activitats

1. Les activitats econòmiques al llarg del temps.
Itinerari: Les activitats econòmiques i el sector primari
Autor/a: Montserrat Alsius
Les activitats econòmiques al llarg del temps
Nom alumne/a:
Data:
Introducció a l’activitat
Farem un repàs de com van evolucionar les activitats econòmiques al llarg de la història. Primer
heu de fer les activitats que hi ha a continuació i, tot seguit, l’activitat 2 que consisteix en
elaborar una línia del temps.
ACTIVITATS
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN LA PREHISTÒRIA
 Completa els text següent. Per fer-ho pots trobar informació a l’adreça adjunta:
http://xtec.cat/aulanet/viatge/credit2/01/repro21a.htm
El paleolític i el mesolític
Els grups humans del paleolític havien de lluitar constantment per la seva .........................i per
l’adaptació a .................................. Aquests grups, que encara no havien desenvolupat la
criança d’animals, ni el conreu de la terra, obtenien els..................... principalment de
la .............................i, en segon terme, de la cacera i la pesca.
Aquesta economia depredadora, és a dir, ..................................... dels béns que consumien,
obligava a tenir una forma de.................................., seguint els ramats d’animals salvatges o
buscant cacera en nous territoris quan escassejava.
Quan un grup creixia i no disposava de prou .................................., podia recórrer a diferents
accions d'adaptació:
-......................la dieta amb animals i plantes fins aleshores exclosos.
-......................a noves zones amb més recursos.
-......................la natalitat.
-Introduir...................................... en la indústria lítica, aprofitant l’ús del foc o perfeccionant
les armes i tècniques de cacera.
Tanmateix, van ser els grups que van fer el pas de la ........................ a la ........................
d’aliments, és a dir, de la caça i la .......................a la ramaderia a l’........................, els que
van adaptar els recursos disponibles de l’entorn. La disponibilitat d’aliments va permetre el
creixement ..........................
1

2. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN L’EDAT ANTIGA
 Completa els text següent. Per fer-ho pots trobar informació a l’adreça adjunta:
http://xtec.cat/aulanet/viatge/credit2/02/repro22a.htm
Pròxim Orient
Cap a l’any 4000 aC les comunitats .....................neolítiques que vivien a les terres altes de la
zona del ................................. van haver de fer front a un canvi climàtic a la zona que va
comportar una escassetat de pluges, a més d’una pèrdua de ......................... del sòl . Una part
de la població d’aquests grups va haver d’..................... cap als marges dels grans rius de la regió:
el Tigris i l’Eufrates . Aquests rius eren envoltats per unes terres molt ............... però de tipus
pantanós, per la qual cosa no eren gens fàcils de conrear i van ser necessàries obres
de .................. per a eliminar l’excés d’aigua. Les terres drenades eren molt fèrtils i van
possibilitar l’augment de la ................... agrícola. La població va créixer i es van colonitzar noves
terres de les valls, fent-hi arribar aigua mitjançant tècniques d’irrigació.
El control i domini de l’aigua dels rius va ser fonamental en l’...................de les civilitzacions
sumèria, assíria i .................... L’augment de producció agrícola i el posterior excedent de
productes van provocar l’aparició de les primeres ciutats.
A Mesopotàmia, i també a ............................, es van construir les primeres ciutats de la història. Urbs
amb milers d’habitants que realitzaven activitats no relacionades amb l’....................., van
esdevenir centres econòmics, de producció ................. i intercanvis comercials. Mitjançant el
transport fluvial arribaven mercaderies a les ciutats, provinents de diferents indrets: va ser l'inici
del ................
A les ciutats, els artesans s’agrupaven en barris i fabricaven tota mena de ................... per
després vendre’ls o ......................... Els intercanvis es realitzava als mercats ............... i,
encara que no s’encunyaven ...................., a Mesopotàmia s’utilitzaven unes peces petites
de................ amb una marca que indicava el seu pes.
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN L’EDAT MITJANA
Busca la frase final de cada fragment i escriu-ne el número corresponent a la
columna de l’esquerra. Per fer-ho pots trobar informació a l’adreça adjunta:
http://xtec.cat/aulanet/viatge/credit2/03/repro23a.htm
Cap al final de l’imperi Romà hi va haver un procés de
ruralització de la societat. El declivi de l’economia i la
paralització del comerç feien que a les ciutats hi hagués
mancança d’aliments pels problemes de subministrament.
1.
i els senyors feudals van anar
assumint funcions administratives,
legislatives i econòmiques.
D’aquesta manera, petites comunitats camperoles
sobrevivien...
2.
La gent deixava les ciutats i buscava
lloc per a poder viure a les grans
explotacions agràries.
Els reis germànics no tenien prou recursos per a administrar,
controlar i defensar tot el seu territori. Llavors van concedir
als nobles terres i propietats, a vegades regions senceres,
com a pagament per la defensa de la població.
3.
Com a sistema econòmic va perdurar
fins al segle XVIII i en alguns països
fins ben entrat el segle XIX.
A partir del segle IX, el feudalisme a l’Europa occidental ja
és una realitat.
4.
gràcies a les feines del camp i la cria
de bestiar.
2

