Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Jocs florals 18-19

483 views

Published on

La revista dels Jocs Florals de l'escola Torrent d'en Melis del curs 2018-2019

Published in: Education
  • Be the first to comment

Jocs florals 18-19

  1. 1. JOCS FLORALS 2019 P O E M E S , T E X T O S I D I B U I X O S D E L S A L U M N E S E S C O L A T O R R E N T D ' E N M E L I S
  2. 2. - Quin és? -pregunten en Mirrinchu i en Lumi, intrigats. - És una dent de drac! -diu entusiasmat el mag. En Mirrinchu i en Lumi es van espantar quan va dir això el mag. - Vinga nois, busqueu el necessari per al viatge a la gran muntanya. Tots tres van anar a buscar les coses necessàries per al viatge fins a la gran muntanya on viu el drac. Després de caminar i caminar molt van arribar a la gran muntanya i van veure la cova del drac. - Vinga, si triguem, el drac es despertarà. - Ja anem...-contesten en Mirrinchu i en Lumi. El mag va ser el primer a entrar a la cova, en Mirrinchu i en Lumi van entrar amb molta por. - Mireu quines dents tan grans! -els diu el mag mentre observa les dents. De sobte, el drac es va començar a moure fins a despertar-se i va començar a parlar. - Què hi feu a la meva cova? - Tranquil senyor drac, ja ens n'anàvem. -respon en Mirrinchu espantat. - Que no, Mirrinchu, que necessiteu la dent! -diu el mag enfadat. - Ah, què voleu una dent meva? Doncs no us donaré cap dent, les meves dents són màgiques. - Com que són màgiques? - Sí, són màgiques, curen qualsevol mal fins i tot la mort, per això no he mort, perquè les dents em protegeixen de tot i si no marxeu, us cremaré! - Millor que ens oblidem de tot el que ha passat, d'acord? - Bé, ho oblidaré si... sou els meus amics -va dir el drac. - Sí, molt millor, així tu no et sentiràs tan sol aquí en aquesta cova. - responen tots tres al mateix temps. -Gràcies, ara podrem fer coses increïbles junts. ESFORÇ - 6èB ELS AMICS DEL DRAC Al mig del bosc hi havia una torre. Allí hi vivia un mag i els seus amics, un gat que es diu Mirrinchu i un mussol que es diu Lumi. Un dia el mag els va dir que anessin a buscar uns ingredients per la gran poció. Ells no sabien què era, però així i tot van anar a buscar els ingredients. Quan van arribar a la torre li van preguntar al mag de què es tractava la gran poció: - De què es tracta aquesta poció? -va preguntar en Mirrinchu. - La gran poció pot fer reviure a persones i les sana, però sols l'han pogut fer dos mags en tot aquest temps. Ara bé, per acabar la poció falta un sol ingredient. -va dir el mag. Karol Stefani Mogollón
  3. 3. ORIGINALITAT - 6èA LA MISIÓ DE LA HERLEY Fa molt de temps, en un món cristal·litzat una noia feta de neu que es deia Herley era enviada a la recerca de la poció celestial del rei. Tenia un temps limitat per trobar la poció, ja que com que era de neu es desfaria. Quan va començar la seva ruta fins a la poció, es va adonar que no era gens fàcil aconseguir-la. Havia de passar per llocs que li podien fer malbé la ment (també feta de gel), llocs calorosos com el volcà d'Aramai que es podia cruspir a totes les persones que s'acostaven. Mariam Zanna La Herley no va tenir cap problema als llocs que li podien fer mal al cervell, ni als llocs calorosos, ni al volcà d'Aramai. Ella no sabia què estava passant, però no li va donar importància. Quan va arribar, va veure una aixeta, que era el vigilant de la poció celestial. Va veure que tots els llocs per on passava la Herley eren il·lusions que provocava el vigilant, per això la calor no l'afectava i no es desfeia. Però al cap d'uns minuts, la Herley es va començar a desfer, va agafar la poció i va pujar sobre el vigilant. Per fer volar al vigilant, va agafar un caramel especial que li va donar el rei i li va donar. De seguida el vigilant es va tornar amable. La Herley va aprofitar aquell moment per anar volant ràpidament al castell. Quan van arribar, el vigilant va desaparèixer molt ràpidament. La Herley tota contenta li va donar la poció al rei, però llavors en un tres i no res es va desfer del tot.
