CTMA II T3 Dinàmica i Risc Atmosf. 1part 11_12

1. CTMA II : T.3
DINÀMICA I RISCOS ATMOSFÈRICS
1part

3. 1. PRINCIPALS PARÀMETRES
METEOROLÒGICS
• 1.1 EL VENT: AIRE AMB MOVIMENT HORITZONTAL
• PROCÉS DE FORMACIÓ LOCAL VEURE GRÀFIC
• DIFERÈNCIES DE P I T => TAMBÉ VENTS A TOT EL PLANETA.
• EL VENT ( CORRENTS A NIVELL DE TERRA) VA DE ZONES
D’ALTA P (AIRE FRED) CAP A Z. DE BAIXA P ( ON AIRE + CÀLID
QUE ENTORN S’ELEVA ).
• => AL PLANETA HI HA SISTEMES DE VENTS DE GRAN
RECORREGUT => AQUESTS MOVIMENTS TENDEIXEN A
IGUALAR LES DIFERÈNCIES DE T, P I HUMITAT, PERÒ LA
CONSTANT APARICIÓ DE NOUS GRADIENTS => DINÀMICA
COMPLEXA.
• LES PETITES DIFERÈNCIES LOCALS => VENTS LOCALS:
MARINADES ( A LA COSTA) I VENTS ENTRE VALLS I
MUNTANYES.
• ES MESUREN 2 PARÀMETRES DEL VENT:
1. DIRECCIÓ , D’ ON BUFA. MESURAT AMB PENELL.
2. VELOCITAT, INTENSITAT. MESURAT AMB ANEMÒMETRE.
• PER FER MESURES A PART SUPERIOR DE TROPOSFERA:
-> GLOBUS METEOROLÒGICS, EQUIPATS AMB SENSORS.
-> AVIONS, RADARS I SATÈL·LITS METEOROLÒGICS ( PER
TELEDETECCIÓ).
• TAMBÉ ES PODEN MESURAR APROXIMADAMENT LA
VELOCITAT PER OBSERVACIÓ DELS EFECTES AMB L’ESCALA
DE BEAUFORT.

4. ACTIVITAT 1: A) Quin és el penell i quin l’anemòmetre?
Què enregistra cadascun d’ells?
B) Explica que representa la segona figura. Quin nom rep en Física aquest
tipus de moviment?

5. ESCALA DE BEAUFORT ACTIVITAT 2:Quina és la força del vent quan
trenca rames d’arbres grans ? I quan arrenca arbres? I quan es mouen
constantment les fulles i petites branques?

6. 1.2 LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA: “ ÉS EL PES
DE LA MASSA D’AIRE QUE HI HA SOBRE UN PUNT
PER UNITAT DE SUPERFÍCIE “ => P = M / S .
• ON L’AIRE S’ESCALFA VA DISMINUINT LA DENSITAT I
S’ELEVA => P DISMINUEIX ( PER AIRE MENYS DENS =>
PESA MENYS).
• AIRE CALENT ELEVAT => VA PER NIVELLS ALTS DE
TROPOSFERA => ES REFREDA => + DENS => PESA + => FA
DESCENS => + PRESSIÓ.
• AQUESTS PROCÉS => A ZONES DE BAIXA PRESSIÓ O
DEPRESSIONS => CONVERGÈNCIA DELS VENTS A LA
SUPERFÍCIE I ASCENS AIRE CALENT AL CENTRE.
• TAMBÉ => A ZONES DE ALTA PRESSIÓ O ANTICICLONS
=> DIVERGÈNCIA DE VENTS SUPERFICIALS PER
SUBSIDÈNCIA ( DESCENS) D’AIRE FRED.
• => FORMACIÓ CÈL·LULES CONVECTIVES, MOVIMENT
CÍCLIC D’AIRE ENTRE CENTRES DE BAIXA P I D’ALTA P.
• LA FORÇA DE CORIOLIS ( PER EFECTE DE ROTACIÓ
TERRESTRE) => DESVIACIÓ DELS VENTS :
1. EN DEPRESSIONS: CONVERGÈNCIA VENTS + DESVIACIÓ
=> GIR DELS VENTS EN SENTIT CONTRARI A LES AGULLES
DEL RELLOTGE ( ANTIHORARI) EN HEMISFERI NORD I A
L’INREVÉS EN HEM. SUD
=> NÚVOLS + PRECIPITACIONS
2. EN ANTICICLONS: DIVERGÈNCIA VENTS + DESVIACIÓ =>
GIR DELS VENTS EN SENTIT HORARI EN H. NORD I A
L’INREVÉS A H. SUD.
=> TEMPS ASSOLELLAT + BOIRES O NÚVOLS BAIXOS
• ISÒBARES: LÍNIES QUE UNEIXEN PUNTS DE = P .