3. La terra era la font de riquesa principal, i l’agricultura, la
base econòmica de la societat medieval. La ramaderia i
l’explotació dels boscos eren les altres dues activitats
econòmiques més importants,
5.
També pagaven al senyor un
arrendament de la terra que
treballaven i eren objecte d'un seguit
de pràctiques desfavorables per part
dels nobles, anomenades a
Catalunya "mals usos".
Els camperols anomenats serfs van ser la base de
l’agricultura feudal. Estaven lligats a la terra que
conreaven, i totalment sotmesos als senyors feudals. Els serfs
havien de lliurar part de la collita al senyor i una desena part
(el delme) a l’Església, havien de pagar per utilitzar el molí,
el forn, la ferreria o la premsa del vi; havien de treballar
gratuïtament per al castell i formar part de l’exèrcit del
senyor en cas de guerra.
6.
i, per tant, permetien una
productivitat baixa.
Entre els segles V i X no es van produir gaires canvis respecte
a l’agricultura de l’època romana; encara es feia servir
l’arada romana , o bé arades amb rella de fusta endurida al
foc que no permetien obrir solcs profunds.
7.
mentre que l’artesania i el comerç es
van reduir molt
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN L’EDAT MODERNA
 Subratlla les idees principals de cada text, resumeix el contingut de cada
paràgraf i escriu-lo a la columna de la dreta. Per fer-ho pots trobar
informació a l’adreça adjunta:
http://xtec.cat/aulanet/viatge/credit2/04/repro24a.htm
Els descobriments geogràfics que els europeus van dur a terme
al final del segle XV i al segle XVI van influir directament en
l’activitat comercial. El comerç oriental, va trobar una altra
via de comunicació gràcies als portuguesos, que establiren una
nova ruta comercial circumnavegant el continent africà.
Orient va esdevenir una prioritat en els interessos comercials
europeus. Dins d’aquesta situació, Cristòfor Colom , amb el
suport de Castella, va dirigir-se cap a l’oest, travessant l’oceà
Atlàntic, per establir-hi una nova ruta. El que va trobar va ser
quelcom inesperat: Amèrica, un nou continent.
D’Amèrica, els colonitzadors castellans van obtenir-ne or i
plata. Aquests nous recursos econòmics van possibilitar la
creació d’un mercat d’abast mundial. Al nou continent es va
imposar el treball forçat. L’organització del territori es feia
en encomiendas, per les quals els colonitzadors rebien terres
on havien de gestionar l’explotació agrícola i
se’ls encomanava un grup d’indis . Els encomenderos podien
exigir tributs als nadius, i ells, en canvi, els havien de
mantenir, protegir i adoctrinar en la fe cristiana.
El sistema de treball establert s’anomenava mita i consistia
en l’aportació per part de cada comunitat indígena, d’un grup
de treballadors durant un cert temps, en canvi d’un petit sou.
Aquests treballadors extreien or i plata de les mines.
3