  4. 4. M ' A G R A D A R I A F E R - M E U N V E S T I T , P E R Ò T R I G A R I A T O T A L A N I T . S E M P R E P O R T A R É M O L T S T I P U S D E B A R R E T S , P E R Ò V U L L Q U E E S T I G U I N N E T S . M ' A G R A D A L A M E V A S A M A R R E T A , M É S E N C A R A S I C O M B I N A A M B L A M E V A J A Q U E T A . C A M I N O S E M P R E A M B L E S M E V E S S A B A T E S D E F O R M A D E G A T , I A M B E L L E S S E M P R E V I S I T O A L R E I E S T I M A T . CANXIA ZHU ORIGINALITAT - 3rA A LA MALETA GUARDO UNA GALETA I A LA PORTA SET EM TIRO UN PET. ESFORÇ 1rB LA MALETA CHRISTIAN PAYAN L’AVIÓ TE ALES PER VOLAR I RODES PER ATERRAR. VOLA PEL CEL FINS ELS ESTELS. SOBRE ELS NÚVOLS A LA NIT, ES FA PETIT, PETIT. M’AGRADEN ELS AVIONS PER VIATJAR MOLT. ORIGINALITAT 1rB L’AVIÓ ANTIA GONZÁLEZ P E C E S D E V E S T I R
  5. 5. Però en realitat la casa no era així, era una casa vella amb només un mirall i alguns quadres antics. Portava dues setmanes a la casa i escoltava sorolls que venien del mirall. Ja feia tres setmanes que era a la casa i els sorolls em cansaven, cada vegada sonava més fort, vaig mirar el mirall més detingudament. Estava convençut que era una rata o algun animalet. Vaig aixecar el mirall i... Que està passant? On sóc? De cop estava a una illa, preguntant-me moltes coses però no era el moment de preguntar, venia un vaixell gegant. Eren pirates! Van baixar corrents cap a mi. Llavors el capità va disparar amb la seva pistola vella i destrossada i va dir: - COM GOSES ENVAIR LA MEVA ILLA, L'ILLA DEL MERAVELLÓS, FANTÀSTIC, INFAL·LIBLE... Mentre ell deia que era el millor pirata i bla, bla, bla... (com diria qualsevol pirata perquè tots tenen un ego tan gran com una galàxia) va dir una cosa que em va sorprendre, va dir... - JO EL CAPITÀ JAX ET PERDONARÉ LA VIDA SI EM DÓNES EL TRESOR MÉS GRAN QUE HAGI VIST MAI. Després li vaig dir que em deia igual que ell. El pirata va dir enfadat. - QUÈ? AIXÒ ÉS IMPOSSIBLE! JA SÉ, ETS UNA SIRENA, AVUI NO EM CAÇARÀS. TRIPULACIÓ! A PER LA SIRENA! Tot seguit vaig sortir corrents cap al centre de l'illa. Vaig anar corrents fins a una cova, vaig decidir tirar-me per salvar-me. Em vaig despertar en un HOSPITAL??? Però no com a pacient sinó com una persona que passava per allà. Els metges em deien si em passava alguna cosa, que per què estava allà, i em van treure de l'hospital. Només sortir em vaig quedar al·lucinat, hi havia naus espacials, cotxes voladors, hologrames gegants per anunciar productes... només faltava un "Delorean" de "Retorn al futur". Em vaig adonar de què passava: el mirall era un portal. Llavors, davant, travessant una carretera estava jo de vell. Me'n vaig anar corrents cap a ell i... pum! Em va atropellar un cotxe. Llavors em vaig despertar del somni. ESFORÇ - 6èA EL PORTAL Hola, em dic Jax. Jo era una persona que no creia en res mitològic fins que em va passar una cosa molt inesperada que us explicaré a continuació. Van passar dos mesos des que vaig complir 18 anys, llavors vaig trobar una casa, però no em convencia perquè estava molt allunyada de la civilització. Vaig tardar dies a rumiar-ho fins que em vaig adonar que era una bona oferta, i molt barata (a 150 euros) i hi vaig anar. Vaig pensar que era molt sospitós que fos tan barata però més tard vaig deixar aquelles preguntes. Quan vaig entrar per primera vegada vaig veure un lloc per a mi sol on podria gaudir de la tranquil·litat de les muntanyes. Aleix Higueras
