Biografai i poemes de Maragall per comentar a les classes d'ESO. Institut Ramon Coll i Rodés de Lloret de Mar

1. JOAN MARAGALL

2. 2
Dades biogràfiques
● Barcelona 1860 – 1911
● Inadaptat a la vida d'empresari, fa la carrera
d'advocat (1879-1884)
● Ha d'ajudar la família perquè l'empresa fa fallida.

3. 3
Dades biogràfiques (2)
● Comença a treballar al Diario de Barcelona (1890).
● Es casa amb Clara Noble (1891)
● Guanya diversos premis als Jocs Florals.
● Tradueix Goethe. Escriu Oda a Espanya (1898)
● Primer fragment d'El comte Arnau (1900)

4. 4
Dades biogràfiques (3)
● És processat per un article polèmic i abandona el
Diario de Barcelona (1902).
● President de l'Ateneu Barcelonès: hi pronuncia el
discurs Elogi de la paraula.
● Rebutja de ser candidat a diputat.
● 1905 publica el poemari Enllà.
● Cofunda la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis
Catalans.
● 1909 Forta crisi pels fets de la Setmana Tràgica.
Escriu “La ciutat del perdó”

5. 5
Dades biogràfiques (4)
● 1910 Acaba la tragèdia en vers Nausica.
● 1911 Publica Seqüències: acaba el mite del Comte
Arnau, Cant espiritual.

6. 6
Poesia
● La vaca cega ............... 7
● La fageda d'en Jordà ... 8
● Cant de novembre ....... 9
● Muntanyes
Articles
● La ciutat del perdó ..... 10

7. 7
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
1893

8. 8
La fageda d'en Jordà
Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
5 un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
10 s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
15 presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

9. 9
Cant de novembre
El vermell dels arbres,
encès per la posta - dels sols hivernals,
delita i penetra
lo mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!
Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i amb les fulles que se'n van;
gosem el dia sens mirar endarrere,
sense pensar amb els dies que vindran.
Gosa el moment;
gosa el moment que et convida,
i correràs alegre a tot combat:
un dia de vida és vida;
gosa el moment que t'ha sigut donat.
No t'entristeixin, doncs, els funerals novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De plànyer és el donzell que ajeu sos membres
ans d'haver-los cansat en el plaer.

10. 10
La ciutat del perdó (1)
“[...]¿El cor no vos diu res, ara, mentres estan afusellant gent a Montjuïc
solament perquè en ella es manifestà amb més claredat aquest mal que
és el de tots nosaltres? ¿El cor no vos diu anar a demana perdó, a
genollons si convé, i els més ofesos els primers, per aquests germans
nostres en desamor que volien aterrar per odi aquesta mateixa ciutat
que nosaltres els deixàrem abandonda per egoisme? Estem en paus,
doncs. ¿I ells han de pagar la pena només perquè la seva acció cau
dintre un codi, mentre que la nostra inacció és tan baixa que ja no pot
caure enlloc?[...]”

11. 11
La ciutat del perdó (2)
“[...] Aneu a demanar perdó per ells a la justícia humana, que serà
demanar-ne per vosaltres mateixos a la divina, davant de la qual sou
potser més culpables que ells.Com vos podeu estar aixís tranquils a
casa vostra i en els vostres quefers sabent que un dia al bon solet del
dematí, allà dalt de Montjuïc, trauran del castell un home lligat, i el
passaran per davant del cel i del món i del mar, i del port que trafiqueja i
de la ciutat que s´aixeca indiferenta i a poc a poc, ben a poc a poc,
perquè no s´hagi d´esperar, el portaran a un racó de fosso, i allí quan
toqui l´hora, aquell home, aquella obra magna de Déu en cos i ànima,
viu, en totes ses potències i sentits, amb aquest mateix afany de vida
que teniu vosaltres, s'agenollarà de cara a un mur, i li ficaran quatre
bales al cap, i ell farà un salt i caurà mort com un conill... ell, que era un
home tan home com vosaltres... potser més que vosaltres! [...]”

12. 12
La ciutat del perdó (3)
“[...] Com vos podeu estar a casa vostra, i asseure-us a taula voltats de
fills i posar-vos al llit amb la muller, i atendre a vostres negocis, i que
aquesta visió no se us posi al davant i no us nuï el mos de pa en la gola,
i no us glaci el petó als llavis i no us privi d'atendre a tota altra cosa que
no sia ella?
I això no us despertarà l'amor? ¿Encara preguntareu quin puga ésser
son objecte, ara, de seguida? ¿Doncs quin altre que aquest? ¿Com
podeu pensar en res més del món ara com ara? ¿Ni com heu pogut
deixar passar tant temps? I mentrestat ja han mort aixís tres homes,i els
que s'esperen...! [...]”
¿

13. 13
“Maragall era una home intel·ligent,
treballador, dedicat, complex i contradictori, i
en molts moments heterodox i revolucionari.”
Sam Abrams: Llegir Maragall, ara.
Ed. Proa. Barcelona: 2010.