ingente multitud”. El 24 d´abril de 1949 s´inaugurà el nou temple paroquial beneît pel bisbe Dr. Gregorio Modrego en presència de les primeres autoritats, tan de Barcelona com d´Hospitalet. Vint dies abans d´aquesta data, el ple municipal aprovà la pavimentació del carrer Mare de Déu dels Desemparats, entre la plaça Espanyola i el carrer Santiago Apóstol, a càrrec de l´Empresa Construcciones Llagostera, S.A, per 65.238´26pts. L´Ajuntament, que llavors estava regit altra vegada per l´Enric Jonama, es faria responsable de les despeses produîdes pel • Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que es citi la seva procedència. Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
  5. 5. guarniment de l´interior i façana de l´església, així com dels carrers i la plaça del voltant, que lluîen com si fos festa major. Fins i tot, es va comprometra a pagar les targetes d´invitació i l´actuació d´una cobla, que oferí una audició de sardanes. Tot plegat sumava 5.970pts. Es clar que no podia mancar la subvenció de 1.000pts per a la processó i la mateixa quantitat per llogar la banda de música. Entre 1950 i 1952 les consignacions adreçades per a la processó es mantindrien en la mateixa quantia, però la lliurada per a la banda de música es doblaria. Al gener de 1952 es va celebrar una gran festa a l´església parroquial, amb motiu de la inauguració de la torre i benedicció de les campanes a càrrec de l´Ajuntament amb dues mil pessetes. Sis mesos més tard també abonaria el cos total d´un rellotge de quatre esferes lluminoses, la construcció i instalació del qual es va encarregar a l´industrial Isidre Tribó per 47.670pts. En el ple de l´11 de març de 1953, éssent Josep Tayà i Solanes la màxima autoritat municipal, previa declaració d´urgència, es va concedir una subvenció de 10.000pts al rector de la Mare de Déu dels Desemparats. Aquesta quantitat anava destinada a contribuir a l´adquisició del pas del Sant Sepulcre. Dues setmanes més tard s´afegiria un complement de 3.000pts, com els anys precedents, per a les despesses de la processó. Durant el trieni 1954-1956, la processó del Dijous Sant rebria la mateixa ajuda econòmica dels anys anteriors. Són tres lustres sortin al carrer, con si fos la representació d´un auto sagramental, vist per una multitud de persones des de la primera filera de butaques, arrenglerades al llarg dels carrers, per on passa el seguici processional. • Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que es citi la seva procedència. Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
  6. 6. L´any 1957, les dues úniques subvencions municipals que va rebre la parròqia van ser 200pts la primera, a l´inici del mes de juliol, concedides a la Rvda. Superiora del Col-legi Parroquial “para la adquisición de premios para sus alumnas”. La segona, de 1.000pts, és l´import de diverses reparacions del rellotge de la torre de l´església, a finals del mateix any. L´obra parroquial que duu a terme mossèn Jaume Busquet és tan excepcional que, any rera any, necessita incrementar l´ajut econòmic que rep de nombrosos feligresos, alguns anònims. S´ha de tenir en compte que des de la restauració del temple provisional l´any 1939, fins a la benedicció del Col-legi Parroquial Santiago Apòstol, vint anys després es van invertir, només en equipaments parroquials, 13.359.267´85pts. L´obra benèfica que es va promoure des de la parròquia també fou prou significativa entre els més necessitats de la barriada. Almoînes, aliments, lots de Nadal, roba, bitllets de retorn a pobles d´origen i receptes de metges, només l´any 1957 s´hi van invertir 64.129pts. A l´últim assumpte que es tractà durant el ple municipal del 12.3.1958, presidit pel batlle Ramon Solanich i Riera, s´acordà concedír a la parròquia dels Desemparats un donatiu de 7.000pts per atendre les nombroses despeses que originava organitzar la Processó dels Passos. Fou un any generós per part de la batllia, ja que cinc mesos més tard van oferir 100.000pts per les obres del Col-legi Parroquial Santiago Apòstol, on dos anys enrere s´havia posat la primera pedra. Així i tot, a principi de 1959, els membres de la Casa Gran van encarregar a la Banda de Música de Barcelona una vintena