  6. 6. EN MARC I EL FONS DEL MAR Hi havia una vegada un nen que es deia Marc. Vivia en un petit poble al costat de la platja. Un dia es va adonar que havia perdut les ulleres de sol i no es podia estirar damunt la tovallola i obrir els ulls. Va començar a buscar per tota la casa però no les va trobar. Va sortir al carrer i va veure unes petjades a la sorra que anaven cap a dins del mar. Es va posar a bussejar i va preguntar: - Algú ha vist les meves ulleres? Un pop li va contestar: - De quin color eren? - De color blau marí. -va contestar. Un eriçó de mar li va dir que havia vist algú amb ulleres però no recordava bé qui era. Un cranc va fer un crit i va dir: - Ja recordo, era un cavallet de mar que anava fent salts tot dret i portava les ulleres damunt el seu morro. Llavors tots van començar a buscar el cavallet fins que el van trobar. Ell els va dir que com que les havia agafat del terra, pensava que ja no les volien. Les hi va tornar i en Marc els va convidar a la festa del seu aniversari i van ser tots molt amics. ESFORÇ - 4t B Jose Luís Mercado
  7. 7. QUÈ FORTA QUE ÉS LA VIDA! Hi havia una vegada una nena que es deia Nadia que vivia només amb la seva mare, ja que els seus pares s'havien separat. La Nadia portava dos anys sense veure el seu pare perquè vivia en un país diferent. Un dia, la seva mare, poc abans del seu aniversari, va dir a la Nadia que tornarien al país dels seus avis, on a més a més, també hi vivia el seu pare. Aquell país tenia una ciutat que es deia Barcelona. La Nadia no podia ser més feliç. Quan va arribar a la ciutat va abraçar amb tota la seva força els avis. A partir d'aquell dia, cada matí, quan es despertava, trobava un petit regal que el seu pare li deixava al costat del llit. La Nadia no podia sentir-se millor. Després d'uns dies, el seu pare li va dir que tenia una companya i que volia que la conegués. Va arribar el seu aniversari i la Nadia va fer quatre anys. El pare va venir i li va dir que la seva amiga tenia un regal per ella i que li donés les gràcies. La Nadia va obrir-lo i va veure que era una bossa molt bonica. La Nadia estava encantada amb el regal. Molts dies més tard, quan dormia, algú la va agafar fortament per l'espatlla i li va dir que s'aixequés. Era la seva mare que la va portar fins a un cotxe. Desconcertada, li va preguntar a la mare què passava i aquesta li va dir que tornava al seu país i que ella es quedaria a viure amb el pare. Dins del cotxe, també hi havia el seu pare, l'àvia i un home molt primet. La van acompanyar fins a l'aeroport i allà es van acomiadar. A partir d'ara, viuria amb el pare. Aquest va tenir una altra filla i també es va separar d'aquella parella. ORIGINALITAT - 4t A Elisabeth Sachún Tres anys més tard, el senyor que estava dins del cotxe quan era petita va morir i ella es va posar molt trista perquè havien passat molt bones estones junts i l'ajudava a fer totes les feines de l'escola. A més, la Nadia va haver de canviar d'escola i de casa. La Nadia feia ja cinc anys que no veia la seva mare, però estava molt contenta perquè vivia amb la seva germana petita alguns dies de la setmana, el seu pare, la seva companya i una germana filla d'aquesta última, que dibuixava molt bé i l'ajudava força. De vegades, també anava a veure els seus avis. La Nadia, encara que feia força temps que no podia veure la seva mare, era molt feliç amb la seva nova família. Va pensar en tot allò que havia viscut i va decidir ser molt forta i fer una nova vida. Des d'aquell moment, va canviar i va ser feliç per sempre més.
