1. Matina Rubí 19 / 11 /12
N' ALEXANDRA I L'EXTRATERRESTRE
Hi havia una vegada una nina que es nomia Alexandra. N'Alexandra era filla única i es trobava molt
sola.
Un dia anava caminant pel carrer i va veure un punt negre caient del cel. Ella es va
quedar mirant aquella cosa tan estranya, que justament anava a caure damunt la seva casa!
Ella va anar corrent per avisar a la seva família. Quan va arribar, va entrar corrent i va dir
-Mama, mama, papa, papa, una bolla gegant caurà damunt la nostra casa!.
Els pares no li van fer molt de cas perquè creien que estava jugant, ella els hi va agafar la mà a
cada un i els va treure de la casa. Quan va sortir, aquell objecte tan estrany havia desaparegut, es va
quedar estranyada , va pensar i es va preguntar perquè havia desaparegut . Els pares van entrar a
casa un poc enfadats. N'Alexandra va pujar a la seva habitació, no entenia res del que estava
passant.
Van sentir com una explosió i els pares van sortir al jardí i van veure un objecte metàl·lic que
cremava.
Més tard , van cridar a la policia per arreglar tot aquell embull. Quan la policia va aconseguir obrir-
ho, no hi havia res dintre. N'Alexandra caminava cap al jardí i es va trobar un extraterrestre que
pujava a les habitacions, ella es va espantar, però l'extraterrestre no li volia fer res. Els dos es van
fer molt amics però, n'Alexandra no sabia com reaccionarien els pares quan sabessin que era amiga
d'un extraterrestre, i no els hi va dir res. Un dia quan els pares de n'Alexandra no hi eren, va venir
una altra nau i van sortir dos extraterrestres, el seu amic va sortir corrent cap a ells i els va abraçar,
i resulta, que eren els seus pares!. Els pares li van dir que havien de tornar al seu planeta,
n'Alexandra es va posar trista, però sabia que allà estarien més feliços . L'extraterrestre li va dir
adeu i li va donar una abraçada, però li van prometre que vendrien a visitar-la un altra vegada.
2. Marcos Cánovas Villar
LA BATALLA DELS GUERRERS
Era una vegada un nin que es deia Tommy que volia anar a la guerra. En Tommy, va pensar que per
a ser militar hauria de ser nou o deu anys més gran.
Un dia caminant es va trobar al seu pare que tenia alguna cosa davall la camiseta .En Tommy va
sospitar del seu pare i el va seguir cap a la casa seva. Allà , el pare explicava a la mare que tenia una
missió secreta , molt important i li va mostrar el que duia davall de la camiseta, era una pistola! per
usar-la a la missió secreta. En Tommy, volia anar a la guerra i necessitava un arma . Més tard, va
sortir de casa per anar al parc a jugar amb els seus amics .
I va passar el temps i es va fer gran i necessitava la pistola que tenia el seu pare, per quan anàs a la
guerra a lluitar contra els monstres robots.
En Tommy va agafar la pistola del seu pare i se'n va anar a la guerra.
Finalment, va lluitar contra els monstres robots i va guanyar la gran batalla dels guerrers.
3. Sergio Celdrán Monés 12/11/2012
·Personatges
Protagonista: Cristian.
Secundaris: Pares i mecànic
·Aquest conte tracta d'un nin que volia ser conductor de carreres, però els seus
pares li deien que no ho volien perquè es podia fer molt de mal.
EL COTXE DE CARRERES
Això era un nin anomenat Cristian, la seva mare Esther i el seu pare Andreu. Això va
passar fa vint anys, a Madrid,quan en Cristian tenia deu anys. Mentre tant, en Cristian
s'anava entrenant per si un dia ho arribava a aconseguir. Deu anys més tard, va anar a
veure la seva primera carrera de cotxes. Per a ell va ser impressionant perquè anava a
la seva primera carrera de cotxes. Al sortir del circuit va veure el camió d'un dels
cotxes de carrera, i devora el conductor. Tot d'una se va atracar a ell i li va demanar
un autògraf i li va dir que ell volia ser conductor de cotxes de carreres. El conductor li
va dir que si ho seguia intentant ho aconseguiria. A l'autògraf el va guardar com si fos
el seu tresor i el va guardar molt bé. Cinc anys més tard va aconseguir el seu somni ¡ va
aconseguir ser conductor de carreres!. Corria amb la marca Ferrari, i en la seva
primera carrera, estava molt il·lusionat. Sortia en la sexta posició, i el seu company
que es nomia Adrià, li va desitjar bona sort. Va començar la carrera, i a la dècima volta
se va posar a la quarta posició. Deu voltes més i es va posar a la tercera posició.
Estava molt content, mentre el seu mecànic li va dir que havia d'aturar a boxes. Tres
voltes més tard es va posar segon, estava a punt de guanyar! però na va poder. Però va
quedar en segon lloc, i no estava malament per ser la seva primera carrera!. Tots el
varen felicitar!. I així va seguir molt de temps.
5. Hi havia dos senyors que estaven apassionats per
a la cerca de tresors posseïts per el déu Lluislaten i la seva dona:
Aquest déu,era terrorífic per dins, però per
fora era espantós.
Ell, tenia una dona que nomia
Magrasleten
Na Magraslaten era terrorífica per dins i per
fora.
Els senyors no sabien que hi eren, perquè sinó mai hi haguessin
anat.
Ells varen trobar una cova, on els déus vivien devorant les
persones que hi entraven, després enterraven els restes o els
guardaven a la “NEVEREITOR” que és com ara una nevera.
Els senyors, quan varen entrar, varen veure la cara d'en Lluislaten
i es varen espantar, i quan va sortir na Magraslaten es varen
assustar moltíssim més, i ella els va perseguir fins apressar-los.
Quan els va tenir agafats, va anar a pegar una mossegada, però un
dels dos els va pegar un cop de puny als dos a la vegada,un amb
cada mà i els terrorífics Lluislaten i Magraslaten es varen caure
sobre terra.
Després es varen adentrar més dins la cova.
Varen passar hores, dies, i més dies,...
Més tard varen veure tots els cadàvers enterrats, en un llac, ho
varen veure perquè un cartell posava
” Dins el llac, els cadàvers”
I varen començar a desenterrar, perquè un padrí seu, havia anat a
cercar aquest tresor, i mai va tornar,...
I varen trobar el cadàver que tenia una foto de qui devoraven, i el
pobre va veure la foto, i es va posar a plorar com un descosit.
Després de mitja hora va collir la foto, i varen seguir caminant per
la cova.
Deu dies després varen trobar el tresor posseït per varis
fantasmes, i quan el varen anar a agafar varen aparèixer en
Lluislaten i na Magraslaten, després d'una lluita, un dels senyors
va estar enterrat en el llac pel seu amic, i l'amic se'n va endur el
tresor posseït.
Les famílies estaven contentes per un costat, i tristes per l'altre.