de concerts per donar suport festiu a festes majors i processons religioses de l´Hospitalet, entre les quals es trobava la dels Desemparats. Per altra banda, un cop més la Hoja Diocesana feia objeccions a les formes de vestir “poco cristianas” d´algunes dones; l´hi preocupava que aquestes no portesin mitges a l´hora de rebre la comunió. A finals de setembre, es podia haver inaugurat el Col.legi Parroquial Santiago Apòstol, però per indicació del bisbe Gregorio Modrego es va beneí l´onze d´octubre en presència de les primeres autoritats civils de Barcelona i l´Hospitalet. • Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que es citi la seva procedència. Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
  7. 7. Un dels atractius de l´època per a les famílies del barri eren les excursions organitzades per la Junta del Centre Moral Recreatiu. El destí d´aquestes sortides col.lectives eren preferenment cap els monastirs de Poblet, Santes Creus, el de Piedra, Montserrat i el Pilar de Saragossa. Concórrer a la representació de la Passió d´Esparraguera, eran de les més recomanades; l´autocar sortia a un quart de nou, però abans, els excursionistes havien d´assistir a missa de set a la parròquia. Les ajudes econòmiques municipals dels dos anys segûents per a la processó del Dijous Sant es van mantenir com els anys anteriors. Pel que fa a 1962, degut al notable dispendi econòmic que representava organitzar la processó, mossèn Jaume va prendre la decisió d´adreçar-se al President de la Corporació Municipal per demanar-li una consignació de 10.000pts. El 10 de març els hi va comunicar el seu desassossec pel cost de l´any anterior, que va ascendí a 28.242´40pts. Tres setmanes després li van concedir només 8.000pts. Era l´ultim any que Ramon Solanich presidia l´alcaldia. També fou l´any de la gran nevada que paralitzà la ciutat, del casament dels prínceps Juan Carlos i Sofía i de la mort d´Emili Vendrell, Raquel Meller i Marilyn Monroe. 1963 és l´any de la desaparició de la Marina agrícola hospitalenca, per iniciar-se la construcció del Polígon Bellvitge. L´alcadia estava presidida per Josep Matias d´España i Muntadas, que concedí 12.000pts a mossèn Jaume per a sufragar un cop més, les despeses de la processó. A mitjans de juny faria l´entrega de 4.000pts per al Centre Moral i Recreatiu, per cobrir part del cost que produia “la gran labor cultural que lleva a cabo” El periodista de Solaridad Nacional, Josep Macià, recordava el costum, ja perdut, de quan a la carretera de Collblanc s´instalava el Mercat del xai per als dies de Setmana Santa, enguany envaîdes les dues voreres per “tenderetes de baratijas”. Més endavant escriuria impressionat pels milers de persones • Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que es citi la seva procedència. Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
  8. 8. que contemplaven la processó, ja que aquesta posava de nou “el subrayado de su fervor y fe cristiana”. L´any segûent, la donació fou de 15.000pts per a la processó i de 4.000pts per a la banda de música Armónica Barcelonesa dirigida pel director Josep Maria Iglesias, que participava també en el seguici processional. Y com cada any, els empleats del Metro Transversal sortíen vestits amb túniques de natzaré acompanyant el pas Jesús i el Cirineu. A l´agost d´aquest 1964, mossén Jaume va patir els inicis de la greu malaltia que l´obligaria a deixar tota activitat. Al 1965 l´escrit que adreça mossén Jaume a l´Ajuntament recalca la necessitat d´augmentar un cop més la subvenció per a la processó del Dijous Sant, ja que el dispendi és molt superior a les possibilitats de la parròquia. La instància assenyala particularment, la presència de la Banda de Música de la Creu Roja, formada de cinquanta professors. A més s´ha de tenir en compte la cera, l´organització i la sastreria, imprescindible per crear l´ambient que exigeix una processó com la de la Torrassa, per la “gran afluencia de barceloneses que como en ninguna otra ocasión concurren todos los años”. Li van otorgar 17.000pts. A partir de l´abril d´aquest any s´havia d´aplicar la normativa municipal vigent a Barcelona, sobre la supresió, als enterraments de la comitiva fúnebre a peu