  8. 8. LA GOSSA PERDUDA Hola, sóc una gosseta anomenada Lassi i la meva vida amb en Lucas era perfecte fins que un dia em vaig perdre pel bosc i vaig trobar quatre amics que em van ajudar a tornar a casa. De nit, ens vam haver d'amagar dins d'una cova que estava habitada per un drac ferotge. Com que no ho sabíem i fèiem massa soroll, el drac es va despertar. Es va enfadar tant, que vam haver de fugir. Ens perseguia a tota velocitat i els altres van poder escapar però a mi em va atrapar i em va portar a la cova on feia un fred i una pudor espantosa. Mentrestant, els quatre amics van decidir que m'havien d'ajudar a salvar-me. Un, en Romina, creia que el drac se'ns menjaria. L'altre, en Rateta, que millor seria actuar de nit amb la foscor. Quan va ser fosc i el drac dormia profundament, van entrar dins la cova però en Toreo, un amic que tenia un fort constipat, va esternudar. El drac va sentir el soroll, va veure l'ovella que tenia guardada al rebost de la cova i va continuar roncant. L'últim amic, en Pumina, era al·lèrgic a la llana de les ovelles i va tossir tan fort que aquest cop sí que va despertar el drac que els va seguir molt enfadat. En Pumina va aconseguir agafar-me i saltant de pedra en pedra vam sortir de la cova. Els quatre amics van lliurar una batalla impressionant i van acabar amb el drac. Dos mesos més tard, vaig arribar a casa on vaig ser tan feliç que vaig menjar perdiu per sopar cada nit i mai més em van donar menjar de gos. ESFORÇ - 4t A Bruno Martín
  9. 9. L ’ A R C D E S A N T M A R T Í T É M O L T S C O L O R S : E L G R O C É S E L C O L O R D E L F O C , E L V E R M E L L P I C A A M B U N M A R T E L L , E L T A R O N J A E S R E N T A A M B U N A E S P O N J A , E L V I O L E T A D I B U I X A U N A M A L E T A , E L C O L O R V E R D E S P E R D , E L B L A U É S U N B A B A U I E L L I L A E S P O S A L ’ Ú L T I M D E L A F I L A . ALMA QUIRCE POESIA 1r A HI HAVIA UNA VEGADA UN NEN I UNA NENA QUE ELS AGRADAVA MOLT ANAR AL PARC AMB EL SEU AVI. EL NEN ES DEIA ENRIC I LA NENA ES DEIA LETICIA. ESFORÇ 2n A EL PARC UN DIA, ANAVEN AL PARC I ES VAN TROBAR EL PARC DESTROSSAT!!! VAN VEURE QUE UNS MALVATS MARXAVEN RÀPIDAMENT AMB EL SEU COTXE. ELS NENS, AMB EL SEU AVI, TAMBÉ VAN AGAFAR EL SEU COTXE I AL FINAL ELS VAN AVANÇAR.  HAVIEN TRUCAT A LA POLICIA, QUE ELS VA AGAFAR I ELS VAN POSAR A LA PRESÓ I MAI MÉS VAN FER MALBÉ RES. CONTE CONTAT, CONTE ACABAT.           ÁLVARO MARTÍN L’ARC DE SANT MARTÍ
  10. 10. EL NEN I LA MÀQUINA DEL TEMPS Hi havia una vegada un nen que es deia Àlex i era aventurer. Sempre, quan acabava l’escola es posava a fer aventures, fins que un dia, anant pel bosc va trobar una màquina del temps. Ell es va preguntar: “Continuarà funcionant?” Aleshores, va sentir algú. Li van donar una empenta i va anar a parar a la màquina del temps, va caure cap a dins i va quedar tancat. Llavors li van donar un cop de peu i se’n va anar a l’època dels dinosaures. Quan va arribar, va quedar bocabadat, però es va trobar un ou de dinosaure. De l’ou va néixer un dinosaure i es va anar fent gran. Com que l’Àlex era molt simpàtic i juganer es van fer amics. Un dia, l’Àlex va aconseguir arreglar la màquina del temps, es va acomiadar dels dinosaures i se’n va anar a casa seva, però l’Àlex mai ho oblidarà. PROSA 2n A Oriol Montejo E L M E U G E R M À E S D I U A R N A U I L I A G R A D A L A P A U . É S P E T I T I M O L T E I X E R I T . A L ’ A R N A U L I A G R A D A L ’ A R R Ò S I B A I X A R P E L T O B O G A N M E N T R E E S P E R A F E R - S E G R A N . JUDIT NESWEDA ORIGINALITAT 1r A EL MEU GERMÀ
