rwegfg

1. L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava d l'hort de casa seva quan es va trobar a dos nois que
apallissaven al seu veí Dídac, només perquè es negre, i el van llençar a la reclosa. Quan de cop els dos nois van veure
una gran formació d'aparells que s'atansava remorosament de la llunyania, ella encarava poder veure'ls i es va llançar a
l'aigua per salvar al Dídac; i n'hi havia tants que cobrien l'horitzó; eren platells voladors. Quan van sortir de l'aigua
l'Alba i en Dídac es van trobar que Benaure semblava un altre, estava tot destruït, els dos nois estaven morts. És van
anar corrents al poble i estava tot sota les runes, tothom estava mort, i va pensar que potser els seus pares també podien
estar morts, així que va tornar a córrer. Casa seva estava mig derruïda, ella va veure que també estaven morts els seus
pares, quan es va girar i va veure al Dídac, l'havia acompanyat tota l'estona quan ell li va preguntar que si els pares
estaven morts; tots dos es van abraçar. Van pensar que estaven sols però, de cop van veure la Xica, l'ocell d'en Dídac.
Ells tenien moltes preguntes en el cap, però avans es van anar a vestir a la botiga de roba. Es van vestir i van pensar que
farien, però avans anirien a dinar. Van anar a la botiga de queviures, del poble. L'alba de decidir que no es podien
quedar a viure ells dos en el poble que tenien que marxar, perquè no poden viure amb els morts, que després haurien
epidemies de grip, de tifus... així que va agafar un paper i va començar a fer la llista amb les coses que necessitarien.
Anirien al bosc a viure. Van anar a la casera de la guàrdia civil i van agafar dos màusers i de dues armes curtes i les
municions; a continuació a la botiga de queviures on van agafar conserves de tota mena, dos pernils, un cabàs
d'embotits, sis formatges, una caixeta de sabó, llet en pols, melmelades, ampolles de licor, oli, sal i fruita; després a la
farmàcia van agafar tot de medicines i un diccionari de medicina; tot seguit a una fanaleria on van agafar llanternes
elèctriques, un grapat de piles i un sac de plàstic; i finalment a la botiga de roba on van agafar roba per tots dos. Quan
van acabar de agafar tot el necessitaven el Dídac va anar agafar un llibre de mecànica, perquè li agradava molt i ella per
la Xica. Després es van acomiadar de Benaure i van marxar cap al bosc. Van trigar un dia en arribar. Es van instal·lar en
una cova per viure, al costat d'un rierol i una petita cascada.
Tenien provisions per uns vuit mesos. A l'arriba de la primavera van veure tot d'arbres fruiters, olivers...i en alguns
indrets blat. A l'arribada de juliol van començar la sega. Després de segar es van a anar a prendre un bany, perquè
estaven suats.
L'Alba es va immobilitzar i li va dir al Dídac que hi havia una masia a uns tres quilòmetres de la cova. Van decidir anar
a veure-la. Van comprovar que no hi havia ningú, ni mort ni viu. Van veure que hi havia unes gallines que en veure'ls
van sortir corrents. En una gàbia van troba uns esquelets de uns conills. Al cobert, la porta que van haver de fer un
esforç per trobar-la van veure un tractor, un forc d'all i un sac de patates. El vehicle no funciona, però estava en bon
estat. L'Alba li va dir al Dídac que si ell el podria reparar-lo, i així podrien marxar. Van decidir quedar-se a viure i anarse'n de la cova. Aquella nit es van quedar a dormir. A l'endemà van anar a la cova a per les seves coses. Al matí següent
els va despertar la pluja, perquè a la casa hi havia goteres. L'Alba va pensar a netejar la casa, ella s'ho va emprendre
amb calma. Al cap de tres setmanes ja havien netejat una quarta part de la casa. Van trobar una porteta tancada i van
veure que era un rebost, i hi van posar el que tenien dins. Una tarda que queien quatre volves de neu, l'Alba rentava fora
va escoltar uns espetecs al cobert i va veure en Dídac enfilat dalt del tractor. Li va dir que no estava espatllat sinó que
devia haver desconnectat tot de peces i afluixat tot de rosques sense fer malbé res, i que no ho sabia. En Dídac va