4. L’arribada massiva de plata americana va provocar
l’anomenada revolució dels preus, ja que els europeus
disposaven de més moneda i, per tant, va augmentar la
demanda de productes. L’oferta de productes, però, no es va
incrementar i els preus es van disparar.
Gràcies als descobriments geogràfics es van obrir noves
possibilitats per al comerç i els negocis. D’una banda,
s’obtenia or, argent i espècies en grans quantitats. De l’altra,
les manufactures europees trobaven nous mercats a
les colònies. Aquesta activitat econòmica afavoria
principalment a la burgesia que era la que fabricava i
transportava les mercaderies que es venien a Orient, Amèrica
o Àfrica. En aquesta època els burgesos van obtenir enormes
beneficis i van acumular grans fortunes.
Al segle XVIII es va establir un tipus de ruta que rep el nom de
comerç triangular: els vaixells europeus salpaven amb
destinació a les costes occidentals de l’Àfrica subsahariana
amb productes poc valuosos que intercanviaven per esclaus.
Als mateixos vaixells, els esclaus eren portats i venuts a les
plantacions americanes de cotó i sucre. Finalment, les naus
tornaven al continent europeu amb carregaments de
productes tropicals com cotó, sucre, cafè, cacau i tabac.
Es calcula que, entre el segle XVI i el final del segle XIX, van
ser portats al continent americà més de 15 milions d’esclaus,
la meitat dels quals aproximadament van morir durant el
viatge. El comerç triangular va ser el més rendible i el que
més beneficis econòmics va aportar durant l’edat moderna.
El comerç intercontinental era en mans de grans companyies,
resultat de les unions de conjunts de mercaders i dels seus
capitals. Com que el cost dels viatges era molt elevat, sovint
havien de demanar préstecs als banquers, que ja existien des
de l’edat mitjana, per a poder finançar els seus negocis. Els
bancs van anar adquirint un gran prestigi i disposaren de
sucursals o representants als llocs principals de les rutes
comercials. L’activitat financera es desenvolupà molt
ràpidament, i borses de valors i agents de canvi també van fer
aparició en aquesta època. Els monarques, conscients de la
importància econòmica de les companyies, van establir lleis
per a protegir-les i van prendre mesures per a reforçar la
indústria i el comerç a cada estat.
El mercantilisme partia de la base que la riquesa d’un país
depenia de la quantitat d’or i argent que pogués posseir. Una
nació rica seria una nació poderosa. Es van atorgar
subvencions i facilitats fiscals per a modernitzar i crear noves
indústries de manufactures a fi d’augmentar la producció de
mercaderies. El mercantilisme reforçava el poder absolut de
la monarquia, ja que l’estat intervenia i controlava totes les
activitats econòmiques.
Una altra política econòmica seguida pels governs va ser
elproteccionisme. Consistia a imposar
elevats aranzels duaners sobre els productes d’altres països
per, així, elevar el seu cost final. En fer-los més cars per a la
població, aquesta preferia comprar productes nacionals.
4