  11. 11. La natura és tan increïble i tan bella. La natura és tan sàvia i tan vella. Els animals estranys els hem de conservar i els de la sabana i la selva cuidar. Prohibida la perillosa desforestació perquè sense animals ens quedarem, només la tristor. La natura és un bell i increïble tresor però no la podem deixar de cantó. El clima no podem canviar, però a ningú desgraciar. Gràcies a Déu, gràcies als biòlegs i gràcies als zoològics encara es conserven molts animals, però també aliments biològics. LA NATURA POESIA 5è A Pau Sunyer Hi havia una vegada un corb que era blanc, però ell volia ser de colors i es va posar les plomes de color vermell, però no li va agradar. Va marxar volant a la ciutat i va mirar si hi havia pots de pintura negra, però no va trobar cap pot de pintura d’aquest color. Allà es va trobar amb un ratolí i li va preguntar on podia trobar-ne. El ratolí el va portar a una fàbrica de pintura i van buscar la pintura negra però no n’hi havia. Després van veure un armari i allà a dalt van veure que si hi havia, però estava molt alt. El ratolí li va preguntar al corb si ell podia volar fins allí i aquest li va respondre que sí. El corb va volar fins a la part d’amunt i se’l va tirar per sobre per tenir les plomes negres. El corb tot content li va donar les gràcies al ratolí i junts van anar a donar una volta i van ser amics per sempre. Al final, va remenar tots els colors i li va sortir el color negre, se’l va posar i li va encantar, però va començar a ploure, es va mullar i després es va posar blanc. EL CORB I EL RATOLÍ PROSA 2n B Biel Badia
  12. 12. A casa tinc una foto d'una moto i quan encenc el llum veig molt de fum. Juan Antonio Lafuente ESFORÇ - 1rA L A M O T O El guepard de cua llarga fa un salt i puja a l’arbre, corre sense parar per buscar el seu menjar. M’agrada veure el guepard passant el dia corrent, pujant i saltant. JORDAN MOREIRA POESIA - 1rB E L G U E P A R D Hi havia una vegada un nen que es deia David i que vivia en una cabana. Va sortir al bosc amb la seva pala, va cavar al mig del bosc fins que es va trobar una caixa amb una ampolla de vidre, amb un mapa i uns diamants a dins. Al mapa posava: 2 al sud, 4 a l'est, 3 a l'oest i 1 al nord, fins que va trobar una cova. Va cavar i es va trobar un tresor! Les monedes brillaven tant, que quan va reflectir el sol va fer foc! Va anar molt ràpidament al llac i es va trobar una galleda i va apagar el foc. Va tornar a la cabana i s'adonà que era ric. Conte contat conte acabat. Hèctor Chituc ORIGINALITAT 2n A E L N E N D E L A C A I X A
  13. 13. Hi havia una vegada en un bosc una àguila que tenia gana i va veure un cocodril, se’l volia menjar. Va baixar del cel per menjar-se’l i el cocodril en veure-la li va demanar: - No em mengis! Potser algun dia et podré ajudar! Iman Khurram ORIGINALITAT 2n B E L C O C O D R I L I L ’ À L I G A L’àliga li va fer cas i no se’l va menjar. Aquesta va marxar volant pel bosc i just uns caçadors la van atrapar. La van carregar al cotxe. El cocodril en veure-ho va anar a espantar els caçadors. Els caçadors van marxar fugint espantats i l’àliga va poder alliberar-se tot donant-li les gràcies al cocodril per haver-la salvat. I conte contat ja s’ha acabat. Vet aquí una vegada una princesa que estava caminant pel bosc i es va trobar a una bruixa amb la seva escombra màgica. La bruixa va tancar la princesa en una cova i li va dir: Si fas que tota la gent del poble em doni els seus diners et deixaré lliure. Però va venir un drac que es va menjar a la bruixa. Era un drac bo que va alliberar la princesa i la va portar al castell. I tothom va ser molt feliç. Aquest conte ja s’ha acabat si no és mentida, serà veritat. Mariana Mariño ESFORÇ 2n B L A P R I N C E S A I L A B R U I X A