ensenyar a conduir a l'Alba. Conduint es van quedar sense gas-oil i van tindre que anar a Benaura. Van anar a una
gasolinera de les afores. Avanç d'anar-se'n van apoderar-se de tot de papers en blanc i bolígrafs, uns bidons i dues
llaunes d'oli. Pocs dies després van anar a pescar, no hi havia pensat mai, quan van arribar van pescar cinc peixos, dos
petits i tres grans. Al cap de tres dies quan sortien del bosc per veure si encara trobaven bolets, van veure cinc aparells
voladors pel cel. A l'Alba i en Dídac van adoptar unes precaucions perquè si tornaven. A l'entrar a la primavera en Dídac
va agafar el xarampió. Com que no tenia medicaments contra el xarampió l'Alba va anar al poble. Va anar a la botiga de
queviures i hi va agafar llaunes, melmelades, llets en pols, sèmoles i verdures preparades. Després va anar a la farmàcia
i va cercar bosses de goma, xeringues i agulles. Seguidament va anar a ca l'armer i hi va agafar un parell d'escopetes i
cartutxos. Abans del migdia ja tornava a ser al mas. Durant l'estada al llit en Dídac havia crescut, i s'havia aprimat;
l'Alba també. Havien compres que tants productes de conserva no era bo. Calia posar remei. Al matí següent van anar al
hort que tenia el mas i van collir unes quantes almostes de faves, de pèsols i de mongetes endurides, i també van plantar.
Una matinada es van despertar per un gran soroll, com una explosió, però es van adormir. Pel matí en Dídac es va torbar
un estrany aparell com una mena de rellotge de busques sense cristall. Cap dels dos sabia el que era, ni l'havien vist mai.
Al cap de ben poques hores van saber que precedia d'un altre món. En Dídac va descobrir l'intrús. La criatura s'amagava
darrera un munt d'herbes, en un extrem de l'hort. L'Alba amb el màuser el va matar amb tres tirs. Es van sorprendre en
veure que era mortal. Aquella mateixa nit van cavar una fossa on van enterrar-lo. Damunt la tomba vam posar tot de
pedres per marcar l'indret. Van pensar de tornar a la cova per estar més segurs.

2. L'Alba va prémer l'accelerador del tractor, per poder atravessar Benaura i arribar a Barcelona. Van passar per molts
camins i carreteres. Quan van arribar van comprendre que no havien vist res comparant amb Benaura. Estava tot
enruïnat, les cases, els pisos, les fàbriques... i ple de cadàvers. I com no duien cap mapa no sabien on estaven. En Dídac
li va preguntar a l'Alba que si es quedarien a viure, però ella no sabia que contestar-li. A l'endemà l'Alba va contestar
definitivament al Dídac li va dir que no, al veure que tot continuava igual. Entre els cotxes van descobrir un jeep de
rodes massisses. En Dídac el va reparar i el van agafar, perquè els aniria millor per moure's per la ciutat. Van decidir
arreplegar tot de llibres com poguessin. Per la tarda van anar a la platja va ser aleshores on el Dídac va veure a l'Alba
com una dona; després es van banyar. Poc després és van fer la pregunta de que si hi podia haver més persones vives a
part d'ells, com el que els va passar a ells, quan estaven dins de l'aigua, però, no ho sabien. Poc després de sortir de
l'aigua entre l'Hospitalet i el Prat van trobar una finca on es podien quedar a viure. Quan van tornar a Barcelona van
veure que dins d'un cotxe amb la matricula estrangera, van descobrir una guia de la ciutat, i ho van aprofitar per anar a
totes les biblioteques que hi sortien per agafar tot de llibres. Van anar a les biblioteques i es van sorprendre de que quasi
tots els llibres eren aprofitables. Un matí que van arribar a les Rambles en Dídac, es ficà per un forat, va seguir un
passadís, baixà uns graons i, al capdavall, desembocà en una sala on devia de ser un local de festes on no hi havia cap
cadàver, i va ser on van posar tots el llibres. Un dia que passaven amb el jeep, per un indret en Dídac el va aturar en
veure un llençol que posava “Aquí hi ha supervivents”. Van estar buscant durant uns dies però no van trobar res. Al dia
següent van tornar amb l'esperança de trobar a algú amb vida, que va ser quan van veure unes llaunes de conserves
buides. Va ser el mateix Dídac que va descobrir uns baixos amb que hi havia una dona morta de no feia més de uns dies.