7. B)
ACTIVITAT 3: A) QUINS
CORRENTS D’AIRE
APROFITEN ELS VOLTORS
QUAN VOLEN PUJAR?
I ELS PLANADORS QUAN
TAMBÉ VOLEN PUJAR?
Rotació desvia 90 º
la direcció del vent

8. TIPUS DE VENTS: ACTIVITAT 4)Contesta :
• EN GENERAL:
1. VENTS CONSTANTS:SÓN ELS RELACIONATS AMB NUCLIS
D’ALTA I BAIXA P => OCUPEN POSICIONS SIMILARS AL LLARG 1)Tipus 2)Tipus
DEL ANY => BUFEN EN LA MATEIXA DIRECCIÓ => COM ELS d’aire d’aire
VENTS ALISIS ( BUFEN DE L’EST A LES ZONES TROPICALS).
2. VENTS ESTACIONALS: CANVIEN DE DIRECCIÓ SEGONS
L’ESTACIÓ, COM EL MONSÓ D’ ÀSIA => A L’ HIVERN BUFA DE
3)Tipus de brisa
TERRA A COSTA => ÉS FRED I SEC I A L’ESTIU BUFA DE MAR A
TERRA => CÀLID I HUMIT => MOLTA PRECIPITACIÓ.
• ALS PAÏSOS CATALANS:
1. VENTS LOCALS: BRISES -> PERIODICITAT DIÀRIA, PER
ESCALFAMENT DIFERENCIAL DE 2 SUPERFÍCIES DIFERENTS, EL
MAR I LA TERRA => VEURE ESQUEMES -->
MARINADA: DURANT DIA => AIRE S’ESCALFA SOBRE TERRA =>
+ CALENT => S’ELEVA => CAU SOBRE MAR => BUFA EN
SUPERFÍCIE DE MAR A TERRA.
TERRAL: A LA NIT => MAR CALENT => PUJA => CAU A TERRA
=> BUFA EN SUPERFÍCIE DE TERRA A MAR.
2. VENTS REGIONALS: 4) Tipus
TRAMUNTANA: VE DEL N-NO => BUFA QUAN HI HA ALTES P d’aire
AL CENTRE DE LA PENÍNSULA I A L’ATLÀNTIC, I BAIXES P AL
CENTRE D’EUROPA I A L’OEST DEL MEDITERRANI => SEC I
FRED => ES DONA A PART ORIENTAL DEL PIRINEU, ROSELLÓ I
EMPORDÀ.
LLEVANT: VE DEL E I NE. => VENT RATXÓS I PLUJÓS => TÍPIC 6) Tipus de
5) Tipus d’aire
DE TARDOR PERÒ TAMBÉ RESTA DE L’ANY=> VA DE MAR A brisa
COSTA => HUMIT => PLUGES => POT DONAR FORTES ONADES
=> LLEVANTADES.
MESTRAL: VENTS FORTS QUE VENEN PER LA DEPRESSIÓ DE
L’EBRE.

9. ACTIVITAT 5 :DISTRIBUCIÓ DELS VENTS A NIVELL MUNDIAL: a) Localitza els alisis. Quina component tenen ( respecte la
forma de girar) en H.N? I en el H.S.? b) En quina estació esperen pluges a la Índia? Quina és l’estació seca?