  14. 14. J o t i n c u n a j o g u i n a q u e é s u n a n i n a . L a m e v a n i n a é s d ' e m o c i o n s u n a m i n a . M a r r ó t é e l c a b e l l e l m e u c o l o r p r e f e r i t t a n b e l l . C o m l a l l i m a e l s e u v e s t i t e l v a i g f e r a l a n i t . E l s s e u s u l l s n e g r e s c o m e l c a r b ó c o m q u a n t o r r e m l l o m m o l t b o . L e s s e v e s s a b a t e s d e v e r m e l l s ó n c o m l a r o s a d e l m e u v e í , a q u e l l ! FRANCESCO HERRERA POESIA - 3rA L A N I N A El poni és un cavall petit i pot estar ferit. És molt fort i menja pastanagues a l'hort. Tot el dia corrent passejant la gent. Vaig anar a la granja i el vaig poder muntar, li vaig donar cereals i palla per menjar. M'agradaria tenir-lo amb mi per raspallar-lo cada dia i acaronar-lo amb la mà. ESFORÇ 3r A EL PONI TEO KOKOTOV
  15. 15. POESIA 3r B Si jo fos una aranya, caçaria amb una canya. Si fos una pilota, seria quadradeta. Per amic un punxó, i d'enemiga una galeta. Si jo fos una pizza, seria mitja i mitja. I si fos una escaladora, em diria Dora. Els cabells color de mora, i per amiga una exploradora. Joana Cirici DEL DRET I DEL REVÉS L’ODI AL MÓN, UNA COSA BESTIAL. UNA COSA PRECIOSA, L’AMISTAT. L’ODI VOLIA MATAR L’AMISTAT, L’AMISTAT HO VA IMPEDIR. L’ODI VA MORIR!!! ORIGINALITAT 3r B L’ODI I L’AMISTAT LUNA SÁNCHEZ ESFORÇ 3r B Si jo fos un lleó els animals ajudaria. I si fos un ratolí formatge regalaria. Si jo fos un ós amic d’una abella seria. I si fos un gat amb un ratolí jugaria. Joaquín Martínez SI JO FOS…
  16. 16. Tant soroll van fer que van despertar el meu germà. Desconcertat, es va aixecar del llit, va sortir al balcó i va veure les sabatilles donant cops per tot arreu. Les va poder atrapar i posar-se-les als peus, però va sortir volant. Va veure tot el barri, les botigues, els carrers, les places fins que va trobar la bruixa que li va dir que l’encanteri acabaria també amb la nit. Quan començava a sortir el sol, les sabatilles van tornar al balcó, el meu germà va entrar a casa esgotat de tota la nit. Els pares es van despertar i ell va anar a explicar tot allò que li havia passat, però no li van fer cap mena de cas perquè no s’ho podien creure. PROSA 4t A Irene Garzón LES SABATILLES VOLADORES Tot va començar una nit, quan el meu germà va treure les sabatilles al balcó perquè feien una pudor insuportable. Durant la nit, atreta per la mala olor, va arribar des d’un país llunyà, una de les bruixes més malvades del regne. La bruixa va deixar anar sobre les sabatilles un encanteri i aquestes van començar a moure’s soles. Com que encara no sabien volar gaire bé, anaven donant cops a la barana i feien molt de soroll.
  17. 17. Un cop vaig pujar vaig veure que era com qualsevol altre avió, excepte un dels treballadors, que em va semblar una mica antipàtic amb els passatgers. Però quan va saber que la meva mare i jo ens quedaríem a viure a Espanya de sobte ens va començar a tractar millor. Durant quasi tot el trajecte em vaig adormir perquè el viatge era molt i molt llarg i quan em vaig despertar vaig cridar: - Ja hem arribat, ja hem arribat!! L’aeroport de Barcelona era tan i tan gran que ens vam perdre i vam estar una hora per a trobar el nostre camí. Ara que ja fa un temps que estic a Barcelona puc afirmar que venir aquí ha estat la millor experiència de la meva vida. PROSA 4t B Lautaro Puccia EL MEU VIATGE CAP A BARCELONA Hola, em dic Juanito, tinc nou anys i us explicaré la història de quan vaig arribar a Espanya. Tot va començar a passar quan a l’Uruguai hi va haver gent cada vegada més dolenta i la vida allà cada vegada es feia més difícil. Em vaig preguntar: - La meva mare haurà viatjat mai a un altre país? Em va explicar que havia anat a Espanya feia nou anys i que era molt bonic, sobretot Barcelona. Vaig decidir traslladar-me per anar a un lloc millor. Em sentia molt nerviós, era la primera vegada que agafava un avió.