darrera el cotxe fins al cementiri. En el ple municipal celebrat el 10 de desembre, es va presentar una moció en la qual s´atorgava la Medalla d´Or de la Ciutat a mossén Jaume Busquet i Casal, com a gratitut per la seva labor “docente, cultural y religiosa”, que durant vint-i-cinc anys havia realitzat a la Torrassa amb “ejemplar sencillez y merecimiento”. També s´acordà posar el seu nom al carrer Boada, homenatge que es va haver d´ajornar fins el diumenge 6 de febrer per la malaltia. Malgrat l´augment de dificultats que s´anaven trobant any rere any per arranjar la processó, no es veien senyals de defalliment per part de la junta organitzadora. Amb aquest estat d´ànim tant enlairat arribem a 1966; seria l´últim any de la Processó dels Passos de la Torrassa. La nombrosa presència de cotxes als carrers, per on devia desfilar el seguici processional, era un gran entrebanc, inclús pel veînat assegut a les voreres. • Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que es citi la seva procedència. Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
  9. 9. Per altra banda, en arribar aquests dies festívols es produien valuoses desercions entre els participants, que es decantaven per la segona residència. N´obstant això, no fou obstacle perquè l´Ajuntament la subvencionés amb 20.000pts, sense oblidar-se del Centre Moral Santiago Apòstol amb una ajuda de 5.000pts, per a “sufragar parte de los gastos que actualmente tienen”. Fou l´any de la campanya a Barcelona de “Volem bisbes catalans” i del traspàs de l´eminent oftalmòleg barceloní Ignasi Barraquer i de l´escriptora ampurdanesa nascuda Caterina Albert, més coneguda pel pseudònim de Victor Català. En el nº10 de la Hoja Diocesana corresponent al 5 de març de 1967, es podia llegir el segûent texte: “Reunida la Junta Central de la Procesión de los Pasos, después de escuchar y ponderar numerosas razones que expuso el cura párroco, ha acordado por unanimidad suprimir la procesión del Jueves santo”. Més endavan, deien, lamentaven haver de posar fi a la pietosa manifestació que tant profundament havia arrelat a la barriada, donant-li molta popularitat. També afegí que l´actual conjuntura de l´església no era favorable a mantenir manifestacions d´aquesta mena. La determinació parroquial no va caure gairebé a un sector de la feligresia, que protestà, demanant la seva continuïtat. Uns altres ho van acceptar convençuts de que s´havia pres la decisió més assenyada. La Junta expressava la seva gratitut a totes les confraries i entitats pels seus afanys dedicats a l´organització de la processó. Els convidaven a participar al Via Crucis que sustituîria el seguici processional, sortin al carrer el Divendres Sant al matí. La notícia de la renúncia la va recollir el diari Solidaridad Nacional, en l´edició del dijous 9 de març. També es feia ressò de les declaracions del batlle José Matíes de España Muntadas, assegurant que des de l´Ajuntament no havia cap raó que justifiqués la supressió, • Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que es citi la seva procedència. Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009
  10. 10. ans al contrari, sempre li havien donat el recolçament moral i econòmic. Per altra banda, encara que moltes persones poguessin sentir- se´n afectades, des del municipi, no existien mesures legals per obligar a realitzar una processó, ja que l´església s´havia pronunciat al respecte. Cal pensar també que la delicada salud de mossèn Jaume Busquet devia ser un factor decisiu per suspendre la processó, que va sorprende a tothom. Els auguris d´un final proper es van manifestar a principis d´abril de l´any segûent; fou l´últim acte públic que va celebrar mossèn Jaume. A les cinc de la matinada del 25 de juliol de 1968, després d´una llarga malaltia, va morir. La notícia de la seva mort fou ampliament difosa per la premsa barcelonina. El seu funeral es convertí en una gran manifestació de dol, afegint-se la suspensió de la Festa Major de la Torrassa. Fou enterrat al cementiri de Sants, junt amb els seus pares. Inocencio Salmerón Vargas • Reservats els drets d´autor. Es poden fer reproduccions sempre que es citi la seva procedència. Inocencio Salmerón Vargas 16.11.2009

×