Van trobar un quadern en el que la dona havia entretingut a escriure. Ells el van llegir per la nit. Van tornar cap a casa hi
es van sorprendre que estava tot inundat. Es van marxar i es van quedar a viure a la rulotte. Quan el fang ja és va assecar
van tornar a la casa, i van veure que els danys eren els mínims, i van dedicar bona part de la primavera en refer-ho. Com
que llegeixen molt l'Alba ja sabia molt de medicina teòrica, però de pràctica no. Així que un dia es va animar i es va
anar amb el Dídac a buscar un cadàver. Van trobar un molt fàcilment ho va examinar i va dir que era el de una dona. Un
dia al poble van entrar a un estanc i dins van veure una porta van entrar hi havia un estudi fotogràfic. Van decidir que
podien fer unes fotografies de com havia quedat el món. Deseguida va arribar la tardor, va ser quan podien llegir més,
van ajuntar el llits per poder dormir junts i va ser quan l'infant d'anys enrere s'anava convertint en un adult.
L'Alba va entrar carregada de llibres en la sala on els guardaven. En Dídac la cridà i li digué que mirés el llibre que
havia trobat. Era de pilotar avions. Ell havia pensat que podien agafar un avió i es podien marxar. Però l'Alba li va dir
que no que era molt perillós. Doncs al poc temps, en Dídac va pensar que un iot si que el podien tripular, però
s'esperarien que tornés el bon temps i així també tindrien temps de preparar-se. Mentrestant van continuar amb el
documental. Van gravar des de molts llocs de Barcelona, Benaura, Montserrat... la pel·lícula durava de quinze a vint
hores. Van anar al port i van elegir una embarcació i van dir que lligarien una barca amb rems i hi posarien tot el que
càpigues. En Dídac pensava que ja no hi havia més supervivents, però que almenys ells es tenien.
Quan va arribar l'estiu van omplir la barca amb menjar, medicaments, roba... i van sortir del port. L'Alba amb l'ajut d'un
mapa, identificava els pobles per on passaven: Badalona, el Masnou, Premià i Vilassar de Mar... per on passaven tot era
igual: cases destruïdes... A arribar a Tossa es va fer de nit i aquella mateixa nit entre dues mantes es van quedar a
dormir. Al endemà en Dídac li va dir a l'Alba que l'estimava, així que l'Alba es va alçà cap a ell perquè el penetrés. Al
endemà més enllà de La Spezia van veure una persona, van agafar els prismàtics i ho van confirmar. L'Alba es va cordar
la camisa i van anar a la platja. Una vegada allà van caure a una trampa, van sortir dos homes com de trenta anys, molt
barburts i un altre més jove; tots tres sense roba. Els dos més grans van anar a agafar al Dídac per matar-lo, i el més jove
volia a l'Alba, ella va agafar ràpidament el braç i el ventall de raigs que sortí sobtadament de la seva mà, on va calcinarlos. Van córrer cap a la embarcació i van continuar el seu camí.
