Tema 01 - Creació de taules amb SQL.

Create table
Miquel Boada
25-11-2016

Desenvolupament aplicacions multiplataforma (DAM)
Mòdul 2 – Bases de dades - UF2 - llenguatges SQL: DML i DDL
Tema 1 – Introducció . Creació de taules
Objectius
1. Creació de taules.
Coneixements previs
• Model Entitat-Relació.
• Model relacional.
• Transformació del model Entitat-Relació al model relacional.
• Sistemes gestors de bases de dades (SGBD)
• Creació de base de dades
Requisits previs
• Ordinador amb MySQL server instal·lat.
• Client MySQL server (MySQL Workbench per la representació gràfica).
• Connexió al servidor des del client
• Una base de dades creada.
Autor: Miquel Boada Pàgina 1 de 18

Creació de taules amb SQL
Create table...............................................................................................................................................1
Objectius....................................................................................................................................................1
Coneixements previs................................................................................................................................1
Requisits previs.........................................................................................................................................1
Introducció................................................................................................................................................3
Model físic..................................................................................................................................................3
Transformació del model entitat-relació al relacional.........................................................................3
Símbols gràfics.....................................................................................................................................3
Creació de taules de dades en SQL........................................................................................................3
Sintaxis «Create Table».......................................................................................................................4
Data Types............................................................................................................................................5
Tipus text: char i varchar...............................................................................................................5
Tipus char....................................................................................................................................6
Tipus varchar...............................................................................................................................7
Comparació emmagatzematge char varchar.........................................................................7
Tipus numèrics................................................................................................................................7
Tipus numèrics de precisió exacta...........................................................................................7
Integer.....................................................................................................................................8
Decimal....................................................................................................................................9
Tipus numèrics aproximats....................................................................................................10
Tipus data/hora.............................................................................................................................11
TIME...........................................................................................................................................12
DATE / DATETIME.....................................................................................................................12
DATETIME vs TIMESTAMP.......................................................................................................13
Creació taules – Exemples.....................................................................................................................15
Webgrafia................................................................................................................................................16

Introducció
El model Entitat-Relació ens serveix per a poder representar mitjançant un llenguatge gràfic
una estructura de dades associada a una determinada informació. La representació gràfica és
una concreció del llenguatge natural a partir del qual s'ha generat el model. La conversió del
model entitat-relació al model relacional aplicant les fòrmules de transformació ens permet
obtenir les taules, els camps, la clau primària i altres elements que utilitzarem per a generar
les taules.
Model físic
El model físic és la transformació del model relacional a instruccions executables en un
sistema gestor de base de dades. Per a realitzar el model físic, cal tornar a recuperar alguns
vistos en el model entitat-relació com els de domini, atribut identificador, valors NULL, atribut
candidat ...
Transformació del model entitat-relació al relacional.
La transformació del model entitat-relació al model relacional es pot realitzar utilitzant eines
gràfiques que ajuden a la comprensió de l'estructura de les taules i milloren la documentació
de l'aplicació.
MySQL Workbench és un client gràfic que porta un dissenyador gràfic per a dissenyar el
diagrama associat al model relacional. Per accedir al dissenyador gràfic cal crear un nou
model, ja sigui a través de l'opció de menú «File» i «New Model» o bé directament a través de
la icona «+» associada a la pestanya «Home».
Símbols gràfics
Tot i que hi ha molts més símbols gràfics disponibles i possibilitats, el document només es
mencionen aquells que es necessiten, ja que l'objectiu és crear les taules i les relacions entre
elles sense necessitat de disposar de cap element gràfic d'ajuda. Tot i això, es considera
interessant també poder aprofitar les eines que faciliten la tasca quan el nombre de taules
d'una base de dades és important.
La icona ens permet crear una taula. Les icones ens permeten relacionar les
taules. La selecció correcte del tipus de relació és important; el sistema crea de forma
automàtica els atributs i taules derivades del tipus de relació.
Creació de taules de dades en SQL
Tot i que es pugui uitlitzar l'eina gràfica per a crear la base de dades i taules associades, aquest
sistema és lent i no aplicable quan s'han de realitzar modificacions a la base de dades: canvis
en el tipus de dades, afegir noves columnes....