  18. 18. Hola, em dic Andrea i aquesta és la meva història: Avui, sí, just avui, he notat un moviment al meu estoig. L’he obert i… “Però si no hi ha res! Què passa aquí? Segur que és una broma de la meva amiga Nayeli.” Tot seguit li pregunto i em diu que no sap res de res, que és un misteri. Investigo més però no acabo de saber què passa. M’emporto l’estoig a casa i deixo el mòbil gravant durant les vint-i- quatre hores del dia. L’endemà, miro la gravació i no sembla haver-hi res. Però… just al minut nou i cinquanta segons se sent un llapis, però no en sento només un, sinó dos i fins i tot tres llapis diferents!!! Sembla que estan parlant entre ells, és increïble! A partir d’aquest moment, decideixo parlar als meus llapis però no hi ha manera que es moguin. Ho vaig intentant mil vegades fins que… Per fi! Un llapis s’ha mogut i fins i tot s’ha vist com treia la punteta, que bufó! Doncs aquesta és la meva història. Us agrada? He descobert que tinc un munt de llapis màgics amagats a l’estoig amb vida pròpia. ORIGINALITAT 4t B Irene Rodrigo ELS LLAPIS AMB VIDA PRÒPIA
  19. 19. La lletra A és divertida, també és màgica i és com una amiga. A ella li agrada bastant estar sempre amunt i avall jugant i viatjant. Viu sola a casa, com una estranya, amb la seva amiga aranya. La lletra A és molt amable, ajuda els altres i per això és intocable. CARLOS TEJADA ORIGININALITAT 5e A ESFORC 5e A ELS TAURONS M’agraden els taurons encara que no són molt bons. El tauró martell té els ulls com un ocell. El tauró tigre té la mida d’un ligre. El tauró balena li agrada al nen i a la nena. El tauró llimona que caça com una lleona. El tauró blanc té tantes dents com un drac. El tauró lleopard és tan bonic com una obra d’art. El tauró guineu té una mirada tan freda com la neu. També el megalodon que ja no existeix però va ser el més gran del món. PAÚL LAMBERNA LA LLETRA A Aa A Aa Aa aA
  20. 20. A la sabana africana hi ha molts animals. La més bonica, la zebra que tot el dia menja herba. El més perillós el lleó que és bon caçador. Hi ha un animal molt gegant m’agrada molt, és l’elefant. L’hipopòtam és bon nedador si te’l trobes, et farà por. El guepard, el més veloç vigileu, que és molt feroç. A la sabana hi ha una gasela que si la reptes és molt lleugera. La hiena és carronyaire, i quan menja és riallera. Derek Moreira POESIA 5e B ORIGINALITAT 5e B COM FER UN POEMA Per fer un poema has d’escollir un tema. Busca paraules que rimin com per exemple diguin i cuinin. Després has de començar els versos a enllaçar. Comença a fer el teu poema però no oblidis escollir un tema. PABLO MORUNO ELS ANIMALS DE LA SABANA AFRICANA
  21. 21. EL PUMA Quan el puma neix no es defensa ell mateix, quan el puma neix la femella li dóna llet. Quan la cria té un any menja llet i carn, el puma sembla un gat quan està enfadat. És un animal ferotge i dóna voltes com un rellotge. Viu a les muntanyes dins les seves cabanes. El puma es menja un bistec però és una mica sec. ESFORÇ 5e B Gabriel Torres Una vegada a l'any 3229 va néixer un nen, però no un nen qualsevol. Ell era especial, estava fet de vibranium [el metall més fort conegut]. L’HOME DE VIBRANIUM PROSA 6e A Un dia va anar a una missió a un búnquer. La missió era investigar la zona, hi havia un passadís molt llarg i al final va veure un ésser. No sabia si estava viu o no però igualment va apropar-s'hi, i llavors l'ésser es va començar a aixecar i quan va veure a aquell home armat va començar a córrer perquè pensava que l'anaven a matar. L'ésser va arribar a un cul de sac i el Gerard li va dir que no li faria mal, només venia a investigar la zona. En sentir aquella frase, l'ésser es va tranquil·litzar i es va presentar. Es deia Gerard i quan tenia 18 anys el van obligar a anar a la mili. Va haver de lluitar a moltes guerres perquè era un planeta on es discutia molt, però en totes sortia victoriós, ja que tenia una gran habilitat amb les armes i també perquè com estava fet de vibranium les bales no li feien res. Es deia Pete i era un crivicnatius i el seu planeta havia sigut arrasat en una guerra i ell era l'únic supervivent. En Gerard va dir-li si volia anar-se'n amb ell. Junts van anar a tots els llocs però sobretot van lluitar contra el mal. Jan Tomillero