Van passar per Nàpols, van continuar per l'estret de Messina , on van aturar entre Gioia Tauro i Palmi sense saber que
fer: si prosseguir cap al mar Jònic o posar rumb a la costa de Sicília. Al final van atravessar l'estret fins a Taormina. En
deixar Taorimina, l'estació ja estava prou avançada perquè tornar cap a Barcelona, així que van a anar cap a Capri. I més
endavant, quan ja eren a prop de Tarquínia van tenir la primera tempesta que els va obligà a refugiar-se 48. I quan ja
havien passat La Spezia i s'atansaven a Gènova es van adonar que els queviures no els arribarien. Van atracar en un port
ple d'embarcacions. Allà els aliments els proporcionaven un palau, van entrar i van agafar tot d'aliments que es podien
aprofitar. En sortir del palau van veure una dona que anava sola i que feia repugnància. Van seguir-la i amb les armes a

3. les mans, i ella va anar cap a la darrera una muntanya. Era una mena de cova amb un bressol que ella el gronxava, dins
hi havia un quants ossos, eren tan petits que devien de ser d'un nen de dos anys. L'Alba i en Dídac van girar cua i es van
marxar. Al tornar el motor no funcionava i es van quedar a passar la nit al port. Pel matí la van tornar a veure i la van
seguir, van anar a parar al mateix lloc: a la cova i la dona va agafar la mà de l'Alba i li va agafar el pit com per donar-li
als esquelet. Ella s'envà anar empipada. A arribar en Dídac va arreglar el motor. Van agafar l'embarcació i es van
marxar. Cap a la matinada l'Alba li va dir al Dídac que estava embarassada d'ell. En Dídac estava molt content. Van
estar pensant en el nom que li posarien i van arriba a conclusió que li posarien Mar, tant si fos nen o nena. A l'arribar a
Tossa i es van quedar a la platja, l'Alba es va treure a el bikini i es van estirar els dos, després es van estimar.
L'Alba va sortir del remolcador i es va trobar l'indret trist i llòbrec, d'on ella i en Dídac havien sortit a l'estiu. Ara ells ja
tornaven a una vida quotidiana, després de tot l'estiu. Amb el pas del temps el ventre de l'Alba va començar a perdre
aquella llisor adolescent que tenia. Tots dos es van posar a estudiar ginecologia i obstetrícia per tal d'estar ben preparats
al moment del part. En Dídac va anar per totes les farmàcies que coneixia arreplegant estris per l'arribada del part. Ells
només parlaven de l'arribada del seu 1r fill en tot el dia. L'Alba abans del part va passar per unes etapes com a tenir
nàusees i vòmits, etapes de melangia i de llàgrimes... les normals que tenen una embarassades, i en Dídac o passava
sense reprotxar-li mai res. A l'arribada del part, només amb sis dies de retràs, l'Alba va començar a tenir uns dolors
molts forts, va ser quan en Dídac va començar a preparar tot. Una hora després va vindre el part; en Dídac fascinat i
amb el cor tan desbocat que li feia mal, va veure con la vulva es dilatava com si fos de goma i s'obria en un arc salvatge
per donar pas al cap d'una criatura que lliscava fàcilment entre les parets que l'exposaven. Va ser quan en Dídac va
veure que era un nen. A l'endemà va ser quan ells van agafar un quadern i hi van escriure els seus noms i tot seguit la
data de naixença segons el calendari sota el qual havien viscut fins al dia del cataclisme, i van posar el seu nom: Mar.
Als quinze dies de naixença es van anar a viure a la platja, fins que vingués el mal temps. Quan va vindre el mal temps
van pensar que amb un motor d'un avió podien fer electricitat, així que a l'endemà en Dídac aniria a la sala-bliblioteca
que tenien a agafar uns quants llibres, i unes ampolles de botà que ja no tenien gaires. A l'endemà a ver esmorzat va
agafar el jeet i s'envà anar. Per la tarda a veure que no tornava va sortir amb el Mar a esperar-lo, però a fer-se de nit, i a
veure que tampoc tornava es va espantar i va agafar el tractor i s'envà anar a la sala-bliblioteca. A arribar-hi es va trobar
que al Dídac se li havia caigut el sostre. Va ser quan el va agafar com va poder, i se'l va endur cap a casa. Al endemà va
passar tot el dia amb ell, i per la nit el va enterrar. L'Alba una mare de divuit anys ve dir que el seu fill s'assembles al
seu pare per aixi tenir fills del seu fill