10. Activitat 6: Quin període de l’any ( estiu o hivern)correspon a cada esquema?
estiu

11. ACTIVITAT 7:

12. ACTIVITAT 8 :

13. G
R
A
D
I
E
N
T
S
V
E
R
T
I
C
A
L
S

17. 1.3 NÚVOLS I PRECIPITACIONS
VALORS CORRECTES
• L’AIRE CONTÉ QUANTITAT VARIABLE D’AIGUA EN
FORMA DE VAPOR, SEMBLANT A DISSOLVENT I
SOLUT => A + T aire => + VAPOR ADMET I A
L’INREVÉS.
• PER MESURAR EL VAPOR EN MASSA D’AIRE,
S’UTILITZA 2 MAGNITUDS:
1. HUMITAT ABSOLUTA(Ha): “ MASSA D’AIGUA EN
FORMA DE VAPOR PER VOLUM D’AIRE”.ES
MESURA: g/m3
2. HUMITAT RELATIVA: “ % DE VAPOR D’AIGUA EN
L’AIRE RESPECTE AL MÀXIM ( Hs : HUMITAT DE
SATURACIÓ ) QUE PODRIA CONTENIR A LA
TEMP. A LA QUE ES TROBA”. ÉS LA MESURA + VALOR INCORRECTE ( LLIBRE)
UTILITZADA I ES REGISTRE AMB HIGRÒMETRE O
PSICRÒMETRE. Hr = Ha / Hs X 100
• CAL VIGILAR HI HA ERROR EN LLIBRE --------

18. 1.3.1 FORMACIÓ DE NÚVOLS
• EN CAS DE TENIR MASSA D’AIRE A T=20º C I Hr = 60%
; SI BAIXA T , Hr AUGMENTA PROGRESSIVAMENT JA
QUE DISMINUEIX LA CAPACITAT DE CONTENIR VAPOR
(Hs ).
• SI T VA DISMINUINT + => S’ASSOLEIX EL MÀXIM
D’HUMITAT RELATIVA = 100% = Hs => AIRE NO
ADMET + VAPOR => CONDENSACIÓ => NÚVOL.
• PER FORMAR NÚVOL CAL NUCLIS DE CONDENSACIÓ
COM PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ ( POL·LEN, ESPORES,
CRISTALLS DE SAL, POLS...) => S’HI ADHEREIXEN LES
GOTES ( 0,04 A 0,2 mm.) D’AIGUA.
• VAPOR ÉS INVISIBLE, PERÒ GOTETES DONA ASPECTE
EMBOIRAT => NÚVOL.
• SI TÉ LLOC A : T < 0 => GOTES DE SUBFUSIÓ ( ES
MANTENEN LÍQUIDES PER SOTA DE PT. DE CONGELACIÓ)
O DONA CRISTALLETS DE GEL EN SUSPENSIÓ.
• ELS DIFERENTS NÚVOLS DEPENEN DE LA FORMA ,
COMPOSICIÓ ( GOTETES, CRISTALLETS DE GEL O TOTS
DOS...) I ALTURA.
• LA TEMPERATURA A QUE ES PRODUEIX LA
CONDENSACIÓ ES DIU PUNT DE ROSADA. A PARTIR
D’AQUÍ ES PRODUEIX PRECIPITACIÓ PER ACUMULACIÓ
DE GOTETES EN GOTES MÉS GRANS.

19. ACTIVITAT 9: AMB LES DADES CORRECTES DE FA 2 DIAPOSITIVES

20. RESULTAT DE
CONFECCIÓ
GRÀFICA:
CORBA DE
SATURACIÓ

21. ACTIVITAT 10:

22. TIPUS DE NÚVOLS

23. EXEMPLES DE: NÚVOLS

24. TIPUS DE NÚVOLS

25. D’A BAIX CAP A DALT:BOIRA I
NIMBOSTRATUS .

26. NIMBOSTRATUS

27. CÚMULS:

28. ESTRATUS:

29. ESTRATOCÚMULS:

30. ALTOESTRATUS: ALTOCÚMULS:

31. ALTOCÚMULS:

32. CIRROSTRATUS: CIRROCÚMULS:

33. CIRRUS:

34. CIRRUS: ESTELES DE VAPOR
D’AVIONS:

35. CUMULONIMBUS:

36. CUMULONIMBUS: EN FORMA
D’ENCLUSA

37. CUMULONIMBUS: ENCLUSA A BARCELONA