Per aquest motiu cal conéixer les instruccions per a crear i modificar l'estructura d'una taula.
Sintaxis «Create Table»
CREATE [TEMPORARY] TABLE [IF NOT EXISTS] tbl_name
(create_definition,...)
create_definition:
col_name column_definition
column_definition:
data_type [NOT NULL | NULL] [DEFAULT default_value]
[AUTO_INCREMENT] [UNIQUE [KEY] | [PRIMARY] KEY]
[COMMENT 'string']
data_type:
| INT[(length)] [UNSIGNED] [ZEROFILL]
| INTEGER[(length)] [UNSIGNED] [ZEROFILL]
| DOUBLE[(length,decimals)] [UNSIGNED] [ZEROFILL]
| FLOAT[(length,decimals)] [UNSIGNED] [ZEROFILL]
| DECIMAL[(length[,decimals])] [UNSIGNED] [ZEROFILL]
| NUMERIC[(length[,decimals])] [UNSIGNED] [ZEROFILL]
| DATE
| TIME[(fsp)]
| TIMESTAMP[(fsp)]
| DATETIME[(fsp)]
| CHAR[(length)] [BINARY]
[CHARACTER SET charset_name] [COLLATE collation_name]
| VARCHAR(length) [BINARY]
[CHARACTER SET charset_name] [COLLATE collation_name]
En el requadre anterior hi ha l'especificació de la sintaxis per l'ordre de creació d'una taula. Es
tracta d'una versió reduïda de les possibilitats que ens ofereix el llenguatge SQL per a la
creació i configuració de taules. Tot i així, hi ha les opcions més comunes en la seva utilització.

Data Types
En relació als tipus de dades proposats s'han diferenciat en tres grans grups:
1. Caràcter
2. Numèrics
3. Data i temps
Cal indicar que a més d'aquests tre grans grups hi ha també el tipus d'objectes grans, que ens
permeten emmagatzemar fitxers en una base de dades relacional. Es considera que per a
emmagatzemar aquest tipus d'informació (fitxers, imatges, videos, audios...) és millor utilitzar
una base de dades documental i per aquest motiu s'ha obviat aquest tipus de dada. En una
base de dades relacional és millor emmagatzemar la ubicació física del fitxer (path) excepte
que el sistema gestor de base de dades disposi de mecanismes per a indexar aquest tipus
d'informació i poder buscar la informació pels camps on s'emmagatzemi aquest tipus
d'informació.
El modificador «binary» obliga a emmagatzemar la informació utilitzant el joc de caràcters
binari. Així, per exemple, si el sistema té configurat per defecte el joc de caràcter «latin1» i
s'especifica «binary» al camp, la codificació per aquest camp serà «latin1_bin» i per tant,
s'utilitzarà aquest joc de caràcters per a les condicions i l'ordenació.
Tipus text: char i varchar
Els camps de tipus char i varchar ens permeten emmagatzemar caràcters. La difere cia entreǹ
els dos tipus és el sistema que s'utilitza per a emmagatzemar la informació.
En els camps de tipus char o varchar, després del nom del tipus cal indicar entre parèntesis la
mida que es vol assignar al camp. Aquesta mida determina el nombre màxim de caràcters que
s'hi podrà emmagatzemar.
Create table t1 ( c1 char(5), c2 varchar(10), primary key(c1)) engine=innodb;
La sentència anterior crea una taula «t1» amb 2 camps (c1 i c2). Al camp c1 se li ha assignat
una mida màxima de 5 caràcters mentre que el camp c2 permet emmagatzemar fins a 10
caràcters.
Si es sobrepassa la mida especificada pel camp alguns sistemes poden donar un error o bé
altres simplement retallen la informació al màxim nombre de caràcters habilitats.
En el cas de «mysql» el comportament depèn de la configuració del sistema. Si el sistema no
està configurat amb el mode estricte («strict mode»), la comanda s'executarà i les dades
s'emmagatzemaran en la taula. Quan s'analitzi l'estat de l'operació s'observarà que aquesta ha
donat un avís («warning») i que s'ha retallat («truncate») la informació emmagatzemada en el
camp. Si, per contra, s'habilita el mode estricte del sistema l'execució de la comanda finalitza
sense actualitzar la informació en la taula: el resultat de la instrucció és la generació d'un error
i la cancel·lació immediata de la instrucció.