  22. 22. UN REGAL ESPECIAL PROSA 6e B Maria Bustamante Hola, em dic Laura i d'aquí a una setmana és el meu aniversari, el 5 de maig, i faré 18 anys, per tant som al 2.026. Ara us he de deixar perquè ja estan picant a la porta els meus amics per anar a l'institut, ara us els presento. Mireu, aquest és el meu amic Hugo, ella, la que està a la meva esquerra és l'Eveling i per últim el meu millor amic, com si fos el meu germà, el Wolfang. Ja he arribat de l'institut i estic molt contenta perquè els meus pares m'han donat el millor que pot existir per a mi, clar. Sabeu que és? És un bitllet d'avió, per anar a Nova York. El meu somni s'està complint, que bé!!! Demà agafo el vol per anar a Nova York i tornaré el dia del meu aniversari. - Escolta Wolfang que li regalem a la Laura? - diu l'Eveling. - Doncs no ho sé. Què podem fer? - A veure nois, ara que la Laura no hi és, tenim quasi una setmana per pensar bé -va dir l'Hugo. - I si li preguntem a la seva mare? Ella segur que sap què fer. - Jo estic d'acord amb tu i vosaltres, què dieu? - Sí, sí, això és una bona idea! - Doncs anem-hi! Tots van anar cap a casa de la Laura i resulta que tenien un problema, ningú contestava. De cop i volta es va obrir la porta sola i la colla d'amics van entrar. - No hi ha ningú. - No pot ser, llavors com s'ha obert la porta, ruc! Van entrar i, exacte, no hi havia ningú allà dins i estava tot tirat per terra. Semblava que hi haguessin entrat a robar. - Hem d'avisar ràpidament a la Laura. El Wolfang va agafar el telèfon mòbil com un flaix. Li va trucar i li va dir: - Han entrat a robar a casa teva. - No pot ser!!! Ara què faig? - M'agafaré el primer vol d'avió que hi hagi. La Laura va arribar a l'aeroport i el Wolfang, l'Eveling i l'Hugo la van anar a buscar. Quan ja van arribar tots van anar corrents a abraçar-la. Van obrir la porta i era tot al seu lloc, van obrir el llum i van sortir tots els seus altres amics, tota la seva família i va ser la millor festa del món mundial!!!
  23. 23. EL SECRET ORIGINALITAT 6e B Katerina Lauber Quan me n'anava a dormir la lloba es va posar al meu costat i em vaig adormir. L'endemà em vaig despertar, vaig esmorzar i mitja hora després van arribar les meves dues amigues, la Luna i l'Emelie. Vam anar a la meva habitació, van veure la lloba i es van espantar. La mare va entrar a la meva habitació i va dir que obrís la finestra, per sort no es va adonar de la lloba. Vam estar parlant una estona fins que la lloba es va escapar per la finestra. No us penseu que érem en un cinquè pis, no, érem al primer. Vam córrer una bona estona fins a arribar al davant del bosc Xiuxiuejant (li van posar aquest nom perquè diuen que qui va entrar al bosc va escoltar murmuris). Ens vam mirar entre nosaltres i vam entrar al bosc. Vam caminar uns quants minuts i vam sentir un soroll molt fort, un caçador va cridar que marxéssim perquè hi havia una allau. Nosaltres vam córrer amb totes les nostres forces i vam veure com desapareixia tot al seu pas. Vam córrer fins a casa meva. Quan vam arribar, sense dir res (com puc dir adéu sense dir res, no ho entenc, bé, continuo la meva història), vaig entrar a casa, la meva mare mirava les notícies, jo vaig anar a la cuina per menjar una poma, em vaig asseure al seu costat menjant-me-la (la poma era molt dura i era una de les que no m'agraden, les de l'etiqueta rosa, ah, sí, ja recordo, les pomes cherry). La meva àvia, que és francesa, em va dir que vingués a la seva habitació així: "Ma princese viene ici" la traducció és "princesa meva vine aquí". En unes quantes hores van anunciar que una nena amb els ulls blaus, els cabells negres i un tatuatge d'una rosa havia mort en una allau en el bosc Xiuxiuejant. Després van posar una pel·lícula que es diu Totoro. Qui era la lloba? Fa uns quants anys, el 28 de gener, feia fred i nevava, entrava a casa. Me'n recordo que vam sopar pollastre amb llegums, quan vaig entrar a la meva habitació la vaig veure: La lloba era negra i em mirava amb els seus ulls blaus, a la pota tenia una marca d'una rosa, estava asseguda al meu llit, vaig veure que tenia gana i li vaig portar una mica de pollastre. Vaig escriure una carta a les meves amigues perquè hi havia un servei d'enviar cartes molt ràpid, no podia telefonar-les perquè escoltaven tot el que dèiem, no sabíem si l'estaven buscant.
  24. 24. E S C O L A T O R R E N T D ' E N M E L I S

×