1. EL MÓN SUBTERRARI O HADES
HADES: És un dels fills de Cronos i de Rea, germà de Hera, Demèter, Posidó i Zeus. Després
de la victoria contra son pare Cronos, Zeus va repartir l’Univers i a Hades li va correspondre
el món subterrani, els Inferns. És, per tant, el déu dels morts i dóna nom inclús al lloc on
resideixen. Intervé en pocs mites: el del rapte de Persèfone, el de Hèracles quan s’emporta el
ca Cèrber…És un déu despietat que no permet que els seus súbdits tornen al món dels vius
(només amb algunes excepcions), encara que no és qui s’ocupa de torturar els criminals.
CARONT:És un personatge del món subterrani. En la seua barca les ànimes que han rebut les
honres fúnebres travessen els rius que separen el món dels vius del món dels morts. Caront
cobra un òbol a cadascú per aquest servei i per això l’antic costum de soterrar els morts amb
una moneda en la boca. Es nega, en canvi, a transportar els morts que no han sigut sepultats,
que estan vagant durant 100 anys fins que són admesos en l’Hades. També rebutja els vius que
intenten accedir-hi. Només alguns herois ho aconseguiren, com Enees, acompanyat de la
Sibil·la i Hèracles. En l’Eneida Virgili el caracteritza com un vell amb una llarga barba blanca i
robes velles.
CÈRBER: Gos monstruós de mossegada verinosa, que guardava les portes de l’Hades. La major
part de les tradicions li atribueixen tres caps. La seua missió era impedir l’eixida dels morts i
l’entrada dels vius. No obstant, la Sibil·la de Cumas, guia d’Enees en la baixada als inferns,
aconseguí adormir-lo amb un pastís i Orfeu l’amansà amb la música de la seua lira, mentre que
Hèracles el sotmeté per a força i se l’endugué al món dels vius en un dels seus treballs.
PRATS DELS ASFÒDELS: Són una zona dels Inferns on indistintament són enviades les
ànimes després de la mort. L’Hades està subdividit en tres subseccions: els Camps Elisis, els
Prats dels Asfòdels i el Tàrtar. Si després de ser jutjades, les ànimes no eren ni virtuoses ni
malvades, tornaven als Prats Asfòdels.
TÀRTAR: És el lloc dels inferns on anaven els grans criminals després del judici de les ànimes.
Estava envoltat d’una triple muralla de bronze i defensat per una torre amb una porta
inexpugnable, fins i tot per als mateixos déus. El rodejava un riu de flames. Aquest lloc
s’oposava als Camps Elisis. Allí estaven tancats els Titans i els Gegants després de ser vençuts
per Zeus i també altres criminals com Tici, Tàntal, Sísif i Ixió.
TICI: Va intentar violar a la deessa Leto i per això va ser fulminat amb un llamp per Zeus.
Sofria un terrible castic en els inferns, semblant al del tità Prometeu. Dos voltors li
devoraven contínuament el fetge, que després tornava a regenerar-se.
TÀNTAL: Estava castigat a patir fam i set eternament. Dins d’un llac, amb aigua fins al coll i
amb arbres plens de fruita sobre el seu cap, cada vegada que intentava beure i agafar un
fruit, l’aigua era absorbida per la terra i els fruits elevats pel vent. Aquest castic li va ser
imposat per haver volgut posar a prova els déus, presentant-los en un banquet la carn
trossejada del seu propi fill, Pèlops. Cap dels déus va tastar la carn, excepte Demèter, que

2. estava abatuda per la pèrdua de la seua filla Persèfone. Els déus ressuscitaren Pèlops i
castigaren Tàntal.
SÍSIF: Va ser castigat en els Inferns a empényer una roca fins el cim d’una muntanya, des
d’on queia de nou fins a la base. Sísif estava obligat a empényer-la de nou i així eternament.
Sobre la causa d’aquest castic hi ha diverses versions.
IXIÓ: Va intentar seduir Hera, l’esposa de Zeus i per això Zeus el va castigar lligant-lo
eternament a una roda encesa que girava sense parar.
DANAIDES: Són 50 germanes, filles de Dànau que en els Inferns s’esforcen inútilment per
omplir d’aigua 50 cànters sense fons, en l’esperança de purificar-se per haver assassinat la nit
de bodes als seus marits ( i cosins seus), instigades pel seu pare, que els proporcionà els
punyals.
ERÍNIES O FÚRIES:Són divinitats nascudes de la terra regada amb la sang d’Urà quan va ser
mutilat pel seu fill Cronos. Són divinitats que s’ocupen de venjar els crims, sobretot els que
atempten contra la família. Se les representa amb figura de dones, negres i alades, amb serps
enroscades en els caps. El seu lloc habitual són els inferns, d’on eixen en algunes ocasions. Per
exemple van perseguir a l’heroi Orestes quan matà sa mare. Generalment tornen boig al
perseguit, que ha de fugir contínuament d’elles. Una de les Erínies, Tisífone, era la guardiana
de la torre del Tàrtar.
JUTGES DELS INFERNS: Són Minos, Radamant i Èac; els dos primers eren fills de Zeus i la
princesa fenícia Europa.
MOIRES O PARQUES: La mentalitat popular imagina les Moires com tres germanes filadores,
que representen el destí de cada persona simbolitzat en el fil ( el fill de la vida), que una
fabrica, l’altra cabdella i l’altra, arribat un moment determinat, talla i produeix la mort.
HÈCATE: deessa de la màgia, de les ànimes dels morts. Era representada amb tres caps, amb
torxes a les mans. Per a calmar-la se li feien ofrenes en els creuaments dels camins.
CAMPS ELISIS: Eren una part sagrada dels Inferns, el lloc on les ombres dels homes
virtuosos i els guerrers heroics portaven una vida feliç, enmig de paisatges verds i florits. Era
l’antítesi del Tàrtar i després s’ha associat al Cel del cristianisme.
Les ànimes que poblaven aquest lloc tenien l’oportunitat de tornar al món dels vius, després un
llarg cicle d’anys i de purificació, reencarnant-se en un altre cos, després de beure aigua del
riu Leteu, el riu de l’oblit (s’oblidaven de la vida anterior i ja estaven en condicions d’iniciar-ne
una de nova)