En la següent imatge es mostra el comportament del sistema amb el mode estricte habilitat i
deshabilitat.
Tipus char
El tipus «char» utilitza una mida de camp fixe. Així , per exemple, si declaro un camp de 8
caràcters aquest sempre ocuparà 8 caràcters en el disc. Si d'aquests 8 caràcters només
n'emplenem 5, els 3 restants s'ompliran mitjançant espais en blanc ocupant el corresponent
espai en disc. L'avantatge d'aquest tipus de dada és que és més eficient que els tipus de dada
de longitud variable1
.
Utilitzarem aquest tipus quan calgui emmagatzemar caràcters en un camp i la longitud de la
informació a emmagatzemar sigui fixe: un dni, una matrícula, un codi postal, un telèfon2
….
1 Quan la longitud del registre és fixe.
2 Veure tipus numèrics

Tipus varchar
El tipus «varchar» ens permet introduir informació de mida variable en un camp de la nostra
base de dades. S'utilitzarà aquest tipus quan calgui emmagatzemar text o caràcters en el camp
i no es pugui definir un nombre de fixe de caràcters: el nom d'una persona, d'una població, el
títol d'un llibre, d'una pel·lícula...
Comparació emmagatzematge char varchar
Value CHAR(4) Storage Required VARCHAR(4) Storage Required
'' ' ' 4 bytes '' 1 byte
'ab' 'ab ' 4 bytes 'ab' 3 bytes
'abcd' 'abcd' 4 bytes 'abcd' 5 bytes
'abcdefgh' 'abcd' 4 bytes 'abcd' 5 bytes
Tipus numèrics
Els tipus numèrics els utilitzarem quan haguem d'emmagatzemar informació amb la qual
haguem de realitzar càlculs. Així, per exemple, si es vol emmagatzemar el codi postal d'una
població, un DNI, o un telèfon, tot i que aquesta informació estigui formada només per dígits,
al no ser necessària la realització de càlculs amb aquesta informació s'utilitzarà un tipus
«char». La informació relacionada amb preus, quantitats, imports, distàncies, …. sobre els
quals es podran realitzar càlculs, cal emmagatzemar-la utilitzant tipus numèrics.
Els tipus numèrics es poden dividir en dos grans grups tipus: exactes i aproximats.
Tipus numèrics de precisió exacta
Els tipus numèrics de precisió exacta són aquells en els quals no hi ha una pèrdua de precisió
quan es realitzen càlculs. La majoria de vegades s'utilitzaran aquests tipus, sobretot quan la
informació fa referència a imports monetaris.
Dins els tipus numèrics de precisió exacte es poden diferenciar dos grans grups:
• INTEGER ( o INT)
• DECIMAL (o NUMERIC)

Integer
Utilitzarem el tipus «integer» quan la dada a emmagatzemar sigui un valor enter. Tot i que
l'especificació del tipus enter permet indicar la dimensió del número, aquesta no és necessària
i s'utilitza només per a formatejar el valor numèric a una mida fixa. El valor per defecte
associat a la mida és de 11 dígits. En el cas que s'indiqui una mida una mida específica, el valor
del camp es visualitzarà utilitzant la mida indicada. Per tal que el sistema gestor de base de
dades formategi el camp amb la mida fixa, afegint zeros a l'esquerra, cal especificar la directiva
«zerofill» en la creació del camp.
En la imatge anterior es crea una taula amb 3 camps, n1, n2 i n3. Pels camps n1 i n2 no s'ha
especificat la mida del camp, per tant, la seva dimensió serà de 11 dígits per a la visualització.
En el camp n1, a més, no s'ha especificat cap formateig per a la visualització de la informació.
Quan es consulten les dades de la taula, per la columna 1 només es retorna el valor del camp
numèric, eliminant els zeros no representatius. La columna 2 es formateja el camp amb un
total de 11 dígits; s'afegeixen 10 zeros. Per la tercera columna, el camp es formateja amb 5
dígits ja que aquesta és la mida indicada per a visualització del camp.
Cal indicar que l'espai d'emmagatzematge del camp en disc és independent de la mida
especificada; només depèn del tipus de dada. En l'exemple de la imatge, el camp n1, n2 i n3
ocupa cada un d'ells un total de 4 bytes.

