Baixada a l'avern de Eneas segons l'Enaida

1. EL MÓN DELS MORTS
Baixada cap a l’Avern d’Eneas acompanyat per
la Sibil·la, segons l’Eneida.

2. PERSONATGES SEGONS L'ENEIDA.
Troià, fill d'Anquises ---> Eneas
Júpiter ---> Zeus
Juno infernal ---> Perséfone
Hades ---> Plutó, rei dels Infers
Eumènides ---> Medusa, Estenó i Euríale
Harpies ---> Nicotoe, Ocipete.
Caront ---> Barquer
Cèrber ---> Gos guardià
Fedra ---> Filla de Minos
Dido ---> Reina de Cartago
Tisífone ---> Una de les tres Erínies

3. Radamant ---> Germà de Minos
Briareu ---> Gegant de cent braços
Quimera ---> Monstre que tenia cap de lleó
Lentaures ---> Monstres amb cos de cavall i bust d'home
Ciclops --- Gegants amb destresa manual
Lerna --->Monstre vençut per Hèracles.
Ixíon --->Reina sobre els làpites
Pirítous ---> Fill de Ixíon
Teseu ---> Volia raptar a Perséfone amb Pirítous
Minos ---> Rei de Creta
Ulises ---> Rei d'Ítaca

4. Baixada cap a l'avern d'Eneas acompanyat per la
Sibil·la, segons l'Eneida.
Eneas desitjava baixar al món dels morts,pero la
sacerdotessa li va explicar que l'entrada era fàcil pero que
sortir del món dels morts era més difícil.
Abans d'entrar s'ha de passar pels boscos, el Cocit fluint que
lentament els envolta amb els amb els seus obscurs replecs, i
tot seguit ha d'anar a un arbre atapeït i agafar un ram que té
les fulles i la tija lleugera d'or.
A les goles de l'Orc habiten les pàl·lides Malalties i la trista
Vellasa, la Por i la Fam, la vergonña Fretura, la Mort i la
Fatiga i també el Sopor, germà de la Mort , els Plaers que
malmenen l'ánima, més endavant la Guerra mortífera i les
alcoves de les Eumènides i la Discòrdia.

5. A un om frondós, enorme desplega les seves branques i els
seues braços seculars on els somnis van aferrats a les
seves fulles.També van alguns fantasmes monstruosos
com : els Centaures , les Escil·les biformes, el Briareu dels
cent braços, la bèstia Lerna, la Quimera armada de flames,
les Gòrgones i les Harpies.
D'aquí apareix l'Aqueront que condueix cap el Tàrtar,
Caront era el barquer que sencarregava de transportar les
ánimes que portaven algun objecte de valor per poder
arribar a l'altre costat, mentre que tota una generació,
mares, marits, infants, noires mortes abans la boda,...
Supliquen que hom els deixés traspassar els primers.

6. Però Cérber amb les seves tres goles lladradores eixorda
aquest reialme dels morts, i la Sibil·la per ajudar a passar a
Eneas, li va gita una fogassa ensopidora feta de mel i de
llavors adovades, d'aquesta manera es va quedar adormit i
va poder passar.
Totes les ánimes eres assignades a uns setis, pero abans
eren jutjats, i d'això dencarregava Minos que s'informa de les
vides i de les culpes, i es situaven a prop de l'Estix. No molt
lluny d'allí es traben els camps dels Plors, on es veuen
rosegats per la metzina d'un amor invencible i on els afanys
amorosos no els deixen ni després de la mort. Eneas
buscava a Fedra per aquells indrets, pero es va topar amb
Dido que es va suicidar perquè no podia tenir l'amor de
Eneas.

7. Seguin el seu camí, la ruta es divideix en dues braques, el
camí de l'Elisi, i a l'esquerra el Tàrtar impiu on puneixen als
delinqüents.
Eneas va mirar cap a l'esquerra, estava emboltar per un triple
mur tot voltat de flames roents d'un riu ràpid, el Flegetont del
Tàrtar. Al front una porta ingent i uns brancals d'acer, que cap
força humana no podrienesbotzar-los. A una torre es troba
Tisífone guardant el vestíbul nit i dia, d'aquesta torre surten
gemecs, retrunyiments de fuets, un estridor de ferros i
arrosegalls de cadenes..
Eneas es va aturar i es va quedar aterrit per els càstigs que
es feien. Radamantde Gnosos que governa tots aquests llocs
amb un gran poder, aplica les tortures, escolta els autors de
crims ocults. Tot seguit la venjadora Tisífone flagel·la el reus,

8. dirigint-los amb la mà esquerra els seus ferotges serpents, hi
fa acudir el salvatge tropell de les seves germanes.
Dintre té l'estatge una Hidra montruosa amb les seves
cinquanta goles obertes i negres. Aquest és el veritable Tàrtar
que s'obre dins un avenc i s'endinsa en les tenebres tant com
dues vegades amida l'esguard de la terra a l'Olimp eteri, com
Ixíon i Pirítous que el sfan rodar un penyal enorme, els altres
pengen esquarterats per les brèndoles d'una roda; clavat
s'està al seu seient l'infeliç Teseu i per sempre s'hi estarà.
Aquí, els que odiaren al seu germà, durant la vida terrena, els
fills que bufetejaren al seu pare, els patrons que tramen ardits
al seu client, elsque covaren riqueses acumulades per a ells
sols, tots tancat aquí esperen el càstig.

9. La secerdotessa de Febus li va dir que continues el seu camí
i que acabés l'afer emprès amb el ram d'or. Es van apressar
als murs fabricats a les fargues dels Ciclops, i davant la
porta cintrada on les ordres ens manen deposar aquesta
ofrena.
Avançant a passos iguals per la penombra, Eneas s'acosta a
les portes i es renta el cos amb aigua fresca i subjecta el
ram al llindar.
Fetes aquestes abulicions i ofert el present a la deessa,
assoliren un pla somrient, unes delicioses prederies, uns
boscos venturosos, sojorn dels benaurats.

10. L'aire pur, d'entre les ombres, les unes exerciten els
membres damunt l'herbei en la palestra, competeixen en els
jocs i combaten damunt la sorra daurada; les altres, copejant
amb els peus, teixeixen danses i entonen càntics. També el
sacerdot de Tràcia, amb vestit llarg, hi fa ressonar, al ritme
de la dansa, els set tons de les seves notes i adés polsa la
seva lira amb els dits adés amb el plectre de voi.
VIRGILI, Eneida 6, 124-
647