5. L’expansió del comerç i el desenvolupament de les finances
durant l’edat moderna ha estat anomenat capitalisme
mercantil.
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN L’EDAT CONTEMPORÀNIA
Escriu per a cada apartat d’aquest text informatiu un titular periodístic. Aquest
titular ha de tenir: avanttítol, títol i subtítol. En aquesta adreça trobaràs informació
sobre què és un titular periodístic:
http://www.castellnouedicions.com/appfiles/unitat_mostra/9788498047721UM.pdf
La Revolució Industrial
Els orígens de la revolució
Durant el final del segle XVIII i principi del segle XIX es va produir el segon canvi econòmic profund en la
història de la humanitat. Va començar a Anglaterra, tingué lloc quan l’agricultura deixà de ser la principal
activitat econòmica per a donar pas a la producció de béns: és el que coneixem com a Revolució
Industrial
La Revolució Industrial transformà les tècniques productives tradicionals. El treball manual va ser
substituït per les màquines, i la força humana i animal, així com la dels elements naturals, va deixar pas a
les noves fonts d’energia. Les principals indústries afectades van ser la tèxtil, la metal·lúrgica i
la química.
La Segona Revolució Industrial
La Segona Revolució Industrial es caracteritzà per la millora de la producció gràcies a la incorporació de
noves fonts d’energia com l’electricitat i el petroli, l’obtenció de nous materials com l’acer i l’aplicació
de noves formes de treball com l’automatització i el treball en cadena . A més, sorgí un nou tipus
de capitalisme: el capitalisme financer, fruit de les grans inversions realitzades amb els beneficis que
havia aportat el primer esclat industrial i els diners procedents de la banca.
L’electricitat, que ja havia estat descoberta al segle XVIII, va substituir gradualment el vapor d’aigua com
5

6. a font d’energia.
El petroli, conegut des de l’antiguitat, va ser estudiat com a font d’energia fins que s’obtingué el
combustible de dos nous sistemes de transport: l’automòbil i l’avió. Es va aplicar a la nova indústria del
plàstic i en l’obtenció d’energia termoelèctrica.
A les fàbriques, les formes de treball van canviar; es va passar a centres de treball amb molts operaris i
una complexa organització. Per a augmentar la producció s’aplicà la cadena de muntatge.
Al mateix temps es va portar a terme el sistema de producció en sèrie, en què cada fàbrica
s’especialitzava en l’elaboració d’unes peces determinades o en el muntatge final d’un producte.
Amb aquests dos mètodes es va augmentar la producció, es van reduir despeses i es va abaratir el preu
final dels productes.
La banca va finançar el capital que es necessitava per a fabricar màquines cada cop més especialitzades i
cares.
La primera crisi capitalista
Entre el 1873 i el 1890 es va produir la primera crisi del sistema capitalista. Els empresaris tendien a
produir al màxim amb el mínim cost possible per a poder vendre més que els competidors. Això es feia
deixant d’invertir en maquinària moderna i reduint al mínim els salaris dels obrers. Però els salaris massa
baixos no permetien als treballadors comprar productes Els productes romanien als magatzems sense
poder-se vendre i nombrosos empresaris van fer fallida. Moltes fàbriques van tancar i els seus treballadors
van quedar-se a l’atur.
Amb el temps es va comprovar que el capitalisme podia passar per crisis periòdiques ocasionades pel seu
propi sistema de producció.
Font dels textos: Viatge virtual per les ciències socials ( http://xtec.cat/aulanet/viatge/index.htm )
6

7. ACTIVITAT 2
Fes una línia del temps representant les etapes de la història i resumint per a
cadascuna el més significatiu de la situació econòmica i que suposi un canvi
important respecte l'etapa anterior.
Fes servir l'aplicatiu dipity ( http://www.dipity.com ) o el que sàpigues utilitzar. Quan
estigui feta, copia'n l'adreça en el lloc que se t'indica de la fitxa.
Adreces que et poden ser útils:
http://cfavalles.org/recurs/2_un_llarg_04.pdf ( Dossier on pots troba les dates de cada etapa
històrica )
http://bachiller.sabuco.com/historia/revolucionesindustriales.pdf ( Dates de la revolució
industrial )
Pàgina amb més explicacions sobre com fer-la.
http://montse.quintasoft.net/3reso/4activitats_economiques_ha/act_econo_ha.htm
Copia l’adreça de l’enllaç de la línia del temps que has elaborat
7