Type
Storage Minimum Value Maximum Value
(Bytes) (Signed/Unsigned) (Signed/Unsigned)
TINYINT
Unsigned
1 -128 127
0 255
SMALLINT
Unsigned
2 -32768 32767
0 65535
MEDIUMINT
Unsigned
3 -8388608 8388607
0 16777215
INT
Unsigned
4 -2147483648 2147483647
0 4294967295
BIGINT
Unsigned
8 -9223372036854775808 9223372036854775807
0 18446744073709551615
Tipus de dades enter, bytes d'emmagatzematge i valors mínims i màxims.
Decimal
El tipus decimal, a diferència del tipus enter, permet emmagatzemar els decimals números
reals. En el tipus decimal se li associen dos valors numèrics, el primer és el total de dígits que
té el número i el segon el nombre de dígits que s'utilitzaran per a especificar la part decimal.
decimal (m,n) :
- m: total de dígits, incloent els decimals
- n: dígits decimals
Per exemple
decimal (5,2) :
- 3 dígits per la part entera (5-2=3).
- 2 dígits per la part decimal.
- -999.99 valor mínim que pot emmagatzemar el camp.
- +999.99 valor màxim que pot emmagatzemar el camp.
Si no s'especifica cap dimensió en el camp només es podran emmagatzemar números enters.
Si s'indica la directiva zerofill s'emplenaran amb valor zero els dígits que no s'hagin utilitzat.

Tipus numèrics aproximats
Els tipus aproximats són aquells que no emmagatzemen el valor exacte. Els tipus aproximats
estan formats bàsicament pels tipus float i real amb les seves variants. Quan es fa la
comparació utilitzant aquests tipus cal especificar sempre amb quina precisió es volen realitzar
els càlculs; conseqüència de no emmagatzemar un tipus exacte.
Mitjançant l'exemple de la imatge s'il·lustra quin és el significat «d'emmagatzemar un valor no
exacte».
Com es pot observar, el resultat de l'operació no és 21.4 , sinó que al final s'ha emmagatzemat
un dígit decimal 6 adicional; causa de la no exactitud de l'operació. Aquest fet condiciona a la
forma de realitzar les comparacions, ja que aquestes no es poden fer per igualtat. Per
exemple, si sumem els dos valors de f1 i f2 el resultat és 21.4 . Per tant, una sentència del tipus
«select f1, f2 from t2 where f1+f2=21.4» ens hauria de retornar la fila amb valors de f1 101.4 i
-80 per f2. Aquest fet no és així donada la imprecisió del tipus.
Per a obtenir el resultat desitjat cal indicar primer quina precisió es vol i després adaptar la
consulta a la precisió desitjada. Per exemple, si volem aproximar fins al 5è decimal es pot fer
una consulta de l'estil:

«select f1, f2 from t2 where abs(f1+f2)<21.4000001» . L'utilització de l'operant < obliga a que es
mostrin tots les files de la taula amb un resultat inferior a l'especificat. El valor abs obliga a que
aquest valor sempre sigui positiu.
En la següent imatge es mostra una simulació del funcionament per l'exemple explicat.
Cal indicar que el tractament amb els tipus de dades float i real és molt ràpid i, per tant,
s'aconsella el seu ús quan la precisió no és un requisit important però sí la velocitat en el
tractament de les dades.
Tipus data/hora
Per a emmagatzemar dates i hores disposem dels tipus:
• DATE
• TIME
• DATETIME
• TIMESTAMP
Sempre que es vulgui especificar una data o una hora o ambdues informacions es farà
utilitzant cometes simples ( ' ). Per a separar els diferents elements de data utilitzarem el
guionet ( - ) o bé la barra inclinada ( / ). La informació entre hores minuts i segons es farà
utilitzant els dos punts ( : ). Si es volen indicar dècimes , centèsimes …. es farà utilitzant el punt
com a separador ( . ), tot i que mysql server no emmagatzemarà la part decimal.

TIME
Si el nostre camp ha d'emmagatzemar una hora determinada o bé un interval de temps l'única
opció que es disposa és la de definir un camp utilitzant el tipus «time». Tota la resta de tipus
relacionats amb la data poden emmagatzemar només la data o bé la data i hora.
Amb el tipus time es poden precisar fins als segons, però no hi ha possibilitat
d'emmagatzemar dècimes o centèsimes de segons.
Tot i que no sigui obligatori, per a introduir un temps sempre utilitzarem els dos punts com a
separador i introduirà l'hora amb tots els seus components seguint el format HH:MM:SS.
En la imatge , tot i que no ha donat cap «warning» es pot observar com les mil·lèsimes de
segon introduides en la segona hora s'han perdut en la recuperació de les dades.
DATE / DATETIME
Per a introduir una data sempre s'utilitzarà el format de data anglès. La data es pot introduir
utilitzant els 4 dígits per a especificar l'any o bé utilitzant dos dígits: l'utilització de 4 dígits ajuda
a la lectura de la informació. Quan el camp és de tipus «datetime» permet emmagatzemar una
data i una hora.
En la imatge es mostren alguns exemples d'utilització dels diferents tipus de data utilitzant
diferents formats.

L'interval de dates permeses és des del'1000-01-01' fins al '9999-12-31' pels tipus
«date» i «datetime». Pel tipus «timestamp» l'interval és bastant més
reduït i comprèn des de la data '1970-01-01 00:00:01' UTC3
fins a '2038-01-19
03:14:07' UTC.
DATETIME vs TIMESTAMP
La diferència entre DATETIME i TIMESTAMP és que el tipus «timestamp» fa una conversió de
l'hora a format UTC per emmagatzemar la data i torna a convertir la data i hora a la zona
horària actual quan recupera la data. Així, per exemple, s'evita que quan hi ha una participació
entre foros els efectes dels canvis horaris entre les diferents regions.
Per a mostrar el funcionament i la diferència del tipus «dateTime» i «timestamp» utilitzarem la
taula «dates» creada en el punt interior i la funció introduïda. La configuració horària del
servidor era GMT+1 en el moment d'introduir les dades. Per a canviar la zona horària del
servidor , primer cal carregar les taules amb la informació horària al servidor. Des de la
consola de Linux cal executar la comanda:
Tot i que l'execució de la comanda ens mostri que hi ha algunes zones horàries que no ha
pogut carregar, sí que tenim les dades necessàries per a poder mostrar el funcionament i al
diferència entre els dos tipus de camps.
Per a canviar la zona horària del servidor , tot i que es pugui fer a nivell de servidor, utilitzarem
la comanda de MySQL «set zone=zonaHoraria», tal i com es mostra a la imatge. Especifiquem
com a zona horària «+1:00» que és la que té per defecte el servidor: no hi ha cap canvi entre la
informació introduïda i la visualitzada.
3 Coordinated Universal Time

Si, per contra, establim una zona horària +6:00 , mentre que la columna «datet» continua
mostrant la mateixa hora, la columna «dates» ens dóna la informació per la nova zona horària
establerta (20:34:12) que correspon a l'hora +6.

Creació taules – Exemples
CREATE TABLE llibre (
isbn CHAR(13),
titol VARCHAR(50) NOT NULL,
dataAdquisicio DATE NOT NULL,
preu DECIMAL(6,2) NOT NULL,
PRIMARY KEY(isbn)
) engine=innodb;
-- Els camps usuari i password han de ser sensibles a majúscules, minúscules i accents
CREATE TABLE registre(
usuari VARCHAR(20) COLLATE 'latin1_general_cs',
password VARCHAR(16) NOT NULL COLLATE 'latin1_general_cs',
email VARCHAR(255) UNIQUE NOT NULL, -- No hi poden haver duplicats de correu (clau candidata)
dataReg TIMESTAMP NOT NULL, -- Determinar ordre de registre
punts INTEGER, -- Els punts inicialment poden ser NULL (diferent de zero)
PRIMARY KEY(usuari)
) engine=innodb;

Webgrafia
http://dev.mysql.com/doc/refman/5.7/en/create-table.html
http://dev.mysql.com/doc/refman/5.7/en/char.html
http://dev.mysql.com/doc/refman/5.7/en/sql-mode.html#sql-mode-strict
http://dev.mysql.com/doc/refman/5.7/en/binary-varbinary.html
http://dev.mysql.com/doc/refman/5.7/en/integer-types.html
http://code.rohitink.com/2013/06/12/mysql-integer-float-decimal-data-types-differences/
http://dev.mysql.com/doc/refman/5.7/en/choosing-types.html
http://dev.mysql.com/doc/refman/5.7/en/datetime.html

Tema 01 - Creació de taules amb SQL.

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (10)

Similar to Tema 01 - Creació de taules amb SQL.

Similar to Tema 01 - Creació de taules amb SQL. (20)

More from Miquel Boada Artigas

More from Miquel Boada Artigas (16)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Tema 01 - Creació de taules amb SQL.